| dbo:abstract
|
- التكعيبية البدائية (يشار إليها أيضًا باسم التكعيبية المبكرة والتكعيبية السابقة) هي مرحلة انتقالية وسيطة في تاريخ الفن الممتد زمنيًا منذ عام 1906 حتى عام 1910. تشير الأدلة إلى أن إنتاج اللوحات التكعيبية البدائية نتج عن سلسلة واسعة من التجارب، والظروف، والتأثيرات، والشروط، وليس عن حدث أو مسار أو فنان أو خطاب ثابت ومنعزل. يمكن تمييز هذه الفترة، التي تعود جذورها إلى أواخر القرن التاسع عشر على الأقل، بالاتجاه نحو الهندسة الراديكالية للشكل وتقليل أو تحديد لوحة الألوان (مقارنةً مع الحوشية). تعتبر أساسًا المرحلة التجريبية والاستكشافية الأولى لحركة فنية أصبحت أكثر تطرفًا، عُرفت بالتكعيبية منذ ربيع عام 1911. تصور الأعمال الفنية التكعيبية البدائية كائنات برسومات هندسية مؤلفة من أشكال مكعبة أو مخروطية. جُرّد وهم المنظور الكلاسيكي تدريجيًا من التمثيل الموضوعي للكشف عن الجوهر البنّاء للعالم المادي (ليس كما يُرى فقط). لا ينطبق هذا المصطلح فقط على أعمال هذه الفترة لجورج براك وبابلو بيكاسو فقط، بل على مجموعة من الأعمال الفنية المنتجة في فرنسا خلال أوائل القرن العشرين، بواسطة فنانين مثل جان ميتزينجر، وألبرت غليزس، وهنري لو فوكونيه، وروبرت ديلوناي وفرناند ليجيه والأشكال الأخرى التي نشأت في أماكن أخرى في أوروبا. تتبنى الأعمال التكعيبية البدائية أساليب متباينة عديدة، وتؤثر على أفراد ومجموعات وحركات متنوعة، وتشكل في النهاية مرحلة أساسية في تاريخ الفن الحديث في القرن العشرين. (ar)
- El precubisme (també anomenat protocubisme) és una fase de transició intermediària de la història de l’art que s’estén cronològicament del 1906 al 1910. Les evidències suggereixen que la producció de pintures precubistes va resultar d’una àmplia sèrie d'experiments, circumstàncies, influències i condicions, en lloc d'un esdeveniment estàtic, trajectòria, artista o discurs aïllats. Amb les seves arrels provinents d'almenys finals del segle XIX, aquest període es pot caracteritzar per un moviment cap a la geometrització radical de la forma i una reducció o limitació de la paleta de colors (en comparació amb el fauvisme). Es tracta essencialment de la primera fase experimental i exploratòria d’un moviment artístic que seria absolutament més extrem, conegut des de la primavera de 1911 com a cubisme. Les obres protocubistes solen representar objectes en esquemes geomètrics de formes cúbiques o còniques. La il·lusió de la perspectiva clàssica s’allunya progressivament de la representació objectiva per revelar l'essència constructiva del món físic (no només com es veu). El terme s’aplica no només a les obres d’aquest període de Georges Braque i Pablo Picasso, sinó a un ventall d’art produït a França durant els primers anys de la dècada de 1900 per artistes com Jean Metzinger, Albert Gleizes, Henri Le Fauconnier, Robert Delaunay, Fernand Léger, i a variants desenvolupades en altres llocs d’Europa. Les obres protocubistes abracen molts estils dispars i afectarien a diversos individus, grups i moviments, formant finalment una etapa fonamental en la història de l’art modern del segle XX. S'atribueix a Pablo Picasso la primera pintura cubista; seduït per l'art africà, l' i l'austeritat de la pintura romànica pinta Les senyoretes del carrer d'Avinyó, en el qual el col·leccionista i marxant Kahnweiler advertirà el naixement del cubisme. El juliol de 1907, de resultes d'una visita al , on s'exposen objectes tribals de l'Àfrica, Pablo Picasso retoca la part dreta del seu quadre Les Senyoretes del carrer d'Avinyó. Tela revolucionària que, fent cohabitar dos espais abstractes, confereix un cop fatal al principi d'unitat de l'espai acadèmic, captura l'atenció de Georges Braque a finals de 1907. Marcat per Derain i les retrospectives de Cézanne, Georges Braque havia renunciat al fauvisme. Compromès en una recerca espacial, havia elaborat «la inversió de perspectiva» (Daix) i s'alliberava a poc a poc del motiu exterior. Encara que procedint per vies diferenciades, Braque i Picasso manifesten el desig de crear un espai autònom. A la primavera de 1908, Braque respon a les teles primitivistes de Picasso vistes al Bateau-Lavoir amb el Grand Nu. Atrets «per la materialització d'aquest espai nou», «que va ser la direcció mestra del Cubisme» (Braque), els artistes destruiran l'espai de la perspectiva, limitat des del punt de vista per tal de trobar un espai revelant la veritat de l'objecte. Durant el període africà (1907-1909), Picasso s'interessa per la figuració dels volums a un espai petit (Tres figures sota un arbre, 1907). Braque, seguint la carta de Cézanne a Émile Bernard apareguda al Mercure de France (1907), «tractar la naturalesa pel cilindre, l'esfera, el con», geometritza els volums i imposa una nova visió de l'objecte conceptualitzada (Maison à l'Estaque, 1908), represa per Picasso (Maisonnettes et arbres, 1908). Concentrats a l'espai, Braque i Picasso sotmeten els elements pictòrics a aquest, i emancipen el quadre. Refusats del , els paisatges de Braque, portats de l'Estaque, són exposats amb Kahnweiler (novembre de 1908). Reprenent els termes de Matisse, membre del Jurat del Saló, Louis Vauxcelles parla per primera vegada de «petits cubs» a la revista Gil Blas. Bé que utilitzat de manera despectiva, aquest qualificatiu s'ha estès amb el nom de cubisme, i des de l'any 1909 és la denominació oficial del moviment. En cerca d'un espai tàctil capaç de portar els objectes cap a l'espectador, Braque estudia el de les natures mortes, i posteriorment el dels instruments de música (1908-1909). Per moderar les composicions enrigidides per l'escriptura objectiva, Picasso fragmenta els objectes, i Braque els inunda de llum. El 1909, Picasso ensenya per un balanceig del pla la totalitat de les cares de l'objecte i representa així les seves tres dimensions (La Dona asseguda, 1909). A finals de 1909, l'espai de la perspectiva és destruït. El quadre ja no és «una finestra oberta sobre el món» (Alberti), ja no representa la il·lusió de les tres dimensions de l'objecte, sinó la seva totalitat. (ca)
- Le précubisme (aussi appelé protocubisme) est une phase de transition dans l'histoire de l'art s'étendant chronologiquement de 1904 à 1910 (ou début 1911). Les experts suggèrent que les peintures précubistes résultent d'une vaste série d'expériences, de circonstances, d'influences et de conditions, plutôt que d'un événement, d'une trajectoire ou d'un artiste unique. Avec des racines provenant d'au moins la fin du XIXe siècle, cette période peut être caractérisée par une tendance à la géométrisation radicale de la forme et une réduction ou une limitation de la palette de couleurs (en comparaison avec le fauvisme). Il s'agit essentiellement de la première phase expérimentale et exploratoire d'un mouvement artistique qui deviendra plus extrême, connu à partir du printemps 1911 comme le cubisme. (fr)
- Proto-Cubism (also referred to as Protocubism, Early Cubism, and Pre-Cubism or Précubisme) is an intermediary transition phase in the history of art chronologically extending from 1906 to 1910. Evidence suggests that the production of proto-Cubist paintings resulted from a wide-ranging series of experiments, circumstances, influences and conditions, rather than from one isolated static event, trajectory, artist or discourse. With its roots stemming from at least the late 19th century, this period is characterized by a move towards the radical geometrization of form and a reduction or limitation of the color palette (in comparison with Fauvism). It is essentially the first experimental and exploratory phase of an art movement that would become altogether more extreme, known from the spring of 1911 as Cubism. Proto-Cubist artworks typically depict objects in geometric schemas of cubic or conic shapes. The illusion of classical perspective is progressively stripped away from objective representation to reveal the constructive essence of the physical world (not just as seen). The term is applied not only to works of this period by Georges Braque and Pablo Picasso, but to a range of art produced in France during the early 1900s, by such artists as Juan Gris, Jean Metzinger, Albert Gleizes, Henri Le Fauconnier, Robert Delaunay, Fernand Léger, and to variants developed elsewhere in Europe. Proto-Cubist works embrace many disparate styles, and would affect diverse individuals, groups and movements, ultimately forming a fundamental stage in the history of modern art of the 20th-century. (en)
- Il cubismo formativo è la fase iniziale del cubismo sviluppatasi e conclusasi tra il 1907 e il 1909. È il più breve dei tre periodi del cubismo. In questo periodo gli artisti semplificano geometricamente le forme portandole a puri volumi (vedi arte africana). Gli oggetti iniziano ad acquistare una morfologia cubica, con divaricazione netta tra le facce in luce e le facce in ombra; essi sono esibiti in primo piano con uno zoom assumendo un carattere macroscopico che tende ad annullare il valore dello sfondo. I soggetti sono prevalentemente paesaggi, nature morte, figure. I colori sono caldi, tendenti al legno, utilizzati in gamme monocromatiche che variano da dipinto a dipinto. Noto esempio di protocubismo è il celeberrimo Les demoiselles d'Avignon, di Pablo Picasso, vero e proprio precursore del genere. (it)
- O cubismo cézanniano ou cubismo pré-analítico (1907-1909 ) foi a fase que iniciou o movimento do cubismo. Leva esse nome por conta do pintor Paul Cézanne, o precursor do movimento cubista. Por conta da mudança estética e no ideal de representação da arte, pode-se considerar que o Paul Cézanne fez um movimento de revolução da arte pictoresca - movimento esse que ficou conhecido como "Revolução cézanniana" e por isso esse estágio inicial do movimento cubista recebeu seu nome. Esta fase foi fortemente marcada pela obra de Cézanne, sobretudo no caráter analítico das formas e planos de cor, que influenciou a análise de paisagens e objetos. O olhar cubista, desde suas primeiras provas, esteve voltado para Cézanne por mais de uma razão, mas, principalmente, pela iniciativa deste em interceptar o probabilismo da pintura impressionista. O que os pintores do cubismo rejeitavam nos impressionistas era a ausência de rigor, de coesão estilística e, acima de tudo, o seu episodismo. Guillaume Apollinaire, numa apresentação de Braque escrita em 1908, cita o impressionismo como “uma época de ignorância e de frenesi”. Existem, também, relatos de que Picasso, depois de olhar o entorno durante uma exposição de impressionistas, exclamou: “Vê-se aqui que está chovendo, vê-se que o sol brilha, mas nunca se vê a pintura.” Era Cézanne quem buscou reparar essa situação de fraqueza em que a pintura havia caído; procurou superar – e o fez, propriamente – o provisório com uma arte definida, sólida, concreta. Em suas obras, a luz era absorvida pelos objetos, transformada em forma assim como a cor. O artista recusou a impressão para compreender mais profundamente a realidade; a definição formal encerrava os sentimentos. Nas palavras dele, a “arte deve provocar o arrepio de sua duração, deve fazer-nos senti-la eterna.” Era esse o principal motivo que atraía os cubistas. Léger confessava: “Às vezes me pergunto o que seria da pintura atual sem Cézanne. (...) [Ele] me ensinou o amor pelas formas e pelos volumes e fez com que eu me concentrasse no desenho. Pressenti, então, que o desenho tinha de ser rígido, nem um pouco sentimental.” A invenção formal cezaniana percorreu o caminho que elege a cor como veículo específico para se fazer arte. “Uma vez que a natureza manifesta a sua verdade através das formas coloridas, da mesma maneira, (...) o quadro deve manifestar a substância poética que o alimenta”. Surge, então, a célebre noção de forma-cor: nela, quanto mais definida a cor, mais aparece o desenho dos objetos e mais a cor vira, simultaneamente, forma. Por isso, a pintura de Cézanne só pode ser uma pintura plástica, de volumes. O conteúdo condensado torna-se um dos elementos básicos de seu estilo e o faz assumir pinceladas secas e construtivas; a poética é a da simplificação das formas: “na natureza, tudo é modelado segundo três módulos fundamentais: a esfera, o cone e o cilindro. É preciso aprender a pintar essas figuras simples, depois será possível fazer tudo que se quiser.” Criadas as formas, era hora de relacioná-las entre si e, enfim, compor a arquitetura do quadro. Cézanne, na tentativa de reproduzir a forma plástica das coisas a fim de sugerir o devido peso e substância delas, foi levado a olhar um mesmo objeto de vários pontos de vista. O objeto, por sua vez, tendia a mostrar mais lados de si mesmo, inaugurando proporções e relações diferentes das tradicionais e acadêmicas. Concepção esta que, mais tarde, no cubismo, apontará para a completa ruptura com a perspectiva renascentista, manifestando-se, assim, uma nova dimensão do espaço pictórico: "uma dimensão que excluía a ideia de distância, do vazio e da medida, enfim do espaço material, em favor de um espaço evocativo, verdadeiro, não ilusório, no qual os objetos podiam se abrir, estender-se, sobrepor-se, subvertendo as regras da imitação e permitindo ao artista uma nova criação do mundo segundo as leis de um critério intelectual particular". A lição cézanniana foi primeiramente entendida e interpretada com intransigência por Picasso, Braque e Léger. Foi no Salão de Outono de 1907, durante a retrospectiva das obras de Cézanne – realizada um ano após a sua morte –, que os cubistas ficaram vivamente tocado pelo falecido pintor, que soube tratar a natureza com o cilindro, a esfera e o cone reduzindo o real a volumes simples. Em Picasso, estes ensinamentos foram aliados ao arcaísmo da escultura ibérica e, posteriormente, à arte negra, entre outras influências. (pt)
|
,_oil_on_canvas,_92.1_x_73_cm,_Tate_Modern,_London.jpg){kind=link}
,_oil_on_canvas,_100.3_x_73.6_cm,_Museum_of_Modern_Art_New_York..jpg){kind=link}
,_Nu_debout,_limestone,_95_x_33_x_17_cm,_Musée_National_d'Art_Moderne.jpg){kind=link}
,_oil_on_canvas,_73_x_60_cm,_private_collection.jpg){kind=link}
,_oil_on_canvas,_64.8_x_48.3_cm,_Philadelphia_Museum_of_Art.jpg){kind=link}
,_oil_on_canvas,_73.5_x_54_cm,_private_collection.jpg){kind=link}
_-_André_Derain.jpg){kind=link}
,_oil_on_canvas,_73_x_54_cm_DSC05359...jpg){kind=link}
,_illustrated_in_Gelett_Burgess,_The_Wild_Men_of_Paris,_The_Architectural_Record,_Document_3,_May_1910,_New_York,_location_unknown.jpg){kind=link}
,_oil_on_canvas,_64.8_x_48.3_cm,_Philadelphia_Museum_of_Art.jpg){kind=link}
_1906.jpg){kind=link}
,_Nu_debout,_limestone,_95_x_33_x_17_cm,_Musée_National_d'Art_Moderne.jpg){kind=link}
,_oil_on_canvas,_92.1_x_73_cm,_Tate_Modern,_London.jpg){kind=link}
,_oil_on_canvas,_100.3_x_73.6_cm,_Museum_of_Modern_Art_New_York..jpg){kind=link}
,_oil_on_canvas,_73_x_54_cm_DSC05359...jpg){kind=link}
,_oil_on_canvas,_73_x_60_cm,_private_collection.jpg){kind=link}
,_oil_on_canvas,_102_x_81_cm,_Pushkin_Museum.jpg){kind=link}
_-_André_Derain.jpg){kind=link}
,_partially_glazed_stoneware,_75_x_19_x_27_cm,_Musée_d'Orsay.jpg){kind=link}
,_illustrated_in_Gelett_Burgess,_The_Wild_Men_of_Paris,_The_Architectural_Record,_Document_3,_May_1910,_New_York,_location_unknown.jpg){kind=link}
,_oil_on_canvas,_73.5_x_54_cm,_private_collection.jpg){kind=link}
