| dbo:abstract
|
- Llop I fou un suposat duc d'Aquitània i potser de Gascunya, de possible origen basc. Els ducs d'Aquitània i Gascunya a la meitat del segle VII són desconeguts. Aichinà/Aighí/Amand de Gascunya va exercir segurament del 627 fins potser vers el 645 quan es produí una nova rebel·lió nacional dels vascons i després no hi ha més notícies. Una part d'Aquitània incloent Gascunya hauria format en aquest temps un ducat feudatari governat per Boggis i el seu germà Bertran, personatges que probablement mai van existir i l'existència dels quals resulta només de l'apòcrifa carta d'Alaon. I la resta d'Aquitània (Aquitània d'Austràsia) hauria tingut el seu duc o ducs. Un dels ducs d'Aquitània fou Fèlix de Tolosa, del que Llop era un dels "fideles" i al que hauria succeït vers el 670. Si Llop ja era duc d'Aquitània-Gascunya (asutrasiana) abans i va reunir els dos ducats, és només una especulació. Devic i Vaisette el consideren el duc de l'Aquitània austrasiana (Albigès, carci, Velai i Gavaldà) doncs suposen l'Aquitània de Nèustria (principalment el Tolosà, Gascunya i l'Aquitània a l'oest del Tolosà) en mans dels inexistents Boggis i Bertran (així aquest Llop no seria duc de Gascunya però els dos dominics el consideren el personatge que va presidir un concili a Bordeus a Gascunya, el que fa aquesta teoria poc probable). Un Llop amb títol de duc apareix per primer cop el 673, però ni tan sols hi ha la seguretat que es tracti del mateix personatge:
* S'esment un Llop com a duc presidint el concili de Bordeus, probablement el 673
* I un duc Llop atacant la regió de Besiers el setembre del 673: avançat l'any 673 el rei visigot Vamba havia posat fi a la revolta de Paulus i estava a punt de retornar a Toledo. Llavors van córrer rumors que els francs ferien una incursió a Septimània per alliberar als rebels presoners; Vamba va desistir de retornar de moment. Segons Julià bisbe de Toledo, autor contemporani, Vamba volia declarar la guerra i atacar el primer però els nobles del seu consell li van desaconsellar perquè la pau que regnava entre francs i visigots era molt convenient pel seu regnat; això indicaria que els senyors francs que havien participat en la revolta de Paulus ho havien fet a títol personal i sense el suport, almenys oficial, del rei Khilderic II (662–675). Després d'estar un temps a la ciutat de Nimes, Vamba, veient que no hi havia cap moviment franc, i que la presència de l'exèrcit visigot havia imposat la por a tota la regió, es va disposar a sortir, i just llavors va saber que un general franc atacava a la zona de Besiers que estava devastant. Vamba va sortir cap a Besiers el 7 de setembre, per enfrontar a aquest general, que era un duc de nom Llop, i es trobava acampat a Aspiran, a la vora del riu Erau (Herault) entre Pézénas i la diòcesi de Lodeva. Quan Llop va saber que el rei visigot s'acostava va aixecar el seu campament i es va retirar cap a les muntanyes precipitadament, havent d'abandonar part de l'equip per anar més ràpid, equip que va caure en mans dels visigots. A la mort de Clotari III de Nèustria (657-673) el majordom de palau Ebroí, en mans del qual estava el poder del regne, va proclamar com a rei Teodoric III, germà petit del difunt (en realitat Ebroí tenia el poder), però finalment l'oposició de la noblesa va donar la corona a l'altra germà, Khilderic II d'Austràsia, i el majordom fou tancat al monestir de Luxeuil (674). A la mort de Khilderic II (675) va pujar al tron Teodoric III; llavors Ebroí es va escapar del monestir i es va dirigir a Austràsia on va proclamar rei un suposat fill de Clotari III amb el nom de Clodoveu III, fent saquejar les províncies que refusaven reconèixer a aquest rei titella. Es va voler estendre cap a Borgonya, i va ocupar la ciutat d'Autun on va capturar i torturar al bisbe Leodegari d'Autun i va fer matar el seu germà, senyor borgonyó de Vergy, però després va fracassar a Lió. Llavors va fer un pacte amb el rei Teodoric III, que el va nomenar majordom de palau; va fer assassinar Leudesi, fill d'Erquinoald, que exercia com a majordom del regne, i va ocupar el càrrec, i va abandonar Clodoveu III cedint la part meridional d'Austràsia on aquest havia estat reconegut a Teodoric com a rei sota el seu propi poder. Molts nobles austrasians van marxar al sud per oposar-se a Teodoric i Ebroí on foren acollits per Llop I d'Aquitània erigit en virtual cap dels rebels; Aquitània es va erigir de fet en un ducat vascoaquità separat. Als Miracula Martialis on els fets no segueixen un estricte orde, Llop apareix combatent contra Ebroí al costat de sant Leodegari d'Autun (Léger d'Autun), erigit en campió dels drets de Teodoric III, però Leodegari va ser assetjat a la ciutat d'Autun i va haver de capitular, va ser cegat i se li van arrencar els llavis i la llengua; el germà de Leodegari, Garí o Guerí, senyor de Vergy (a Borgonya), fou executat. Leodegari va sobreviure i fins i tot va recuperar la parla (cosa que implica que la part de llavis i de llengua arrancats hauria estat reduïda), però Ebroí el va fer matar el 2 d'octubre del 678 i enterrar secretament al bosc de Sarcinium (avui dia Sus-Saint-Léger) a l'Artois (actualment a la comuna de Lucheux a Picardia), a fi i efecte que el cadàver no fos trobat. Llop I va seguir la lluita contra Ebroí i va ser greument ferit a Llemotges el mateix 676. Després d'aquesta data la seva sort és desconeguda, però no és segur que morís aquest mateix any. El 681 Ebroí va morir a mans d'Ermenefred, un senyor al qual havia expropiat els béns. El seu suposat successor en data incerta (vers 676/695) fou . Només la carta d'Alaon, apòcrifa, vincula a Llop per parentiu amb altres ducs d'Aquitània. (ca)
- Ο Λούπους Α΄ της Ακουιτανίας ήταν Δούκας της Γασκώνης και ο δεύτερος ανεξάρτητος Δούκας της Ακουιτανίας (περί το 670 - 688/700), θεωρείται ο γενάρχης μιας δυναστείας που κυβέρνησε το Δουκάτο της Ακουιτανίας μέχρι το 769, τελευταίος απόγονος του ο Χούναλντ Β΄. Ο Λούπους Α΄ διαδέχθηκε πιθανότατα τον Φελίξ της Ακουιτανίας, η περιοχή που κυβερνούσε αντιστοιχούσε στο βασίλειο της Ακουιτανίας που κυβερνούσε παλιότερα ο Μεροβίγγειος βασιλιάς Χαριβέρτος Β΄ της Νευστρίας. Ο Χαριβέρτος Β΄ και ο γιος του Χιλπέριχος της Ακουιτανίας βρεφικής ηλικίας δολοφονήθηκαν από τον Δαγοβέρτο Α΄ που κυβερνούσε την Αυστρασία (632), από τότε το βασίλειο διαλύθηκε. Ο Λούπους Α΄ επαναστάτησε γύρω στο 658 εναντίον του Φελίξ, αργότερα γύρω στο 670 τον διαδέχθηκε. Τα "Θαύματα του Αγίου Μάρσιαλ" αναφέρουν ότι η επανάσταση έγινε την εποχή που ήταν Μαγιορδόμος ο . Ο Λούπους Α΄ κατέλαβε την Τουλούζη και την Μπορντώ, την ίδια εποχή συμμάχησε με τον Φλάβιο Παύλο εναντίον του βασιλιά των Βησιγότθων Βάμβα και επιτέθηκε στην Μπεζιέ. Ο Τζούλιαν του Τολέδο στο έργο του "Ιστορία του Βάμβα" καταγράφει τον Λούπους Α΄ σαν "πρίγκιπα", αυτό αποδεικνύει ότι ήταν βασιλικής καταγωγής. Την περίοδο 673 - 675 ο Λούπους Α΄ συγκάλεσε Σύνοδο στην Μπορντώ, αποκαλείται Λαμπρότατος, "Δούκας" και πιστός οπαδός του Χιλδέριχου Β΄. Μετά το 675 προσπάθησε να επεκταθεί στην Ακουιτανία, στις προσπάθειες του αυτές δολοφονήθηκε, τα "Χρονικά του Άγιου Μάρσαλ" αναφέρουν ότι προσπαθούσε να αποκτήσει τον τίτλο του βασιλιά.Τον διαδέχθηκε ο Εύδης ο Μέγας, πιθανότατα γιος του. (el)
- Lupus I. (baskisch: Lope, französisch: Loup; † um 675) war ein Herzog in Teilen Aquitaniens und der Gascogne im 7. Jahrhundert. Lupus rebellierte vor dem Jahr 673 gegen den Dux und übernahm die Herrschaft in Toulouse sowie über die westlich siedelnden Vasconen (Gascogne). Im Jahr 673 unterstützte er in Septimanien die Rebellion des „Tyrannen“ gegen die Oberhoheit des Westgotenkönigs Wamba und belagerte dabei Béziers. Zwischen den Jahren 673 und 675 nahm er in Bordeaux an einem Konzil des aquitanischen Episkopats teil. Beim Versuch, Limoges seiner Herrschaft zu unterwerfen, wurde Lupus wohl im Jahr 675 oder kurz danach getötet. Der nächste in Aquitanien amtierende Herzog war Eudo, der um das Jahr 710 erstmals auftrat. (de)
- Lupus I (ankaŭ Lupo, Loup, Lobo, Otsoa, Oĉoa aŭ Otxoa) estis Duko de Gaskonio kaj Akvitanio el ĉirkaŭ 670. Lia regado eble daŭris kelkajn jarojn (ĝis 676) aŭ pli longe (ĝis 710). Li estis ofte konsiderita la praulo de la Gaskonia dinastio de Lupo la 2-a kaj de la Akvitana dinastio de Odo la Granda aŭ la Eŭdonianoj. Lupo estis sukcedanto de Felikso, kies dukregado ŝajne enhavis identan teritorion kiel la regno de . Iam post 658, Lupo ribelis kontraŭ Felikso kaj poste sukcedis lin. Li konkeris Tuluzon kaj Bordozon en 673, kiam li alianciĝis kun kontraŭ Vambo, nome reĝo de Visigotoj, kaj atakis Béziers. Li kunvokis la gravan sinodon de Bordozo inter 673 kaj 675. En 675, li klopodis konkeri Limoges, ĝis sia propra detruo. Li estis murdita dume, pri kio la aŭtoro de la Miraklo de Sankta Marcialo dirante in sedem regam se adstare. Tiele la fontoj estas silentaj kaj pri li kaj pri lia(j) sukcedanto(j). (eo)
- Lupo I.a Otsoa, Lope I.a Akitaniakoa, Lope Otsoa, Loup Otsoa edo Lupo Otsoa. Akitania eta Baskoniako dukea (670-710). Lope Felix akitaniar-baskoi dukearen zerbitzuan sartzean, azken honek Tolosa eta Baskonian agintzen zuen. Merovingioekiko independentzia 660. urte aldera gertatuko zen, 657an artzapezpikuak oraindik Tolosan izendatzen baizituzten. Dukerri euskaldunaren hedadura «Ex Miraculis S. Martialis» agiriko lekukotasunak zehazten du, bertan hau dio: «hiri guztiak Pirinio mendiak arte» eta «jende baskoi gaiztoaren» gain aginduz. Euskal batasuna nabaria da. 672an Septimania eskualdea baskoiekin elkar ulertuz matxinatu egingo da, honen ondorioz Wanba, Paulo eta euren aliatuen espedizioa emango delarik. Wanba errege godoak bizitasun eta bizkortasunez jokatuko du. Martxa azkarren bidez, Lope I.a akitaniar-baskoi dukea harrapatzen saiatuko da, azken hau Herault ibaiaren eskubiko ertzean dagoen den Aspiran kokalekuan bere gudarostearekin batera ikustera eman baitzen. Julianus aipatzen duen legez, godoek gudaroste baskoi-akitaniarra aurkitu baino lehen berehalakoan hanka egin zuen. Halere Lope I.a, frankoen babesik gabe, ez zen godoen gudaroste nazionalari aurre egiteko bezain indartsua. Wanbak Septimania baketu ondoren atzera egin zuen. 670ko Felixen heriotzaren ondoren Lope duke izendatua izan zen eta Ebroinengandik ihesi Baskonian babesa aurkitu zuten neustro-burgoion erresumako baroien babesa ere bazuen. Txilperik II.arekin izandako harremanak adiskidetasunekoak izango ziren, bere aginduz 670 eta 673an Garnomon kontziliorako deia egin baitzuen. Dax eta Baionako artzapezpikuek joatera laga zioten.[argitu] Txilperik II.aren heriotzaren ostean, Thierry III.a izango da bere ondorengoa, hau bavariar, alemaniar, turingiar, bretoi eta baskoien errebindikazio nazionalen giroaren erdian topatuko delarik. Lope I.ak frankoen erresumak ziren Austrasia eta Borgoñaren gertakari politikoetatik ihes ezin eginik zebiltzan botererik gabeko bi dukerrietan agintzen zuen. Ebroin tiranoaren aurkako liskarren aurrean, Lope I.a bere gudarostearekin Limoges hiriaren aurrean bertaratzen da, artzapezpiku eta hiritarrei udalerri hartatik kanporatzeko aginduz, honela beren leialtasun zinetik errelebatuz baina bere gobernura makurtuaraziz. San Martzialeko santutegiko Lope I.aren egonaldiaren inguruko kondaira bat ere badago. 680an Lupo I.a eta bere gerlariak Limogesitk alde egin zuten baina behin betiko bakea ez zen Ebroin tiranoaren heriotzararte iritsiko, hau 681an erailta hil zelarik. 688an jauregiko maiordomoa zen Heristaleko Pippinek bere zigortze espedizioak inperioko zenbait herrialdeen aurka zuzendu zituen, hauen artean akitaniarrak eta baskoiak zeudelarik, baina gauzak zeuden bezala gelditu ziren, hots, independentzian. Lope I.ak berrogei urte inguruan gobernatu zuen, 710. urtean Eudon Handia dukeak, dirudienez bere sema zena, ordezkatu baitzion. Lope.a 68 urte bizi izango zen (eu)
- Lupus I (también Lupo, Loup, Lobo, Otsoa, u Otxoa) fue duque de Vasconia y de Aquitania desde aproximadamente 670. Su reinado puede haber durado unos pocos años (hasta 676) o quizá alguno más (hasta 710). Es a menudo considerado el progenitor de la dinastía gascona de Lope II y de la aquitana de los odónidas. Lope fue el sucesor de Felix, cuyo ducado parecía abarcar un territorio idéntico al del reino de Cariberto II. En algún momento después de 658, Lope se rebeló contra Félix y más tarde le sucedió. Mantuvo las ciudades de Toulouse y Burdeos en 673, cuando estaba aliado con Flavio Paulo contra Wamba, rey de los visigodos, y atacó Béziers. Convocó el importante sínodo de Burdeos entre 673 y 675. En 675, intentó capturar Limoges, lo que fue su perdición. Murió durante el ataque, descrito por el autor del Miracula Martialis ['Mlagros de san Marcial'] «en sedem regam se adstare». Después, las fuentes son silenciosas sobre él y sus sucesor(es). (es)
- Loup Ier est duc d’Aquitaine et de Vasconie de 670 à 688 et d'origine vasconne. (fr)
- Lupus I (or Lupo I) was the Duke of Gascony and part of Aquitaine in the Merovingian kingdom during the 670s. He may have started a dynasty, since the next known duke of Gascony was Lupus II (fl. 769).Lupus was probably the successor of Felix, whose duchy seemed to encompass almost an identical territory to the kingdom of Charibert II. Sometime after 658, Lupus rebelled against Felix and later succeeded him. According to the Miracles of Saint Martial, the rebellion occurred during the mayorship of Ebroin. In 673, Lupus held Toulouse and Bordeaux at which time he allied with Flavius Paulus against Wamba, the king of the Visigoths, and attacked Béziers. Julian of Toledo in his Story of Wamba, calls Lupus a "prince" (princeps), a title suggestive of royal rank. Sometime between 673 and 675, Lupus convoked a church synod in Bordeaux. For this he was styled vir inluster and duke, which suggests that at that time he was still a faithful subject of King Childeric II. In 675, however, he attempted to expand his Aquitanian dukedom by seizing Limoges. He was assassinated in the process. According to the Miracles of Saint Martial, he had tried to set himself up as king (in sedem regam se adstare). (en)
- Lupo I (VII secolo – tra il 700 e il 710) fu duca d'Aquitania e duca di Guascogna. Il ducato di Lupo I è in verde. (it)
- Lupus I (również Lupo, Loup, Lobo, Otsoa, Otxoa) – książę Gaskonii i Akwitanii, księciem Gaskonii był od ok. 670 z nominacji księcia Akwitanii Feliksa, którego ok. 676 zastąpił w księstwie Akwitanii, aczkolwiek niektóre źródła twierdzą, że i ten tytuł otrzymał w 670. Oba te tytuły posiadał aż do swojej śmierci, która nastąpiła ok. 676 (ostatnia wzmianka w źródłach) lub ok. 700–710 (rządził wtedy kolejny znany książę Akwitanii). Wiadomo, że w 673 posiadał terytoria w okolicach Tuluzy i Bordeaux. W tym czasie sprzymierzył się z , który walczył z królem Wizygotów Wambą. Lupus zaatakował wówczas Béziers. Między 673 a 675 zwołał i przewodził synodowi w Bordeaux. Ok. 675–676 próbował zająć Limoges. Według niektórych źródeł został wówczas zamordowany. (pl)
- Луп I (лат. Lupus, фр. Loup; умер после 676 года) — герцог Аквитании и Васконии приблизительно с 670 года, возможный родоначальник Гасконского дома. Луп значительно расширил территорию герцогства Аквитании, границы которого практически достигли границ Аквитанского королевства при Хариберте II. (ru)
- Луп I (*Lupo, Loup, Lobo, д/н —між 676 та 688) — герцог Аквітанія у 670—676 роках. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Loup Ier est duc d’Aquitaine et de Vasconie de 670 à 688 et d'origine vasconne. (fr)
- Lupo I (VII secolo – tra il 700 e il 710) fu duca d'Aquitania e duca di Guascogna. Il ducato di Lupo I è in verde. (it)
- Луп I (лат. Lupus, фр. Loup; умер после 676 года) — герцог Аквитании и Васконии приблизительно с 670 года, возможный родоначальник Гасконского дома. Луп значительно расширил территорию герцогства Аквитании, границы которого практически достигли границ Аквитанского королевства при Хариберте II. (ru)
- Луп I (*Lupo, Loup, Lobo, д/н —між 676 та 688) — герцог Аквітанія у 670—676 роках. (uk)
- Llop I fou un suposat duc d'Aquitània i potser de Gascunya, de possible origen basc. Els ducs d'Aquitània i Gascunya a la meitat del segle VII són desconeguts. Aichinà/Aighí/Amand de Gascunya va exercir segurament del 627 fins potser vers el 645 quan es produí una nova rebel·lió nacional dels vascons i després no hi ha més notícies. Una part d'Aquitània incloent Gascunya hauria format en aquest temps un ducat feudatari governat per Boggis i el seu germà Bertran, personatges que probablement mai van existir i l'existència dels quals resulta només de l'apòcrifa carta d'Alaon. I la resta d'Aquitània (Aquitània d'Austràsia) hauria tingut el seu duc o ducs. Un dels ducs d'Aquitània fou Fèlix de Tolosa, del que Llop era un dels "fideles" i al que hauria succeït vers el 670. Si Llop ja era duc d' (ca)
- Ο Λούπους Α΄ της Ακουιτανίας ήταν Δούκας της Γασκώνης και ο δεύτερος ανεξάρτητος Δούκας της Ακουιτανίας (περί το 670 - 688/700), θεωρείται ο γενάρχης μιας δυναστείας που κυβέρνησε το Δουκάτο της Ακουιτανίας μέχρι το 769, τελευταίος απόγονος του ο Χούναλντ Β΄. Ο Λούπους Α΄ διαδέχθηκε πιθανότατα τον Φελίξ της Ακουιτανίας, η περιοχή που κυβερνούσε αντιστοιχούσε στο βασίλειο της Ακουιτανίας που κυβερνούσε παλιότερα ο Μεροβίγγειος βασιλιάς Χαριβέρτος Β΄ της Νευστρίας. Ο Χαριβέρτος Β΄ και ο γιος του Χιλπέριχος της Ακουιτανίας βρεφικής ηλικίας δολοφονήθηκαν από τον Δαγοβέρτο Α΄ που κυβερνούσε την Αυστρασία (632), από τότε το βασίλειο διαλύθηκε. (el)
- Lupus I (ankaŭ Lupo, Loup, Lobo, Otsoa, Oĉoa aŭ Otxoa) estis Duko de Gaskonio kaj Akvitanio el ĉirkaŭ 670. Lia regado eble daŭris kelkajn jarojn (ĝis 676) aŭ pli longe (ĝis 710). Li estis ofte konsiderita la praulo de la Gaskonia dinastio de Lupo la 2-a kaj de la Akvitana dinastio de Odo la Granda aŭ la Eŭdonianoj. (eo)
- Lupus I (también Lupo, Loup, Lobo, Otsoa, u Otxoa) fue duque de Vasconia y de Aquitania desde aproximadamente 670. Su reinado puede haber durado unos pocos años (hasta 676) o quizá alguno más (hasta 710). Es a menudo considerado el progenitor de la dinastía gascona de Lope II y de la aquitana de los odónidas. (es)
- Lupus I. (baskisch: Lope, französisch: Loup; † um 675) war ein Herzog in Teilen Aquitaniens und der Gascogne im 7. Jahrhundert. Lupus rebellierte vor dem Jahr 673 gegen den Dux und übernahm die Herrschaft in Toulouse sowie über die westlich siedelnden Vasconen (Gascogne). Im Jahr 673 unterstützte er in Septimanien die Rebellion des „Tyrannen“ gegen die Oberhoheit des Westgotenkönigs Wamba und belagerte dabei Béziers. Zwischen den Jahren 673 und 675 nahm er in Bordeaux an einem Konzil des aquitanischen Episkopats teil. Beim Versuch, Limoges seiner Herrschaft zu unterwerfen, wurde Lupus wohl im Jahr 675 oder kurz danach getötet. (de)
- Lupo I.a Otsoa, Lope I.a Akitaniakoa, Lope Otsoa, Loup Otsoa edo Lupo Otsoa. Akitania eta Baskoniako dukea (670-710). Lope Felix akitaniar-baskoi dukearen zerbitzuan sartzean, azken honek Tolosa eta Baskonian agintzen zuen. Merovingioekiko independentzia 660. urte aldera gertatuko zen, 657an artzapezpikuak oraindik Tolosan izendatzen baizituzten. Dukerri euskaldunaren hedadura «Ex Miraculis S. Martialis» agiriko lekukotasunak zehazten du, bertan hau dio: «hiri guztiak Pirinio mendiak arte» eta «jende baskoi gaiztoaren» gain aginduz. (eu)
- Lupus I (or Lupo I) was the Duke of Gascony and part of Aquitaine in the Merovingian kingdom during the 670s. He may have started a dynasty, since the next known duke of Gascony was Lupus II (fl. 769).Lupus was probably the successor of Felix, whose duchy seemed to encompass almost an identical territory to the kingdom of Charibert II. Sometime after 658, Lupus rebelled against Felix and later succeeded him. According to the Miracles of Saint Martial, the rebellion occurred during the mayorship of Ebroin. (en)
- Lupus I (również Lupo, Loup, Lobo, Otsoa, Otxoa) – książę Gaskonii i Akwitanii, księciem Gaskonii był od ok. 670 z nominacji księcia Akwitanii Feliksa, którego ok. 676 zastąpił w księstwie Akwitanii, aczkolwiek niektóre źródła twierdzą, że i ten tytuł otrzymał w 670. Oba te tytuły posiadał aż do swojej śmierci, która nastąpiła ok. 676 (ostatnia wzmianka w źródłach) lub ok. 700–710 (rządził wtedy kolejny znany książę Akwitanii). (pl)
|
