An Entity of Type: Abstraction100002137, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The Nueva Planta decrees (Spanish: Decretos de Nueva Planta, Catalan: Decrets de Nova Planta, English: "Decrees of the New Plant") were a number of decrees signed between 1707 and 1716 by Philip V, the first Bourbon King of Spain, during and shortly after the end of the War of the Spanish Succession by the Treaty of Utrecht. The Decrees put an end to the existence of the realms of the Crown of Aragon (Aragon, Catalonia, Valencia and Majorca) as separate political entities within a common monarchy and incorporated them into the Crown of Castile, essentially establishing the Kingdom of Spain as a French-style absolute monarchy.

Property Value
dbo:abstract
  • Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya. Amb totes aquestes lleis el monarca borbònic s'arrogà la sobirania dels regnes invocant un dret diví. Fins aleshores la Monarquia d'Espanya s'havia governat mitjançant un sistema de consells deliberatius i col·legiats —règim polisinodial—, que amb els decrets de Nova Planta quedà extingit i s'imposà un nou règim de secretaries d'Estat —executiu i jeràrquic— que es fonamentava en darrer terme en la «reial voluntat» del monarca com a font de tota sobirania. Aquestes lleis absolutistes provocaren —entre altres causes—, que el 1705 els estats de la Corona d'Aragó s'aixequessin en armes contra Felip V proclamant com a nou monarca espanyol a Carles d'Àustria, fet que provocà que la Guerra de Successió Espanyola (1701-1715) —fins aleshores només una guerra internacional—, es convertís en una guerra civil entre territoris espanyols. Però al llarg de la guerra les tropes fidels a Felip V reconqueriren els estats de la Corona d'Aragó —el regne de València i el regne d'Aragó caigueren el 1707, Catalunya el 1714 i Mallorca el 1715—, i aleshores Felip V invocant el «dret de conquesta», acusant-los de «rebel·lió», i manifestant la voluntat de «reduir tots els seus regnes a les lleis de Castella», abolí els Furs i les Constitucions dels estats de la Corona d'Aragó, quedant derogades també les institucions constitucionals que fins aleshores havien compartit amb els monarques espanyols la sobirania. D'aquesta manera la Monarquia d'Espanya, que s'havia forjat com una monarquia composta per l'agregació de diferents i diversos estats moderns per la via matrimonial, quedà reduïda a un únic, uniforme i centralitzat corpus jurisdiccional, legislatiu i polític basat en les lleis de Castella i supeditat —absolutament— al monarca borbònic de qui emanava, en darrera instància, tota font de sobirania; només en quedaren al marge els territoris de Navarra, País Basc i Aran, que per la seva fidelitat a la Casa de Borbó obtingueren el privilegi de preservar el seu estatus jurídic i polític anterior a la guerra —els drets històrics—. Aquest conjunt de lleis pren el nom genèric de Decrets de Nova Planta a partir d'uns reials decrets específics que establien una «Nova Planta» —nova estructura— a les institucions constitucionals anteriors a la guerra a fi que fossin reduïdes com a instruments per a implantar l'absolutisme. La Monarquia Absoluta Borbònica resultant fou organitzada territorialment en 21 províncies, dividides al seu torn en corregiments. Als estats de la Corona d'Aragó la Nova Planta de les reials audiències posà aquestes institucions judicials sota l'autoritat dels Capitans Generals de l'Exèrcit, de manera que aquestes esdevingueren les institucions d'administració territorial borbòniques a través de les quals s'executava la «reial voluntat» del monarca resident a Madrid. Parell a la seva funció executiva, les Reials Audiències continuaren desenvolupant la seva tasca pròpiament judicial aplicant el dret civil propi, excepció feta de València, on s'instaurà el . La primera reivindicació dels extints estats de la Corona d'Aragó denunciant el règim absolutista resultat de la Nova Planta fou el memorial de greuges anomenat Representació (1760). Els Decrets de Nova Planta que implantaren l'absolutisme a la monarquia espanyola quedaren derogats quan col·lapsà l'Antic règim absolutista i es posà fi definitivament a la Monarquia Absoluta Borbònica (1833) un segle després de la seva imposició, quedant instaurat el Regne constitucional d'Espanya; la derogació dels decrets de Nova Planta i del règim absolutista fou ratificada legalment per la Constitució Espanyola de 1837. Si des de l'edat mitjana i la modernitat històrica la sobirania havia estat compartida entre el monarca i el regne a través de les Corts, i després del 1714 amb els Decrets de Nova Planta el monarca s'havia apoderat absolutament de la sobirania al llarg de tot un segle, amb la Constitució Espanyola de 1837 la sobirania retornava finalment i definitivament a la nació, quedant consagrat a partir d'aleshores el principi de la sobirania nacional. Això no obstant, però, l'establiment d'un estat liberal no suposà la recuperació del sistema constitucional propi dels altres estats de la Corona d'Aragó, sinó que consagraren el Regne constitucional d'Espanya com un règim polític únic, uniforme i centralitzat, herència directa de l'antiga Monarquia Absolutista Borbònica, i que només reconeix a una única nació, la Nació Espanyola. Al llarg del segle xx s'assajaren diversos mètodes de descentralització administrativa com ara la Mancomunitat de Catalunya o la Generalitat republicana, però no fou fins a la promulgació de la Constitució Espanyola de 1978 i l'aprovació dels Estatus d'Autonomia quan es consolidà l'actual sistema espanyol de descentralització politicoadministrativa en comunitats autònomes, sempre basat en darrera instància en què la sobirania emana d'una única i uniforme Nació Espanyola ja des del 1812, ratificada el 1837, i actualment vigent des del 1978 —excepció feta dels territoris amb drets històrics—. Així doncs, malgrat que els decrets de Nova Planta quedaren abolits per les constitucions espanyoles i la sobirania retornà al poble després d'un segle de règim absolutista, els estats de la Corona d'Aragó mai no han recuperat la seva pròpia sobirania que els fou llevada entre el 1707 i el 1714 per la força de les armes, ni les seves institucions de govern han recuperat la seva potestas suprema que emanava d'aquesta sobirania. (ca)
  • مراسيم نويفا بلانتا ( الإسبانية :Decretos de Nueva Planta ، الكاتالانية :Decrets de Nova Planta) كانت مجموعة من المراسيم وقعت بين 1707 و1716 من قبل فيليبي من بوربون، أول ملك إسبانيا قانوناً، بعد فترة وجيزة من نهاية حرب الخلافة الإسبانية بعد انعقاد معاهدة أوترخت، وذلك لأن كتالونيا وقفت ضده في الحرب وهو ما اعتبره تمرداً. قام فيليبي بأخذ بنظام وطنه فرنسا التي كانت تتمتع بنظام الدولة المركزية، بحيث قام بإلغاء المؤسسات والامتيازات والمواثيق القديمة (التي تعرف بالإسبانية: fueros، والكاتالانية: furs)؛ وأيضا حل جميع المناطق (أراغون ، كاتالونيا ، فالنسيا ، جزر البليار)، منهياً فيما يعرف تاريخياً بـ تاج أراغون باستثناء التي كانت تحكمها قوانين قشتالة، وأيضا تم دمج هذه المناطق بشكل جديد، وتقريباً بدت تدار بشكل موحد تابع لـ مركزية إسبانيا. نافارا والأراضي الباسكية الأخرى دعمت فيليبي الخامس منذ البداية، لأنهم توقعوا أن يكون مثل سلفه هنري الثالث من نافارا، لكن سرعان ما تغير الحال مع الحملة العسكري لسحق الانتفاضة في الباسك، ومع ذلك لاحقاً تراجع عن نيته في إلغاء قوانينها ومواثيقها القديمة. صدرت المواثيق الإلغاء لأول مرة في عام 1707 في فالنسيا وأراغون، وفي عام 1715 في مايوركا و جزر البليار الأخرى (باستثناء مينوركا ، التي كانت مستعمرة لـ المملكة المتحدة لبريطانيا العظمى في ذلك الوقت)، وأخيراً في كاتالونيا في 16 كانون الثاني من عام 1716. هذه المراسيم خلقت بالفعل الجنسية الإسبانية، بحيث أن القضاء لا يمكنه الآن تميز بين قشتالة وأراغون فيما يتعلق بالحقوق أو القانون، وأيضا تم إلغاء الحدود الداخلية والجمارك باستثناء في إقليم الباسك، وأيضا تم إعطاء منحة لجميع الإسبان على التجارة مع المستعمرات الأمريكية الإسبانية (وليس حكر على القشتاليين كما هو في السابق). فيليبي دي بوربون انتصر أخيراً في حرب الخلافة الإسبانية الدامية وبذلك أصبح أول ملك لإسبانيا من سلالة بوربون العريقة، وفرض سياسات التوحيد على تاج أراغون الذين كانوا أنصار خصمه الأرشيدوق كارل هابسبورغ، هذه المواثيق والأوامر شكلت أول تحقيق النجاح في إسبانيا كدولة مركزية، وذلك تمشياً مع بلدان أوروبية أخرى بحيث الملوك فيها تتزايد سلطاتهم، وأيضا كنوع من العقاب على هذه الأراضي التي حاربت ضد فيليب الخامس في حرب الخلافة، وتم تعيين كبار موظفي الخدمة المدنية مباشرة من مدريد مدينة بلاط الملكي، وألغيت معظم المؤسسات في هذه المناطق، وأصبح أيضا القضايا المعروضة على المحاكم وجادل فيها لا يتم إلا بـ القشتالية (الإسبانية حالياً)، والتي أصبحت اللغة الوحيدة للحكومة، بعد تشريد اللاتينية و الكاتالانية وغيرها من اللغات في إسبانيا. (ar)
  • Die Decretos de Nueva Planta (frei übersetzt: Verordnungen zur gründlichen Erneuerung) bestanden aus einer ganzen Reihe von Verordnungen. Philipp V. erließ sie, teilweise noch während des Spanischen Erbfolgekrieges, ab Juni 1707, um die Regierung, die Verwaltung und das Rechtswesen in allen von ihm beherrschten Gebieten Spaniens zu vereinheitlichen. Besonders in den Ländern der Krone von Aragón herrschte bis dahin, durch die Privilegien des Adels und der Cortes, eine Machtteilung zwischen den Corts und dem König. Politisches Ziel der Decretos de Nueva Planta war es, diese Sonderrechte zu beseitigen und Spanien in einen absolutistischen Einheitsstaat umzuwandeln. Seit dem Regierungsantritt des Königs Karl I. im Jahr 1516 waren die verschiedenen Herrschaften der Krone Kastiliens und der Krone von Aragón unter einem Monarchen vereinigt. Dabei handelte es sich aber praktisch nur um eine Personalunion. In den verschiedenen Reichen Königreich Kastilien, Königreich Aragón, Fürstentum Katalonien, Königreich Valencia, Königreich Navarra, Sizilien usw. bestanden getrennte Ständeversammlungen (Cortes), die streng darauf achteten, dass auf ihrem Gebiet Gerichte nach dem jeweils örtlichen Recht entschieden und die besonderen Vorrechte und Traditionen der Herrschaftsgebiete beachtet wurden. Die Decretos de Nueva Planta hatten in erster Linie Auswirkungen auf Valencia, Aragón, Katalonien und Mallorca: * Der größte Teil der Sonderrechte der einzelnen Herrschaftsgebiete wurde aufgehoben. * Die Cortes in den Reichen der Krone von Aragón und viele andere Ratsversammlungen in diesen Ländern wurden abgeschafft. * Außer in Valencia wurde nur noch im Bereich des Privatrechtes nach örtlichem Recht entschieden. * Die Landessprachen wurden nicht beachtet, die kastilische Sprache wird auferlegt. * Ein vom König eingesetzter Capitán General war der oberste militärische und politische Befehlshaber. * Die Stellen der oberen Gerichte wurden mit Personen besetzt, die mit den Bourbonen sympathisierten. * Das Recht, dass hohe Stellen in der Verwaltung, der Gerichtsbarkeit und beim Militär nicht mit „Ausländern“ besetzt werden durften, wurde abgeschafft. Stellen in Aragón durften jetzt auch mit Kastiliern besetzt werden. * In den großen Städten wurden – wie in Kastilien – die Stadträte auf Lebenszeit eingesetzt. Den Vorsitz der Versammlung (Cabildos) hatte ein vom König eingesetzter Corregidor. * Die Zollgrenzen zwischen Kastilien und Aragón wurden aufgehoben. * In ganz Spanien wurde ein neues System der Erhebung von Zöllen und Abgaben entwickelt. (de)
  • Inter 1707 kaj 1716, la Dekretoj de Nueva Planta estis serio de dekretoj de Filipo la 5-a nuligis aŭ malpliigis la foruojn kaj morojn de la regnoj kaj teritorioj de Hispanio kiuj batalis kontraŭ li en la Milito de hispana sukcedo. Tiele malaperis la politikaj rajtoj kiujn havis la Regno de Aragono (ĝis tiam validaj en Aragonio kaj Katalunio) kiuj survivis dum la regado de la reĝoj de la dinastio de Habsburgoj en Hispanio. Ĝenerale ŝanĝis la politika kaj administra situacio de la lando kaj pro tio malaperis ankaŭ la rajtoj de la municipoj de la Regno de Kastilio. La ĝeneralaj institucioj de Kastilio etendiĝis al la orientaj teritorioj hispanaj nome Regno de Aragono. Fakte triumfis antikvaj planoj kiaj tiu de la . En tiu direkto ekestis deviga la uzado de la kastilia lingvo kiel en preskaŭ ĉiuj institucioj kiuj ĝis tiam ne estis uzanta ĝin, laŭ la modelo centrisma de la Burbonoj kiun la absolutisma franca monarkio estis adoptinta ekde la epoko de Francisko la 1-a. (eo)
  • Oin Berriko Dekretuak (gaztelaniaz: Decretos de Nueva Planta, katalanez: Decrets de Nova Planta) 1707-1716 urteen artean aldarrikatu ziren dekretu multzoak dira. Filipe V.a Espainiakoak Ondorengotza Gerraren (1701-1715) ostean aldarrikatu zituen. Dekretu horien bidez, Ondorengotza Gerraren garaileak (Filipe V.a Espainiakoak) Karlos Austriako artxidukearen alde jarritako erreinuen lege zein instituzio propioak deuseztatu zituen, Monarkia Hispaniko zentralistagoa sortzeko helburuarekin, Frantzian borboitarrek egiten zuten bezala. Monarkia Hispanikoaren baitan Karlos Austriako artxidukearen alde egondako lurraldea Aragoiko Koroa izan zen, hori zela eta, Valentziako zein Aragoiko Erresumak 1707ko ekainaren 29an, Mallorcakoak 1715eko azaroaren 28an eta Kataluniako Printzerriak 1716ko urtarrilaren 16an, foru eta erakundeak galdu zituzten. Horrela, Koroa horrek independentzia galdu zuen, Gaztelako egitura juridiko-politikoaren menpe geratuz. Formalki, dekretuak Aragoiko eta Gaztelako Koroaren lurraldeetako «oin berria» ezartzen zuten errege-zedula batzuk ziren. (eu)
  • Los Decretos de Nueva Planta son un conjunto de decretos promulgados entre 1707 y 1716, por el rey Felipe V de Borbón, vencedor de la guerra de sucesión española (1701-1715), por los cuales quedaron abolidas las leyes e instituciones propias del Reino de Valencia y del Reino de Aragón el 29 de junio de 1707, del Reino de Mallorca el 28 de noviembre de 1715 y del Principado de Cataluña el 16 de enero de 1716, todos ellos integrantes de la Corona de Aragón que se habían decantado por el archiduque Carlos, poniendo fin así a la estructura compuesta de la Monarquía Hispánica de los Austrias. Estos decretos también fueron aplicados a la organización jurídica y administrativa de la Corona de Castilla. Formalmente, los decretos eran una serie de reales cédulas por las que se establecía la «nueva planta» de las Reales Audiencias de los territorios de la Corona de Aragón y de Castilla. (es)
  • The Nueva Planta decrees (Spanish: Decretos de Nueva Planta, Catalan: Decrets de Nova Planta, English: "Decrees of the New Plant") were a number of decrees signed between 1707 and 1716 by Philip V, the first Bourbon King of Spain, during and shortly after the end of the War of the Spanish Succession by the Treaty of Utrecht. The Decrees put an end to the existence of the realms of the Crown of Aragon (Aragon, Catalonia, Valencia and Majorca) as separate political entities within a common monarchy and incorporated them into the Crown of Castile, essentially establishing the Kingdom of Spain as a French-style absolute monarchy. (en)
  • Les décrets de Nueva Planta (en castillan decretos de Nueva Planta ; en catalan decrets de Nova Planta) sont une série de pris entre 1707 et 1716 par le roi Philippe V, premier monarque espagnol de la maison de Bourbon, et par lesquels fut substantiellement modifiée l'organisation territoriale des royaumes hispaniques. Des trois décrets, le premier est le décret de Nueva Planta proprement dit. Pris le 29 juin 1707, il ne concerne que le royaume d'Aragon et celui de Valence. Les deux autres décrets sont celui du 28 novembre 1715, concernant le royaume de Majorque, et celui du 16 janvier 1716, concernant la principauté de Catalogne. Les décrets se traduisirent concrètement par l'abolition des fors des royaumes de la couronne d'Aragon qui avaient pris parti contre lui lors de la guerre de Succession d'Espagne, la dissolution de l'organisation territoriale des royaumes de la couronne de Castille et l'annulation des privilèges en vigueur dans ses municipalités. Sur le plan formel il s'agit d'une série d'ordonnances royales (reales cédulas) établissant la « nouvelle base » (« nueva planta ») des audiences royales contrôlant les territoires des deux couronnes. Elles furent toutes précédées de l'abolition des institutions propres à chaque région. Les réformes engagées par les décrets furent largement inspirées par le modèle d'État centralisé de la France, dont était originaire le nouveau roi, et représentèrent un changement radical par rapport au système précédemment mis en place par la maison d'Autriche. Ils marquent une étape fondamentale dans l'élaboration d'un esprit national, notamment par l'imposition du castillan comme langue exclusive dans l'administration et le gouvernement, et la modernisation de l'appareil d'État espagnol. (fr)
  • I decreti di Nueva Planta (in spagnolo: Decretos de Nueva Planta; in catalano: Decrets de Nova Planta) sono quattro decreti firmati tra il 1707 ed il 1716 dal re di Spagna Filippo V mediante i quali fu cambiata l'organizzazione territoriale dei regni della Corona d'Aragona, che aveva parteggiato per l'arciduca Carlo d'Asburgo durante la guerra di successione spagnola. Ebbero come conseguenza l'abolizione delle autonomie locali e l'imposizione della lingua castigliana nell'uso ufficiale dello stato. (it)
  • Dekrety de Nueva Planta – zbiór dekretów, poprzez które zmieniono organizację terytorialną Królestwa Hiszpanii i zniesiono prawa królestw Korony Aragonii, które walczyły przeciw Filipowi V Burbonowi w wojnie o sukcesję hiszpańską, w ten sam sposób zmieniono organizację terytorialną w królestwach i anulowano Fueros i wolności jej municypiów. Formalnie chodzi o serię (królewskich nakazów), przez które ustanowiono „nueva planta” (nowy porządek) terytoriów Korony Aragonii i . Wszystkie one zostały poprzedzone zniesieniem odrębnych instytucji. (pl)
  • De Decretos de Nueva Planta (vrij vertaald: Besluiten voor een grondige vernieuwing) waren een reeks van Spaanse koninklijke verordeningen. Filips V decreteerde ze, ten dele noch tijdens de Spaanse Successieoorlog, vanaf juni 1707, om de regering, de administratie en het juridische systeem in alle door hem beheerste gebieden van Spanje uniform te maken. In het bijzonder in de landen van de Kroon van Aragón bestond er tot dan toe, door de privileges van de adel en de Cortes, een machtsverdeling tussen de Cortes en de koning. In de Constitucions catalanes werd de arbitraire macht van de koning zeer beperkt en moesten de besluiten door de Staten Generaal, de zogenaamde Corts Catalanes bekrachtigd worden. De politieke doelstelling van de Decretos de Nueva Planta was om deze bijzondere rechten uit te schakelen en van Spanje een absolutistische eenheidsstaat te maken. Sinds de aanvaarding van de regering van koning Karel V in 1516 waren de verschillende gebieden de Kroon van Castilië en de Kroon van Aragón onder één monarch verenigd. Het ging daarbij echter slechts om een personele unie. In de verschillende rijken, het koninkrijk Castilië, het koninkrijk Aragon, het vorstendom Catalonië, het koninkrijk Valencia, het koninkrijk Navarra, het koninkrijk Sicilië, enzovoorts bestonden aparte Statenvergaderingen (Cortes), die er streng op toezagen, dat op hun grondgebied de rechtspraak volgens de plaatselijke wetten en de speciale voorrechten en tradities van hun gebied werd uitgeoefend. De decreten die deze voorrechten afschaften werden in 1707 uitgevaardigd in Valencia en Aragon, in 1715 in Majorca en de andere eilanden van de Balearen (met uitzondering van Menorca, toentertijd een Britse kolonie) en ten slotte in Catalonië op 16 januari 1716. De Decretos de Nueva Planta hadden in de eerste plaats vooral een impact op Valencia, Aragon, Catalonië en Mallorca: * Het merendeel van de bijzondere rechten van de afzonderlijke gebieden werd opgeheven. * De Corts in de rijken van de Kroon van Aragon, en vele andere raadsvergaderingen in deze landen werden afgeschaft. * Met uitzondering van het koninkrijk Valencia werd nu enkel nog maar op het vlak van het privaatrecht volgens de lokale wetgeving recht gesproken. * Er werd rekening gehouden met de lokale talen, maar het Castiliaans (Spaans) genoot op politiek gebied de voorkeur. * Een door de koning benoemde kapitein-generaal werd de opperste militaire en politieke bevelhebber. * Posities in de opperste rechtbanken werden ingevuld met personen die met het huis Bourbon-Anjou sympathiseerden. * Het recht, dat hoge posten in de regering, de rechterlijke macht en het leger niet door "buitenlanders" mochten worden bekleed, werd afgeschaft. In Aragon konden nu ook hoge posities worden ingevuld door Castilianen. * In de grote steden werden - zoals in Castilië - de gemeenteraad voor het leven ingevoerd. Het voorzitterschap van de vergadering kwam toe aan een door de koning benoemd corregidor. * De tolgrenzen tussen Castilië en Aragon werden opgeheven. * In heel Spanje werd een nieuw systeem voor de inning van tollen en belastingen ontwikkeld. De decreten betekenden het begin van het koninkrijk Spanje. (nl)
  • Декреты Нуэва-Планта (кат. Decrets de Nova Planta, исп. Decretos de Nueva Planta) — три королевских указа, которыми были ликвидированы политические структуры Каталонии, Валенсии, Балеарских островов (каталонские страны) и Арагона. (ru)
  • Os Decretos do Novo Plano ou Decretos de Nova Planta (Decretos de Nueva Planta em espanhol) são um conjunto de decretos pelos quais se mudou a organização territorial dos Reinos de Espanha e se aboliram os foros dos reinos da Coroa de Aragão, que tomaram partido contra Filipe V de Bourbon na Guerra da Sucessão Espanhola, da mesma maneira que se dissolveu a organização territorial em reinos da Coroa de Castela e se anularam os foros e liberdades dos seus municípios. Formalmente tratava-se de uma série de Reais Cédulas pelas quais era estabelecida a nova estrutura ("nueva planta") das Reais Audiências dos territórios da Coroa de Aragão e de Castela. Todos eles foram precedidos de uma abolição das instituições próprias. (pt)
  • 《新基本法令》(西班牙語:Los Decretos de Nueva Planta,或縮寫為「DNP」)是指西班牙國王腓力五世在1707至1716年間頒布的一系列法令,旨在重組原構成西班牙國家的各王國之地方架構和法律體系。通過該系列法令,菲利普五世得以廢除在西班牙王位繼承戰爭抵抗自己的亞拉岡王位領地的地方政治架構和法律,與此同時也重組卡斯提爾王位領地的地方政治架構和地方市鎮的自治特權。該系列法案的條文,雖然只是宣示重組亞拉岡和卡斯提爾各地的皇家審問院的管轄區,而相應的地方機構則隨即裁撤而達致相關的重組。 (zh)
  • Декрети Нуева Планта (кат. Decrets de Nova Planta, ісп. Decretos de Nueva Planta, арагон. Decretos de Nueba Planta) — три королівські укази, якими були скасовані політичні структури Каталонії, Валенсії, Балеарських островів (каталанські країни) та Арагону. (uk)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 1173697 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 5251 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1121207813 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • The Nueva Planta decrees (Spanish: Decretos de Nueva Planta, Catalan: Decrets de Nova Planta, English: "Decrees of the New Plant") were a number of decrees signed between 1707 and 1716 by Philip V, the first Bourbon King of Spain, during and shortly after the end of the War of the Spanish Succession by the Treaty of Utrecht. The Decrees put an end to the existence of the realms of the Crown of Aragon (Aragon, Catalonia, Valencia and Majorca) as separate political entities within a common monarchy and incorporated them into the Crown of Castile, essentially establishing the Kingdom of Spain as a French-style absolute monarchy. (en)
  • I decreti di Nueva Planta (in spagnolo: Decretos de Nueva Planta; in catalano: Decrets de Nova Planta) sono quattro decreti firmati tra il 1707 ed il 1716 dal re di Spagna Filippo V mediante i quali fu cambiata l'organizzazione territoriale dei regni della Corona d'Aragona, che aveva parteggiato per l'arciduca Carlo d'Asburgo durante la guerra di successione spagnola. Ebbero come conseguenza l'abolizione delle autonomie locali e l'imposizione della lingua castigliana nell'uso ufficiale dello stato. (it)
  • Dekrety de Nueva Planta – zbiór dekretów, poprzez które zmieniono organizację terytorialną Królestwa Hiszpanii i zniesiono prawa królestw Korony Aragonii, które walczyły przeciw Filipowi V Burbonowi w wojnie o sukcesję hiszpańską, w ten sam sposób zmieniono organizację terytorialną w królestwach i anulowano Fueros i wolności jej municypiów. Formalnie chodzi o serię (królewskich nakazów), przez które ustanowiono „nueva planta” (nowy porządek) terytoriów Korony Aragonii i . Wszystkie one zostały poprzedzone zniesieniem odrębnych instytucji. (pl)
  • Декреты Нуэва-Планта (кат. Decrets de Nova Planta, исп. Decretos de Nueva Planta) — три королевских указа, которыми были ликвидированы политические структуры Каталонии, Валенсии, Балеарских островов (каталонские страны) и Арагона. (ru)
  • Os Decretos do Novo Plano ou Decretos de Nova Planta (Decretos de Nueva Planta em espanhol) são um conjunto de decretos pelos quais se mudou a organização territorial dos Reinos de Espanha e se aboliram os foros dos reinos da Coroa de Aragão, que tomaram partido contra Filipe V de Bourbon na Guerra da Sucessão Espanhola, da mesma maneira que se dissolveu a organização territorial em reinos da Coroa de Castela e se anularam os foros e liberdades dos seus municípios. Formalmente tratava-se de uma série de Reais Cédulas pelas quais era estabelecida a nova estrutura ("nueva planta") das Reais Audiências dos territórios da Coroa de Aragão e de Castela. Todos eles foram precedidos de uma abolição das instituições próprias. (pt)
  • 《新基本法令》(西班牙語:Los Decretos de Nueva Planta,或縮寫為「DNP」)是指西班牙國王腓力五世在1707至1716年間頒布的一系列法令,旨在重組原構成西班牙國家的各王國之地方架構和法律體系。通過該系列法令,菲利普五世得以廢除在西班牙王位繼承戰爭抵抗自己的亞拉岡王位領地的地方政治架構和法律,與此同時也重組卡斯提爾王位領地的地方政治架構和地方市鎮的自治特權。該系列法案的條文,雖然只是宣示重組亞拉岡和卡斯提爾各地的皇家審問院的管轄區,而相應的地方機構則隨即裁撤而達致相關的重組。 (zh)
  • Декрети Нуева Планта (кат. Decrets de Nova Planta, ісп. Decretos de Nueva Planta, арагон. Decretos de Nueba Planta) — три королівські укази, якими були скасовані політичні структури Каталонії, Валенсії, Балеарських островів (каталанські країни) та Арагону. (uk)
  • مراسيم نويفا بلانتا ( الإسبانية :Decretos de Nueva Planta ، الكاتالانية :Decrets de Nova Planta) كانت مجموعة من المراسيم وقعت بين 1707 و1716 من قبل فيليبي من بوربون، أول ملك إسبانيا قانوناً، بعد فترة وجيزة من نهاية حرب الخلافة الإسبانية بعد انعقاد معاهدة أوترخت، وذلك لأن كتالونيا وقفت ضده في الحرب وهو ما اعتبره تمرداً. نافارا والأراضي الباسكية الأخرى دعمت فيليبي الخامس منذ البداية، لأنهم توقعوا أن يكون مثل سلفه هنري الثالث من نافارا، لكن سرعان ما تغير الحال مع الحملة العسكري لسحق الانتفاضة في الباسك، ومع ذلك لاحقاً تراجع عن نيته في إلغاء قوانينها ومواثيقها القديمة. (ar)
  • Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya. Amb totes aquestes lleis el monarca borbònic s'arrogà la sobirania dels regnes invocant un dret diví. Fins aleshores la Monarquia d'Espanya s'havia governat mitjançant un sistema de consells deliberatius i col·legiats —règim polisinodial—, que amb els decrets de Nova Planta quedà extingit i s'imposà un nou règim de secretaries d'Estat —executiu i jeràrquic— que es fonamentava en darrer terme en la «reial voluntat» del monarca com a font de tota sobirania. (ca)
  • Inter 1707 kaj 1716, la Dekretoj de Nueva Planta estis serio de dekretoj de Filipo la 5-a nuligis aŭ malpliigis la foruojn kaj morojn de la regnoj kaj teritorioj de Hispanio kiuj batalis kontraŭ li en la Milito de hispana sukcedo. Tiele malaperis la politikaj rajtoj kiujn havis la Regno de Aragono (ĝis tiam validaj en Aragonio kaj Katalunio) kiuj survivis dum la regado de la reĝoj de la dinastio de Habsburgoj en Hispanio. Ĝenerale ŝanĝis la politika kaj administra situacio de la lando kaj pro tio malaperis ankaŭ la rajtoj de la municipoj de la Regno de Kastilio. La ĝeneralaj institucioj de Kastilio etendiĝis al la orientaj teritorioj hispanaj nome Regno de Aragono. Fakte triumfis antikvaj planoj kiaj tiu de la . (eo)
  • Die Decretos de Nueva Planta (frei übersetzt: Verordnungen zur gründlichen Erneuerung) bestanden aus einer ganzen Reihe von Verordnungen. Philipp V. erließ sie, teilweise noch während des Spanischen Erbfolgekrieges, ab Juni 1707, um die Regierung, die Verwaltung und das Rechtswesen in allen von ihm beherrschten Gebieten Spaniens zu vereinheitlichen. Besonders in den Ländern der Krone von Aragón herrschte bis dahin, durch die Privilegien des Adels und der Cortes, eine Machtteilung zwischen den Corts und dem König. Politisches Ziel der Decretos de Nueva Planta war es, diese Sonderrechte zu beseitigen und Spanien in einen absolutistischen Einheitsstaat umzuwandeln. Seit dem Regierungsantritt des Königs Karl I. im Jahr 1516 waren die verschiedenen Herrschaften der Krone Kastiliens und der Kro (de)
  • Los Decretos de Nueva Planta son un conjunto de decretos promulgados entre 1707 y 1716, por el rey Felipe V de Borbón, vencedor de la guerra de sucesión española (1701-1715), por los cuales quedaron abolidas las leyes e instituciones propias del Reino de Valencia y del Reino de Aragón el 29 de junio de 1707, del Reino de Mallorca el 28 de noviembre de 1715 y del Principado de Cataluña el 16 de enero de 1716, todos ellos integrantes de la Corona de Aragón que se habían decantado por el archiduque Carlos, poniendo fin así a la estructura compuesta de la Monarquía Hispánica de los Austrias. Estos decretos también fueron aplicados a la organización jurídica y administrativa de la Corona de Castilla. Formalmente, los decretos eran una serie de reales cédulas por las que se establecía la «nueva (es)
  • Oin Berriko Dekretuak (gaztelaniaz: Decretos de Nueva Planta, katalanez: Decrets de Nova Planta) 1707-1716 urteen artean aldarrikatu ziren dekretu multzoak dira. Filipe V.a Espainiakoak Ondorengotza Gerraren (1701-1715) ostean aldarrikatu zituen. Dekretu horien bidez, Ondorengotza Gerraren garaileak (Filipe V.a Espainiakoak) Karlos Austriako artxidukearen alde jarritako erreinuen lege zein instituzio propioak deuseztatu zituen, Monarkia Hispaniko zentralistagoa sortzeko helburuarekin, Frantzian borboitarrek egiten zuten bezala. (eu)
  • Les décrets de Nueva Planta (en castillan decretos de Nueva Planta ; en catalan decrets de Nova Planta) sont une série de pris entre 1707 et 1716 par le roi Philippe V, premier monarque espagnol de la maison de Bourbon, et par lesquels fut substantiellement modifiée l'organisation territoriale des royaumes hispaniques. (fr)
  • De Decretos de Nueva Planta (vrij vertaald: Besluiten voor een grondige vernieuwing) waren een reeks van Spaanse koninklijke verordeningen. Filips V decreteerde ze, ten dele noch tijdens de Spaanse Successieoorlog, vanaf juni 1707, om de regering, de administratie en het juridische systeem in alle door hem beheerste gebieden van Spanje uniform te maken. De Decretos de Nueva Planta hadden in de eerste plaats vooral een impact op Valencia, Aragon, Catalonië en Mallorca: De decreten betekenden het begin van het koninkrijk Spanje. (nl)
rdfs:label
  • مراسيم نويفا بلانتا (ar)
  • Decrets de Nova Planta (ca)
  • Decretos de Nueva Planta (de)
  • Dekretoj de Nueva Planta (eo)
  • Decretos de Nueva Planta (es)
  • Oin Berriko Dekretuak (eu)
  • Decreti di Nueva Planta (it)
  • Décrets de Nueva Planta (fr)
  • Nueva Planta decrees (en)
  • Decretos de Nueva Planta (nl)
  • Dekrety de Nueva Planta (pl)
  • Decretos do Novo Plano (pt)
  • Декреты Нуэва-Планта (ru)
  • Декрети Нуева Планта (uk)
  • 新基本法令 (zh)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:eventEnd of
is rdfs:seeAlso of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License