| dbo:abstract
|
- El comtat de Cambrai fou una jurisdicció feudal del regne dels Francs centrada a Cambrai. Els francesos l'anomenen Cambrésis. No consten comtes privatius al pagus. El 843 el tractat de Verdun va situar el territori al regne de Lotari I. El 925 va ser agregat al Sacre Imperi Romanogermànic i l'emperador Otó I, per un diploma, en ca concedir el títol comtal i poder temporal sobre la ciutat i altres territoris al bisbe de Cambrai el 30 d'abril del 948. El 1007 el bisbe va rebre íntegrament el comtat de Cambresis formant un únic principat eclesiàstic amb Cambrai. El pagus depenia de Flandes. El comte Balduí I de Flandes Bras de Ferro l'hauria llegat amb títol comtal al seu fill Rodolf o Raül; aquest va donar suport al seu germà Balduí II de Flandes en l'elecció de com a rei de França el 888, però després s'hi van enfrontar el 892 per l'elecció d'abat a l'abadia de Saint-Bertin; va donar suport al seu germà en l'atac al comtat de Vermandois i va conquerir Arràs, Saint-Quentin i Péronne, però el 17 de juny del 896 fou derrotat i mort per Heribert I de Vermandois. Se suposa que va transmetre el comtat al seu fill Balduí Balza que va viure més de 80 anys, ja que consta amb títol comtal, però posteriorment apareix un comte de nom Isaac d'origen desconegut (podria haver estat casat amb una filla de Rofdolf), que no se sap quan fou nomenat, si bé hauria estat abans del 908 quan el rei LLuís en una donació el va consultar el que suggereix que fou el rei alemany el que l'havia instal·lat quan encara el comtat era dins a Lotaríngia. El comte Isaac apareix intercedint per l'església de Cambrai davant Carles III el Simple el 22 de maig de 916 i apareix altre cop en una carta de l'11 de setembre del 918; un Isaac esmentat en una carta el 7 de novembre de 921 és també probablement el mateix i era representant d'Enric I d'Alemanya. El 939 és esmentat oferint la corona a Lluís IV de França; el 8 de juliol del 941 signava una carta restaurant propietat al monestir de Saint-Pierre de Gant; la Vita S. Humberti Maricolensis esmenta Isaac com a comte en una referència del 946. Hauria mort el 947 o almenys abans del 30 d'abril del 948 quan l'emperador Otó va donar la ciutat de Cambrai i l'abadia de Saint-Géry al bisbe de Cambrai, cosa que no hauria fet si el comte hagués estat viu, almenys sense estar aquest present. El seu fill Arnul ja no portà el títol de comte de Cambrai, ni tampoc Raül (+982), fill de Balduí Balza (+976). Arnold I (+967) fill d'Isaac, hauria exercit encara drets comtals a Cambrai i després el seu fill Arnold II comte de Valenciennes (+1012). El 1007 els drets i regalies del territori del Cambresis foren concedides als bisbes. El comtat fou administrat en endavant pels bisbes. Vegeu Bisbat de Cambrai (ca)
- Das Hochstift Cambrai (Kammerich), ab 1559 Erzstift, war von 1007 bis 1802 der weltliche Herrschaftsbereich der Bischöfe bzw. Erzbischöfe von Cambrai. (de)
- Cambraisis estas kaj historia tradicia regiono en la departmento Nord kaj la regiono Nordo-Kaleza Markolo. Ĝia ĉefubo estas Cambrai, kaj ĝi korespondas kun la nuntempa arondismento tiunoma. (eo)
- Cambrésis (French: [kɑ̃.bʁe.zi]) is a former pagus, county and prince-bishopric of the medieval Holy Roman Empire that was annexed to the Kingdom of France in 1679. It is now regarded as one of the "natural regions" of France, and roughly equivalent to the Arrondissement of Cambrai in department Nord. The capital of Cambrésis was Cambrai. Originally ruled by a dynasty of counts, Cambrésis became a prince-bishopric in 1007, comparable to the Prince-Bishopric of Liège and the Prince-Bishopric of Utrecht. It encompassed the territory in which the bishop of Cambrai had secular authority. (en)
- Le Cambrésis est l'un des anciens pays et provinces de France et l'une des régions naturelles de France, rattachée administrativement au département du Nord. La ville-centre du Cambrésis est Cambrai. À l'exception de l'Escaut, qui formait historiquement sa frontière ouest, le Cambrésis n'a pas de limite naturelle : c'est son histoire qui lui donne son identité propre. Son économie, longtemps dominée par le textile et l'agriculture, cherche aujourd'hui à se diversifier. Cambrésis était également le nom de tradition de l'escadron de chasse 1/12, stationné sur la base aérienne 103 de Cambrai-Epinoy. (fr)
- Kamerijk en het Kamerijkse (Frans: Cambrai et le Cambrésis) is een voormalige gouw, later en uiteindelijk prinsbisdom in het Heilige Roomse Rijk, dat in 1679 door het Koninkrijk Frankrijk werd geannexeerd. Het vormde aanvankelijk een zelfstandig gebiedsdeel in de uiterste zuidwesthoek van het hertogdom Neder-Lotharingen. Dit was bij de bron van de Schelde, die eeuwenlang de grens vormde tussen Frankrijk en het Heilige Roomse Rijk. Kamerijk is een van de oudste stadsgemeenten van wat nu Frankrijk is. Het werd in 1007 een zogenaamd sticht, oftewel een gebied waarin een bisschop wereldlijke macht had, rond de stad Kamerijk, het huidige Cambrai; daarom werd het vanaf toen ook wel het sticht Kamerijk genoemd. Omdat de stad Kamerijk zelf uiteindelijk een vrije rijksstad werd en niet meer (geheel) onder het gezag van de prins-bisschop viel, werd er in toenemende mate onderscheid gemaakt tussen de autonome stad Kamerijk zelf en het prins-bisschoppelijke gebied eromheen, 'het Kamerijkse' (Frans: le Cambrésis). (nl)
- Cambrésis är ett historiskt grevskap i norra Frankrike med staden Cambrai som centralort. Det motsvarade i stort sett dagens arrondissement förutom Solesmes som tillhörde , och som tillhörde . Arkeologiska utgrävningar har visat att människor har bebott Cambrésis under de senaste 500 000 åren. Biskoparna i Cambrai blev under medeltiden allt mäktigare, och i början av 1000-talet gjorde de Cambrésis till sitt eget grevskap. De skulle regera i 800 år och fick vid flera tillfällen stor diplomatisk betydelse på grund av grevskapets neutralitet. Till exempel undertecknades (även kallad "Freden i Cambrésis") 1529 och Fördraget i Cateau-Cambrésis 1559 här. På 1200-talet var greve i Cambrésis. När pesten drabbade Frankrike på 1300-talet dog 11 000 människor i Cambrésis.På 1400-talet fick kontroll över Cambrésis samtidigt som andra grevskap i regionen: Flandern, Artois och Hainaut. På 1500-talet blev Cambrésis ett hertigdöme. (sv)
|
| rdfs:comment
|
- Das Hochstift Cambrai (Kammerich), ab 1559 Erzstift, war von 1007 bis 1802 der weltliche Herrschaftsbereich der Bischöfe bzw. Erzbischöfe von Cambrai. (de)
- Cambraisis estas kaj historia tradicia regiono en la departmento Nord kaj la regiono Nordo-Kaleza Markolo. Ĝia ĉefubo estas Cambrai, kaj ĝi korespondas kun la nuntempa arondismento tiunoma. (eo)
- Cambrésis (French: [kɑ̃.bʁe.zi]) is a former pagus, county and prince-bishopric of the medieval Holy Roman Empire that was annexed to the Kingdom of France in 1679. It is now regarded as one of the "natural regions" of France, and roughly equivalent to the Arrondissement of Cambrai in department Nord. The capital of Cambrésis was Cambrai. Originally ruled by a dynasty of counts, Cambrésis became a prince-bishopric in 1007, comparable to the Prince-Bishopric of Liège and the Prince-Bishopric of Utrecht. It encompassed the territory in which the bishop of Cambrai had secular authority. (en)
- El comtat de Cambrai fou una jurisdicció feudal del regne dels Francs centrada a Cambrai. Els francesos l'anomenen Cambrésis. No consten comtes privatius al pagus. El 843 el tractat de Verdun va situar el territori al regne de Lotari I. El 925 va ser agregat al Sacre Imperi Romanogermànic i l'emperador Otó I, per un diploma, en ca concedir el títol comtal i poder temporal sobre la ciutat i altres territoris al bisbe de Cambrai el 30 d'abril del 948. El 1007 el bisbe va rebre íntegrament el comtat de Cambresis formant un únic principat eclesiàstic amb Cambrai. (ca)
- Le Cambrésis est l'un des anciens pays et provinces de France et l'une des régions naturelles de France, rattachée administrativement au département du Nord. La ville-centre du Cambrésis est Cambrai. À l'exception de l'Escaut, qui formait historiquement sa frontière ouest, le Cambrésis n'a pas de limite naturelle : c'est son histoire qui lui donne son identité propre. Son économie, longtemps dominée par le textile et l'agriculture, cherche aujourd'hui à se diversifier. (fr)
- Kamerijk en het Kamerijkse (Frans: Cambrai et le Cambrésis) is een voormalige gouw, later en uiteindelijk prinsbisdom in het Heilige Roomse Rijk, dat in 1679 door het Koninkrijk Frankrijk werd geannexeerd. Het vormde aanvankelijk een zelfstandig gebiedsdeel in de uiterste zuidwesthoek van het hertogdom Neder-Lotharingen. Dit was bij de bron van de Schelde, die eeuwenlang de grens vormde tussen Frankrijk en het Heilige Roomse Rijk. Kamerijk is een van de oudste stadsgemeenten van wat nu Frankrijk is. (nl)
- Cambrésis är ett historiskt grevskap i norra Frankrike med staden Cambrai som centralort. Det motsvarade i stort sett dagens arrondissement förutom Solesmes som tillhörde , och som tillhörde . Arkeologiska utgrävningar har visat att människor har bebott Cambrésis under de senaste 500 000 åren. På 1200-talet var greve i Cambrésis. När pesten drabbade Frankrike på 1300-talet dog 11 000 människor i Cambrésis.På 1400-talet fick kontroll över Cambrésis samtidigt som andra grevskap i regionen: Flandern, Artois och Hainaut. På 1500-talet blev Cambrésis ett hertigdöme. (sv)
|
-nl.png?width=300)
-nl.png){kind=link}
-NL.svg){kind=link}
-en.svg){kind=link}
-nl.png){kind=link}
