| dbo:abstract
|
- ماركوس أوثو (باللاتينية: Marcus Otho) (ولد باسم ماركوس سالفيوس أوثو؛ 28 أبريل عام 32، 16 أبريل عام 69) كان إمبراطورًا رومانيًا استمر حكمه لمدة ثلاثة أشهر، منذ 15 يناير حتى 16 أبريل 69. كان الإمبراطور الثاني في عام الأباطرة الأربعة. كان فردًا من عائلة أتروسكانية نبيلة، وكان في البداية صديقًا وخادمًا للإمبراطور الشاب نيرون إلى أن نفي فعليًا إلى منصب حاكم مقاطعة لوسيتانيا النائية في عام 58 بعد علاقة زوجته بوبايا سابينا مع نيرون. بعد فترة من حكمه المعتدل في المقاطعة، تحالف مع غالبا، حاكم هسبانيا تاراكونيس المجاورة، خلال الثورات في عام 68. رافق غالبا في مسيرته إلى روما، لكنه ثار على غالبا وقتله في بداية العام التالي. قاد أوثو قوة كبيرة، بعد أن ورث عن غالبا مشكلة تمرد فيتليوس، تجابهت مع جيش فيتليوس في معركة بيدرياكوم. بعدما أسفر القتال الأولي عن 40 ألف إصابة، وبعد تراجع قواته، انتحر أوثو بدلًا من متابعة القتال وتم إعلان فيتليوس إمبراطورًا. (ar)
- Marc Salvi Otó (Marcus Salvius Otho) també anomenat a vegades Marc Otó Cèsar August i més comunament conegut com a Otó (Ferentinum, 25 d'abril del 32 - Bedriacum, 16 d'abril del 69) fou emperador romà l'any 69, fill de Luci Salvi Otó (Lucius Salvius Otho). Era d'aparença efeminada (era, amb molta probabilitat, homosexual) i company de festes de l'emperador Neró. Aquest el va enviar com a governador a Hispània Ulterior per quedar-se amb la seva dona. Quan Galba es va revoltar, Otó li va donar suport esperant que fos adoptat com successor però Galba va adoptar com a hereu Luci Calpurni Pisó Licinià (10 de gener del 69). Al mateix temps el descontentament contra l'emperador Galba es va traduir en la rebel·lió de les legions de Germània. El moviment rebel contra Galba el va iniciar Fabi Valent. El general Aule Vitel·li es va sumar al moviment a Colonia Agrippina, i fou saludat pels soldats com Imperator el 3 de gener del 69. No va acceptar el títol de Cèsar però si el de Germànic. Valeri Asiàtic, governador de la Gàl·lia Belga, i Juni Bles de la Gàl·lia Lugdunense, es van declarar a favor seu. També ho van fer tropes de Rècia i Britània. Otó llavors es va separar també de Galba; Un astròleg li havia dit a Otó que seria emperador i va decidir revoltar-se i assolir el tron i el 15 de gener es va proclamar; estava disposat a prometre qualsevol cosa i així va aconseguir que els partidaris de Galba l'abandonessin i fos mort per un soldat. Els soldats van mostrar que dominaven a l'emperador fen elegir com a prefectes del pretori a Ploci Firm i Licini Pròcul; Flavi Sabí fou fet prefecte de la ciutat. Al mateix dia de la mort de Galba el senat va jurar fidelitat a Otó (15 de gener del 68). El nou emperador va mostrar la seva moderació protegint Mari Cels, que s'havia mantingut fidel a Galba i després fou lleial partidari d'Otó. Va castigar a , un dels participants dels crims de Neró. Fou indulgent amb els seus enemics (va dictar una amnistia) i això i la seva dedicació va fer pensar que seria un bon emperador, però aviat va decebre. Les legions i governadors de Mauritània, Àfrica, Numídia, Egipte, Síria, Palestina, Dalmàcia, Pannònia, Mèsia, Gàl·lia Narbonense, Aquitània i Hispània van jurar fidelitat a l'emperador però se li van oposar les legions de Germània, que reconeixien a Vitel·li (que havia estat nomenat governador de Germània per Galba el desembre del 68). Vitel·li era un borratxo però era afable i les seves liberalitats van guanyar als soldats, que formaven quatre legions de la Germània Inferior. Valent fou posat al capdavant d'un exèrcit important i va arribar a Toul on es va assabentar de la mort de Galba. Llavors la Gàl·lia Narbonense i Aquitània es van declarar per Vitel·li encara que ja havien jurat a Otó. El governador d'Hispània Cluvi Ruf també va reconèixer a Vitel·li. Aule Cecina Aliè es va unir a la revolta de Vitel·li a la mort de Galba i fou posat al capdavant d'un altre exèrcit. Valent va avançar cap Autun, Lió i Viena, i Luc cap als Alps saquejant tot pel seu camí. Cecina va passar pel país dels helvecis on va fer matances i presoner que va vendre com esclaus, ocupant la capital helvètica Aventicum. Un grup de cavalleria dels Alps va fer jurament a favor de Vitel·li i Cecina se'n va assabentar i va enviar forces, i poc després Milà, Vercellae i altres ciutats d'Itàlia van passar al bàndol de Vitel·li. Otó li va oferir un tracte que incloïa un repartiment del poder però les negociacions no van arribar gaire lluny i les dues parts es van preparar per a la guerra. Otó va deixar Roma i va anar al nord d'Itàlia el març deixant al seu germà Luci Salvi Otó Titià o Ticià a Roma junt amb Flavi Sabí, el prefecte, germà de Vespasià. Tenia tres comandants hàbils, Suetoni Paulí, Mari Cels i Anni Gal i dominava la flota. Otó va derrotar els muntanyencs lígurs i va saquejar Albium Intemelium (Ventimiglia). Anni Gal i Vestrici Espurina van ser encarregats de la defensa del riu Po. Espurina fou atacat a Piacenza per Cecina però el va poder rebutjar i causar-li moltes baixes fins que Cecina es va retirar a Cremona. Martins Macer al capdavant dels gladiadors d'Otó va derrotar Cecina però no va voler entrar a Cremona i aquesta negativa va provocar les sospites del general Suetoni, i Titià fou nomenat nou comandant en lloc de Macer. Un nou atac de Cecina fou rebutjat per Mari Cels i Suetoni, però Titià no va empaitar als partidaris de Vitel·li el que fou molt negatiu pels interessos d'Otó. Valent va arribar a Pavia i va unir les seves forces amb les de Cecina. Pròcul, prefecte del pretori volia acabar ràpidament amb la guerra. La Primera batalla de Bedriacum fou un desastre per Otó. Encara que va conservar una força important va decidir no resistir més i suïcidar-se (15 o 16 d'abril del 69) quan tenia 37 anys. Fou enterrat a Brixellum. Dins Hispània, la Ulterior va reconèixer a Otó però no la Citerior o Tarraconense que es va posar al costat d'Aule Vitel·li. A la mort d'Otó, el Senat i les legions van reconèixer Vitel·li com a emperador. (ca)
- Marcus Salvius Otho (28. dubna 32 ve Ferentiu – 16. dubna 69 v Brixellu) byl od 15. ledna 69 až do okamžiku své smrti o tři měsíce později římským císařem. Mezi jedinci, kteří se domohli vlády v „roce čtyř císařů“, získal moc jako druhý v pořadí. (cs)
- Ο Μάρκος Σάλβιος Όθων (Marcus Salvius Otho Caesar Augustus, 28 Απριλίου 32 - 16 Απριλίου 69) ήταν Ρωμαίος αυτοκράτορας για τρεις μήνες, από τις 15 Ιανουαρίου έως τις 16 Απριλίου του 69. Ήταν ο δεύτερος αυτοκράτορας του Έτους των Τεσσάρων Αυτοκρατόρων. Μέλος οικογένειας ευγενών Ετρούσκων, ο Όθων ήταν αρχικά φίλος και αυλικός του νεαρού αυτοκράτορα Νέρωνα μέχρι την εκτόπισή του ως κυβερνήτης στην απομακρυσμένη περιοχή της Λουσιτανίας το 58 μετά τη σχέση της γυναίκας του με τον Νέρωνα. Μετά από μία περίοδο μετριοπαθούς κυβέρνησης στην επαρχία, συμμάχησε με τον Γάλβα, κυβερνήτη της γειτονικής Ταρρακωνησίας, κατά τη διάρκεια των εξεγέρσεων του 68. Συνοδεύοντας τον Γάλβα στην πορεία του προς τη Ρώμη, φιλοδοξούσε να διαδεχθεί τον ηλικιωμένο αυτοκράτορα, αλλά εξεγέρθηκε και δολοφόνησε τον Γκάλβα. (el)
- Marcus Salvius Otho (* 28. April 32 in Ferentium; † 16. April 69 in Brixellum) war vom 15. Januar 69 bis zu seinem Tod drei Monate später römischer Kaiser. Er war einer der vier Kaiser des Vierkaiserjahres. (de)
- Pri la aliaj signifoj de OTO rigardu en OTO. Oto, latine: Marcus Salvius Otho, naskiĝis jare 32 mortis jare 69 estis romia imperiestro jare 69, de la 15-a de januaro al la 16-a de aprilo. Oto devenis de antikva aristokrata etruska familio kaj naskiĝis en Ferentinum (nun nomata Ferento) apud Viterbo en Italio. Inter liaj prauloj estis etruskaj princoj. Lia patroflanka avo estis Marcus Salvius Oto, kies gepatroj estis Romia kavaliro kaj virino de malalta rango (eble eks-sklavino) kaj kiu infanis inter la domanaro de , edzino de Aŭgusto Cezaro. Pro la influo de Livia, la avo de Oto iĝis senatano kaj atingis la rangon pretoro. La patro de Oto estis Lucius Oto. Oto estis inter la ekstravagancaj amikoj de Nerono ĝis la jaro 58 kiam, urĝata de sia bela edzino Popea Sabina, li konatigis ŝin kun Nerono. Ŝi iĝis la amorantino de Nerono, eksediĝis de Oto, kaj persvadis la imperiestron forsendi lin al la provinco Luzitanio, kie Oto restis ĉ. dek jarojn. Li regis la provincon kun modereco tiuepoke rara. Kiam Galbo, provincestro de la najbora Hispania Tarraconensis, ribelis kontraŭ Nerono, Oto akompanis lin al Romo. Galbo estis maljuna kaj mankis al li infanoj: kuraĝigata de la prognozoj de astrologoj, Oto esperis sukcedi lin, kaj eniris sektretan akordon kun Titus Vinius, favorato de Galbo, promesante edziĝi kun ties filino. Tamen en januaro 69 Galbo formale adoptis Lucius Calpurnius Piso Licinianus. Pro antaŭaj ekstravagancoj Oto mem suferis grandegajn financojn problemojn, sed li trovis sufiĉe da mono por aĉeti la subtenon de dudek-tri anoj de la pretora gvardio. La 15-an de januaro Oto, prezentinte siajn kutimajn respektojn al Galbo, kaj sin senkulpigis, dirante ke li havis urĝajn privatajn aferojn. Li rapidis al siaj komlicoj, kiuj eskortis lin al la barakejo de la pretora gvardio, kie oni deklaris lin imperiestro. Kun gvardistoj li revenis al la Forumo de Romo, kie la kohorto gvardanta Oton forlasis lin kaj la soldatoj murdis Oton, Pison kaj aliaj. La senatanoj agnoskis lin imperiestro. Helpis Oton ke la pretora gvardio malkontentis pro ke ili neniam ricevis mondonojn de Galbo pro sia subteno de lia ribelo kontraŭ Nerono. Oto restaŭris la statuojn de Nerono kaj remetis ties funkciulojn en iliajn antaŭajn postenojn. Li promesis juste regi la imperion, kaj plaĉis al la senato ke li milde traktis Marius Celsus, amiko de Galbo kaj nomumata estonta konsulo. Tamen kiam li legis la paperojn de Galbo, Oto lernis ke Vitelio, kiu komandis legionojn en Germanio, jam komencis gravan ribelon kaj estis survoje kun armeo al Italio. Oto devis fari preparojn por milito. Li esperis malebligi la eniron de Vitelio en Italion, sed tro malfruis. Apud la rivero Pado okazis la decida batalo, per kiu Oto malvenkis. Oto, per digna parolado, adiaŭis siajn armeon, dirante, laŭ la historiisto Dio Cassius (Dio Kasio), "Pli justas ke unu pereas por ĉiuj, ol multaj por unu". Li enlitiĝis kaj la venontan matenon ponardis al si la koron. Kelkaj liaj soldatoj ankaŭ sin mortigis. (eo)
- Oton (latinez: Marcus Salvius Otho; 32ko apirilaren 25a - 69ko apirilaren 16a) Lau enperadoretako urtean bigarren enperadorea izan zen, Galba hil zenetik, urtarrilaren 15etik, hil zen arte. (eu)
- Marco Salvio Otón (en latín: Marcus Salvius Otho; 28 de abril de 32 - Brescello, 15, 16 o 17 de abril de 69) fue un emperador romano que gobernó del 15 de enero hasta mediados de abril de 69, en el llamado: «año de los cuatro emperadores». Otón pertenecía a una familia de origen etrusco recién elevada a la nobleza; bajo Augusto formó parte de la aristocracia senatorial y desde Claudio accedió al patriciado. Marco Salvio se convirtió en uno de los amigos más cercanos de Nerón en 55, pero más tarde, en el 58 o 59, el emperador lo envió al exilio como gobernador de Lusitania. En 68, Otón apoyó la rebelión del gobernador de Tarraconense, Servio Sulpicio Galba, quien se proclamó emperador, con la esperanza de ser nombrado su sucesor. Defraudado en sus expectativas, organizó un y el 15 de enero de 69 los pretorianos asesinaron a Galba y proclamaron emperador a Otón. Otón trató de resolver la crisis política del imperio, pero cuando tomó el poder varias provincias occidentales ya habían apoyado a otro aspirante al título imperial; el gobernador de Germania Inferior, Aulo Vitelio. La guerra civil estalló en el sur de Galia y en el norte de Italia. Las primeras batallas fueron victoriosas para los comandantes de Otón, sin embargo, fueron derrotados en la decisiva batalla de Bedriacum, el 14 de abril de 69. No queriendo continuar la guerra civil, Otón se suicidó dos días después. (es)
- Othon — ou Marcus Salvius Otho — (latin : Imperator Marcus Otho Cæsar Augustus), né en 32 et mort à Bedriacum le 16 avril 69, est un empereur romain qui régna de janvier à avril 69. Il est l'un des trois empereurs qui se succédèrent rapidement à la tête de l'Empire en 68-69 avant que Vespasien ne parvienne au pouvoir et n'impose la nouvelle dynastie des Flaviens. (fr)
- Marcus Otho (/ˈoʊθoʊ/; born Marcus Salvius Otho; 28 April 32 – 16 April 69) was the seventh Roman emperor, ruling for three months from 15 January to 16 April 69. He was the second emperor of the Year of the Four Emperors. A member of a noble Etruscan family, Otho was initially a friend and courtier of the young emperor Nero until he was effectively banished to the governorship of the remote province of Lusitania in 58 following his wife Poppaea Sabina's affair with Nero. After a period of moderate rule in the province, he allied himself with Galba, the governor of neighbouring Hispania Tarraconensis, during the revolts of 68. He accompanied Galba on his march to Rome, but revolted and murdered Galba at the start of the next year. Inheriting the problem of the rebellion of Vitellius, commander of the army in Germania Inferior, Otho led a sizeable force which met Vitellius' army at the Battle of Bedriacum. After initial fighting resulted in 40,000 casualties, and a retreat of his forces, Otho committed suicide rather than fight on, and Vitellius was proclaimed emperor. (en)
- Impire Rómhánach ab ea Marcus Salvius Otho Caesar Augustus nó Otho (28 Aibreán, 32 RC - 16 Aibreán, 69). (ga)
- Otho (/ˈoʊθoʊ/;Latin: Marcus Salvius Otho Caesar Augustus;[2][3] 28 April 32[4] – 16 April 69),adalah kaisar Romawi selama 3 bulan menggantikan Galba. Dia memerintahan dari 15 Januari 69-16 April 69 dan merupakan kaisar kedua dari empat tahun kaisar (in)
- Marco Salvio Otone Cesare Augusto (in latino: Marcus Salvius Otho Caesar Augustus; nelle epigrafi: IMP•M•OTHO•CAESAR•AVGVST; Ferento , 28 aprile 32 – Brixellum , 16 aprile 69), meglio conosciuto semplicemente come Otone, è stato il settimo imperatore romano, in carica per circa tre mesi dal 15 gennaio del 69 alla sua morte, avvenuta nell'anno dei quattro imperatori. Proveniente da una nobile famiglia etrusca, iniziò la sua vita pubblica sotto il principato dell'imperatore Nerone, del quale diventò intimo amico. Il rapporto fra i due si ruppe quando Otone rifiutò di divorziare dalla moglie Poppea, che Nerone voleva appunto sposare. Otone venne quindi mandato come governatore nella lontana Lusitania, dove amministrò la provincia per dieci anni. Nel 68 aiutò Galba a rovesciare Nerone e a prendere il potere imperiale, ma quando vide le sue speranze di essere designato erede andare in fumo, si rivoltò contro Galba e prese lui stesso il potere. Dopo pochi mesi di tranquillità e ordinaria amministrazione, iniziò una guerra con il ribelle Vitellio. Questi scese in Italia dalla Germania e sconfisse gli eserciti di Otone, che si suicidò per non far continuare i conflitti. (it)
- 마르쿠스 살비우스 오토(Marcus Salvius Otho, 32년~69년)는 로마 제국의 일곱 번째 황제이다. 그가 자신이 살해한 갈바에 이어 69년 4월 16일에 자살함으로써 69년에 죽은 두 번째 황제가 되었다. (ko)
- マルクス・サルウィウス・オト（ラテン語: Marcus Salvius Otho, 32年4月25日 - 69年4月15日）は、ローマ帝国の皇帝（在位：69年1月15日 - 4月15日）。四皇帝の年の第2番目の皇帝。 (ja)
- Marcus Salvius Otho (Ferentinum, 28 april 32 - Brixellum, 17 april 69) was een Romeins keizer van 15 januari tot 17 april van het jaar 69. Hij werd de eerste Romeinse keizer die dit ambt wist te bemachtigen door zijn voorganger openlijk te vermoorden. In de jaren 50 was hij bevriend met Nero en pochte over de bijzondere charmes van zijn vrouw Poppaea Sabina. Dat had echter meer effect dan voorzien. Nero verwijderde Otho in 58 uit Rome door hem tot gouverneur van Lusitania (Portugal) te benoemen en Poppaea bleef achter. Nero nam haar als maîtresse, later als tweede vrouw. In 65 schopte Nero haar echter dood. Otho was nog steeds in Lusitania toen in 68 de opstand tegen Nero uitbrak. Door de gebeurtenissen met zijn ex-vrouw was hij verbitterd tegen Nero geworden en spande samen met de opstandige Galba, gouverneur in het aangrenzende Hispania Tarraconensis (Zuid Spanje). Hij zag in zijn alliantie met Galba bovendien een grote kans keizer te worden. Hij nam aan dat Galba, eenmaal keizer, hem zeker als opvolger zou adopteren en gezien de leeftijd van de 70-jarige Galba, zou Otho waarschijnlijk niet zo heel lang op het keizerschap hoeven wachten. De opstand culmineerde in Nero's zelfmoord op 9 juni 68 en Galba werd keizer. Op 1 januari 69 echter, kwamen de legioenen onder het commando van Vitellius in opstand en begonnen naar Rome op te rukken. Dit nieuws bereikte Rome ruim een week later en Galba benoemde haastig Piso tot zijn opvolger. Otho voelde zich zo gepasseerd dat hij besloot een coup te plegen en Galba te laten vermoorden. Hij kocht diezelfde week, voor grote geldbedragen, de twaalf sleutelfiguren van de pretoriaanse garde om en op 15 januari werd Galba door zijn eigen lijfwacht vermoord. Het werd een bloedbad waarbij ook Piso en talloze andere mensen, zowel aanhangers als onschuldige burgers, vermoord werden. Te midden van alle verwarring en angst voor de oprukkende opstandige legers, had de Senaat weinig andere keus dan Otho als de nieuwe keizer te erkennen. Otho won de steun van de legers in Africa en in het oosten door bonussen en hervormingen. Ondanks de grote overmacht van al deze legers werd Otho toch zeer ernstig bedreigd door de troepenmacht van Vitellius. Immers, Otho's legers bevonden zich voornamelijk in Africa, Egypte, aan de Eufraat en de Donau en zouden niet op tijd arriveren om de zeven opstandige legioenen tegen te houden. Deze konden het makkelijk opnemen tegen het ene legioen dat Otho in Rome had. Daar werd naarstig gezocht naar versterkingen. Drie legioenen uit de Balkan haastten zich naar Rome maar zouden waarschijnlijk niet op tijd kunnen komen. In paniek werden legers geïmproviseerd en er werden zelfs 2000 gladiatoren ingezet. Na een aantal schermutselingen vond de grote slag tussen de troepen van Vitellius en die van Otho plaats op 14 april 69. Deze slag staat bekend als de Eerste Slag bij Bedriacum. Otho's onervaren legers werden in de pan gehakt en ongeveer 40.000 soldaten sneuvelden. Toen Otho de omvang van de nederlaag zag, was hij zo aangeslagen dat hij besloot zich het leven te benemen om verder bloedvergieten te voorkomen. Zelfs het nieuws dat een aantal van zijn legioenen reeds in aantocht waren, konden hem niet meer op andere gedachten brengen. Op 17 april pleegde hij zelfmoord. (nl)
- Marcus Salvius Otho, Othon lub Oton (ur. 28 kwietnia 32 w Ferentium, zm. 16 kwietnia 69 w Brescello) – cesarz rzymski w 69 roku (zwanym również rokiem czterech cesarzy). (pl)
- Marcus Salvius Otho, som kejsare Imperator Marcus Otho Caesar Augustus, född 28 april 32 i Ferentium, död 16 april 69 i Brixellum söder om Cremona (självmord), var romersk kejsare från 15 januari 69 till sin död. Han var en av de tre revolutionskejsarna. Otho var kejsare under fyrkejsaråret. De tre övriga var Galba, Vitellius, och Vespasianus. (sv)
- Marco Sálvio Otão (em latim Marcus Salvius Otho; Ferentino, 28 de abril de 32 d.C. — Bedríaco, 16 de abril de 69), foi imperador romano por cerca de três meses, de 15 de janeiro até o seu suicídio. Foi o segundo imperador do ano dos quatro imperadores. Fora nomeado por Nero governador da Lusitânia em 58, permanecendo no cargo durante dez anos. Apoiou a ascensão de Galba ao trono, mas veio a promover o golpe de Estado que culminou no assassínio do idoso imperador. Teve de enfrentar a rebelião do exército de Vitélio, que derrotou as suas tropas na Primeira Batalha de Bedríaco. Perante a derrota, Otão cometeu suicídio. (pt)
- Марк Са́львий Ото́н (лат. Marcus Salvius Otho; родился 28 апреля 32 года — погиб 15, 16 или 17 апреля 69 года, Брикселл) — римский император с 15 января по 16 апреля 69 года, в «год четырёх императоров». Отон принадлежал к недавно возвысившемуся роду, который при Августе вошёл в состав сенатской аристократии, а при Клавдии был причислен к патрициату. В молодости Марк Сальвий был известен своим пристрастием к разгульной жизни. Благодаря общим интересам он стал в 55 году одним из ближайших друзей Нерона, но позже (в 58 или 59 году) император отправил его в почётную ссылку — наместником в Лузитанию. В 68 году Отон поддержал мятеж наместника Тарраконской Испании Сервия Сульпиция Гальбы, увенчавшийся победой. Марк Сальвий рассчитывал унаследовать от Гальбы власть над империей, а обманувшись в своих надеждах, организовал переворот. 15 января 69 года преторианцы убили Гальбу и провозгласили Отона императором. Марк Сальвий пытался урегулировать охвативший империю политический кризис за счёт компромисса со всеми общественными силами. Но ряд западных провинций к моменту захвата им власти уже поддерживал ещё одного претендента на императорский титул — наместника Нижней Германии Авла Вителлия. В Южной Галлии и Северной Италии развернулась гражданская война, в первых сражениях которой полководцы Отона неизменно одерживали верх. Но в большой битве при Бедриаке 14 апреля того же года победа осталась за вителлианцами. Не желая продолжать гражданскую войну, Марк Сальвий покончил с собой два дня спустя. (ru)
- Марк Са́львій Ото́н (лат. Marcus Salvius Otho; 25 квітня 32 — 16 квітня 69) римський імператор з 15 січня 69 по 16 квітня 69. (uk)
- 瑪爾庫斯·撒爾維烏斯·奧托（拉丁語：Marcus Salvius Otho；32年－69年），羅馬帝國的皇帝之一。皇帝尼祿被迫自殺後，在四帝之年（69年）中的第二位皇帝。奧托殺害了伽爾巴之後，成為羅馬皇帝，不過隨即因內戰戰敗而自殺。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Marcus Salvius Otho (28. dubna 32 ve Ferentiu – 16. dubna 69 v Brixellu) byl od 15. ledna 69 až do okamžiku své smrti o tři měsíce později římským císařem. Mezi jedinci, kteří se domohli vlády v „roce čtyř císařů“, získal moc jako druhý v pořadí. (cs)
- Marcus Salvius Otho (* 28. April 32 in Ferentium; † 16. April 69 in Brixellum) war vom 15. Januar 69 bis zu seinem Tod drei Monate später römischer Kaiser. Er war einer der vier Kaiser des Vierkaiserjahres. (de)
- Oton (latinez: Marcus Salvius Otho; 32ko apirilaren 25a - 69ko apirilaren 16a) Lau enperadoretako urtean bigarren enperadorea izan zen, Galba hil zenetik, urtarrilaren 15etik, hil zen arte. (eu)
- Othon — ou Marcus Salvius Otho — (latin : Imperator Marcus Otho Cæsar Augustus), né en 32 et mort à Bedriacum le 16 avril 69, est un empereur romain qui régna de janvier à avril 69. Il est l'un des trois empereurs qui se succédèrent rapidement à la tête de l'Empire en 68-69 avant que Vespasien ne parvienne au pouvoir et n'impose la nouvelle dynastie des Flaviens. (fr)
- Impire Rómhánach ab ea Marcus Salvius Otho Caesar Augustus nó Otho (28 Aibreán, 32 RC - 16 Aibreán, 69). (ga)
- Otho (/ˈoʊθoʊ/;Latin: Marcus Salvius Otho Caesar Augustus;[2][3] 28 April 32[4] – 16 April 69),adalah kaisar Romawi selama 3 bulan menggantikan Galba. Dia memerintahan dari 15 Januari 69-16 April 69 dan merupakan kaisar kedua dari empat tahun kaisar (in)
- 마르쿠스 살비우스 오토(Marcus Salvius Otho, 32년~69년)는 로마 제국의 일곱 번째 황제이다. 그가 자신이 살해한 갈바에 이어 69년 4월 16일에 자살함으로써 69년에 죽은 두 번째 황제가 되었다. (ko)
- マルクス・サルウィウス・オト（ラテン語: Marcus Salvius Otho, 32年4月25日 - 69年4月15日）は、ローマ帝国の皇帝（在位：69年1月15日 - 4月15日）。四皇帝の年の第2番目の皇帝。 (ja)
- Marcus Salvius Otho, Othon lub Oton (ur. 28 kwietnia 32 w Ferentium, zm. 16 kwietnia 69 w Brescello) – cesarz rzymski w 69 roku (zwanym również rokiem czterech cesarzy). (pl)
- Marcus Salvius Otho, som kejsare Imperator Marcus Otho Caesar Augustus, född 28 april 32 i Ferentium, död 16 april 69 i Brixellum söder om Cremona (självmord), var romersk kejsare från 15 januari 69 till sin död. Han var en av de tre revolutionskejsarna. Otho var kejsare under fyrkejsaråret. De tre övriga var Galba, Vitellius, och Vespasianus. (sv)
- Марк Са́львій Ото́н (лат. Marcus Salvius Otho; 25 квітня 32 — 16 квітня 69) римський імператор з 15 січня 69 по 16 квітня 69. (uk)
- 瑪爾庫斯·撒爾維烏斯·奧托（拉丁語：Marcus Salvius Otho；32年－69年），羅馬帝國的皇帝之一。皇帝尼祿被迫自殺後，在四帝之年（69年）中的第二位皇帝。奧托殺害了伽爾巴之後，成為羅馬皇帝，不過隨即因內戰戰敗而自殺。 (zh)
- ماركوس أوثو (باللاتينية: Marcus Otho) (ولد باسم ماركوس سالفيوس أوثو؛ 28 أبريل عام 32، 16 أبريل عام 69) كان إمبراطورًا رومانيًا استمر حكمه لمدة ثلاثة أشهر، منذ 15 يناير حتى 16 أبريل 69. كان الإمبراطور الثاني في عام الأباطرة الأربعة. قاد أوثو قوة كبيرة، بعد أن ورث عن غالبا مشكلة تمرد فيتليوس، تجابهت مع جيش فيتليوس في معركة بيدرياكوم. بعدما أسفر القتال الأولي عن 40 ألف إصابة، وبعد تراجع قواته، انتحر أوثو بدلًا من متابعة القتال وتم إعلان فيتليوس إمبراطورًا. (ar)
- Marc Salvi Otó (Marcus Salvius Otho) també anomenat a vegades Marc Otó Cèsar August i més comunament conegut com a Otó (Ferentinum, 25 d'abril del 32 - Bedriacum, 16 d'abril del 69) fou emperador romà l'any 69, fill de Luci Salvi Otó (Lucius Salvius Otho). Era d'aparença efeminada (era, amb molta probabilitat, homosexual) i company de festes de l'emperador Neró. Aquest el va enviar com a governador a Hispània Ulterior per quedar-se amb la seva dona. (ca)
- Ο Μάρκος Σάλβιος Όθων (Marcus Salvius Otho Caesar Augustus, 28 Απριλίου 32 - 16 Απριλίου 69) ήταν Ρωμαίος αυτοκράτορας για τρεις μήνες, από τις 15 Ιανουαρίου έως τις 16 Απριλίου του 69. Ήταν ο δεύτερος αυτοκράτορας του Έτους των Τεσσάρων Αυτοκρατόρων. (el)
- Pri la aliaj signifoj de OTO rigardu en OTO. Oto, latine: Marcus Salvius Otho, naskiĝis jare 32 mortis jare 69 estis romia imperiestro jare 69, de la 15-a de januaro al la 16-a de aprilo. Oto devenis de antikva aristokrata etruska familio kaj naskiĝis en Ferentinum (nun nomata Ferento) apud Viterbo en Italio. Inter liaj prauloj estis etruskaj princoj. Lia patroflanka avo estis Marcus Salvius Oto, kies gepatroj estis Romia kavaliro kaj virino de malalta rango (eble eks-sklavino) kaj kiu infanis inter la domanaro de , edzino de Aŭgusto Cezaro. Pro la influo de Livia, la avo de Oto iĝis senatano kaj atingis la rangon pretoro. La patro de Oto estis Lucius Oto. (eo)
- Marco Salvio Otón (en latín: Marcus Salvius Otho; 28 de abril de 32 - Brescello, 15, 16 o 17 de abril de 69) fue un emperador romano que gobernó del 15 de enero hasta mediados de abril de 69, en el llamado: «año de los cuatro emperadores». (es)
- Marcus Otho (/ˈoʊθoʊ/; born Marcus Salvius Otho; 28 April 32 – 16 April 69) was the seventh Roman emperor, ruling for three months from 15 January to 16 April 69. He was the second emperor of the Year of the Four Emperors. Inheriting the problem of the rebellion of Vitellius, commander of the army in Germania Inferior, Otho led a sizeable force which met Vitellius' army at the Battle of Bedriacum. After initial fighting resulted in 40,000 casualties, and a retreat of his forces, Otho committed suicide rather than fight on, and Vitellius was proclaimed emperor. (en)
- Marco Salvio Otone Cesare Augusto (in latino: Marcus Salvius Otho Caesar Augustus; nelle epigrafi: IMP•M•OTHO•CAESAR•AVGVST; Ferento , 28 aprile 32 – Brixellum , 16 aprile 69), meglio conosciuto semplicemente come Otone, è stato il settimo imperatore romano, in carica per circa tre mesi dal 15 gennaio del 69 alla sua morte, avvenuta nell'anno dei quattro imperatori. (it)
- Marcus Salvius Otho (Ferentinum, 28 april 32 - Brixellum, 17 april 69) was een Romeins keizer van 15 januari tot 17 april van het jaar 69. Hij werd de eerste Romeinse keizer die dit ambt wist te bemachtigen door zijn voorganger openlijk te vermoorden. (nl)
- Марк Са́львий Ото́н (лат. Marcus Salvius Otho; родился 28 апреля 32 года — погиб 15, 16 или 17 апреля 69 года, Брикселл) — римский император с 15 января по 16 апреля 69 года, в «год четырёх императоров». (ru)
- Marco Sálvio Otão (em latim Marcus Salvius Otho; Ferentino, 28 de abril de 32 d.C. — Bedríaco, 16 de abril de 69), foi imperador romano por cerca de três meses, de 15 de janeiro até o seu suicídio. Foi o segundo imperador do ano dos quatro imperadores. (pt)
|
