An Entity of Type: Thing, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Achaemenid architecture includes all architectural achievements of the Achaemenid Persians manifesting in construction of spectacular cities used for governance and inhabitation (Persepolis, Susa, Ecbatana), temples made for worship and social gatherings (such as Zoroastrian temples), and mausoleums erected in honor of fallen kings (such as the burial tomb of Cyrus the Great). Achaemenid architecture was influenced by Mesopotamian, Assyrian, Egyptian, Elamite, Lydian, Greek and Median architecture. The quintessential feature of Persian architecture was its eclectic nature with foreign elements, yet producing a unique seen in the finished product. Achaemenid architecture is academically classified under Persian architecture in terms of its style and design.

Property Value
dbo:abstract
  • L'arquitectura aquemènida (Persa: معماری هخامنشیان) és l'arquitectura que van desenvolupar els perses aquemènides, manifestat en la construcció de ciutats espectaculars utilitzades pel govern de l'imperi i per habitar-hi la població (Persèpolis, Susa, Ecbàtana), temples edificats per allotjar-hi el culte i les reunions socials (com ara els temples mazdeistes i mausoleus erigits en honor de reis caiguts (com per exemple la tomba de Cir II el Gran). La característica principal de l'arquitectura persa era la seva naturalesa eclèctica, amb elements incorporats de les arquitectures assíria, egípcia, meda i grega asiàtica, però produint no obstant això una identitat persa única, apreciant-se en el producte acabat. L'arquitectura aquemènida, acadèmicament, està classificada sota l'arquitectura persa, en termes del seu estil i disseny. L'herència arquitectònica aquemènida, iniciada amb l'expansió de l'imperi al voltant del 550 aC, va ser un període de creixement artístic que va deixar un extraordinari llegat arquitectònic, que va des de la solemne tomba de Cir el Gran, a Pasàrgada, fins a les estructures esplèndides de l'opulent ciutat de Persèpolis. Amb l'arribada del segon Imperi persa, la dinastia sassànida (224–624), es va reviure la tradició aquemènida amb la construcció de temples dedicats al foc, així com palaus monumentals. Potser les estructures mes espectaculars, avui dia, són les runes de Persèpolis, abans una ciutat opulenta establerta pel rei aquemènida Darios I el Gran amb funcions governamentals i cerimonials, a més de servir com una de les quatre capitals de l'imperi. Persèpolis va trigar 100 anys en ser construïda, i finalment seria saquejada i cremada per les tropes d'Alexandre el Gran l'any 330 aC. També es van construir estructures urbanístiques similars a Susa i Ecbàtana, amb funcions similars a Persèpolis i també promogudes per Darios I. Entre les funcions d'aquests centres es trobava la recepció de dignataris i delegats, la celebració de cerimònies i deures imperials, així com d'allotjament de reis. (ca)
  • تتضمن العمارة الأخمينية جميع الإنجازات المعمارية للفرس الأخمينيين التي ظهرت من خلال بنائهم لمدن مذهلة لحكمها واستيطانها (تخت جمشيد وشوشان وإكباتان)، وللمعابد التي شيدوها لإقامة العبادة والتجمعات الاجتماعية (مثل المعابد الزرادشتية)، والأضرحة التي تكرم الملوك الذين سقطوا (مثل ضريح كورش الكبير). تلخصت السمة الجوهرية للهندسة المعمارية الفارسية بطبيعتها الانتقائية لعناصر من عمارة الآشوريين والمصريين والمتوسطين واليونانيين الآسيويين ودمجها جميعًا لإنتاج هوية فارسية جديدة شوهدت في منتجهم النهائي. تُدرج العمارة الأخمينية أكاديميًا تحت العمارة الفارسية من ناحية الأسلوب والتصميم. بدأ التراث المعماري الأخميني بتوسع الإمبراطورية في نحو 550 قبل الميلاد، وهي فترة غنية بالنمو الفني، تركت إرثًا معماريًا استثنائيًا ابتداءً بضريح كورش العظيم في باسارغاد وحتى الهياكل الرائعة لمدينة برسبوليس الفخمة. أعادت السلالة الساسانية (224- 624 ميلادي) إحياء التقاليد الأخمينية من خلال بناء معابد مخصصة لعبادة النار والقصور التذكارية، تزامنًا مع ظهور الإمبراطورية الثانية. لعل أكثر المباني الملفتة للانتباه والموجودة حتى الآن هي آثار الباقية من مدينة تخت جمشيد، المدينة الفخمة التي أنشأها الملك الأخميني داريوس الكبير للوظائف الحكومية والاحتفالية، إضافة إلى كونها واحدة من عواصم الإمبراطورية الأربعة. استغرق بناء تخت جمشيد 100 عامًا، وفي نهاية الأمر أقدمت قوات الاسكندر على نهبها وحرقها في عام 330 قبل الميلاد. أقام داريوس الكبير بنى تحتية معمارية مماثلة في كل من شوشان وإكباتان، وشغلت هذه المدن وظائف مماثلة لتلك التي شغلتها تخت جمشيد مثل استقبال الشخصيات الأجنبية والمندوبين وإقامة الاحتفالات والواجبات الإمبراطورية إلى جانب كونها المدن التي سكن فيها الملوك. (ar)
  • Achaemenid architecture includes all architectural achievements of the Achaemenid Persians manifesting in construction of spectacular cities used for governance and inhabitation (Persepolis, Susa, Ecbatana), temples made for worship and social gatherings (such as Zoroastrian temples), and mausoleums erected in honor of fallen kings (such as the burial tomb of Cyrus the Great). Achaemenid architecture was influenced by Mesopotamian, Assyrian, Egyptian, Elamite, Lydian, Greek and Median architecture. The quintessential feature of Persian architecture was its eclectic nature with foreign elements, yet producing a unique seen in the finished product. Achaemenid architecture is academically classified under Persian architecture in terms of its style and design. Achaemenid architectural heritage, beginning with the expansion of the empire around 550 B.C., was a period of artistic growth that left an extraordinary architectural legacy ranging from Cyrus the Great's solemn tomb in Pasargadae to the splendid structures of the opulent city of Persepolis. With the advent of the second Persian Empire, the Sassanid dynasty (224–624), revived Achaemenid tradition by construction of temples dedicated to fire, and monumental palaces. Perhaps the most striking extant structures to date are the ruins of Persepolis, a once opulent city established by the Achaemenid king, Darius the Great for governmental and ceremonial functions, and also acting as one of the empire's four capitals. Persepolis would take 100 years to complete and would finally be ransacked and burnt by the troops of Alexander the Great in 330 B.C. Similar architectural infrastructures were also erected at Susa and Ecbatana by Darius the Great, serving similar functions as Persepolis, such as reception of foreign dignitaries and delegates, performance of imperial ceremonies and duties, and also housing the kings. (en)
  • Arquitectura aqueménida (en persa, معماری هخامنشیان‎) se refiere a los logros arquitectónicos del imperio aqueménida, manifestados en la construcción de ciudades espectaculares utilizadas para el gobierno y habitación de los ciudadanos. (Persépolis, Susa, Ecbatana), templos construidos para la veneración y reuniones (como los templos del Zoroastrismo), y mausoleos erigidos en honor de los reyes caídos (como la tumba de Ciro II el Grande). La característica por excelencia de la arquitectura persa era su naturaleza ecléctica con elementos asirios, y de la Grecia asiática, todos incorporados, y aún manteniendo una identidad persa única que se aprecia en el producto terminado.​ La arquitectura aqueménida está clasificada académicamente en Arquitectura persa en términos de su estilo y diseño.​ El patrimonio arquitectónico aqueménida, comenzando con la expansión del imperio alrededor de 550 a. C., fue un periodo de crecimiento artístico que dejó un extraordinario legado arquitectónico que va desde la solemne tumba de Ciro el Grande en Pasargada a las espléndidas estructuras de la opulenta ciudad de Persépolis.​ Con el advenimiento del Imperio sasánida, la dinastía sasánida (224-624 d. C.) revivió la tradición aqueménida con la construcción de templos dedicados al fuego, y palacios monumentales.Las estructuras existentes más llamativas a día de hoy quizá sean las ruinas de Persépolis, una ciudad antaño opulenta establecida por el rey aqueménida Darío I para funciones gubernamentales y ceremoniales, y que también tenía la función de ser una de las cuatro capitales del imperio. Se tardarían 100 años en terminar Persépolis, y finalmente fue saqueada y quemada por las tropas de Alejandro Magno en 330 a. C.​ Infraestructuras arquitectónicas similares también se erigieron en Susa y Ecbatana por Darío el Grande, sirviendo funciones similares que Persépolis, tales como la recepción de dignatarios y delegados extranjeros, realización de ceremonias imperiales y deberes, y también albergaba a los reyes. (es)
  • L'architettura achemenide comprende tutte le realizzazioni architettoniche dei persiani achemenidi che si manifestano nella costruzione di città spettacolari utilizzate come sedi di governo e anche inurbazione (Persepoli, Susa, Ecbatana), templi realizzati per il culto e incontri sociali (come i templi zoroastriani) e mausolei eretti in onore dei re caduti (come la tomba di Ciro il Grande). La caratteristica per eccellenza dell'architettura persiana era la sua natura eclettica con incorporati elementi assiri, egizi, medi e greci e asiatici che producevano però un'identità persiana unica nel prodotto finito. L'architettura achemenide è classificata accademicamente nell'architettura persiana in termini di stile. Il patrimonio architettonico achemenide, a partire dall'espansione dell'impero intorno al 550 a.C., fu determinato da un periodo di crescita artistica che lasciò una straordinaria eredità architettonica che va dalla solenne tomba di Ciro il Grande a Pasargade alle splendide strutture della opulenta città di Persepoli. Con l'avvento del secondo impero persiano, la dinastia sassanide (224–624), fece rivivere la tradizione achemenide costruendo templi dedicati al fuoco e palazzi monumentali. Forse le strutture più sorprendenti, esistenti fino ad oggi, sono le rovine di Persepoli, una città un tempo opulenta fondata dal re achemenide, Dario il Grande per essere adibita a funzioni governative e cerimoniali, e che era anche una delle quattro capitali dell'impero. Persepoli avrebbe richiesto 100 anni per essere completata e sarebbe stata infine saccheggiata e bruciata dalle truppe di Alessandro Magno nel 330 a.C. Simili infrastrutture architettoniche furono erette anche a Susa ed Ecbatana da Dario il Grande, per svolgere funzioni simili a quelle di Persepoli, come accoglienza di dignitari e delegati stranieri, svolgimento di cerimonie imperiali e anche residenze dei re. Forse le strutture più sorprendenti, esistenti fino ad oggi, sono le rovine di Persepoli, una città un tempo opulenta fondata dal re achemenide, Dario il Grande per essere adibita a funzioni governative e cerimoniali, e che era anche una delle quattro capitali dell'impero. Persepoli avrebbe richiesto 100 anni per essere completata e sarebbe stata infine saccheggiata e bruciata dalle truppe di Alessandro Magno nel 330 a.C. Simili infrastrutture architettoniche furono erette anche a Susa ed Ecbatana da Dario il Grande, per svolgere funzioni simili a quelle di Persepoli, come accoglienza di dignitari e delegati stranieri, svolgimento di cerimonie imperiali e anche residenze dei re. (it)
  • Архитектура Ахеменидов (перс. معماری هخامنشیان‎) относится к культурным достижениям Державы Ахеменидов, проявляющийся в строительстве красивейших городов того периода, таких как: Персеполь, Сузы и Экбатана. Архитектура Ахеменидов в основном была направлена на постройку храмов для поклонения и здания общественных мероприятий, таких как Зороастрийские храмы, мавзолеи воздвигнутые в честь погибших царей, например, мавзолей Кира Великого. Особенность персидско-ахеменидской архитектуры была в её эклектичном характере с элементами мидийской, ассирийской, и греко-азиатской архитектуры. Тем не менее, архитектура тех времён сохраняла уникальную персидскую идентичность. Архитектурное наследие Ахеменидов, начиная с расширения империи около 550 года до нашей эры, было периодом творческого расцвета, которые оставили невероятное обилие архитектурного наследия, начиная с мавзолея Кира Великого в Пасаргадах и красивейших сооружений в процветающем те эпохи городе Персеполь. С появлением второй персидской империи, то есть династии Сасанидов в 224—624 годах, традиции Ахеменидской архитектуры возродились в строительстве храмов посвящённых огню и монументальных дворцов. Пожалуй, наиболее ярким из дошедших до нас сооружений времён Ахеменидов на сегодняшний день это руины Персеполя, некогда процветающего города, основанный Ахеменидским царём Дарием Великим для государственных и церемониальных функций. Персеполь выступал также в качестве одного из четырёх столиц огромной империи. Подобные архитектурные объекты инфраструктуры были также возведены в Сузах и Экбатане, выступающих в аналогичных функциях как Персеполис. (ru)
  • Архітектура Ахеменідів (перс. معماری هخامنشیان‎)відноситься до архітектурних досягнень держав Ахеменідів, що проявляється в будівництві найкрасивіших міст того періоду, таких як Персеполіс, Сузи і Екбатана. Архітектура Ахеменідів в основному була спрямована на будівництво храмів для поклоніння та будівель громадських заходів, таких як , мавзолеї, споруджені на честь загиблих царів, наприклад, мавзолей Кіра Великого. Особливість персько-ахеменідської архітектури була в її еклектичному характері з елементами мідійської, ассірійської та греко-азіатської архітектури. Проте архітектура тих часів зберігала унікальну перську ідентичність . Архітектурна спадщина Ахеменідів, починаючи з розширення імперії близько 550 р. до н. е., була періодом творчого розквіту, який залишив неймовірне багатство архітектурної спадщини, починаючи з мавзолею Кіра Великого в Пасаргадах і найкрасивіших будівель в квітучому місті Персеполь тієїх епохи. З появою другої перської імперії, тобто династії Сасанідів в 224—624 роках, традиції Ахеменідської архітектури відродилися в будівництві храмів, присвячених вогню і монументальних палаців . Мабуть, найяскравішою із споруд часів Ахеменідів, що дійшли до нас, на сьогоднішній день це руїни Персеполя, колись процвітаючого міста, заснованого Ахеменідським царем Дарієм Великим для державних і церемоніальних функцій. Персеполь виступав також як одна із чотирьох столиць величезної імперії. Подібні архітектурні об'єкти інфраструктури були також зведені в Сузах та Екбатані, що виступають в аналогічних функціях як Персеполіс. (uk)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageID
  • 30586232 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 62417 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1123558667 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:caption
  • 7.8894E10
dbp:countries
dbp:name
  • Achaemenid architecture (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • تتضمن العمارة الأخمينية جميع الإنجازات المعمارية للفرس الأخمينيين التي ظهرت من خلال بنائهم لمدن مذهلة لحكمها واستيطانها (تخت جمشيد وشوشان وإكباتان)، وللمعابد التي شيدوها لإقامة العبادة والتجمعات الاجتماعية (مثل المعابد الزرادشتية)، والأضرحة التي تكرم الملوك الذين سقطوا (مثل ضريح كورش الكبير). تلخصت السمة الجوهرية للهندسة المعمارية الفارسية بطبيعتها الانتقائية لعناصر من عمارة الآشوريين والمصريين والمتوسطين واليونانيين الآسيويين ودمجها جميعًا لإنتاج هوية فارسية جديدة شوهدت في منتجهم النهائي. تُدرج العمارة الأخمينية أكاديميًا تحت العمارة الفارسية من ناحية الأسلوب والتصميم. (ar)
  • L'arquitectura aquemènida (Persa: معماری هخامنشیان) és l'arquitectura que van desenvolupar els perses aquemènides, manifestat en la construcció de ciutats espectaculars utilitzades pel govern de l'imperi i per habitar-hi la població (Persèpolis, Susa, Ecbàtana), temples edificats per allotjar-hi el culte i les reunions socials (com ara els temples mazdeistes i mausoleus erigits en honor de reis caiguts (com per exemple la tomba de Cir II el Gran). La característica principal de l'arquitectura persa era la seva naturalesa eclèctica, amb elements incorporats de les arquitectures assíria, egípcia, meda i grega asiàtica, però produint no obstant això una identitat persa única, apreciant-se en el producte acabat. L'arquitectura aquemènida, acadèmicament, està classificada sota l'arquitectura pe (ca)
  • Achaemenid architecture includes all architectural achievements of the Achaemenid Persians manifesting in construction of spectacular cities used for governance and inhabitation (Persepolis, Susa, Ecbatana), temples made for worship and social gatherings (such as Zoroastrian temples), and mausoleums erected in honor of fallen kings (such as the burial tomb of Cyrus the Great). Achaemenid architecture was influenced by Mesopotamian, Assyrian, Egyptian, Elamite, Lydian, Greek and Median architecture. The quintessential feature of Persian architecture was its eclectic nature with foreign elements, yet producing a unique seen in the finished product. Achaemenid architecture is academically classified under Persian architecture in terms of its style and design. (en)
  • Arquitectura aqueménida (en persa, معماری هخامنشیان‎) se refiere a los logros arquitectónicos del imperio aqueménida, manifestados en la construcción de ciudades espectaculares utilizadas para el gobierno y habitación de los ciudadanos. (Persépolis, Susa, Ecbatana), templos construidos para la veneración y reuniones (como los templos del Zoroastrismo), y mausoleos erigidos en honor de los reyes caídos (como la tumba de Ciro II el Grande). La característica por excelencia de la arquitectura persa era su naturaleza ecléctica con elementos asirios, y de la Grecia asiática, todos incorporados, y aún manteniendo una identidad persa única que se aprecia en el producto terminado.​ La arquitectura aqueménida está clasificada académicamente en Arquitectura persa en términos de su estilo y diseño.​ (es)
  • L'architettura achemenide comprende tutte le realizzazioni architettoniche dei persiani achemenidi che si manifestano nella costruzione di città spettacolari utilizzate come sedi di governo e anche inurbazione (Persepoli, Susa, Ecbatana), templi realizzati per il culto e incontri sociali (come i templi zoroastriani) e mausolei eretti in onore dei re caduti (come la tomba di Ciro il Grande). La caratteristica per eccellenza dell'architettura persiana era la sua natura eclettica con incorporati elementi assiri, egizi, medi e greci e asiatici che producevano però un'identità persiana unica nel prodotto finito. L'architettura achemenide è classificata accademicamente nell'architettura persiana in termini di stile. (it)
  • Архітектура Ахеменідів (перс. معماری هخامنشیان‎)відноситься до архітектурних досягнень держав Ахеменідів, що проявляється в будівництві найкрасивіших міст того періоду, таких як Персеполіс, Сузи і Екбатана. Архітектура Ахеменідів в основному була спрямована на будівництво храмів для поклоніння та будівель громадських заходів, таких як , мавзолеї, споруджені на честь загиблих царів, наприклад, мавзолей Кіра Великого. Особливість персько-ахеменідської архітектури була в її еклектичному характері з елементами мідійської, ассірійської та греко-азіатської архітектури. Проте архітектура тих часів зберігала унікальну перську ідентичність . (uk)
  • Архитектура Ахеменидов (перс. معماری هخامنشیان‎) относится к культурным достижениям Державы Ахеменидов, проявляющийся в строительстве красивейших городов того периода, таких как: Персеполь, Сузы и Экбатана. Архитектура Ахеменидов в основном была направлена на постройку храмов для поклонения и здания общественных мероприятий, таких как Зороастрийские храмы, мавзолеи воздвигнутые в честь погибших царей, например, мавзолей Кира Великого. Особенность персидско-ахеменидской архитектуры была в её эклектичном характере с элементами мидийской, ассирийской, и греко-азиатской архитектуры. Тем не менее, архитектура тех времён сохраняла уникальную персидскую идентичность. (ru)
rdfs:label
  • Achaemenid architecture (en)
  • عمارة أخمينية (ar)
  • Arquitectura aquemènida (ca)
  • Arquitectura aqueménida (es)
  • Architettura achemenide (it)
  • Архитектура Ахеменидов (ru)
  • Архітектура Ахеменідів (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:architecturalStyle of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:architecturalStyle of
is dbp:architecturalStyles of
is dbp:architecture of
is dbp:architectureType of
is rdfs:seeAlso of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License