This HTML5 document contains 711 embedded RDF statements represented using HTML+Microdata notation.

The embedded RDF content will be recognized by any processor of HTML5 Microdata.

Namespace Prefixes

PrefixIRI
dbpedia-dehttp://de.dbpedia.org/resource/
n36http://dbpedia.org/resource/List_of_Summer_Olympics_venues:
xsdhhttp://www.w3.org/2001/XMLSchema#
dbpedia-elhttp://el.dbpedia.org/resource/
yagohttp://dbpedia.org/class/yago/
dbohttp://dbpedia.org/ontology/
n85http://viaf.org/viaf/
dbpedia-euhttp://eu.dbpedia.org/resource/
rdfhttp://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#
dbpedia-kohttp://ko.dbpedia.org/resource/
n7http://www.oldandsold.com/articles27n/
n20http://dbpedia.org/resource/S.P.Q.R.:
n43https://web.archive.org/web/20211229212533/http:/emeroteca.provincia.brindisi.it/Archivio%20Storico%20Pugliese/1955/Archivio%20Storico%20pugliese%20A.8%201955%20fasc.1-4%20articoli%20PDF/
owlhttp://www.w3.org/2002/07/owl#
wikidatahttp://www.wikidata.org/entity/
n51http://lv.dbpedia.org/resource/
n16https://www.perseus.tufts.edu/hopper/
n81http://emeroteca.provincia.brindisi.it/Archivio%20Storico%20Pugliese/1955/Archivio%20Storico%20pugliese%20A.8%201955%20fasc.1-4%20articoli%20PDF/
geohttp://www.w3.org/2003/01/geo/wgs84_pos#
n57http://d-nb.info/gnd/
dbpedia-slhttp://sl.dbpedia.org/resource/
dbpedia-ithttp://it.dbpedia.org/resource/
n17https://global.dbpedia.org/id/
n23https://
dbpedia-ethttp://et.dbpedia.org/resource/
dbpedia-frhttp://fr.dbpedia.org/resource/
n39http://ky.dbpedia.org/resource/
dbpedia-kahttp://ka.dbpedia.org/resource/
n24http://dbpedia.org/resource/File:
dbpedia-bghttp://bg.dbpedia.org/resource/
n9http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/
n44http://sws.geonames.org/8015045/
dbpedia-rohttp://ro.dbpedia.org/resource/
n64http://www.press.uchicago.edu/books/excerpt/2012/
dbrhttp://dbpedia.org/resource/
dbpedia-gahttp://ga.dbpedia.org/resource/
dbpedia-behttp://be.dbpedia.org/resource/
dbpedia-huhttp://hu.dbpedia.org/resource/
dbpedia-cyhttp://cy.dbpedia.org/resource/
georsshttp://www.georss.org/georss/
dbpedia-svhttp://sv.dbpedia.org/resource/
dbpedia-dahttp://da.dbpedia.org/resource/
dbpedia-skhttp://sk.dbpedia.org/resource/
dbpedia-nohttp://no.dbpedia.org/resource/
n66http://www.ilmarefilm.org/archive/
dbpedia-cahttp://ca.dbpedia.org/resource/
dbpedia-eshttp://es.dbpedia.org/resource/
dbpedia-trhttp://tr.dbpedia.org/resource/
dbpedia-pthttp://pt.dbpedia.org/resource/
n26https://web.archive.org/web/20110513105613/http:/www.omnesviae.org/
n86http://lt.dbpedia.org/resource/
dbpedia-afhttp://af.dbpedia.org/resource/
n80http://www.romeartlover.it/
dbpedia-nnhttp://nn.dbpedia.org/resource/
dbpedia-hrhttp://hr.dbpedia.org/resource/
dbpedia-ruhttp://ru.dbpedia.org/resource/
dbpedia-shhttp://sh.dbpedia.org/resource/
dbpedia-nlhttp://nl.dbpedia.org/resource/
freebasehttp://rdf.freebase.com/ns/
skoshttp://www.w3.org/2004/02/skos/core#
provhttp://www.w3.org/ns/prov#
yago-reshttp://yago-knowledge.org/resource/
dbpedia-sqhttp://sq.dbpedia.org/resource/
dbpedia-jahttp://ja.dbpedia.org/resource/
n70http://mrj.dbpedia.org/resource/
dbpedia-arhttp://ar.dbpedia.org/resource/
dbpedia-commonshttp://commons.dbpedia.org/resource/
n79https://www.nytimes.com/2008/04/05/arts/design/
dbphttp://dbpedia.org/property/
dbpedia-ukhttp://uk.dbpedia.org/resource/
dbpedia-fahttp://fa.dbpedia.org/resource/
n71http://bn.dbpedia.org/resource/
dbchttp://dbpedia.org/resource/Category:
dbthttp://dbpedia.org/resource/Template:
rdfshttp://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#
dcthttp://purl.org/dc/terms/
wikipedia-enhttp://en.wikipedia.org/wiki/
dbpedia-idhttp://id.dbpedia.org/resource/
dbpedia-srhttp://sr.dbpedia.org/resource/
foafhttp://xmlns.com/foaf/0.1/
dbpedia-cshttp://cs.dbpedia.org/resource/
dbpedia-mkhttp://mk.dbpedia.org/resource/
dbpedia-eohttp://eo.dbpedia.org/resource/
dbpedia-zhhttp://zh.dbpedia.org/resource/
n11https://www.academia.edu/
n47http://tl.dbpedia.org/resource/
dbpedia-azhttp://az.dbpedia.org/resource/
n59https://books.google.com/
dbpedia-plhttp://pl.dbpedia.org/resource/
n91http://globalwordnet.org/ili/
dbpedia-fihttp://fi.dbpedia.org/resource/
dbpedia-hehttp://he.dbpedia.org/resource/
n28http://dbpedia.org/resource/Wikt:
dbpedia-lahttp://la.dbpedia.org/resource/
n4http://hy.dbpedia.org/resource/

Statements

Subject Item
dbr:Campo_de'_Fiori
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
dbp:prev
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Capo_di_Bove
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Casagiove
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Casal_Rotondo
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Cassano_delle_Murge
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Catacombs_of_Domitilla
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Catacombs_of_San_Sebastiano
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Pozzuoli
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Priverno
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Roman_Catholic_Suburbicarian_Diocese_of_Albano
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Rome
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:San_Cesareo_de_Appia
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:San_Giovanni_(Rome_Metro)
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:San_Giovanni_Addolorata_Hospital
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Santa_Maria_a_Vico
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Santa_Maria_in_Palmis
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Santeramo_in_Colle
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Santi_Nereo_e_Achilleo
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Titus_Annius_Milo
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Park_of_the_Caffarella
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Basilicata
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Battle_of_Ager_Falernus
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Battle_of_Monte_Cassino
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Battle_of_the_Caudine_Forks
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Benevento
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Bernhardt_Line
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Appia_Annia_Regilla
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Appian_Way_Regional_Park
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Appius
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Appius_Claudius_Pulcher_(consul_54_BC)
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Arch_of_Hadrian_(Capua)
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Architecture_of_Chiswick_House
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:List_of_bridges_in_Italy
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Paul_the_Apostle
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Petrosomatoglyph
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Rivers_of_classical_antiquity
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Cybele
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Cyrus_(architect)
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Ufente
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Velletri
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Via_del_Corso
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Vigna_Randanini
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Villa_Torlonia_(Rome)
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Early_life_and_career_of_Julius_Caesar
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Mars_(mythology)
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Lex_Pompeia_de_ambitu
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:List_of_massacres_in_Italy
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:List_of_parks_and_gardens_in_Rome
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:14_regions_of_Augustan_Rome
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Constantine_the_Great
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Coverage_of_Google_Street_View
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Ancient_Roman_units_of_measurement
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Ancient_art
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Mausoleum_of_Maxentius
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Elpinice_(daughter_of_Herodes_Atticus)
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Via_Domiziana
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Quarto_Miglio
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Quintus_Caecilius_(adoptive_father_of_Atticus)
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Quintus_Volusius_Saturninus
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Quirinus_of_Sescia
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Ciampino–G._B._Pastine_International_Airport
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Claudius_Gothicus
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Egeria_(mythology)
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Fulvia
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Furio_Camillo_(Rome_Metro)
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Gabriel-Auguste_Ancelet
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Google_Street_View_in_Europe
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Minturno
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Minucia_gens
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Monopoli
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Montesarchio
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Mount_Hygeia
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Museo_delle_Mura
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Cona_(Teramo)
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Conon_of_Perga
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Corsican_Guard
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Crucifixion
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Crucifixion_in_the_arts
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:The_Skin
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Third_Servile_War
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Thomas_Aquinas
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Martyrologium_Hieronymianum
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Angelo_Secchi
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Antonio_Canova
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Appian_Way
rdf:type
yago:WikicatRomanRoadsInItaly owl:Thing yago:PhysicalEntity100001930 yago:Scene108645963 yago:Wikicat1960SummerOlympicVenues yago:Region108630985 yago:Street104334599 yago:WikicatRoadsInItaly yago:Cemetery108521623 yago:WikicatRomanRoads yago:Area108497294 yago:Location100027167 yago:Site108651247 yago:WikicatStreetsInRome yago:YagoGeoEntity yago:YagoLegalActorGeo yago:YagoPermanentlyLocatedEntity yago:Whole100003553 yago:Venue108677628 yago:GeographicalArea108574314 yago:Structure104341686 yago:Tract108673395 yago:Road104096066 yago:WikicatCemeteriesAndTombsInRome geo:SpatialThing yago:Way104564698 yago:Artifact100021939 yago:WikicatOlympicAthleticsVenues yago:Thoroughfare104426618 yago:Object100002684
rdfs:label
Via Ápia Via Àpia Via Appia Voie Appienne Аппиева дорога Via Appia Appian Way Via Appia Via Appia 亚壁古道 Via Appia Аппієва дорога Via Appia Via Appia طريق أبيا Via Appia 아피아 가도 Vía Apia Jalan Appia Via Appia アッピア街道 Αππία οδός
rdfs:comment
De Via Appia (De weg van Appius) is, samen met de Via Latina (de weg naar Latium), Via Flaminia (de weg van Flaminius) en de Via Salaria (de zoutweg), een van de belangrijkste oude Romeinse wegen. De weg liep van de hoofdstad Roma tot aan Brundisium (het huidige Brindisi) aan de zuidoostkust van het Italiaanse schiereiland. Het oorspronkelijke traject is weliswaar op een goede Italiaanse wegenkaart nog enigszins te volgen, maar op slechts enkele plekken is de originele weg bewaard gebleven. Via Appia (właśc. Via Appia Antica), Droga Appijska – najstarsza droga rzymska, przebiegająca przez Italię w południowej części Półwyspu Apenińskiego. La Via Appia (Appia strato) estis la plej grava interurba ŝoseo de la Romia Imperio. En la tereno de la moderna urbo Romo ĝi nuntempe, kontraste al la stratoj Via Appia Nuova kaj Via Appia Pignatelli, nomatas Via Appia Antica (..."antikva"). Bhí an Via Appia (Laidin agus Iodáilis: Via Appia nó Bealach Appia) ar cheann de na bóithre Rómhánacha ba luaithe agus ba thábhachtaí maidir le tionchar na Róimhe. Bhí sé ina nasc idir an Róimh agus in Apulia in oirdheisceart na hIodáile. Cuireann Statius file a thábhacht in iúl: Appia teritur regina longarum viarum("Banríon na mbóithre fada a thugtar ar Appia") Ainmnítear an bóthar as , an cinsire Rómhánach a thóg an chéad chuid de Bhealach Appia mar bhóthar míleata i dtreo an deiscirt sa bhliain 312 RC i rith . А́ппієва доро́га, Аппіїв шлях (лат. Via Appia) — найважливіша з античних доріг Стародавнього Риму. Дорога, прокладена в 312 до н. е. за цензора Аппія Клавдія Цека, проходила з Рима до Капуї, пізніше була проведена до Бриндізі. Нею було налагоджене сполучення Риму з Грецією, Єгиптом і Малою Азією. Уздовж Аппієвої дороги розташовано безліч пам'ятників: гробниці та вілли республіканського та імперського періоду, християнські та юдейські катакомби, середньовічні башти та укріплення, часто побудовані на руїнах римських пам'ятників, ренесансні та барокові будівлі. 아피아 가도(라틴어 및 이탈리아어: Via Appia)는 이탈리아의 로마 공화정 시대에 지어진 도로이다. 고대 로마에서 가장 먼저 만들어진 도로이기도 하다. 이 도로는 로마에서 시작되어 풀리아주의 브린디시까지 이어진다. Via Àpia (llatí Via Appia) és la més important de les vies romanes. Era a Itàlia i portava de Roma a Brundisium (Bríndisi), de manera que era la via de comunicació amb Grècia i Orient. La construcció fou iniciada pel censor Appi Claudi Cec el 312 aC, el qual va arribar més enllà de Càpua (uns 200 km); després va seguir a Benevent i fins a Bríndisi però no se sap quan es van fer aquestes prolongacions, però no abans de la completa submissió del sud d'Itàlia el 266 aC i segurament no abans de l'establiment de la colònia romana de Brundisium el 244 aC. La sortida era de porta Capena a les muralles de Roma. Les estacions intermèdies foren anomenades les mutatio (canvi de cavalls). アッピア街道(アッピアかいどう、ラテン語: Via Appia)は、現存するローマ街道の中でも最も有名なもののひとつで「街道の女王」の異名を持つ。新しいアッピア街道が1784年に旧道に平行して敷設されたため、アッピア旧街道(Via Appia Antica)とも呼ばれる。 Via Appia Erromatik Capuaraino iristen zen erromatar bidea, K.a. 312an Apio Klaudio enperadoreak eginarazia. Regina viarum, «bide guztien arteko erregina» izena eman zioten. Hiru mende geroago, Brindisiraino luzatu zuten. Kontu handiz eraiki zuten, harri gogorra eta porlana erabiliz batez ere. Sei metroko zabalera zuen bideak. Erroma inguruan, hilobiak eta kristau-garaiko eliza eta katakonbak aurkitu dira bide horren bazterrean. La Voie Appienne (Via Appia) est une voie romaine de près de 500 km de longueur, partant de Rome, longeant la côte tyrrhénienne, traversant les terres de la Campanie et de la Basilicate pour terminer dans les Pouilles. Elle fut construite en 312 av. J.-C. à l'initiative d'Appius Claudius Caecus. Elle joignait à l'origine Rome à Capoue, puis fut prolongée jusqu'à Brindes (Brundisium). À l'issue de la troisième guerre servile en 71 av. J.-C., les esclaves sous le commandement de Spartacus furent écrasés par Crassus, les 6 000 survivants furent crucifiés le long de la Voie Appienne. Jalan Appia (Jalan Apius; bahasa Latin dan bahasa Italia: Via Appia) adalah salah satu yang paling tua dan secara strategis yang paling penting republik. Jalan ini menghubungkan Roma dengan Brindisi, Apulia, di Italia tenggara. Statius menyebut jalan ini sebagai "ratu jalan panjang" (Latin: regina viarum). Nama jalan ini diambil dari Appius Claudius Caecus, censor Romawi yang memulai dan menyelesaikan bagian pertama dari jalan ini sebagai jalan militer ke selatan pada tahun 312 SM dalam . La via Appia era una strada romana che collegava Roma a Brundisium (Brindisi), porto tra i più importanti dell'Italia antica, da cui avevano origine le rotte commerciali per la Grecia e l'Oriente. Considerata dai Romani la regina viarum (regina delle strade), è universalmente ritenuta, in considerazione dell'epoca in cui fu realizzata (fine - III sec. a.C.), una delle più grandi opere di ingegneria civile del mondo antico per l'enorme impatto economico, militare e culturale che essa ha avuto sulla società romana. The Appian Way (Latin and Italian: Via Appia) is one of the earliest and strategically most important Roman roads of the ancient republic. It connected Rome to Brindisi, in southeast Italy. Its importance is indicated by its common name, recorded by Statius, of Appia longarum... regina viarum ("the Appian Way, the queen of the long roads"). The road is named after Appius Claudius Caecus, the Roman censor who began and completed the first section as a military road to the south in 312 BC during the Samnite Wars. 亚壁古道(拉丁語及意大利語:Via Appia;英語:Appian Way)是古羅馬時期一條把罗马及意大利东南部阿普利亚的港口布林迪西連接起來的古道。 А́ппиева доро́га (лат. Via Appia) — самая значимая из античных общественных римских дорог. Дорога построена в 312 году до н. э. при цензоре Аппии Клавдии Цеке. Проходила из Рима в Капую, позднее была проведена до Брундизия. Через неё было налажено сообщение Древнего Рима с Грецией, Египтом и Малой Азией. Вдоль Аппиевой дороги расположено множество памятников: гробницы и виллы республиканского и имперского периодов, христианские и иудейские катакомбы, средневековые башни и укрепления, зачастую построенные на руинах римских памятников, ренессансные и барочные постройки. Η Αππία οδός (Λατ. και Ιταλ.: Via Appia) ήταν ο πιο μακρύς δημόσιος δρόμος που κατασκεύασαν οι Ρωμαίοι στην ιταλική χερσόνησο. Άρχιζε από τη Ρώμη και, περνώντας από την Καμπανία, έφθανε στο Βρινδήσιον (σημ. Μπρίντιζι). Οφείλει το όνομά του στον τιμητή Κλαύδιο Άππιο, ο οποίος κατασκεύασε το πρώτο τμήμα του το 312 π.Χ. Στις αρχές του 6ου μ.Χ. αιώνα, ο δρόμος αυτός εγκαταλείφθηκε και καταστράφηκε, κατά το μεγαλύτερο μέρος του. Via Appia ("Appiska vägen") var en väg i antikens Rom, idag benämnd Via Appia Antica för att skilja den från den moderna , var den viktigaste tillfartsvägen till Rom söderifrån. Via Appia är uppkallad efter censorn Appius Claudius Caecus, som lät stenlägga den första etappen av vägen år 312 f.Kr. Vägen förband inte bara Rom med Syditalien och Sicilien, utan användes också för trafiken till hamnarna på ostkusten, som säkrade förbindelserna med Grekland, Mindre Asien och Nordafrika. Vägen gick mellan Rom via Capua till Brindisi, men många fler städer sammanlänkades. طريق أبيان (باللاتينية والإيطالية: Via Appia) هو من أوائل الطرق الرومانية المهمة والاستراتيجية في الجمهورية الرومانية، وما زال صالحًا للاستعمال حتى اليوم. سُمِّي باسم ، إداري رومانيبدأ تشييده في 312 ق.م وامتد على طول 212 كم متجها نحو الجنوب في جزيرة إيطاليا، ثم زيد في طوله ليصل 377كم وهو ما زال موجودا حتى اليوم للعلم انه يمتد على حدود قبور مشاهير الرومان. La Vía Apia (en latín, Via Appia) fue una de las más importantes calzadas de la antigua Roma que unía a dicha ciudad con Brindisi, el más importante puerto comercial con el Mediterráneo oriental y Oriente Medio. Estacio describió su importancia (Sylvae, 2.2) al describirla por su nombre común: “APPIA LONGARUM TERITUR REGINA VIARUM” (La vía Apia es conocida comúnmente como la reina de las grandes calzadas romanas) A Via Ápia (em latim Via Appia, em italiano Via Appia Antica) é uma das principais estradas da antiga Roma. Recebeu este nome em memória do político romano Ápio Cláudio Cego, que iniciou sua construção em 312 a.C. Inicialmente a estrada estendia-se de Roma a Cápua, numa distância de 300 quilômetros. Posteriormente foi ampliada para passar por Benevento, Taranto, até Brindisi (264 a.C.) (no "calcanhar" da península Itálica), chegando a uma extensão de 600 quilômetros. Era chamada, em latim, de Regina Viarum (rainha das estradas). Via Appia byla nejdůležitější silnice starověkého Říma. Die Via Appia (Appische Straße) ist eine Römerstraße, deren Bau 312 v. Chr. unter dem Konsul Appius Claudius Caecus begonnen wurde. Heute ist die Via Appia als Staatsstraße 7 (SS 7) ein wichtiger Teil des italienischen Fernstraßennetzes und hat zum großen Teil den gleichen Streckenverlauf wie die antike Straße.Sie führt über eine Länge von ca. 540 km von Rom nach Brindisi.
skos:exactMatch
n91:i50101
dbp:name
Appian Way
geo:lat
41.84138870239258
geo:long
12.53250026702881
foaf:depiction
n9:Monument_of_Gaius_Rabirius_Hermodorus,_Rabiria_Demaris,_and_Usia_Prima_Enhanced.jpg n9:Via_Appia_map.jpg n9:Via_appia.jpg n9:Viatraiana-egnaziartp.jpg n9:Appia_antica_2-7-05_036.jpg n9:Appian_Way.jpg n9:Roma,_Circo_di_Massenzio_(7).jpg n9:Roma_Appia_Antica_-_mausoleo_Cecilia_Metella.jpg n9:Sepolcro_Priscilla_Appia_Antica.jpg n9:Porta_St._Sebastiano_Rome_2011_1.jpg n9:TorreSelceAppiaAntica.jpg n9:Minturno_Via-Appia.jpg n9:Colonne_romane_Via_Appia_-_Brindisi_20190210_170001.jpg n9:RemainsViaAppia.jpg n9:Antichina_piranese.jpg n9:San_Sebastiano_fuori_le_mura_(Rome).jpg
dct:subject
dbc:Cemeteries_and_tombs_in_Rome dbc:Venues_of_the_1960_Summer_Olympics dbc:4th-century_BC_establishments_in_the_Roman_Republic dbc:Olympic_athletics_venues dbc:Rome_Q._IX_Appio-Latino dbc:310s_BC_establishments dbc:Transport_in_Lazio dbc:4th-century_BC_establishments_in_Italy dbc:Roads_in_Italy dbc:Roman_roads_in_Italy dbc:Rome_Q._XXVI_Appio-Pignatelli dbc:Transport_in_Apulia dbc:Transport_in_Basilicata dbc:Transport_in_Campania dbc:Rome_Q._XX_Ardeatino
dbo:wikiPageID
47569
dbo:wikiPageRevisionID
1124516139
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Statius dbr:Capo_di_Bove dbr:Aqua_Appia dbr:Forum_Romanum dbc:Cemeteries_and_tombs_in_Rome dbr:Hypogeum_of_Vibia dbr:San_Sebastiano_fuori_le_mura dbr:Adriatic_Sea dbr:Alban_hills dbr:Sabines dbr:Florence dbr:Antonine_Itinerary dbr:Great_Jubilee dbr:Western_Roman_Empire n24:Minturno_Via-Appia.jpg dbr:Calatia n24:Monument_of_Gaius_Rabirius_Hermodorus,_Rabiria_Demaris,_and_Usia_Prima_Enhanced.jpg dbr:Via_Traiana dbr:Appian_Way_Regional_Park dbr:Baths_of_Caracalla dbr:Umbria dbr:Roman_consul dbr:Ariccia dbr:Minturnae dbr:Roman_road dbr:Spanish_Steps dbr:Strait_of_Otranto dbc:Venues_of_the_1960_Summer_Olympics dbr:Catacombs_of_Rome dbr:Roman_engineering dbr:Anagni dbr:Benito_Mussolini n28:all_roads_lead_to_Rome dbr:Gauls dbr:Crucifixion dbr:Tiber dbr:Apulia dbc:Olympic_athletics_venues dbr:Apollonia_(Illyria) dbr:Tres_Tabernae dbr:Samnites dbr:Photogrammetry dbr:Tabula_Peutingeriana dbr:Forum_Appii dbr:Naples dbr:Ottorino_Respighi dbr:Circus_of_Maxentius dbr:Fondi,_Italy dbr:Roman_censor n24:San_Sebastiano_fuori_le_mura_(Rome).jpg dbc:Rome_Q._IX_Appio-Latino dbc:4th-century_BC_establishments_in_the_Roman_Republic dbr:Samnite_Wars dbr:Catacombs dbr:Mosquitos n24:Sepolcro_Priscilla_Appia_Antica.jpg dbr:Catacomb_of_Callixtus dbr:Battle_of_Beneventum_(275_BC) dbc:310s_BC_establishments dbr:Nettuno dbr:Athletics_at_the_1960_Summer_Olympics n24:RemainsViaAppia.jpg dbr:Etruscans dbr:Rome n24:Antichina_piranese.jpg dbr:Siler_River n24:Roma,_Circo_di_Massenzio_(7).jpg n24:Roma_Appia_Antica_-_mausoleo_Cecilia_Metella.JPG dbr:Italian_language dbr:Giuseppe_Lugli dbr:DDT dbr:Casilinum dbr:Tomb_of_Priscilla dbr:Latium dbr:Neapolis,_Apulia dbr:Calabria dbc:Transport_in_Lazio dbr:Battle_of_Sentinum dbr:Venusia dbr:Three_Taverns n24:Porta_St._Sebastiano_Rome_2011_1.jpg n24:Colonne_romane_Via_Appia_-_Brindisi_20190210_170001.jpg dbr:Albania dbr:Aurelian_Wall dbr:Curiatius dbr:Pope_Pius_VI dbr:Benevento dbr:Bari dbr:Campo_de'_Fiori dbr:Swamp dbr:Roman_Republic dbr:Abebe_Bikila dbr:Grande_Raccordo_Anulare dbr:Nympheum dbr:Brindisi dbr:Porta_San_Sebastiano n24:TorreSelceAppiaAntica.JPG dbr:Second_Samnite_War dbc:4th-century_BC_establishments_in_Italy dbr:Latin_League dbr:Canusium dbr:Ostia_Antica_(archaeological_site) dbc:Roads_in_Italy dbr:Trajan dbr:Third_Servile_War dbr:Latin dbr:Servian_Wall dbr:Cales dbr:Populism dbr:Church_of_Domine_Quo_Vadis dbr:Brundisium dbr:Neapolis_(Apulia) dbr:Durrës dbr:Lazio dbr:Via_Egnatia dbr:Centuriation n24:Appia_antica_2-7-05_036.jpg dbc:Roman_roads_in_Italy dbr:Caudium dbr:Via_Latina dbr:1960_Summer_Olympics dbr:Pontine_Marshes dbr:Monti_Lepini dbr:Greece dbr:Anzio dbc:Rome_Q._XXVI_Appio-Pignatelli dbr:Samnium dbr:Villa_dei_Quintili dbr:First_Samnite_War dbr:Pyrrhus_of_Epirus dbr:Spartacus dbr:Vigna_Randanini dbr:Malaria dbr:Italic_languages dbr:Greeks_in_Italy dbr:Monti_Laziali dbr:Tone_poem dbr:Terracina dbr:Roman_bridge dbr:Battle_of_Heraclea dbr:Pini_di_Roma dbr:Ethiopia_at_the_1960_Summer_Olympics dbr:Colony dbr:Pines_of_Rome dbr:Velletri dbr:Gens_Claudia dbr:Rhegium dbr:Park_of_the_Caffarella dbr:Roman_Senate dbr:Etruria dbr:Gravina_in_Puglia dbr:Rrogozhina dbr:Patrician_(ancient_Rome) dbr:Campania dbr:Roman_Forum dbc:Transport_in_Campania dbr:Horatii dbr:Suessa_Pometia dbr:Antium dbc:Transport_in_Apulia dbc:Transport_in_Basilicata n24:Via_Appia_map.jpg n24:Via_appia.jpg n24:Viatraiana-egnaziartp.jpg dbr:Allies_of_World_War_II dbr:Santa_Maria_Capua_Vetere dbr:Millennium dbr:Formiae dbr:Clivus_Martis dbr:Gallienus dbr:Battle_of_Asculum dbc:Rome_Q._XX_Ardeatino dbr:Porta_Appia dbr:Porta_Capena dbr:Oria_(town) dbr:Tomb_of_Hilarus_Fuscus dbr:Pompey dbr:World_War_II dbr:Monte_Cassino dbr:Tomb_of_Caecilia_Metella dbr:Casal_Rotondo dbr:Third_Samnite_War dbr:Pomptine_Marshes dbr:Marcus_Licinius_Crassus dbr:Norba dbr:Middle_Ages dbr:Fregellae dbr:Mortar_(masonry) dbr:Christians dbr:Italy dbr:Aerophotogrammetry dbr:Taranto dbr:Appius_Claudius_Caecus dbr:Etruscan_civilization
dbo:wikiPageExternalLink
n7:roman-cities-8.shtml n11:19653893 n16:text%3Fdoc=Perseus%3atext%3a1999.04.0064 n23:www.parcoappiaantica.it n26:%23!iter_ROMA_Benebento n43:La%20Via%20Appia%20Attraverso%20L'Apulia%20e%20un%20Singolare%20Gruppo%20di%20Strade%20Orientate.pdf n59:books%3Fid=cIcpKJw2ajgC&printsec=frontcover&dq=appian+way&hl=en&ei=sTraTvWBLJHCswbHpNHFCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CDIQ6AEwAA%23v=onepage&q&f=false n64:kaster_appian.html n66:roba_archiv_E.html n79:05appi.html%3F_r=1&scp=1&sq=appian+way+rita&st=nyt&oref=slogin n80:Appia.html n80:Appia2.html n81:La%20Via%20Appia%20Attraverso%20L'Apulia%20e%20un%20Singolare%20Gruppo%20di%20Strade%20Orientate.pdf
owl:sameAs
n4:Ապիյան_ճանապարհ dbpedia-fi:Via_Appia n17:pDDv dbpedia-eo:Via_Appia dbpedia-ro:Via_Appia dbpedia-af:Appiese_Weg dbpedia-ru:Аппиева_дорога dbpedia-no:Via_Appia dbpedia-sq:Via_Appia dbpedia-be:Апіева_дарога dbpedia-it:Via_Appia dbpedia-pt:Via_Ápia dbpedia-fa:جاده_آپیا dbpedia-nn:Via_Appia n39:Аппий_жолу dbpedia-nl:Via_Appia dbpedia-ka:აპიუსის_გზა n44: wikidata:Q189417 dbpedia-ga:Via_Appia n47:Daang_Apia dbpedia-fr:Voie_Appienne dbpedia-ar:طريق_أبيا dbpedia-sr:Via_Appia n51:Apija_ceļš dbpedia-tr:Via_Appia dbpedia-sh:Via_Appia dbpedia-de:Via_Appia dbpedia-ca:Via_Àpia yago-res:Appian_Way n57:4225079-1 freebase:m.0cspx dbpedia-hr:Via_Appia dbpedia-eu:Via_Appia dbpedia-he:ויה_אפיה dbpedia-sv:Via_Appia dbpedia-zh:亚壁古道 dbpedia-da:Via_Appia dbpedia-uk:Аппієва_дорога dbpedia-cy:Via_Appia n70:Via_Appia n71:ভিয়া_আপিয়া dbpedia-el:Αππία_οδός dbpedia-es:Vía_Apia dbpedia-sl:Apijeva_cesta dbpedia-ja:アッピア街道 dbpedia-hu:Via_Appia dbpedia-sk:Via_Appia dbpedia-bg:Виа_Апия dbpedia-ko:아피아_가도 dbpedia-la:Via_Appia dbpedia-mk:Вија_Апија n85:248610818 n86:Apijaus_kelias dbpedia-cs:Via_Appia dbpedia-et:Appiuse_tee dbpedia-pl:Via_Appia dbpedia-id:Jalan_Appia wikidata:Q55189548 dbpedia-commons:Via_Appia dbpedia-az:Appi_yolu
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbt:Official_URL dbt:Official_website dbt:Monuments_of_Rome dbt:Clarify dbt:Cite_book dbt:Cite_journal dbt:Main_article dbt:Citation_needed dbt:Further dbt:Use_dmy_dates dbt:1960_Summer_Olympic_venues dbt:Coord dbt:Convert dbt:Library_resources_box dbt:Commons-inline dbt:Short_description dbt:Sequence dbt:Infobox_ancient_site dbt:Reflist dbt:List_of_Roman_roads dbt:About dbt:Authority_control dbt:Olympic_venues_athletics
dbo:thumbnail
n9:Appian_Way.jpg?width=300
dbp:curr
Appian Way
dbp:builder
Appius Claudius Caecus, addition by Trajan
dbp:built
312
dbp:imageSize
270
dbp:label
Appian Way
dbp:list
Landmarks of Rome
dbp:location
Roman Forum, Rome to Brindisi
dbp:mapframe
yes
dbp:mapframeMarker
monument
dbp:mapframeZoom
5
dbp:nativeName
Via Appia
dbp:nativeNameLang
Latin
dbp:next
dbr:Campo_de'_Fiori
dbp:prev
dbr:Spanish_Steps
dbp:type
dbr:Roman_road
georss:point
41.841388888888886 12.5325
dbp:mapframeCaption
Click on the map for a fullscreen view
dbp:about
yes
dbo:abstract
А́ппієва доро́га, Аппіїв шлях (лат. Via Appia) — найважливіша з античних доріг Стародавнього Риму. Дорога, прокладена в 312 до н. е. за цензора Аппія Клавдія Цека, проходила з Рима до Капуї, пізніше була проведена до Бриндізі. Нею було налагоджене сполучення Риму з Грецією, Єгиптом і Малою Азією. Уздовж Аппієвої дороги розташовано безліч пам'ятників: гробниці та вілли республіканського та імперського періоду, християнські та юдейські катакомби, середньовічні башти та укріплення, часто побудовані на руїнах римських пам'ятників, ренесансні та барокові будівлі. La Voie Appienne (Via Appia) est une voie romaine de près de 500 km de longueur, partant de Rome, longeant la côte tyrrhénienne, traversant les terres de la Campanie et de la Basilicate pour terminer dans les Pouilles. Elle fut construite en 312 av. J.-C. à l'initiative d'Appius Claudius Caecus. Elle joignait à l'origine Rome à Capoue, puis fut prolongée jusqu'à Brindes (Brundisium). À l'issue de la troisième guerre servile en 71 av. J.-C., les esclaves sous le commandement de Spartacus furent écrasés par Crassus, les 6 000 survivants furent crucifiés le long de la Voie Appienne. La Voie Appienne est certainement la voie romaine la mieux conservée, et de nos jours de nombreux vestiges sont encore visibles. Son importance est confirmée par le surnom de « Reine des voies » (Regina Viarum) que lui donnaient les Romains, à l'origine de l'expression prendre « la voie royale ». La Vía Apia (en latín, Via Appia) fue una de las más importantes calzadas de la antigua Roma que unía a dicha ciudad con Brindisi, el más importante puerto comercial con el Mediterráneo oriental y Oriente Medio. Estacio describió su importancia (Sylvae, 2.2) al describirla por su nombre común: “APPIA LONGARUM TERITUR REGINA VIARUM” (La vía Apia es conocida comúnmente como la reina de las grandes calzadas romanas) Los romanos se dieron cuenta de la nobleza inherente del camino imbuido por las circunstancias y el método de su construcción, y su utilidad a la República romana. La vía Apia era el paradigma de todos los caminos romanos subsecuentes. Se convirtió en el mismo símbolo de la República, trayendo consigo estabilidad, paz y libertad a la gente del Imperio, por lo menos en sus ideales. El historiador romano más influyente, Tito Livio, que no era originario de Roma, tomó ese punto de vista. 아피아 가도(라틴어 및 이탈리아어: Via Appia)는 이탈리아의 로마 공화정 시대에 지어진 도로이다. 고대 로마에서 가장 먼저 만들어진 도로이기도 하다. 이 도로는 로마에서 시작되어 풀리아주의 브린디시까지 이어진다. Via Appia Erromatik Capuaraino iristen zen erromatar bidea, K.a. 312an Apio Klaudio enperadoreak eginarazia. Regina viarum, «bide guztien arteko erregina» izena eman zioten. Hiru mende geroago, Brindisiraino luzatu zuten. Kontu handiz eraiki zuten, harri gogorra eta porlana erabiliz batez ere. Sei metroko zabalera zuen bideak. Erroma inguruan, hilobiak eta kristau-garaiko eliza eta katakonbak aurkitu dira bide horren bazterrean. A Via Ápia (em latim Via Appia, em italiano Via Appia Antica) é uma das principais estradas da antiga Roma. Recebeu este nome em memória do político romano Ápio Cláudio Cego, que iniciou sua construção em 312 a.C. Inicialmente a estrada estendia-se de Roma a Cápua, numa distância de 300 quilômetros. Posteriormente foi ampliada para passar por Benevento, Taranto, até Brindisi (264 a.C.) (no "calcanhar" da península Itálica), chegando a uma extensão de 600 quilômetros. Era chamada, em latim, de Regina Viarum (rainha das estradas). アッピア街道(アッピアかいどう、ラテン語: Via Appia)は、現存するローマ街道の中でも最も有名なもののひとつで「街道の女王」の異名を持つ。新しいアッピア街道が1784年に旧道に平行して敷設されたため、アッピア旧街道(Via Appia Antica)とも呼ばれる。 Via Appia ("Appiska vägen") var en väg i antikens Rom, idag benämnd Via Appia Antica för att skilja den från den moderna , var den viktigaste tillfartsvägen till Rom söderifrån. Via Appia är uppkallad efter censorn Appius Claudius Caecus, som lät stenlägga den första etappen av vägen år 312 f.Kr. Vägen förband inte bara Rom med Syditalien och Sicilien, utan användes också för trafiken till hamnarna på ostkusten, som säkrade förbindelserna med Grekland, Mindre Asien och Nordafrika. Vägen gick mellan Rom via Capua till Brindisi, men många fler städer sammanlänkades. Via Appia byla nejdůležitější silnice starověkého Říma. La via Appia era una strada romana che collegava Roma a Brundisium (Brindisi), porto tra i più importanti dell'Italia antica, da cui avevano origine le rotte commerciali per la Grecia e l'Oriente. Considerata dai Romani la regina viarum (regina delle strade), è universalmente ritenuta, in considerazione dell'epoca in cui fu realizzata (fine - III sec. a.C.), una delle più grandi opere di ingegneria civile del mondo antico per l'enorme impatto economico, militare e culturale che essa ha avuto sulla società romana. Larghi tratti della strada, particolarmente nel suburbio della città di Roma, sono ancora oggi conservati e percorribili nonché meta del turismo archeologico De Via Appia (De weg van Appius) is, samen met de Via Latina (de weg naar Latium), Via Flaminia (de weg van Flaminius) en de Via Salaria (de zoutweg), een van de belangrijkste oude Romeinse wegen. De weg liep van de hoofdstad Roma tot aan Brundisium (het huidige Brindisi) aan de zuidoostkust van het Italiaanse schiereiland. Het oorspronkelijke traject is weliswaar op een goede Italiaanse wegenkaart nog enigszins te volgen, maar op slechts enkele plekken is de originele weg bewaard gebleven. А́ппиева доро́га (лат. Via Appia) — самая значимая из античных общественных римских дорог. Дорога построена в 312 году до н. э. при цензоре Аппии Клавдии Цеке. Проходила из Рима в Капую, позднее была проведена до Брундизия. Через неё было налажено сообщение Древнего Рима с Грецией, Египтом и Малой Азией. Вдоль Аппиевой дороги расположено множество памятников: гробницы и виллы республиканского и имперского периодов, христианские и иудейские катакомбы, средневековые башни и укрепления, зачастую построенные на руинах римских памятников, ренессансные и барочные постройки. Die Via Appia (Appische Straße) ist eine Römerstraße, deren Bau 312 v. Chr. unter dem Konsul Appius Claudius Caecus begonnen wurde. Heute ist die Via Appia als Staatsstraße 7 (SS 7) ein wichtiger Teil des italienischen Fernstraßennetzes und hat zum großen Teil den gleichen Streckenverlauf wie die antike Straße.Sie führt über eine Länge von ca. 540 km von Rom nach Brindisi. Dort, wo die antike Trasse nicht durch die moderne Straße überbaut ist, ist oft noch die antike Pflasterung erhalten oder ausgegraben. Diese Teile der alten Straße werden in der Regel als Via Appia Antica bezeichnet, so zum Beispiel in Rom, den römischen Vororten Ciampino und Marino, in Terracina, Mondragone, Caserta und Matera. Die moderne Straße heißt demgegenüber Via Appia Nuova. Die ersten vorstädtischen Meilen der Via Appia Antica im Südosten Roms sind eine archäologische Sehenswürdigkeit von Rang und ein beliebtes Naherholungsgebiet. Die Straße und ihre nähere Umgebung sind als Regionalpark vor dem weiteren Heranrücken suburbaner Bebauung geschützt. Als Ausfallstraße war die Appia in der Antike von Grabmälern, von Gutshöfen und Thermen gesäumt. Neben zahlreichen oberirdischen Denkmälern finden sich am Rande der Straße einige Ausgrabungen und die Eingänge zu mehreren frühchristlichen Katakomben. Via Àpia (llatí Via Appia) és la més important de les vies romanes. Era a Itàlia i portava de Roma a Brundisium (Bríndisi), de manera que era la via de comunicació amb Grècia i Orient. La construcció fou iniciada pel censor Appi Claudi Cec el 312 aC, el qual va arribar més enllà de Càpua (uns 200 km); després va seguir a Benevent i fins a Bríndisi però no se sap quan es van fer aquestes prolongacions, però no abans de la completa submissió del sud d'Itàlia el 266 aC i segurament no abans de l'establiment de la colònia romana de Brundisium el 244 aC. La sortida era de porta Capena a les muralles de Roma. Les estacions intermèdies foren anomenades les mutatio (canvi de cavalls). Des de Brundisium cap al nord sembla que va haver-hi dues branques, una a l'est pels territoris de peuquetis, daunis i samnites, i una a l'oest per Lucània; les dues branques es trobaven a Beneventum. Una tercera branca que anava de Rhegium al Samni i Campània on s'unia a la Via Àpia principal. La primera branca seguia segurament la Via Numícia o Minúcia (Via Numitia o Minutia). Juli Cèsar de jove va exercir com a curator viae Appiae, magistratura dedicada al manteniment de la via. Les estacions entre Roma i Càpua segons l'Itinerari d'Antoní foren: * Aricia (Lariccia) * Tres Tabernae * Appii Forum * Tarracina (Terracina) * Fundi (Fondi) * Formiae (Mola di Gaeta) * Melinturnae (prop de Tragletto) * Sinuessa (Mondragone) * Capua (Sta. Maria) L' dona pel mateix tram les següents: * Ad Nonum (mutatio) * Aricia (civitas) * Sponsaeor Ad Sponsas (mutatio) * Appii Forum * Ad Medias * Tarracina (civitas) * Fundi * Formiae * Minturnae * Sinuessa * Pons Campanus (mutatio) * Ad Octavum * Capua (civitas) Les branques de la via en aquest tram foren: * Via Ardeatina, fins Ardea (35 km de Roma) * Via Antiatina, fins Bovillae i Antiim (60 km de Roma) * Via Setina, fins a Setia * Nom desconegut, sortia de Miturmae fins a Teanum a la via Llatina i seguia per Allifae i Telesia fins a Benevent. * Via Domiciana (Llatí Via Domitiana, que prenia el seu nom de l'emperador Domicià), que anava de Sinuessa a Cumae i Puteoli. Enllaçava amb una via que ja existia que arribava de Puteoli a Nàpols (Neapolis). També existia anteriorment una via entre Cumae i Neapolis per Atella. La branca de Càpua a Benevent tingué les següents estacions: * Calatia * Ad Novas * Caudium * Beneventum A Benevent es dividia en dues branques: una per Venúsia i Tàrent fins a Bríndisi i una altra per Equus Tuticus i Canusium fins a Barium (Bari) per la costa adriàtica. Les estacions de la primera branca foren: * Aeculanum * Sub Romulea * Pons Aufidi * Venusia (Venosa) * Silvium (Garagnone) * Blera (Gravina) * Sub Lupatia * Canales * Tarentum (Tàrent) * Mesochoron * Urbius * Scamnum * Brundisium (Bríndisi) Una branca sortia de Venusia fins a Potenta i continuava fins a Rhegium, i una altra anava des de Venusia a Heraclea al golf de Tàrent i seguia per la costa oriental del Bruttium. La segona branca de Benevent a Bríndisi per Bari tenia les següents estacions: * Equus Tuticus (S. Eleuterio) * Aecae (Troja) * Herdonia (Ordona) * Canusium (Canosa) * Rubi (Ruvo) * Butuntum (Bitonto) * Barium (Bari) * Turres (?) * Egnatia (Torre di Gnatia) * Speluncae (?) * Brundisium (Bríndisi) Una branca al mig sortint de Canusium, i fins a Egnatia és esmentada a la Taula de Peutinger amb les següents estacions: * Rudiae * Rubi * Butuntum * Caelia (Ceglie) * Ehetium (Azetium?) * Norve (?) * Ad Veneris (?) * Egnatia De Brundisium a Hydruntum (Òtranto) es va construir una via que donava el tomb a la península de Calàbria (avui Pulla) fins a Tàrent i es va dir Via Trajana; una via anterior amb recorregut per l'interior, passant per Lupia (Lecce) tenia les següents estacions segons la Taula de Peutinger: * Castrum Minervae (Castro) * Veretum (Sta. Maria di Vereto) * Uxentum (Ugento) * Baletium (Aletium) * Neretum (Nardò) * Manduria (Mandúria) * Tarentum (Tàrent) La branca de Càpua a Rhegium per Nuceria Alfaterna no fou considerada inicialment part de la via Àpia (Estrabó) però en temps de l'Imperi es va establir com una branca d'aquesta. Fou construïda per P. Popilius Laenas, que fou pretor el 134 aC. Se li ha donat el nom de Via Aquília però probablement fou anomenada via Popília i les seves estacions foren: * Nuceria * Forum Popilii * Muranum * Consentia * Valentia * Ad Statuam * Rhegium L'Itinerari d'Antoní dona les següents estacions de Càpua a Rhegium: * Nola * Nuceria * Ad Tanarum * Ad Calorem * In Marcelliana * Caesariana * Nerulum (La Rotonda) * Sub Murano (prop de Murano) * Caprasiae (Tàrsia) * Consentia (Cosenza) * Ad Sabatum fluvium * Ad Turres * Vibona (Monte Leone) * Nicotera (Nicotera) * Ad Mallias * Ad Columnam * Rhegium A Nerulum s'iniciava una branca que passava per Potentia (Potenza) fins a Venusia. Fou coneguda com a Via Hercúlia i fou obra segurament de l'emperador Maximià. Les seves estacions foren: * Venusia * Opinum * Ad fluvium Bradanum * Potentia (Potenza) * Acidii (?) * Grumentum (Saponara) * Semuncla (?) * Nerulum Via Appia (właśc. Via Appia Antica), Droga Appijska – najstarsza droga rzymska, przebiegająca przez Italię w południowej części Półwyspu Apenińskiego. Bhí an Via Appia (Laidin agus Iodáilis: Via Appia nó Bealach Appia) ar cheann de na bóithre Rómhánacha ba luaithe agus ba thábhachtaí maidir le tionchar na Róimhe. Bhí sé ina nasc idir an Róimh agus in Apulia in oirdheisceart na hIodáile. Cuireann Statius file a thábhacht in iúl: Appia teritur regina longarum viarum("Banríon na mbóithre fada a thugtar ar Appia") Ainmnítear an bóthar as , an cinsire Rómhánach a thóg an chéad chuid de Bhealach Appia mar bhóthar míleata i dtreo an deiscirt sa bhliain 312 RC i rith . طريق أبيان (باللاتينية والإيطالية: Via Appia) هو من أوائل الطرق الرومانية المهمة والاستراتيجية في الجمهورية الرومانية، وما زال صالحًا للاستعمال حتى اليوم. سُمِّي باسم ، إداري رومانيبدأ تشييده في 312 ق.م وامتد على طول 212 كم متجها نحو الجنوب في جزيرة إيطاليا، ثم زيد في طوله ليصل 377كم وهو ما زال موجودا حتى اليوم للعلم انه يمتد على حدود قبور مشاهير الرومان. La Via Appia (Appia strato) estis la plej grava interurba ŝoseo de la Romia Imperio. En la tereno de la moderna urbo Romo ĝi nuntempe, kontraste al la stratoj Via Appia Nuova kaj Via Appia Pignatelli, nomatas Via Appia Antica (..."antikva"). Η Αππία οδός (Λατ. και Ιταλ.: Via Appia) ήταν ο πιο μακρύς δημόσιος δρόμος που κατασκεύασαν οι Ρωμαίοι στην ιταλική χερσόνησο. Άρχιζε από τη Ρώμη και, περνώντας από την Καμπανία, έφθανε στο Βρινδήσιον (σημ. Μπρίντιζι). Οφείλει το όνομά του στον τιμητή Κλαύδιο Άππιο, ο οποίος κατασκεύασε το πρώτο τμήμα του το 312 π.Χ. Η Αππία άρχιζε κοντά στο ανατολικό άκρο του Μεγάλου Ιπποδρόμου, στην Πύλη της Καπύης (Porta Capena) και είχε πλάτος 4μ. Η ο παλαιότερος δρόμος της Ρώμης και αυτός με τη μεγαλύτερη αίγλη. Από αυτόν ξεκινούσαν οι αυτοκράτορες, οι στρατηγοί και οι κυβερνήτες που εκστράτευαν ή ταξίδευαν προς τις επαρχίες και από αυτόν επέστρεφαν οι θριαμβευτές στρατοί της. Σήμερα διατηρείται ένα τμήμα της στα περίχωρα της Ρώμης, ως Via delle Terme di Caracalla (Οδός Λουτρών Καρακάλλα), από το . Στις αρχές του 6ου μ.Χ. αιώνα, ο δρόμος αυτός εγκαταλείφθηκε και καταστράφηκε, κατά το μεγαλύτερο μέρος του. 亚壁古道(拉丁語及意大利語:Via Appia;英語:Appian Way)是古羅馬時期一條把罗马及意大利东南部阿普利亚的港口布林迪西連接起來的古道。 The Appian Way (Latin and Italian: Via Appia) is one of the earliest and strategically most important Roman roads of the ancient republic. It connected Rome to Brindisi, in southeast Italy. Its importance is indicated by its common name, recorded by Statius, of Appia longarum... regina viarum ("the Appian Way, the queen of the long roads"). The road is named after Appius Claudius Caecus, the Roman censor who began and completed the first section as a military road to the south in 312 BC during the Samnite Wars. Jalan Appia (Jalan Apius; bahasa Latin dan bahasa Italia: Via Appia) adalah salah satu yang paling tua dan secara strategis yang paling penting republik. Jalan ini menghubungkan Roma dengan Brindisi, Apulia, di Italia tenggara. Statius menyebut jalan ini sebagai "ratu jalan panjang" (Latin: regina viarum). Nama jalan ini diambil dari Appius Claudius Caecus, censor Romawi yang memulai dan menyelesaikan bagian pertama dari jalan ini sebagai jalan militer ke selatan pada tahun 312 SM dalam .
dbp:by
no
dbp:mapframeFrameWidth
270
dbp:mapframeWikidata
yes
dbp:onlinebooks
yes
dbp:others
yes
prov:wasDerivedFrom
wikipedia-en:Appian_Way?oldid=1124516139&ns=0
dbo:wikiPageLength
32543
foaf:isPrimaryTopicOf
wikipedia-en:Appian_Way
geo:geometry
POINT(12.532500267029 41.841388702393)
Subject Item
dbr:Appian_Way,_Burwood
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Appian_Way_Productions
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Appius_Claudius_Caecus
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Arch_of_Drusus
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Lecce
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Lenola,_Lazio
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Leonardo_DiCaprio
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Louis_Couperus
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Caecuban_wine
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Caesarius_of_Terracina
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:St_Mary_the_Virgin's_Church,_Fawley
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Steven_Saylor
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Strip_the_City
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Claudia_Marcella_Minor
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Łazienki_Park
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Francesco_Bianchini
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Furmint
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Pollienus_Auspex_(consul_under_Marcus_Aurelius)
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Roman_aqueduct
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Titus_Pomponius_Atticus
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Via_Appia_Antica
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
dbo:wikiPageRedirects
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Pontine_Marshes
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Porta_Capena
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:March_4_(Eastern_Orthodox_liturgics)
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:1960_Summer_Olympics
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Aurelian_Walls
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Barbarella_(film)
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:52_BC
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:573
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Brindisi
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Timeline_of_Brindisi
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Tomb_of_Hilarus_Fuscus
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Tomb_of_Priscilla
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Travel_in_classical_antiquity
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Troia,_Apulia
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Garden_of_Ninfa
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:June_1944
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:2013_Roma_Maxima
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Abebe_Bikila
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Acqua_Santa_Golf_Club_Course
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Adriatic_Sea
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Albano_Laziale
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Albert_Flamm
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Alexander_Andreyevich_Ivanov
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Almone
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Altamura
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Alyscamps
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:268
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:312_BC
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Curti,_Campania
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Fasano
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Fontana_dei_Quattro_Fiumi
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Ford_Rotunda
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Formia
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Forum_of_Augustus
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Fra_Diavolo
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Francavilla_Fontana
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Balbinus
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Bronze_colossus_of_Constantine
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Oslon
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Papiria_gens
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Caudium
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Diane_Atnally_Conlin
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Forts_of_Rome
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Gnaeus_Domitius_Ahenobarbus_(father_of_Nero)
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:History_of_Western_civilization_before_AD_500
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Italian_Army_1975_reform
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Italo_Insolera
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Villa_of_Maxentius
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Marcus_Valerius_Messalla_Corvinus
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Publius_Clodius_Pulcher
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:List_of_Olympic_venues_in_athletics
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
n36:_T–V
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Luigi_Rossini
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Publius_Licinius_Crassus_Dives_(consul_205_BC)
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Quo_vadis%3F
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Roman_Republican_currency
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Guardia_Lombardi
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Hail,_Caesar!
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Herodes_Atticus
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Athenais_(daughter_of_Herodes_Atticus)
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Atticus_Bradua
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Terebinth_of_Nero
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Terlizzi
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Marcus_Aurelius_Cotta_Maximus_Messalinus
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Marcus_Favonius
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Arienzo
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Art_of_Europe
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Assassination_of_Julius_Caesar
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Athletics_at_the_1960_Summer_Olympics_–_Men's_marathon
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Atripalda
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:A_Murder_on_the_Appian_Way
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Lancia_Appia
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Lauren_Beukes
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:College_of_Aesculapius_and_Hygia
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Highway_location_marker
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Tiburtius,_Valerian,_and_Maximus
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Regio_I_Porta_Capena
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Asculum
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Marano_di_Napoli
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Marcus_Licinius_Crassus_(consul_30_BC)
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Appia
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
dbo:wikiPageDisambiguates
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Appian_(disambiguation)
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
dbo:wikiPageDisambiguates
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Appian_Way_(disambiguation)
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
dbo:wikiPageDisambiguates
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Appian_way
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
dbo:wikiPageRedirects
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Pines_of_Rome
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Pompeii
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Ponte_Lungo_(Rome_Metro)
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Pope_Anterus
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Pope_Callixtus_I
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Pope_Miltiades
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Pope_Pontian
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Porta_San_Sebastiano
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Solomon_Drowne
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Spanish_Steps
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
dbp:next
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Spartacus
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Civil_engineering
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Filippo_Barigioni
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Apian_way
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
dbo:wikiPageRedirects
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Mesagne
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Nero_Claudius_Drusus
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Castra_Albana
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Catacomb_of_Callixtus
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Catacombs
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Catacombs_of_Rome
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Quo_Vadis_(1951_film)
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Sezze
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Christian_pilgrimage
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Luigi_Canina
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Roman_Campagna
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Saint_Cecilia
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Roman_Legion-Hare
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Pierfrancesco_Scarampi
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:The_Underground_Railroad_(novel)
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Imperium_(Harris_novel)
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:List_of_units_of_the_Italian_Army
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Roman_roads
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Torlonia_Collection
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Tre_Taverne
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Rediculus
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Sinuessa
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Stone_pine
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Soteris
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Vitalian_of_Capua
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Via_Anagnina
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Vibiana
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Venues_of_the_1960_Summer_Olympics
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Pontifical_Commission_for_Sacred_Archaeology
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
n20:_2,000_and_a_Half_Years_Ago
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Outline_of_Rome
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Outline_of_the_Italian_Army_at_the_end_of_the_Cold_War
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Via_Asinaria
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Tribal_Assembly
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Santa_Sotere
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Ulubrae
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Slavery_in_ancient_Rome
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Titus_Pomponius
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Roman_brick
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Roman_funerary_practices
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Roman_tribe
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Tor_Fiscale_Park,_Rome
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Structure_of_the_Italian_Army_in_1984
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Via_Appia
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
dbo:wikiPageRedirects
dbr:Appian_Way
Subject Item
dbr:Via_Appia_Nuova
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Appian_Way
dbo:wikiPageRedirects
dbr:Appian_Way
Subject Item
wikipedia-en:Appian_Way
foaf:primaryTopic
dbr:Appian_Way