This HTML5 document contains 289 embedded RDF statements represented using HTML+Microdata notation.

The embedded RDF content will be recognized by any processor of HTML5 Microdata.

Namespace Prefixes

PrefixIRI
dctermshttp://purl.org/dc/terms/
dbohttp://dbpedia.org/ontology/
n24http://hy.dbpedia.org/resource/
foafhttp://xmlns.com/foaf/0.1/
dbpedia-cahttp://ca.dbpedia.org/resource/
dbpedia-eshttp://es.dbpedia.org/resource/
n14https://global.dbpedia.org/id/
dbpedia-ruhttp://ru.dbpedia.org/resource/
dbthttp://dbpedia.org/resource/Template:
rdfshttp://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#
dbpedia-srhttp://sr.dbpedia.org/resource/
freebasehttp://rdf.freebase.com/ns/
dbpedia-pthttp://pt.dbpedia.org/resource/
dbpedia-plhttp://pl.dbpedia.org/resource/
n5http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/
dbpedia-azhttp://az.dbpedia.org/resource/
rdfhttp://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#
dbpedia-arhttp://ar.dbpedia.org/resource/
owlhttp://www.w3.org/2002/07/owl#
wikipedia-enhttp://en.wikipedia.org/wiki/
dbphttp://dbpedia.org/property/
dbchttp://dbpedia.org/resource/Category:
provhttp://www.w3.org/ns/prov#
xsdhhttp://www.w3.org/2001/XMLSchema#
goldhttp://purl.org/linguistics/gold/
wikidatahttp://www.wikidata.org/entity/
dbrhttp://dbpedia.org/resource/

Statements

Subject Item
dbr:French_Renaissance_architecture
rdfs:label
Architektura renesansu we Francji Arquitectura renacentista francesa French Renaissance architecture Arquitectura renaixentista francesa عمارة النهضة الفرنسية Французская архитектура эпохи Возрождения Arquitetura renascentista francesa
rdfs:comment
Французская архитектура эпохи Возрождения — французская архитектура, создаваемая с XV по начало XVII века в разных регионах Королевства Франции. Стилистически архитектура эпохи Возрождения следовала за готической архитектурой, возникшей во Франции в XII веке. Архитектуру эпохи Возрождения во Франции сменил стиль классицизм. عمارة النهضة الفرنسية هي أسلوب برز بين أواخر القرن الخامس عشر وبداية القرن السابع عشر في مملكة فرنسا، انحدر من العمارة القوطية الفرنسية. استُورد الأسلوب من إيطاليا بعد حرب المئة عام على يد كل الملوك الفرنسيين، تشارلز السابع ولويس الحادي عشر وتشارل الثامن ولويس الثاني عشر وفرانسوا الأول. بُنيت العديد من القصور باستخدام هذا الأسلوب في وادي لوار مثل قصر مونسورياو وقصر دو لانجيه وقصر دامبواز وقصر دو بلوا وقصر دو غاليون وقصر شامبور والأقرب إلى باريس قصر فونتينبلو. La arquitectura renacentista francesa es la denominación historiográfica con la que se designa la producción arquitectónica de principios de la Edad Moderna en lo que hoy es Francia (entonces principalmente el reino de Francia, aunque también partes de Flandes, Lorena, Alsacia, Franco Condado, Saboya, Cerdaña, Bretaña y Provenza). * Fachadas interiores renacentistas * Arcadas del lado del patio del château de La Rochefoucauld (a partir de 1519) * Fachada del ala Sur del château d'Écouen (1532-1567) con las copias de los Esclavos de Miguel Ángel (originales en el Louvre) * * French Renaissance architecture is a style which was prominent between the late 15th and early 17th centuries in the Kingdom of France. It succeeded French Gothic architecture. The style was originally imported from Italy after the Hundred Years' War by the French kings Charles VII, Louis XI, Charles VIII, Louis XII and François I. Several notable royal châteaux in this style were built in the Loire Valley, notably the Château de Montsoreau, the Château de Langeais, the Château d'Amboise, the Château de Blois, the Château de Gaillon and the Château de Chambord, as well as, closer to Paris, the Château de Fontainebleau. L'arquitectura renaixentista francesa és una denominació historiogràfica amb la qual es designa la producció arquitectònica de principis de l'edat moderna en el que avui és França, -aleshores principalment el regne de França, encara que també parts de Flandes, Lorena, Alsàcia, Savoia, Cerdanya, Bretanya i Provença-. Długotrwała wojna stuletnia zakończona w 1453 r. zrujnowała Francję powodując jego znaczne zacofanie gospodarcze i kulturowe. Karol VII i Ludwik XI skupili się na stopniowej odbudowie nadal średniowiecznego kraju. Dopiero przedsięwzięte przez Karola VIII i Ludwika XII wyprawy na Półwysep Apeniński spowodowały pierwsze zetknięcie się Francji z nowym stylem, który w tym czasie przeżywał we Włoszech swój rozkwit. Wśród zachowanych obiektów, w których widoczne są pierwsze elementy architektury renesansu na ziemi francuskiej warto wymienić: Literatura A arquitetura renascentista francesa é um estilo de arquitetura que foi importado da Itália durante a segunda metade do século XV e o início do século XVI e desenvolvido à luz das tradições arquitetônicas da França. O Castelo de Chambord é uma combinação de estruturas góticas e ornamentos italianos. Foi dito que "O prazer com a qual os construtores empilharam os ornamentos italianos para elaborar os telhados pertence ao antigo espírito gótico de contribuição ornamental".
dbp:name
French Renaissance architecture
foaf:depiction
n5:Fontainebleau_Château_534.jpg n5:Fontainebleau_facade.jpg n5:Androuet_du_Cerceau,_Jacques_I_1560_Fontaine_des_Saints_Innocents_à_Paris_-_Gallica_2014.jpg n5:Château_de_Blois_05.jpg n5:Fontainebleau_interior_francois_I_gallery_02.jpg n5:Paris_Palais_du_Louvre_Salle_des_Caryatides_tribune_20161031.jpg n5:Chateau_de_Montsoreau_Museum_of_contemporary_art.jpg n5:Chateau_de_Montsoreau_Museum_of_contemporary_art_Loire_Valley_France.jpg n5:Écouen_(95),_château,_étage,_grande_salle_du_Roi_2.jpg n5:Dormer_windows_of_the_Chambord_Castle_01.jpg n5:Amboise_Château.jpg n5:Chateau-Azay-le-Rudeau-1.jpg n5:Chateau_de_Chenonceau_2008E.jpg n5:Assezat-Serlio-en.jpg n5:Assezat_-_portail_-_inspiration_Serlio-en.jpg n5:Paris_75001_Cour_Carrée_Louvre_Aile_Lescot_01a_frontal.jpg n5:Dom_Michel_Felibien_001.jpg n5:Saint-Germain-en-Laye_Château_Vieux_2011_081.jpg n5:Château_de_Fontainebleau_2011_(262).jpg n5:Escalier-central-de-face.jpg n5:Lucarne_B_Azay-le-rideau.jpg n5:Azay-le-rideau_(10143915634).jpg n5:Azey09gr.jpg n5:Reconstitution_planimétrique_chateau_de_montsoreau_vers_1500.jpg n5:Fontaine_des_Innocents_reliefs._Louvre,_Paris.jpg n5:P1020129_Paris_V_Eglise_Saint-Etienne-du-Mont_façade_reductwk.jpg n5:Hôtel_de_Sully,_Paris,_bas-relief_01.jpg n5:P1340838_Paris_III_eglise_St-Nicolas-des-champs_portail_sud_rwk.jpg n5:Gaillon_-_Chateau_24.jpg n5:Bastiments_v1_(Gregg_1972_p34)_-_Madrid_front_facade.jpg n5:Chambord-wide-2004.jpg n5:31_-_Hôtel_d'Assézat_-_Porte_escalier_de_l'angle_nord-ouest.jpg n5:ChambordRoof.jpg n5:Château_d'Anet_-_Anet_-_Eure-et-Loir_-_France_-_Mérimée_PA00096955_(52).jpg n5:Most_beautiful_villages_of_the_world_montsoreau_2.jpg n5:France_Loir-et-Cher_Chambord_Chateau_03.jpg n5:Amboise_(10042116135).jpg n5:Amboise_Chateau_-_panoramio.jpg n5:Character_of_Renaissance_Architecture_0244.jpg n5:SchlossAmboiseStichDuCerceau.png n5:Character_of_Renaissance_Architecture_0245.jpg n5:Character_of_Renaissance_Architecture_0250.jpg n5:Pavement_tiles_Masseot_Abaquesne_MNR_SN.jpg n5:Francois-1-Claude-de-France2.jpg n5:Church_Saint_Eustache,_Paris_(interior).jpg n5:Collection-_A._D._White_Architectural_Photographs,_Cornell_University_Library_(3486777236).jpg n5:Escalera_de_Enrique_II._Louvre._01.jpg n5:Chapiteaux-assezat.jpg n5:4_Blois_(25)_(12883077533).jpg n5:Amboise_Château_d'Amboise_4.jpg n5:Character_of_Renaissance_Architecture_0240.jpg n5:5_Chambord_(40)_(13007720825).jpg n5:Bastiments_v1_(Gregg_1972_p78)_-_Verneuil_bird's-eye_view_entrance_front_second_design.jpg n5:Bachelier_-_Hôtel_d'Assézat_-_Toulouse.jpg n5:Jardins_du_Trocadéro_@_Paris_(30590456573).jpg n5:Château_de_Bury.jpg n5:Le_Grand_Escalier_à_Fer_de_Cheval.jpg n5:Bastiments_v1_(Gregg_1972_p20)_-_Louvre_west_wing_court_facade.jpg n5:Kapelle_ensba_paris_02.jpg n5:St-Etienne-du-Mont_Interior_3,_Paris,_France_-_Diliff.jpg n5:ChateauEcouenAileSud.jpg n5:Azay_le_rideau.jpg n5:Chateau_de_Blois_11.jpg n5:Schloss_Chenonceau.jpg n5:Château_de_Saint-Germain-en-Laye01.jpg n5:Assezat-colonnes-jumelles.jpg n5:Montsoreau_-_Château.jpg n5:Château_Anet_wiki.jpg n5:Fenêtre_du_château_de_Gaillon.jpg n5:Ecouen_Chateau_01.jpg
dcterms:subject
dbc:French_Renaissance dbc:16th-century_architecture dbc:Renaissance_architecture_in_France dbc:French_Renaissance_architecture dbc:Architecture_of_France dbc:17th-century_architecture dbc:15th-century_architecture dbc:French_architecture_by_period
dbo:wikiPageID
8382042
dbo:wikiPageRevisionID
1115852711
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Toulouse dbr:Milan dbr:Cornice dbr:Pantheon,_Rome dbr:Château_de_Chenonceau dbc:French_architecture_by_period dbr:Châteauesque dbr:Château_de_Blois dbr:Notre-Dame_de_Paris dbr:Philibert_Delorme dbr:Dormer dbr:Pilasters dbr:Saint-Eustache,_Paris dbr:Châteaux_of_the_Loire_Valley dbr:Renaissance_architecture dbr:Acropolis_of_Athens dbr:Michelangelo dbr:Turkey dbr:Catherine_de_Medici dbr:Tours dbr:Château_d'Azay-le-Rideau dbr:Musée_national_des_Monuments_Français dbr:Henry_IV_of_France dbr:Reims_Cathedral dbr:Palais_de_Chaillot dbr:Château_d'Ancy-le-Franc dbr:Château_d'Anet dbr:Hundred_Years'_War dbr:Pierre_Bontemps dbr:Fra_Giocondo dbr:Ile-de-France dbr:Château_de_Madrid dbr:Henry_II_of_France dbr:Georges_d'Amboise dbr:Venice dbr:Gardens_of_the_French_Renaissance dbr:Francis_I_of_France dbr:Putti dbr:Pinnacle dbr:Hôtel_d'Assézat dbr:Kingdom_of_France dbr:Niccolo_dell'_Abbate dbr:Florence dbr:Classical_architecture dbr:Louis_XII_of_France dbr:Bay_(architecture) dbr:Basilica_of_Saint_Denis dbr:French_Wars_of_Religion dbr:Château_de_Langeais dbr:Louis_XI_of_France dbr:Leonardo_da_Vinci dbr:Griffin dbr:Cortile_del_Belvedere dbr:Pilaster dbr:Genoa dbr:Battle_of_Pavia dbr:Château_of_Saint-Germain-en-Laye dbr:Saint-Étienne-du-Mont dbr:Greek_cross dbr:Seine dbr:Donato_Bramante dbr:Roofline dbr:Flamboyant dbr:Isatis_tinctoria dbr:Frontispiece_(architecture) dbr:Domenico_da_Cortona dbr:Rosso_Fiorentino dbr:Turin dbr:Cher_(river) dbr:Caryatide dbr:Sebastiano_Serlio dbr:Caryatides dbr:Urbino dbr:Francesco_Primaticcio dbr:Jacques_Androuet_du_Cerceau dbr:Tuileries_Palace dbr:Mannerism dbc:French_Renaissance dbr:Cellini dbc:16th-century_architecture dbr:Italian_Renaissance_architecture dbr:Saint-Germain_l'Auxerrois dbr:Loggia dbr:Classical_order dbr:Rood dbr:Jacques_I_Androuet_du_Cerceau dbr:Roof_lantern dbr:Renaissance_architecture_of_Toulouse dbc:Renaissance_architecture_in_France dbr:Venetian_Renaissance_architecture dbr:Coliseum dbr:Château_de_Chinon dbr:Philibert_de_l'Orme dbr:Gilles_Le_Breton dbr:French_architecture dbr:Lescot_Wing dbr:Château_de_Gaillon dbr:Saint_Bartholomew's_Day_Massacre dbr:School_of_Fontainebleau dbr:Pacello_da_Mercogliano dbr:Castle dbr:Château_de_Montsoreau dbr:Apostolic_Palace dbc:French_Renaissance_architecture dbr:Loire_Valley dbr:Azay_le_Rideau dbr:Ionic_order dbr:Joan_of_Arc dbc:Architecture_of_France dbr:Cour_d'honneur dbr:Pierre_Lescot dbr:Fontaine_des_Innocents dbr:Loire dbr:Amboise dbr:Diane_de_Poitiers dbr:Neuilly-sur-Seine dbr:Corinthian_order dbr:Alfonso_V_of_Aragon dbr:Coffered dbr:Paris dbr:Medallion_(architecture) dbr:Nicolas_Bachelier dbr:Italian_Renaissance dbr:French_Gothic_architecture dbr:François_I dbr:Château_d'Amboise dbr:Jean_Goujon dbr:Satyrs dbr:Louvre_Palace dbr:Giacomo_Vignola dbr:Medieval_architecture dbr:Classicism dbr:Naples dbr:Palace_of_Fontainebleau dbr:Château_de_Saint-Germain-en-Laye dbc:17th-century_architecture dbr:Triumphal_arch dbr:Château dbr:Valois_dynasty dbr:Ecole_des_Beaux-Arts dbr:Capital_(architecture) dbr:Charles_VIII_of_France dbr:Charles_VII_of_France dbr:Cartouche_(design) dbr:Saint-Nicolas-des-Champs,_Paris dbr:Jean_Androuet_du_Cerceau dbr:Charles_V_of_France dbr:Salomon_de_Brosse dbr:Fulk_III,_Count_of_Anjou dbc:15th-century_architecture dbr:Pantheon_(Paris) dbr:Château_d'Écouen dbr:Pheme dbr:Keep dbr:Jean_Bullant dbr:Doric_order dbr:Arch_of_Septimius_Severus dbr:Jean_II_de_Chambes dbr:Château_de_Chambord
owl:sameAs
dbpedia-ar:عمارة_النهضة_الفرنسية n14:4owBE dbpedia-pl:Architektura_renesansu_we_Francji dbpedia-az:Fransız_İntibah_memarlığı dbpedia-es:Arquitectura_renacentista_francesa freebase:m.0271h44 wikidata:Q6297212 dbpedia-pt:Arquitetura_renascentista_francesa dbpedia-ca:Arquitectura_renaixentista_francesa n24:Վերածննդի_դարաշրջանի_ֆրանսիական_ճարտարապետություն dbpedia-sr:Француска_ренесансна_архитектура dbpedia-ru:Французская_архитектура_эпохи_Возрождения
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbt:Cite_book dbt:Reflist dbt:Commons_category dbt:Photomontage dbt:Infobox_art_movement dbt:Sfnref dbt:Short_description dbt:Sfn
dbo:thumbnail
n5:Chambord-wide-2004.jpg?width=300
dbp:caption
Top: Château de Chambord; Château de Chenonceau: Center: Azay le Rideau; Château de Fontainebleau; Bottom: Lescot Wing of Louvre
dbp:countries
France
dbp:yearsactive
late 15th – early 17th centuries
dbo:abstract
Długotrwała wojna stuletnia zakończona w 1453 r. zrujnowała Francję powodując jego znaczne zacofanie gospodarcze i kulturowe. Karol VII i Ludwik XI skupili się na stopniowej odbudowie nadal średniowiecznego kraju. Dopiero przedsięwzięte przez Karola VIII i Ludwika XII wyprawy na Półwysep Apeniński spowodowały pierwsze zetknięcie się Francji z nowym stylem, który w tym czasie przeżywał we Włoszech swój rozkwit. Włoscy artyści sprowadzeni do Francji otrzymywali zlecenia przebudowy i upiększenia siedzib królewskich i magnackich. Zatem początki renesansu we Francji to przede wszystkim architektura dworska w postaci detali uzupełniających i zdobiących średniowieczne siedziby możnych. Wzorowany na włoskim stylu dekoracyjnym renesans we Francji nie był dokładnym jej odwzorowaniem. Dostosowanie do warunków klimatycznych skutkowało zachowaniem stromych dachów, a względy praktyczne narzucały umieszczanie na poddaszach pomieszczeń mieszkalnych. Kunszt kamieniarski francuskich rzemieślników zaowocował bogatym detalem. Trzony kolumn i pilastrów zdobiły głębokie żłobkowania pomiędzy grubymi pierścieniami. Płasko boniowane płaszczyzny ścian, często wykonane z kamiennych ciosów i cegieł tworzyły dwubarwne tło zdobione medalionami, girlandami, kartuszami z herbami. Łuki nad otworami okiennymi i drzwiowymi początkowo pozostawały pod wpływem gotyku płomienistego. W pierwszym okresie stosowany był zazwyczaj łuk koszowy, często spłaszczony, który z czasem zastąpiono łukiem półkolistym. Francuscy historycy stosują zwyczaj określania poszczególnych stylów od imienia panującego w danym okresie władcy. Stąd warto przypomnieć, kto panował w okresie poszczególnych faz renesansu: * wczesna faza renesansu – początek XVI wieku, panowanie Karola VIII, Ludwika XII i pierwsze lata sprawowania władzy przez Franciszka I * rozkwit renesansu – od ok. 1535 – 1574, panowanie Henryka II, Franciszka II, Karola IX * okres schyłkowy – do ok. 1610 – panowanie Henryka III i Henryka IV. Wśród zachowanych obiektów, w których widoczne są pierwsze elementy architektury renesansu na ziemi francuskiej warto wymienić: * gotycki zamek Amboise o renesansowym wystroju wnętrz * skrzydła zamku Blois * dom Franciszka I przeniesiony z Moret do Paryża Z rozkwitem renesansu pojawiali się francuscy mistrzowie. W połowie XVI wieku działali Jean Goujon oraz Pierre Lescot. Efektem ich działalności jest paryski Hôtel des Ligneries (1544 r.), w którym obecnie mieści się Museé Carnavalet oraz początek przebudowy Luwru (od skrzydła południowo-zachodniego). W 1536 r. wrócił z Włoch Philibert Delorme (de l'Orme). W Italii poznał dość dokładnie architekturę starożytną co zaowocowało kilkoma pracami teoretycznymi. Na zlecenie Franciszka I zbudował zamek w Saint-Maur (ok. 1540), w Saint-Denis wzorowany na antycznych łukach triumfalnych grobowiec dla niego i jego żony (1547). W 1522 na zlecenie Henryka II buduje dla Diany de Poitiers, faworyty królewskiej zamek w Anet. Rozpoczął przebudowę średniowiecznego zamku w Fontainebleau (jego dziełem jest sala balowa) oraz budowę pałacu Tuilerie. (ang.) wzorując się na Albertim wprowadził do Francji wielki porządek. Jego prace to przede wszystkim dworskie rezydencje: zamek Charleval, Verneuil-sur-Oise, fragmenty zamku Gaillon. Dla bogatych mieszczan projektował domy w Orleanie. Jego starszy syn , po śmierci Lescota, kontynuował przebudowę Luwru oraz (po śmierci ojca) budowę zamku Charleval. (ang.) zbudował wiele reprezentacyjnych pałacyków i domów w Paryżu oraz, wraz z Luisem Métezeau, kontynuował przebudowę Luwru. Jego projekty cechuje połączenie cegły z kamiennymi ciosami, które zdobiły elewacje budynków. Okres renesansu we Francji zamyka twórczość Salomona de Brosse. Na wzór Palazzo Pitti zaprojektował Pałac i Ogród Luksemburski. Dla gotyckiego kościoła św. Gerwazego (St. Gervasis) w Paryżu zaprojektował trójpoziomową fasadę (1616 – 1621) a dla protestantów w Charenton zbór wzorowany na starożytnej bazylice. Literatura * Tadeusz Broniewski, Historia architektury dla wszystkich, Wydawnictwo Ossolineum, 1990 r. * David Watkin, Historia architektury zachodniej, Wydawnictwo Arkady 2006 r. ISBN 83-213-4178-0 French Renaissance architecture is a style which was prominent between the late 15th and early 17th centuries in the Kingdom of France. It succeeded French Gothic architecture. The style was originally imported from Italy after the Hundred Years' War by the French kings Charles VII, Louis XI, Charles VIII, Louis XII and François I. Several notable royal châteaux in this style were built in the Loire Valley, notably the Château de Montsoreau, the Château de Langeais, the Château d'Amboise, the Château de Blois, the Château de Gaillon and the Château de Chambord, as well as, closer to Paris, the Château de Fontainebleau. This style of French architecture had two distinct periods. During the first period, between about 1491 and 1540, the Italian style was copied directly, often by Italian architects and craftsmen. In the second period, between 1540 and the end of the Valois dynasty in 1589, French architects and craftsmen gave the style a more distinctive and original French character. The major architects of the style included the royal architects Philibert Delorme, Pierre Lescot and Jean Bullant, as well as the Italian architect and architectural theorist Sebastiano Serlio. Французская архитектура эпохи Возрождения — французская архитектура, создаваемая с XV по начало XVII века в разных регионах Королевства Франции. Стилистически архитектура эпохи Возрождения следовала за готической архитектурой, возникшей во Франции в XII веке. Архитектуру эпохи Возрождения во Франции сменил стиль классицизм. عمارة النهضة الفرنسية هي أسلوب برز بين أواخر القرن الخامس عشر وبداية القرن السابع عشر في مملكة فرنسا، انحدر من العمارة القوطية الفرنسية. استُورد الأسلوب من إيطاليا بعد حرب المئة عام على يد كل الملوك الفرنسيين، تشارلز السابع ولويس الحادي عشر وتشارل الثامن ولويس الثاني عشر وفرانسوا الأول. بُنيت العديد من القصور باستخدام هذا الأسلوب في وادي لوار مثل قصر مونسورياو وقصر دو لانجيه وقصر دامبواز وقصر دو بلوا وقصر دو غاليون وقصر شامبور والأقرب إلى باريس قصر فونتينبلو. كان لهذا الأسلوب من العمارة الفرنسية فترتين زمنيتين مميزتين. إذ نُسخ الأسلوب الإيطالي بشكل مباشر خلال الفترة الأولى بين نحو 1491 و1540، من قبل المعماريين الإيطاليين والحرفيين غالبًا. أما في الفترة الثانية، أي بين عامي 1540 ونهاية سلالة فالوا عام 1589، أعطى المعماريون الفرنسيون والحرفيون الأسلوب طابعًا فرنسيًا أكثر تميزًا وأصالة. كان من بين معماريي الأسلوب الرائدين كل من المعماريين الملكيين فيلبيرت ديلورم وبيير ليسكوت وجون بولانت والمعماري الإيطالي والمنظر المعماري سبيستيانو سيرليو. L'arquitectura renaixentista francesa és una denominació historiogràfica amb la qual es designa la producció arquitectònica de principis de l'edat moderna en el que avui és França, -aleshores principalment el regne de França, encara que també parts de Flandes, Lorena, Alsàcia, Savoia, Cerdanya, Bretanya i Provença-. Correspon a l'arquitectura francesa en l'època del Renaixement -que va substituir progressivament l'arquitectura gòtica -que havia nascut en el país en el segle XII- a partir de la importació i adaptació dels models del . Va aparèixer a començaments del segle xvi, més de mig segle més tard que a Itàlia, en diferents regions franceses, de forma especial en la vall del Loira i l'Illa de França, i va continuar fins principis del xvii, quan va ser succeïda per l'arquitectura barroca. Els principals protagonistes van ser els reis Carles VII (r. 1422–1461), Lluis XI (r. 1461–1483), Carles VIII (r. 1483-1498), Lluís XII (r. 1498-1515) i especialment Francesc I (r. 1515-1547), que va fer trucar a nombrosos artistes italians i sota el regnat dels quals l'estil renaixentista es va convertir en l'estil dominant en la cort francesa. Van treballar en l'embelliment de les seves pròpies residències reials de camp - Amboise (1495-1498), Blois (1499-1502), Chambord (des de 1519) o Fontainebleau (des de 1532) -, i a la capital en la reforma del Louvre (des de 1527) i en la construcció d'altres nous: el Castell de Madrid (1528-1540) i el Palau de les Teuleries (a partir de 1564). L'arquitectura va continuar prosperant en els regnats d'Enric II (r. 1547-1559) i Enric III (r. 1574-1589). Durant la Guerra dels Cent Anys, Carles VII va trobar a la vall del Loira un lloc de refugi ideal. Va ser coronat en Reims després de les èpiques batalles de Joana d'Arc que van iniciar la sortida dels anglesos de tot el regne. La meitat del segle XV va ser un període clau per a la Vall del Loira a la història de França i el seu patrimoni arquitectònic. Els grans de el regne es van instal·lar a la regió, condicionant fortaleses medievals o aixecant nous edificis. Carles VII va residir a Chinon, que va romandre com siede de la cort fins 1450, i ell i el delfí de França, el futur Lluís XI, van ordenar o autoritzar la realització d'obres de construcció. Llavors va començar la construcció dels Castells del Loira. Així, de 1443 a 1453, l'edifici principal del castell de Montsoreau és construït a la vora del Loira per Joan II de Chambes, diplomàtic a Venècia ia Turquia i conseller privat del rei Carles VII. Entre 1465 i 1469, Lluís XI va ordenar la construcció del castell de Langeais, a la fi del promontori, a cent metres davant de la masmorra de segle x. Durant els primers anys del segle xvi el regne de França havia participat a diverses guerres al nord d'Itàlia, portant de tornada a França no solament tresors artístics del Renaixement, com ara botí o adquirits, sinó també noves idees estilístiques. La manifestació més evident d'aquestes noves idees va ser la reforma o nova edificació de châteux (castells) residencials a la vall del Loira i l'Illa de França. L'exemple renaixentista més antic és el castell de Montsoreau (c. 1461), seguit per Amboise (c. 1495), (1502-1509), (1513-1521), Azay-le-Rideau (1518-1523), (1532-1536), Ancy (1544-1550), (1538-1555) i (1547-1555). La vall del Loira té una densitat excepcional de castells i cases senyorials que daten del Renaixement o que van ser modificats de manera significativa en aquest moment quan la cort reial s'allotjava allà amb regularitat. Coneguts com els castells del Loira, alguns d'ells es troben entre els edificis més notables i famosos del Renaixement francès. Destacats arquitectes italians van estar al capdavant d'importants projectes en el país - Giovanni Giocondo (1496-1508), (c. 1495-1549), Francesco Primaticcio (1532-1570), (1541-1543) o Sebastiano Serlio (1541-1554)-, però a poc a poc els arquitectes francesos es van inspirar en les idees noves i van començar a apropiar-se del nou estil renaixentista: els més famosos del segle xvi van ser (1510-1570), (1510-1584) -més conegut pels seus notables gravats d'edificis-, Pierre Lescot (1515-1578) -que havia treballat construint la façana interior sud-oest de la Cour Carrée del Louvre de París, construint l'ala ara coneguda com a ala Lescot- i (1515-1578). El Renaixement francès es considera habitualment dividit en quatre parts: estil Lluís XII -1495-1530 aproximadament, transició entre el gòtic i el Renaixement-, Primer Renaixement (1515 a 1530/1540), Segon Renaixement o Classicisme (1540 a 1559/1564) i manierisme (1559/1564-principis del segle xvii). A més a més de les dificultats de tota periodització, hi ha dues qüestions que indueixen a confusió: aquests períodes a França, que tenen més o menys correlació amb Itàlia i d'altres països europeus, no acostumen a correspondre als mateixos períodes temporals en tots els llocs; i també es complica el seu ús en utilitzar-se amb generalitat d'altres denominacions estilístiques usades en les arts decoratives i el mobiliari que corresponen als diferents regnats -estil Lluís XII, estil Francesc I, estil Enric II, estil Enric IV- que de vegades s'usen extensivament en arquitectura. A arquitetura renascentista francesa é um estilo de arquitetura que foi importado da Itália durante a segunda metade do século XV e o início do século XVI e desenvolvido à luz das tradições arquitetônicas da França. Durante a Guerra dos Cem Anos, Carlos VII encontrou no Vale do Loire um lugar ideal de refúgio. Ele foi coroado em Reims após as épicas batalhas de Joana d'Arc que iniciaram a partida dos ingleses de todo o reino. A metade do século XV foi um período chave para o Vale do Loire na história da França e do seu património arquitectónico. Os grandes do reino instalaram-se na região, renovando fortalezas medievais ou erguendo novos edifícios. Carlos VII residiu em Chinon, que permaneceu na sede do tribunal até 1450, e ele e o dauphin de France, o futuro Luís XI, encomendaram ou autorizaram obras de construção. Depois começou a construção dos Castelos do Vale do Loire. Assim, de 1443 a 1453, o edifício principal do Castelo de Montsoreau foi construído nas margens do Loire por João II de Chambes, diplomata em Veneza e na Turquia e conselheiro particular do rei Carlos VII. Entre 1465 e 1469, Luís XI ordenou a construção do castelo de Langeais, no final do promontório, a cem metros do calabouço do século X. Durante os primeiros anos do século XVI, os franceses estiveram envolvidos em guerras no norte da Itália, trazendo de volta para a França não apenas tesouros da arte renascentista, mas também suas idéias estilísticas. Um grande número de construções foram feitas no Vale do Loire, e muitos castelos renascentistas apareceram então, sendo o exemplo mais antigo o castelo de Montsoreau (c.1461), seguido do Castelo de Amboise (1491 d.C.), no qual Leonardo da Vinci passou seus últimos anos. O estilo tornou-se dominante durante o reinado de Francisco I. O Castelo de Chambord é uma combinação de estruturas góticas e ornamentos italianos. Foi dito que "O prazer com a qual os construtores empilharam os ornamentos italianos para elaborar os telhados pertence ao antigo espírito gótico de contribuição ornamental". O estilo se desenvolveu progressivamente em um maneirismo francês, conhecido como estilo de Henrique II, através de arquitetos como Sebastiano Serlio, que foi contratado a partir de 1540 para trabalhar no Palácio de Fontainebleau. Em Fontainebleau, artistas italianos como Rosso Fiorentino, Francesco Primaticcio e formaram a Escola de Fontainebleau. Outros, como Philibert Delorme, Androuet du Cerceau, Giacomo Vignola e , foram influenciados pelas novas idéias. A fachada interior do sudoeste do Cour Carrée do Museu do Louvre, em Paris, foi projetada por Lescot e coberto com esculturas exteriores por Jean Goujon. A arquitetura continuou a se desenvolver nos reinos de Henrique II e Henrique III. La arquitectura renacentista francesa es la denominación historiográfica con la que se designa la producción arquitectónica de principios de la Edad Moderna en lo que hoy es Francia (entonces principalmente el reino de Francia, aunque también partes de Flandes, Lorena, Alsacia, Franco Condado, Saboya, Cerdaña, Bretaña y Provenza). Corresponde a la arquitectura francesa en la época del Renacimiento —que sustituyó progresivamente a la arquitectura gótica, que había nacido en el país en el siglo XII— a partir de la importación y adaptación de los modelos del Renacimiento italiano. Apareció a comienzos del siglo XVI, más de medio siglo más tarde que en Italia,​ en diferentes regiones francesas, en especial en el valle del Loira y en la Isla de Francia. Continuó hasta principios del XVII, cuando fue sucedida por la arquitectura barroca o clasicismo francés. Los principales protagonistas fueron los reyes Carlos VIII (r. 1483-1498), Luis XII (r. 1498-1515) y especialmente Francisco I (r. 1515-1547), que hizo llamar a numerosos artistas italianos y bajo cuyo reinado el estilo renacentista se convirtió en el estilo dominante en la corte francesa. Los monarcas franceses trabajaron en el embellecimiento de sus propias residencias reales de campo —en los castillos de Montsoreau (1453-1461), Langeais (1465-1469), Amboise (1495-1498), Blois (1499-1502), Chambord (desde 1519) o Fontainebleau (desde 1532)— y en la capital, París, en la reforma de la fortaleza del Louvre (desde 1527) y en la construcción de otros nuevos palacios, como el castillo de Madrid (1528-1540) o el palacio de las Tullerias (a partir de 1564). Francisco I se casó con Claude de France en la capilla del Château de Saint-Germain-en-Laye en mayo de 1514, y tuvo ese edificio como residencia favorita: en 1539 encargó a Pierre Chambiges reconstruirlo, obra que se ha considerado como la primera de estilo renacentista en Francia.​​ La arquitectura continuó prosperando en los reinados de Enrique II (r. 1547-1559) y Enrique III (r. 1574-1589), siendo destacable el papel jugado por Catalina de Médici (1519-1589), primero reina consorte de Enrique II (1547 a 1559), luego regente (1560 a 1563) hasta la mayoría de edad de su hijo Carlos IX (r. 1560-1574) y finalmente reina madre de Enrique III hasta su muerte en 1584, aún con poderosa influencia política y artística. Será una etapa marcada por las guerras de religión (1562-1598) que eclipsaron la producción artística en el país, pero fomentaron la reflexión intelectual y la propaganda religiosa y política. Durante los primeros años del siglo XVI el reino de Francia había participado en varias guerras en el norte de Italia, llevando de vuelta a Francia no solo tesoros artísticos del Renacimiento, como botín o adquiridos, sino también nuevas ideas estilísticas. La manifestación más evidente de esas nuevas ideas fue la reforma o nueva edificación de los châteaux (castillos) residenciales en el valle del Loira y en la Île-de-France. El ejemplo renacentista más antiguo es el castillo de Montsoreau (c.1461), seguido por los castillos de Amboise (c. 1495) —«el primer palacio italianizante de Francia»​ en el que Leonardo da Vinci pasó sus últimos años como invitado del rey—, Gaillon (1502-1509), Chenonceau (1513-1521), Azay-le-Rideau (1518-1523), Villandry (1532-1536), Ancy (1544-1550), Écouen (1538-1555) y Anet (1547-1555).​ El valle del Loira todavía conserva una densidad excepcional de castillos y casas señoriales que datan del Renacimiento o que fueron modificados de manera significativa en ese momento cuando la corte real se alojaba allí con regularidad. Conocidos como los castillos del Loira, algunos de ellos se encuentran entre los edificios más notables y famosos del Renacimiento francés y justificaron que la Unesco declarara en 2000 Patrimonio de la Humanidad al «Valle del Loira entre Sully-sur-Loire y Chalonnes-sur-Loire». Destacados arquitectos italianos estuvieron al frente de importantes proyectos en el país —Giovanni Giocondo (1496-1508), Domenico da Cortona (c. 1495-1549), Francesco Primaticcio (1532-1570), Giacomo Vignola (1541-1543) o Sebastiano Serlio (1541-1554)—, pero poco a poco los arquitectos franceses, inspirándose en las ideas nuevas, comenzaron a hacer suyo el nuevo estilo renacentista: fueron los más famosos del siglo XVI Philibert Delorme (1510-1570), Jacques Androuet du Cerceau (1510-1584) (conocido por sus notables grabados de edificios), Pierre Lescot (1515-1578) (que construyó la fachada interior suroeste de la Cour Carrée del Louvre parisino) y Jean Bullant (1515-1578). El Renacimiento francés, en arquitectura, se considera habitualmente dividido en cuatro etapas: estilo Luis XII (ca. 1495-1530, de transición entre el gótico y el Renacimiento), Primer Renacimiento (1515 a 1530/1540), Segundo Renacimiento o Renacimiento clásico (1540 a 1559/1564) y manierismo (1559/1564-principios del siglo XVII).​ Además de las dificultades que entraña toda periodización, hay dos cuestiones adicionales que pueden inducir a confusión: primera, estos periodos en Francia, que tienen más o menos correlato en Italia y en otros países europeos, son más tardíos y en general no suelen corresponder en todas las regiones con los mismos periodos temporales; y segunda, su uso se complica al utilizarse con generalidad otras denominaciones estilísticas usadas tanto en las artes decorativas y en el mobiliario —que corresponden a los distintos reinados: estilo Luis XII, estilo Francisco I, estilo Enrique II, estilo Enrique IV— como en la pintura y escultura —Alto Renacimiento y Bajo Renacimiento— y que a veces se usan por extensión en arquitectura. * Fachadas interiores renacentistas * Arcadas del lado del patio del château de La Rochefoucauld (a partir de 1519) * Fachada del ala Sur del château d'Écouen (1532-1567) con las copias de los Esclavos de Miguel Ángel (originales en el Louvre) * El ala Lescot del Palais du Louvre (1546-1556) * Ala de la Belle cheminée del château de Fontainebleau (1565-1570) Véanse también: Castillos del Loira y Arquitectura barroca francesa.
gold:hypernym
dbr:Name
prov:wasDerivedFrom
wikipedia-en:French_Renaissance_architecture?oldid=1115852711&ns=0
dbo:wikiPageLength
39681
foaf:isPrimaryTopicOf
wikipedia-en:French_Renaissance_architecture