| dbo:abstract
|
- Æ o æ és una lligadura de les lletres a i e de l'alfabet llatí. En llatí medieval no tenia cap funció ortogràfica, el seu ús és una conseqüència de l'escriptura manual. La lligadura servia principalment junts amb abreujaments i lletres superscrites a fi de reduir o d'ampliar la llargada de la ratlla manuscrita. Subsisteix en locucions llatines no traduïdes, on sovint les dues formes cohabiten: ex aequo o ex æquo. La Universitat de Barcelona recomana l'ús del grafem AE no lligat en la transcripció. La pronúncia del diftong AE (pronunciat AÏ) del llatí clàssic al llatí medieval va evolucionar vers un vocal senzill É i per això se sentia com una lletra. En moltes llengües l'ortografia va canviar-se als canvis de la pronunciació i així la paraula llatina encyclopaedia va esdevenir enciclopèdia (català) encyclopédie (francès) ou Encyklopädie (alemany). Lligadures poden esdevenir nous caràcters, com l'æ ho va ver en noruec, danès i islandès on forma la 27a lletra de l'alfabet, i té una pronuncia comparable amb la ä suec o alemany. L'idioma osset incloïa la lletra æ quan feia servir l'escriptura llatina (1923-38). Des de llavors, va passar a l'alfabet ciríl·lic. L'anglès va dubtar entre una ortografia conservadora (encyclopaedia, encyclopædia o una simplificada encyclopedia), les formes amb e són més habituals als Estats Units, les amb ae o æ més freqüents al Regne Unit. En anglès, les dues formes ae o e ambdues són correctes, la forma æ amb lligadura és arcaïtzant, subsisteix per exemple en el títol i la marca d'Encyclopædia Britannica o la sèrie televisiva Æon Flux. Æ és el pseudònim de l'escriptor irlandès George William Russell. En anglès antic, æ denotava un so intermedi entre els d'a i e (IPA [æ]). La lletra va prendre el nom de «ash» (en anglès antic æsc, freixe), que prové de la corresponent runa anglosaxona. (ca)
- Æ (æ) je písmeno (grafém) latinské abecedy, vzniklé spojení písmen a a e. Původně jde o ligaturu představující latinskou dvojhlásku. Je součástí abecedy některých jazyků (norština, dánština, islandština, faerština, latina). Používalo se též ve staré angličtině. (cs)
- Der Buchstabe Æ, Kleinbuchstabe æ, ist ein Buchstabe des lateinischen Schriftsystems. Er entstand aus einer Ligatur aus A und E. (de)
- Æ, minuskle æ, estas la 27-a litero de la alfabetoj dana (prononcata [e]), kaj norvega, kaj litero ankaŭ de la Feroa, Islanda (32-a litero) kaj mortintaj Norena kaj Anglosaksa lingvoj. Ĝia minusklo en la Internacia Fonetika Alfabeto simbolas sonon meze inter la Esperantaj "a" kaj "e" (kiel la a de cat "kato" Angle, aŭ la a de mand "viro" Dane). Similan sonon ĝi havas en la Norvega, kaj havis en la Anglosaksa kaj Praislanda/Pranorvega (= Norena), dum ĝi Dane pli similas al Esperanta "e". Modernislande ĝi al [aj] (ekzemple hæ! "sa!", de Usonangla Hi! [haj]). Por la IFA-sono [æ] la Finna kaj Sveda uzas la literon ä, en la Hungara ĝi estas skribata e. (La Germana ä pli similas al la Dana æ.) Ĝi devenas de ligaturo inter A kaj E, kiu ankaŭ estigis Ä, kaj fakte, ĝi estas unu el la plej antikvaj ligaturoj, uzita jam en la frua latina alfabeto (kun la arkaa prononco [aj], kiel en CÆSAR [kajsar], kaj [e] en malfrua epoko [Ĉesar]). Kiel ligaturon ĝin uzas ankaŭ aliaj alfabetoj, ekzemple la angla. En Dan-Norvega aboco-sinsekvo Æ sekvas Z kaj antaŭas Ø, dum ĝi Island-aboce sekvas Þ kaj antaŭas Ö. La unikodaj valoroj de Æ/æ estas 198 kaj 230. La litero estas (kun la samaj numeroj) en la kodo ISO 8859-1. (eo)
- Æ o æ es un grafema ligadura de las letras a y e llamado aesc. Se usa en el alfabeto latino y el alfabeto francés. En español moderno esta letra no se utiliza, solo aparece en palabras tomadas del latín como curriculum vitæ (generalmente escrito curriculum vitae). Æ es una letra aparte en los alfabetos noruego, danés, islandés y feroés. En inglés moderno, el uso varía en diferentes lugares. Se usa principalmente en palabras derivadas del latín o el griego, como encyclopædia, nebulæ o athenæum. En algunos lugares como los Estados Unidos, dichas ortografías pueden considerarse arcaicas y se reemplazan por encyclopedia, nebulae, y atheneum, respectivamente. En el Reino Unido, dichas ortografías son más comunes, lo que lleva al Oxford English Dictionary a usar la ligadura en sus entradas principales, mientras que otras ortografías se indican solo como alternativas. También en el Reino Unido, ae se usa en lugar de æ, así que encyclopaedia es correcto. Dada la larga historia de tales deletreos, a veces se usan para invocar arcaísmo o en citas literales de fuentes históricas, para palabras tales como la ya anteriormente nombrada encyclopædia o dæmon. También pertenece a varios alfabetos modernos. Es común verla traducida —no obstante incorrectamente— como «ae», en su mayoría por usuarios de computadoras que son incapaces de traducirla propiamente debido a limitaciones tecnológicas, o bien porque no están enterados de cómo hacerlo; un ejemplo reciente es la traducción de la serie/película de televisión de título Æon Flux, que a menudo aparece en los medios y en otros lugares como «Aeon Flux». (es)
- Æ (xehez: æ) a eta e hizkiek osaturiko grafema da. Jatorrian ligatura bat besterik ez zen, latinezko diptongoa ordezkatzeko erabiltzen zutena, baina zenbait alfabetok, tartean daniera, norvegiera, islandiera eta faroerazkoek, hizki osoa bilakatu zuten. Frantsesez greziar edo latindar maileguetan erabiltzen dute, tænia edo ex æquo adibidez. (eu)
- Æ, minuscule æ, est une voyelle et un graphème utilisé dans plusieurs langues européennes, dont notamment certaines langues nordiques comme le danois, le féroïen, l’islandais, le norvégien, le français et autrefois le latin ou l’anglo-saxon, mais aussi dans plusieurs langues camerounaises, comme le kenswei nsei, le kom ou le tikar, et quelques langues des Amériques, comme le hupda, le kawésqar ou le yagan. C’est un graphème appelé en français a-e entrelacé, a e-dans-le-a ou « a e-dans-l’a », par simplification, « e-dans-l’a ». D’autres noms plus informels sont : a-e lié, a-e collé, ligature ae. Dans l’ordre alphabétique français, le Æ est classé comme la suite d’un A et d’un E indépendants. Le graphème ‹ æ › a d’abord été une ligature (comme ‹ & › qui correspond à « et ») ayant la même valeur que les deux lettres qui le composent (soit ‹ ae ›), c’est-à-dire une diphthongue [ai̯] devenue par la suite [ɛ]. Par exemple : le latin classique caecum devenu cæcum en latin médiéval. En danois et dans d’autres langues, le graphème ‹ æ › n’est plus une ligature mais bien une lettre à part entière, qui n’est pas considérée comme ayant la valeur des lettres qui la composent. (fr)
- Æ, æは、ラテン文字のひとつ。A と E の合字である。 (ja)
- Æ (lowercase: æ) is a character formed from the letters a and e, originally a ligature representing the Latin diphthong ae. It has been promoted to the status of a letter in some languages, including Danish, Norwegian, Icelandic, and Faroese. It was also used in Old Swedish before being changed to ä. Today, the International Phonetic Alphabet uses it to represent the near-open front unrounded vowel (the sound represented by the 'a' in the English word cat). Diacritic variants include Ǣ/ǣ, Ǽ/ǽ, Æ̀/æ̀, Æ̂/æ̂ and Æ̃/æ̃. As a letter of the Old English Latin alphabet, it was called æsc, "ash tree", after the Anglo-Saxon futhorc rune ᚫ which it transliterated; its traditional name in English is still ash, or æsh if the ligature is included. (en)
- Æ, æ(ash 애시[*] [æʃ])는 A와 E의 합자로, 근대 영어를 포함한 라틴 문자를 사용하는 다양한 언어의 정서법에서 여러 가지 용도로 사용된다. 주 사용 언어는 페로어, 노르웨이어, 덴마크어, 아이슬란드어가 있다. 영어에서는 주로 encyclopædia, Athenæum과 같이 라틴어나 그리스에서 온 단어에 쓰였다. 미국 영어에서는 이 단어들이 encyclopedia, Atheneum으로 표기법이 단순화되었고, 영국 영어에서는 æ를 모두 ae로 대체한다. 따라서, 영국 영어에서는 encyclopaedia가 옳은 표기이고, encyclopædia는 잘못된 표기이다. 원 발음은 훈민정음의 ㅐ, 현대 한글로 표기하면 '아이'와 비슷한데, 후술되어 있듯 국제음성기호에서는 현대 한글의 ㅐ와 비슷한(완전히 같지는 않다.) 발음을 표기한다. (ko)
- "Æ", of "æ", is een klinker en een grafeem gebruikt in het Deens, Faeröers, Fries, IJslands, Noors, Ossetisch en Schots. Het teken werd ook gebruikt in het Oudengels, in middeleeuws en vroegmodern Latijn en in het Frans. Het (Brits-)Engels bevat nog steeds enkele woorden die met een æ gespeld kunnen worden, zoals encyclopædia of dæmon, maar dit is grotendeels in onbruik geraakt. De oorsprong van de letter is een ligatuur van AE. In het IJslands staat de Æ voor de tweeklank (IPA [ai]?). Hetzelfde geldt voor de zogenaamde lange Æ in het Faeröers (IPA [ɛa]?), terwijl de korte Æ een eenvoudige [a]? is. In het Deens en het Noors staat Æ voor een eenvoudige klinker, namelijk IPA [ɛ]? respectievelijk [a]?. In het alfabet van deze talen geldt Æ als een aparte letter, alfabetisch na de Z. Hetzelfde foneem wordt in het Zweeds weergegeven door de Ä (ook een aparte letter), en in het Duits eveneens (geen aparte letter). In het Oudengels werd de æ gebruikt voor een klank tussen de Engelse "A" en "E", (IPA [æ]?), vergelijkbaar met de korte "A" in cat in veel dialecten van modern Engels. In deze context is de naam van de letter Æsc (Ash in hedendaags Engels, wat es betekent), naar de naam van de corresponderende rune in het Angelsaksische Futhark. In het Ossetisch wordt de letter gebruikt sinds het eerste Ossetisch-Cyrillische alfabet. De letter is ook gebruikt in het Latijnse alfabet, tijdens de korte periode van 1923-1938 dat dit schrift werd gebruikt. In klassiek Latijn staat de combinatie voor de tweeklank (IPA [ae̯]?) die vergelijkbaar was met een lange "aai" in het Nederlands. Deze combinatie werd gebruikt zowel voor inheemse woorden die vóór de 2e eeuw v.Chr. met "ai" werden gespeld als voor Griekse leenwoorden met de tweeklank "ai" ("αι"). Zowel in de oudheid als tegenwoordig is het gebruikelijk de letters los van elkaar te schrijven, maar de ligatuur werd in middeleeuwse en vroegmoderne geschriften wel gebruikt, deels omdat de "Æ" in was teruggebracht tot een eenvoudige lange klinker (IPA [eː]?). In sommige middeleeuwse geschriften werd de ligatuur wel vereenvoudigd tot een "e-caudata", de letter e met een naar rechts hangend "staartje": ę. Deze vorm werd later vereenvoudigd tot een eenvoudige "e", een ontwikkeling die misschien verband houdt met de verandering van de uitspraak. De Æ wordt in het Nederlands uitgesproken als een lange 'e'-klank, bijvoorbeeld in 'fee', zoals in de namen Phaedra of Laetitia of als een lange 'a', zoals in namen als Maerten, die dan wordt uitgesproken als 'Maarten'. (nl)
- Æ (minuscolo: æ) è un grafema composto dalle lettere a ed e; inizialmente nata come una legatura, è stata introdotta come a lettera vera e propria in vari alfabeti tra cui l'islandese, il faroese,il norvegese e il danese. Era usato anche in svedese antico prima di essere sostituito con ä. Oggi, l'alfabeto fonetico internazionale lo usa per rappresentare il suono "a" nella parola inglese "cat". Le varianti diacritiche includono Ǣ, ǣ, Ǽ, ǽ, Æ̀, æ̀, Æ̂, æ̂, Ǣ, ǣ, Æ̃, æ̃. (it)
- Æ, æ – litera alfabetu łacińskiego powstała jako ligatura liter a i e. Używana często w łacińskich tekstach na oddanie częstej w łacinie grupy ae. Często używana w językach staroangielskim, islandzkim, duńskim, norweskim i farerskim. Jako litera staroangielskiego alfabetu niegdyś nazywana była æsc („ash tree”) od anglosaskiej runy . Jej aktualna angielska nazwa to ash. (pl)
- Æ (gemenform: æ) är en bokstav i de danska, norska, isländska och färöiska alfabeten. Bokstaven och det ljud den representerar motsvarar svenskans, tyskans och finskans ”ä” utom i isländskan där det motsvarar ”aj”. Bokstaven är en ligatur av A och E och började användas i latinet i samband med en ljudförskjutning 200 f.Kr. Tidigare hade det varit ett i-ljud som stavats "ai". I fornengelskan kallas bokstaven ash. Ossetiska använde tidigare Æ tillsammans med latinska bokstäver, men när man gick över till det kyrilliska alfabetet, fortsatte man använda Æ. Därmed är ossetiska det enda skriftspråk som använder en liknande kyrillisk bokstav (Ӕ ӕ). Under medeltiden användes Æ på fornsvenska och fornengelska. Detta förändrades i samband med boktryckarkonsten. Gustav Vasas bibel var en översättning av den tyska bibeln och var det första tryckta verk som nådde större spridning i Sverige. I den använde man tyska Ä istället för svenska Æ, vilket senare kom att bli normen. I England föll Æ med tiden bort. Den engelska bokstaveringen av Æ, "ash" kommer av namnet Ask på den första bokstaven (ᚫ) i vissa runalfabeten. På spanska och portugisiska används tecknet æ ibland för att beteckna att man menar både a (femininum) och e (maskulinum), för substantiv i plural. Exempelvis betyder "profesoras" "fröknar" och "profesores" "magistrar", medan "profesoræs" betyder "lärare". Mediespråksgruppen rekommenderar att Æ och Ø skrivs så i utländska namn i svensk text. Dock bryter Tidningarnas Telegrambyrå (TT) medvetet mot detta och ändrar till Ä och Ö i sina artiklar och rapporter, eftersom en del tidningar inte har tekniskt stöd för Æ och Ø, för att detta är tradition och för att Æ och Ø inte stöds av alla tangentbord. (sv)
- Æ ou æ (chamado em Inglês antigo de æsc, pronunciado [æʃ]) é uma letra vogal que deriva de uma ligadura de a com e, mas que hoje é considerada uma letra por si só no dinamarquês, feroês, islandês e norueguês. Alguns textos medievais ou mais recentes, também usam a ligadura a+e em latim para denotar o ditongo [ae̯] e no inglês britânico para denotar o e longo [iː], como em encyclopædia, embora os próprios romanos usassem, em seu lugar, o dígrafo AE, e nunca a forma ligada. (pt)
- Æ, æ — лигатура букв латиницы A и E. Происходит из латыни, где может изображаться тремя орфографически равноправными (разница только технико-эстетическая) способами: раздельно (ae), слитно (æ) и сокращённо (ę — «e caudata», «e хвостатое»). В латыни обычно соответствует греческому дифтонгу αι (лат. Cæsar = греч. Καίσαρ). Во французском языке лигатура произносится как [e] (é) и встречается в словах, заимствованных из латыни, например, nævus (невус), cæcum (слепая кишка), præsidium (президиум, равноправная форма с présidium), tænia (тения, равноправная форма с ténia). Æ также встречается в таких словах и выражениях как «ex æquo» («наравне»), «curriculum vitæ» («резюме»), «et cætera» (и т. д.), «appendice iléo-cæcal» («аппендикс»). Эта графема также встречается в транслитерации древнегреческого, например, Ægosthènes (Айгостена), Æniadæ (Эниадэ), а также в имени Lætitia (Летиция). В датском, норвежском, исландском, фарерском, осетинском (1928—1938) и ингушском (1924—1934) языках, а также в Едином северном алфавите (1930—1937) (в селькупском, удэгейском и кетском) лигатуры Æ и æ являются самостоятельными буквами. (ru)
- Æ, æ（古英文：æsc，現代英文：ash，發音為 [æʃ]）是丹麥文、挪威文、冰島文、法羅文的字母，也是海南話白話字字母之一。這個字母在古英文和中也有使用。 (zh)
- Æ, æ — графема, що складається з літер a та e. Початково була лігатурою, що позначала латинський дифтонг, згодом стала повноцінною літерою абеток деяких мов, таких як данська, фарерська, норвезька та ісландська. У складі алфавіту давньоанглійської мови мала назву æsc (ясень, ash tree), що походила від англосаксонської руни ансуз; її традиційна назва в англійській мові ash (æʃ). (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Æ (æ) je písmeno (grafém) latinské abecedy, vzniklé spojení písmen a a e. Původně jde o ligaturu představující latinskou dvojhlásku. Je součástí abecedy některých jazyků (norština, dánština, islandština, faerština, latina). Používalo se též ve staré angličtině. (cs)
- Der Buchstabe Æ, Kleinbuchstabe æ, ist ein Buchstabe des lateinischen Schriftsystems. Er entstand aus einer Ligatur aus A und E. (de)
- Æ (xehez: æ) a eta e hizkiek osaturiko grafema da. Jatorrian ligatura bat besterik ez zen, latinezko diptongoa ordezkatzeko erabiltzen zutena, baina zenbait alfabetok, tartean daniera, norvegiera, islandiera eta faroerazkoek, hizki osoa bilakatu zuten. Frantsesez greziar edo latindar maileguetan erabiltzen dute, tænia edo ex æquo adibidez. (eu)
- Æ, æは、ラテン文字のひとつ。A と E の合字である。 (ja)
- Æ, æ(ash 애시[*] [æʃ])는 A와 E의 합자로, 근대 영어를 포함한 라틴 문자를 사용하는 다양한 언어의 정서법에서 여러 가지 용도로 사용된다. 주 사용 언어는 페로어, 노르웨이어, 덴마크어, 아이슬란드어가 있다. 영어에서는 주로 encyclopædia, Athenæum과 같이 라틴어나 그리스에서 온 단어에 쓰였다. 미국 영어에서는 이 단어들이 encyclopedia, Atheneum으로 표기법이 단순화되었고, 영국 영어에서는 æ를 모두 ae로 대체한다. 따라서, 영국 영어에서는 encyclopaedia가 옳은 표기이고, encyclopædia는 잘못된 표기이다. 원 발음은 훈민정음의 ㅐ, 현대 한글로 표기하면 '아이'와 비슷한데, 후술되어 있듯 국제음성기호에서는 현대 한글의 ㅐ와 비슷한(완전히 같지는 않다.) 발음을 표기한다. (ko)
- Æ (minuscolo: æ) è un grafema composto dalle lettere a ed e; inizialmente nata come una legatura, è stata introdotta come a lettera vera e propria in vari alfabeti tra cui l'islandese, il faroese,il norvegese e il danese. Era usato anche in svedese antico prima di essere sostituito con ä. Oggi, l'alfabeto fonetico internazionale lo usa per rappresentare il suono "a" nella parola inglese "cat". Le varianti diacritiche includono Ǣ, ǣ, Ǽ, ǽ, Æ̀, æ̀, Æ̂, æ̂, Ǣ, ǣ, Æ̃, æ̃. (it)
- Æ, æ – litera alfabetu łacińskiego powstała jako ligatura liter a i e. Używana często w łacińskich tekstach na oddanie częstej w łacinie grupy ae. Często używana w językach staroangielskim, islandzkim, duńskim, norweskim i farerskim. Jako litera staroangielskiego alfabetu niegdyś nazywana była æsc („ash tree”) od anglosaskiej runy . Jej aktualna angielska nazwa to ash. (pl)
- Æ ou æ (chamado em Inglês antigo de æsc, pronunciado [æʃ]) é uma letra vogal que deriva de uma ligadura de a com e, mas que hoje é considerada uma letra por si só no dinamarquês, feroês, islandês e norueguês. Alguns textos medievais ou mais recentes, também usam a ligadura a+e em latim para denotar o ditongo [ae̯] e no inglês britânico para denotar o e longo [iː], como em encyclopædia, embora os próprios romanos usassem, em seu lugar, o dígrafo AE, e nunca a forma ligada. (pt)
- Æ, æ（古英文：æsc，現代英文：ash，發音為 [æʃ]）是丹麥文、挪威文、冰島文、法羅文的字母，也是海南話白話字字母之一。這個字母在古英文和中也有使用。 (zh)
- Æ, æ — графема, що складається з літер a та e. Початково була лігатурою, що позначала латинський дифтонг, згодом стала повноцінною літерою абеток деяких мов, таких як данська, фарерська, норвезька та ісландська. У складі алфавіту давньоанглійської мови мала назву æsc (ясень, ash tree), що походила від англосаксонської руни ансуз; її традиційна назва в англійській мові ash (æʃ). (uk)
- Æ o æ és una lligadura de les lletres a i e de l'alfabet llatí. En llatí medieval no tenia cap funció ortogràfica, el seu ús és una conseqüència de l'escriptura manual. La lligadura servia principalment junts amb abreujaments i lletres superscrites a fi de reduir o d'ampliar la llargada de la ratlla manuscrita. Subsisteix en locucions llatines no traduïdes, on sovint les dues formes cohabiten: ex aequo o ex æquo. La Universitat de Barcelona recomana l'ús del grafem AE no lligat en la transcripció. (ca)
- Æ, minuskle æ, estas la 27-a litero de la alfabetoj dana (prononcata [e]), kaj norvega, kaj litero ankaŭ de la Feroa, Islanda (32-a litero) kaj mortintaj Norena kaj Anglosaksa lingvoj. Ĝia minusklo en la Internacia Fonetika Alfabeto simbolas sonon meze inter la Esperantaj "a" kaj "e" (kiel la a de cat "kato" Angle, aŭ la a de mand "viro" Dane). Similan sonon ĝi havas en la Norvega, kaj havis en la Anglosaksa kaj Praislanda/Pranorvega (= Norena), dum ĝi Dane pli similas al Esperanta "e". Modernislande ĝi al [aj] (ekzemple hæ! "sa!", de Usonangla Hi! [haj]). Por la IFA-sono [æ] la Finna kaj Sveda uzas la literon ä, en la Hungara ĝi estas skribata e. (La Germana ä pli similas al la Dana æ.) (eo)
- Æ o æ es un grafema ligadura de las letras a y e llamado aesc. Se usa en el alfabeto latino y el alfabeto francés. En español moderno esta letra no se utiliza, solo aparece en palabras tomadas del latín como curriculum vitæ (generalmente escrito curriculum vitae). Æ es una letra aparte en los alfabetos noruego, danés, islandés y feroés. (es)
- Æ, minuscule æ, est une voyelle et un graphème utilisé dans plusieurs langues européennes, dont notamment certaines langues nordiques comme le danois, le féroïen, l’islandais, le norvégien, le français et autrefois le latin ou l’anglo-saxon, mais aussi dans plusieurs langues camerounaises, comme le kenswei nsei, le kom ou le tikar, et quelques langues des Amériques, comme le hupda, le kawésqar ou le yagan. C’est un graphème appelé en français a-e entrelacé, a e-dans-le-a ou « a e-dans-l’a », par simplification, « e-dans-l’a ». D’autres noms plus informels sont : a-e lié, a-e collé, ligature ae. Dans l’ordre alphabétique français, le Æ est classé comme la suite d’un A et d’un E indépendants. (fr)
- Æ (lowercase: æ) is a character formed from the letters a and e, originally a ligature representing the Latin diphthong ae. It has been promoted to the status of a letter in some languages, including Danish, Norwegian, Icelandic, and Faroese. It was also used in Old Swedish before being changed to ä. Today, the International Phonetic Alphabet uses it to represent the near-open front unrounded vowel (the sound represented by the 'a' in the English word cat). Diacritic variants include Ǣ/ǣ, Ǽ/ǽ, Æ̀/æ̀, Æ̂/æ̂ and Æ̃/æ̃. (en)
- "Æ", of "æ", is een klinker en een grafeem gebruikt in het Deens, Faeröers, Fries, IJslands, Noors, Ossetisch en Schots. Het teken werd ook gebruikt in het Oudengels, in middeleeuws en vroegmodern Latijn en in het Frans. Het (Brits-)Engels bevat nog steeds enkele woorden die met een æ gespeld kunnen worden, zoals encyclopædia of dæmon, maar dit is grotendeels in onbruik geraakt. De oorsprong van de letter is een ligatuur van AE. (nl)
- Æ, æ — лигатура букв латиницы A и E. Происходит из латыни, где может изображаться тремя орфографически равноправными (разница только технико-эстетическая) способами: раздельно (ae), слитно (æ) и сокращённо (ę — «e caudata», «e хвостатое»). В латыни обычно соответствует греческому дифтонгу αι (лат. Cæsar = греч. Καίσαρ). В датском, норвежском, исландском, фарерском, осетинском (1928—1938) и ингушском (1924—1934) языках, а также в Едином северном алфавите (1930—1937) (в селькупском, удэгейском и кетском) лигатуры Æ и æ являются самостоятельными буквами. (ru)
- Æ (gemenform: æ) är en bokstav i de danska, norska, isländska och färöiska alfabeten. Bokstaven och det ljud den representerar motsvarar svenskans, tyskans och finskans ”ä” utom i isländskan där det motsvarar ”aj”. Bokstaven är en ligatur av A och E och började användas i latinet i samband med en ljudförskjutning 200 f.Kr. Tidigare hade det varit ett i-ljud som stavats "ai". I fornengelskan kallas bokstaven ash. (sv)
|
