| dbo:abstract
|
- أبو بكر بن عمر اللمتوني (... - 480هـ = ... - 1087 م) أمير جماعة المرابطين في المغرب بعد أخيه الأمير يحيى بن عمر اللمتوني. (ar)
- Abu-Bakr ibn Úmar ibn Talakakín al-Lamtuní as-Sanhají (àrab: أبو بكر بن عمر اللمتوني, Abū Bakr b. ʿUmar al-Lamtūnī) (?-1076) fou un emir dels almoràvits, dels lamtunes i fundador de Marràqueix. Era germà de Yahya ibn Úmar ibn Talakakín, que havia succeït a Yahya ibn Ibrahim al-Judalí com a emir de la confederació sanhaja, formada per les tribus lamtuna, gudala i . Vers el 1040 Yahya ibn Ibrahim, en tornar d'un pelegrinatge a la Meca (probablement no personalment sinó que hi va enviar un jurista de la tribu), va portar un savi musulmà maliquita de nom Abd-Al·lah ibn Yassín que havia de convertir de manera efectiva als lamtunes i gudales, només islamitzades superficialment. El savi es va establir a un ribat anomenat Na, en una illa o península de la costa atlàntica, i els va poder convertir. Això fou l'origen de l'estat dels murabitun o almoràvits. A la mort de Yahya ibn Ibrahim el 1042/1043, Abd Al·lah ibn Yassín era el cap espiritual o imam de la comunitat i va nomenar com a successor a Yahya ibn Umar ibn Talakakin que va morir el 1056 en una incursió contra els ""infidels" al Sudan occidental; l'imam va designar al seu germà Abu-Bakr ibn Umar ibn Talakakin, reputat per la seva valentia i la seva fe. El nou emir va rebre l'encàrrec de conquerir l'Atles marroquí. La seva primera campanya va acabar el 1057/1058 amb la conquesta de la població d'Aghmat, capital dels masamides, Des d'aquest prestigiós centre urbà l'imam va decidir llançar-se contra els barghawata del Marroc, considerats herètics, però va actuar de manera imprudent a la batalla i va resultar mort (1059) i Abu-Bakr va quedar llavors com líder únic dels murabitun o almoràvits. Va aplanar als barghawates i va retornar carregat de botí a Aghmat on va establir la seva capital, i es va casar amb la rica vídua de l'antic governant de la població, la tunisiana Zaynab bint Ishak al-Nafzawiyya, de gran bellesa i intel·ligència. Llavors va confiar el comandament de l'exèrcit al seu nebot Yússuf ibn Taixfín que ja s'havia destacat per la seva habilitat militar i política i que va iniciar la conquesta del Marroc. La vida a Aghmat no fou fàcil. Els nòmades que l'havien conquerit no gaudien vivint darrere els seus murs i els habitants locals se sentien conquerits. Finalment Abu-Bakr fou convençut de fundar una nova capital més al nord. Va establir la seva nova capital al lloc de la moderna Marràqueix i el trasllat oficial fou el 7 de maig de 1070. Els primers treballs foren construir una kasaba (el Kasr al-hadjar) i un castell de pedra pel tresor, l'harem i les armes. El gener del 1071 va rebre notícies alarmants del desert, i va anar en ajut de la seva tribu deixant el govern del Marroc al seu nebot Yússuf amb seu a la vila en construcció; li va cedir també una gran part de l'exèrcit i la seva dona, que per consell d'ella mateixa, fou repudiada i passat el termini establert a l'islam per la viudetat, es va poder casar amb Yússuf perquè aquest pogués aprofitar la seva experiència dels afers marroquins. Abu-Bakr va anar al desert, va posar orde, i vers el 1073 estava altre cop al Marroc però es va instal·lar a Aghmat sense anar a Marràqueix, ja que intuïa que Yússuf ni li tornaria la ciutat ni renunciaria al comandament. Després d'una entrevista en ple camp, asseguts en barnús, Abu-Bakr va acceptar els importants regals que Yússuf li va oferir, i va salvar la cara al conservar el títol, retornant al seu país d'origen per reprendre la guerra contra els negres infidels. Va morir en aquesta lluita el 1076 o 1087 al nord del riu Senegal, al massís de Tagant, on s'ha trobat el seu epitafi lapidari. El seu fill Ibrahim ibn Abi Bakr va anar al Marroc a reclamar la successió, però ben aconsellat, va acceptar valuosos regals i va renunciar. (ca)
- Abu Bakr ibn Umar ibn Ibrahim ibn Turgut, sometimes suffixed al-Sanhaji or al-Lamtuni (died 1087; Arabic: أبو بكر بن عمر) was a chieftain of the Lamtuna Berber Tribe and Amir of the Almoravids from 1056 until his death. He is credited to have founded the Moroccan city of Marrakesh, and under his rule the heretic Barghawatas were destroyed. In 1076, he conquered Koumbi Saleh capital of the Ghana Empire, and is credited to have brought Islam in this Western Sub-Saharan Africa region. In November of 1087, Abu Bakr died of a poisoned arrow in Senegal. (en)
- Abu Bakr ibn Umar (arabisch أبو بكر بن عمر, DMG Abū Bakr b. ʿUmar; † 1087) war in den Jahren zwischen 1056 und 1087 Führer der Almoraviden. (de)
- Abu Bakr Ibn Úmar (Abu Bekr ibn Omar, Abu Bakr Ibn Omar o Abou Bakr Ben Omar), en árabe أبو بكر بن عمر (muerto hacia 1088) era jefe de los Almorávides. (es)
- Abou Bakr ben Omar (en arabe : أبو بكر بن عمر, en tamazight : ⴰⴱⵓ ⴱⴰⴽⵕ ⵓ ⵄⵓⵎⵎⴰⵔ) aussi appelé Abou Dardai (mort vers 1088) est un chef et roi almoravide. Il est originaire de la tribu berbère des Lemtuna, faisant partie de la confédération Sanhadja. En 1054, il est nommé prince (émir) du Sud marocain et du désert mauritanien et reprend la ville d'Aoudaghost à l'empire du Ghana. En 1056, Abdullah Ibn Yassin le nomme à la tête des armées almoravides. En 1057, il s'empare de Souss et d'Aghmat, au sud du Maroc actuel. Après la mort d'Ibn Yasin en 1059, Ibn Omar devient roi. Il est victorieux de l'émirat du Barghwata et envoie une armée au nord sous le commandement de son cousin Youssef ben Tachfine, avec qui il partage son empire, tandis qu'il retourne vers l'Afrique occidentale en 1061. En 1076 il s'empare de Koumbi Saleh, la capitale de l'Empire du Ghana et impose l'Islam dans la région par une expédition sanglante, ponctuée surtout de pillages, de massacres et de chasses à l'homme pour mettre les noirs païens en esclavage.Il tolère l'insubordination de ben Tachfine, qui conquiert Al-Andalus et évite ainsi l'éclatement du royaume. Les Almoravides se désintéressent de la région soudanaise à partir de 1086 et concentrent leurs efforts guerriers en Andalousie contre les rois chrétiens. Abou Bakr ben Omar meurt en novembre 1087 d'une flèche empoisonnée au Sénégal, défait par le Sérère Ama Gôdô Maat. La tombe d'Abu Bakr ibn Omar se trouve en Mauritanie, dans une localité nommée Mekssem Bakar dans la région du Tagant[réf. nécessaire]. (fr)
- Abu Bakar bin Umar (bahasa Arab: أبو بكر بن عمر; meninggal tahun 1087) adalah penguasa Murabitun. Ia ditunjuk sebagai Jendral Murabitun oleh pemimpinnya, . Ia merebut dan ibu kotanya, di Maroko selatan tahun 1057, dan menjadi penguasa Murabitūn setelah kematian dalam pertempuran dengan tahun 1059. (in)
- Abu Bakr Ibn Umar oppure Abu Bekr ibn Omar Abu Bakr Ibn Omar o Abou Bakr Ben Omar (in lingua araba: أبو بكر بن عمر) (... – 1088) è stato un emiro berbero, capo degli Almoravidi. (it)
- Abu Bakr ibn Umar (gestorven in 1087) (Arabisch: أبو بكر بن عمر) was een emir uit de Almoraviden-dynastie. Hij regeerde van 1059 tot 1087. (nl)
- Abu Bakr ibn Umar (zm. w 1087; arabski: أبو بكر بن عمر) – przywódca Almorawidów. (pl)
- Абу Бакр ибн Умар аль-Ламтуни (араб. أبو بكر بن عمر; год рождения неизвестен — год смерти 1087) — вождь берберского племени лемтуны. Сподвижник основателя союза Альморавидов Абдуллы ибн Ясина. После смерти своего брата Яхьи в 1056 году стал военным руководителем союза Альморавидов. После смерти Абдуллы ибн Ясина (1058 или 1059 год) среди оставшихся в Сахаре племён альморавидов возникли раздоры, которые быстро перешли в открытую войну. Абу Бакр, находившийся тогда в Магрибе, был вынужден поспешить в Сахару для восстановления порядка. Командующим войсками Альморавидов в Магрибе Абу Бакр, под влиянием своей жены Зейнаб, назначил своего племянника Юсуфа ибн Ташфина. Абу Бакру удалось быстро восстановить порядок среди берберов Сахары и Сенегала и после этого направить свои силы на негров Судана. После войны в Судане Абу Бакр вернулся в Магриб (1071—1072 годы), но, увидев насколько сильно окрепли Альморавиды при Юсуфе и насколько хорошо и умело он преуспевает в качестве руководителя, посчитал, что Юсуф более достоин быть правителем Альморавидов, чем он, и, сложив с себя полномочия правителя, сам же вернулся в Сахару с целью распространить Ислам на другие Африканские племена, вплоть до самой своей смерти в 1087 году. (ru)
- Abu Becre, Abubacar, Abacar ou Abubequer ibne Omar (em árabe: أبو بكر بن عمر; romaniz.: Abu Bakr ibn/ben Omar), também chamado Abu Dardai, por vezes usado com o sufixo Assanhaji ou Alantuni (m. 1087) foi um chefe, general e rei almorávida originário da tribo berbere dos lantunas, da poderosa confederação dos sanhajas. Em 1054, foi nomeado emir (príncipe) do sul de Marrocos e de Adrar, no , e conquista a cidade de Audagoste ao império do Gana. Em 1056, Abedalá ibne Iacine nomeia-o comandante dos exércitos almorávidas e sucede como emir ao seu irmão . Em 1057 apodera-se do Suz, no sul do que é hoje Marrocos. Em 1058, juntamente com ibne Iacine, conquista Agmate, a capital dos magrauas liderados por . Pouco depois casa com a viúva do malogrado Lacute, a rica e influente , que coloca a sua considerável riqueza à sua disposição. Depois da morte de ibne Iacine em 1059, ibne Omar torna-se rei. Vence o emirado Berguata e envia um exército para norte sob o comando do seu primo Iúçufe ibne Taxufine, com quem partilha o seu império quando volta para a África Ocidental em 1061. Em 1067, conquista Cumbi-Salé, a capital do Império do Gana, e impõe o Islão na região. Tolera a insubordinação de ibne Taxufine, que conquista o Alandalus e evita assim a desintegração do reino. Em 1070 funda Marraquexe, que passa a ser a sua capital em detrimento de Agmate. No ano seguinte volta definitivamente para o Saara em 1071. Zainabe casou então com Iúçufe ibne Taxufine. Abu Baquir ibne Omar morre em novembro de 1087 ou em 1088, provavelmente na região de Tagant (sul da Mauritânia) ou no Senegal. Segundo a tradição oral, a morte deveu-se a uma seta envenenada disparada pelo rei . (pt)
- 阿布-贝克尔·本·奥马尔（阿拉伯语：أبو بكر بن عمر；？－1087年），11世纪北非桑哈贾柏柏尔人酋长，（Lamtuna）部落领袖，1056年至1087年为穆拉比特运动领袖。 (zh)
- Абу-Бакр ібн Умар (д/н — 1087) — очільник Альморавідів в південному Магрибі. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- أبو بكر بن عمر اللمتوني (... - 480هـ = ... - 1087 م) أمير جماعة المرابطين في المغرب بعد أخيه الأمير يحيى بن عمر اللمتوني. (ar)
- Abu Bakr ibn Umar ibn Ibrahim ibn Turgut, sometimes suffixed al-Sanhaji or al-Lamtuni (died 1087; Arabic: أبو بكر بن عمر) was a chieftain of the Lamtuna Berber Tribe and Amir of the Almoravids from 1056 until his death. He is credited to have founded the Moroccan city of Marrakesh, and under his rule the heretic Barghawatas were destroyed. In 1076, he conquered Koumbi Saleh capital of the Ghana Empire, and is credited to have brought Islam in this Western Sub-Saharan Africa region. In November of 1087, Abu Bakr died of a poisoned arrow in Senegal. (en)
- Abu Bakr ibn Umar (arabisch أبو بكر بن عمر, DMG Abū Bakr b. ʿUmar; † 1087) war in den Jahren zwischen 1056 und 1087 Führer der Almoraviden. (de)
- Abu Bakr Ibn Úmar (Abu Bekr ibn Omar, Abu Bakr Ibn Omar o Abou Bakr Ben Omar), en árabe أبو بكر بن عمر (muerto hacia 1088) era jefe de los Almorávides. (es)
- Abu Bakar bin Umar (bahasa Arab: أبو بكر بن عمر; meninggal tahun 1087) adalah penguasa Murabitun. Ia ditunjuk sebagai Jendral Murabitun oleh pemimpinnya, . Ia merebut dan ibu kotanya, di Maroko selatan tahun 1057, dan menjadi penguasa Murabitūn setelah kematian dalam pertempuran dengan tahun 1059. (in)
- Abu Bakr Ibn Umar oppure Abu Bekr ibn Omar Abu Bakr Ibn Omar o Abou Bakr Ben Omar (in lingua araba: أبو بكر بن عمر) (... – 1088) è stato un emiro berbero, capo degli Almoravidi. (it)
- Abu Bakr ibn Umar (gestorven in 1087) (Arabisch: أبو بكر بن عمر) was een emir uit de Almoraviden-dynastie. Hij regeerde van 1059 tot 1087. (nl)
- Abu Bakr ibn Umar (zm. w 1087; arabski: أبو بكر بن عمر) – przywódca Almorawidów. (pl)
- 阿布-贝克尔·本·奥马尔（阿拉伯语：أبو بكر بن عمر；？－1087年），11世纪北非桑哈贾柏柏尔人酋长，（Lamtuna）部落领袖，1056年至1087年为穆拉比特运动领袖。 (zh)
- Абу-Бакр ібн Умар (д/н — 1087) — очільник Альморавідів в південному Магрибі. (uk)
- Abu-Bakr ibn Úmar ibn Talakakín al-Lamtuní as-Sanhají (àrab: أبو بكر بن عمر اللمتوني, Abū Bakr b. ʿUmar al-Lamtūnī) (?-1076) fou un emir dels almoràvits, dels lamtunes i fundador de Marràqueix. Era germà de Yahya ibn Úmar ibn Talakakín, que havia succeït a Yahya ibn Ibrahim al-Judalí com a emir de la confederació sanhaja, formada per les tribus lamtuna, gudala i . Vers el 1040 Yahya ibn Ibrahim, en tornar d'un pelegrinatge a la Meca (probablement no personalment sinó que hi va enviar un jurista de la tribu), va portar un savi musulmà maliquita de nom Abd-Al·lah ibn Yassín que havia de convertir de manera efectiva als lamtunes i gudales, només islamitzades superficialment. El savi es va establir a un ribat anomenat Na, en una illa o península de la costa atlàntica, i els va poder convertir. (ca)
- Abou Bakr ben Omar (en arabe : أبو بكر بن عمر, en tamazight : ⴰⴱⵓ ⴱⴰⴽⵕ ⵓ ⵄⵓⵎⵎⴰⵔ) aussi appelé Abou Dardai (mort vers 1088) est un chef et roi almoravide. Il est originaire de la tribu berbère des Lemtuna, faisant partie de la confédération Sanhadja. Les Almoravides se désintéressent de la région soudanaise à partir de 1086 et concentrent leurs efforts guerriers en Andalousie contre les rois chrétiens. Abou Bakr ben Omar meurt en novembre 1087 d'une flèche empoisonnée au Sénégal, défait par le Sérère Ama Gôdô Maat. (fr)
- Abu Becre, Abubacar, Abacar ou Abubequer ibne Omar (em árabe: أبو بكر بن عمر; romaniz.: Abu Bakr ibn/ben Omar), também chamado Abu Dardai, por vezes usado com o sufixo Assanhaji ou Alantuni (m. 1087) foi um chefe, general e rei almorávida originário da tribo berbere dos lantunas, da poderosa confederação dos sanhajas. Depois da morte de ibne Iacine em 1059, ibne Omar torna-se rei. Vence o emirado Berguata e envia um exército para norte sob o comando do seu primo Iúçufe ibne Taxufine, com quem partilha o seu império quando volta para a África Ocidental em 1061. (pt)
- Абу Бакр ибн Умар аль-Ламтуни (араб. أبو بكر بن عمر; год рождения неизвестен — год смерти 1087) — вождь берберского племени лемтуны. Сподвижник основателя союза Альморавидов Абдуллы ибн Ясина. После смерти своего брата Яхьи в 1056 году стал военным руководителем союза Альморавидов. (ru)
|
