| dbo:abstract
|
- La Trifuncionalitat és una definició de caràcter ideològic, argumentada per Georges Dumézil (antropòleg francès 1898-1986) a partir de l'estudi de les societats indoeuropees, segons la qual la cosmovisió d'aquests pobles està concebuda pel model ternari, que organitza la relació entre les diverses categories del sistema. (ca)
- Trojfunkční hypotéza je teorie francouzského badatele George Dumézila, podle které indoevropská společnost užívala trojčlennou ideologii (idéologie tripartite) jako universální klasifikační systém. Tři funkce zahrnující nábožensko-politickou svrchovanost, válku a plodnost se odráží jak v panteonech indoevropských etnik, tak v jejich představě ideální společnosti. Dumézilův výzkum byl zaměřen především na Indoíránce, Italiky, Germány a Kelty. Mytologii řeckou a slovanskou považoval pro výzkum trojčlennosti za nevhodnou. Později pod vlivem svých žáků jako byl , a , kteří se z hlediska trojčlennosti zabývali řeckou mytologií, názor zmírnil. V oblasti slovanské mytologie se trojčlenností zabývá například český slavista a slovenský slavista . Georges Dumézil se také nezabýval rekonstrukcí společnosti a panteonu . (cs)
- La trifuncionalidad protoindoeuropea (o hipótesis trifuncional o funciones tripartitas indoeuropeas) es una hipótesis que postula que los pueblos protoindoeuropeos desarrollaron un esquema "mental" (psicológico, ideológico, social y político) de tipo tripartito (tríada). Ello redundó en que desarrollasen sociedades divididas en tres castas o estamentos, donde cada uno de ellos desarrollaba una función, sin tener mucho en cuenta su poder económico (consultar: sociedad de clases). La hipótesis constituye un modelo explicativo de la sociedad indoeuropea. Este planteamiento fue sustentado principalmente por Georges Dumézil, filólogo y mitógrafo francés, aunque la propuso en 1929 en su libro . Ya Adalberón de Laon, aunque en su época aún no se concebía el concepto de «indoeuropeo», postulaba una teoría de los tres órdenes sociales: el de «los que rezan» (oratores), el de «los que combaten» (bellatores) y el de «los que trabajan» (laboratores). Dumézil arribó al concepto de funciones tripartitas indoeuropeas mediante estudios de mitología comparada, pero aunque esta estructura trina se encuentra esencialmente en los mitos, también es evidente en las y en la organización social. (es)
- The trifunctional hypothesis of prehistoric Proto-Indo-European society postulates a tripartite ideology ("idéologie tripartite") reflected in the existence of three classes or castes—priests, warriors, and commoners (farmers or tradesmen)—corresponding to the three functions of the sacral, the martial and the economic, respectively. The trifunctional thesis is primarily associated with the French mythographer Georges Dumézil, who proposed it in 1929 in the book Flamen-Brahman, and later in Mitra-Varuna. (en)
- La tripartition, ou les fonctions tripartites indo-européennes, est une thèse formulée par Georges Dumézil à partir de la mythologie comparée. Selon lui, les sociétés d'origine indo-européenne organisent l'activité humaine en trois fonctions, correspondant aux domaines religieux, guerrier et économique, qui sont exercées comme des pouvoirs séparés et hiérarchisés. Vivement contestée à ses débuts, la théorie de la tripartition a eu une influence décisive sur toute une génération d'historiens, linguistes et comparatistes. (fr)
- 삼기능 가설(프랑스어: fonctions tripartites)은 인도유럽조어 사회의 종교, 신화에서 나타나는 삼신일체를 세 가지 사회계급—성직자, 전사, 평민(농·상·공업자)—으로 해석하는 것이다. 프랑스 신화학자 조르주 뒤메질이 1929년 저서 Flamen-Brahman과 Mitra-Varuna에서 제기했다. (ko)
- De Indo-Europese godentrias is een concept dat is ontwikkeld door de Franse mytholoog en taalkundige Georges Dumézil. Hij zag gelijkenissen tussen de oud-Romeinse trias Jupiter-Mars-Quirinus en onder andere de Umbrische trias Jupiter-Mars-Vofionus van de tabulae Iguvinae. Deze Indo-Europese godentrias meende hij ook aan te treffen in de religies van de Grieken, Kelten, Indo-Iraniërs, Baltische volkeren, Germanen en Slavische volkeren. De Indo-Europese godentrias zou de drie maatschappelijke lagen van de Indo-Europese maatschappij vertegenwoordigen: 1.
* De heersende klasse (de priesterlijke of soevereine functie): hiervan is de hemelgod de patroon, zoals Jupiter (Rome, Umbrië), Varuna (Indo-Iran) en Odin (Germanië). Zijn beschermelingen waren de hogere priesters (en eventueel de koning), zoals flamines en rex (Rome), druïden (Gallië), brahmanen (Indo-Iran). 2.
* De krijgersklasse (de krijgsfunctie): hiervan is de oorlogsgod de patroon die meestal op de aarde leeft, zoals Mars (Rome, Umbrië) en Tyr (Germanië). Zijn beschermelingen waren de milites en de imperiumhouder (oorspronkelijk: rex) (Rome), strijders en koningen (Gallië), Kshattriya (Indo-Iran). 3.
* De boerenklasse (de vruchtbaarheidsfunctie): hiervan is een vruchtbaarheidsgod de patroon, die op de aarde leeft, zoals Quirinus (Rome). Zijn beschermelingen waren de krijgers, handelaars en alle andere burgers Quirites (Rome), burgers (Gallië), Vaishya (Indo-Iran). Deze godentrias lijkt in veel Indo-Europese culturen voor te komen. De oud-Romeinse godentrias zou echter in de Etruskische periode (eind 6e eeuw v.Chr.) vervangen worden door de Capitolijns-Etruskische trias Jupiter-Juno-Minerva (naar analogie met de Etruskische trias Tinia-Uni-Menrva) en dus niet langer Indo-Europees zijn. Er is - vooral na de dood van Dumézil - veel kritiek gekomen op de Indo-Europese godentrias, vooral wegens het feit dat Dumézil deze stelling overal wilde inpassen, zelfs al ging dit niet zo goed. Toch blijft de kern van zijn stelling over de Indo-Europese godentrias goed overeind en lijkt er minstens een grond van waarheid in te schuilen. Bij extensie is er op de achtergrond van meerdere mythologieën tot op zekere hoogte overeenkomst in goden en waardenhiërarchieën naspeurbaar. (nl)
- A Hipótese Trifuncional é uma conjetura polêmica proposta pelo mitógrafo francês Georges Dumézil. A hipótese declara que a religião indo-europeia tem sociedades e religiões divididas em três papéis similares: guerreiros, sacerdotes e fazendeiros. (pt)
- Trefunktionalitetssystemet (fr. Fonctions tripartites indo-européennes) är en teori om hur det proto-urindoeuropeiska samhället sett ut. Teorin grundar sig på Georges Dumézils främst rörande osseterna, Indien, Iran, Rom, kelterna (särskilt Irland) och germanerna (främst Skandinavien). (sv)
- 社会三功能假设（Trifunctional hypothesis）指针对史前的原始设想的一种三重观念体系（法兰西语：idéologie tripartite）以反映三种阶级或排他性社会阶层的存在，即祭司、战士和平民（农民或商人），分别对应于圣礼、军事和经济的三种功能。三功能假设主要与法兰西神话作家喬治·杜梅吉爾有关，后者于西元1929年在《祭司婆罗门》（Flamen Brahman）一书和后来的《密特拉·伐楼那》（Mitra Varuna）一书中提出了三功能假设。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- La Trifuncionalitat és una definició de caràcter ideològic, argumentada per Georges Dumézil (antropòleg francès 1898-1986) a partir de l'estudi de les societats indoeuropees, segons la qual la cosmovisió d'aquests pobles està concebuda pel model ternari, que organitza la relació entre les diverses categories del sistema. (ca)
- The trifunctional hypothesis of prehistoric Proto-Indo-European society postulates a tripartite ideology ("idéologie tripartite") reflected in the existence of three classes or castes—priests, warriors, and commoners (farmers or tradesmen)—corresponding to the three functions of the sacral, the martial and the economic, respectively. The trifunctional thesis is primarily associated with the French mythographer Georges Dumézil, who proposed it in 1929 in the book Flamen-Brahman, and later in Mitra-Varuna. (en)
- La tripartition, ou les fonctions tripartites indo-européennes, est une thèse formulée par Georges Dumézil à partir de la mythologie comparée. Selon lui, les sociétés d'origine indo-européenne organisent l'activité humaine en trois fonctions, correspondant aux domaines religieux, guerrier et économique, qui sont exercées comme des pouvoirs séparés et hiérarchisés. Vivement contestée à ses débuts, la théorie de la tripartition a eu une influence décisive sur toute une génération d'historiens, linguistes et comparatistes. (fr)
- 삼기능 가설(프랑스어: fonctions tripartites)은 인도유럽조어 사회의 종교, 신화에서 나타나는 삼신일체를 세 가지 사회계급—성직자, 전사, 평민(농·상·공업자)—으로 해석하는 것이다. 프랑스 신화학자 조르주 뒤메질이 1929년 저서 Flamen-Brahman과 Mitra-Varuna에서 제기했다. (ko)
- A Hipótese Trifuncional é uma conjetura polêmica proposta pelo mitógrafo francês Georges Dumézil. A hipótese declara que a religião indo-europeia tem sociedades e religiões divididas em três papéis similares: guerreiros, sacerdotes e fazendeiros. (pt)
- Trefunktionalitetssystemet (fr. Fonctions tripartites indo-européennes) är en teori om hur det proto-urindoeuropeiska samhället sett ut. Teorin grundar sig på Georges Dumézils främst rörande osseterna, Indien, Iran, Rom, kelterna (särskilt Irland) och germanerna (främst Skandinavien). (sv)
- 社会三功能假设（Trifunctional hypothesis）指针对史前的原始设想的一种三重观念体系（法兰西语：idéologie tripartite）以反映三种阶级或排他性社会阶层的存在，即祭司、战士和平民（农民或商人），分别对应于圣礼、军事和经济的三种功能。三功能假设主要与法兰西神话作家喬治·杜梅吉爾有关，后者于西元1929年在《祭司婆罗门》（Flamen Brahman）一书和后来的《密特拉·伐楼那》（Mitra Varuna）一书中提出了三功能假设。 (zh)
- Trojfunkční hypotéza je teorie francouzského badatele George Dumézila, podle které indoevropská společnost užívala trojčlennou ideologii (idéologie tripartite) jako universální klasifikační systém. Tři funkce zahrnující nábožensko-politickou svrchovanost, válku a plodnost se odráží jak v panteonech indoevropských etnik, tak v jejich představě ideální společnosti. (cs)
- La trifuncionalidad protoindoeuropea (o hipótesis trifuncional o funciones tripartitas indoeuropeas) es una hipótesis que postula que los pueblos protoindoeuropeos desarrollaron un esquema "mental" (psicológico, ideológico, social y político) de tipo tripartito (tríada). Ello redundó en que desarrollasen sociedades divididas en tres castas o estamentos, donde cada uno de ellos desarrollaba una función, sin tener mucho en cuenta su poder económico (consultar: sociedad de clases). La hipótesis constituye un modelo explicativo de la sociedad indoeuropea. (es)
- De Indo-Europese godentrias is een concept dat is ontwikkeld door de Franse mytholoog en taalkundige Georges Dumézil. Hij zag gelijkenissen tussen de oud-Romeinse trias Jupiter-Mars-Quirinus en onder andere de Umbrische trias Jupiter-Mars-Vofionus van de tabulae Iguvinae. Deze Indo-Europese godentrias meende hij ook aan te treffen in de religies van de Grieken, Kelten, Indo-Iraniërs, Baltische volkeren, Germanen en Slavische volkeren. De Indo-Europese godentrias zou de drie maatschappelijke lagen van de Indo-Europese maatschappij vertegenwoordigen: (nl)
|
