dbo:abstract
|
- تاكفاريناس، (بالإنجليزية: Tacfarinas) من أهم قادة نوميديا، نشأ في أسرة نبيلة ذات نفوذ كبير، وينتمي لقبيلة موسالامس (Musulamii)، وجنّد مساعدا في الجيش الروماني في سن السادسة عشرة برتبة مساعد، واكتسب أثناء العمل تجربة عسكرية كبيرة؛ لكنه فر من الجندية بعد أن رأى ظلم الرومان الذي كان يمارس ضد النومدين وتلمس طغيانهم واستبدادهم المطلق. فعين من قبل أتباعه ومحبيه قائدا لقبائل «المزاملة» سنة 17م، فشكل منها جيشا نظاميا من المشاة والخيالة النوميد على الطريقة الرومانية في تنظيم الجيوش. وفقد عمه وأخاه وابنه في الحروب التي خاضها ضد الجيش الروماني في شمال أفريقيا، وقد دامت ثورته سبع سنوات ثم انهزم قتيلا في منطقة سور الغزلان بالجزائر. وتعلم تاكفاريناس الكثير من خطط الجيش الروماني وطرائقه الاستراتيجية في توجيه الحروب والمعارك، كما اطلع على أسلحته وما يملكه من عدة مادية وبشرية، وما يتسم به هذا الجيش من نقط الضعف التي يمكن استغلالها في توجيه الضربات القاضية إليه أثناء اشتداد المواجهات والمعارك الحامية الوطيس. يعد تاكفاريناس من أهم أبطال المقاومة النومدية قديما، وقد أظهر شجاعة كبيرة في مواجهة المحتل الروماني، وقد لقنه درسا لاينسى في البطولة والمقاومة الشرسة، وهو ما زال محفورا في ذاكرة تاريخ الإمبراطورية الرومانية. كما أخرت مقاومته الشعبية احتلال نومديا من قبل الرومان لمدة تربو على عقد من الزمن. ولم يتمكن العدو من احتلال بعض أجزاء إفريقيا الشمالية إلا بعد مقتل تاكفاريناس في ساحة الحرب. (ar)
- Tacfarines o Tacfarinas (en llatí Tacfarinas, en llengua númida Taqpharinat) va ser un cap númida del temps de l'emperador Tiberi. Havia servit amb les tropes auxiliars romanes, però va desertar i va reunir una partida de bandolers entre els que va introduir la disciplina romana. Amb aquesta partida es va imposar com a cap de la tribu dels musulamis, fronterera amb el regne de Mauritània Llavors se li van unir els maures, dirigits per Mazippa i l'any 18 es va arriscar a presentar batalla al procònsol romà d'Àfrica Marc Furi Camil, però va ser derrotat i va sofrir fortes pèrdues. Es va reorganitzar durant dos anys i l'any 20 va atacar altre cop la província romana d'Àfrica, saquejant tot el que va poder i devastant el país. Una cohort romana estacionada prop del riu Pagyda (potser el modern Abeadh) va ser derrotada pels invasors, però llavors el procònsol Luci Aproni (successor de Camil) va enviar altres forces que el van derrotar i el van forçar a retirar-se al desert. Tot i així Tacfarines va poder reagrupar un nou exèrcit i l'any 22 va enviar ambaixadors a Tiberi exigint aprovisionaments per les seves tropes, amenaçant en cas de refús amb la guerra perpètua. Tiberi, indignat, va donar instruccions a Quint Juni Bles, nomenat procònsol d'Àfrica, de capturar a Tacfarines; però Bles no ho va aconseguir; el va derrotar en diversos encontres parcials però mai va poder agafar al cap rebel però va arribar a empresonar el seu germà. L'any 24 Tacfarines, amb un exèrcit d'uns milers d'homes va atacar altre cop la província on ara governava Publi Corneli Dolabel·la. Dolabel·la, que va tenir l'ajut del rei Ptolemeu de Mauritània, va derrotar els rebels i Tacfarines va morir en la batalla. Ptolemeu va rebre com agraïment la toga picta i el ceptre (un signe d'amistat de Roma). (ca)
- Tacfarinas (tamazight ⵜⴰⴽⴼⴰⵔⵉⵏ Takfarin; † 24 n. Chr. bei Auzia, später Aumale, heute Sour El-Ghozlane, Algerien) war ein numidischer Widerstandskämpfer, der sich während der Regierungszeit des Kaisers Tiberius gegen die römische Herrschaft auflehnte. (de)
- Tacfarinas (m. 24) fue un militar númida, jefe de la tribu nómada de los musulamios que vivía al sur de las provincias romanas de Numidia y Mauritania Cesariense, hasta el norte del límite sahariano, y que lideró una rebelión contra Roma. Es mencionado por Tácito en sus Annales como antiguo aliado de Roma, a la que proporcionó tropas auxiliares, y a la que probablemente sirvió personalmente. (es)
- Tacfarinas (forme latinisée du berbère : Tikfarin ou Takfarin) est un ancien soldat romain, auxiliaire d'origine berbère, déserteur, puis chef de guerre de la première moitié du Ier siècle apr. J.-C., révolté contre l'Empire romain sous le règne de l'empereur Tibère pendant sept ans. À la tête d'une armée formée principalement des tribus berbères Musulames et Garamantes qu'il parvient à soulever en 17 apr. J.-C., il tint en échec pendant 7 ans les légions romaines stationnées en Afrique et déstabilisa la province pendant une très longue période, grâce à une stratégie de guérilla et de raids éclairs menés depuis les marges désertiques de l'Afrique romaine. Il meurt en Maurétanie, au cours d'une bataille contre les forces du proconsul d'Afrique Publius Cornelius Dolabella en 24 apr. J.-C. Longtemps considéré comme un exemple de la résistance berbère à la romanisation, il devint à l'époque contemporaine une icône du nationalisme berbère, faisant de lui l'incarnation de l'unité entre les tribus d'Afrique du nord contre toutes les formes de colonisation. (fr)
- Tacfarinas (Latinised form of Berber Tikfarin or Takfarin; died AD 24) was a Numidian Berber from Thagaste, located in the province of Proconsular Africa (now Souk Ahras, in Algeria), who was a deserter from the Roman army who led his own Musulamii tribe and a loose and changing coalition of other Berber tribes in a war against the Romans in North Africa during the rule of the emperor Tiberius (AD 14–37). Though Tacfarinas' personal motivation is unknown, it is likely that the Roman occupation under Augustus of the traditional grazing grounds of the Musulamii was the determining factor. Nevertheless, Tacfarinas' large-scale raids caused severe disruption of the province's grain production, which in turn threatened civil disorder in Rome. The Romans were for a long time unable to eradicate their enemy because of the Numidians' extraordinary mobility and their support from the many desert tribes. Tacfarinas was finally captured and killed in AD 24 by a combination of determined pursuit and a lucky break in intelligence. A direct consequence of the war was the registration of the entire Tunisian plateau for land taxation and its conversion to mainly wheat cultivation. The Musulamii and other nomadic tribes were likely permanently excluded from what had been their summer grazing grounds and subsequently forced to lead a more impoverished existence in the Aurès mountains and the arid zone. The conflict also probably sealed the long-term fate of the client kingdom of Mauretania, which was annexed in AD 44 by the emperor Claudius. (en)
- Tacfarinas was een Numidische leider en een gewezen auxilia-soldaat (vreemdeling in het Romeinse leger), die vanaf 17 tot 24 n.Chr. de opstand leidde van (semi-)nomadische stammen tegen de Romeinse bezetting in Africa Proconsularis (meer bepaald het Numidisch binnenland). Hij voerde een guerrillastrijd tegen Rome, daar de Romeinen, met behulp van de koning der , de beweeglijkheid van de nomaden wilden inperken ten gunste van sedentaire, graan voor Rome producerende vestigingen. De strijd werd beslecht in 24, toen de dood van Tacfarinas bij een Romeinse aanval op diens legerkamp het einde betekende van een vrij algemene Noord-Afrikaanse opstand, waaraan deze stammen deelnamen: de , Garamanten, bepaalde delen van de Mauri, en anderen. (nl)
- Tacfarinas ("il Tacfarinate", ossia "uomo di Tacfarin") (I secolo a.C. – 24) è stato un condottiero berbero della Numidia, comandante delle forze ausiliarie che si ribellò al potere imperiale romano sotto Tiberio.La sua figura viene associata a quella di altri capi ausiliari refrattari all'obbedienza a Roma come Giulio Civile e Arminio. (it)
- Tacfarinas (forma latinizada do berbere Tiqfarin, morreu em 24 d.C.) foi um desertor númida do exército romano que liderou sua própria tribo dos Musulâmios e uma coalizão frouxa e cambiante de outras tribos líbias antigas em uma guerra contra os romanos no norte da África durante o governo do imperador Tibério (14-37 d.C.). Embora a motivação pessoal de Tacfarinas seja desconhecida, é provável que a ocupação romana sob Augusto das pastagens tradicionais dos Musulâmios, e a negação do acesso a estes últimos, fosse o fator determinante. A guerra durou cerca de 10 anos (de cerca de 15 a 24 d.C.) e envolveu quatro procônsules (governadores) romanos sucessivos da província da África (Tunísia moderna), que, embora uma pequena parte do império, era economicamente vital como a fonte da maior parte da oferta de grãos de Roma. É improvável que os romanos estiveram sempre em perigo de serem expulsos da província por completo, embora em pelo menos dois períodos, as forças de Tacfarinas muito superaram em número a guarnição romana. Mas a incapacidade das forças levemente armadas de Tacfarinas de derrotar os romanos em batalhas definidas ou de assaltar, com sucesso, os pontos fortificados romanos o impediu de alcançar uma vitória decisiva. No entanto, os ataques em grande escala de Tacfarinas provocaram uma ruptura grave na produção de grãos da província, que por sua vez causou a ameaça de uma desordem civil em Roma. Os romanos, por sua vez, foram, durante muito tempo, incapazes de erradicar o inimigo por causa da extraordinária mobilidade e da capacidade dos númidas em conquistar o apoio de muitas tribos do deserto e até mesmo de tribos númidas mais sedentárias no território romano. Tacfarinas foi finalmente capturado e morto em 24 d.C. por uma combinação de busca determinada e um golpe de sorte na inteligência. A conseqüência direta da guerra foi o registro de todo o planalto da Tunísia para o imposto de terra e sua conversão para principalmente o cultivo do trigo. Os musulâmios e outras tribos nômades provavelmente foram excluídos permanentemente do que tinham sido suas pastagens de verão e forçados a levar uma existência mais empobrecida nas montanhas Aures e na zona árida. A guerra também provavelmente selou o destino em longo prazo do reino cliente da Mauritânia, que foi anexado em 44 d.C. pelo imperador Cláudio (governou 41-54). (pt)
- Такфарина́т (лат. Tacfarinas; погиб в 24 году) — предводитель восстания против римлян в провинции Африка. По происхождению нумидиец, был солдатом римской армии, служил во вспомогательных войсках, дезертировал. Был вождём племени мусуламиев. В 17 году поднял восстание против Рима. К нему присоединились вожди некоторых других племён, а также местные бедняки. Такфаринат стремился организовать свою армию на римский манер, при этом используя тактику партизанской войны, нападая на небольшие укрепления римлян и отдельные отряды. Римские полководцы трижды одерживали победы над Такфаринатом (в 18 году — Фурий Камилл, в 20 году — Луций Апроний, в 22 году — Квинт Юний Блез), но он отступал в пустыню, где вновь собирал сторонников и возобновлял войну. В 24 году Публий Корнелий Долабелла выследил и окружил лагерь войска Такфарината вблизи . Когда сражение было проиграно, Такфаринат покончил с собой, бросившись на свой меч. (ru)
- Повстання Такфаріната — велике повстання мусуламіїв-нумідійців і маврів у римських провінціях Африка та Нумідія, яке тривало від 17 до 24 року н. е. за часів володарювання імператора Тіберія. (uk)
|
rdfs:comment
|
- Tacfarinas (tamazight ⵜⴰⴽⴼⴰⵔⵉⵏ Takfarin; † 24 n. Chr. bei Auzia, später Aumale, heute Sour El-Ghozlane, Algerien) war ein numidischer Widerstandskämpfer, der sich während der Regierungszeit des Kaisers Tiberius gegen die römische Herrschaft auflehnte. (de)
- Tacfarinas (m. 24) fue un militar númida, jefe de la tribu nómada de los musulamios que vivía al sur de las provincias romanas de Numidia y Mauritania Cesariense, hasta el norte del límite sahariano, y que lideró una rebelión contra Roma. Es mencionado por Tácito en sus Annales como antiguo aliado de Roma, a la que proporcionó tropas auxiliares, y a la que probablemente sirvió personalmente. (es)
- Tacfarinas ("il Tacfarinate", ossia "uomo di Tacfarin") (I secolo a.C. – 24) è stato un condottiero berbero della Numidia, comandante delle forze ausiliarie che si ribellò al potere imperiale romano sotto Tiberio.La sua figura viene associata a quella di altri capi ausiliari refrattari all'obbedienza a Roma come Giulio Civile e Arminio. (it)
- Повстання Такфаріната — велике повстання мусуламіїв-нумідійців і маврів у римських провінціях Африка та Нумідія, яке тривало від 17 до 24 року н. е. за часів володарювання імператора Тіберія. (uk)
- تاكفاريناس، (بالإنجليزية: Tacfarinas) من أهم قادة نوميديا، نشأ في أسرة نبيلة ذات نفوذ كبير، وينتمي لقبيلة موسالامس (Musulamii)، وجنّد مساعدا في الجيش الروماني في سن السادسة عشرة برتبة مساعد، واكتسب أثناء العمل تجربة عسكرية كبيرة؛ لكنه فر من الجندية بعد أن رأى ظلم الرومان الذي كان يمارس ضد النومدين وتلمس طغيانهم واستبدادهم المطلق. فعين من قبل أتباعه ومحبيه قائدا لقبائل «المزاملة» سنة 17م، فشكل منها جيشا نظاميا من المشاة والخيالة النوميد على الطريقة الرومانية في تنظيم الجيوش. وفقد عمه وأخاه وابنه في الحروب التي خاضها ضد الجيش الروماني في شمال أفريقيا، وقد دامت ثورته سبع سنوات ثم انهزم قتيلا في منطقة سور الغزلان بالجزائر. وتعلم تاكفاريناس الكثير من خطط الجيش الروماني وطرائقه الاستراتيجية في توجيه الحروب والمعارك، كما اطلع على أسلحته وما يملكه من عدة مادية وبشرية، وما يتسم به هذا الجيش من نقط (ar)
- Tacfarines o Tacfarinas (en llatí Tacfarinas, en llengua númida Taqpharinat) va ser un cap númida del temps de l'emperador Tiberi. Havia servit amb les tropes auxiliars romanes, però va desertar i va reunir una partida de bandolers entre els que va introduir la disciplina romana. Amb aquesta partida es va imposar com a cap de la tribu dels musulamis, fronterera amb el regne de Mauritània Llavors se li van unir els maures, dirigits per Mazippa i l'any 18 es va arriscar a presentar batalla al procònsol romà d'Àfrica Marc Furi Camil, però va ser derrotat i va sofrir fortes pèrdues. (ca)
- Tacfarinas (forme latinisée du berbère : Tikfarin ou Takfarin) est un ancien soldat romain, auxiliaire d'origine berbère, déserteur, puis chef de guerre de la première moitié du Ier siècle apr. J.-C., révolté contre l'Empire romain sous le règne de l'empereur Tibère pendant sept ans. À la tête d'une armée formée principalement des tribus berbères Musulames et Garamantes qu'il parvient à soulever en 17 apr. J.-C., il tint en échec pendant 7 ans les légions romaines stationnées en Afrique et déstabilisa la province pendant une très longue période, grâce à une stratégie de guérilla et de raids éclairs menés depuis les marges désertiques de l'Afrique romaine. Il meurt en Maurétanie, au cours d'une bataille contre les forces du proconsul d'Afrique Publius Cornelius Dolabella en 24 apr. J.-C. Lo (fr)
- Tacfarinas (Latinised form of Berber Tikfarin or Takfarin; died AD 24) was a Numidian Berber from Thagaste, located in the province of Proconsular Africa (now Souk Ahras, in Algeria), who was a deserter from the Roman army who led his own Musulamii tribe and a loose and changing coalition of other Berber tribes in a war against the Romans in North Africa during the rule of the emperor Tiberius (AD 14–37). Though Tacfarinas' personal motivation is unknown, it is likely that the Roman occupation under Augustus of the traditional grazing grounds of the Musulamii was the determining factor. (en)
- Tacfarinas (forma latinizada do berbere Tiqfarin, morreu em 24 d.C.) foi um desertor númida do exército romano que liderou sua própria tribo dos Musulâmios e uma coalizão frouxa e cambiante de outras tribos líbias antigas em uma guerra contra os romanos no norte da África durante o governo do imperador Tibério (14-37 d.C.). Embora a motivação pessoal de Tacfarinas seja desconhecida, é provável que a ocupação romana sob Augusto das pastagens tradicionais dos Musulâmios, e a negação do acesso a estes últimos, fosse o fator determinante. (pt)
- Tacfarinas was een Numidische leider en een gewezen auxilia-soldaat (vreemdeling in het Romeinse leger), die vanaf 17 tot 24 n.Chr. de opstand leidde van (semi-)nomadische stammen tegen de Romeinse bezetting in Africa Proconsularis (meer bepaald het Numidisch binnenland). Hij voerde een guerrillastrijd tegen Rome, daar de Romeinen, met behulp van de koning der , de beweeglijkheid van de nomaden wilden inperken ten gunste van sedentaire, graan voor Rome producerende vestigingen. (nl)
- Такфарина́т (лат. Tacfarinas; погиб в 24 году) — предводитель восстания против римлян в провинции Африка. По происхождению нумидиец, был солдатом римской армии, служил во вспомогательных войсках, дезертировал. Был вождём племени мусуламиев. В 17 году поднял восстание против Рима. К нему присоединились вожди некоторых других племён, а также местные бедняки. Такфаринат стремился организовать свою армию на римский манер, при этом используя тактику партизанской войны, нападая на небольшие укрепления римлян и отдельные отряды. (ru)
|