An Entity of Type: animal, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (27 February 1793 – 8 January 1879) was a Spanish marshal and statesman. He served as the Regent of the Realm, three times as Prime Minister and briefly as President of the Congress of Deputies. Throughout his life, he was endowed with a long list of titles such as Prince of Vergara, Duke of la Victoria, Count of Luchana, Viscount of Banderas and was also styled as "the Peacemaker".

Property Value
dbo:abstract
  • Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, , , , , i . President del consell de Ministres (1837-1837), (1840-1841) i (1854-1854) i regent del regne de 1840 a 1843. Va començar els seus estudis al seminari d'Almagro. El 1808 s'allista a l'exèrcit i participa en la Guerra del Francès. Des del 1810 restà a Cadis assetjat pels francesos, mentre es feien les Corts constituents i on fa estudis militars i d'enginyer. Durant la primera guerra carlina va estar del costat de la reina Isabel II d'Espanya. El seu pare havia encarrilat la seva formació per un destí eclesiàstic però la Guerra de la Independència el va arrossegar des de molt jove al front de batalla, que no va abandonar fins cinc anys després. Combatent en tres dels quatre conflictes més importants d'Espanya en el segle xix, va ser soldat en la guerra contra la invasió del francès, oficial durant la guerra colonial al Perú i General en Cap a la Primera Guerra Carlina. Va viure a Cadis el naixement del liberalisme espanyol, camí que no abandonaria mai. Home extremadament dur en el tracte, valorava la lleialtat dels seus companys d'armes -terme que no agradava sentir als altres generals- tant com l'eficàcia. Va combatre en primera línia, va ser ferit en vuit ocasions i el seu caràcter altiu i exigent el va portar a cometre excessos, de vegades molt sagnants, en la disciplina militar. Va ser dues vegades President del Consell de Ministres i va arribar a la Direcció de l'Estat com a regent durant la minoria d'edat d'Isabel II. Durant la seva regència, degut a la crisi de la indústria cotonera, va haver-hi un aixecament popular a la ciutat de Barcelona al novembre de 1842. Espartero va resoldre la situació amb un bombardeig indiscriminat sobre la ciutat i afirmant que per al bé d'Espanya era convenient bombardejar Barcelona almenys un cop cada 50 anys. La revolta va revifar el 1843 provocant un nou bombardeig, aquest cop centrat contra les drassanes del i les muralles. La ciutat s'entregà, però la indignació no va fer més que créixer. S'aixecaran altres ciutats com Reus, València, Alacant i Sevilla, en un moviment dirigit per una coalició de moderats i progressistes liberals descontents. L'estiu de 1843, Espartero va veure perduda la situació i va decidir marxar cap a Anglaterra. Ha estat l'únic militar espanyol amb tractament d'Altesa Reial i, malgrat totes les seves contradiccions, va saber passar desapercebut els darrers vint anys. Va rebutjar la Corona d'Espanya i va ser tractat com una llegenda des de ben jove. (ca)
  • الدون خواكين بالدوميرو فرنانديز إسبارتيرو ذالفاريز ديتورو، أمير فيرغارا، دوق لافيكتوريا، دوق موريلا، كونت لوتشانا، فيكونت بانديراس (بالإسبانية: Baldomero Espartero)‏ (27 فبراير 1793 - 8 يناير 1879) هو جنرال إسباني وسياسي. ويعد من الفصيل الراديكالي (أو حزب التقدم) من الليبرالية الإسبانية وقد أضحى رمزا لهم وبطلا بعد أن نال الفضل في الانتصار على الكارليين سنة 1839. ونتيجة لذلك فقد منحته الملكة إيزابيل الثانية لقبه النبيل دوق لا فيكتوريا. وقد منحه الملك أماديو لقب أمير فيرغارا سنة 1870. (ar)
  • Joaquín Baldomero Fernández Espartero Álvarez de Toro (* 27. Februar 1792 in , Provinz Ciudad Real; † 8. Januar 1879 in Logroño) war ein spanischer General und Politiker. Er war mehrfach spanischer Regierungschef und von 1841 bis 1843 Regent des Landes anstelle der minderjährigen Königin Isabella II. Seit 1837 trug er den Titel Graf von , seit 1839 war er Herzog de la Victoria und seit 1870 Fürst von Vergara. Aufgrund seiner siegreichen Heerführung im Bürgerkrieg gegen die Carlisten erhielt er den Beinamen „El Pacificador de España“ (dt. Der Befrieder Spaniens). Obwohl er nicht der erste hochrangige Angehörige des spanischen Militärs war, der mittels eines pronunciamientos in die spanische Politik eingriff, gilt Espartero als bedeutendster Vertreter und vielleicht als Prototyp des spanischen Phänomens der „politischen Generäle“, also von Militärangehörigen, die im Wege eines Staatsstreichs eigenmächtig die ihnen jeweils genehme Politik durchzusetzen suchten und so die Entwicklung politischer Institutionen behinderten. Diese Tradition des Prätorianismus des spanischen Militärs setzte sich von Espartero über O’Donnell, Serrano, Prim und Miguel Primo de Rivera bis hin zu Sanjurjo und Franco fort. (de)
  • Baldomero ESPARTERO (27-a de februaro de 1793 – Logroño, 8-a de januaro de 1879), hispana generalo, liberala politikisto. Espartero estis la ĉefo de la trupoj lojalaj al Izabela la 2-a dum la enlanda Unua Karlisma Milito, subskribis de je 1839, kiu atestis pri la malvenko de la ribelaj karlistoj. Li pro tio ricevis la titolon de Duko de la Venko (Duque de la Victoria). Fariĝinte simbolo de la progresistoj, li estis regento de 1840 ĝis 1843. Post la alveno al la plena reĝeco, li devas retiriĝi kaj ekziliĝi. Li revenas al la povo kiel prezidanto de la ministraro inter 1854 kaj 1856. Post la revolucio de 1868 oni proponas al li fariĝi reĝo, sed li rifuzas. Oni donas tamen al li la titolon Princo de Vergara. (eo)
  • Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (27 February 1793 – 8 January 1879) was a Spanish marshal and statesman. He served as the Regent of the Realm, three times as Prime Minister and briefly as President of the Congress of Deputies. Throughout his life, he was endowed with a long list of titles such as Prince of Vergara, Duke of la Victoria, Count of Luchana, Viscount of Banderas and was also styled as "the Peacemaker". A "self-made man", Espartero was an exceptional case of social mobility. With a humble origin, son of a cart-maker from a small village, he was originally destined to the priesthood yet he finally opted for a military career, taking part in the Peninsular War. He would become a champion for the Liberals after taking credit for the victory in the First Carlist War and replaced Maria Christina as regent of Spain in 1840. Associated with the Progressive Party, he was one of the so-called espadones ("big swords"), general-politicians who dominated much of the political life of the country during the reign of Isabella II. He was ousted from the regency in 1843, temporarily distancing from politics. He was called to government after the 1854 revolution, opening the two-year period known as the Bienio Progresista. Despite retiring from political life after his exit from government in 1856, Espartero maintained a cult following largely nurtured by the popular classes throughout the 1860s and, following the 1868 Glorious Revolution and subsequent overthrow of Isabella II, he emerged as popular candidate to become the head of state of the country, either as president of a republic or as king. (en)
  • Joaquín Baldomero Fernández Espartero Álvarez de Toro, Banderaseko bizkondea, Lutxanako kondea, Garaipenaren eta Morellako dukea eta Bergarako printzea (Granátula de Calatrava, Ciudad Real, 1793ko otsailaren 27a - Logroño, Errioxa, 1879ko urtarrilaren 8a) espainiar militar eta politikaria zen. (eu)
  • Joaquín Baldomero Fernández-Espartero Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, Ciudad Real, 27 de febrero de 1793-Logroño, 8 de enero de 1879), conocido generalmente como Baldomero Espartero, fue un militar y político español que ostentó los títulos de príncipe de Vergara, duque de la Victoria, duque de Morella, conde de Luchana y vizconde de Banderas, todos ellos en recompensa por su actuación en el campo de batalla, en especial en la primera guerra carlista, donde su dirección del Ejército isabelino o cristino fue de vital importancia para la victoria final. Además, ejerció el cargo de virrey de Navarra (1836). Su padre había encauzado su formación para un destino eclesiástico, pero la guerra de la Independencia lo arrastró desde muy joven al frente de batalla, que no abandonó hasta veinticinco años después. Combatiente en tres de los cuatro conflictos más importantes de España en el siglo XIX, fue soldado en la guerra contra la invasión francesa, oficial durante la guerra de independencia del Perú y general en jefe en la ya mencionada primera guerra carlista. Vivió en Cádiz el nacimiento del liberalismo español, senda que no abandonaría jamás. Hombre extremadamente duro en el trato, valoraba la lealtad de sus compañeros de armas —término que no gustaban de oír los demás generales— tanto como la eficacia. Combatió en primera línea, fue herido en ocho ocasiones y su carácter altivo y exigente lo llevó a cometer excesos, en ocasiones muy sangrientos, en la disciplina militar. Convencido de que su destino era gobernar a los españoles, fue dos veces presidente del Consejo de Ministros y llegó a la jefatura del Estado como regente durante la minoría de edad de Isabel II. A pesar de todas sus contradicciones, supo pasar inadvertido sus últimos veintiocho años. Rechazó la Corona de España y fue tratado como una leyenda desde muy joven. La Patria cuenta con vuestros esfuerzos, con vuestras virtudes, con vuestra sabiduría, para que hagáis leyes que afiancen sus derechos y destruyan los abusos que se han introducido en el gobierno del Estado. Hacedlas; que la Reina tendrá una gran satisfacción en aceptarlas, y la Nación en obedecerlas.En cuanto a mí, señores, yo las obedeceré siempre, porque siempre he querido que se cumpla la voluntad nacional, y porque estoy convencido de que sin la obediencia a las leyes, la libertad es imposible. Baldomero Espartero en la sesión de las Cortes constituyentes del 28 de noviembre de 1854 Sin embargo, según constata el historiador Adrian Shubert: [hoy en día] Espartero ha sido borrado de la memoria histórica española. Al tiempo que otras figuras cuyo papel en la historia del país fue mucho menos significativo permanecen vivas en el recuerdo, su nombre ha pasado de la idolatría al olvido (es)
  • Joaquín Baldomero Fernández Espartero Álvarez de Toro, prince de Vergara, duc de la Victoria et de Morella, comte de Luchana et vicomte de Banderas, plus connu sous le nom de Baldomero Espartero (27 février 1793 - 8 janvier 1879), était un militaire et homme d'État espagnol. Associé au courant radical et progressiste du libéralisme espagnol, il en devient le héros après la victoire qu'il remporte sur les Carlistes en 1840. Ses titres de duc de La Victoria et de prince de Vergara, accordés par Isabelle II, rappellent ce succès. (fr)
  • Joaquín Baldomero Fernández-Espartero Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, 27 febbraio 1793 – Logroño, 8 gennaio 1879) è stato un generale e politico spagnolo liberale, reggente al trono di Spagna, due volte Presidente del Consiglio. Oltre ad esso, si fregiava di svariati titoli nobiliari fra i quali si possono trovare quelli di conte di Luchana, duca di Victoria, duca di Morella, visconte di Banderas e principe di Vergara. (it)
  • バルドメロ・エスパルテーロ(スペイン語: Baldomero Espartero, Conde de Luchana, Duque de Victoria, 1792年 - 1879年)は、スペインの軍人、政治家。ルチャナ伯、ビクトリア公。 (ja)
  • Joaquín Baldomero Fernández Espartero Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, 27 februari 1792 - Logroño, 8 januari 1879) was een Spaans generaal en politicus. Hij was meermaals regeringsleider van Spanje en was van 1841 tot 1843 regent van het land. In 1837 kreeg hij de titel graaf van Luchana, in 1839 werd hij hertog de la Victoria en in 1870 vorst van Vergara. (nl)
  • Baldomero Espartero, właśc. Joaquín Baldomero Fernández Espartero Álvarez, książę de la Victoria (od 1839), ur. 27 października 1793 w Granátula de Calatrava, zm. 8 stycznia 1879 w Logroño) – hiszpański generał i polityk, premier (1854–1856). (pl)
  • Joaquín Baldomero Fernández Espartero Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, Ciudad Real, 27 de fevereiro de 1793 — Logroño, 8 de janeiro de 1879) foi um militar e político espanhol. Era conde de Luchana, duque de Victoria, duque de Morella, visconde de Banderas e príncipe de Bergara. Seu pai havia encaminhado sua formação para um destino eclesiástico, mas a Guerra Peninsular arrastou-o, desde muito jovem, às frentes de batalha, que não abandonou até vinte e cinco anos depois. Foi combatente em três dos quatro conflitos mais importantes da Espanha no século XIX. Foi soldado na guerra contra a invasão francesa, oficial durante a guerra colonial no Peru e general durante a Primeira Guerra Carlista. Em Cádiz aderiu ao liberalismo espanhol, senda que jamais abandonaria. Um homem extremamente duro no tratamento com as pessoas, valorizando a lealdade de seus companheiros de armas — termo que os outros generais não gostavam de ouvir —, tanto como a eficácia. Combatia na primeira linha, tendo sido ferido em oito ocasiões. Seu caráter altivo e exigente levou-o a cometer excessos, em algumas situações muito sangrentos, na disciplina militar. Convencido de que seu destino era governar os espanhóis, foi por duas vezes Presidente do Conselho de Ministros e chegou a chefiar o Estado como Regente durante a menor-idade de Isabel II. Foi o único militar espanhol a ser tratado por Alteza Real e, apesar de todas suas contradições, soube passar despercebido seus últimos 28 anos. Recusou a Coroa Espanhola e foi tratado como uma lenda desde bem jovem. Baldomero Espartero na sessão das Cortes Constituintes de 28 de novembro de 1854. (pt)
  • Хоакін Бальдомеро Фернандес-Еспартеро Альварес де Торо, 1-й принц Бергарський (ісп. Joaquín Baldomero Fernández-Espartero Álvarez de Toro; 27 жовтня 1793 — 8 січня 1879) — іспанський військовик, державний і політичний діяч, тричі очолював уряд країни, регент при малолітній Ізабеллі II від 1840 до 1843 року. (uk)
  • Joaquín Baldomero Fernández Espartero Álvarez de Toro, född 27 februari 1792 i Granátula de Calatrava, död 8 januari 1879 i Logroño, var en spansk general och politiker. Han kallades El Pacificador de España eller "Spaniens befriare". Efter en lysande karriär i Sydamerika under de spanska koloniernas uppror 1815-24 återvände Espartero till Spanien där han deltog i första carlistkriget 1833–1840 på Isabellas sida mot don Carlos. Han ledde nordarmén i flera framgångsrika slag mot carlisterna och avgörandet kom då han tvingade Carlos underbefälhavare att kapitulera vid Vergara 1839. Till belöning för sina insatser gjordes Espartego till grand av Spanien och fick titeln duque de la Victoria ("segerns hertig"). Som ledare av framträdde han nu som politiker och blev 1840 ministerpresident samt 1841 regent och förmyndare för Isabella. Hans fasta och kraftfulla styrelse gav nu Spanien en kort tids lugn, men redan 1843 blev han störtad av en partikoalition av de moderata, progressisterna och republikanerna under Ramón María Narváez och flydde till Storbritannien, övergiven av alla partier. År 1848 återkom han till Spanien och drog sig tillbaka till sina gods, tills han 1854 av framstegspartierna kallades att leda deras regering. Hans försök att samla de sinsemellan oeniga liberala partigrupperna misslyckades dock, och 1856 avgick han från posten som ministerpresident, delvis även på grund av sin krigsminister Leopoldo O'Donnells intriger. Han drog sig nu helt bort från det politiska livet till sina gods. På 1860-talet var han erbjuden att bli regent och till och med påtänkt som kung men vägrade att ställa sig till förfogande. Espartero visade tidvis prov på beslutsamhet och kraft men försjönk därpå i slöhet, möjligen orsakat av sjukdom. (sv)
  • Бальдомéро Фернандес-Эспартéро-и-Алварес де Торо (исп. Joaquín Baldomero Fernández-Espartero Álvarez de Toro; 27 октября 1793, Гранатула-де-Калатрава — 8 января 1879, Логроньо) — испанский генерал и государственный деятель, с 1839 г. 1-й князь Вергары и герцог де ла Викториа. Выходец из низов, доминировал в политической жизни при Изабелле II и трижды возглавлял правительство. В 1840-43 гг. регент Испании. (ru)
  • 华金·巴尔多梅罗·费尔南德斯-埃斯帕特罗·阿尔瓦雷斯·德托罗 GR KOGF (西班牙語:Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro,1793年2月27日-1879年1月8日),第一代贝尔加拉亲王、第一代德维多利亚公爵、第一代莫雷利亚公爵、第一代卢查纳伯爵、第一代班德拉斯子爵(Príncipe de Vergara, Duque de la Victoria, Duque de Morella, Conde de Luchana y Vizconde de Banderas),简称巴尔多梅罗·埃斯帕特罗(Baldomero Espartero),西班牙军人、政治家,曾三次出任西班牙首相(1837,1840—1841,1854—1856),并于1840年至1843年担任西班牙摄政,19世纪上半叶西班牙激进自由主义派别的代表人物。 (zh)
dbo:birthDate
  • 1793-02-27 (xsd:date)
dbo:birthName
  • Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (en)
dbo:birthPlace
dbo:deathDate
  • 1879-01-08 (xsd:date)
dbo:deathPlace
dbo:party
dbo:restingPlace
dbo:signature
  • Baldomero Espartero signature.svg
dbo:termPeriod
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 779743 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 21988 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1114063249 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:after
dbp:before
dbp:birthDate
  • 1793-02-27 (xsd:date)
dbp:birthName
  • Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (en)
dbp:birthPlace
  • Granátula de Calatrava, Spain (en)
dbp:caption
  • Photographed by Jean Laurent, c. 1865 (en)
dbp:deathDate
  • 1879-01-08 (xsd:date)
dbp:deathPlace
  • Logroño, Spain (en)
dbp:monarch
dbp:name
  • Baldomero Espartero (en)
dbp:office
dbp:party
dbp:predecessor
dbp:restingPlace
dbp:signature
  • Baldomero Espartero signature.svg (en)
dbp:spouse
  • 1827 (xsd:integer)
  • 1878 (xsd:integer)
  • (en)
dbp:successor
dbp:termEnd
  • 1837-10-18 (xsd:date)
  • 1841-05-10 (xsd:date)
  • 1843-07-23 (xsd:date)
  • 1856-07-14 (xsd:date)
dbp:termStart
  • 1837-08-18 (xsd:date)
  • 1840-09-11 (xsd:date)
  • 1840-10-17 (xsd:date)
  • 1854-07-18 (xsd:date)
dbp:title
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:years
  • 1840 (xsd:integer)
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • الدون خواكين بالدوميرو فرنانديز إسبارتيرو ذالفاريز ديتورو، أمير فيرغارا، دوق لافيكتوريا، دوق موريلا، كونت لوتشانا، فيكونت بانديراس (بالإسبانية: Baldomero Espartero)‏ (27 فبراير 1793 - 8 يناير 1879) هو جنرال إسباني وسياسي. ويعد من الفصيل الراديكالي (أو حزب التقدم) من الليبرالية الإسبانية وقد أضحى رمزا لهم وبطلا بعد أن نال الفضل في الانتصار على الكارليين سنة 1839. ونتيجة لذلك فقد منحته الملكة إيزابيل الثانية لقبه النبيل دوق لا فيكتوريا. وقد منحه الملك أماديو لقب أمير فيرغارا سنة 1870. (ar)
  • Joaquín Baldomero Fernández Espartero Álvarez de Toro, Banderaseko bizkondea, Lutxanako kondea, Garaipenaren eta Morellako dukea eta Bergarako printzea (Granátula de Calatrava, Ciudad Real, 1793ko otsailaren 27a - Logroño, Errioxa, 1879ko urtarrilaren 8a) espainiar militar eta politikaria zen. (eu)
  • Joaquín Baldomero Fernández Espartero Álvarez de Toro, prince de Vergara, duc de la Victoria et de Morella, comte de Luchana et vicomte de Banderas, plus connu sous le nom de Baldomero Espartero (27 février 1793 - 8 janvier 1879), était un militaire et homme d'État espagnol. Associé au courant radical et progressiste du libéralisme espagnol, il en devient le héros après la victoire qu'il remporte sur les Carlistes en 1840. Ses titres de duc de La Victoria et de prince de Vergara, accordés par Isabelle II, rappellent ce succès. (fr)
  • Joaquín Baldomero Fernández-Espartero Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, 27 febbraio 1793 – Logroño, 8 gennaio 1879) è stato un generale e politico spagnolo liberale, reggente al trono di Spagna, due volte Presidente del Consiglio. Oltre ad esso, si fregiava di svariati titoli nobiliari fra i quali si possono trovare quelli di conte di Luchana, duca di Victoria, duca di Morella, visconte di Banderas e principe di Vergara. (it)
  • バルドメロ・エスパルテーロ(スペイン語: Baldomero Espartero, Conde de Luchana, Duque de Victoria, 1792年 - 1879年)は、スペインの軍人、政治家。ルチャナ伯、ビクトリア公。 (ja)
  • Joaquín Baldomero Fernández Espartero Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, 27 februari 1792 - Logroño, 8 januari 1879) was een Spaans generaal en politicus. Hij was meermaals regeringsleider van Spanje en was van 1841 tot 1843 regent van het land. In 1837 kreeg hij de titel graaf van Luchana, in 1839 werd hij hertog de la Victoria en in 1870 vorst van Vergara. (nl)
  • Baldomero Espartero, właśc. Joaquín Baldomero Fernández Espartero Álvarez, książę de la Victoria (od 1839), ur. 27 października 1793 w Granátula de Calatrava, zm. 8 stycznia 1879 w Logroño) – hiszpański generał i polityk, premier (1854–1856). (pl)
  • Хоакін Бальдомеро Фернандес-Еспартеро Альварес де Торо, 1-й принц Бергарський (ісп. Joaquín Baldomero Fernández-Espartero Álvarez de Toro; 27 жовтня 1793 — 8 січня 1879) — іспанський військовик, державний і політичний діяч, тричі очолював уряд країни, регент при малолітній Ізабеллі II від 1840 до 1843 року. (uk)
  • Бальдомéро Фернандес-Эспартéро-и-Алварес де Торо (исп. Joaquín Baldomero Fernández-Espartero Álvarez de Toro; 27 октября 1793, Гранатула-де-Калатрава — 8 января 1879, Логроньо) — испанский генерал и государственный деятель, с 1839 г. 1-й князь Вергары и герцог де ла Викториа. Выходец из низов, доминировал в политической жизни при Изабелле II и трижды возглавлял правительство. В 1840-43 гг. регент Испании. (ru)
  • 华金·巴尔多梅罗·费尔南德斯-埃斯帕特罗·阿尔瓦雷斯·德托罗 GR KOGF (西班牙語:Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro,1793年2月27日-1879年1月8日),第一代贝尔加拉亲王、第一代德维多利亚公爵、第一代莫雷利亚公爵、第一代卢查纳伯爵、第一代班德拉斯子爵(Príncipe de Vergara, Duque de la Victoria, Duque de Morella, Conde de Luchana y Vizconde de Banderas),简称巴尔多梅罗·埃斯帕特罗(Baldomero Espartero),西班牙军人、政治家,曾三次出任西班牙首相(1837,1840—1841,1854—1856),并于1840年至1843年担任西班牙摄政,19世纪上半叶西班牙激进自由主义派别的代表人物。 (zh)
  • Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, , , , , i . President del consell de Ministres (1837-1837), (1840-1841) i (1854-1854) i regent del regne de 1840 a 1843. Ha estat l'únic militar espanyol amb tractament d'Altesa Reial i, malgrat totes les seves contradiccions, va saber passar desapercebut els darrers vint anys. Va rebutjar la Corona d'Espanya i va ser tractat com una llegenda des de ben jove. (ca)
  • Joaquín Baldomero Fernández Espartero Álvarez de Toro (* 27. Februar 1792 in , Provinz Ciudad Real; † 8. Januar 1879 in Logroño) war ein spanischer General und Politiker. Er war mehrfach spanischer Regierungschef und von 1841 bis 1843 Regent des Landes anstelle der minderjährigen Königin Isabella II. Seit 1837 trug er den Titel Graf von , seit 1839 war er Herzog de la Victoria und seit 1870 Fürst von Vergara. Aufgrund seiner siegreichen Heerführung im Bürgerkrieg gegen die Carlisten erhielt er den Beinamen „El Pacificador de España“ (dt. Der Befrieder Spaniens). (de)
  • Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (27 February 1793 – 8 January 1879) was a Spanish marshal and statesman. He served as the Regent of the Realm, three times as Prime Minister and briefly as President of the Congress of Deputies. Throughout his life, he was endowed with a long list of titles such as Prince of Vergara, Duke of la Victoria, Count of Luchana, Viscount of Banderas and was also styled as "the Peacemaker". (en)
  • Baldomero ESPARTERO (27-a de februaro de 1793 – Logroño, 8-a de januaro de 1879), hispana generalo, liberala politikisto. Espartero estis la ĉefo de la trupoj lojalaj al Izabela la 2-a dum la enlanda Unua Karlisma Milito, subskribis de je 1839, kiu atestis pri la malvenko de la ribelaj karlistoj. Li pro tio ricevis la titolon de Duko de la Venko (Duque de la Victoria). Fariĝinte simbolo de la progresistoj, li estis regento de 1840 ĝis 1843. Post la alveno al la plena reĝeco, li devas retiriĝi kaj ekziliĝi. Li revenas al la povo kiel prezidanto de la ministraro inter 1854 kaj 1856. (eo)
  • Joaquín Baldomero Fernández-Espartero Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, Ciudad Real, 27 de febrero de 1793-Logroño, 8 de enero de 1879), conocido generalmente como Baldomero Espartero, fue un militar y político español que ostentó los títulos de príncipe de Vergara, duque de la Victoria, duque de Morella, conde de Luchana y vizconde de Banderas, todos ellos en recompensa por su actuación en el campo de batalla, en especial en la primera guerra carlista, donde su dirección del Ejército isabelino o cristino fue de vital importancia para la victoria final. Además, ejerció el cargo de virrey de Navarra (1836). (es)
  • Joaquín Baldomero Fernández Espartero Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, Ciudad Real, 27 de fevereiro de 1793 — Logroño, 8 de janeiro de 1879) foi um militar e político espanhol. Era conde de Luchana, duque de Victoria, duque de Morella, visconde de Banderas e príncipe de Bergara. Baldomero Espartero na sessão das Cortes Constituintes de 28 de novembro de 1854. (pt)
  • Joaquín Baldomero Fernández Espartero Álvarez de Toro, född 27 februari 1792 i Granátula de Calatrava, död 8 januari 1879 i Logroño, var en spansk general och politiker. Han kallades El Pacificador de España eller "Spaniens befriare". (sv)
rdfs:label
  • Baldomero Espartero (en)
  • بالدوميرو إسبارتيرو (ar)
  • Baldomero Espartero (ca)
  • Baldomero Espartero (de)
  • Baldomero Espartero (eo)
  • Baldomero Espartero (es)
  • Baldomero Espartero (eu)
  • Baldomero Espartero (fr)
  • Baldomero Espartero (it)
  • バルドメロ・エスパルテロ (ja)
  • Baldomero Espartero (nl)
  • Baldomero Espartero (pl)
  • Baldomero Espartero (pt)
  • Эспартеро, Бальдомеро (ru)
  • Baldomero Espartero (sv)
  • 巴尔多梅罗·埃斯帕特罗 (zh)
  • Бальдомеро Еспартеро (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Baldomero Espartero (en)
is dbo:commander of
is dbo:firstLeader of
is dbo:successor of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:beforeElection of
is dbp:commander of
is dbp:dedicatedTo of
is dbp:firstHolder of
is dbp:leader of
is dbp:successor of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License