An Entity of Type: LanguageUnit106284225, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The retreat of glaciers since 1850 affects the availability of fresh water for irrigation and domestic use, mountain recreation, animals and plants that depend on glacier-melt, and, in the longer term, the level of the oceans. Deglaciation occurs naturally at the end of ice ages, but glaciologists find the current glacier retreat is accelerated by the measured increase of atmospheric greenhouse gases—an effect of climate change. Mid-latitude mountain ranges such as the Himalayas, Rockies, Alps, Cascades, Southern Alps, and the southern Andes, as well as isolated tropical summits such as Mount Kilimanjaro in Africa, are showing some of the largest proportionate glacial losses. Excluding peripheral glaciers of ice sheets, the total cumulated global glacial losses over the 26 year period from

Property Value
dbo:abstract
  • Ústup ledovců od roku 1850 ovlivňuje dostupnost sladké vody pro zásobování obyvatel pitnou vodou, pro zavlažování a pro další použití v domácnostech, horskou rekreaci, zvířata a rostliny, které jsou závislé na vodě z ledovců, a z dlouhodobého hlediska i hladinu oceánů. Je studován glaciology, časová shoda ústupu ledovců s měřeným nárůstem atmosférických skleníkových plynů je často uváděna jako jeden z projevů globální oteplování. Pohoří ve středních zeměpisných šířkách jako je Himálaj, Skalnaté hory, Alpy, Kaskádové pohoří a jižní Andy, stejně jako izolované vrcholky v tropech, jako je Kilimandžáro v Africe, vykazují jedny z největších poměrných úbytků ledovců. Hmotnostní bilance ledovce je klíčovým určujícím faktorem pro zdraví ledovce. Pokud množství zamrzlých srážek v akumulační zóně překračuje množství ledovcového ledu, ztraceného táním nebo v ablační oblasti, ledovec roste; pokud je akumulace menší než ablace, ledovec ustupuje. Ledovce na ústupu mají negativní hmotnostní bilanci a pokud se nevytvoří rovnováha mezi akumulací a ablací, ledovec nakonec zmizí. Během malé doby ledové (1550–1850) byly na Zemi relativně nižší teploty ve srovnání s dobou před ní a po ní. Poté přibližně do roku 1940 ledovce po celém světě ustupovaly, protože se podstatně oteplilo. Mezi lety 1950 a 1980 se ústup ledovců zpomalil a v mnoha případech dokonce dočasně zvrátil, protože globální teplota se mírně snižovala. Od roku 1980 vedlo výrazné globální oteplování k tomu, že ústup ledovců je stále rychlejší a všudypřítomný, a to tak, že některé ledovce úplně zmizely a existence mnoha zbývajících ledovců je ohrožena. V oblastech jako jsou jihoamerické Andy nebo asijský Himálaj může mít zánik ledovců vliv na dodávky vody v těchto regionech. Ústup horských ledovců, zejména v západní části Severní Ameriky, Asie, Alp a tropických a subtropických oblastí Jižní Ameriky, Afriky a Indonésie, svědčí o nárůstu globálních teplot od konce 19. století. Zrychlení tempa ústupu klíčových výtokových ledovců v Grónsku a na Západoantarktickém ledovém příkrovu od roku 1995 může předznamenat vzestup hladiny oceánů, který by ovlivnil pobřežní regiony. (cs)
  • El ràpid retrocés de les glaceres des de mitjan segle xix arreu del món està ben documentada i és un problema climàtic de gran rellevància. Aquest fenomen afecta la disponibilitat d'aigua dolça per al consum humà i el regadiu, i, a termini més llarg, podria elevar el nivell general dels oceans. El desglaç podria provocar inundacions tant a escala local, en les poblacions properes a les glaceres, com a escala global a les ciutats costaneres. El retrocés de les glaceres no s'ha de confondre amb altres fenòmens cíclics, com el desglaç anual que es produeix cada primavera a les muntanyes en fondre's la neu i que, en ser un fenomen purament estacional, no es deu a les mateixes raons que la fosa de les glaceres. La fusió de la neu en els mesos d'estiu té en general conseqüències positives, ja que genera una font valuosa d'aigua dolça i el procés es repeteix any rere any. El problema sorgeix quan el fenomen no és estacional, és a dir, la glacera no recupera el seu volum inicial en els mesos freds, any rere any veu minvat el seu volum i, per tant, la font d'aigua dolça es veu amenaçada. Les causes principals del retrocés de les glaceres són l'increment de la temperatura global i el menor volum de precipitacions a les zones afectades. Des del final de la Petita Edat de Gel al voltant de 1850 les glaceres de tot el món han vist decréixer el seu volum. Aquest fenomen és denominat pels glaciòlegs retrocés de les glaceres i, donada la coincidència temporal entre l'aparició del fenomen i l'increment en l'emissió de gasos hivernacle, en els últims anys la tendència és atribuir bona part del fenomen a l'acció humana. No obstant això, el clima és extraordinàriament complex i els seus mecanismes naturals de regulació estan sent investigats actualment. Reconstruir la història climàtica de la Terra no és una tasca senzilla. L'augment global de la temperatura en la primera meitat del s.XX s'atribueix a una barreja de factors naturals i antropogènics. Entre els factors naturals s'inclouen les oscil·lacions cícliques en la radiació solar, degudes entre altres factors a les variacions orbitals de la Terra al voltant del Sol, i les oscil·lacions en l'activitat volcànica. El factor antropogènic és l'increment en les emissions de gasos hivernacle degut entre altres a l'ús de combustibles fòssils i certes activitats industrials. Si el retrocés de les glaceres es deu en major o menor mesura a l'acció de l'home continua sent un tema de debat actualment. No obstant això, en els últims anys, cada vegada més científics advoquen per atorgar més pes al factor antropogènic, especialment com a motor de l'escalfament global que s'ha observat durant les últimes dècades i que no sembla deure's únicament a una oscil·lació natural del clima. En qualsevol cas, independentment de què o qui tinguin la responsabilitat última, el fenomen de la fosa de les glaceres existeix, està àmpliament estudiat i tindrà conseqüències a mitjà termini llevat que el clima canviï espontàniament o es prenguin mesures per limitar el factor antropogènic al màxim amb l'esperança que aquest sigui decisiu. (ca)
  • انحسار الجليد منذ سنة 1850 ظاهرة عالمية سريعة الانتشار، حيث تؤثر على على الوصول إلى مصادر الماء العذب، وعلى سقي المزروعات، وعلى الاستعمال المنزلي للماء، والحيوانات والنباتات التي تعتمد على ذوبان الجليد، ولو استمر الوضع هكذا سيزيد معدل ارتفاع المحيطات. ويعتبر علماء الجليد تزامن تراجع الجليد مع ارتفاع معدلات غازات الدفيئة أكبر دليل على الاحترار العالمي.يظهر على أعلى قمم العالم كجبال الهيمالايا، والألب، وجبال الروكي، والكاسكيد رينج، وكذلك قمة الكيليمانجارو في أفريقيا، وغيرها، انحسار كميات كبيرة من الجليد عما كانت عليه سابقا. يعد توازن الكتلة الجليدية العامل الرئيسي في تحديد صحة الجليدة الثلجية أو النهر الجليدي. سيتقدم النهر الجليدي إذا تجاوزت كمية الهطول المتجمد في منطقة التراكم كمية الثلج الجليدي المفقود بسبب الذوبان أو في منطقة التذرية، وسيتراجع النهر الجليدي إذا كان التراكم أقل من التذرية. سيكون توازن كتلة الأنهار الجليدية التي تعاني من الانحسار، سالبًا، وإذا لم تجد توازنًا بين التراكم والتذرية؛ فستختفي في نهاية المطاف. كان العصر الجليدي الصغير ممتدًا من عام 1550 إلى 1850، عندما شهد العالم درجات حرارة أقل نسبيًا مقارنةً بما كان قبل الفترة وبعدها. في وقت لاحق، وحتى عام 1940 تقريبًا، انحسرت الأنهار الجليدية في مختلف أنحاء العالم مع ارتفاع درجة حرارة المناخ بشكل كبير. تباطأ الانحسار الجليدي، بل وانعكس مؤقتًا في العديد من الحالات، بين عامي 1950 و1980 مع انخفاض درجات الحرارة العالمية بشكل طفيف. منذ عام 1980، أدى الاحتباس الحراري الكبير إلى تسارع متزايد في الانحسار الجليدي في كل مكان، حتى أن بعض الأنهار الجليدية اختفت تمامًا، وأصبح وجود الأنهار الجليدية المتبقية مهددًا. في مواقع مثل جبال الأنديز في أمريكا الجنوبية والهيمالايا في آسيا، يمكن أن يؤثر زوال الأنهار الجليدية على إمدادات المياه في تلك المناطق. يعد انحسار الجليد الجبلي، لا سيما في غرب أمريكا الشمالية وآسيا وجبال الألب والمناطق الاستوائية وشبه الاستوائية في أمريكا الجنوبية وأفريقيا وإندونيسيا، دليلًا على ارتفاع درجات الحرارة العالمية منذ أواخر القرن التاسع عشر. ينذر تسارع معدل الانحسار منذ عام 1995 في الأنهار الجليدية الرئيسية في جرينلاند والصفائح الجليدية في غرب القارة القطبية الجنوبية بارتفاع منسوب البحار، مما سيؤثر على المناطق الساحلية. (ar)
  • Seit Mitte des 19. Jahrhunderts ist nahezu weltweit ein deutlicher Rückgang der Gletscher zu beobachten. Dieser Vorgang wird Gletscherschwund oder Gletscherschmelze genannt. Gemeint ist damit ein längerfristiger Massenverlust der Gletscher und nicht die in Gebirgen und Hochlagen alljährlich im Frühling einsetzende Schneeschmelze, auch nicht grundsätzlich das Schmelzen im Zehrgebiet, das bei Gletschern, die sich im Gleichgewicht mit dem Klima befinden, im gleichen Maße wie der Massengewinn im Nährgebiet auftritt. Eine wesentliche Messgröße zur Beurteilung des Gletscherschwunds ist die von Glaziologen erhobene Massenbilanz. Das Verhalten des Gletschers wird durch die Gletscherdynamik beschrieben. Der Gletscherschwund steht insbesondere in Zusammenhang mit der vom Menschen verursachten globalen Erwärmung. (de)
  • El retroceso de los glaciares desde 1850 afecta la disponibilidad de agua fresca para riego y uso doméstico, recreación de montaña, animales y plantas que depende del deshielo glaciar y, a más largo plazo, al nivel de los océanos. Estudiado por glaciólogos, la coincidencia temporal del retroceso glaciar con el aumento de gases de efecto invernadero observado en la atmósfera se cita frecuentemente como prueba de apoyo al calentamiento global. Cadenas montañosas de latitud media como los Himalayas, los Alpes, las Montañas Pedregosas, la Cordillera de las Cascadas y el sur de los Andes, así como cumbres tropicales aisladas como el Monte Kilimanjaro en África, están mostrando algunas de las pérdidas glaciares proporcionalmente más grandes.​​ El balance de masa glaciar es el determinante clave de la salud de un glaciar. Si la cantidad de la precipitación congelada en la zona de acumulación supera la cantidad del hielo glacial perdido debido al derretimiento en la zona de ablación el glaciar avanzará; si la acumulación es menor a la ablación, el glaciar retrocederá. Los glaciares en retroceso tendrán equilibrios de masa negativa y si no encuentran un equilibrio entre acumulación y ablación, finalmente desaparecerá. La Pequeña Edad de Hielo fue un periodo desde aproximadamente 1550 a 1850 durante el que el mundo experimentó temperaturas relativamente más frescas comparadas con el presente. Posteriormente, hasta cerca de 1940, los glaciares alrededor del mundo retrocedieron ya que el clima se calentó sustancialmente. El retroceso glacial se ralentizó e incluso se invirtió temporalmente, en muchos casos, entre 1950 y 1980 cuando las temperaturas globales disminuyeron ligeramente.​ Desde 1980, un calentamiento global significativo ha llevado a un retroceso de los glaciares acelerado y ubicuo, tanto que algunos glaciares han desaparecido completamente y amenaza la existencia de muchos de los restantes. En lugares como los Andes de América del Sur y los Himalayas en Asia, la desaparición de los glaciares en estas regiones tiene el potencial de impactar los suministros de agua en estas áreas. El retroceso de los glaciares de montaña, notablemente en América del Norte occidental, Asia, los Alpes y las regiones tropical y subtropical de América del Sur, África e Indonesia, proporciona prueba para el aumento de las temperaturas globales desde el siglo XIX tardío.​​ La aceleración del índice de retroceso desde 1995 de glaciares de desagüe claves de Groenlandia y la capa de hielo de la Antártida Occidental pueden presagiar una subida del nivel de mar, el que impactaría regiones costeras. En el transcurso del siglo XXI, se prevé que los glaciares​ y la capa de nieve​ continúen su retirada generalizada. (es)
  • Le recul des glaciers depuis 1850, ou plutôt le « recul du front des glaciers », est mondial et rapide ; il affecte l'accès à l'eau douce pour l'irrigation et pour l'utilisation domestique, les loisirs de montagne, les animaux et les plantes qui dépendent de la fonte des glaciers, et à plus long terme, le niveau des océans. Les montagnes à mi-latitude telles que l'Himalaya, les Alpes, les montagnes Rocheuses, la chaîne des Cascades et les Andes méridionales, aussi bien que les sommets tropicaux isolés tels que le Kilimandjaro en Afrique, montrent des pertes glaciaires proportionnées qui sont parmi les plus grandes. Dans le passé, le petit âge glaciaire fut une période allant d'environ 1550 à 1850 où le monde a connu des températures relativement fraîches comparées à maintenant, entraînant une extension des glaciers. À la fin de cette période et jusqu'en 1940, les glaciers autour du monde ont reculé pendant que le climat se réchauffait. Le recul glaciaire a ralenti et s'est même inversé, dans beaucoup de cas, entre 1950 et 1980, car un léger refroidissement climatique s'est produit. Cependant, depuis 1980, un réchauffement climatique significatif a conduit à un recul des glaciers de plus en plus rapide et dans le monde entier, au point que beaucoup de glaciers ont disparu et que l'existence d'un grand nombre d'autres glaciers restants dans le monde est menacée. Dans des régions telles que les Andes en Amérique du Sud ou l'Himalaya en Asie, la fin des glaciers aura un impact potentiel sur des approvisionnements en eau. Le recul actuel des glaciers de montagne, notamment à l'Ouest de l'Amérique du Nord, en Asie, dans les Alpes, en Indonésie, en Afrique, et dans des régions tropicales et subtropicales d'Amérique du Sud, qui coïncide avec l'augmentation mesurée des gaz à effet de serre, a été utilisé comme preuve qualitative de l'élévation des températures globales depuis la fin du XIXe siècle. Le recul de certains glaciers tropicaux n'a pas nécessairement pour principale cause le réchauffement climatique anthropique, comme c'est le cas du Kilimandjaro en Afrique. Dans le cas du massif africain, le recul est dû à une diminution des chutes de neige depuis le XIXe siècle. Le récent recul substantiel, ainsi qu'une accélération de la vitesse de recul depuis 1995 d'un certain nombre de glaciers d'exutoire principaux de l'inlandsis du Groenland et des inlandsis de l'Antarctique occidental, peuvent annoncer une élévation du niveau de la mer, ayant un effet potentiellement dramatique sur des régions côtières dans le monde entier. Les glaciers ont perdu plus de 9 000 milliards de tonnes de glace entre 1961 et 2016, et cette perte accélère : elle est passée de 227 milliards de tonnes par an sur la période 2000-2004, à 298 milliards de tonnes par an sur la période 2015-2019. (fr)
  • The retreat of glaciers since 1850 affects the availability of fresh water for irrigation and domestic use, mountain recreation, animals and plants that depend on glacier-melt, and, in the longer term, the level of the oceans. Deglaciation occurs naturally at the end of ice ages, but glaciologists find the current glacier retreat is accelerated by the measured increase of atmospheric greenhouse gases—an effect of climate change. Mid-latitude mountain ranges such as the Himalayas, Rockies, Alps, Cascades, Southern Alps, and the southern Andes, as well as isolated tropical summits such as Mount Kilimanjaro in Africa, are showing some of the largest proportionate glacial losses. Excluding peripheral glaciers of ice sheets, the total cumulated global glacial losses over the 26 year period from 1993–2018 were likely 5500 gigatons, or 210 gigatons per yr. The retreat of mountain glaciers, notably in western North America, Asia, the Alps and tropical and subtropical regions of South America, Africa and Indonesia, provide evidence for the rise in global temperatures since the late 19th century. The acceleration of the rate of retreat since 1995 of key outlet glaciers of the Greenland and West Antarctic ice sheets may foreshadow a rise in sea level, which would affect coastal regions. Glacier mass balance is the key determinant of the health of a glacier. If the amount of frozen precipitation in the accumulation zone exceeds the quantity of glacial ice lost due to melting or in the ablation zone a glacier will advance; if the accumulation is less than the ablation, the glacier will retreat. Glaciers in retreat will have negative mass balances, and if they do not find an equilibrium between accumulation and ablation, will eventually disappear. The Little Ice Age was a period from about 1550 to 1850 when certain regions experienced relatively cooler temperatures compared to the time before and after. Subsequently, until about 1940, glaciers around the world retreated as the climate warmed substantially. Glacial retreat slowed and even reversed temporarily, in many cases, between 1950 and 1980 as global temperatures cooled slightly. Since 1980, climate change has led to glacier retreat becoming increasingly rapid and ubiquitous, so much so that some glaciers have disappeared altogether, and the existence of many of the remaining glaciers is threatened. In locations such as the Andes and Himalayas, the demise of glaciers has the potential to affect water supplies. (en)
  • Penyusutan gletser di Bumi sejak tahun 1850 mempengaruhi ketersediaan air tawar untuk manusia, kehidupan flora dan fauna, kegiatan pariwisata, dan dalam jangka panjang mempengaruhi tinggi muka air laut. Penelitian yang menunjukkan penyusutan gletser yang terjadi bersamaan dengan naiknya kadar gas rumah kaca di atmosfer sering kali disebut sebagai bukti utama dari pemanasan global. Pegunungan di wilayah garis lintang sedang seperti Pegunungan Himalaya, Alpen, Rocky, Cascade, dan Andes, serta puncak tinggi seperti Gunung Kilimanjaro menjadi lokasi bagi penyusutan-penyusutan gletser yang terbesar. merupakan parameter kunci dari keutuhan gletser. Jika jumlah presipitasi beku di melebihi jumlah penyusutan es gletser akibat melelehnya , gletser akan bertambah. Sebaliknya, jika akumulasi berjumlah kurang dari ablasi, gletser akan menyusut. Penyusutan gletser memiliki nilai keseimbangan massa yang negatif yang bila terjadi terus-menerus, gletser pada akhirnya akan habis. Zaman Es Kecil terjadi tahun 1550 hingga 1850 ketika suhu di Bumi relatif lebih dingin ketimbang saat ini. Gletser mulai menyusut seiring kenaikan suhu yang terjadi setelahnya. Pada beberapa kasus antara tahun 1950 dan 1980, penyusutan tersebut mereda atau bahkan di beberapa lokasi gletser bertambah dengan suhu global yang sempat menurun kembali. Sejak tahun 1980, efek signifikan dari pemanasan global menyebabkan penyusutan kembali terjadi dengan cepat dan tersebar di gletser di mana-mana. Beberapa gletser bahkan telah habis sepenuhnya. Ancaman terhadap kondisi gletser di tempat seperti Pegunungan Andes di Amerika Selatan dan Pegunungan Himalaya di Asia berpotensi mempengaruhi ketersediaan air tawar di wilayah-wilayah tersebut. Penyusutan gletser di seluruh dunia menjadi bukti naiknya suhu global sejak penghujung abad ke-19. Penyusutan di Greenland dan yang semakin cepat dapat membuat permukaan laut semakin naik yang akan mempengaruhi wilayah-wilayah pesisir. (in)
  • 氷河の融解(ひょうがのゆうかい、melting of glaciers)、または氷河の後退(ひょうがのこうたい、retreat of glaciers)とは、19世紀以降進行してきている、地球上の氷河の融解のこと。地球温暖化によって引き起こされたと考えられている。関連する現象としてがある。 (ja)
  • La recessione o il ritiro dei ghiacciai dal 1850 è un fenomeno idrogeologico osservato all'incirca a partire dagli anni '50 del XIX secolo, per cui le superfici e gli spessori dei ghiacciai terrestri sono generalmente diminuiti rispetto ai valori che avevano nel 1850: le catene montuose delle medie latitudini come Himalaya, Alpi, Montagne Rocciose, Catena delle Cascate e Ande meridionali, non escluse le vette tropicali isolate come il Kilimangiaro in Africa, stanno mostrando i segni più evidenti di questa perdita glaciale. (it)
  • Glaciologen constateren dat overal in de wereld de gletsjers zich terugtrekken en er is voldoende kennis om vast te stellen dat dit in het midden van de 19e eeuw is begonnen. Deze terugtrekking van gletsjers, rond 1850 begonnen, volgde op de Kleine IJstijd, waarmee de relatief koude periode wordt bedoeld, die van de 15e tot en met de 19e eeuw duurde. De gletsjers in de Alpen zijn over de gehele periode genomen sinds 1900 aanzienlijk kleiner geworden. De gevolgen ervan, dat de gletsjers zich terugtrekken, zijn in hun omgeving duidelijk te zien, aan de glad geërodeerde bodem van de oude gletsjertongen, die zijn verdwenen, en aan morenen, die op enige afstand van de gletsjer liggen die ze ooit heeft opgestuwd. Deze terugtrekking van gletsjers begon vooral in gebergten op middelbare breedten zoals de Himalaya, Alpen, Rocky Mountains, het zuidelijke deel van de Andes en geïsoleerde bergtoppen in de tropen, zoals de Kilimanjaro in Afrika. Zij vertoonden aanvankelijk verhoudingsgewijs de grootste verliezen aan gletsjerijs. Hoewel het overal even snel doorgaat, is dat sinds de afgelopen zes warme jaren wereldwijd veranderd. Het betreft nu vooral de ijskappen van de noord- en de zuidpool. Het verlies aan gletsjers wordt vaak als aanwijzing voor de opwarming van de Aarde genoemd en valt samen met de gemeten toename van broeikasgassen in de atmosfeer. Dezelfde historische opwarmingskromme van de Aarde volgt uit de analyse van een groot aantal gletsjers en uit directe onafhankelijke temperatuurmetingen. Voor de eenheid van de hoeveelheid ijs, die op een bepaalde plaats in een bepaalde periode is gesmolten, wordt meestal mmwe, millimeter water equivalent, gekozen. (nl)
  • O recuo dos glaciares desde 1850, de forma global e rápida, afeta a disponibilidade de água doce para irrigação e uso doméstico, as atividades de montanha, animais e plantas que dependem da água produzida durante os períodos de degelo, e num prazo mais alargado, o nível dos oceanos. Estudada pelos glaciólogos, a coincidência temporal do recuo dos glaciares com o aumento medido da concentração de gases do efeito estufa na atmosfera é muitas vezes citada como pilar da evidência do aquecimento global antropogénico. As cordilheiras montanhosas das zonas temperadas como os Himalaias, Alpes, Montanhas Rochosas, Cordilheira das Cascatas e os Andes meridionais, bem como cumes tropicais isolados como o monte Kilimanjaro na África, apresentam, proporcionalmente, a maior diminuição da extensão dos glaciares. A Pequena Idade do Gelo foi um período, que se estendeu aproximadamente de 1550 a 1850, em que o mundo esteve sob temperaturas relativamente baixas quando comparadas com as atuais. Subsequentemente, até 1940 os glaciares um pouco por todo o mundo retrocederam à medida que o clima se tornava mais quente. O recuo glaciar abrandou, e em muitos casos foi mesmo revertido, entre 1950 e 1980 em resultado de um ligeiro arrefecimento global. Porém, desde 1980 um significativo aquecimento global tem conduzido ao recuo cada vez mais rápido e generalizado, de tal forma que muitos glaciares desapareceram e a existência de grande parte dos que restam no mundo está ameaçada. Em regiões como os Andes na América do Sul e Himalaias na Ásia, o desaparecimento dos glaciares aí existentes poderá afetar significativamente os recursos hídricos disponíveis. A regressão dos glaciares de montanha, especialmente na América do Norte ocidental, Ásia, Alpes, Indonésia e África e ainda nas regiões tropicais e subtropicais da América do Sul, tem sido utilizada como evidência qualitativa do aumento da temperatura ao nível planetário desde o final do século XIX. Os recentes recuo substancial e aumento da velocidade de recuo verificados desde 1995 em certos glaciares dos mantos de gelo da Gronelândia e da Antártida Ocidental, podem ser o prenúncio de uma subida do nível do mar, com efeitos potencialmente dramáticos nas regiões costeiras de todo o mundo. (pt)
  • Отступление ледников (современная дегляциация) — явление таяния и деградации ледников, изучаемое с середины XIX века. Уменьшение площади ледников по всему миру влияет на наличие стабильных источников пресной воды, существование горных экосистем, использование окружающих территорий человеком и, в долгосрочной перспективе, уровень воды в океанах. Текущая дегляциация является одним из наиболее актуальных вопросов гляциологии. (ru)
  • Відступання льодовиків з 1850 року — зменшення площі льодовиків по всьому світу, що істотно впливає на наявність стабільних джерел прісної води, існування гірських екосистем, використання навколишніх територій людиною та, в довгостроковій перспективі, рівень води в океанах. Як і льодовики загалом, це явище досліджується гляціологами, що пов’язують його з потеплінням атмосфери, викликаним збільшенням кількості парникових газів через господарську діяльність людини. Найбільші відносні втрати льодовикового покриву спостерігаються на гірських хребтах помірних широт, таких як Гімалаї, Альпи, Скелясті гори та Південні Анди, а також на ізольованих тропічних вершинах, таких як Кіліманджаро. Часто відступлення льодовиків використовується для відстеження температури повітря у сучасні та минулі часи. Протягом Малого льодовикового періоду, приблизно з 1550 до 1850 років, середньосвітові температури були дещо нижчі за сучасні. Після цього, приблизно до 1940 року, льодовики почали відступати у міру поступового підвищення температури повітря. Це відступання уповільнилося або навіть припинилося протягом недовгого періоду глобального похолодання між 1950 і 1980 роками. Однак, починаючи з 1980 року, значне глобальне потепління призвело до нового набагато швидшого танення льодовиків по всьому світу, в результаті чого багато з них зникло, а існування багатьох інших знаходиться під значною загрозою. В певних районах, таких як Анди та Гімалаї, зникнення льодовиків матиме значні наслідки для забезпечення прісною водою навколишнього населення і місцевих екосистем. Сучасне швидке руйнування околичних льодовиків Гренландького і Західноантарктичного льодовикових щитів, що почалося близько 1985 року, може бути передвісником істотного підвищення рівня океанів, що матиме руйнівні наслідки для прибережних районів всього світу. (uk)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageID
  • 4804597 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 135573 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1118272620 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:align
  • right (en)
dbp:alt
  • Glacier in Glacier Peak Wilderness, 1973 (en)
  • White Chuck Glacier in 2006; the glacier has retreated . (en)
dbp:caption
  • Seasonal melt contributes to runoff; the annual balance contributes to sea level rise. (en)
  • Same vantage point in 2006. The glacier retreated in 33 years. (en)
  • White Chuck Glacier in 1973 (en)
  • From 1970 to 2004, mountain glaciers thinned in some regions and thickened in others. (en)
  • Melting of mountain glaciers from 1994 to 2017 constituted about 22% of Earth's ice loss during that period. (en)
dbp:direction
  • horizontal (en)
  • vertical (en)
dbp:header
  • Retreat of White Chuck Glacier, Washington (en)
dbp:image
  • 1950 (xsd:integer)
  • 1994 (xsd:integer)
  • Glacier Mass Balance Map.png (en)
  • Whitechuck glacier 1973.jpg (en)
  • Whitechuck glacier 2006.jpg (en)
dbp:totalWidth
  • 600 (xsd:integer)
dbp:width
  • 300 (xsd:integer)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • 氷河の融解(ひょうがのゆうかい、melting of glaciers)、または氷河の後退(ひょうがのこうたい、retreat of glaciers)とは、19世紀以降進行してきている、地球上の氷河の融解のこと。地球温暖化によって引き起こされたと考えられている。関連する現象としてがある。 (ja)
  • La recessione o il ritiro dei ghiacciai dal 1850 è un fenomeno idrogeologico osservato all'incirca a partire dagli anni '50 del XIX secolo, per cui le superfici e gli spessori dei ghiacciai terrestri sono generalmente diminuiti rispetto ai valori che avevano nel 1850: le catene montuose delle medie latitudini come Himalaya, Alpi, Montagne Rocciose, Catena delle Cascate e Ande meridionali, non escluse le vette tropicali isolate come il Kilimangiaro in Africa, stanno mostrando i segni più evidenti di questa perdita glaciale. (it)
  • Отступление ледников (современная дегляциация) — явление таяния и деградации ледников, изучаемое с середины XIX века. Уменьшение площади ледников по всему миру влияет на наличие стабильных источников пресной воды, существование горных экосистем, использование окружающих территорий человеком и, в долгосрочной перспективе, уровень воды в океанах. Текущая дегляциация является одним из наиболее актуальных вопросов гляциологии. (ru)
  • انحسار الجليد منذ سنة 1850 ظاهرة عالمية سريعة الانتشار، حيث تؤثر على على الوصول إلى مصادر الماء العذب، وعلى سقي المزروعات، وعلى الاستعمال المنزلي للماء، والحيوانات والنباتات التي تعتمد على ذوبان الجليد، ولو استمر الوضع هكذا سيزيد معدل ارتفاع المحيطات. ويعتبر علماء الجليد تزامن تراجع الجليد مع ارتفاع معدلات غازات الدفيئة أكبر دليل على الاحترار العالمي.يظهر على أعلى قمم العالم كجبال الهيمالايا، والألب، وجبال الروكي، والكاسكيد رينج، وكذلك قمة الكيليمانجارو في أفريقيا، وغيرها، انحسار كميات كبيرة من الجليد عما كانت عليه سابقا. (ar)
  • El ràpid retrocés de les glaceres des de mitjan segle xix arreu del món està ben documentada i és un problema climàtic de gran rellevància. Aquest fenomen afecta la disponibilitat d'aigua dolça per al consum humà i el regadiu, i, a termini més llarg, podria elevar el nivell general dels oceans. El desglaç podria provocar inundacions tant a escala local, en les poblacions properes a les glaceres, com a escala global a les ciutats costaneres. (ca)
  • Ústup ledovců od roku 1850 ovlivňuje dostupnost sladké vody pro zásobování obyvatel pitnou vodou, pro zavlažování a pro další použití v domácnostech, horskou rekreaci, zvířata a rostliny, které jsou závislé na vodě z ledovců, a z dlouhodobého hlediska i hladinu oceánů. Je studován glaciology, časová shoda ústupu ledovců s měřeným nárůstem atmosférických skleníkových plynů je často uváděna jako jeden z projevů globální oteplování. Pohoří ve středních zeměpisných šířkách jako je Himálaj, Skalnaté hory, Alpy, Kaskádové pohoří a jižní Andy, stejně jako izolované vrcholky v tropech, jako je Kilimandžáro v Africe, vykazují jedny z největších poměrných úbytků ledovců. (cs)
  • Seit Mitte des 19. Jahrhunderts ist nahezu weltweit ein deutlicher Rückgang der Gletscher zu beobachten. Dieser Vorgang wird Gletscherschwund oder Gletscherschmelze genannt. Gemeint ist damit ein längerfristiger Massenverlust der Gletscher und nicht die in Gebirgen und Hochlagen alljährlich im Frühling einsetzende Schneeschmelze, auch nicht grundsätzlich das Schmelzen im Zehrgebiet, das bei Gletschern, die sich im Gleichgewicht mit dem Klima befinden, im gleichen Maße wie der Massengewinn im Nährgebiet auftritt. Eine wesentliche Messgröße zur Beurteilung des Gletscherschwunds ist die von Glaziologen erhobene Massenbilanz. Das Verhalten des Gletschers wird durch die Gletscherdynamik beschrieben. Der Gletscherschwund steht insbesondere in Zusammenhang mit der vom Menschen verursachten global (de)
  • El retroceso de los glaciares desde 1850 afecta la disponibilidad de agua fresca para riego y uso doméstico, recreación de montaña, animales y plantas que depende del deshielo glaciar y, a más largo plazo, al nivel de los océanos. Estudiado por glaciólogos, la coincidencia temporal del retroceso glaciar con el aumento de gases de efecto invernadero observado en la atmósfera se cita frecuentemente como prueba de apoyo al calentamiento global. Cadenas montañosas de latitud media como los Himalayas, los Alpes, las Montañas Pedregosas, la Cordillera de las Cascadas y el sur de los Andes, así como cumbres tropicales aisladas como el Monte Kilimanjaro en África, están mostrando algunas de las pérdidas glaciares proporcionalmente más grandes.​​ (es)
  • The retreat of glaciers since 1850 affects the availability of fresh water for irrigation and domestic use, mountain recreation, animals and plants that depend on glacier-melt, and, in the longer term, the level of the oceans. Deglaciation occurs naturally at the end of ice ages, but glaciologists find the current glacier retreat is accelerated by the measured increase of atmospheric greenhouse gases—an effect of climate change. Mid-latitude mountain ranges such as the Himalayas, Rockies, Alps, Cascades, Southern Alps, and the southern Andes, as well as isolated tropical summits such as Mount Kilimanjaro in Africa, are showing some of the largest proportionate glacial losses. Excluding peripheral glaciers of ice sheets, the total cumulated global glacial losses over the 26 year period from (en)
  • Penyusutan gletser di Bumi sejak tahun 1850 mempengaruhi ketersediaan air tawar untuk manusia, kehidupan flora dan fauna, kegiatan pariwisata, dan dalam jangka panjang mempengaruhi tinggi muka air laut. Penelitian yang menunjukkan penyusutan gletser yang terjadi bersamaan dengan naiknya kadar gas rumah kaca di atmosfer sering kali disebut sebagai bukti utama dari pemanasan global. Pegunungan di wilayah garis lintang sedang seperti Pegunungan Himalaya, Alpen, Rocky, Cascade, dan Andes, serta puncak tinggi seperti Gunung Kilimanjaro menjadi lokasi bagi penyusutan-penyusutan gletser yang terbesar. (in)
  • Le recul des glaciers depuis 1850, ou plutôt le « recul du front des glaciers », est mondial et rapide ; il affecte l'accès à l'eau douce pour l'irrigation et pour l'utilisation domestique, les loisirs de montagne, les animaux et les plantes qui dépendent de la fonte des glaciers, et à plus long terme, le niveau des océans. Les montagnes à mi-latitude telles que l'Himalaya, les Alpes, les montagnes Rocheuses, la chaîne des Cascades et les Andes méridionales, aussi bien que les sommets tropicaux isolés tels que le Kilimandjaro en Afrique, montrent des pertes glaciaires proportionnées qui sont parmi les plus grandes. (fr)
  • Glaciologen constateren dat overal in de wereld de gletsjers zich terugtrekken en er is voldoende kennis om vast te stellen dat dit in het midden van de 19e eeuw is begonnen. Deze terugtrekking van gletsjers, rond 1850 begonnen, volgde op de Kleine IJstijd, waarmee de relatief koude periode wordt bedoeld, die van de 15e tot en met de 19e eeuw duurde. De gletsjers in de Alpen zijn over de gehele periode genomen sinds 1900 aanzienlijk kleiner geworden. De gevolgen ervan, dat de gletsjers zich terugtrekken, zijn in hun omgeving duidelijk te zien, aan de glad geërodeerde bodem van de oude gletsjertongen, die zijn verdwenen, en aan morenen, die op enige afstand van de gletsjer liggen die ze ooit heeft opgestuwd. (nl)
  • O recuo dos glaciares desde 1850, de forma global e rápida, afeta a disponibilidade de água doce para irrigação e uso doméstico, as atividades de montanha, animais e plantas que dependem da água produzida durante os períodos de degelo, e num prazo mais alargado, o nível dos oceanos. (pt)
  • Відступання льодовиків з 1850 року — зменшення площі льодовиків по всьому світу, що істотно впливає на наявність стабільних джерел прісної води, існування гірських екосистем, використання навколишніх територій людиною та, в довгостроковій перспективі, рівень води в океанах. Як і льодовики загалом, це явище досліджується гляціологами, що пов’язують його з потеплінням атмосфери, викликаним збільшенням кількості парникових газів через господарську діяльність людини. Найбільші відносні втрати льодовикового покриву спостерігаються на гірських хребтах помірних широт, таких як Гімалаї, Альпи, Скелясті гори та Південні Анди, а також на ізольованих тропічних вершинах, таких як Кіліманджаро. Часто відступлення льодовиків використовується для відстеження температури повітря у сучасні та минулі часи. (uk)
rdfs:label
  • انحسار الجليد منذ سنة 1850 (ar)
  • Retrocés de les glaceres des de 1850 (ca)
  • Ústup ledovců od roku 1850 (cs)
  • Gletscherschwund seit 1850 (de)
  • Retroceso de los glaciares desde 1850 (es)
  • Penyusutan gletser sejak 1850 (in)
  • Recul des glaciers depuis 1850 (fr)
  • Ritiro dei ghiacciai dal 1850 (it)
  • 氷河融解 (ja)
  • Terugtrekking van gletsjers sinds 1850 (nl)
  • Retreat of glaciers since 1850 (en)
  • Recuo dos glaciares desde 1850 (pt)
  • Отступление ледников (ru)
  • Відступання льодовиків з 1850 року (uk)
rdfs:seeAlso
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:status of
is rdfs:seeAlso of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License