dbo:abstract
|
- Evagri del Pont, en llatí Evagrius, en grec antic Εὐάγριος, fou un asceta i escriptor eclesiàstic georgià. Va néixer a Ibora, petita vila del Pont a la costa, prop de la boca del riu Halis, probablement habitada per ibers del Caucas. Nicèfor Cal·list Xantòpulos diu que formava part de les tribus dels ibers, però Jeroni d'Estridó l'anomena Hiperborita i no Iberita. El seu pare fou prevere o potser chorepiscopus i ell mateix va ser educat per Gregori de Nazianz. Fou nomenat lector pel bisbe Basili i diaca per Gregori de Nazianz (segons Sòcrates Escolàstic a Constantinoble, i Sozomen diu que de Nazianz el va fer ardiaca quan va ser patriarca a Constantinoble). Va anar a Constantinoble entre els anys 379, 380 o 381. Segons Pal·ladi d'Helenòpolis Gregori el va fer anar a Constantinoble quan es va celebrar el Primer Concili, i el va deixar sota el patronatge del patriarca Nectari, que va succeir a Gregori de Nazianz. Pal·ladi diu que es va distingir en les discussions de les controvèrsies religioses "portat per l'ardor de la joventut a oposar-se a qualsevol forma d'heretgia". La seva popularitat es va veure incrementada per la bellesa de la seva persona, i sembla que va trobar l'afecte d'una dama casada d'alt rang. Evagri va lluitar contra la temptació, amb resultats dubtosos, però un somni li va fer proferir un solemne jurament de sortir de Constantinoble. Fent això, segons Sozomen, va salvar no només la seva ànima, sinó també la vida, ja que el marit de la dama el buscava per matar-lo. El seu primer viatge el va portar a Jerusalem, però aviat va voler tornar, encara que finalment fou convençut per unes malalties que va patir i ajudat per les exhortacions de Melània Romana, una dama que portava una vida religiosa i era molt eminent, finalment va marxar a Egipte (vers 382) on va restar en vida ascètica la resta de la seva vida als turons de en un dels monestir de Scetis o Scitis o bé al desert, on va coincidir amb altres ascetes com els dos Macaris, Macari el Gran i Macari d'Alexandria, Ammoni, i altres, atret per la reputació que tenien per la seva santedat, pel poder de fer miracles, sobretot de curar els malalts i treure els dimonis. Jeroni d'Estridó diu que divulgava l'hesicasme, un sistema propi de la tradició eremítica ortodoxa (i d'altres esglésies de ritu bizantí), que defensava la pràctica (grec: ἡσυχάζω, 'per mantenir la quietud') i es basa en la quietud interior com a representació del camí de l'ésser humà cap a Déu, a través de l'exercici de la pregària del cor i la disciplina ascètica del cos. Va morir vers el 399 amb uns 54 anys. És considerat autor dels següents llibres, encara que hi ha moltes dificultats per establir-ho, ja que alguns només es coneixen per citacions d'escriptors antics, altres només existeixen en versió llatina, i d'alguns només n'hi ha escassos fragments: 1.
* Μοναχὸς (o Μοναχικὸς) ἢ περὶ Πρακτικῆς. (Pràctica monàstica o pràctica dels monjos) 2.
* Γνωστικὸς ἢ ποὸς τὸν καταξιωθέντα (o περὶ τοῦ καταξιωθέντος) γνάσεωςen 50 capítols, i Ἑξακόσια Προγνωστικὰ Προβλήματα, dues obres separades que potser formaven part del llibre Ίερά (Sacerdot) que menciona Pal·ladi. La segona obra contenia sentències. 3.
* Ἀντιρρητικὸς (o Ἀντιρρητικὰ) ἀπὸ τῶν θείων λραφῶν, πρὸς τοὺς πειράζοντας δαίμονας. Dividida en vuit seccions que corresponen als vuit pensaments malvats. 4.
* Στίχηρα δύο. Dues col·leccions de sentències probablement en vers, la primera dedicada als cenobites o monjos i l'altra a unes dones verges o a dones dedicades a una vida de virginitat. 5.
* Τῶν κατὰ Μοναχῶν πραγμάτων τὰ αἴτια, potser una obra que Jeroni d'Estridó diu que parlava de la vida dels monjos i que incloïa sentències. 6.
* Εἰς τὸ ΠΙΠΙ (יהוה), o el Tetragrammaton i altres noms de Déu. 7.
* Κεφάλαια λγ καί ἀκολουθίαν. 8.
* Πνευματικαὶ γνῶμαι κατὰ ἀλφάβητον. 9.
* Ἕτεραι γυῶμαι. Aquesta obra i les dues anteriors han estat atribuïdes a Nil d'Ancira. 10.
* Vida del monjo Pacrom o Pacromios 11.
* Un sermó sobre la Trinitat 12.
* Ὑπομνήματα εἰς Παροιμίας τοῦ Σολομώντος, citat per Suides. Un llibre sobre els refranys de Salomó. 13.
* Περὶ Λογισμῶν, 14.
* Ἀποφθέγματα περὶ τῶν μεγάλων γερόντων. Aquesta obra i l'anterior existeixen actualment. L'autenticitat de les diverses obres s'ha de considerar dubtosa. Jeroni diu que les seves obres es llegien en grec a Orient i en llatí a Occident, traduïdes per Rufí, un deixeble d'Evagri. (ca)
- إفاغريوس البنطي (باليونانية: Εὐάγριος ὁ Ποντικός) ويعرف أيضاً باسم إفاغريوس المتوحد (345-399م.) راهب وناسك مسيحي. واحد من أكثر لاهوتيي الكنيسة تأثيراً في نهاية القرن الرابع ميلادي. كان مفكراً عميقاً وخطيباً مفوهاً وكاتباً موهوباً. تخلى إفاغريوس عن مهام كهنوتية واعدة بمستقبل باهر في القسطنطينية (عاصمة الامبراطورية آنذاك) ورحل إلى أورشليم (القدس) ليصبح راهباً في دير روفينيوس وميلانيا الكبيرة. ثم توجه إلى مصر وأمضى بقية حياته متنسكاً هناك. تتلمذ إفاغريوس على يد كبار آباء الكنيسة من أمثال القديس باسيل القيصري وغريغوري الناسنزي وماكارويوس. هناك خمسة مصادر أساسية للمعلومات المتعلقة بحياة القديس إفاغريوس. أولاها سيرته الواردة في الفصل الثامن والثلاثين من كتاب الاسقف بالاديوس الغلاطي والذي كان تلميذاً وصديقاً لإفاعريوس. المصدر الثاني هو الكتاب المجهول المؤلف الذي يحمل اسم الاستفسار عن رهبان مصر، وهو عبارة عن مذكرات بعض الحجاج الذين زاروا مصر في شتاء 394-395. المصادر الثلاثة الأخيرة أكثر اقتضاباً وهي منحازة بعض الشيء وهي الأدبيات الأبوفاثيغماتية، وتاريخي سقراط وسوزومين.ولد إفاغريوس في عائلة مسيحية في أسيا الصغري، وتتلمذ لدى القديس باسيل الكبير. حوالي عام 380 انضم إلى القديس غريغوري النزنزي في القسطنطينية، حيث كان غريغوري يتبوأ أسقفية المدينة، وتمت سيامته شماساً. حضر إفاغيريوس المجمع المسكوني الثاني الذي دعا إليه ثيودوسيوس الأول عام 381. في القسطنطينية تعرض إفاغريوس لإغراءات دنيوية شديدة، كما كان محد مديح كثير من عارفيه. وبحسب بالاديوس فإنه وقع في غرام امرأة متزوجة. وسط تلك المغريات قيل إنه شاهد في الرؤيا وكأنه في سجن يحرسه جنود بإمرة زوج تلك المرأة. تحت تأثير الرؤيا وبعد تنبيه من ملاك ظهر له، قرر مغادرة المدينة إلى القدس. أمضى إفاغريوس بعض الوقت في دير قريب من القدس مع ميلانيا الكبيرة وروفينوس. وهناك مرض مرضاً شديداً ولم يتعاف إلا بعد أن التحق بسلك الرهبنة. ثم ارتحل إلى مصر السفلى ليستقر في دير هناك عام 383. هناك أمضى آخر 14 عاما من حياته فتتلمذ على يدي القديسين ماكريوس الإسكندري ومكاريوس الكبير. (ar)
- Euagrios Pontikos (latinisiert Evagrius Ponticus; * 345 in Ibora, Pontos; † 399 in Ägypten) war ein christlicher Mönch („Wüstenvater“), Asket und Schriftsteller. (de)
- Ο Ευάγριος Ποντικός ήταν Βυζαντινός συγγραφέας, ο οποίος γεννήθηκε το 345 ή το 346 στην πόλη Ίβηρα του Πόντου. Ήταν συγγραφέας και Μέλος της εκκλησιάς. Πέθανε στην Αίγυπτο το 399 σε ηλικία πενήντα πέντε ετών. Στην Πέμπτη Οικουμενική Σύνοδο (553) ο Ευάγριος καταδικάστηκε ως Ωριγενιστής, μαζί με το Δίδυμο. Η καταδίκη επαναλήφθηκε από τις δυο επόμενες Οικουμενικές Συνόδους. Αφού έγινε μοναχός στην Ιερουσαλήμ το 383, έγινε μέλος μιας κενοβιτικής κοινότητας μοναχών στη Νιτρία της Κάτω Αιγύπτου γύρω στο 385, αλλά μερικά χρόνια μετά μετακόμισε στην Κελλία. (el)
- Evagrio de Ponto estis frukristana verkisto kaj figuro de la patristiko. (eo)
- Evagrius Ponticus (Greek: Εὐάγριος ὁ Ποντικός, Georgian: ევაგრე ქართველი), also called Evagrius the Solitary (345–399 AD), was a Christian monk and ascetic from Heraclea, a city on the coast of Bithynia in Asia Minor. One of the most influential theologians in the late fourth-century church, he was well known as a thinker, polished speaker, and gifted writer. He left a promising ecclesiastical career in Constantinople and traveled to Jerusalem, where in 383 AD he became a monk at the monastery of Rufinus and Melania the Elder. He then went to Egypt and spent the remaining years of his life in Nitria and Kellia, marked by years of asceticism and writing. He was a disciple of several influential contemporary church leaders, including Basil of Caesarea, Gregory of Nazianzus, and Macarius of Egypt. He was a teacher of others, including John Cassian and Palladius of Galatia. (en)
- Evagrio Póntico (Ευάγριος Ποντικός), o Evagrio el Monje, también apodado El solitario (345-399) fue un monje y asceta cristiano. Fue muy conocido por sus cualidades de pensador, escritor y orador. Nació en una familia cristiana en el pequeño pueblo de , en la provincia romana del Ponto. Comenzó su carrera en la Iglesia, al ser nombrado lector por Basilio el Grande. Posteriormente, el hermano de este, Gregorio de Nisa, lo ordenó diácono. La vida mundana de Constantinopla y sus atracciones fueron una tentación para Evagrio. Un sueño premonitorio impulsó su partida hacia Jerusalén. Allí vivió un tiempo en casa de una ilustre romana conocida como "Melania la Anciana". Muchas dudas asaltaron a Evagrio durante ese tiempo. Una grave enfermedad, que significó una señal divina para él, lo hizo decidir partir a Egipto, estableciéndose un tiempo en el desierto de Nitria y posteriormente en Kellia ("Las Celdas"), donde vivió hasta su muerte. Divulgó el hesicasmo, tradición inicialmente eremítica de plegaria que se mantiene dentro del rito bizantino practicada para mantener la quietud. La práctica del hesicasmo se mantiene aún en el Monte Athos y otros monasterios ortodoxos. La mayor parte de los textos atribuidos a Evagrio Póntico se encuentran en la recopilación canónica llamada Filocalia. Fue el autor de la primera lista de pecados capitales que se conoce, denominados por él vicios malvados. En lugar de siete, como varios siglos después instauró San Gregorio Magno, los pecados nombrados por Evagrio Póntico eran ocho: gula o gastrimargia, lujuria o fornicatio, avaricia o philargyria, tristeza o tristitia, vanagloria o cenodoxia, ira, orgullo o superbia y apatía o acedia. (es)
- Evagrius Pontikus (Yunani: Εὐάγριος ὁ Ποντικός, Georgia: ევაგრე ქართველი), juga disebut Evagrius sang Soliter (345–399 Masehi), adalah seorang biarawan dan asketis Kristen asal Heraklea, sebuah kota di pesisir Bitinia di Asia Kecil. Sebagai salah satu teolog paling berpengaruh pada akhir abad keempat, ia dikenal sebagai pemikir, pembicara dan penulis. Ia meninggalkan karir gerejawi yang menjanjikan di Konstantinopel dan datang ke Yerusalem, dimaan ia menjadi biarawan pada 383 di biara Rufinus dan Melania Tua. Ia kemudian datang ke Mesir dan menjalani tahun-tahun terakhir kehidupannya di dan , dimana ia melakukan asketisisme dan penulisan. I merupakan murid dari banyak pemimpin gereja kontemporer berpengaruh, yang meliputi Basil dari Kaisarea, Gregorius dari Nazianzus, dan . Ia merupakan guru dari Yohanes Kasianus dan Paladius dari Galatia. (in)
- Évagre le Pontique (en grec médiéval Εὔαγρος ὁ Ποντικός / Evαgros o Pontikós) (346-399) est un moine du IVe siècle ayant vécu dans le désert d'Égypte ; il fut le premier qui systématisa la pensée ascétique chrétienne. Son influence s'est transmise à Jean Climaque, Maxime le Confesseur, Dorothée de Gaza, et les Hésyschastes que Jean Cassien transmit en latin à l'Occident chrétien. Il est considéré comme un grand docteur en théologie mystique et un saint par l'Église syriaque orthodoxe. (fr)
- ポントスのエウァグリオス(Euagrios Pontikos、345-399)は4世紀のキリスト教の理論家(教父)、エヴァグリオス・ポンティコス、エウアグリオス・ポンティコスとも表記される。エジプトの砂漠で16年間隠修生活を送り、多くの著作を残した。 (ja)
- 폰토스의 에바그리오스 (Evagrius Ponticus, 345-399)는 4세기의 기독교 이론가, 수도자이다. 에바그리오스 폰티코스로도 표기된다. 이집트 사막에서 16년 은수 생활을 보내고 많은 저작을 남겼다. (ko)
- Evagrius van Pontus (Grieks: Εὐάγριος ὁ Ποντικός) (Ibora in Pontus, 345 - (Egypte), 399) was een van de zogenaamde woestijnvaders, de grondleggers van het christelijke monnikendom in de Egyptische woestijn. (nl)
- Evagrio Pontico (in greco antico: Εὐάγριος ὁ Ποντικός, Euágrios ho Pontikós; in latino: Evagrius Ponticus; , 345 – Egitto, 399) è stato un monaco cristiano, scrittore e asceta greco antico. (it)
- Евагрий Понтийский (Эвагрий; греч. Εὐάγριος, ὁ Ποντικός; 346—399) — христианский богослов, византийский философ, монах-пустынник. (ru)
- Evágrio do Ponto ou Evágrio Pôntico (em grego Euagrios Pontikos; Ponto, c. 346 – 399/400 no Egito) foi um escritor, asceta e monge cristão. Evágrio dirigiu-se ao Egito, a «Pátria dos Monges», a fim de ver a experiência desses homens no deserto, e acabou por se juntar a uma comunidade monástica do Baixo Egito. Seguidor das doutrinas de Orígenes, foi por diversas vezes condenado — de facto, Evágrio teve importante papel na difusão do Origenismo entre os monges do deserto egípcio, tendo-se tornado líder de uma corrente monástica origenista. Apesar disso, Evágrio trouxe um aspecto positivo para a Igreja. Da sua vivência com os monges, traçou as principais doenças espirituais que os afligiam — os oito males do corpo; esta doutrina foi conhecida de João Cassiano, que a divulgou pelo Oriente; mais tarde, o Papa Gregório Magno também ouviu falar nela, e adaptou-a para o Ocidente como os sete pecados capitais e reduzindo de 8 para 7 — a saber a soberba, a avareza, a inveja, a ira, a luxúria, a gula e a preguiça (à qual Evágrio chamara de e tristeza). (pt)
- Ewagriusz z Pontu (ur. 345, zm. 399) – mnich pontyjski, teolog, mistyk. Jeden z najznamienitszych ojców pustyni. (pl)
- Евагрій Понтійський (грец. Εὐάγριος ὁ Ποντικός; 345 р., Ібора — 399 р.) — церковний діяч, чернець, письменник-богослов часів Римської імперії. (uk)
|
rdfs:comment
|
- Euagrios Pontikos (latinisiert Evagrius Ponticus; * 345 in Ibora, Pontos; † 399 in Ägypten) war ein christlicher Mönch („Wüstenvater“), Asket und Schriftsteller. (de)
- Ο Ευάγριος Ποντικός ήταν Βυζαντινός συγγραφέας, ο οποίος γεννήθηκε το 345 ή το 346 στην πόλη Ίβηρα του Πόντου. Ήταν συγγραφέας και Μέλος της εκκλησιάς. Πέθανε στην Αίγυπτο το 399 σε ηλικία πενήντα πέντε ετών. Στην Πέμπτη Οικουμενική Σύνοδο (553) ο Ευάγριος καταδικάστηκε ως Ωριγενιστής, μαζί με το Δίδυμο. Η καταδίκη επαναλήφθηκε από τις δυο επόμενες Οικουμενικές Συνόδους. Αφού έγινε μοναχός στην Ιερουσαλήμ το 383, έγινε μέλος μιας κενοβιτικής κοινότητας μοναχών στη Νιτρία της Κάτω Αιγύπτου γύρω στο 385, αλλά μερικά χρόνια μετά μετακόμισε στην Κελλία. (el)
- Evagrio de Ponto estis frukristana verkisto kaj figuro de la patristiko. (eo)
- Évagre le Pontique (en grec médiéval Εὔαγρος ὁ Ποντικός / Evαgros o Pontikós) (346-399) est un moine du IVe siècle ayant vécu dans le désert d'Égypte ; il fut le premier qui systématisa la pensée ascétique chrétienne. Son influence s'est transmise à Jean Climaque, Maxime le Confesseur, Dorothée de Gaza, et les Hésyschastes que Jean Cassien transmit en latin à l'Occident chrétien. Il est considéré comme un grand docteur en théologie mystique et un saint par l'Église syriaque orthodoxe. (fr)
- ポントスのエウァグリオス(Euagrios Pontikos、345-399)は4世紀のキリスト教の理論家(教父)、エヴァグリオス・ポンティコス、エウアグリオス・ポンティコスとも表記される。エジプトの砂漠で16年間隠修生活を送り、多くの著作を残した。 (ja)
- 폰토스의 에바그리오스 (Evagrius Ponticus, 345-399)는 4세기의 기독교 이론가, 수도자이다. 에바그리오스 폰티코스로도 표기된다. 이집트 사막에서 16년 은수 생활을 보내고 많은 저작을 남겼다. (ko)
- Evagrius van Pontus (Grieks: Εὐάγριος ὁ Ποντικός) (Ibora in Pontus, 345 - (Egypte), 399) was een van de zogenaamde woestijnvaders, de grondleggers van het christelijke monnikendom in de Egyptische woestijn. (nl)
- Evagrio Pontico (in greco antico: Εὐάγριος ὁ Ποντικός, Euágrios ho Pontikós; in latino: Evagrius Ponticus; , 345 – Egitto, 399) è stato un monaco cristiano, scrittore e asceta greco antico. (it)
- Евагрий Понтийский (Эвагрий; греч. Εὐάγριος, ὁ Ποντικός; 346—399) — христианский богослов, византийский философ, монах-пустынник. (ru)
- Ewagriusz z Pontu (ur. 345, zm. 399) – mnich pontyjski, teolog, mistyk. Jeden z najznamienitszych ojców pustyni. (pl)
- Евагрій Понтійський (грец. Εὐάγριος ὁ Ποντικός; 345 р., Ібора — 399 р.) — церковний діяч, чернець, письменник-богослов часів Римської імперії. (uk)
- إفاغريوس البنطي (باليونانية: Εὐάγριος ὁ Ποντικός) ويعرف أيضاً باسم إفاغريوس المتوحد (345-399م.) راهب وناسك مسيحي. واحد من أكثر لاهوتيي الكنيسة تأثيراً في نهاية القرن الرابع ميلادي. كان مفكراً عميقاً وخطيباً مفوهاً وكاتباً موهوباً. تخلى إفاغريوس عن مهام كهنوتية واعدة بمستقبل باهر في القسطنطينية (عاصمة الامبراطورية آنذاك) ورحل إلى أورشليم (القدس) ليصبح راهباً في دير روفينيوس وميلانيا الكبيرة. ثم توجه إلى مصر وأمضى بقية حياته متنسكاً هناك. تتلمذ إفاغريوس على يد كبار آباء الكنيسة من أمثال القديس باسيل القيصري وغريغوري الناسنزي وماكارويوس. (ar)
- Evagri del Pont, en llatí Evagrius, en grec antic Εὐάγριος, fou un asceta i escriptor eclesiàstic georgià. Va néixer a Ibora, petita vila del Pont a la costa, prop de la boca del riu Halis, probablement habitada per ibers del Caucas. Nicèfor Cal·list Xantòpulos diu que formava part de les tribus dels ibers, però Jeroni d'Estridó l'anomena Hiperborita i no Iberita. El seu pare fou prevere o potser chorepiscopus i ell mateix va ser educat per Gregori de Nazianz. Va morir vers el 399 amb uns 54 anys. (ca)
- Evagrius Ponticus (Greek: Εὐάγριος ὁ Ποντικός, Georgian: ევაგრე ქართველი), also called Evagrius the Solitary (345–399 AD), was a Christian monk and ascetic from Heraclea, a city on the coast of Bithynia in Asia Minor. One of the most influential theologians in the late fourth-century church, he was well known as a thinker, polished speaker, and gifted writer. He left a promising ecclesiastical career in Constantinople and traveled to Jerusalem, where in 383 AD he became a monk at the monastery of Rufinus and Melania the Elder. He then went to Egypt and spent the remaining years of his life in Nitria and Kellia, marked by years of asceticism and writing. He was a disciple of several influential contemporary church leaders, including Basil of Caesarea, Gregory of Nazianzus, and Macarius of E (en)
- Evagrio Póntico (Ευάγριος Ποντικός), o Evagrio el Monje, también apodado El solitario (345-399) fue un monje y asceta cristiano. Fue muy conocido por sus cualidades de pensador, escritor y orador. Nació en una familia cristiana en el pequeño pueblo de , en la provincia romana del Ponto. Comenzó su carrera en la Iglesia, al ser nombrado lector por Basilio el Grande. Posteriormente, el hermano de este, Gregorio de Nisa, lo ordenó diácono. (es)
- Evagrius Pontikus (Yunani: Εὐάγριος ὁ Ποντικός, Georgia: ევაგრე ქართველი), juga disebut Evagrius sang Soliter (345–399 Masehi), adalah seorang biarawan dan asketis Kristen asal Heraklea, sebuah kota di pesisir Bitinia di Asia Kecil. Sebagai salah satu teolog paling berpengaruh pada akhir abad keempat, ia dikenal sebagai pemikir, pembicara dan penulis. Ia meninggalkan karir gerejawi yang menjanjikan di Konstantinopel dan datang ke Yerusalem, dimaan ia menjadi biarawan pada 383 di biara Rufinus dan Melania Tua. Ia kemudian datang ke Mesir dan menjalani tahun-tahun terakhir kehidupannya di dan , dimana ia melakukan asketisisme dan penulisan. I merupakan murid dari banyak pemimpin gereja kontemporer berpengaruh, yang meliputi Basil dari Kaisarea, Gregorius dari Nazianzus, dan . Ia merupakan g (in)
- Evágrio do Ponto ou Evágrio Pôntico (em grego Euagrios Pontikos; Ponto, c. 346 – 399/400 no Egito) foi um escritor, asceta e monge cristão. Evágrio dirigiu-se ao Egito, a «Pátria dos Monges», a fim de ver a experiência desses homens no deserto, e acabou por se juntar a uma comunidade monástica do Baixo Egito. Seguidor das doutrinas de Orígenes, foi por diversas vezes condenado — de facto, Evágrio teve importante papel na difusão do Origenismo entre os monges do deserto egípcio, tendo-se tornado líder de uma corrente monástica origenista. (pt)
|