| dbo:abstract
|
- Carles Lluís de Borbó-Parma, també conegut amb els noms de Lluís II d'Etrúria, Carles I de Lucca i Carles II de Parma, (Madrid, Regne d'Espanya 1799 - Niça, França 1883) fou el Duc de Parma i Piacenza des de l'any 1847 i fins a l'any següent en què abdicà. Anteriorment havia estat rei d'Etrúria des de l'any 1803 i fins a l'any 1807 i Duc de Lucca des de 1815 i fins a l'any 1847. (ca)
- Karel II. Ludvík Bourbonsko-Parmský (22. prosinec 1799 – 16. duben 1883) byl parmský vévoda v letech 1847 až 1849, vévoda z Luccy 1824 až 1847 a etrurský král v letech 1803 až 1807. (cs)
- Karl II., Herzog von Parma, vollständiger Name Karl Ludwig Ferdinand von Bourbon-Parma, Infant von Spanien (* 22. Dezember 1799 in Madrid; † 16. April 1883 in Nizza) war der letzte König von Etrurien, Herzog von Lucca und Herzog von Parma. (de)
- تشارلز لويس بوربون بارما (بالإيطالية: Carlo II di Parma) (تشارلز لويس دي بوربون بارما) (22 ديسمبر 1799 - 16 أبريل 1883) كان ملك إتروريا بين عامي 1803-1807 ودوق لوكا بين عامي 1824-1847 ودوق بارما بين عامي 1847-1849. (ar)
- Ο Κάρολος Λουδοβίκος των Βουρβόνων της Πάρμας (22 Δεκεμβρίου 1799 - 16 Απριλίου 1883) ήταν βασιλιάς της Ετρουρίας με την επωνυμία Λουδοβίκος Β΄ (1803 - 1807), δούκας της Λούκα (1824 - 1847) και δούκας της Πάρμα (1847 - 1848). (el)
- Charles Louis (Italian: Carlo Ludovico; 22 December 1799 – 16 April 1883) was King of Etruria (1803–1807; reigned as Louis II), Duke of Lucca (1824–1847; reigned as Charles I), and Duke of Parma (1847–1849; reigned as Charles II). He was the only son of Louis, Prince of Piacenza, and his wife Infanta Maria Luisa of Spain. Born at the Royal Palace of Madrid at the court of his maternal grandfather King Charles IV of Spain, he spent his first years living at the Spanish court. In 1801, by the Treaty of Aranjuez, Charles became Crown Prince of Etruria, a newly created kingdom formed from territories of the Grand Duchy of Tuscany. Charles moved to Italy with his parents and in 1803, not yet four years old, he succeeded his father as King of Etruria under the name Louis II. His mother Infanta Maria Luisa assumed the regency while Charles Louis' minority lasted. In 1807 Napoleon Bonaparte dissolved the kingdom of Etruria and Charles Louis and his mother took refuge in Spain. In May 1808 they were forced to leave Spain by Napoleon who arrested Charles Louis' mother in a convent in Rome. Between 1811 and 1814 Charles Louis was placed under the care of his grandfather, the deposed King Charles IV of Spain. After Napoleon's fall, in 1817, Infanta Maria Luisa became Duchess of Lucca in her own right and Charles Louis, age sixteen, became hereditary Prince of Lucca. In 1820 he married Princess Maria Teresa of Savoy. They were a mismatched couple and had only one surviving son. At his mother's death in 1824, Charles Louis became the reigning Duke of Lucca as Charles I. He had little interest in ruling. He left the duchy in the hands of his ministers and spent most of his time traveling around Europe. A liberal movement led him to abdicate Lucca in favor of the Grand Duke of Tuscany in October 1847 in exchange for financial compensation, as he wanted to retire to private life. Two months later, in December 1847, at the death of the former Empress Marie Louise, he succeeded her as the reigning Duke of Parma according to what had been stipulated by the Congress of Vienna. His reign in Parma as Duke Charles II was brief. He was ill-received by his new subjects and within a few months he was ousted by a revolution. He regained control of Parma under the protection of Austrian troops, but finally abdicated in favor of his son Charles III on 14 March 1849. His son was assassinated in 1854 and his grandson Robert I, the last reigning Duke of Parma, was deposed in 1860. In exile Charles Louis assumed the title of count of Villafranca. He spent the last years of his life mostly in France, dying at Nice on 16 April 1883. (en)
- Carlos Luis de Borbón-Parma, también conocido con los nombres de Luis II de Etruria, Carlos Luis de Lucca y Carlos II de Parma, nació en el Palacio Real de Madrid, España, en 1799 y falleció en Niza, Francia, en 1883; Infante de España que fue duque de Parma y Plasencia desde el año 1847 hasta 1849, en que abdicó. Anteriormente fue rey de Etruria desde el año 1803 hasta 1807 y duque de Lucca desde 1824 hasta 1847. (es)
- Carlo II dari Parma (bahasa Italia: Carlo Ludovico; 22 Desember 1799 – 16 April 1883) merupakan Raja Etruria (1803–1807; bertakhta sebagai Ludovico II), Adipati Lucca (1824–1847; bertakhta sebagai Carlo I), dan Adipati Parma (1847–1849; bertakhta sebagai Carlo II). Ia merupakan putra tunggal Ludovico, Pangeran Piacenza, dan istrinya Infanta Maria Luisa dari Spanyol. Ia lahir di istana kerajaan Madrid di istana kakek maternalnya, Raja Carlos IV dari Spanyol, ia menghabiskan tahun-tahun pertamanya di istana Spanyol. Pada 1801, oleh Perjanjian Aranjuez, Carlo menjadi Putra mahkota Etruria, sebuah kerajaan yang baru dibentuk dari wilayah-wilayah Keharyapatihan Toscana. Carlo pindah ke Italia dengan orangtuanya dan pada 1803, sebelum usia empat tahun, ia menggantikan ayahandanya sebagai Raja Etruria dengan nama Ludovico II. (in)
- Charles-Louis (roi d'Étrurie puis duc de Lucques)(
Pour les articles homonymes, voir Charles II. ) Charles-Louis de Bourbon, prince de Bourbon-Parme et infant d'Espagne, né le 22 décembre 1799 à Madrid et mort le 16 avril 1883 à Nice, est le fils aîné de Louis Ier de Bourbon, prince héritier de Parme, et de l'infante Marie-Louise d'Espagne ; il fut successivement roi d'Étrurie de 1803 à 1807 sous le nom de Charles-Louis, duc de Lucques de 1824 à 1847, duc de Parme et de Plaisance sous le nom de Charles-Louis puis de Charles II de décembre 1847 à mars 1849, date de son abdication. Petit-fils du duc déchu Ferdinand Ier de Parme, Charles est témoin du traité secret de San Ildefonso (1er octobre 1800), signé par Napoléon et qui promet la création en Italie d'un État sous dépendance espagnole : le royaume d'Étrurie, en échange de la restitution de la Louisiane par l'Espagne. Les traités de Lunéville (9 février 1801) et d'Aranjuez (21 mars 1801) en confirment la création. La couronne est confiée à Louis Ier, fils et héritier du duc de Parme Ferdinand Ier, qui est aussi le gendre du roi d'Espagne. Lorsque Louis Ier meurt, en 1803, son épouse Marie-Louise (fille du roi d'Espagne Charles IV) assure la régence pour son fils Charles-Louis, proclamé roi d'Étrurie. Cependant, en 1807, Napoléon annexe le royaume d'Étrurie à l'Empire français, le transformant en trois départements français (Arno, Méditerranée et Ombrone). Si Élisa Bonaparte reçoit le titre de « grande-duchesse de Toscane », il ne s'agit que d'un simple commandement sur ces trois départements français. Charles et sa famille perdent alors toutes leurs possessions. Il faut attendre la chute de Napoléon pour que le congrès de Vienne redonne une couronne aux Bourbons-Parme. Le duché de Parme étant donné en « viager » à l'ancienne impératrice Marie-Louise, les Bourbons-Parme sont dédommagés par la création du duché de Lucques. Charles-Louis devient duc de Lucques officiellement après la mort de sa mère en 1824. Cependant, il reste toujours l'héritier en titre du trône de Parme en attendant la mort de Marie-Louise. Le 9 décembre 1847, Marie-Louise, prématurément vieillie, accuse de violentes douleurs à la poitrine . Charles retourne alors dans le duché de Parme avec sa famille pour se préparer. Après la mort de la duchesse, il devient le nouveau duc de Parme et adopte le nom de Charles II. Faible et impopulaire, son règne est marqué par une forte contestation populaire et un manque d'autorité. Après plusieurs insurrections, il abdique le 14 mars 1849 et laisse le trône à son fils, Charles III. Exilé en France, il revient dans le duché après la mort de son fils, en 1854, pour soutenir sa belle-fille, la régente Louise de France, et son petit-fils, Robert Ier. En 1859, le royaume de Sardaigne de Victor-Emmanuel II, allié à la France, remporte sur l'Autriche la bataille de Magenta dans le cadre de la guerre pour l'unification de l'Italie. La régente de Parme abandonne définitivement le duché, qui va être annexé par le royaume de Sardaigne, avant d'être intégré au royaume d'Italie en 1861. L'ancien duc Charles repart alors en France où il meurt. (fr)
- カルロ・ルドヴィーコ・ディ・ボルボーネ（イタリア語: Carlo Ludovico di Borbone, 1799年12月27日 - 1883年5月17日）は、カルロ2世ルイージ・ディ・パルマ（イタリア語: Carlo II Luigi di Parma）とも言い、エトルリア王（在位：1803年 - 1807年）、ルッカ公（在位：1824年 - 1847年）、パルマ・ピアチェンツァ公（在位：1847年 - 1849年）である。 (ja)
- 카를로 2세 디 파르마(Carlo II di Parma) 또는 카를로 루도비코 디 보르보네파르마(Carlo Ludovico di Borbone-Parma, 1799년 12월 27일 ~ 1883년 5월 17일)는 이자 루카 공이자 파르마 공이다. 파르마 공 페르디난도 1세의 손자이자 루도비코 1세의 아들이다. 나폴레옹은 페르디난도 1세를 폐위시키고 공위 계승자였던 루도비코 1세를 에트루리아의 국왕으로 앉혔다. 카를로 루도비코는 1803년 어머니 스페인의 마리아 루이사의 섭정하에 왕위에 올랐으나 나폴레옹은 1807년 에트루리아를 해체시키고 카를로 루도비코 모자를 프랑스로 데려왔다. 나폴레옹 측은 카를로 루도비코를 포르투갈 북부의 다른 나라의 왕으로 만들어주겠다고 약속했지만 이 약속은 지켜지지 않았다. 1815년 나폴레옹은 몰락했으나 파르마 공국은 부르봉파르마 가문이 아닌, 프란츠 2세의 딸이자 나폴레옹의 두 번째 황후 마리루이즈가 통치하게 되었다. 카를로 루도비코는 대신 루카 공국의 군주가 되었다. 1847년 마리아 루이사가 죽자 카를로 루도비코는 파르마 공 카를로 2세가 되어 즉위하였다. 그러나 이듬해 1848년 혁명이 일어나자 카를로 2세는 공위를 아들 카를로에게 물려준 채 국외로 망명을 했다. 공국을 점령한 오스트리아의 라데츠키로 인해 공국은 유지될 수 있었지만 그 직후 이탈리아 통일 전쟁으로 사르데냐 왕국의 공격을 받았다. 오스트리아의 승리로 파르마 공국은 위기를 넘겼고 카를로 루도비코는 프랑스로 건너가 빌라프란카 백작을 자처하며 여생을 보내다 1883년 니스에서 죽었다. (ko)
- Karol Ludwik Burbon-Parmeński, wł. Carlo Ludovico di Borbone Parma (22 grudnia 1799 – 16 kwietnia 1883) – król Etrurii jako Ludwik II (1806–1807), książę Lukki jako Karol Ludwik (1824–1847), książę Parmy jako Karol II (1847–1849). Urodził się w Madrycie jako jedyny syn Ludwika I, księcia Piacenzy (syna-następcy Ferdynanda I Parmeńskiego) i jego żony Marii Ludwiki Burbon, infantki hiszpańskiej, córki Karola IV. (pl)
- Karel Lodewijk Ferdinand van Bourbon-Parma (Koninklijk Paleis van Madrid, 22 december 1799 — Nice, 17 april 1883), infant van Spanje, was van 1803 tot 1807 als Lodewijk II koning van Etrurië, van 1815 tot 1847 hertog van Lucca en van 1847 tot 1849 als Karel II hertog van Parma. Hij was de zoon van koning Lodewijk I van Etrurië en Maria Louisa, dochter van Karel IV van Spanje. Hij volgde zijn vader na diens dood op 27 mei 1803 onder regentschap van zijn moeder op als koning van Etrurië. Daar zij zich echter niet aan het continentaal stelsel hield en Engelse waren haar land liet binnensmokkelen werd het jonge koninkrijk bij het Verdrag van Fontainebleau in 1807 bij Frankrijk gevoegd. Het Congres van Wenen in 1815 maakte Karel Lodewijk niet, zoals verwacht, hertog van Parma (waaruit zijn grootvader Ferdinand in 1802 was verdreven), maar wees dit land toe aan Napoleons tweede echtgenote Marie Louise van Oostenrijk. Indien zij echter zonder wettige nakomelingen zou sterven dan zou Karel Lodewijk alsnog in Parma aan de macht komen. Ter compensatie werd hem en zijn moeder het hertogdom Lucca toegewezen. Op 5 september 1820 huwde hij in Turijn met prinses Maria Theresia van Sardinië dochter van koning Victor Emanuel I van Sardinië. Uit dit huwelijk wordt in 1821 een dochter geboren, Louise, die nog geen twee jaar later sterft. In 1823 wordt hun zoon Ferdinand Karel geboren, de latere Karel III. Karel Lodewijk nam in 1824 daadwerkelijk de regering van Lucca op zich maar verbleef meestal in het buitenland. Uit angst voor een revolutie deed hij op 5 oktober 1847 afstand van de troon en stond zijn land af aan het Habsburgse groothertogdom Toscane. Na de dood van Marie Louise - inderdaad zonder wettige nakomelingen - werd hij reeds op 17 december van dat jaar als Karel II hertog van Parma. Hij vertoefde daar echter maar zelden en bracht zijn tijd grotendeels op zijn landgoed in Saksen door. Het bestuur van Parma, evenals voor 1847 van Lucca, liet hij over aan de Engelsman . Deze voerde namens de hertog een tiranniek bewind. Karel Lodewijk zag zich in Revolutiejaar 1848 gedwongen de macht aan de liberalen af te staan en zich bij het Koninkrijk Sardinië aan te sluiten. Hij ontvluchtte zijn land maar in augustus herstelden de Oostenrijkers zijn gezag. In 1849 moest hij echter opnieuw vluchten en op 14 maart van dat jaar deed hij troonsafstand ten gunste van zijn zoon Karel. De rest van zijn leven bracht hij door te Nice, alwaar hij op 17 april 1883 stierf. (nl)
- Carlo II di Borbone-Parma (nome completo Carlo Ludovico Ferdinando di Borbone-Parma; Madrid, 22 dicembre 1799 – Nizza, 16 aprile 1883) figlio di Ludovico I di Etruria (1773 – 1803) e di Maria Luisa di Borbone-Spagna (1782 – 1824), figlia di Carlo IV di Spagna, fu re d'Etruria dal 1803 al 1807 come Ludovico II, duca di Lucca dal 1824 al 1847 come Carlo I ed infine duca di Parma dal 1847 al 1849 come Carlo II. Sposò Maria Teresa di Savoia. (it)
- Carlos Luís de Bourbon-Parma (Madrid, 22 de dezembro de 1799 - Nice, 16 de abril de 1883), foi Rei da Etrúria (como Luís II), Duque de Luca (como Carlos I) e Duque de Parma (como Carlos II). (pt)
- Karl Ludvig av Bourbon-Parma (22 december 1799 - 16 april 1883) var regerande hertig av Parma 1847-1849. Han var son till Ludvig av Parma och Maria Luisa av Spanien, dotter till Karl IV av Spanien. 1801 blev Karl Ludvigs far kung av det nybildade Kungariket Etrurien, och Karl Ludvig alltså kronprins av Etrurien - och när fadern dog knappt två år senare, i maj 1803, blev den ännu inte fyra år gamle Karl Ludvig kung av Etrurien, under namnet Ludvig II och med modern som förmyndarregent. Fyra år senare lät Napoleon upplösa kungariket Etrurien och skickade Karl Ludvig och hans mor till Frankrike. (sv)
- Карл Людовик Бурбон-Пармский (итал. Carlo Ludovico di Borbone-Parma, фр. Charles Louis de Bourbon-Parme; 22 декабря 1799, Мадрид — 16 апреля 1883, Ницца, Франция) — король Этрурии (под именем Луиджи или Людовик II) в 1803—1807 годах, герцог Лукки (под именем Карл I) в 1815—1847 годах, герцог Пармский (под именем Карл II) в 1847—1849 годах. (ru)
- Карл II (італ. Carlo II di Parma; 22 грудня 1799 — 16 квітня 1883) — король Етрурії в 1803—1807 роках (як Людовик II), герцог Лукки (як Карл I) в 1824–1847 роках, герцог Парми і П'янченци (як Карл II) в 1847–1849 роках. (uk)
- 卡洛·路德維克（Carlo Lodovico；1799年12月22日－1883年4月16日），先後擔任伊特鲁里亚国王（称路德维克二世）、卢卡公爵（稱卡洛一世）、帕爾馬公爵（稱卡洛二世）。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Carles Lluís de Borbó-Parma, també conegut amb els noms de Lluís II d'Etrúria, Carles I de Lucca i Carles II de Parma, (Madrid, Regne d'Espanya 1799 - Niça, França 1883) fou el Duc de Parma i Piacenza des de l'any 1847 i fins a l'any següent en què abdicà. Anteriorment havia estat rei d'Etrúria des de l'any 1803 i fins a l'any 1807 i Duc de Lucca des de 1815 i fins a l'any 1847. (ca)
- Karel II. Ludvík Bourbonsko-Parmský (22. prosinec 1799 – 16. duben 1883) byl parmský vévoda v letech 1847 až 1849, vévoda z Luccy 1824 až 1847 a etrurský král v letech 1803 až 1807. (cs)
- Karl II., Herzog von Parma, vollständiger Name Karl Ludwig Ferdinand von Bourbon-Parma, Infant von Spanien (* 22. Dezember 1799 in Madrid; † 16. April 1883 in Nizza) war der letzte König von Etrurien, Herzog von Lucca und Herzog von Parma. (de)
- تشارلز لويس بوربون بارما (بالإيطالية: Carlo II di Parma) (تشارلز لويس دي بوربون بارما) (22 ديسمبر 1799 - 16 أبريل 1883) كان ملك إتروريا بين عامي 1803-1807 ودوق لوكا بين عامي 1824-1847 ودوق بارما بين عامي 1847-1849. (ar)
- Ο Κάρολος Λουδοβίκος των Βουρβόνων της Πάρμας (22 Δεκεμβρίου 1799 - 16 Απριλίου 1883) ήταν βασιλιάς της Ετρουρίας με την επωνυμία Λουδοβίκος Β΄ (1803 - 1807), δούκας της Λούκα (1824 - 1847) και δούκας της Πάρμα (1847 - 1848). (el)
- Carlos Luis de Borbón-Parma, también conocido con los nombres de Luis II de Etruria, Carlos Luis de Lucca y Carlos II de Parma, nació en el Palacio Real de Madrid, España, en 1799 y falleció en Niza, Francia, en 1883; Infante de España que fue duque de Parma y Plasencia desde el año 1847 hasta 1849, en que abdicó. Anteriormente fue rey de Etruria desde el año 1803 hasta 1807 y duque de Lucca desde 1824 hasta 1847. (es)
- カルロ・ルドヴィーコ・ディ・ボルボーネ（イタリア語: Carlo Ludovico di Borbone, 1799年12月27日 - 1883年5月17日）は、カルロ2世ルイージ・ディ・パルマ（イタリア語: Carlo II Luigi di Parma）とも言い、エトルリア王（在位：1803年 - 1807年）、ルッカ公（在位：1824年 - 1847年）、パルマ・ピアチェンツァ公（在位：1847年 - 1849年）である。 (ja)
- Karol Ludwik Burbon-Parmeński, wł. Carlo Ludovico di Borbone Parma (22 grudnia 1799 – 16 kwietnia 1883) – król Etrurii jako Ludwik II (1806–1807), książę Lukki jako Karol Ludwik (1824–1847), książę Parmy jako Karol II (1847–1849). Urodził się w Madrycie jako jedyny syn Ludwika I, księcia Piacenzy (syna-następcy Ferdynanda I Parmeńskiego) i jego żony Marii Ludwiki Burbon, infantki hiszpańskiej, córki Karola IV. (pl)
- Carlo II di Borbone-Parma (nome completo Carlo Ludovico Ferdinando di Borbone-Parma; Madrid, 22 dicembre 1799 – Nizza, 16 aprile 1883) figlio di Ludovico I di Etruria (1773 – 1803) e di Maria Luisa di Borbone-Spagna (1782 – 1824), figlia di Carlo IV di Spagna, fu re d'Etruria dal 1803 al 1807 come Ludovico II, duca di Lucca dal 1824 al 1847 come Carlo I ed infine duca di Parma dal 1847 al 1849 come Carlo II. Sposò Maria Teresa di Savoia. (it)
- Carlos Luís de Bourbon-Parma (Madrid, 22 de dezembro de 1799 - Nice, 16 de abril de 1883), foi Rei da Etrúria (como Luís II), Duque de Luca (como Carlos I) e Duque de Parma (como Carlos II). (pt)
- Karl Ludvig av Bourbon-Parma (22 december 1799 - 16 april 1883) var regerande hertig av Parma 1847-1849. Han var son till Ludvig av Parma och Maria Luisa av Spanien, dotter till Karl IV av Spanien. 1801 blev Karl Ludvigs far kung av det nybildade Kungariket Etrurien, och Karl Ludvig alltså kronprins av Etrurien - och när fadern dog knappt två år senare, i maj 1803, blev den ännu inte fyra år gamle Karl Ludvig kung av Etrurien, under namnet Ludvig II och med modern som förmyndarregent. Fyra år senare lät Napoleon upplösa kungariket Etrurien och skickade Karl Ludvig och hans mor till Frankrike. (sv)
- Карл Людовик Бурбон-Пармский (итал. Carlo Ludovico di Borbone-Parma, фр. Charles Louis de Bourbon-Parme; 22 декабря 1799, Мадрид — 16 апреля 1883, Ницца, Франция) — король Этрурии (под именем Луиджи или Людовик II) в 1803—1807 годах, герцог Лукки (под именем Карл I) в 1815—1847 годах, герцог Пармский (под именем Карл II) в 1847—1849 годах. (ru)
- Карл II (італ. Carlo II di Parma; 22 грудня 1799 — 16 квітня 1883) — король Етрурії в 1803—1807 роках (як Людовик II), герцог Лукки (як Карл I) в 1824–1847 роках, герцог Парми і П'янченци (як Карл II) в 1847–1849 роках. (uk)
- 卡洛·路德維克（Carlo Lodovico；1799年12月22日－1883年4月16日），先後擔任伊特鲁里亚国王（称路德维克二世）、卢卡公爵（稱卡洛一世）、帕爾馬公爵（稱卡洛二世）。 (zh)
- Charles Louis (Italian: Carlo Ludovico; 22 December 1799 – 16 April 1883) was King of Etruria (1803–1807; reigned as Louis II), Duke of Lucca (1824–1847; reigned as Charles I), and Duke of Parma (1847–1849; reigned as Charles II). After Napoleon's fall, in 1817, Infanta Maria Luisa became Duchess of Lucca in her own right and Charles Louis, age sixteen, became hereditary Prince of Lucca. In 1820 he married Princess Maria Teresa of Savoy. They were a mismatched couple and had only one surviving son. (en)
- Carlo II dari Parma (bahasa Italia: Carlo Ludovico; 22 Desember 1799 – 16 April 1883) merupakan Raja Etruria (1803–1807; bertakhta sebagai Ludovico II), Adipati Lucca (1824–1847; bertakhta sebagai Carlo I), dan Adipati Parma (1847–1849; bertakhta sebagai Carlo II). (in)
- Charles-Louis (roi d'Étrurie puis duc de Lucques)(
Pour les articles homonymes, voir Charles II. ) Charles-Louis de Bourbon, prince de Bourbon-Parme et infant d'Espagne, né le 22 décembre 1799 à Madrid et mort le 16 avril 1883 à Nice, est le fils aîné de Louis Ier de Bourbon, prince héritier de Parme, et de l'infante Marie-Louise d'Espagne ; il fut successivement roi d'Étrurie de 1803 à 1807 sous le nom de Charles-Louis, duc de Lucques de 1824 à 1847, duc de Parme et de Plaisance sous le nom de Charles-Louis puis de Charles II de décembre 1847 à mars 1849, date de son abdication. (fr)
- 카를로 2세 디 파르마(Carlo II di Parma) 또는 카를로 루도비코 디 보르보네파르마(Carlo Ludovico di Borbone-Parma, 1799년 12월 27일 ~ 1883년 5월 17일)는 이자 루카 공이자 파르마 공이다. 파르마 공 페르디난도 1세의 손자이자 루도비코 1세의 아들이다. 나폴레옹은 페르디난도 1세를 폐위시키고 공위 계승자였던 루도비코 1세를 에트루리아의 국왕으로 앉혔다. 카를로 루도비코는 1803년 어머니 스페인의 마리아 루이사의 섭정하에 왕위에 올랐으나 나폴레옹은 1807년 에트루리아를 해체시키고 카를로 루도비코 모자를 프랑스로 데려왔다. 나폴레옹 측은 카를로 루도비코를 포르투갈 북부의 다른 나라의 왕으로 만들어주겠다고 약속했지만 이 약속은 지켜지지 않았다. (ko)
- Karel Lodewijk Ferdinand van Bourbon-Parma (Koninklijk Paleis van Madrid, 22 december 1799 — Nice, 17 april 1883), infant van Spanje, was van 1803 tot 1807 als Lodewijk II koning van Etrurië, van 1815 tot 1847 hertog van Lucca en van 1847 tot 1849 als Karel II hertog van Parma. Hij was de zoon van koning Lodewijk I van Etrurië en Maria Louisa, dochter van Karel IV van Spanje. (nl)
|
