A convent is either a community of priests, religious brothers, religious sisters, monks or nuns; or the building used by the community, particularly in the Catholic Church, Lutheran churches, and the Anglican Communion.

Property Value
dbo:abstract
  • El convent (de cum venire, "trobar-se") és l'edifici que acull els religiosos, frares o monges, especialment dels ordes mendicants, que no s'aparten dels homes o dones sinó que viuen entre ells. A l'empara d'un superior, prior o , tenien com a missió la predicació i s'ubicaven al costat de les naixents ciutats. En aquest sentit el convent es contraposa al monestir, lloc de monjos, i d'estructura feudal, que establien una vida en comú reclosos. Malgrat això, el terme convent també s'aplica, impròpiament, als monestirs. Quasi de manera tradicional, l'edifici d'un convent consta d'una capella o església, les cel·les dels religiosos, un menjador o refectori, i una sala de reunions o sala capitular, tot això rodejant un pati tancat, el claustre. A més té els locals necessaris per als serveis, cuines, magatzems, etc. (ca)
  • Konvent (latinsky conventus, tj. schůze, shromáždění, sněm, soud) je v náboženském smyslu označení církevní komunity kněží, řeholníků nebo řeholních sester určitého kláštera. Dále slovo označuje shromáždění či schůzi takové komunity nebo budovu uvnitř kláštera, v níž řádová komunita přebývá nebo se schází. Slovo konvent se používá zejména v římskokatolické a anglikánské církvi. V některých evangelických církvích je pojem používán pro schůzi členů sboru s určitým oprávněním jednat. Z hlediska architektury a její historické typologie jsou jako konvent označovány budovy, které jsou společenstvím řeholnic nebo řeholníků obývány, případně i jinak využívány. Součástí konventních budov je obvykle kostel se sakristií, dále kapitulní síň, knihovna a pracovna, ložnice (dormitář), kuchyň s prostorami pro uskladnění potravin a jídelna (refektář). Zahrnuty mohou být i další prostory a objekty různých funkcí (nemocnice, vrátnice, hospodářské budovy). Termín konvent se pak užívá souhrnně pro celý komplex budov kláštera nebo jeho část (konvent cisterciáků ve Zlaté Koruně apod.), často jako synonymum pro termín klášter. (cs)
  • Ein Konvent (m., von lat. conventus, ‚Versammlung‘) ist eine Niederlassung einer Ordensgemeinschaft, die aus weiblichen oder männlichen Ordensleuten (Nonnen, Mönchen, Ordensbrüdern oder Ordensschwestern) besteht. Sowohl die Gesamtheit der Angehörigen einer solchen Gemeinschaft als auch die Gebäude, in denen die Gemeinschaft lebt, können Konvent genannt werden. Der Begriff kam in Gebrauch, als sich in der Kirchengeschichte die eremitische Lebensweise mit der zönobitischen verband. Die Eremiten der ostkirchlichen Lauren, die in einzelnen Zellenhäuschen oder Höhlen um die Kirche und die Zelle ihres Oberen lebten, wurden als Conventus bezeichnet. In der Westkirche war der Begriff früh allgemein gebräuchlich. Im Hinblick auf den Wohnbereich eines Klosters bezieht sich Konvent genau genommen auf die Klöster klausuriert lebender Orden, insbesondere der Bettelorden, nicht auf eine Kongregation. Eine andere Bezeichnung für den Wohnbereich des Klosters, der den Bewohnern des Konvents vorbehalten ist, ist „Klausur“. Im engeren Sinne bezeichnet Konvent die Versammlung der Konventualen, der stimmberechtigten Mitglieder der Gemeinschaft. Stimmberechtigt sind alle Mitglieder einer Klostergemeinschaft, die die feierliche Profess abgelegt haben. In monastischen Orden gehörten Konversen und Laienschwestern nicht zum Konvent; allerdings hat das Zweite Vatikanische Konzil diese Unterscheidung zugunsten eines „brüderlichen Bandes unter den Mitgliedern“ und „eines einzigen Standes von Schwestern“ aufgehoben. Bei Gemeinschaften von Ordensschwestern, deren Lebensweise nicht an ein bestimmtes Kloster gebunden ist, spricht man von Niederlassung. (de)
  • A convent is either a community of priests, religious brothers, religious sisters, monks or nuns; or the building used by the community, particularly in the Catholic Church, Lutheran churches, and the Anglican Communion. (en)
  • Konvento estas rezideja establo, kutime kristana, tipa de la komunumaj religiaj organizoj katolikaj kaj ortodoksaj. Ĝia precipa funkcio liveras gastigadon al personoj kiuj vivas en komunumo (sacerdotoj kaj laikaj fratuloj) kaj servojn necesajn al la sama komunumo (preĝejo, manĝejo, lavejo, biblioteko ktp), kaj eventuale samservojn pretigitajn por ekstera mondo (ekzemple, lernejoj). (eo)
  • Convento (del la voz latina «conventus», congregación) es el establecimiento religioso ocupado por una comunidad compuesta por clérigos regulares, sean hombres o mujeres;​​ en el contexto de la religión católica se denomina así el conjunto formado por el edificio donde viven congregaciones y el conjunto de frailes o monjas de las distintas órdenes mendicantes (franciscanos, dominicos, carmelitas, agustinos) que lo ocupan.​ Se desarrollaron a partir del siglo xiii, época de consolidación de las ciudades, de las universidades y de las órdenes mendicantes. La Real Academia Española, anota que puede usarse como sinónimo de monasterio,​ y puede asociarse al contexto físico, como edificio, de otros términos relacionados como abadía, cenobio, convento, monasterio, priorato, e incluso clausura/claustro, colegiata e internado religioso.​ (es)
  • Komentua fraideak eta mojak elkarkidetzan bizi diren eraikina da, batez ere Eliza Katolikoan eta Anglikanoan. Hitza latinezko conventusetik dator ("biltzar"): erromatar biltzar haietan elkartzen ziren hiritarrak, arrazoi administratibo edo judizialen ondorioz. Monasterioaren ordez, propioago aipatzen da komentua, honako hauetan: * Elizkide erregularrek (gizon eta emakumeek) osatutako elkarte erlijioso ez monastiko baten bizitza tokientzat. * Eskeko ordenetako (frantziskotarrak, dominikarrak, karmeldarrak, agustindarrak) erlijiosoak (fraide edo serorak) bizi diren, horrela, bera ere deitzen den arren. Apaizetxe batean bezala, komentuak antolaketa arkitektoniko eta sozial zehatza du, sortu zuen ordena monastikoaren mende dagoena. Tradizioan, komentu bateko eraikinak kapera edo eliza, erlijiosoen gelak, jangela edo errefektorioa eta biltzar gela edo zituen, hori guztia klaustroizeneko patio itxiak inguratua, baita komuna, sukaldea, biltegia... ere. (eu)
  • Is pobal Críostaí de mhná rialta ina gcónaí le chéile faoi mhóideanna chrábhaidh é clochar. (ga)
  • Un couvent est un établissement religieux, généralement chrétien, où des clercs mènent une vie religieuse en communauté. Le couvent n'a pas de vocation monastique, il est donc plus ouvert sur le monde que le monastère. On parle de couvent plutôt que de monastère : * pour l'ensemble des lieux de vie d'une communauté religieuse non monastique, composée de clercs réguliers ou de religieuses ; * pour les ordres mendiants masculins, lorsque l'établissement n'a pas de clôture religieuse. Pour les religieuses de ces ordres, on parle bien de monastère. Contrairement à l'abbaye, le couvent n'est pas placé sous la responsabilité d'un abbé ou d'une abbesse, mais d'un(e) supérieur(e). (fr)
  • Un convento è un complesso residenziale tipico dell'organizzazione comunitaria della vita consacrata nella cristianità latina, soprattutto cattolica: in particolare, il convento è il luogo che ospita una comunità di un ordine mendicante. Talvolta il termine viene impiegato anche in riferimento alla lavra, un insediamento monastico delle Chiese ortodosse. La funzione primaria del convento è di ospitare persone che vivono in una comunità religiosa (se maschile, composta di presbiteri e di frati laici, se femminile solo di suore) ed i servizi necessari alla comunità stessa (chiesa, mensa, lavanderia ecc.), ed eventualmente da essa forniti al mondo esterno (soprattutto scuole). (it)
  • De term convent heeft meerdere betekenissen: een klooster, een vergadering of een gemeenschappelijke woning in een begijnhof. De term stamt uit het Latijn van conventus, samenkomst. (nl)
  • O termo convento, do latim conventus, que significa "assembleia", advém originalmente da assembleia romana, onde os cidadãos se reuniam para fins administrativos ou de justiça (convento jurídico; conventum juridicum). Posteriormente passou-se a utilizar o termo no sentido religioso do monasticismo, quando para melhor servir e amar a Deus, os homens se retiravam do mundo, primeiro sozinhos, depois em grupos de monges (comunidades religiosas), para edifícios concebidos para este fim, chamados de conventos. São Bento, no Ocidente, foi o primeiro a criar a estrutura que levava este nome. Posteriormente ao trabalho da Igreja, juntou-se o das cruzadas, a partir do século XII, nas Ordens militares, e o dos apostolados nas Ordens mendicantes. Os conventos, fosse qual fosse o estilo arquitectónico da sua construção, mantinham um traçado fundamentalmente igual, dada as exigências da vida religiosa em comunidade: a igreja conventual com o coro; o claustro no rés-do-chão para onde abriam as salas em que se realizavam os outros actos de vida em comum; a sala do capítulo para as reuniões solenes de instrução e correcção, donde normalmente também eram erguidos o refeitório e a biblioteca; em cima, a toda a volta, corriam os dormitórios, com celas individuais; ao redor do edifício, campo para recreio e cultivo. Por vezes, o termo Convento é confundido, erradamente, com Mosteiro. Convento é o termo usado para o edifício construído na malha urbana, normalmente delimitada por uma Muralha. A designação de Mosteiro aplica-se ao oposto, ou seja, para edifício construído fora da Cidade. Hoje em dia, devido à expansão das cidades, muitos Mosteiros encontram-se já em Zona Urbana. No entanto, na hora de os classificar, deve ser levado em consideração o entorno na data da sua construção. Exemplo disso é o Mosteiro de Celas, Coimbra. No séc. XIII (data de fundação), estava a alguns quilómetros da Cidade. Hoje em dia, encontra-se em pleno coração da malha urbana. (pt)
  • Ett konvent är en klosterliknande gemenskap, inom katolska respektive anglikanska kyrkan. Under början av 1200-talet växte en ny form av ordensliv fram, de så kallade tiggarordnarna, till vilka räknas franciskanorden, dominikanorden, karmelitorden och augustinerorden. Tiggarkonventen skilde sig från de äldre klostren genom att man försörjde sig genom insamling och tiggeri. Medlemmarna benämndes "bröder" och "systrar", till skillnad från munkar och nunnor, då deras livsstil skilde sig markant från det strängt isolerade livet i klostren. Konventen var öppna och fungerade ofta som härbärgen och som mötesplats för bl.a. stormän. Till skillnad mot i klostren var dessa inte bundna till det konvent där de avlagt sina löften, utan till en geografisk provins med flera konvent. Bröderna, som vandrade mellan konventen, var samtliga prästvigda, för att kunna betjäna befolkningen med mässa, dop och begravning. Systrarna levde ett mer klosterlikt liv.[källa behövs] Denna artikel med anknytning till romersk-katolska kyrkan saknar väsentlig information. Du kan hjälpa till genom att tillföra sådan. (sv)
  • Жіночий монастир — жіноча релігійна громада. Члени громади називаються черницями або монахинями та ведуть аскетичний спосіб життя. (uk)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 133806 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 3304 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 984097168 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dct:subject
rdfs:comment
  • A convent is either a community of priests, religious brothers, religious sisters, monks or nuns; or the building used by the community, particularly in the Catholic Church, Lutheran churches, and the Anglican Communion. (en)
  • Konvento estas rezideja establo, kutime kristana, tipa de la komunumaj religiaj organizoj katolikaj kaj ortodoksaj. Ĝia precipa funkcio liveras gastigadon al personoj kiuj vivas en komunumo (sacerdotoj kaj laikaj fratuloj) kaj servojn necesajn al la sama komunumo (preĝejo, manĝejo, lavejo, biblioteko ktp), kaj eventuale samservojn pretigitajn por ekstera mondo (ekzemple, lernejoj). (eo)
  • Is pobal Críostaí de mhná rialta ina gcónaí le chéile faoi mhóideanna chrábhaidh é clochar. (ga)
  • De term convent heeft meerdere betekenissen: een klooster, een vergadering of een gemeenschappelijke woning in een begijnhof. De term stamt uit het Latijn van conventus, samenkomst. (nl)
  • Жіночий монастир — жіноча релігійна громада. Члени громади називаються черницями або монахинями та ведуть аскетичний спосіб життя. (uk)
  • El convent (de cum venire, "trobar-se") és l'edifici que acull els religiosos, frares o monges, especialment dels ordes mendicants, que no s'aparten dels homes o dones sinó que viuen entre ells. A l'empara d'un superior, prior o , tenien com a missió la predicació i s'ubicaven al costat de les naixents ciutats. En aquest sentit el convent es contraposa al monestir, lloc de monjos, i d'estructura feudal, que establien una vida en comú reclosos. Malgrat això, el terme convent també s'aplica, impròpiament, als monestirs. Quasi de manera tradicional, l'edifici d'un convent consta d'una capella o església, les cel·les dels religiosos, un menjador o refectori, i una sala de reunions o sala capitular, tot això rodejant un pati tancat, el claustre. A més té els locals necessaris per als serveis, c (ca)
  • Konvent (latinsky conventus, tj. schůze, shromáždění, sněm, soud) je v náboženském smyslu označení církevní komunity kněží, řeholníků nebo řeholních sester určitého kláštera. Dále slovo označuje shromáždění či schůzi takové komunity nebo budovu uvnitř kláštera, v níž řádová komunita přebývá nebo se schází. Slovo konvent se používá zejména v římskokatolické a anglikánské církvi. V některých evangelických církvích je pojem používán pro schůzi členů sboru s určitým oprávněním jednat. (cs)
  • Ein Konvent (m., von lat. conventus, ‚Versammlung‘) ist eine Niederlassung einer Ordensgemeinschaft, die aus weiblichen oder männlichen Ordensleuten (Nonnen, Mönchen, Ordensbrüdern oder Ordensschwestern) besteht. Sowohl die Gesamtheit der Angehörigen einer solchen Gemeinschaft als auch die Gebäude, in denen die Gemeinschaft lebt, können Konvent genannt werden. Bei Gemeinschaften von Ordensschwestern, deren Lebensweise nicht an ein bestimmtes Kloster gebunden ist, spricht man von Niederlassung. (de)
  • Komentua fraideak eta mojak elkarkidetzan bizi diren eraikina da, batez ere Eliza Katolikoan eta Anglikanoan. Hitza latinezko conventusetik dator ("biltzar"): erromatar biltzar haietan elkartzen ziren hiritarrak, arrazoi administratibo edo judizialen ondorioz. Monasterioaren ordez, propioago aipatzen da komentua, honako hauetan: Apaizetxe batean bezala, komentuak antolaketa arkitektoniko eta sozial zehatza du, sortu zuen ordena monastikoaren mende dagoena. (eu)
  • Un couvent est un établissement religieux, généralement chrétien, où des clercs mènent une vie religieuse en communauté. Le couvent n'a pas de vocation monastique, il est donc plus ouvert sur le monde que le monastère. On parle de couvent plutôt que de monastère : * pour l'ensemble des lieux de vie d'une communauté religieuse non monastique, composée de clercs réguliers ou de religieuses ; * pour les ordres mendiants masculins, lorsque l'établissement n'a pas de clôture religieuse. Pour les religieuses de ces ordres, on parle bien de monastère. (fr)
  • Convento (del la voz latina «conventus», congregación) es el establecimiento religioso ocupado por una comunidad compuesta por clérigos regulares, sean hombres o mujeres;​​ en el contexto de la religión católica se denomina así el conjunto formado por el edificio donde viven congregaciones y el conjunto de frailes o monjas de las distintas órdenes mendicantes (franciscanos, dominicos, carmelitas, agustinos) que lo ocupan.​ Se desarrollaron a partir del siglo xiii, época de consolidación de las ciudades, de las universidades y de las órdenes mendicantes. La Real Academia Española, anota que puede usarse como sinónimo de monasterio,​ y puede asociarse al contexto físico, como edificio, de otros términos relacionados como abadía, cenobio, convento, monasterio, priorato, e incluso clausura/cla (es)
  • Un convento è un complesso residenziale tipico dell'organizzazione comunitaria della vita consacrata nella cristianità latina, soprattutto cattolica: in particolare, il convento è il luogo che ospita una comunità di un ordine mendicante. Talvolta il termine viene impiegato anche in riferimento alla lavra, un insediamento monastico delle Chiese ortodosse. (it)
  • O termo convento, do latim conventus, que significa "assembleia", advém originalmente da assembleia romana, onde os cidadãos se reuniam para fins administrativos ou de justiça (convento jurídico; conventum juridicum). Posteriormente passou-se a utilizar o termo no sentido religioso do monasticismo, quando para melhor servir e amar a Deus, os homens se retiravam do mundo, primeiro sozinhos, depois em grupos de monges (comunidades religiosas), para edifícios concebidos para este fim, chamados de conventos. (pt)
  • Ett konvent är en klosterliknande gemenskap, inom katolska respektive anglikanska kyrkan. Under början av 1200-talet växte en ny form av ordensliv fram, de så kallade tiggarordnarna, till vilka räknas franciskanorden, dominikanorden, karmelitorden och augustinerorden. Tiggarkonventen skilde sig från de äldre klostren genom att man försörjde sig genom insamling och tiggeri. Medlemmarna benämndes "bröder" och "systrar", till skillnad från munkar och nunnor, då deras livsstil skilde sig markant från det strängt isolerade livet i klostren. Konventen var öppna och fungerade ofta som härbärgen och som mötesplats för bl.a. stormän. Till skillnad mot i klostren var dessa inte bundna till det konvent där de avlagt sina löften, utan till en geografisk provins med flera konvent. Bröderna, som vandrad (sv)
rdfs:label
  • Convent (ca)
  • Konvent (církev) (cs)
  • Konvent (Kloster) (de)
  • Convent (en)
  • Konvento (eo)
  • Convento (es)
  • Komentu (eu)
  • Couvent (fr)
  • Clochar (foirgneamh) (ga)
  • Convento (it)
  • 콘벤투스 (ko)
  • Convent (nl)
  • Convento (pt)
  • Жіночий монастир (uk)
  • Konvent (kloster) (sv)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:architecturalStyle of
is dbo:type of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:buildingType of
is dbp:deathPlace of
is dbp:education of
is dbp:status of
is dbp:type of
is foaf:primaryTopic of