Karate (空手) (; Japanese pronunciation: [kaɾate] (); Okinawan pronunciation: [kaɽati]) is a martial art developed in the Ryukyu Kingdom. It developed from the indigenous Ryukyuan martial arts (called te (手), "hand"; tii in Okinawan) under the influence of Kung Fu, particularly Fujian White Crane. Karate is now predominantly a striking art using punching, kicking, knee strikes, elbow strikes and open-hand techniques such as knife-hands, spear-hands and palm-heel strikes. Historically, and in some modern styles, grappling, throws, joint locks, restraints and vital-point strikes are also taught. A karate practitioner is called a karateka (空手家), and its plural is "karateka" or "karatekas".

Property Value
dbo:abstract
  • الكارتيه (باليابانية: 空手 بالروماجي: Karate) نوع من أنواع الفنون القتالية اليابانية فيه الأيدي والأقدام والركب والمرافق كأسلحة. وهي رياضة دفاعية تتميز بالأخلاق العالية للاعبين والمبدأ الصارم: الكاراتيه أخلاق أو لا تكون. (ar)
  • El karate (空手道, karatedō, camí de la mà buida) és una art marcial que es va desenvolupar a les illes Ryukyu, l'actual Okinawa, Japó. Es va desenvolupar a partir de les arts marcials xineses o del kenpo xinès. En el karate són permesos tant els cops de puny, les puntades, els cops de colze i genoll com els cops amb mà oberta (conegudes com a mans ganivet). En alguns estils a més són permeses les claus, els sistemes de retenció o els cops a punts vitals. El nom que rep un practicant de karate es diu karateka (空手家). El karate s'originà al Regne de Ryukyu abans de la seva annexió al Japó el segle XIX. Fou dut les illes del Japó al segle XIX en una època d'intercanvis culturals entre els japonesos i els ryukyuans. El 1922 el Ministeri d'Educació del Japó convidà a Gichin Funakoshi a Tòquio perquè fes una demostració de karate. El 1924 la Universitat de Keiō establí el primer club de karate del país i el 1932 la majoria de les universitats ja comptaven amb els seus propis clubs. En aquells temps va esclatar el militarisme japonès, i el nom va canviar de 唐手 (mà xinesa) a 空手 (mà buida) -tot i que de les dues formes es pronuncia karate- per indicar que els japonesos havien desenvolupat el seu propi estil de lluita. Després de la Segona Guerra Mundial, Okinawa es convertí en una important base militar dels Estats Units i el karate es va popularitzar entre els soldats estacionats. Les pel·lícules d'arts marcials de les dècades del 1960 i 1970 van popularitzar considerablement la paraula karate i va començar a ser usada com a nom genèric per referir-se a totes les arts marcials d'origen asiàtic. Van començar a aparèixer escoles de karate en tot el món. Shigeru Egami, instructor en cap del dojo shōtōkan, va opinar "que la majoria dels seguidors de karate en països d'ultramar persegueixen el karate només per les seves tècniques de lluita... pel·lícules i televisió... representen el karate com una forma misteriosa de lluita capaç de causar la mort o lesionar d'un sol cop... els mitjans de comunicació presenten un pseudoart lluny de la realitat". Shōshin Nagamine va dir "el karate pot considerar-se com el conflicte dins d'un mateix o com una marató de tota la vida que només es pot guanyar a través de l'autodisciplina, l'entrenament dur i un dels esforços creatius propis". Per a molts professionals, el karate és una pràctica profundament filosòfica. El karatedo ensenya els principis ètics i pot tenir un significat espiritual per als seus seguidors. Gichin Funakoshi ("pare del karate modern") va titular la seva autobiografia Karate-Do: My Way of Life (Karatedo: La meva forma de viure), en reconeixement de la natura transformadora de l'estudi del karate. Avui en dia es practica karate per l'auto-perfecció, per raons culturals, per a la defensa pròpia i com un esport. Des del 1970 se celebra un Campionat Mundial. El 2005, a la 117a votació del Comitè Olímpic Internacional (COI), el karate no va rebre els dos terços dels vots necessaris per convertir-se en un esport olímpic. A la web del Japó (patrocinat pel Ministeri d'Afers Exteriors) informa que hi ha al voltant de 50 milions practicants de karate a tot el món. (ca)
  • Karate (japonsky: 空手道; Karate-dó) je japonské bojové umění. (cs)
  • Το καράτε (Ιαπ: 空手道) είναι πολεμική τέχνη με καταγωγή από την Οκινάουα της Ιαπωνίας. Το όνομά της στα ιαπωνικά σημαίνει "άδειο χέρι", που πέρα από τη σημασία του ότι στο καράτε δεν χρησιμοποιούνται όπλα, ουσιαστικά σημαίνει ότι κάποιος πρέπει να αδειάσει την ψυχή και το μυαλό του από την περηφάνια και τα πάθη, και αναζητήσει την αρετή στην τελειοποίηση της τέχνης του. Τα πιο διαδεδομένα συστήματα παραδοσιακού καράτε παγκοσμίως είναι το Shotokan, το , το , το Shito-Ryu και το Uechi-Ryu και το . Τα Shorin-Ryu,Goju-Ryu και Uechi-Ryu είναι αδελφά σύστημα με κοινές ρίζες στο Κινέζικο Κουνγκ-Φου. Στις αρχές του 1900 οι πολεμικές τέχνες άδειων χεριών της Οκινάουα χωρίζονταν σε 4 γκρουπ ανάλογα με την περιοχή που τα εξασκούσαν:(1) Shuri-Te,(2) Naha-Te,(3) Tomari-Te (4) Pangai-Noon Για κάποιους το Pangai-noon συγκαταλέγεται στα Naha-Te συστήματα με βάση την πόλη της Νάχα. Μετά τις 25 Οκτωβρίου του 1936 το γκρουπ “Shuri -Te ” μετονομάστηκε σε “ Shorin -Ryu ” το γκρουπ “Naha -Te ” σε “Goju -Ryu ” και το γκρουπ “Tomari -Te ” ενώθηκε με τα δύο προηγούμενα. Το έτος 1940 το τέταρτο γκρουπ “Pangai -Noon ” μετονομάστηκε σε “Uechi -Ryu ”. Το 2005 ο “Okinawa Prefecture Assembly ” επίσημα ανακήρυξε την ημέρα της 25 ης Οκτωβρίου σαν «Μέρα του Καράτε». (el)
  • Karate [kaɺate] (japanisch 空手, dt. „leere Hand“) ist eine Kampfkunst, deren Geschichte sich sicher bis ins Okinawa des 19. Jahrhunderts zurückverfolgen lässt, wo einheimische okinawanische Traditionen (okinawa Ti, 手) mit chinesischen Einflüssen (jap. Shorin Kempō / Kenpō; chin. Shàolín Quánfǎ) zum historischen (okin. Tōdi, 唐手) verschmolzen. Zu Beginn des 20. Jahrhunderts fand dieses seinen Weg nach Japan und wurde nach dem Zweiten Weltkrieg von dort als Karate über die ganze Welt verbreitet. Inhaltlich wird Karate vor allem durch Schlag-, Stoß-, Tritt- und Blocktechniken sowie Fußfegetechniken als Kern des Trainings charakterisiert. Einige wenige Hebel und Würfe werden (nach ausreichender Beherrschung der Grundtechniken) ebenfalls gelehrt, im fortgeschrittenen Training werden auch Würgegriffe und Nervenpunkttechniken geübt. Manchmal wird die Anwendung von Techniken unter Zuhilfenahme von Kobudōwaffen geübt, wobei das Waffentraining kein integraler Bestandteil des Karate ist. Recht hoher Wert wird meistens auf die körperliche Kondition gelegt, die heutzutage insbesondere Beweglichkeit, Schnellkraft und anaerobe Belastbarkeit zum Ziel hat. Die Abhärtung der Gliedmaßen u. a. mit dem Ziel des Bruchtests (jap. Tameshiwari, 試し割り), also des Zerschlagens von Brettern oder Ziegeln, ist heute weniger populär, wird aber von einzelnen Stilen (Beispielsweise: Okinawan Goju Ryu) immer noch betrieben. Das moderne Karate-Training ist häufig eher sportlich orientiert. Das heißt, dass dem Wettkampf eine große Bedeutung zukommt. Diese Orientierung wird häufig kritisiert, da man glaubt, dass dadurch die Vermittlung effektiver Selbstverteidigungstechniken, die durchaus zum Karate gehören, eingeschränkt wird und das Karate verwässert. (de)
  • Karate (空手) (; Japanese pronunciation: [kaɾate] (); Okinawan pronunciation: [kaɽati]) is a martial art developed in the Ryukyu Kingdom. It developed from the indigenous Ryukyuan martial arts (called te (手), "hand"; tii in Okinawan) under the influence of Kung Fu, particularly Fujian White Crane. Karate is now predominantly a striking art using punching, kicking, knee strikes, elbow strikes and open-hand techniques such as knife-hands, spear-hands and palm-heel strikes. Historically, and in some modern styles, grappling, throws, joint locks, restraints and vital-point strikes are also taught. A karate practitioner is called a karateka (空手家), and its plural is "karateka" or "karatekas". The Empire of Japan annexed the Ryukyu Kingdom in 1879. Karate came to the Japanese archipelago in the early 20th century during a time of migration as Ryukyuans, especially from Okinawa, looked for work in Japan. It was systematically taught in Japan after the Taishō era of 1912–1926. In 1922 the Japanese Ministry of Education invited Gichin Funakoshi to Tokyo to give a karate demonstration. In 1924 Keio University established the first university karate club in mainland Japan, and by 1932 major Japanese universities had karate clubs. In this era of escalating Japanese militarism, the name was changed from 唐手 ("Chinese hand" or "Tang hand") to 空手 ("empty hand") – both of which are pronounced karate in Japanese – to indicate that the Japanese wished to develop the combat form in Japanese style. After World War II, Okinawa became (1945) an important United States military site and karate became popular among servicemen stationed there. The martial-arts movies of the 1960s and 1970s served to greatly increase the popularity of martial arts around the world, and English-speakers began to use the word karate in a generic way to refer to all striking-based Asian martial arts. Karate schools began appearing across the world, catering to those with casual interest as well as those seeking a deeper study of the art. Shigeru Egami, Chief Instructor of Shotokan Dōjō, opined that "the majority of followers of karate in overseas countries pursue karate only for its fighting techniques ... Movies and television ... depict karate as a mysterious way of fighting capable of causing death or injury with a single blow ... the mass media present a pseudo art far from the real thing." Shōshin Nagamine said: "Karate may be considered as the conflict within oneself or as a life-long marathon which can be won only through self-discipline, hard training and one's own creative efforts." On 28 September 2015 karate featured on a shortlist (along with baseball, softball, skateboarding, surfing, and sport climbing) for consideration for inclusion in the 2020 Summer Olympics. On 1 June 2016 the International Olympic Committee's executive board announced they were supporting the inclusion of all five sports (counting baseball and softball as only one sport) for inclusion in the 2020 Games. Web Japan (sponsored by the Japanese Ministry of Foreign Affairs) claims that karate has 50 million practitioners worldwide, while the World Karate Federation claims there are 100 million practitioners around the world. (en)
  • Karateo estas japandevena senarmila batalarto, nuntempe praktikata kiel luktosporto. La nomo devenas de japana esprimo, kiu signifas vojo de malplena mano (空手道, karatedō) . Interese, ke la parto "kara" ("malplena") eblas signifi ankaŭ "Ĉina". Vere, ĝise oni nomis la batalarton por montri honoron al ĉinaj batalartoj, kiuj naskis la japanan. Sed dum la unua mondmilito politikistoj renomis la batalarton pro milito kontraŭ Ĉinio. Ĝi naskiĝis oficiale en la jaro 1933, el la sistemoj de lukto ekzistantaj en la insulo Okinavo kaj populariĝas en Japanio danke al . Ĝin karakterizas uzado de pugnbatoj, piedbatoj, batoj de genuoj kaj kubutoj. (eo)
  • Karatea edo karate-doa (空手道 karatedō, «esku hutsaren bidea» euskaraz) Ryukyu uharteetatiko armarik gabeko borroka-artea da. 1933an sortu zen ofizialki, gaur egun Okinawa izena duen uhartean zeuden borroka-sistemetan oinarrituta. Japonian ezaguna egin zen eta esker, besteak beste. Kirol hori egiten duenari karateka esaten zaio. Olinpiar kirola da. Karatearen aurrekari ziren borroka-arteak Txinan sortu ziren, eta ehunka urteko praktika eta bilakaeraren ondoren, Okinawako biztanleek —armak debekatuak zituzten— eman zioten behin betiko egitura XVII. mendeaz geroztik. Kirol gisa, 1920. urtearen inguruan arautu zuen maisuak. 1950ean Mendebalera hedatu zen. Ekialdeko beste borroka motetan bezala, karateak gudu teknika, jarrera eta gizabidezko erritualak biltzen ditu. Lehiaketako borrokaldiak () hiru minutukoak dira, nahiz eta epaileek denbora hori agortu baino lehen puntu garbia markatu duena garaile dela erabaki dezaketen. Beste batzuetan, borroka izan beharrean erakustaldia egiten da (), alegiazko etsaien aurkako eraso eta defentsa mugimenduak epaitzen dira. (eu)
  • El karate (空手道 karatedō?, ‘el camino de la mano vacía’)​ de kara ("vacío") y te ("mano") —"mano vacía"—, o kárate es un arte marcial tradicional de las islas Ryūkyū pertenecientes hoy día al Japón, actualmente conocidas como la prefectura de Okinawa, basado en algunos estilos de las artes marciales chinas, o Wu Shu, y en menor medida en otras disciplinas provenientes del sureste asiático. (es)
  • Is córas oirthearach na comhrac neamharmtha ina bhfuil na lámha agus cosaí a fheidhmiú chun paltóga a thabhairt agus a bhlocáil, imeartha go forleathan mar spórt é Cearáité. (ga)
  • Karate (Jepang: 空 手 ) adalah seni bela diri yang berasal dari Jepang. Seni bela diri ini sedikit dipengaruhi oleh Seni bela diri Cina kenpō. Karate dibawa masuk ke Jepang lewat Okinawa dan mulai berkembang di Ryukyu Islands. Seni bela diri ini pertama kali disebut "Tote” yang berarti seperti “Tinju China”. Ketika karate masuk ke Jepang, nasionalisme Jepang pada saat itu sedang tinggi-tingginya, sehingga Sensei Gichin Funakoshi mengubah kanji Okinawa (Tote: Tinju China) dalam kanji Jepang menjadi ‘karate’ (Tangan Kosong) agar lebih mudah diterima oleh masyarakat Jepang. Karate terdiri dari atas dua kanji. Yang pertama adalah ‘Kara’ 空 dan berarti ‘kosong’. Dan yang kedua, ‘te’ 手, berarti ‘tangan'. Yang dua kanji bersama artinya “tangan kosong” 空手 (pinyin: kongshou). Menurut / (JKF) dan (WKF), yang dianggap sebagai gaya karate yang utama yaitu: 1. * Shotokan 2. * 3. * 4. * Wado-Ryu Keempat aliran tersebut diakui sebagai gaya Karate yang utama karena turut serta dalam pembentukan JKF dan WKF. Namun gaya karate yang terkemuka di dunia bukan hanya empat gaya di atas itu saja. Beberapa aliran besar seperti Kyokushin, dan tersebar luas ke berbagai negara di dunia dan dikenal sebagai aliran Karate yang termasyhur, walaupun tidak termasuk dalam "4 besar WKF". Di negara Jepang, organisasi yang mewadahi olahraga Karate seluruh Jepang adalah JKF. Adapun organisasi yang mewadahi Karate seluruh dunia adalah WKF (dulu dikenal dengan nama WUKO - World Union of Karatedo Organizations). Ada pula ITKF (International Traditional Karate Federation) yang mewadahi karate tradisional. Adapun fungsi dari JKF dan WKF adalah terutama untuk meneguhkan Karate yang bersifat "tanpa kontak langsung", berbeda dengan aliran Kyokushin atau Daidojuku yang "kontak langsung". Latihan dasar karate terbagi tiga seperti berikut: 1. * Kihon 2. * Kata, yaitu latihan jurus atau bunga karate. 3. * Kumite, yaitu latihan tanding atau sparring. Pada zaman sekarang karate juga dapat dibagi menjadi aliran tradisional dan aliran olahraga. Aliran tradisional lebih menekankan aspek bela diri dan teknik tempur sementara aliran olahraga lebih menumpukan teknik-teknik untuk pertandingan olahraga. (in)
  • Le karaté (空手道, karate-dō) est un art martial, dit japonais. Cependant, son origine est okinawaïenne (l'île principale de l'archipel des Ryūkyū), qui a longtemps constitué un royaume indépendant du Japon, au sud de l'île de Kyūshū. En 2020, le karaté deviendra sport olympique lors des XXXIIe olympiades à Tokyo. Il existe plusieurs styles de karaté dont le Shotokan-ryu, le Wado-ryu, le Shito-ryu ou encore le Goju-ryu. (fr)
  • Il karate (空手? lett. "mano vuota") è un'arte marziale nata in Giappone, nelle isole Okinawa.Fu sviluppato dai metodi di combattimento indigeni chiamati te (手? lett. "mano") e dal kenpō cinese.Prevede la difesa a mani nude, senza l'ausilio di armi, anche se la pratica del Kobudo di Okinawa, che prevede l'uso delle armi tradizionali (Bo, Tonfa, Sai, Nunchaku, Kama), è strettamente collegata alla pratica del karate.Attualmente viene praticato in versione sportiva (privato della sua componente marziale e finalizzato ai risultati competitivi tipici dell'agonismo occidentale) e in versione arte marziale tradizionale per difesa personale. Nel passato era studiato e praticato solo da uomini, ma col passare dei secoli anche le donne si sono avvicinate a questa disciplina. Il karate fu sviluppato nel Regno delle Ryūkyū prima della sua annessione al Giappone nel XIX secolo. Fu portato sulle isole giapponesi durante il periodo degli scambi culturali fra i nipponici e gli abitanti delle Ryukyu. Nel 1922 il invitò Gichin Funakoshi a Tokyo per una dimostrazione di karate: la . Nel 1924 l'Università Keio istituì in Giappone il primo club universitario di karate, e nel 1932 tutte le maggiori università avevano i loro club.In un'epoca di crescente militarismo giapponese, il nome fu modificato da mano cinese (唐手?) tong te a mano vuota (空手?) kara te, sia a indicare che i nipponici svilupparono una forma di combattimento originale, sia a indicare che si trattava di un metodo di combattimento a mani nude. Dopo la seconda guerra mondiale Okinawa divenne un importante sito militare statunitense, e il karate divenne popolare tra i soldati stanziati sulle isole. (it)
  • 空手道(からてどう)もしくは空手(からて)とは、琉球王国(琉球國)時代の沖縄で発祥した拳足による打撃技を特徴とする武道、格闘技である。空手道の起源には諸説があるが、一般には沖縄固有の拳法「手(ティー)」に中国本土の武術が加味され、さらに薩摩藩示現流や夕雲流など日本武術の影響も受けながら発展してきた(詳しくは「」を参照)。 (ja)
  • 공수도(空手道) 또는 가라테(일본어: 空手, 영어: Karate)는 류큐국 (현재 일본의 오키나와)에서 기원한 손과 발을 이용해서 상대를 타격하는 무술이다. (ko)
  • Karate (jap. 空手 karate) – sztuka walki i sport walki stworzone na Okinawie, w Japonii. Karate obejmuje swoim zasięgiem cały świat. Do chwili obecnej powstało ponad 100 stylów karate. Jedyną organizacją odpowiedzialną za ruch sportowy karate i uznaną przez Międzynarodowy Komitet Olimpijski jest World Karate Federation (). Charakterystyczny dla karate jest system stopni uczniowskich i mistrzowskich, stworzony na bazie judo, odrębny w wielu organizacjach i stylach karate. (pl)
  • Karate is een vechtkunst die is ontstaan op de Riukiu-eilanden, waaronder het eiland Okinawa, Japan. Het is ontstaan uit de samenvoeging van het Chinese Kempo (ook wel Kenpo) en de inheemse vechtkunsten van Okinawa, die te (手, letterlijk “hand”) werden genoemd. Bij karate ligt de nadruk vooral op het gebruik van stoot-, trap- en afweertechnieken (te-waza, geri-waza en uke-waza). In het curriculum van sommige karatestijlen komen ook worpen, klemmen, verwurgingen en worsteltechnieken voor. Een beoefenaar van het karate wordt een karateka genoemd. (nl)
  • Caraté ou karaté (pt) ou caratê (pt-BR) (em japonês: 空手; transl.: karate, AFI: [kɑʀɑtə]) ou caratê-dô (空手道, transl. karate-dō AFI: [kɑʀɑtədɵ]) é uma arte marcial japonesa desenvolvida a partir da arte marcial indígena de Okinawa sob influência da arte da guerra chinesa (chuan fa), das lutas tradicionais japonesas (koryu) e das disciplinas guerreiras japonesas (budō). A influência chinesa foi maior inicialmente durante o desenvolvimento, variando em um paradigma primitivo de simples luta com agarrões e projeções, para um modelo com mais ênfase em golpes traumáticos, e se fez sentir nas técnicas dos estilos mais fluidos e pragmáticos da China meridional. Depois, devido a alterações geopolíticas, sobreveio a predominância das disciplinas de combate do Japão e, nesse período, o modelo tendeu a simplificar ainda mais os movimentos, tornando-os mais diretos e eliminando o que não seria útil ou que fosse apenas floreio. O repertório técnico da arte marcial abrange, principalmente, golpes contundentes nos pontos vitais (atemi waza), como: pontapés, socos, joelhadas, bofetadas, etc., executadas com as mãos desarmadas. Todavia, técnicas de projeção, imobilização e bloqueios — nage waza, katame waza, uke waza — também são ensinados, com maior ou menor ênfase, dependendo de qual estilo ou escola se aprende a arte. Grosso modo, afirma-se que a evolução desta arte marcial aconteceu orientada por renomados mestres, resultando no caratê moderno, cujo trinômio básico de aprendizado divide-se em: kihon (técnicas básicas), kata (sequência de técnicas, simulando luta com várias aplicações práticas) e kumite (enfrentamento propriamente dito, que pode ser mero simulacro ou dar-se de maneira esportiva ou competitiva ou mais próxima da realidade). Esse processo evolutivo também mostra que a modalidade surgida como se fosse uma única raiz acabou por se dividir em três partes e, por fim, tornou-se uma miríade de diversas variações sobre um mesmo tema. O estágio da transição entre os séculos XX e XXI revela que a maioria das escolas de caratê tem dado ênfase à evolução do condicionamento físico, desenvolvendo velocidade, flexibilidade e capacidade aeróbica para participação de competições de esporte de combate, ficando relegada àquelas poucas escolas tradicionalistas a prática de exercícios mais rigorosos, que visam o desenvolvimento da resistência dos membros, e de provas de quebramento de tábuas de madeira, tijolo ou gelo. De um modo simples, há duas correntes maiores: uma, tendente a preservar os caracteres marcial e filosófico do caratê; e outra, que pretende firmar os aspectos esportivo e lúdico. A partir do primeiro quartel do século XX, o processo de segmentação instalou-se de vez, aparecendo diversos sodalícios e silogeus, até alguns dentro dos outros, pretendendo difundir seu modo peculiar de entender e desenvolver o caratê, a despeito de compartilharem semelhanças técnicas e de origem. Tal circunstância, que foi combatida por mestres de renome, acabou por se consolidar e gerar como consequência a falta de padronização e entendimento entre entidades e praticantes. Daí, posto que aceito mundialmente como esporte, classificado como esporte olímpico e participando dos Jogos Pan-Americanos, não há um sistema unificado de valoração para as competições, ocasionando grande dificuldade para sua aceitação como esporte presente nos Jogos Olímpicos. Em que pese a enorme fragmentação de estilos e os inúmeros tratamentos ou convívios sem cerimónia e com intimidade, procuram ainda seguir um modelo pedagógico mais ou menos comum. E neste ambiente, distingue-se o mero praticante daquele estudioso dedicado a arte marcial, o carateca, o qual busca desenvolver uma disciplina rigorosa, filosofia e ética, além de aprender simples movimentos e condicionamento físico. Nessa mesma linha, aquele carateca que alcança o grau de faixa ou cinturão preto(a) é chamado de sensei. E os sítios de aprendizado são chamados de dojôs, sendo estes, via de regra, filiados a alguma linhagem ou estilo. (pt)
  • Карате́ (также распространено написание каратэ, соответствующее русскому произношению; яп. 空手道 каратэ-до: «путь пустой руки» или 空手 каратэ [ka'ɽate] «пустая рука») — японское боевое искусство, система защиты и нападения. С 2020 года — олимпийский вид спорта. На начальном этапе карате представляло собой систему рукопашного боя, предназначавшуюся только для самообороны. Сегодня карате приобрело большую известность благодаря показательным выступлениям, демонстрирующим тамэсивари. Так, очень опытные мастера могут расколоть глыбу льда, ударом ноги разнести в щепки брус из сосновой древесины толщиной 15 см, разбить локтем или головой стопки кровельной черепицы(тем не менее разбивание предметов демонстрирует лишь физическую силу и не является показателем мастерства). В отличие от других единоборств Японии, (джиу-джитсу, дзюдо), которые предполагают борьбу, проведение разного рода бросков, удерживающих захватов и удушающих приёмов, в карате степень непосредственного контакта между участниками схватки минимальна, а для сокрушения противника используются точно нацеленные мощные удары руками и ногами, наносимые в жизненно важные точки его тела. Спортивные соревнования проводятся по двум программам карате: кумите (свободный спарринг) и ката (формализованная последовательность движений, связанных принципами ведения поединка с воображаемым противником). (ru)
  • Karate (空手)(Kara 'tom', te 'hand') är en kampsport som räknas till den japanska budon. Karaten kommer ursprungligen från ön Okinawa söder om Japan. Kung-fu, förd till ön av kineser, finns i karatens rötter, eventuellt kombinerad med andra, redan existerande inhemska kampkonster. Från början skrevs också karate med ett annat kanji för "kara". Detta kanjitecken betydde "Kina" och karate stod alltså från början för "Kina-hand". När karaten fördes till de japanska huvudöarna under 1900-talets första årtionden, ändrades detta kanji till ett kanji som betyder "tom". De flesta räknar Funakoshi Gichins uppvisning i Tokyo 1922 som startskottet i japansk karate. Andra väljer att se Itosu Ankō som karatens fader, eftersom Funakoshi, Motobu Chōki, Mabuni Kenwa och många andra framstående karateutövare, som bildade egna skolor, var hans elever eller elevers elever. I augusti 2016 beslutade Internationella olympiska kommittén (IOK) att karate tillsammans med fyra andra sporter blev de nya sporterna i det olympiska programmet till olympiska sommarspelen 2020 i Tokyo. (sv)
  • Карате́ (яп. 空手, «порожня рука»/«голіруч») або Карате́-до́ є бойовим мистецтвом, що розвинулося з рукопашних китайських бойових мистецтв та мистецтв островів Рюкю. Карате, у загальному, — це мистецтво ударів. Удари завдаються як руками (кулаками, ребром долоні, відкритою рукою, ліктями), так і ногами (стопами, колінами). В різних стилях карате також вчать ударам в больові точки та життєво важливі ділянки, використанню захватів, викручуванню суглобів, замкам, утримуванням та кидкам. Людину, що практикує карате, називають (яп. 空手家:からてか — каратека). (uk)
  • 空手道(日語:空手道/からてどう Karate-dō),亦稱「空手」(日語:/からて Karate,英語:Karate 英語發音:/kəˈrɑːtiː/),舊稱「唐手」,是發源於琉球國(今琉球群島)的一種武術。空手道中包含踢、打、摔、拿、投、鎖、絞、逆技、點穴等多種技術,一些流派中還練習武器術。空手道比賽大致分為型及自由組手兩大類。型是以假設的對手為目標,單人進行空手道技術的預定動作表演練習;自由組手即為對打比賽,各種規則中,世界空手道聯盟(WKF)採用先中即得分,後中不得分的規則,強調技術運用的速度和技巧空手道會屢創佳績。 (zh)
dbo:category
dbo:sportGoverningBody
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 16746 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 66136 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 985552434 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:aka
  • Karate Do (en)
dbp:caption
  • Karate world championship 2006, men's heavyweight final (en)
dbp:category
  • Martial art (en)
dbp:contact
  • Yes (en)
dbp:country
dbp:country/region
  • Worldwide (en)
dbp:first
  • Ryukyu Kingdom, ca. 17th century (en)
dbp:firstlabel
  • First developed (en)
dbp:focus
dbp:hardness
dbp:imagecaption
dbp:imagesize
  • 220 (xsd:integer)
dbp:iwga
  • 19812017 (xsd:integer)
dbp:kanji
  • 空手 (en)
dbp:mgender
  • No (en)
dbp:name
  • Karate (en)
dbp:olympic
  • Will debut in 2021 (en)
dbp:parenthood
dbp:pic
  • Karate .svg (en)
dbp:piccap
  • "Karate" in kanji (en)
dbp:picupright
  • 0.450000 (xsd:double)
dbp:romaji
  • karate (en)
dbp:union
dbp:wikiPageUsesTemplate
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • الكارتيه (باليابانية: 空手 بالروماجي: Karate) نوع من أنواع الفنون القتالية اليابانية فيه الأيدي والأقدام والركب والمرافق كأسلحة. وهي رياضة دفاعية تتميز بالأخلاق العالية للاعبين والمبدأ الصارم: الكاراتيه أخلاق أو لا تكون. (ar)
  • Karate (japonsky: 空手道; Karate-dó) je japonské bojové umění. (cs)
  • Karateo estas japandevena senarmila batalarto, nuntempe praktikata kiel luktosporto. La nomo devenas de japana esprimo, kiu signifas vojo de malplena mano (空手道, karatedō) . Interese, ke la parto "kara" ("malplena") eblas signifi ankaŭ "Ĉina". Vere, ĝise oni nomis la batalarton por montri honoron al ĉinaj batalartoj, kiuj naskis la japanan. Sed dum la unua mondmilito politikistoj renomis la batalarton pro milito kontraŭ Ĉinio. Ĝi naskiĝis oficiale en la jaro 1933, el la sistemoj de lukto ekzistantaj en la insulo Okinavo kaj populariĝas en Japanio danke al . Ĝin karakterizas uzado de pugnbatoj, piedbatoj, batoj de genuoj kaj kubutoj. (eo)
  • El karate (空手道 karatedō?, ‘el camino de la mano vacía’)​ de kara ("vacío") y te ("mano") —"mano vacía"—, o kárate es un arte marcial tradicional de las islas Ryūkyū pertenecientes hoy día al Japón, actualmente conocidas como la prefectura de Okinawa, basado en algunos estilos de las artes marciales chinas, o Wu Shu, y en menor medida en otras disciplinas provenientes del sureste asiático. (es)
  • Is córas oirthearach na comhrac neamharmtha ina bhfuil na lámha agus cosaí a fheidhmiú chun paltóga a thabhairt agus a bhlocáil, imeartha go forleathan mar spórt é Cearáité. (ga)
  • Le karaté (空手道, karate-dō) est un art martial, dit japonais. Cependant, son origine est okinawaïenne (l'île principale de l'archipel des Ryūkyū), qui a longtemps constitué un royaume indépendant du Japon, au sud de l'île de Kyūshū. En 2020, le karaté deviendra sport olympique lors des XXXIIe olympiades à Tokyo. Il existe plusieurs styles de karaté dont le Shotokan-ryu, le Wado-ryu, le Shito-ryu ou encore le Goju-ryu. (fr)
  • 空手道(からてどう)もしくは空手(からて)とは、琉球王国(琉球國)時代の沖縄で発祥した拳足による打撃技を特徴とする武道、格闘技である。空手道の起源には諸説があるが、一般には沖縄固有の拳法「手(ティー)」に中国本土の武術が加味され、さらに薩摩藩示現流や夕雲流など日本武術の影響も受けながら発展してきた(詳しくは「」を参照)。 (ja)
  • 공수도(空手道) 또는 가라테(일본어: 空手, 영어: Karate)는 류큐국 (현재 일본의 오키나와)에서 기원한 손과 발을 이용해서 상대를 타격하는 무술이다. (ko)
  • Karate (jap. 空手 karate) – sztuka walki i sport walki stworzone na Okinawie, w Japonii. Karate obejmuje swoim zasięgiem cały świat. Do chwili obecnej powstało ponad 100 stylów karate. Jedyną organizacją odpowiedzialną za ruch sportowy karate i uznaną przez Międzynarodowy Komitet Olimpijski jest World Karate Federation (). Charakterystyczny dla karate jest system stopni uczniowskich i mistrzowskich, stworzony na bazie judo, odrębny w wielu organizacjach i stylach karate. (pl)
  • Karate is een vechtkunst die is ontstaan op de Riukiu-eilanden, waaronder het eiland Okinawa, Japan. Het is ontstaan uit de samenvoeging van het Chinese Kempo (ook wel Kenpo) en de inheemse vechtkunsten van Okinawa, die te (手, letterlijk “hand”) werden genoemd. Bij karate ligt de nadruk vooral op het gebruik van stoot-, trap- en afweertechnieken (te-waza, geri-waza en uke-waza). In het curriculum van sommige karatestijlen komen ook worpen, klemmen, verwurgingen en worsteltechnieken voor. Een beoefenaar van het karate wordt een karateka genoemd. (nl)
  • Карате́ (яп. 空手, «порожня рука»/«голіруч») або Карате́-до́ є бойовим мистецтвом, що розвинулося з рукопашних китайських бойових мистецтв та мистецтв островів Рюкю. Карате, у загальному, — це мистецтво ударів. Удари завдаються як руками (кулаками, ребром долоні, відкритою рукою, ліктями), так і ногами (стопами, колінами). В різних стилях карате також вчать ударам в больові точки та життєво важливі ділянки, використанню захватів, викручуванню суглобів, замкам, утримуванням та кидкам. Людину, що практикує карате, називають (яп. 空手家:からてか — каратека). (uk)
  • 空手道(日語:空手道/からてどう Karate-dō),亦稱「空手」(日語:/からて Karate,英語:Karate 英語發音:/kəˈrɑːtiː/),舊稱「唐手」,是發源於琉球國(今琉球群島)的一種武術。空手道中包含踢、打、摔、拿、投、鎖、絞、逆技、點穴等多種技術,一些流派中還練習武器術。空手道比賽大致分為型及自由組手兩大類。型是以假設的對手為目標,單人進行空手道技術的預定動作表演練習;自由組手即為對打比賽,各種規則中,世界空手道聯盟(WKF)採用先中即得分,後中不得分的規則,強調技術運用的速度和技巧空手道會屢創佳績。 (zh)
  • El karate (空手道, karatedō, camí de la mà buida) és una art marcial que es va desenvolupar a les illes Ryukyu, l'actual Okinawa, Japó. Es va desenvolupar a partir de les arts marcials xineses o del kenpo xinès. En el karate són permesos tant els cops de puny, les puntades, els cops de colze i genoll com els cops amb mà oberta (conegudes com a mans ganivet). En alguns estils a més són permeses les claus, els sistemes de retenció o els cops a punts vitals. El nom que rep un practicant de karate es diu karateka (空手家). (ca)
  • Karate [kaɺate] (japanisch 空手, dt. „leere Hand“) ist eine Kampfkunst, deren Geschichte sich sicher bis ins Okinawa des 19. Jahrhunderts zurückverfolgen lässt, wo einheimische okinawanische Traditionen (okinawa Ti, 手) mit chinesischen Einflüssen (jap. Shorin Kempō / Kenpō; chin. Shàolín Quánfǎ) zum historischen (okin. Tōdi, 唐手) verschmolzen. Zu Beginn des 20. Jahrhunderts fand dieses seinen Weg nach Japan und wurde nach dem Zweiten Weltkrieg von dort als Karate über die ganze Welt verbreitet. (de)
  • Το καράτε (Ιαπ: 空手道) είναι πολεμική τέχνη με καταγωγή από την Οκινάουα της Ιαπωνίας. Το όνομά της στα ιαπωνικά σημαίνει "άδειο χέρι", που πέρα από τη σημασία του ότι στο καράτε δεν χρησιμοποιούνται όπλα, ουσιαστικά σημαίνει ότι κάποιος πρέπει να αδειάσει την ψυχή και το μυαλό του από την περηφάνια και τα πάθη, και αναζητήσει την αρετή στην τελειοποίηση της τέχνης του. Τα πιο διαδεδομένα συστήματα παραδοσιακού καράτε παγκοσμίως είναι το Shotokan, το , το , το Shito-Ryu και το Uechi-Ryu και το . Τα Shorin-Ryu,Goju-Ryu και Uechi-Ryu είναι αδελφά σύστημα με κοινές ρίζες στο Κινέζικο Κουνγκ-Φου. Στις αρχές του 1900 οι πολεμικές τέχνες άδειων χεριών της Οκινάουα χωρίζονταν σε 4 γκρουπ ανάλογα με την περιοχή που τα εξασκούσαν:(1) Shuri-Te,(2) Naha-Te,(3) Tomari-Te (4) Pangai-Noon Για κάποιους το (el)
  • Karate (空手) (; Japanese pronunciation: [kaɾate] (); Okinawan pronunciation: [kaɽati]) is a martial art developed in the Ryukyu Kingdom. It developed from the indigenous Ryukyuan martial arts (called te (手), "hand"; tii in Okinawan) under the influence of Kung Fu, particularly Fujian White Crane. Karate is now predominantly a striking art using punching, kicking, knee strikes, elbow strikes and open-hand techniques such as knife-hands, spear-hands and palm-heel strikes. Historically, and in some modern styles, grappling, throws, joint locks, restraints and vital-point strikes are also taught. A karate practitioner is called a karateka (空手家), and its plural is "karateka" or "karatekas". (en)
  • Karatea edo karate-doa (空手道 karatedō, «esku hutsaren bidea» euskaraz) Ryukyu uharteetatiko armarik gabeko borroka-artea da. 1933an sortu zen ofizialki, gaur egun Okinawa izena duen uhartean zeuden borroka-sistemetan oinarrituta. Japonian ezaguna egin zen eta esker, besteak beste. Kirol hori egiten duenari karateka esaten zaio. Olinpiar kirola da. (eu)
  • Karate (Jepang: 空 手 ) adalah seni bela diri yang berasal dari Jepang. Seni bela diri ini sedikit dipengaruhi oleh Seni bela diri Cina kenpō. Karate dibawa masuk ke Jepang lewat Okinawa dan mulai berkembang di Ryukyu Islands. Seni bela diri ini pertama kali disebut "Tote” yang berarti seperti “Tinju China”. Ketika karate masuk ke Jepang, nasionalisme Jepang pada saat itu sedang tinggi-tingginya, sehingga Sensei Gichin Funakoshi mengubah kanji Okinawa (Tote: Tinju China) dalam kanji Jepang menjadi ‘karate’ (Tangan Kosong) agar lebih mudah diterima oleh masyarakat Jepang. Karate terdiri dari atas dua kanji. Yang pertama adalah ‘Kara’ 空 dan berarti ‘kosong’. Dan yang kedua, ‘te’ 手, berarti ‘tangan'. Yang dua kanji bersama artinya “tangan kosong” 空手 (pinyin: kongshou). (in)
  • Il karate (空手? lett. "mano vuota") è un'arte marziale nata in Giappone, nelle isole Okinawa.Fu sviluppato dai metodi di combattimento indigeni chiamati te (手? lett. "mano") e dal kenpō cinese.Prevede la difesa a mani nude, senza l'ausilio di armi, anche se la pratica del Kobudo di Okinawa, che prevede l'uso delle armi tradizionali (Bo, Tonfa, Sai, Nunchaku, Kama), è strettamente collegata alla pratica del karate.Attualmente viene praticato in versione sportiva (privato della sua componente marziale e finalizzato ai risultati competitivi tipici dell'agonismo occidentale) e in versione arte marziale tradizionale per difesa personale. Nel passato era studiato e praticato solo da uomini, ma col passare dei secoli anche le donne si sono avvicinate a questa disciplina. (it)
  • Caraté ou karaté (pt) ou caratê (pt-BR) (em japonês: 空手; transl.: karate, AFI: [kɑʀɑtə]) ou caratê-dô (空手道, transl. karate-dō AFI: [kɑʀɑtədɵ]) é uma arte marcial japonesa desenvolvida a partir da arte marcial indígena de Okinawa sob influência da arte da guerra chinesa (chuan fa), das lutas tradicionais japonesas (koryu) e das disciplinas guerreiras japonesas (budō). (pt)
  • Карате́ (также распространено написание каратэ, соответствующее русскому произношению; яп. 空手道 каратэ-до: «путь пустой руки» или 空手 каратэ [ka'ɽate] «пустая рука») — японское боевое искусство, система защиты и нападения. С 2020 года — олимпийский вид спорта. Спортивные соревнования проводятся по двум программам карате: кумите (свободный спарринг) и ката (формализованная последовательность движений, связанных принципами ведения поединка с воображаемым противником). (ru)
  • Karate (空手)(Kara 'tom', te 'hand') är en kampsport som räknas till den japanska budon. Karaten kommer ursprungligen från ön Okinawa söder om Japan. Kung-fu, förd till ön av kineser, finns i karatens rötter, eventuellt kombinerad med andra, redan existerande inhemska kampkonster. Från början skrevs också karate med ett annat kanji för "kara". Detta kanjitecken betydde "Kina" och karate stod alltså från början för "Kina-hand". När karaten fördes till de japanska huvudöarna under 1900-talets första årtionden, ändrades detta kanji till ett kanji som betyder "tom". De flesta räknar Funakoshi Gichins uppvisning i Tokyo 1922 som startskottet i japansk karate. Andra väljer att se Itosu Ankō som karatens fader, eftersom Funakoshi, Motobu Chōki, Mabuni Kenwa och många andra framstående karateutövare (sv)
rdfs:label
  • Karate (en)
  • كاراتيه (ar)
  • Karate (ca)
  • Karate (cs)
  • Karate (de)
  • Καράτε (el)
  • Karateo (eo)
  • Karate (es)
  • Karate (eu)
  • Karaté (fr)
  • Cearáité (ga)
  • Karate (in)
  • Karate (it)
  • 空手道 (ja)
  • 공수도 (ko)
  • Karate (nl)
  • Karate (pl)
  • Caratê (pt)
  • Карате (ru)
  • Karate (sv)
  • Карате (uk)
  • 空手道 (zh)
rdfs:seeAlso
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Karate (en)
is dbo:event of
is dbo:industry of
is dbo:occupation of
is dbo:sport of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:activities of
is dbp:ancestorArts of
is dbp:arts of
is dbp:athletics of
is dbp:data of
is dbp:discipline of
is dbp:fightingStyle of
is dbp:industry of
is dbp:knownFor of
is dbp:martialArt of
is dbp:name of
is dbp:nameAay of
is dbp:nameJjj of
is dbp:nameLll of
is dbp:occupation of
is dbp:parenthood of
is dbp:powers of
is dbp:sport of
is dbp:sports of
is dbp:style of
is dbp:teacher of
is owl:differentFrom of
is foaf:primaryTopic of