| dbo:abstract
|
- El ducat de Gascunya fou una jurisdicció feudal del sud-oest de França, que ocupava la part sud d'Aquitània (vegeu Gascunya) Sota domini dels merovingis des del 507 el control corresponia a ducs nomenats pels reis. El duc Desideri fou lleial a Khilperic de Nèustria, i el 584, a la mort del rei, va donar suport a Gondobald, pretès fill de Clotari I (ex rei de Soissons) que estava refugiat a la cort de Bizanci i havia retornat a reclamar els seus drets, i que va obtenir també el de molts altres nobles com Gontra Bosó, suposat duc d'Alvèrnia; Gondobald es va proclamar rei a Aquitània a la ciutat de Brive, però derrotat a Lió, la rebel·lió es va acabar i molts dels nobles revoltat van ser executats (Gontra Bosó va fugir); Desideri va ser perdonat per Fredegunda però a l'any següent va voler ampliar els seus dominis cap a la Septimània visigoda, que s'havia revoltat, i va morir en un combat a Carcassona el 587. A partir d'aquest moment els vascons dels Pirineus van començar a poblar les planes d'Aquitània més o menys pacíficament. El duc Astrobald no va aconseguir expulsar-los. El 602 i 607 els reis merovingis Teodobert II i Teodoric II reuniren forts exercits per combatre'ls, i els vascons van haver de pagar tributs i acceptar l'autoritat d'un dux de Wasconia que es deia Genial i que governaria sobre els vascons i gal·loromans de la Novempopulania. Sembla que aquest Genial va aconseguir governar en pau segons diu Fredegari a la "Crònica General". Aquest és l'origen del ducat de Gascunya (derivació de Wasconia). Al morir Genial (vers 627) el va succeir Aichinà o Aighí (encara que de vegades s'ha pensat en dos personatges diferents, Aichuinà i Aighñi serien la mateixa persona), al qual l'apòcrifa carta d'Alaó fa fill de l'antic governador d'Aquitània, , i germà d'Amand de Gascunya, però que basats en documents de més confiança fou un duc d'origen saxó, contra el que els vascons que es van rebel·lar el mateix 627. El rei Dagobert I, considerant el perill vascó, va segregar una part d'Aquitània (Tolosa, Carcí, Agenès, Périgord i Santonya), amb capital a Tolosa, i la va entregar al seu germà Caribert II (628-631), qui va derrotar els vascons cap al 629/631. Caribert sembla que s'havia casat amb Gisela, la suposada neboda del duc Aichinà (mort el 628) i filla del duc Amand, però aquest enllaç (i la mateixa Gisela i Amand) no haurien existit mai. L'abril del 632 va succeir a Caribert el seu fill Khilperic d'Aquitània, un infant que fou assassinat segurament per instigació de Dagobert I d'Austràsia, però els senyors aquitans i gascons es van rebel·lar (632) suposadament en favor de Boggis, germà de Khilperic i el seu germà Bertran, sota la direcció d'Amand l'avi d'aquests. Aquesta rebel·lió mai va existir i el que hi va haver en data incerta entre 632 i 635 fou una altra rebel·lió nacional dels vascons; un exèrcit dirigit per Chandoí, refandari de Dagobert els va derrotar (636) però una part va aconseguir una victòria parcial al Soule, matant al cap militar Arimbert i altres caps de menys importància. Després de les represàlies però, el rei va nomenar per Gascunya a un duc vascó, Aighí, segurament el mateix personatge que Aichinà. Al 637 Fredegari esmenta com a duc de Wasconia a Ainand, però només seria una variació del nom d'Aighí i Aichinà, i no de l'inexistent Amand (Aimandus, Amandus). El 645 els vascons es van rebel·lar altra vegada, ja per última vegada. Varen ser després ducs el patrici tolosà Fèlix (cap al 660-670) i Llop I (fins vers el 676/688). A Llop I el va succeir Eudes I, fill de Llop. Eudes vers el 692 no reconeixia cap autoritat i va fer expedicions a la Septimània visigoda, però cap al 700 es va haver de reconèixer vassall dels merovingis; revoltat altra vegada el 711 es va aliar amb els àrabs. El 731 les incursions àrabs que sembla que tenien el pas lliure per la regió (segons altres fonts Eudes va cridar a Carles Martell cansat de les incursions dels àrabs), va provocar la intervenció de Carles Martell que va guanyar l'anomenada Batalla de Tours (732) que va posar fi a les incursions musulmanes. Eudes tenia cinc fills: Lampàgia, dona de Munusa, el governador amazic de la Marca del Nord-est d'Hispània que volia ser independent; Hunald que fou el successor; Ató, Remistan i Llop. Eudes va morir entre el 735 i el 738 i el va succeir el seu fill Hunald I associat amb el seu germà Ató (al que va encarregar el Poitou i el Llemosí). Carles Martell va reconèixer a Hunald com a duc però aquest es va revoltar el 741 i derrotar va haver de fugir a Gascunya el 742; va passar a l'ofensiva el 743 però el 744 fou derrotat; va fer treure els ulls a sa germà Ató però es va haver de sotmetre el 745, retirant-se a un monestir (va morir a Roma el 756) però deixant el seu fill Waifré com a duc d'Aquitània i Gascunya, reconegut pel majordom merovingi Pipí el Breu, fill i successor de Carles Martell. La pau va durar fins al 761, any en què Waifré es va revoltar; la guerra va durar set anys i el 768 Waifré fou assassinat suposadament per un emissari de Pipí el breu i el ducat fou incorporat a la Nèustria. Els vascons llavors van elegir duc a Llop II, probablement un nebot d'Hunald I (fill d'Hattó). Cap a finals del 768 Hunald II, fill de Waifré, es va revoltar però fou derrotat el 769 per Carlemany (que havia succeït a Pipí el breu) i va haver de fugir a Gascunya; el duc gascó Llop (nomenat segurament per Carlemany el 768), per evitar la invasió de les seves terres, el va haver d'entregar al rei (769) i va ser confirmat com a duc Gascunya; Llop II hauria mort vers el 778 quan Carlemany va passar al sud, en la famosa expedició a Saragossa que va acabar a la tornada amb la batalla de Roncesvalles, en què l'exèrcit franc fou aniquilat pels vascons. Com que el seu suposat fill Sanx I Llop (o suposats fills si s'inclou Garcia LLop de filiació encara més incerta) van estar com a ostatges a la cort de Carlemany, s'ha suposat que fou Llop II qui va dirigir als vascons a la batalla de Roncesvalls; és, això no obstant, molt improbable que el duc es revoltés just quan l'exèrcit franc estava al país, i semblaria més aviat que Llop hauria mort (o hauria estat destituït) i que fou el seu fill Sanx I Llop (però ell mateix si només havia estat destituït) el que va dirigir la rebel·lió encara que segurament no la pròpia acció a Roncesvalls. Acusat Sanx I de fomentar la revolta hauria estat portat a la cort carolíngia amb els seus parents propers; o destituït o mort Llop II (en lluita contra els francs) els seus fills haurien estat agafats com a ostatges. El 781 Aquitània fou convertida en regne i l'antic territori del ducat de Gascunya hi va quedar inclòs. El fill de Carlemany, Lluís I el Pietós fou nomenat rei. La capital era Tolosa i el comte d'aquesta ciutat tindria els poders militars del regne amb el títol de duc. Sanç I Llop va ser fidel a Carlemany i Lluís I i el 801 va prendre part a la conquesta de Barcelona al costat del seu rei i la batalla de Conchas de Arganzón. No obstant no podia controlar el que passava a la part sud dels Pirineus, en els territoris vascons que en aquestos anys convulses van canviar de bàndol diverses vegades. El 812 hi va haver una revolta dels vascons i Lluís I va dirigir una expedició que va arribar a terres del sud i va instal·lar o restaurar a Balaixk al-Jalaixqí, un comte fidel, a Pamplona, podent-se retirar per Roncesvalles després d'haver agafat ostatges vascons. El 814 Lluís va esdevenir emperador i va nomenar governador d'Aquitània al seu fill Pipí al que el 817 va coronar com a rei (Pipí I d'Aquitània). Sigwinus (Ximin o Ximinus) apareix com a comte a Bordeus (la identificació de Sigwinus amb Ximin no està comprovada) i duc de Gascunya No està aclarida la posició d'aquest Sigiwinus (Seguí I) que es podria haver revoltat i estar actiu vers 812-816; després el comtat hauria passat a un noble franc, però més tard retornat al seu fill Seguí II. Sanç I Llop va morir el 816 en combat contra els musulmans junt amb el seu probable germà Garcia I Llop (comte de Dax). La fidelitat de Sanç envers el rei franc Lluís fou un tret d'aquest duc. Un altre suposat germà, Centul també hauria mort i els seus fills i nebots de Sanç I Llop, Llop III Centul i Gàrcia I Centul haurien rebut una part del ducat (Bearn i Bigorre); el títol ducal hauria estat per Llop III que vers el 817 s'hauria revoltat; Pipí va enviar contra els rebels a Berenguer de Tolosa i Guerí d'Alvernia, i Llop fou derrotat i capturat poc després hauria estat desposseït formalment (819). Per congraciar-se amb els vascons els hi va donar per cap en data incerta, a Asnar (fill de Sanç I Llop) que sembla que només va portar el títol de comte de Gascunya Citerior. El 824 el va ajudar en el capgirament general al sud dels Pirineus. Durant la revolta de Pipí II d'aquitània el comtat de Bordeus devia haver retornat a la nissaga de Seguí I, en el seu suposat fill Seguí II que devia donar suport al rei rebel i potser va rebre d'aquest el títol ducal. Seguí II va morir defensant els seus comtats de Bordeus i Saintes contra els normands (845) i el va succeir Guillem de Septimània que hauria rebut els comtats de Bordeus i Agen i el títol ducal (deixant el comtat i ducat de Tolosa a Frèdol). El 848 Guillem fou fet presoner dels normands però alliberat i enviat a revoltar Septimània; el títol de duc i els comtats devien passar a Sanç II (successor del difunt Asnar el 836), per nomenament de Pipí II després del 848, potser formalment el 850 quan Guillem va morir en lluita a Barcelona. El 836 va morir Asnar i el va succeir son germà Sanç II que el 852, acabà sent reconegut com a duc pel rei Carles II el Calb després de fer presoner a Pipí II i entregar-lo al sobirà. Sanç II va morir el 864 i el va succeir el seu nebot Arnau, fill de sa germana Sància (casada amb el comte Emmenó de Poitiers i després d'Angulema). Va morir cap al 872 i sembla que els vascons van nomenar duc a , mític fill del comte de Castella, en realitat més probablement un membre de la dinastia, segurament fill de Sanç II. A la mort de Sanç III Mitarra cap al 893 el va succeir el seu fill . Va morir cap al 926 deixant tres fills: Sanç IV, successor; Guillem, que va rebre els comtats de Fesenzac i Comtat d'Armanyac; i Arnau, que va rebre el comtat d'Astarac. A la mort de Sanç IV el fill Sanç sembla que ja havia mort sense descendència i el pare va deixar el ducat al fill segon Guillem vers el 977. Guillem va morir el 997; va deixar cinc fills del seu enllaç amb Urraca (filla de Garcia rei de Pamplona): Bernat, Sanç, Brisca (esposa de Guillem V, comte de Poitiers, duc d'Aquitània), Garsenda i Toda (esposa de Bernat I, comte de Besalú). El fill gran es va titular duc de Gascunya i comte de Bordeus i va morir el 25 de desembre del 1009 deixant un sol fill, Guillem II, que va morir vers el 1027 sense fills. La successió va recaure llavors en son oncle Sanç V que va morir el sense fills (tenia una sola filla) el 4 d'octubre del 1032. En aquest any el va heretar el seu nebot Odó de Poitiers, comte de Bordeus i duc de Gascunya. Va morir el 1040 i la successió va passar a Bernat Tupamaler, comte d'Armanyac, net de Brisca de Gascunya i per tant el descendent més directe de Guillem I segons el costum de l'època. Però el germà d'Odó, Guiu Jofré de Poitiers, duc d'Aquitània, reclamà la successió i s'apoderà del comtat de Bordeus vers el 1044 i finalment, després de guanyar la el 1063, de tot el ducat. Guiu Jofré, que va regnar amb el nom de Guillem i fou conegut com a Guillem VIII d'Aquitània va unificar així els títols de duc d'Aquitània i de Gascunya en la mateixa persona i va fundar una dinastia que va acabar amb Elionor d'Aquitània el 1137. Elionor es va casar amb el rei Lluís VII de França i li va aportar els seus dominis però el 1152 el matrimoni fou anul·lat i es va casar amb Enric I d'Anglaterra Plantagenet passant tots els seus dominis a Anglaterra. Els reis anglesos van ser ducs d'Aquitània i Gascunya (més tard ducs de Guyena) fins que el 1453 al final de la guerra dels cent anys es va reconèixer la conquesta francesa produïda al llarg dels combats. (ca)
- Gaskoňské nebo Vasconské vévodství (baskicky Baskoniako dukerria, okcitánsky Ducat de Gasconha, francouzsky Duché de Gascogne nebo Duché de Vasconie) neboli Gaskoňsko či Vasconie, byl středověký státní útvar existující mezi lety 602 a 1453 v jihozápadní Francii a částečně zasahující do severního Španělska, ve středověku sousedilo na severu s Akvitánií a na západě s hrabstvím Toulouse, na jihu s Aragonií, Navarrou a hrabstvím Barcelony. (cs)
- Το Δουκάτο της Γασκώνης ή Δουκάτο της Βασκονίας (βασκικά: Baskoniako dukerria, οξιτανικά: ducat de Gasconha, γαλλικά: duché de Gascogne, duché de Vasconie) ήταν δουκάτο από το 824 στη σημερινή νοτιοδυτική Γαλλία και βορειοανατολική Ισπανία, τμήμα του οποίου αντιστοιχεί στην σύγχρονη περιοχή της Γασκώνης. Το Δουκάτο της Γασκώνης, γνωστό τότε ως Βασκονία, ήταν αρχικά Φραγκική μαρκία που σχηματίστηκε για να απωθήσει τους Βάσκους (Βασκόνους). Ωστόσο, το δουκάτο πέρασε από διάφορες περιόδους, από τα πρώτα χρόνια με το διακριτό βασκικό του στοιχείο, έπειτα στην συγχώνευση σε προσωπική ένωση με το Δουκάτο της Ακουιτανίας, μέχρι τη νεότερη περίοδο ως εξαρτημένο από τους βασιλιάδες της Αγγλίας. Κατά τον Εκατονταετή Πόλεμο, ο Κάρολος Ε´ της Γαλλίας κατέκτησε από το 1380 τα περισσότερα από τα εδάφη της Γασκώνης, ενώ υπό τον Κάρολο Ζ´ της Γαλλίας το 1453 ενσωματώθηκε στο σύνολό του στο βασίλειο της Γαλλίας. Το αντίστοιχο τμήμα του εντός της Ισπανίας έγινε μέρος του Βασκικού Βασιλείου της Ναβάρρας. (el)
- La Duklando Vaskonio (ankaŭ Vaskonio; france duché de Gascogne, duché de Vasconie; en eŭske Baskoniako dukerria) estis duklando en teritorioj de nuna sudokcidenta Francio, pli malpli koresponda al la moderna regiono Gaskonio post 824. La Duklando Gaskonio, tiam konata kiel Wasconia, estis origine Franka Markio formita por reteni la eŭskojn (Vaskonojn). Tamen, la Duklando trairis diferencajn periodojn, el ties pli komencaj jaroj kun ties distinga Baska elemento por aperi kiel persona unuigo kun la Duklando Akvitanio al pli posta periodo kiel dependaĵo de la anglaj reĝoj Plantagenet. Dum la Centjara milito, Karlo la 5-a de Francio konkeris plej el Gaskonio ĉirkaŭ 1380, kaj sub Karlo la 7-a de Francio ĝi estis aligita en la regnon de Francio en ties entuteco en 1453. (eo)
- The Duchy of Gascony or Duchy of Vasconia (Basque: Baskoniako dukerria; Occitan: ducat de Gasconha; French: duché de Gascogne, duché de Vasconie) was a duchy located in present-day southwestern France and northeastern Spain, an area encompassing the modern region of Gascony. The Duchy of Gascony, then known as Wasconia, was originally a Frankish march formed to hold sway over the Basques. However, the duchy went through different periods, from its early years with its distinctively Basque element to the merger in personal union with the Duchy of Aquitaine to the later period as a dependency of the Plantagenet kings of England. In the Hundred Years' War, Charles V of France conquered most of Gascony by 1380, and under Charles VII of France it was incorporated into the Kingdom of France in its entirety in 1453. The corresponding portion within the Iberian Peninsula became the Kingdom of Navarre. (en)
- Baskoniako Dukerria (baita Waskonia eta geroago Gaskoiniako dukerria) VII. mendean sortutako marka frankoa zen, Akitaniako mugetan baskoiak (Vascones) kontrolpean izateko. Novenpopulania izeneko antzinako probintzia erromatarra eta, garai jakin batzuetan behintzat, Pirinioen hegoaldeko eta Iruñea inguruko eskualdea ere barnean hartu zituen. IX. mendeko frankoen erresumako guda zibil eta matxinaden ondorioz, behin betiko galdu zuten boterea Pirinioez hegoaldeko lurraldeetan. Orduz geroztik, Pirinioetako bi aldeak bereizi egin ziren: hegoaldean independenteak eta iparraldean, Gaskoinia, frankoen mende, izenez bederen, nahiz eta IX. mendearen bigarren erdian eta X. mendeetan de facto independente izatera heldu. (eu)
- El ducado de Vasconia (en francés, duché de Gascogne, duché de Vasconie; en euskera, Baskoniako dukerria), transcrito también en latín como Dux Wasconiæ según las fuentes de la época, fue una entidad de la Alta Edad Media constituida hacia 601-602 por los reyes francos merovingios sobre la base territorial de la circunscripción o ducatus de la provincia bajoimperial romana de Novempopulania, en la antaño provincia augustea de Gallia Aquitania, y que se extendía desde el sur del curso bajo del río Garona hasta la vertiente continental de los Pirineos, siendo su primer titular el duce Genial de Vasconia hasta 627. Poblado principalmente por descendientes de los aquitanos, algunos historiadores han postulado una emigración desde el territorio peninsular de los vascones desde el siglo II, mientras que otros hablan de una progresiva expansión de los vascones pirenaicos forzados por los enfrentamientos con los visigodos de Leovigildo en 581. No obstante, ambas teorías han sido rebatidas y no están apoyadas por evidencia histórica sólida. En la crónica sobre las incursiones vasconas cerca de Toulouse acaecidas en 587, por ejemplo, se afirma claramente que sus huestes se retiraron de nuevo a las montañas con esclavos y bienes. Por otra parte, en ningún momento se afirma que los habitantes de Novempopulania (hoy en día Gascuña) se levantasen para hacer frente a la marea vascona, más bien lo contrario. El ducado de Vasconia es un territorio fronterizo en el que habita un determinado pueblo, el vasco en este caso, que se asigna a un duque o mando militar, tal y como se entendía entonces la labor de los duques (véanse los sajones, frisios). Gozó de la autonomía característica que concedían los monarcas merovingios a los territorios gobernados por sus oficiales principales, hasta que con el cambio a la dinastía carolingia, Aquitania y Vasconia pierden su independencia en una guerra terrible que dura 10 años (760-769). A partir de 769, Vasconia encabezada por un duque propio, Lope II, se separa de Aquitania, pero va perdiendo soberanía ante el empuje colonizador y feudalizador de Carlomagno. Se crean varios condados asignados a representantes de confianza de Carlomagno: condado de Tolosa, condado de Fézensac, Burdeos (778) y a partir de 785, los condados pirenaicos asociados a Toulouse, que constituirán la Marca Hispánica. En 824, tras la Segunda Batalla de Roncesvalles, Navarra y los territorios al sur del Pirineo se separan definitivamente del Ducado e inician su propio recorrido. En 853, el duque de Vasconia jurará por última vez lealtad a un soberano carolingio, iniciando posteriormente una dinámica regional fuera de los poderes centrales carolingios. Los títulos de duque de Vasconia y Aquitania se reunieron definitivamente en la figura de Guillermo VIII de Aquitania a partir de 1063. (es)
- Le duché de Vasconie ou duché de Gascogne, transcrit aussi en latin en Dux Wasconiæ selon les sources de l'époque, était une entité du Haut Moyen Âge au Moyen Âge central, constituée vers 601-602 par les rois Francs Mérovingiens afin de soumettre les Vascons et les populations locales que sont les Aquitains (Proto-Basques) à leur autorité. Mais entre 602 et 1063, même si la plupart des ducs sont d'origine vasconne, c'est-à-dire Aquitains (ancêtres des Basques et des Gascons), au fil des guerres et des alliances leur pouvoir est parfois sous le joug des Francs de 602 à 660 et de 768 à 812, parfois non de 660 à 768 et de 812 à 824, date de la création du Royaume de Pampelune. Ce dernier, aussi d'origine vasconne, ne cessera de s'impliquer politiquement et parfois militairement dans le duché qu'en 1063. Pour les Vascons, le duché de Vasconie ou Vasconie citérieure est la partie de la Vasconie au nord des Pyrénées, menacée par les Francs, par opposition à la partie sud des Pyrénées, Saltus Vasconum ou Vasconie ultérieure, aux prises avec les Wisigoths puis avec les Omeyyades (musulmans). Le duché de Vasconie en 602, englobe tout le territoire de l'ancienne Novempopulanie, sauf la plus grande partie de l'ancienne civitas Boatium passée, du temps de la domination wisigothique, à la civitas Burdegalensium. (fr)
- Kadipaten Gascogne atau Vasconia (bahasa Basque: Baskoniako dukerria; bahasa Ositan: ducat de Gasconha; bahasa Prancis: duché de Gascogne, duché de Vasconie) adalah sebuah kadipaten yang terletak di wilayah Gascogne di Prancis barat daya dan Spanyol timur laut. Kadipaten ini pada awalnya merupakan wilayah perbatasan Franka yang didirikan untuk memperkuat pengaruh atas orang-orang Basque. Kadipaten ini kemudian tergabung dalam uni personal dengan Kadipaten Aquitaine dan pernah menjadi wilayah dependensi raja-raja Inggris dari Wangsa Plantagenet. Namun, Raja Charles V dari Prancis menaklukkan sebagian besar wilayah pada tahun 1380 selama terjadinya Perang Seratus Tahun. (in)
- Il ducato di Guascogna si sviluppò nel sud ovest della Francia in un territorio compreso tra i Pirenei, la Garonna ed il golfo di Biscaglia (it)
- Герцогство Васкония (фр. La Vasconie, La Wasconie, баск. Baskoniako dukerria) — средневековое герцогство, существовавшее на юго-западе современной Франции в VII — IX веке. Название получило от племени васконов, предков современных басков. В конце IX века на месте Васконии образовалось герцогство Гасконь. (ru)
- Ге́рцогство Васко́нія (лат. Ducatus Wasconia) — середньовічне герцогство на південному заході сучасної Франції і частково на північному заході сучасної Іспанії (теперішні Країна Басків і Наварра) у VII — IX століттях. (uk)
- 加斯科涅公國（巴斯克語：Baskoniako dukerria；奧克語：ducat de Gasconha；法語：duché de Gascogne 或 duché de Vasconie）是位於今法國西南部和西班牙東北部的一個公國，包括現代地區加斯科涅。加斯科涅公國，當時被稱為瓦斯科涅，最初是法蘭克人用於控制巴斯克地區的的一個邊疆區。加斯科涅公國經歷了不同的時期，從早期具有獨特的巴斯克文化到與阿基坦公國合併，再到後期作為英國金雀花王朝的附屬國。 在百年戰爭中，法國查理五世於1380年征服了加斯科涅公國的大部分地區，在查理七世的領導下，1453年加斯科涅公國整體併入法蘭西王國。伊比利亞半島內的相應部分成為納瓦爾王國。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Gaskoňské nebo Vasconské vévodství (baskicky Baskoniako dukerria, okcitánsky Ducat de Gasconha, francouzsky Duché de Gascogne nebo Duché de Vasconie) neboli Gaskoňsko či Vasconie, byl středověký státní útvar existující mezi lety 602 a 1453 v jihozápadní Francii a částečně zasahující do severního Španělska, ve středověku sousedilo na severu s Akvitánií a na západě s hrabstvím Toulouse, na jihu s Aragonií, Navarrou a hrabstvím Barcelony. (cs)
- Kadipaten Gascogne atau Vasconia (bahasa Basque: Baskoniako dukerria; bahasa Ositan: ducat de Gasconha; bahasa Prancis: duché de Gascogne, duché de Vasconie) adalah sebuah kadipaten yang terletak di wilayah Gascogne di Prancis barat daya dan Spanyol timur laut. Kadipaten ini pada awalnya merupakan wilayah perbatasan Franka yang didirikan untuk memperkuat pengaruh atas orang-orang Basque. Kadipaten ini kemudian tergabung dalam uni personal dengan Kadipaten Aquitaine dan pernah menjadi wilayah dependensi raja-raja Inggris dari Wangsa Plantagenet. Namun, Raja Charles V dari Prancis menaklukkan sebagian besar wilayah pada tahun 1380 selama terjadinya Perang Seratus Tahun. (in)
- Il ducato di Guascogna si sviluppò nel sud ovest della Francia in un territorio compreso tra i Pirenei, la Garonna ed il golfo di Biscaglia (it)
- Герцогство Васкония (фр. La Vasconie, La Wasconie, баск. Baskoniako dukerria) — средневековое герцогство, существовавшее на юго-западе современной Франции в VII — IX веке. Название получило от племени васконов, предков современных басков. В конце IX века на месте Васконии образовалось герцогство Гасконь. (ru)
- Ге́рцогство Васко́нія (лат. Ducatus Wasconia) — середньовічне герцогство на південному заході сучасної Франції і частково на північному заході сучасної Іспанії (теперішні Країна Басків і Наварра) у VII — IX століттях. (uk)
- 加斯科涅公國（巴斯克語：Baskoniako dukerria；奧克語：ducat de Gasconha；法語：duché de Gascogne 或 duché de Vasconie）是位於今法國西南部和西班牙東北部的一個公國，包括現代地區加斯科涅。加斯科涅公國，當時被稱為瓦斯科涅，最初是法蘭克人用於控制巴斯克地區的的一個邊疆區。加斯科涅公國經歷了不同的時期，從早期具有獨特的巴斯克文化到與阿基坦公國合併，再到後期作為英國金雀花王朝的附屬國。 在百年戰爭中，法國查理五世於1380年征服了加斯科涅公國的大部分地區，在查理七世的領導下，1453年加斯科涅公國整體併入法蘭西王國。伊比利亞半島內的相應部分成為納瓦爾王國。 (zh)
- El ducat de Gascunya fou una jurisdicció feudal del sud-oest de França, que ocupava la part sud d'Aquitània (vegeu Gascunya) Sota domini dels merovingis des del 507 el control corresponia a ducs nomenats pels reis. El duc Desideri fou lleial a Khilperic de Nèustria, i el 584, a la mort del rei, va donar suport a Gondobald, pretès fill de Clotari I (ex rei de Soissons) que estava refugiat a la cort de Bizanci i havia retornat a reclamar els seus drets, i que va obtenir també el de molts altres nobles com Gontra Bosó, suposat duc d'Alvèrnia; Gondobald es va proclamar rei a Aquitània a la ciutat de Brive, però derrotat a Lió, la rebel·lió es va acabar i molts dels nobles revoltat van ser executats (Gontra Bosó va fugir); Desideri va ser perdonat per Fredegunda però a l'any següent va voler am (ca)
- Το Δουκάτο της Γασκώνης ή Δουκάτο της Βασκονίας (βασκικά: Baskoniako dukerria, οξιτανικά: ducat de Gasconha, γαλλικά: duché de Gascogne, duché de Vasconie) ήταν δουκάτο από το 824 στη σημερινή νοτιοδυτική Γαλλία και βορειοανατολική Ισπανία, τμήμα του οποίου αντιστοιχεί στην σύγχρονη περιοχή της Γασκώνης. Το Δουκάτο της Γασκώνης, γνωστό τότε ως Βασκονία, ήταν αρχικά Φραγκική μαρκία που σχηματίστηκε για να απωθήσει τους Βάσκους (Βασκόνους). Ωστόσο, το δουκάτο πέρασε από διάφορες περιόδους, από τα πρώτα χρόνια με το διακριτό βασκικό του στοιχείο, έπειτα στην συγχώνευση σε προσωπική ένωση με το Δουκάτο της Ακουιτανίας, μέχρι τη νεότερη περίοδο ως εξαρτημένο από τους βασιλιάδες της Αγγλίας. (el)
- La Duklando Vaskonio (ankaŭ Vaskonio; france duché de Gascogne, duché de Vasconie; en eŭske Baskoniako dukerria) estis duklando en teritorioj de nuna sudokcidenta Francio, pli malpli koresponda al la moderna regiono Gaskonio post 824. La Duklando Gaskonio, tiam konata kiel Wasconia, estis origine Franka Markio formita por reteni la eŭskojn (Vaskonojn). Tamen, la Duklando trairis diferencajn periodojn, el ties pli komencaj jaroj kun ties distinga Baska elemento por aperi kiel persona unuigo kun la Duklando Akvitanio al pli posta periodo kiel dependaĵo de la anglaj reĝoj Plantagenet. (eo)
- The Duchy of Gascony or Duchy of Vasconia (Basque: Baskoniako dukerria; Occitan: ducat de Gasconha; French: duché de Gascogne, duché de Vasconie) was a duchy located in present-day southwestern France and northeastern Spain, an area encompassing the modern region of Gascony. The Duchy of Gascony, then known as Wasconia, was originally a Frankish march formed to hold sway over the Basques. However, the duchy went through different periods, from its early years with its distinctively Basque element to the merger in personal union with the Duchy of Aquitaine to the later period as a dependency of the Plantagenet kings of England. (en)
- El ducado de Vasconia (en francés, duché de Gascogne, duché de Vasconie; en euskera, Baskoniako dukerria), transcrito también en latín como Dux Wasconiæ según las fuentes de la época, fue una entidad de la Alta Edad Media constituida hacia 601-602 por los reyes francos merovingios sobre la base territorial de la circunscripción o ducatus de la provincia bajoimperial romana de Novempopulania, en la antaño provincia augustea de Gallia Aquitania, y que se extendía desde el sur del curso bajo del río Garona hasta la vertiente continental de los Pirineos, siendo su primer titular el duce Genial de Vasconia hasta 627. (es)
- Baskoniako Dukerria (baita Waskonia eta geroago Gaskoiniako dukerria) VII. mendean sortutako marka frankoa zen, Akitaniako mugetan baskoiak (Vascones) kontrolpean izateko. Novenpopulania izeneko antzinako probintzia erromatarra eta, garai jakin batzuetan behintzat, Pirinioen hegoaldeko eta Iruñea inguruko eskualdea ere barnean hartu zituen. (eu)
- Le duché de Vasconie ou duché de Gascogne, transcrit aussi en latin en Dux Wasconiæ selon les sources de l'époque, était une entité du Haut Moyen Âge au Moyen Âge central, constituée vers 601-602 par les rois Francs Mérovingiens afin de soumettre les Vascons et les populations locales que sont les Aquitains (Proto-Basques) à leur autorité. Le duché de Vasconie en 602, englobe tout le territoire de l'ancienne Novempopulanie, sauf la plus grande partie de l'ancienne civitas Boatium passée, du temps de la domination wisigothique, à la civitas Burdegalensium. (fr)
|
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
