| dbo:abstract
|
- Els vaïxyes (del sànscrit वैश्य, vaiśya) són els components d'un dels quatre varnas del sistema de castes hindú. Vaïxya és el tercer grau jeràrquic d'aquesta divisió social tradicional, que consta dels bramans (sacerdots i mestres, amb autoritat religiosa), els kxatriyes (guerrers i administradors, amb poder polític), els vaïxyes (comerciants i agricultors o pastors amb prosperitat econòmica) i els xudres, servents o pagesos vassalls. Els qui pertanyen a les tres primeres castes (varnes) es considera que tenen l'estat de dvija ("nascuts dues vegades"). (ca)
- Vaišjové je jedna z varen ve starověké Indii. Byli do ní řazeni obchodníci, řemeslníci a zemědělci. Podle upanišad Brahmá vytvořil Vaišje ze stehen. Specifickou barvou je žlutá. (cs)
- Vajŝjo estas ano de la tria varno de antikva Hindio, al kiu apartenis la komercistoj kaj terkulturistoj. Vajŝjoj nomiĝas, same kiel bramanoj kaj kŝatrijoj, dufoje naskitaj (dvija) kaj post religia rito rajtas posedi la sanktan scion de la Vedoj kaj plenumi sanktajn ritojn. (eo)
- Vaishya (Sanskrit, वैश्य, m. vaiśya, f. vaiśyā) ist im indischen Kastensystem die Bezeichnung für die aus Kaufleuten, Händlern, Geldverleihern und Großgrundbesitzern bestehende dritte Kaste (Varna) der traditionellen vier Hindukasten. Die Kaste bildete sich aus den (damals) überwiegend unteren Schichten, die ab 1500 v. Chr. nach Indien einwanderten. Sie bildeten sich aus den indogermanischen Stämmen der Arier heraus und zählten, wie die Kshatriya und die Brahmanen, zu den „Zweimalgeborenen“. Das heißt, dass sie nach einer Initiationszeremonie (Upanayana) das Recht erhalten, das heilige Wissen (Veda) zu lernen und die vedischen Opfer zu vollziehen. Im zehnten Buch des Rigveda, dem sog. Purushasukta ist beschrieben, wie die verschiedenen Kasten entstanden sind. Sie entstanden während eines Opfers aus dem Urriesen Purusha. Aus dem Mund wurden dabei die Brahmanen, aus den Armen die Kshatriya, aus den Schenkeln wurden die Vaishya und aus den Füßen die Shudra. Eine Domäne der Vaishyas ist schon seit langer Zeit der Handel, vor allem der Fern- und Überseehandel, so dass die reiche städtische Oberschicht Indiens zu einem Großteil aus Vaishyas besteht. Die z. B., denen großes kaufmännisches Talent nachgesagt wird, gehören zu den Vaishyas. Die größten Konzerne Indiens, z. B. Birla, , Jain u. a. zählen dazu. Unter den erfolgreichsten Industriellen sind etliche Marwaris, z. B. und . Neben den Marwaris sind die Parsen, die Gujarati-Händlerkasten und die Jainas die in Industrie und Bankwesen führenden Bevölkerungsgruppen, insbesondere in Mumbai und Kolkata. So gehörte beispielsweise Gandhi dieser Kaste an. Der reichste Inder und Milliardär Lakshmi Mittal ist ein Marwari. (de)
- En el marco del hinduismo, un vaisia es un miembro de la tercera de las cuatro castas de la sociedad india tradicional. La casta vaisia abarca a comerciantes, artesanos, terratenientes y agricultores.
* vaiśya, en el sistema AITS (alfabeto internacional para la transliteración del sánscrito).
* वैश्य, en escritura devanagari del sánscrito.
* Pronunciación: /váishia/.
* Etimología: proviene de vish, un varón que se instala en el suelo, un campesino, o trabajador del campo, agricultor. Es una palabra sánscrita muy antigua, que ya aparece en el Rig-veda (el texto más antiguo del hinduismo, del siglo XVI a. C.).
* vish: asentamiento, casa familiar, hogar, vivienda (vishás pati: ‘señor de la casa’, nombre que se aplica a los dioses hogareños Agní e Indra en el Rig-veda).
* vish: comunidad, tribu, raza (en plural: sujetos, pueblo, tropas), en el Rig-veda, Átharva-veda, Majábharata y Bhágavata-purana.
* vish: el pueblo, la gente, relacionado [?] con el griego κατ (kat), y ἐξοχήν, (eksojén, ‘prominencia’), en el sentido de los que se asientan y trabajan en el suelo. Como en vishám pati (amo del pueblo), vishám nathá (señor del pueblo) o vishám isuará (controlador del pueblo), tres nombres que se referían a los reyezuelos en la India antigua.
* También se puede ver escrito en inglés, vaishya. Una persona nacida en una familia de casta bráhmana (sacerdotes), chatría (militares-políticos) o vaisia recibe el nombre de duiya (nacido por segunda vez) cuando pasa por la ceremonia , la iniciación en la educación hinduista. La cuarta casta, la de los sirvientes (sudrá) no podía acceder a este estamento de poder. (es)
- Selon le système de castes en Inde, les vaishya ou vaiśya (वैश्य, lié au clan, aussi - ârya) sont les membres du troisième (après les brahmanes et les kshatriyas et avant les shudras) des quatre varnas (varṇa, वर्ण, « couleur »). Elle se compose d'artisans, commerçants, hommes d'affaires, agriculteurs et bergers. Les quatre varnas (parfois assimilés à des castes, ce qui est réducteur) se divisent en 4000 ou 5000 jatis (communautés de référence). (fr)
- Waisya (Dewanagari: वैश्य, IAST: vaiśya) adalah kasta atau warna dalam tata masyarakat menurut agama Hindu. Bersama-sama dengan brahmana dan kesatria, mereka disebut tri wangsa, tiga kelompok golongankarya atau profesi yang menjadi pilar penciptaan kemakmuran masyarakat. Bakat dasar golongan waisya adalah penuh perhitungan, tekun, terampil, hemat, cermat, kemampuan pengelolaan aset (kepemilikan) sehingga kaum wasya hampir identik dengan kaum pedagang atau pebisnis. Kaum waisya adalah kelompok yang mendapat tanggung jawab untuk menyelenggarakan kegiatan ekonomi dan bisnis agar terjadi proses distribusi dan redistribusi pendapatan dan penghasilan, sehingga kemakmuran masyarakat, negara dan kemanusiaan tercapai. (in)
- ヴァイシャ（वैश्य、vaiśya、吠舎）はインドのヴァルナ制度で第3の庶民階級のことである。 (ja)
- Vaishya (Sanskrit: वैश्य, vaiśya) is one of the four varnas of the Hindu social order in India. Vaishyas are classed third in the order of caste hierarchy. The occupation of Vaishyas consists mainly of agriculture, taking care of cattle, trade and other business pursuits. (en)
- 바이샤(산스크리트어·힌디어: वैश्य)는 인도의 카스트 중 세번째 카스트로 중산층에 속한다. 불교 경전과 논서에서는 폐사(吠奢) 또는 폐사리(吠舍離)라고 한다. 마누 법전에서는 농업, 상업, 목축에 종사하는 것이 의무로 규정되어 있으나, 실제로 예술가도 바이샤로 취급되었다. 바이샤는 어원인 vish(삶이라는 의미)에서 파생된 말이다. 베다의 경전에 의하면 바이샤는 브라흐마의 무릎과 허벅지에서 나왔다고 한다. 인도의 정신적 지주인 모한다스 카람찬드 간디 역시 바이샤 출신이다. (ko)
- I vaishya (devanagari: वैश्य, vaiśya) sono la terza casta nel sistema delle caste in India, sotto a bramini e kshatriya e sopra a shudra. Secondo la tradizione vedica e induista, in questo ordine sono compresi gli agricoltori, gli allevatori di bestiame, gli artigiani, i mercanti e i contabili. Secondo l'Induismo sono stati creati dalle cosce del dio Brahmā. (it)
- Waiśja (dewanagari वैश्य, ang. vaishya) – trzecia w hierarchii, zaraz po kszatrijach, warna. Spośród czterech warn - statusów społecznych wyżej stoją kszatrijowie a najwyżej bramini. Waiśowie zajmują się produkcją, handlem, rolnictwem itp.Wywodzeni bywają z bioder Puruszy. (pl)
- Een vaishya (Sanskriet वैश्य vaiśya) is in het Indische kastenstelsel een lid van de derde van de vier varna's. Vaishya's worden geacht te werken als koopmannen, ambachtslieden en . Personen geboren in de hoogste drie kasten (brahmanen, kshatriya's en vaishya's) zouden tweemaal geboren worden (dvija) wanneer ze de upanayana ondergaan, onderricht in wat in de vier Veda's betreffende de uitoefening van hun beroep wordt gezegd. (nl)
- Vaishya, en av de ursprungliga fyra samhällsklasserna (varnas) i Indien. Enligt den skapelsemyt som finns i den äldsta bevarade hinduiska skriften Rigveda härstammar de från urmänniskan Purushas lår. Deras uppgift i samhället var ekonomisk och produktiv och deras ursprungliga uppgifter var, odling, boskapsskötsel och handel. Så småningom togs det praktiska jordbruksarbetet över av den lägsta varnan, shudra, medan vaishya ägde jorden, bedrev handel och lånade ut pengar. (sv)
- Vaixá ou Vaícias (em indi: वैश्य, transl. Vaiśya) é uma casta indiana que tem como missão essencial de administrar os bens materiais sob todas as suas formas. Os vaixás assumiram o comércio interno e externo da Índia. Foi graças a eles que os têxteis, as pedras preciosas e outros produtos ou gêneros alimentícios abasteceram os mercados estrangeiros. Essa classe social, a mais importante da nação, corresponde à burguesia. A agricultura, a criação de gado e a indústria representam as suas principais atividades. São os únicos que podem praticar a usura, emprestando dinheiro a taxas que são melhores quanto mais alta a casta. Um brâmane paga 15% de juros enquanto um servo paga mais de 40%. Alguns tornam-se riquíssimos industriais e dominam a indústria pesada da Índia. (pt)
- Ва́йшії (санскрит वैश्य vaiśya) — члени третьої з чотирьох варн традиційного індійського суспільства. Варна вайшіїв обіймає торговців, ремісників, і землевласників. Фермерство, захист корів та бізнес є природним заняттям чи дхармою вайшіїв з різницею в тому, що у всіх цих випадках вайшії є роботодавцями, тоді як шудри є робітниками в цьому ж таки сільському господарстві. Людина, що народилася в сім'ї брахманів, кшатріїв або вайшіїв стає двічі-народженою (двіджа), коли вона переходить через упанаяну, ініціацію у ведичну освіту або освіту, що допомагає їй оволодіти тими частинами чотирьох Вед, що стосуються її занять. (uk)
- 吠舍（梵文：वैश्य Vaiśya）瓦爾那的一种，是古印度种姓制度中的普通劳动者，也就是雅利安人的中下阶层，与婆罗门、刹帝利同属“再生族”。根据印度教教义，他们应担任农民与畜牧者，交税供养高种姓的婆罗门与刹帝利。也有一些吠舍家族通过不断积累财富成为相对富裕的商人、地主，或者放贷主。根据历史学家的说法，笈多王朝的王族也可能是吠舍出身。 历史上，受到印度教不害思想的影响，很多吠舍种姓的人都是素食者。 (zh)
- Ва́йшьи, ва́йшии, ва́йши (санскр. वैश्य IAST: Vaiśya — «преданность, зависимость») — представители третьей по значимости варны древнеиндийского общества, состоявшей из земледельцев, торговцев, лавочников и ростовщиков. В Древней Индии к вайшьям относились свободные земледельцы, скотоводы, а также некоторые ремесленники и торговцы городов и деревень. С первых веков нашей эры крестьяне и земледельцы (а также большинство ремесленников) потеряли независимость и начали рассматриваться как шудры, а вайшьями называли уже в основном торговцев. Члены каст этой варны признают превосходство брахманов (брахманы обладали только духовной властью, а также исполняли только роль наместников, наставников, советников, судей), но не обязательно выказывают такое отношение к кшатрийским кастам (относится только к более низкой под-касте воинам, более высокая под-каста это правители — цари, князья); как правило, вайшьи более строго соблюдают правила, касающиеся пищи, и ещё более тщательно стараются избегать ритуального осквернения. Традиционным занятием вайшьев служат торговля и банковское дело, они стремятся держаться подальше от физического труда, но иногда включаются в управление хозяйствами помещиков и деревенских предпринимателей, непосредственно не участвуя в обработке земли. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Els vaïxyes (del sànscrit वैश्य, vaiśya) són els components d'un dels quatre varnas del sistema de castes hindú. Vaïxya és el tercer grau jeràrquic d'aquesta divisió social tradicional, que consta dels bramans (sacerdots i mestres, amb autoritat religiosa), els kxatriyes (guerrers i administradors, amb poder polític), els vaïxyes (comerciants i agricultors o pastors amb prosperitat econòmica) i els xudres, servents o pagesos vassalls. Els qui pertanyen a les tres primeres castes (varnes) es considera que tenen l'estat de dvija ("nascuts dues vegades"). (ca)
- Vaišjové je jedna z varen ve starověké Indii. Byli do ní řazeni obchodníci, řemeslníci a zemědělci. Podle upanišad Brahmá vytvořil Vaišje ze stehen. Specifickou barvou je žlutá. (cs)
- Vajŝjo estas ano de la tria varno de antikva Hindio, al kiu apartenis la komercistoj kaj terkulturistoj. Vajŝjoj nomiĝas, same kiel bramanoj kaj kŝatrijoj, dufoje naskitaj (dvija) kaj post religia rito rajtas posedi la sanktan scion de la Vedoj kaj plenumi sanktajn ritojn. (eo)
- Selon le système de castes en Inde, les vaishya ou vaiśya (वैश्य, lié au clan, aussi - ârya) sont les membres du troisième (après les brahmanes et les kshatriyas et avant les shudras) des quatre varnas (varṇa, वर्ण, « couleur »). Elle se compose d'artisans, commerçants, hommes d'affaires, agriculteurs et bergers. Les quatre varnas (parfois assimilés à des castes, ce qui est réducteur) se divisent en 4000 ou 5000 jatis (communautés de référence). (fr)
- Waisya (Dewanagari: वैश्य, IAST: vaiśya) adalah kasta atau warna dalam tata masyarakat menurut agama Hindu. Bersama-sama dengan brahmana dan kesatria, mereka disebut tri wangsa, tiga kelompok golongankarya atau profesi yang menjadi pilar penciptaan kemakmuran masyarakat. Bakat dasar golongan waisya adalah penuh perhitungan, tekun, terampil, hemat, cermat, kemampuan pengelolaan aset (kepemilikan) sehingga kaum wasya hampir identik dengan kaum pedagang atau pebisnis. Kaum waisya adalah kelompok yang mendapat tanggung jawab untuk menyelenggarakan kegiatan ekonomi dan bisnis agar terjadi proses distribusi dan redistribusi pendapatan dan penghasilan, sehingga kemakmuran masyarakat, negara dan kemanusiaan tercapai. (in)
- ヴァイシャ（वैश्य、vaiśya、吠舎）はインドのヴァルナ制度で第3の庶民階級のことである。 (ja)
- Vaishya (Sanskrit: वैश्य, vaiśya) is one of the four varnas of the Hindu social order in India. Vaishyas are classed third in the order of caste hierarchy. The occupation of Vaishyas consists mainly of agriculture, taking care of cattle, trade and other business pursuits. (en)
- 바이샤(산스크리트어·힌디어: वैश्य)는 인도의 카스트 중 세번째 카스트로 중산층에 속한다. 불교 경전과 논서에서는 폐사(吠奢) 또는 폐사리(吠舍離)라고 한다. 마누 법전에서는 농업, 상업, 목축에 종사하는 것이 의무로 규정되어 있으나, 실제로 예술가도 바이샤로 취급되었다. 바이샤는 어원인 vish(삶이라는 의미)에서 파생된 말이다. 베다의 경전에 의하면 바이샤는 브라흐마의 무릎과 허벅지에서 나왔다고 한다. 인도의 정신적 지주인 모한다스 카람찬드 간디 역시 바이샤 출신이다. (ko)
- I vaishya (devanagari: वैश्य, vaiśya) sono la terza casta nel sistema delle caste in India, sotto a bramini e kshatriya e sopra a shudra. Secondo la tradizione vedica e induista, in questo ordine sono compresi gli agricoltori, gli allevatori di bestiame, gli artigiani, i mercanti e i contabili. Secondo l'Induismo sono stati creati dalle cosce del dio Brahmā. (it)
- Waiśja (dewanagari वैश्य, ang. vaishya) – trzecia w hierarchii, zaraz po kszatrijach, warna. Spośród czterech warn - statusów społecznych wyżej stoją kszatrijowie a najwyżej bramini. Waiśowie zajmują się produkcją, handlem, rolnictwem itp.Wywodzeni bywają z bioder Puruszy. (pl)
- Een vaishya (Sanskriet वैश्य vaiśya) is in het Indische kastenstelsel een lid van de derde van de vier varna's. Vaishya's worden geacht te werken als koopmannen, ambachtslieden en . Personen geboren in de hoogste drie kasten (brahmanen, kshatriya's en vaishya's) zouden tweemaal geboren worden (dvija) wanneer ze de upanayana ondergaan, onderricht in wat in de vier Veda's betreffende de uitoefening van hun beroep wordt gezegd. (nl)
- Vaishya, en av de ursprungliga fyra samhällsklasserna (varnas) i Indien. Enligt den skapelsemyt som finns i den äldsta bevarade hinduiska skriften Rigveda härstammar de från urmänniskan Purushas lår. Deras uppgift i samhället var ekonomisk och produktiv och deras ursprungliga uppgifter var, odling, boskapsskötsel och handel. Så småningom togs det praktiska jordbruksarbetet över av den lägsta varnan, shudra, medan vaishya ägde jorden, bedrev handel och lånade ut pengar. (sv)
- Vaixá ou Vaícias (em indi: वैश्य, transl. Vaiśya) é uma casta indiana que tem como missão essencial de administrar os bens materiais sob todas as suas formas. Os vaixás assumiram o comércio interno e externo da Índia. Foi graças a eles que os têxteis, as pedras preciosas e outros produtos ou gêneros alimentícios abasteceram os mercados estrangeiros. Essa classe social, a mais importante da nação, corresponde à burguesia. A agricultura, a criação de gado e a indústria representam as suas principais atividades. São os únicos que podem praticar a usura, emprestando dinheiro a taxas que são melhores quanto mais alta a casta. Um brâmane paga 15% de juros enquanto um servo paga mais de 40%. Alguns tornam-se riquíssimos industriais e dominam a indústria pesada da Índia. (pt)
- 吠舍（梵文：वैश्य Vaiśya）瓦爾那的一种，是古印度种姓制度中的普通劳动者，也就是雅利安人的中下阶层，与婆罗门、刹帝利同属“再生族”。根据印度教教义，他们应担任农民与畜牧者，交税供养高种姓的婆罗门与刹帝利。也有一些吠舍家族通过不断积累财富成为相对富裕的商人、地主，或者放贷主。根据历史学家的说法，笈多王朝的王族也可能是吠舍出身。 历史上，受到印度教不害思想的影响，很多吠舍种姓的人都是素食者。 (zh)
- Vaishya (Sanskrit, वैश्य, m. vaiśya, f. vaiśyā) ist im indischen Kastensystem die Bezeichnung für die aus Kaufleuten, Händlern, Geldverleihern und Großgrundbesitzern bestehende dritte Kaste (Varna) der traditionellen vier Hindukasten. Im zehnten Buch des Rigveda, dem sog. Purushasukta ist beschrieben, wie die verschiedenen Kasten entstanden sind. Sie entstanden während eines Opfers aus dem Urriesen Purusha. Aus dem Mund wurden dabei die Brahmanen, aus den Armen die Kshatriya, aus den Schenkeln wurden die Vaishya und aus den Füßen die Shudra. (de)
- En el marco del hinduismo, un vaisia es un miembro de la tercera de las cuatro castas de la sociedad india tradicional. La casta vaisia abarca a comerciantes, artesanos, terratenientes y agricultores.
* vaiśya, en el sistema AITS (alfabeto internacional para la transliteración del sánscrito).
* वैश्य, en escritura devanagari del sánscrito.
* Pronunciación: /váishia/.
* Etimología: proviene de vish, un varón que se instala en el suelo, un campesino, o trabajador del campo, agricultor. Es una palabra sánscrita muy antigua, que ya aparece en el Rig-veda (el texto más antiguo del hinduismo, del siglo XVI a. C.).
* vish: asentamiento, casa familiar, hogar, vivienda (vishás pati: ‘señor de la casa’, nombre que se aplica a los dioses hogareños Agní e Indra en el Rig-veda).
* vish: comunida (es)
- Ва́йшьи, ва́йшии, ва́йши (санскр. वैश्य IAST: Vaiśya — «преданность, зависимость») — представители третьей по значимости варны древнеиндийского общества, состоявшей из земледельцев, торговцев, лавочников и ростовщиков. В Древней Индии к вайшьям относились свободные земледельцы, скотоводы, а также некоторые ремесленники и торговцы городов и деревень. С первых веков нашей эры крестьяне и земледельцы (а также большинство ремесленников) потеряли независимость и начали рассматриваться как шудры, а вайшьями называли уже в основном торговцев. (ru)
- Ва́йшії (санскрит वैश्य vaiśya) — члени третьої з чотирьох варн традиційного індійського суспільства. Варна вайшіїв обіймає торговців, ремісників, і землевласників. Фермерство, захист корів та бізнес є природним заняттям чи дхармою вайшіїв з різницею в тому, що у всіх цих випадках вайшії є роботодавцями, тоді як шудри є робітниками в цьому ж таки сільському господарстві. (uk)
|
