| dbo:abstract
|
- Una leproseria (també: colònia de leprosos, llatzeret o casa de llàtzer) era històricament un lloc per aïllar les persones amb lepra (malaltia de Hansen). El terme llatzeret, que deriva del nom de la figura bíblica Sant Llàtzer, pot referir-se a llocs d'aïllament, que en algun moment també van ser "colònies", o llocs on vivien o s'hi enviaven els leprosos. Molts dels primers llatzerets eren dirigits per cases monàstiques cristianes. Hi ha hospitals de leprosos arreu del món per tractar els afectats de lepra, especialment a l'Àfrica, el Brasil, la Xina i l'Índia.) Des de la més remota antiguitat els legisladors i els governants s'han preocupat d'evitar el contagi de la lepra mitjançant l'expulsió o reclusió de les persones que pateixen aquesta malaltia. Els llibres de Moisès contenen ja una sèrie de disposicions contra aquella malaltia, donant senyals per conèixer-la i allunyar els que n'estiguessin atacats. Els sacerdots, als quals es confiava aquesta missió d'higiene pública, havien d'examinar els qui s'assenyalava com a leprosos, i una vegada declarada i reconeguda la malaltia, el pacient era expulsat del camp. Llavors romania en segrest fins a nou examen, amb el cap descobert i el cap tapat amb un vel perquè ningú pogués acostar-se a ell. Si guaria tornava admetre'l, després d'una ofrena en sacrifici expiatori, però si no guaria, la pena de segrest era perpètua. Pel que fa als vestits de llana o de lli, que es creien capaços de transmetre la infecció, s'examinaven i purificaven o cremaven, segons els casos. Les cases dels leprosos havien de ser objecte de diverses reparacions, i encara en certs casos eren demolides. Contra la lepra com a malaltia no es coneixia cap tractament al poble israelià. Entre els xinesos, indostans i perses es troben així mateix diversos exemples de mesures contra els leprosos, ja allunyant-los, ja segrestant-los. S'ha afirmat per diversos historiadors, com Tàcit, Justí i Manetó, que els faraons van expulsar els hebreus d'Egipte per creure'ls portadors de la lepra. Aquesta era ja coneguda a Grècia, on es va introduir sobretot després de les conquestes d'Alexandre, havent-hi localitats el nom de les quals recordava la terrible malaltia. Pausànies esmenta a l'Èlida el poble de Lèpreon, anomenat així per la lepra que allí havia regnat. Els gals edificaven temples a les divinitats malèfiques de la lepra, esmentant-se el de Leprosus, en temps de Septimi Sever, al país avui anomenat Berric. A Itàlia, encara que la lepra apareix ja citada per Plini i per Cels, no sembla que fos comú. El rei llombard Rotari va ordenar el segrest i relegació dels leprosos, i el mateix van fer Carlemany i Pipí el Breu per tallar els progressos de la malaltia importada de Síria pels sarraïns. Les lleis franques desposseïen dels seus béns als leprosos i els declaraven morts civilment, sense deixar-los cap altre recurs que el de la caritat pública. La pietat cristiana en recollir aquests infeliços els va col·locar sota l'advocació de Sant Llàtzer, i d'aquí el nom de llatzerets que es va donar i segueix donant-se en algunes parts a les leproseries. Sant Epifani esmenta ja l'existència a Sebasta de Cesarea d'hospitals on s'admeti els leprosos. No obstant això, la primera leproseria, és a dir, destinada únicament a cura de leprosos, no vaig aparèixer esmentada fins a 460, a Saint-Oyen. El 570 apareix una altra a Chalon-sur-Saône, el 571 una altra a Charolais i el 654 una altra a Verdún. A partir del segle VIII es multipliquen les leproseries, i s'organitzen sota la direcció de Nicolás de Corbie França, i d'abat Otmar a Alemanya. Durant els segles IX i X, amb la difusió creixent de la lepra, no hi va haver població d'alguna importància que no tingués la seva leproseria. L'historiador Maturiono Paris avaluava en 19.000 el seu número per a tota la cristiandat, ja d'ordres religioses Eren les leproseries de fundació reial o senyorial, i de vegades comunal o eclesiàstica, ja de capítols, ja d'ordres religioses. El 1048 el pontífex Damas II va fundar una congregació destinada a la cura dels leprosos. Va ser nomenada de Sant Llàtzer o Sant Martí de Jerusalem i unida després a les ordres militars del Carmel i de Sant Maurici. Fins al 1235 el seu gran mestre deia ser precisament un leprós. L'ordre de Sant Llàtzer va servir en gran manera, durant les Croades, i així va acompanyar en particular les de sant Lluís. A Espanya el primer hospital de leprosos va ser fundat a Palència el 1067, segons la tradició, pel Rodrigo Díaz de Vivar. En 1477 els reis catòlics van ordenar la creació dels alcaldes de la lepra que tenien al seu càrrec vigilar i recollir els leprosos. Ja en 1284, i durant el regnat de Sanç IV de Castella el Bravo, es va ordenar el segrest dels malatos o gafos (leprosos) perquè no encomanessin la malaltia als sans, recordant a aquest propòsit una disposició igual de don Alfons X el Savi. La malaltia feia estralls, especialment al nord d'Espanya, i, per tant, s'hi van haver de crear les primeres leproseries. A Aragó i València es troben també leproseries a l'Edat Mitjana, i la de Barcelona adscrita des de la seva fundació a l'hospital de la ciutat comtal. A Catalunya s'anomenaven cugús i masconfes els leprosos, i les lleis castigaven severament al que així motejaven un home sa. Les leproseries van ser al principi immunds barracons; però després, gràcies a les dotacions que algunes van rebre, va millorar la seva manera de ser, Encara que els leprosos rebien cures i assistència, mancaven, però, de tota intervenció mèdica, per reputar-se la malaltia com a incurable. Les leproseries es componien en general d'un cos d'edifici, situat força lluny de tot arreu habitat, amb capella i cementiri adjunts. Darrere de l'habitació principal hi havia un pati i un pou beneït. Els malalts que successivament entraven i no cabien a l'edifici, s'allotjaven en barracons que s'anaven construint, emmurallant-se el conjunt d'edificacions destinades als leprosos. Cadascuna d'aquestes casetes disposava d'un hort reduït que cultivava el mateix leprós. Estava vedat a tothom, excepció dels dies de Pasqua, l'accés a la leproseria. Durant el diumenge se situaven els leprosos a prop del camí i cridaven l'atenció als vianants per mitjà de campanetes, implorant així la caritat pública. La cura dels leprosos es confiava a religioses i religiosos que portaven la mateixa vestidura que aquells i amb un tros de drap vermell per fer-se conèixer del poble. A més de l'agricultura es permetia als leprosos la ramaderia, però només per tenir carn amb destinació al seu propi consum, trobant-se severament prohibida la venda d'aquella als carnissers de la vila. Sovint van estar ben dotades les leproseries, atorgant-los els reis el privilegi de terres franques i fent-los donacions de blat i de vi, a més de deixar-los quantiosos llegats per testament. No faltaven leproseries per a gent rica i acomodada. Els leprosos no sols rebien comptes de gestió dels seus béns, sinó que tenien dret a oposar-se a l'admissió d'altres leprosos si no es conformaven amb els usos de la casa sota jurament. Un reglament especial fixava l'alimentació, el vestit i els diners destinats a cada malalt. Les infraccions es castigaven, ja amb el règim de pa i aigua, ja amb una severa reclusió ja amb l'expulsió, que era tant com condemnar el malalt a morir de gana. És fa difícil saber si realment eren leprosos tots els reclosos a les leproseries, i és fàcil que hi hagués malalts que no ho eren atès el que era rudimentari dels coneixements dermatològics d'aquella època. La Lepra, en efecte, s'ha confós successivament amb la sarna, la tinya, la tuberculosi, la sífilis, el psoriasi i el vitiligen. Tampoc falten simuladors que es presenten com a leprosos per viure a la folgança i persones caritatives que acudien a aquell subterfugi per socórrer els desgraciats malalts. No faltaven tampoc queixes sobre famílies interessades a fer passar per leprós algun dels seus individus per segrestar-lo i apoderar-se dels seus béns. La cosa era tant més fàcil quant l'examen dels malalts per entrar a les leproseries era únicament empíric i a cura dels religiosos assistents. Les proves a que se sotmetien els presumptes malalts variaven segons les localitats i eren generalment fantàstiques. El cirurgià espanyol Juan Fragoso, a la seva Cirugia Universal, dóna regles per reconèixer la lepra, però junt a algunes molt certes, hi ha altres absurdes. Sigui com vulgui, i una vegada l'oficial diocesà pronunciava des del púlpit la declaració de lepra tocant a un subjecte, aquest quedava ipso facto segrestat de la societat dels seus semblants. El diumenge següent, el sacerdot l'esperava a la porta de l'església on s'havia de trobar el leprós vestit de negre, i després de ruixar-lo amb aigua beneïda celebrava una missa de l'Esperit Sant pro infirmis. Després de la missa, el leprós era conduït en processó fins a la leproseria, i a la cabanya que se li destinava es tirava terra del cementiri veí pronunciant les solemnes paraules: Es lliurava llavors al leprós una campaneta, uns guants i una cistella i es llegien diverses prohibicions. Aquestes eren molt rigoroses, com no tocar res sinó amb bastó, no menjar ni beure sinó en companyia d'altres leprosos, no parlar als qui li preguntessin per evitar infectar-los amb l'alè, no passar per camins estrets per no fregar amb persones sanes. Com es veu, el segrest dels leprous no era absolut, sinó que mitjançant certes restriccions es podien comunicar amb els altres. Els nens nascuts de leprosos eren batejats en pila baptismal a part. Algunes lleis angleses privaven del dret d'heretar els fills de leprosos, i alguns costums jurídics francesos només els reservaven l'usdefruit. La barbàrie de l'època es revelava en algunes disposicions, com la que manava cremar viva la dona leprosa que es fes embarassada després de la segrestació. El matrimoni dels leprosos s'anul·lava en alguns països.Amb el temps el flagell de la lepra va ser en disminució i les leproseries van veure disminuir el nombre dels seus habitants potser per haver-se estudiat millor aquella malaltia i no englobar sota el seu nom tantes diverses afeccions de la pell. Sigui com vulgui les leproseries continuaven ben dotades i llavors no van trigar a néixer abusos com el de fingir-se leprosos una multitud de captaires i ganduls per ser asilats sense treballar. En l'actualitat la leproseria és un verdader hospital proveït de diversos serveis auxiliars propis d'una clínica dermatològica. La lepra és una malaltia oblidada que persisteix en algunes regions del món, especialment a Amèrica i al sud-est asiàtic. Cada any encara es diagnostica més de 200.000 casos al món. (ca)
- Leprosárium bylo od středověku až do novověku zařízení k izolování nemocných leprou od zbytku obyvatelstva, aby se zabránilo dalšímu šíření nemoci. (cs)
- Λεπροκομείο ή Αποικία λεπρών ονομάζεται η καραντίνα ουσιαστικά των πασχόντων από λέπρα (επιστημονικός όρος: Νόσος Του Χάνσεν). Οι λεπροί εξορίζονταν στα λεπροκομεία για προφύλαξη του λαού από την ασθένεια. (el)
- In einem Leprosorium (Leprosenhaus, lateinisch domus leprosorum), einer Form des Siechenhauses, oder in einer Leprakolonie, wurden von der Antike bis in die Neuzeit an Lepra, genannt auch „Aussatz“ (womit auch andere auffällige Hauterkrankungen bezeichnet wurden), Erkrankte vom Rest der Bevölkerung isoliert, um bei Fehlen wirksamer Medikamente eine Weiterverbreitung der Krankheit zu verhindern. (de)
- A leper colony, also known by , is an isolated community for the quarantining and treatment of lepers, people suffering from leprosy. M. leprae, the bacterium responsible for leprosy, is believed to have spread from East Africa through the Middle East, Europe, and Asia by the 5th century before reaching the rest of the world more recently. Historically, leprosy was believed to be extremely contagious and divinely ordained, leading to enormous stigma against its sufferers. Other severe skin diseases were frequently conflated with leprosy and all such sufferers were kept away from the general public, although some religious orders provided medical care and treatment. Recent research has shown M. leprae has maintained a similarly virulent genome over at least the last thousand years, leaving it unclear which precise factors led to leprosy's near elimination in Europe by 1700. A growing number of cases following the first wave of European colonization, however, led to increased attention towards leprosy during the New Imperialism of the late 19th century. Following G.A. Hansen's discovery of the role of M. leprae in the disease, the held in Berlin in 1897 renewed interest and investment in the isolation of lepers throughout the European colonial empires. Although Western countries now generally treat cases of leprosy individually on an outpatient basis, traditional isolated colonies continue to exist in India, China, and some other countries. (en)
- Koloni lepra, leprosarium, atau rumah lazar adalah sebuah tempat khusus bagi orang-orang yang mengidap kusta (penyakit Hansen). Istilah lazaretto dapat digunakan untuk tempat-tempat tersebut, yang pada beberapa kali juga meliputi koloni lepra. (in)
- Une léproserie (ladrerie, maladrerie ou maladière) est un lieu d'isolement et de prise en charge des malades de la lèpre. (fr)
- 나환자촌(癩患者村, leprosarium)은 나병을 검역할 목적으로 나병 환자들을 격리해 살아가게 하는 장소이다. (ko)
- Een leprozerie, leprakolonie, melaatsenkolonie, melaatsenhuis, of leprozenhuis, is een inrichting (een speciaal soort ziekenhuis) voor lepralijders, waar zij geïsoleerd werden gehouden van de rest van de bevolking, om te voorkomen dat anderen zouden worden besmet met lepra. In de middeleeuwen, vooral na de kruistochten, werden er overal in West-Europa veel van deze inrichtingen gebouwd, die meestal buiten de stadsmuren kwamen te staan. Volgens de geschiedschrijver Mattheus Paris, die in de tweede helft der 13e eeuw leefde, waren er in zijn tijd zo'n 1900 leprozenhuizen in de westerse wereld. (nl)
- ハンセン病療養所（ハンセンびょうりょうようじょ）は、主にハンセン病患者を専門的または中心的に診療するための医療機関である。ただし、歴史的には各国または療養所によっていろいろな意味合いをもっている。 (ja)
- Leprosário (português brasileiro) ou leprosaria (português europeu), ou ainda lazareto (do italiano, lazzaretto, em referência a São Lázaro), e também chamado de hospital-colônia, era historicamente um local usado para isolar pessoas com lepra (hanseníase). O termo leprosário pode referir-se também a locais de isolamento, que em algum momento foram também “colônias”, ou lugares para onde as pessoas contaminadas com hanseníase viviam ou eram enviados. Muitos dos primeiros leprosários eram operados por ordens monásticas cristãs. Hospitais para leprosos existiram em todo o mundo para tratar os acometidos pela hanseníase, principalmente na África, Brasil, China e Índia. (pt)
- Leprozorium (z łac. lepra „trąd”) – kolonia trędowatych lub dom dla chorych na trąd. Najbardziej liczne w średniowieczu, służyły zarówno pomocy chorym, jak i ich odizolowaniu od reszty społeczeństwa. Istnieją do dzisiaj w regionach, w których trąd nadal jest obecny, zwłaszcza w Azji i Afryce. Pierwsze leprozoria powstały w basenie Morza Śródziemnego w IV wieku i 200 lat później były już rozpowszechnione w całej Europie. Największa ich liczba funkcjonowała w średniowieczu, kiedy trąd był najbardziej rozpowszechniony. Umieszczenie w nich chorych było wtedy obowiązkowe i stanowiło swego rodzaju rytuał. Osoby podejrzane o zarażenie zgłaszane były do specjalnych komisji (powoływanych przez rady miast), których zadaniem było stwierdzenie choroby. Jeżeli osoba została uznana za chorą, odsyłano ją do leprozorium wraz z poświadczającym chorobę dokumentem. Zapobiegało to szukaniu schronienia w domach dla trędowatych przez żebraków i włóczęgów. Po specjalnej mszy, podczas której choremu odczytywano listę zakazów, których zmuszony był przestrzegać, trędowatego odprowadzano do leprozorium, gdzie otrzymywał osobisty zestaw przedmiotów (ubrania, łyżki itp.). Od tej pory wychodzić mógł jedynie w specjalnych ubraniach, kołatką lub dzwoneczkiem dając znać o swojej obecności. Przed ucieczką przestrzegała umieszczona przy wyjściu z leprozorium szubienica. Nie wolno mu było pojawiać się w miejscach publicznych, w tym także w kościołach. Chorzy, odtrąceni i odizolowani, zakładali w leprozoriach swego rodzaju bractwa oparte na zasadach równości i wspólnej własności. Od czasów wypraw krzyżowych domy dla trędowatych prowadzone były często przez zakony, między innymi franciszkanów i powołany specjalnie w tym celu Zakon Rycerzy św. Łazarza. Większość z nich została zamknięta po epidemii „czarnej śmierci” (podczas której zmarła większość trędowatych) i w czasach nowożytnych ich liczba w Europie pozostawała znikoma. Jedyne leprozorium w Unii Europejskiej istnieje w Tichilești. Funkcjonowały jednak nadal – i funkcjonują do dziś – w innych, biedniejszych częściach świata. (pl)
- Leprakoloni, spetälskesjukhus, lazarhus eller leprosorium är en plats för att hålla människor med lepra (Hansens sjukdom) i karantän. Termen lazaretto (svenska: lasarett) kan härledas till karantänsplatser som vid något tillfälle också varit leprakolonier. En annan historisk benämning är spital. (sv)
- 漢生病療養院是用來隔離檢疫漢生病患者的場所。 (zh)
- Лепрозо́рий (лат. Leprosorium, от позднелат. leprosus — прокажённый, от др.-греч. λεπρη — проказа и ζῷον — животное) — специализированное лечебно-профилактическое учреждение, занимающееся активным выявлением, изоляцией и лечением больных лепрой. Лепрозорий также — организационно-методический центр по борьбе с проказой. Лепрозории организуют в и обычно в сельской местности. В средневековой Европе лепрозориями служили церковные сооружения, такие как Часовня прокажённых в Кембридже. В состав современного лепрозория обычно входят стационар, амбулатория и эпидемиологический отдел. Больным предоставляются жилые дома, они имеют подсобные хозяйства для занятий сельскохозяйственными работами и различными ремёслами. В зависимости от типа и тяжести заболевания больные пребывают в лепрозории от нескольких месяцев до нескольких лет. Обслуживающий персонал обычно проживает также на территории лепрозория в зоне, условно отделённой (например, зелёными насаждениями) от зоны проживания больных. (ru)
- Лепрозо́рій (від лат. leprosus — прокажений, від дав.-гр. λεπρη — проказа) — спеціалізований лікувально-профілактичний заклад, який займається активним виявленням та лікуванням хворих на проказу (лепру). Лепрозорій також — організаційно-методичний центр із боротьби з проказою. У Середньовіччя основною функцією лепрозоріїв було ізолювання хворих, що на сьогодні визнано неефективним і стигматизуючим заходом. Світова медицина сповідує норвезьку модель лепрозоріїв, яка ґрунтується на принципі вільного перебування хворих у них. Тільки сам хворий має вибрати, чи потрібно йому перебувати в лепрозорії чи ні. Виключно суворі каліцтва змушують пацієнтів залишатися в межах лепрозоріїв через те, що їхні візуальні зміни не сприймають їхні родичі та оточуючі. На сьогодні сувора ізоляція хворих на проказу визнана хибною, адже за наявності ефективного лікування такі пацієнти не створюють небезпеки зараження інших людей. Лепрозорії організують в епідемічних зонах і зазвичай у сільській місцевості. До складу лепрозорію входять стаціонар, амбулаторія та епідемічний відділ. Хворим надають житлові будинки або квартири в них, вони мають підсобні господарства для занять сільськогосподарськими роботами і різноманітними ремеслами. В залежності від типу і тяжкості захворювання хворі перебувають у лепрозорії від кількох місяців до кількох років. Обслуговчий персонал зазвичай також проживає на території лепрозорію в зоні, умовно відділеній (наприклад, зеленими насадженнями) від зони проживання хворих. Багаторічне проживання медичного персоналу у самих лепрозоріях поряд з хворими показало відсутність внутрішьолікарняного зараження. Під Львовом на ґрунтах міського шпиталю 1404 року заклали лепрозорій, реорганізований згодом у міський інфекційний шпиталь Св. Станіслава. В Україні з часів Другої Світової війни існує єдиний в країні лепрозорій у селі Кучурган. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Leprosárium bylo od středověku až do novověku zařízení k izolování nemocných leprou od zbytku obyvatelstva, aby se zabránilo dalšímu šíření nemoci. (cs)
- Λεπροκομείο ή Αποικία λεπρών ονομάζεται η καραντίνα ουσιαστικά των πασχόντων από λέπρα (επιστημονικός όρος: Νόσος Του Χάνσεν). Οι λεπροί εξορίζονταν στα λεπροκομεία για προφύλαξη του λαού από την ασθένεια. (el)
- In einem Leprosorium (Leprosenhaus, lateinisch domus leprosorum), einer Form des Siechenhauses, oder in einer Leprakolonie, wurden von der Antike bis in die Neuzeit an Lepra, genannt auch „Aussatz“ (womit auch andere auffällige Hauterkrankungen bezeichnet wurden), Erkrankte vom Rest der Bevölkerung isoliert, um bei Fehlen wirksamer Medikamente eine Weiterverbreitung der Krankheit zu verhindern. (de)
- Koloni lepra, leprosarium, atau rumah lazar adalah sebuah tempat khusus bagi orang-orang yang mengidap kusta (penyakit Hansen). Istilah lazaretto dapat digunakan untuk tempat-tempat tersebut, yang pada beberapa kali juga meliputi koloni lepra. (in)
- Une léproserie (ladrerie, maladrerie ou maladière) est un lieu d'isolement et de prise en charge des malades de la lèpre. (fr)
- 나환자촌(癩患者村, leprosarium)은 나병을 검역할 목적으로 나병 환자들을 격리해 살아가게 하는 장소이다. (ko)
- Een leprozerie, leprakolonie, melaatsenkolonie, melaatsenhuis, of leprozenhuis, is een inrichting (een speciaal soort ziekenhuis) voor lepralijders, waar zij geïsoleerd werden gehouden van de rest van de bevolking, om te voorkomen dat anderen zouden worden besmet met lepra. In de middeleeuwen, vooral na de kruistochten, werden er overal in West-Europa veel van deze inrichtingen gebouwd, die meestal buiten de stadsmuren kwamen te staan. Volgens de geschiedschrijver Mattheus Paris, die in de tweede helft der 13e eeuw leefde, waren er in zijn tijd zo'n 1900 leprozenhuizen in de westerse wereld. (nl)
- ハンセン病療養所（ハンセンびょうりょうようじょ）は、主にハンセン病患者を専門的または中心的に診療するための医療機関である。ただし、歴史的には各国または療養所によっていろいろな意味合いをもっている。 (ja)
- Leprosário (português brasileiro) ou leprosaria (português europeu), ou ainda lazareto (do italiano, lazzaretto, em referência a São Lázaro), e também chamado de hospital-colônia, era historicamente um local usado para isolar pessoas com lepra (hanseníase). O termo leprosário pode referir-se também a locais de isolamento, que em algum momento foram também “colônias”, ou lugares para onde as pessoas contaminadas com hanseníase viviam ou eram enviados. Muitos dos primeiros leprosários eram operados por ordens monásticas cristãs. Hospitais para leprosos existiram em todo o mundo para tratar os acometidos pela hanseníase, principalmente na África, Brasil, China e Índia. (pt)
- Leprakoloni, spetälskesjukhus, lazarhus eller leprosorium är en plats för att hålla människor med lepra (Hansens sjukdom) i karantän. Termen lazaretto (svenska: lasarett) kan härledas till karantänsplatser som vid något tillfälle också varit leprakolonier. En annan historisk benämning är spital. (sv)
- 漢生病療養院是用來隔離檢疫漢生病患者的場所。 (zh)
- Una leproseria (també: colònia de leprosos, llatzeret o casa de llàtzer) era històricament un lloc per aïllar les persones amb lepra (malaltia de Hansen). El terme llatzeret, que deriva del nom de la figura bíblica Sant Llàtzer, pot referir-se a llocs d'aïllament, que en algun moment també van ser "colònies", o llocs on vivien o s'hi enviaven els leprosos. Molts dels primers llatzerets eren dirigits per cases monàstiques cristianes. Hi ha hospitals de leprosos arreu del món per tractar els afectats de lepra, especialment a l'Àfrica, el Brasil, la Xina i l'Índia.) (ca)
- A leper colony, also known by , is an isolated community for the quarantining and treatment of lepers, people suffering from leprosy. M. leprae, the bacterium responsible for leprosy, is believed to have spread from East Africa through the Middle East, Europe, and Asia by the 5th century before reaching the rest of the world more recently. Historically, leprosy was believed to be extremely contagious and divinely ordained, leading to enormous stigma against its sufferers. Other severe skin diseases were frequently conflated with leprosy and all such sufferers were kept away from the general public, although some religious orders provided medical care and treatment. Recent research has shown M. leprae has maintained a similarly virulent genome over at least the last thousand years, leaving (en)
- Leprozorium (z łac. lepra „trąd”) – kolonia trędowatych lub dom dla chorych na trąd. Najbardziej liczne w średniowieczu, służyły zarówno pomocy chorym, jak i ich odizolowaniu od reszty społeczeństwa. Istnieją do dzisiaj w regionach, w których trąd nadal jest obecny, zwłaszcza w Azji i Afryce. (pl)
- Лепрозо́рий (лат. Leprosorium, от позднелат. leprosus — прокажённый, от др.-греч. λεπρη — проказа и ζῷον — животное) — специализированное лечебно-профилактическое учреждение, занимающееся активным выявлением, изоляцией и лечением больных лепрой. Лепрозорий также — организационно-методический центр по борьбе с проказой. (ru)
- Лепрозо́рій (від лат. leprosus — прокажений, від дав.-гр. λεπρη — проказа) — спеціалізований лікувально-профілактичний заклад, який займається активним виявленням та лікуванням хворих на проказу (лепру). Лепрозорій також — організаційно-методичний центр із боротьби з проказою. Під Львовом на ґрунтах міського шпиталю 1404 року заклали лепрозорій, реорганізований згодом у міський інфекційний шпиталь Св. Станіслава. В Україні з часів Другої Світової війни існує єдиний в країні лепрозорій у селі Кучурган. (uk)
|
