An Entity of Type: Charge100974762, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

A charge is an offensive maneuver in battle in which combatants advance towards their enemy at their best speed in an attempt to engage in a decisive close combat. The charge is the dominant shock attack and has been the key tactic and decisive moment of many battles throughout history. Modern charges usually involve small groups of fireteams equipped with weapons with a high rate of fire and striking against individual defensive positions (such as a concertainer or bunker), instead of large groups of combatants charging another group or a fortified line.

Property Value
dbo:abstract
  • انقضاض أو هجمة (بالإنجليزية: Charge)‏، وهي مناورة قتالية يتقدم خلالها المقاتلون نحو أعدائهم بأقصى سرعة ليشتبكوا في قتال متلاحم، وعادةً ما يكون هذا القتال في صورة مشاجرة. تعتبر هذه المناورة أهم طرق الهجوم المفاجئ وكانت تمثل التكتيك الأساسي واللحظة الفارقة في العديد من المعارك على مر التاريخ. عادة ما تتضمن مناورات الهجمات الحديثة مجموعات صغيرة مسلحة بأسلحة نارية ذات معدل إطلاق عالِ لتهاجم مواقع دفاعية فردية، مثل أحد الملاجئ العسكرية، بدلًا من المجموعات القتالية الكبيرة التي تهاجم مجموعةً أخرى أو أحد الحصون الدفاعية. (ar)
  • Una càrrega militar és una maniobra consistent en un atac frontal i massiu efectuat amb l'ajuda de la infanteria o la cavalleria. És un atac impetuós i resolt d'una tropa contra la tropa enemiga, sovint referit com un cop suïcida, pel fet que comunament és l'últim recurs d'un comandant que no té més estratègies. L'objectiu d'una càrrega frontal és entrar en contacte amb l'enemic i desorganitzar-lo, bé per l'envestida, bé pel foc (o el llançament de projectils abans de la invenció de les armes de foc). La càrrega ràpida limita el temps d'exposició als projectils i permet desestabilitzar l'oponent gràcies a l'energia cinètica emmagatzemada. La càrrega lenta permet a la tropa atacant guardar una major cohesió. La càrrega va ser àmpliament emprada per la falange macedònia, i formava part essencial de les tàctiques militars d'Alexandre el Gran la paradigmàtica Tàctica del martell i l'enclusa, la velocitat aportava un poder de penetració destructiva mitjançant les sarisses amb les que estaven equipats els macedonis. A l'edat mitjana, va ser el torn dels cavallers europeus. Encara que l'armadura protegia de les bales de mosquet a llarga distància, un cop a l'abast de l'arma, podia travessar-la, i les descàrregues conjuntes devastaven aquestes unitats. Ja en l'Edat Moderna, la generalització de les armes de foc acaba la primacia de la cavalleria pesant i les armadures, fent el cavaller obsolet. La major part de les forces de cavalleria van abandonar la llança, i la cavalleria evoluciona cap a formes de combat més àgils i s'arma amb pistola i sabre, i més tard, amb carrabina. Amb algunes excepcions, la cavalleria disposava de casc, cuirassa sobre un vestit de cuir i fins al genoll de pell dura, que protegien contra les estocades de la infanteria. La cavalleria pesant va romandre com els cuirassers. La cavalleria alemanya va desenvolupar la tàctica del , en què la cavalleria s'acostava a la infanteria a trot mitjà, i a unes vint passes disparava el parell de pistoles, atacava els soldats amb els sabres, i es retirava per carregar, i una nova línia de genets la seguia. Com els genets s'acostaven a una velocitat lenta, els mosqueters entrenats delmaven la cavalleria atacant i la tàctica era generalment ineficaç. A meitat del segle XVII, els comandants van abandonar tàctica de la caracole per la càrrega de cavalleria, en què l'esquadró galopava a màxima velocitat i en una formació molt tancada, estrep contra estrep, cap a una posició on es percebia una feblesa de la línia enemiga, per penetrar la línia i trencar la cohesió amb pistoles i espases, creant el pànic. El punt feble de la maniobra era el reagrupament de la formació, i era habitual que després de la càrrega, la cavalleria abandonés el camp de batalla. Al segle xviii, la infanteria de línia va perpetuar la maniobra de la càrrega amb la carrega a la baioneta que seguia a un breu intercanvi de canonades. Es creu que la primera càrrega d'aquest tipus va tenir lloc a la (1703) L'augment de l'abast i precisió aconseguit pels fusells, el rasant de la seva trajectòria i el gran efecte dels seus impactes, va convertir en impossible, o poc menys, els combats amb arma blanca, sent suficient la superioritat del foc per decidir sobre el terreny l'èxit de la lluita. Però en la guerra russojaponesa (1904-1905) els fets van provar que davant d'un enemic tenaç l'argument decisiu per obligar-lo a cedir el camp de batalla era la connexió vigorosa amenaçant de resoldre-ho en una baralla cos a cos (com sovint succeïa). La utilització d'una càrrega d'infanteria frontal es va mantenir fins i tot en la guerra moderna: va ser la maniobra més ofensiva utilitzada durant la guerra de trinxeres sent utilitzada durant algunes batalles de la Segona Guerra Mundial. La infanteria iniciava la càrrega a la baioneta després d'intercanviar alguns trets, igual que es feia al segle xviii. (ca)
  • A charge is an offensive maneuver in battle in which combatants advance towards their enemy at their best speed in an attempt to engage in a decisive close combat. The charge is the dominant shock attack and has been the key tactic and decisive moment of many battles throughout history. Modern charges usually involve small groups of fireteams equipped with weapons with a high rate of fire and striking against individual defensive positions (such as a concertainer or bunker), instead of large groups of combatants charging another group or a fortified line. (en)
  • Das Angriffsgefecht, oder Offensive, bildet eine besondere Art der militärischen Auseinandersetzung, im Besonderen des Gefechts. Man versteht darunter den Angriff auf eine gut vorbereitete und verstärkte Verteidigungsfront. Der Beginn des Angriffsgefechts bedeutet den Verzicht oder das Unvermögen des Gegners auf den Vorteil, die Richtung und die Art eines Angriffs selbst zu wählen. Der planmäßige Aufmarsch geht dem Gefecht voran. Der geplante Angriff hat nur dann Aussicht auf Erfolg, wenn er Feuerüberlegenheit besitzt, sei es durch Infanterie, Artillerie oder Luftstreitkräfte. Das planmäßig durchgeführte Angriffsgefecht gegen einen Feind in befestigter Stellung gliedert sich in die Phasen * bis zur Ablauflinie (vor Angriffsbeginn) * Annäherung an die Einbruchstelle * und (der eigentliche Überfall) * Kampf durch die Tiefe (dabei Abwehr von Gegenangriffen bzw. Gegenstößen) * Verfolgung, Nacheile (de)
  • Una carga militar es una maniobra consistente en un ataque frontal y masivo efectuado con la ayuda de la infantería o la caballería. Es un ataque impetuoso y resuelto de una tropa contra la tropa enemiga. El objetivo de una carga frontal es entrar en contacto con el enemigo y desorganizarlo, bien por la , bien por el fuego (o el lanzamiento de proyectiles antes de la invención de las armas de fuego). La carga rápida limita el tiempo de exposición a los proyectiles y permite desestabilizar al oponente gracias a la energía cinética almacenada. La carga lenta permite guardar una mayor cohesión en la tropa atacante. La carga fue ampliamente empleada por la falange macedonia,y formaba parte esencial de las tácticas militares de Alejandro Magno, la paradigmática Táctica del martillo y el yunque. La velocidad aportaba un poder de penetración destructiva mediante las sarissas con las que estaban equipados los infantes macedonios. En la Edad Media, fue el turno de los caballeros europeos. En el siglo XVIII, la infantería de línea perpetuó esta maniobra cargando con la bayoneta que seguía a un breve intercambio de cañonazos. Se cree que la primera carga de este tipo tuvo lugar en la batalla de Espira (1703). El alcance y precisión conseguido, y en aumento, por los fusiles, lo rasante de sus trayectorias y el gran efecto de sus impactos, convierte en imposible, o poco menos, los combates al arma blanca, bastando la superioridad del fuego para decidir sobre el terreno el éxito de la lucha. Pero en la Guerra Ruso-Japonesa (1904-1905) los hechos probaron que ante un enemigo tenaz, el argumento decisivo para obligarle a ceder el campo de batalla es la acometida vigorosa que amenaza resolverse y a menudo se resuelve en una pelea cuerpo a cuerpo. Las estadísticas muestran que el número de heridos por arma blanca que han producido las grandes batallas de la Edad Contemporánea es sumamente reducido, pero deducir que ha pasado ya el tiempo de la carga a la bayoneta, desde el momento en que el fin inmediato de la guerra es la destrucción del enemigo, no debe entenderse que se aspire a su completo exterminio, sino más bien a su aniquilamiento moral, que se traduce por la pérdida de la confianza en las propias fuerzas, por el relajamiento de los lazos de la disciplina, por el abandono de la voluntad de vencer, que lleva consigo casi siempre aparejado el propósito más o menos deliberado de no extremar tampoco la resistencia. Por todo lo cual, no hay motivo para rechazar la carga a la bayoneta. El avance impetuoso del que ataca, su actitud firme y resuelta, la minusvaloración que manifiesta ante sus propias pérdidas, son factores que pesan tanto, por lo menos, en el ánimo del contrario como el tanto por ciento de bajas que haya sufrido en un tiroteo prolongado, con la ventaja todavía a favor de aquellas de ser el peligro en el choque menos contingente y problemático que en el fuego, porque en palabras del general ruso Aleksandr Suvórov «la bala es loca y solo la bayoneta es cuerda». Es una de las razones de la existencia de la infantería como arma. Si bastase con el efecto del fuego para vencer, la infantería estaría de más, pues la eficacia del suyo sería siempre inferior, por ejemplo, al del fuego de las ametralladoras; pero por mucho que se perfeccionen éstas, por grande que sea el efecto de los proyectiles de artillería, el valor del fusil sobre el campo de batalla estriba es que van pegados a él la bayoneta y el cuchillo, es decir, en que detrás de esta arma de fuego está el soldado que la empuña, que busca al adversario hasta medir con él sus fuerzas y decidido a arrojarle de sus posiciones o de hundir en su carne la hoja de la boca de su fusil. No faltan detractores a lo expuesto. Además, lo que no debe hacerse es lanzar batallones al asalto de una posición sin preparar antes convenientemente el ataque por el fuego. El uso de la carga frontal de infantería pervivió en las guerras modernas: consistió en la maniobra ofensiva más utilizada durante la guerra de trincheras y fue empleada en el curso de varias batallas de la Segunda Guerra Mundial. (es)
  • Une charge militaire est une manœuvre consistant en une attaque frontale et massive effectuée à l'aide d'infanterie ou de cavalerie. L'objectif d'une charge frontale est d'entrer en contact avec l'ennemi et de le désorganiser, soit par le mouvement, soit par le feu (ou le tir de projectiles avant l’invention des armes à feu) ; la charge rapide limite le temps d'exposition aux projectiles adverses et permet de déstabiliser l'adversaire grâce à l’énergie cinétique emmagasinée. La charge lente permet de garder une plus grande cohésion à la troupe attaquante. La charge fut largement employée par les phalanges macédoniennes, la vitesse apportant une puissance de pénétration destructrice aux sarisses dont étaient équipées ces hommes. Elle fut aussi largement utilisé par les peuples de langue iranienne, principalement les Parthes et les Perses Sassanides, par le biais de la cavalerie lourde : les cataphractaires. Au Moyen Âge, ce fut au tour des chevaliers européens. Puis, au XVIIIe siècle, ce fut l'infanterie de ligne qui perpétua cette manœuvre en chargeant à la baïonnette après un bref échange de coups de feu. L'usage de la charge frontale d’infanterie se perpétua même dans les guerres modernes : ce fut la manœuvre offensive la plus utilisée lors de la guerre des tranchées et elle fut employée au cours de certaines batailles de la Seconde Guerre mondiale notamment par l'Armée rouge et l'armée japonaise. (fr)
  • 돌격(突撃, charge)은 전투에서 전투원이 적을 향해 최대한의 속도로 접근하여 근접전을 시도하는 기동이다. (ko)
  • La carica è una manovra militare tattica con la quale dei soldati avanzano verso il loro nemico alla massima velocità di cui sono capaci per impegnarli in un combattimento ravvicinato. La carica è stata la manovra dominante e il momento chiave tattico decisivo di più battaglie nella storia. Le cariche moderne hanno carattere molto più ridotto e comportano l'impiego di piccoli gruppi contro posizioni individuali, invece dei grandi gruppi di combattenti che assalivano grandi formazioni o linee fortificate nel passato. (it)
  • 突撃(とつげき、英: charge)は、主に歩兵が行う戦術で、敵の陣地などに突入し、敵を撃破しつつ占領する戦術をいう。騎兵が行う場合も多く、馬の巨大な馬体を生かして敵を蹴散らす。 (ja)
  • Een charge is een manoeuvre in een veldslag waarbij soldaten met de hoogst mogelijke snelheid de vijand naderen, in een poging de strijd voort te zetten in een . De charge is een belangrijke en is vaak een beslissende of doorslaggevende tactiek in historische veldslagen. De schokwaarde van een charge is in het bijzonder benut door cavalerie-eenheden, zowel door zwaar bewapende ridders als door lichtere troepen. (nl)
  • Szarża – ostatnia faza gwałtownego ataku jazdy. Inne znaczenia tego słowa: 1. * w przenośni – gwałtowny i szybki atak np. byka, niszczycieli, samolotów itp., 2. * w dawnym polskim słownictwie wojskowym – stopień wojskowy podoficera i oficera (generała). (pl)
  • Carga é um termo militar que identifica uma manobra no campo de batalha em que tropas avançam sobre os seus inimigos em velocidade buscando o engajamento em combate. A carga tem sido a tática decisiva na maioria das batalhas da história.Na guerra moderna geralmente o ataque envolvem pequenos grupos contra posições individuais fortificadas em vez de grandes grupos de combatentes entrando em choque com outro grupo ou uma . (pt)
  • Штурм (від нім. Sturm — «напад», «приступ») — спосіб захоплення фортець, великих міст або сильно захищених районів. За часів козаччини ця військова дія називалася питомим українським словом приступ.Замість брати штурмом козаки говорили брати приступом. (uk)
  • Штурм (нем. Sturm — атака, приступ) — способ овладения крепостью, аэродромом, городом или сильно укреплённой группой позиций, заключающийся в быстром и часто неожиданном нападении силами, часто превосходящими противника в уровне боевой подготовки или силами. Штурму крепости, города и так далее (опорного пункта) может предшествовать длительная осада с целью истощения сил их защитников. В зависимости от предшествующих действий штурм является или в виде атаки открытой силой, или в форме внезапного нападения. В первом случае успех основан на превосходстве сил атакующего и на подготовке штурма артиллерийским огнём с целью ослабить огонь обороняющегося, произвести разрушения в занятых им фортификационных сооружениях и тем подготовить путь для штурмовых колонн. Успех же внезапного нападения основывается на неподготовленности защитников, соответственно чему нападение стараются произвести ночью или на рассвете, неожиданно для обороняющегося, скрытно приблизившись к месту его расположения. (ru)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 474957 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 23099 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1122923489 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:above
  • Charge (en)
dbp:caption
  • Scotland Forever!, a romanticized painting of the Royal Scots Greys charging at the Battle of Waterloo during the Napoleonic Wars (en)
dbp:data
dbp:label
  • Strategy (en)
  • Weapons (en)
  • Type (en)
  • Era (en)
  • Battlespace (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • انقضاض أو هجمة (بالإنجليزية: Charge)‏، وهي مناورة قتالية يتقدم خلالها المقاتلون نحو أعدائهم بأقصى سرعة ليشتبكوا في قتال متلاحم، وعادةً ما يكون هذا القتال في صورة مشاجرة. تعتبر هذه المناورة أهم طرق الهجوم المفاجئ وكانت تمثل التكتيك الأساسي واللحظة الفارقة في العديد من المعارك على مر التاريخ. عادة ما تتضمن مناورات الهجمات الحديثة مجموعات صغيرة مسلحة بأسلحة نارية ذات معدل إطلاق عالِ لتهاجم مواقع دفاعية فردية، مثل أحد الملاجئ العسكرية، بدلًا من المجموعات القتالية الكبيرة التي تهاجم مجموعةً أخرى أو أحد الحصون الدفاعية. (ar)
  • A charge is an offensive maneuver in battle in which combatants advance towards their enemy at their best speed in an attempt to engage in a decisive close combat. The charge is the dominant shock attack and has been the key tactic and decisive moment of many battles throughout history. Modern charges usually involve small groups of fireteams equipped with weapons with a high rate of fire and striking against individual defensive positions (such as a concertainer or bunker), instead of large groups of combatants charging another group or a fortified line. (en)
  • 돌격(突撃, charge)은 전투에서 전투원이 적을 향해 최대한의 속도로 접근하여 근접전을 시도하는 기동이다. (ko)
  • La carica è una manovra militare tattica con la quale dei soldati avanzano verso il loro nemico alla massima velocità di cui sono capaci per impegnarli in un combattimento ravvicinato. La carica è stata la manovra dominante e il momento chiave tattico decisivo di più battaglie nella storia. Le cariche moderne hanno carattere molto più ridotto e comportano l'impiego di piccoli gruppi contro posizioni individuali, invece dei grandi gruppi di combattenti che assalivano grandi formazioni o linee fortificate nel passato. (it)
  • 突撃(とつげき、英: charge)は、主に歩兵が行う戦術で、敵の陣地などに突入し、敵を撃破しつつ占領する戦術をいう。騎兵が行う場合も多く、馬の巨大な馬体を生かして敵を蹴散らす。 (ja)
  • Een charge is een manoeuvre in een veldslag waarbij soldaten met de hoogst mogelijke snelheid de vijand naderen, in een poging de strijd voort te zetten in een . De charge is een belangrijke en is vaak een beslissende of doorslaggevende tactiek in historische veldslagen. De schokwaarde van een charge is in het bijzonder benut door cavalerie-eenheden, zowel door zwaar bewapende ridders als door lichtere troepen. (nl)
  • Szarża – ostatnia faza gwałtownego ataku jazdy. Inne znaczenia tego słowa: 1. * w przenośni – gwałtowny i szybki atak np. byka, niszczycieli, samolotów itp., 2. * w dawnym polskim słownictwie wojskowym – stopień wojskowy podoficera i oficera (generała). (pl)
  • Carga é um termo militar que identifica uma manobra no campo de batalha em que tropas avançam sobre os seus inimigos em velocidade buscando o engajamento em combate. A carga tem sido a tática decisiva na maioria das batalhas da história.Na guerra moderna geralmente o ataque envolvem pequenos grupos contra posições individuais fortificadas em vez de grandes grupos de combatentes entrando em choque com outro grupo ou uma . (pt)
  • Штурм (від нім. Sturm — «напад», «приступ») — спосіб захоплення фортець, великих міст або сильно захищених районів. За часів козаччини ця військова дія називалася питомим українським словом приступ.Замість брати штурмом козаки говорили брати приступом. (uk)
  • Una càrrega militar és una maniobra consistent en un atac frontal i massiu efectuat amb l'ajuda de la infanteria o la cavalleria. És un atac impetuós i resolt d'una tropa contra la tropa enemiga, sovint referit com un cop suïcida, pel fet que comunament és l'últim recurs d'un comandant que no té més estratègies. Al segle xviii, la infanteria de línia va perpetuar la maniobra de la càrrega amb la carrega a la baioneta que seguia a un breu intercanvi de canonades. Es creu que la primera càrrega d'aquest tipus va tenir lloc a la (1703) (ca)
  • Das Angriffsgefecht, oder Offensive, bildet eine besondere Art der militärischen Auseinandersetzung, im Besonderen des Gefechts. Man versteht darunter den Angriff auf eine gut vorbereitete und verstärkte Verteidigungsfront. Der Beginn des Angriffsgefechts bedeutet den Verzicht oder das Unvermögen des Gegners auf den Vorteil, die Richtung und die Art eines Angriffs selbst zu wählen. Der planmäßige Aufmarsch geht dem Gefecht voran. Der geplante Angriff hat nur dann Aussicht auf Erfolg, wenn er Feuerüberlegenheit besitzt, sei es durch Infanterie, Artillerie oder Luftstreitkräfte. (de)
  • Una carga militar es una maniobra consistente en un ataque frontal y masivo efectuado con la ayuda de la infantería o la caballería. Es un ataque impetuoso y resuelto de una tropa contra la tropa enemiga. La carga fue ampliamente empleada por la falange macedonia,y formaba parte esencial de las tácticas militares de Alejandro Magno, la paradigmática Táctica del martillo y el yunque. La velocidad aportaba un poder de penetración destructiva mediante las sarissas con las que estaban equipados los infantes macedonios. (es)
  • Une charge militaire est une manœuvre consistant en une attaque frontale et massive effectuée à l'aide d'infanterie ou de cavalerie. L'objectif d'une charge frontale est d'entrer en contact avec l'ennemi et de le désorganiser, soit par le mouvement, soit par le feu (ou le tir de projectiles avant l’invention des armes à feu) ; la charge rapide limite le temps d'exposition aux projectiles adverses et permet de déstabiliser l'adversaire grâce à l’énergie cinétique emmagasinée. La charge lente permet de garder une plus grande cohésion à la troupe attaquante. (fr)
  • Штурм (нем. Sturm — атака, приступ) — способ овладения крепостью, аэродромом, городом или сильно укреплённой группой позиций, заключающийся в быстром и часто неожиданном нападении силами, часто превосходящими противника в уровне боевой подготовки или силами. Штурму крепости, города и так далее (опорного пункта) может предшествовать длительная осада с целью истощения сил их защитников. (ru)
rdfs:label
  • انقضاض (حرب) (ar)
  • Càrrega militar (ca)
  • Angriffsgefecht (de)
  • Carga militar (es)
  • Charge (warfare) (en)
  • Charge militaire (fr)
  • Carica (guerra) (it)
  • 돌격 (ko)
  • 突撃 (ja)
  • Charge (oorlog) (nl)
  • Szarża (pl)
  • Carga (militar) (pt)
  • Штурм (ru)
  • Штурм (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:specialization of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License