| dbo:abstract
|
- El convent (de cum venire, "trobar-se") és l'edifici que acull els religiosos, frares o monges, especialment dels ordes mendicants, que no s'aparten dels homes o dones sinó que viuen entre ells. A l'empara d'un superior, prior o , tenien com a missió la predicació i s'ubicaven al costat de les naixents ciutats. En aquest sentit el convent es contraposa al monestir, lloc de monjos, i d'estructura feudal, que establien una vida en comú reclosos. Malgrat això, el terme convent també s'aplica, impròpiament, als monestirs. Quasi de manera tradicional, l'edifici d'un convent consta d'una capella o església, les cel·les dels religiosos, un menjador o refectori, i una sala de reunions o sala capitular, tot això rodejant un pati tancat, el claustre. A més té els locals necessaris per als serveis, cuines, magatzems, etc. (ca)
- Konvent (latinsky conventus, tj. schůze, shromáždění, sněm, soud) je v náboženském smyslu označení církevní komunity kněží, řeholníků nebo řeholních sester určitého kláštera. Dále slovo označuje shromáždění či schůzi takové komunity nebo budovu uvnitř kláštera (řeholní dům), v níž řádová komunita přebývá nebo se schází. Slovo konvent se používá zejména v římskokatolické a anglikánské církvi. V některých evangelických církvích je pojem používán pro schůzi členů sboru s určitým oprávněním jednat. Z hlediska architektury a její historické typologie jsou jako konvent označovány budovy, které jsou společenstvím řeholnic nebo řeholníků obývány, případně i jinak využívány. Součástí konventních budov je obvykle kostel se sakristií, dále kapitulní síň, knihovna a pracovna, ložnice (dormitář), kuchyň s prostorami pro uskladnění potravin a jídelna (refektář). Zahrnuty mohou být i další prostory a objekty různých funkcí (nemocnice, vrátnice, hospodářské budovy). Termín konvent se pak užívá souhrnně pro celý komplex budov kláštera nebo jeho část (konvent cisterciáků ve Zlaté Koruně apod.), často jako synonymum pro termín klášter. (cs)
- Konvento estas rezideja establo, kutime kristana, tipa de la komunumaj religiaj organizoj katolikaj kaj ortodoksaj. Ĝia precipa funkcio liveras gastigadon al personoj kiuj vivas en komunumo (sacerdotoj kaj laikaj fratuloj) kaj servojn necesajn al la sama komunumo (preĝejo, manĝejo, lavejo, biblioteko ktp), kaj eventuale samservojn pretigitajn por ekstera mondo (ekzemple, lernejoj). (eo)
- A convent is a community of monks, nuns, religious brothers or, sisters or priests. Alternatively, convent means the building used by the community. The word is particularly used in the Catholic Church, Lutheran churches, and the Anglican Communion. (en)
- Ein Konvent (m., von lat. conventus, ‚Versammlung‘) ist eine Niederlassung einer Ordensgemeinschaft, die aus weiblichen oder männlichen Ordensleuten (Nonnen, Mönchen, Ordensbrüdern oder Ordensschwestern) besteht. Sowohl die Gesamtheit der Angehörigen einer solchen Gemeinschaft als auch die Gebäude, in denen die Gemeinschaft lebt, können Konvent genannt werden. Der Begriff kam in Gebrauch, als sich in der Kirchengeschichte die eremitische Lebensweise mit der zönobitischen verband. Die Eremiten der ostkirchlichen Lauren, die in einzelnen Zellenhäuschen oder Höhlen um die Kirche und die Zelle ihres Oberen lebten, wurden als Conventus bezeichnet. In der Westkirche war der Begriff früh allgemein gebräuchlich. Im Hinblick auf den Wohnbereich eines Klosters bezieht sich Konvent genau genommen auf die Klöster klausuriert lebender Orden, insbesondere der Bettelorden, nicht auf eine Kongregation. Eine andere Bezeichnung für den Wohnbereich des Klosters, der den Bewohnern des Konvents vorbehalten ist, ist „Klausur“. Im engeren Sinne bezeichnet Konvent die Versammlung der Konventualen, der stimmberechtigten Mitglieder der Gemeinschaft. Stimmberechtigt sind alle Mitglieder einer Klostergemeinschaft, die die feierliche Profess abgelegt haben. In monastischen Orden gehörten Konversen und Laienschwestern nicht zum Konvent; allerdings hat das Zweite Vatikanische Konzil diese Unterscheidung zugunsten eines „brüderlichen Bandes unter den Mitgliedern“ und „eines einzigen Standes von Schwestern“ aufgehoben. Bei Gemeinschaften von Ordensschwestern, deren Lebensweise nicht an ein bestimmtes Kloster gebunden ist, spricht man von Niederlassung. Jesuiten bezeichnen ihre Niederlassungen als „Kommunität“ oder „Haus“. Die Klöster der Dominikaner sind Konvente unter Leitung eines Priors, bei weniger als sechs Mitgliedern spricht man von Domus (Haus).Die franziskanischen Männerorden kennen den Konvent unter Leitung eines Guardians, bei den Franziskanern früher mit mindestens zwölf Brüdern, darunter mussten sechs Brüder mit ewiger Profess und vier Priester sein; kleinere Kommunitäten hießen Hospiz oder Residenz unter Leitung eines Präses. (de)
- Komentua fraideak eta mojak elkarkidetzan bizi diren eraikina da, batez ere Eliza Katolikoan eta Anglikanoan. Hitza latinezko conventusetik dator ("biltzar"): erromatar biltzar haietan elkartzen ziren hiritarrak, arrazoi administratibo edo judizialen ondorioz. Monasterioaren ordez, propioago aipatzen da komentua, honako hauetan:
* Elizkide erregularrek (gizon eta emakumeek) osatutako elkarte erlijioso ez monastiko baten bizitza tokientzat.
* Eskeko ordenetako (frantziskotarrak, dominikarrak, karmeldarrak, agustindarrak) erlijiosoak (fraide edo serorak) bizi diren, horrela, bera ere deitzen den arren. Apaizetxe batean bezala, komentuak antolaketa arkitektoniko eta sozial zehatza du, sortu zuen ordena monastikoaren mende dagoena. Tradizioan, komentu bateko eraikinak kapera edo eliza, erlijiosoen gelak, jangela edo errefektorioa eta biltzar gela edo zituen, hori guztia klaustroizeneko patio itxiak inguratua, baita komuna, sukaldea, biltegia... ere. (eu)
- Un couvent est un établissement religieux, généralement chrétien, où des clercs mènent une vie religieuse en communauté. Le couvent n'a pas de vocation monastique, il est donc plus ouvert sur le monde que le monastère. Il est généralement situé en ville. On parle de couvent plutôt que de monastère :
* pour l'ensemble des lieux de vie d'une communauté religieuse non monastique, composée de clercs réguliers ou de religieuses ;
* pour les ordres mendiants, lorsque l'établissement n'a pas de clôture religieuse. Contrairement à l'abbaye, le couvent n'est pas placé sous la responsabilité d'un abbé ou d'une abbesse, mais d'un(e) supérieur(e). (fr)
- Convento (del latín conventus, ‘congregación’) es el establecimiento religioso ocupado por una comunidad compuesta por clérigos regulares, sean hombres o mujeres. En el contexto de la religión católica, se denomina así el conjunto formado por el edificio donde viven congregaciones y el conjunto de frailes o monjas de las distintas órdenes mendicantes (franciscanos, dominicos, carmelitas, agustinos) que lo ocupan. Se desarrollaron a partir del siglo xiii, época de consolidación de las ciudades, de las universidades y de las órdenes mendicantes. La Real Academia Española anota que puede usarse como sinónimo de monasterio, y puede asociarse al contexto físico, como edificio, de otros términos relacionados como abadía, cenobio, convento, monasterio, priorato, e incluso clausura/claustro, colegiata e internado religioso. Pero ha de señalarse que no son términos estrictamente sinónimos, ya que, mientras que los miembros de un convento (sus frailes) llevan una vida mixta entre la contemplación y el apostolado activo ("viviendo en el mundo", involucrados en la caridad, la enseñanza y el proselitismo), los habitantes de un monasterio (que no son frailes, sino monjes, estrictamente hablando) profesan una vida puramente contemplativa, haciéndose la distinción entre las órdenes mendicantes que ocupan los conventos, y las órdenes propiamente monásticas. Fruto de esta motivación diferenciada, los monasterios suelen hallarse en entornos apartados y rurales, mientras que los conventos son más propios de un contexto urbano. (es)
- Is pobal Críostaí de mhná rialta ina gcónaí le chéile faoi mhóideanna chrábhaidh é clochar. (ga)
- Konven adalah sebuah komunitas imam, bruder, suster, atau biarawati; atau bangunan yang dipakai oleh komunitas, terutama dalam Gereja Katolik Roma dan Komuni Anglikan. Istilah tersebut berasal dari kata Latin conventus, yang berasal dari kata convenio, yang artinya datang bersama. (in)
- De term convent heeft meerdere betekenissen: een klooster, een vergadering of een gemeenschappelijke woning in een begijnhof. De term stamt uit het Latijn van conventus, samenkomst. (nl)
- Un convento è un complesso residenziale tipico dell'organizzazione comunitaria della vita consacrata nella cristianità latina, soprattutto cattolica: in particolare, il convento è il luogo che ospita una comunità di un ordine mendicante. Talvolta il termine viene impiegato anche in riferimento alla lavra, un insediamento monastico delle Chiese ortodosse. La funzione primaria del convento è di ospitare persone che vivono in una comunità religiosa (se maschile, composta di presbiteri e di frati laici, se femminile solo di suore) ed i servizi necessari alla comunità stessa (chiesa, mensa, lavanderia ecc.), ed eventualmente da essa forniti al mondo esterno (soprattutto scuole). (it)
- Конве́нт (лат. conventus — «собрание») — в Католической церкви — наименование общины монахов и каноников и именование монастырей в некоторых монашеских орденах. Иногда слово «конвент» употребляется как полный синоним слова «монастырь», что неверно, так как конвент обладает рядом отличительных особенностей. (ru)
- Ett konvent är en klosterliknande gemenskap, inom katolska respektive anglikanska kyrkan. Konventet är inom Franciskanorden och Kapucinorden ett enskilt ordenshus, som leds av en gardian. I dåvarande Sverige fanns inom Franciskanorden före reformationen 16 ordenshus, varav tre i den östra rikshalvan (Viborg, Raumo och Kökar. Under början av 1200-talet växte en ny form av ordensliv fram, de så kallade tiggarordnarna, till vilka räknas franciskanorden, dominikanorden, karmelitorden och augustinerorden. Tiggarkonventen skilde sig från de äldre klostren genom att man försörjde sig genom insamling och tiggeri. Medlemmarna benämndes "bröder" och "systrar", till skillnad från munkar och nunnor, då deras livsstil skilde sig markant från det strängt isolerade livet i klostren. Konventen var öppna och fungerade ofta som härbärgen och som mötesplats för bland annat stormän. Till skillnad mot i klostren var dessa inte bundna till det konvent där de avlagt sina löften, utan till en geografisk provins med flera konvent. Bröderna, som vandrade mellan konventen, var samtliga prästvigda, för att kunna betjäna befolkningen med mässa, dop och begravning. Systrarna levde ett mer klosterlikt liv.[källa behövs] (sv)
- O termo convento, do latim conventus, que significa "assembleia", advém originalmente da assembleia romana, onde os cidadãos se reuniam para fins administrativos ou de justiça (convento jurídico; conventum juridicum). Posteriormente passou-se a utilizar o termo no sentido religioso do monasticismo, quando para melhor servir e amar a Deus, os homens se retiravam do mundo, primeiro sozinhos, depois em grupos de monges (comunidades religiosas), para edifícios concebidos para este fim, chamados de conventos. São Bento, no Ocidente, foi o primeiro a criar a estrutura que levava este nome. Posteriormente ao trabalho da Igreja, juntou-se o das cruzadas, a partir do século XII, nas ordens militares, e o dos apostolados nas ordens mendicantes. os conventos, fosse qual fosse o estilo arquitectónico da sua construção, mantinham um traçado fundamentalmente igual, dada as exigências da vida religiosa em comunidade: a igreja conventual com o coro; o claustro no rés-do-chão para onde abriam as salas em que se realizavam os outros actos de vida em comum; a sala do capítulo para as reuniões solenes de instrução e correcção, donde normalmente também eram erguidos o refeitório e a biblioteca; em cima, a toda a volta, corriam os dormitórios, com celas individuais; ao redor do edifício, campo para recreio e cultivo. Por vezes, o termo convento é confundido, erradamente, com mosteiro. convento é o termo usado para o edifício construído na malha urbana, normalmente delimitada por uma muralha. a designação de mosteiro aplica-se ao oposto, ou seja, para edifício construído fora da cidade. Hoje em dia, devido à expansão das cidades, muitos mosteiros encontram-se já em zona urbana. no entanto, na hora de os classificar, deve ser levado em consideração o entorno na data da sua construção. Exemplo disso é o Mosteiro de Celas, Coimbra. No século XIII (data de fundação), estava a alguns quilómetros da Cidade. Hoje em dia, encontra-se em pleno coração da malha urbana. (pt)
- Жіночий монастир — жіноча релігійна громада. Члени громади називаються черницями або монахинями та ведуть аскетичний спосіб життя. (uk)
- 修女院是信仰天主教會、信義宗和普世聖公宗等教派的女人隐居的地方，在此她们可以不用生产或與他人性交。中国的尼姑庵与此类似。修女院是和修道院同时产生。帕克米乌斯于320年代在底比斯组建男修道院时,他帮助他的妹妹玛丽建立了一座修女院, 兄妹俩建立的这两所修院院规一致。本尼狄克在建造修道修院外, 也为女性成立了数座修女院, 这些修女院与男修道院同樣同守一个会规，由他的双胞胎妹妹思嘉主持一座修女院。西欧中世纪早期的修女院數量不算多。修女院的院长大都由捐建修女院的贵族的女儿担任。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Konvento estas rezideja establo, kutime kristana, tipa de la komunumaj religiaj organizoj katolikaj kaj ortodoksaj. Ĝia precipa funkcio liveras gastigadon al personoj kiuj vivas en komunumo (sacerdotoj kaj laikaj fratuloj) kaj servojn necesajn al la sama komunumo (preĝejo, manĝejo, lavejo, biblioteko ktp), kaj eventuale samservojn pretigitajn por ekstera mondo (ekzemple, lernejoj). (eo)
- A convent is a community of monks, nuns, religious brothers or, sisters or priests. Alternatively, convent means the building used by the community. The word is particularly used in the Catholic Church, Lutheran churches, and the Anglican Communion. (en)
- Is pobal Críostaí de mhná rialta ina gcónaí le chéile faoi mhóideanna chrábhaidh é clochar. (ga)
- Konven adalah sebuah komunitas imam, bruder, suster, atau biarawati; atau bangunan yang dipakai oleh komunitas, terutama dalam Gereja Katolik Roma dan Komuni Anglikan. Istilah tersebut berasal dari kata Latin conventus, yang berasal dari kata convenio, yang artinya datang bersama. (in)
- De term convent heeft meerdere betekenissen: een klooster, een vergadering of een gemeenschappelijke woning in een begijnhof. De term stamt uit het Latijn van conventus, samenkomst. (nl)
- Конве́нт (лат. conventus — «собрание») — в Католической церкви — наименование общины монахов и каноников и именование монастырей в некоторых монашеских орденах. Иногда слово «конвент» употребляется как полный синоним слова «монастырь», что неверно, так как конвент обладает рядом отличительных особенностей. (ru)
- Жіночий монастир — жіноча релігійна громада. Члени громади називаються черницями або монахинями та ведуть аскетичний спосіб життя. (uk)
- 修女院是信仰天主教會、信義宗和普世聖公宗等教派的女人隐居的地方，在此她们可以不用生产或與他人性交。中国的尼姑庵与此类似。修女院是和修道院同时产生。帕克米乌斯于320年代在底比斯组建男修道院时,他帮助他的妹妹玛丽建立了一座修女院, 兄妹俩建立的这两所修院院规一致。本尼狄克在建造修道修院外, 也为女性成立了数座修女院, 这些修女院与男修道院同樣同守一个会规，由他的双胞胎妹妹思嘉主持一座修女院。西欧中世纪早期的修女院數量不算多。修女院的院长大都由捐建修女院的贵族的女儿担任。 (zh)
- El convent (de cum venire, "trobar-se") és l'edifici que acull els religiosos, frares o monges, especialment dels ordes mendicants, que no s'aparten dels homes o dones sinó que viuen entre ells. A l'empara d'un superior, prior o , tenien com a missió la predicació i s'ubicaven al costat de les naixents ciutats. En aquest sentit el convent es contraposa al monestir, lloc de monjos, i d'estructura feudal, que establien una vida en comú reclosos. Malgrat això, el terme convent també s'aplica, impròpiament, als monestirs. Quasi de manera tradicional, l'edifici d'un convent consta d'una capella o església, les cel·les dels religiosos, un menjador o refectori, i una sala de reunions o sala capitular, tot això rodejant un pati tancat, el claustre. A més té els locals necessaris per als serveis, c (ca)
- Konvent (latinsky conventus, tj. schůze, shromáždění, sněm, soud) je v náboženském smyslu označení církevní komunity kněží, řeholníků nebo řeholních sester určitého kláštera. Dále slovo označuje shromáždění či schůzi takové komunity nebo budovu uvnitř kláštera (řeholní dům), v níž řádová komunita přebývá nebo se schází. Slovo konvent se používá zejména v římskokatolické a anglikánské církvi. V některých evangelických církvích je pojem používán pro schůzi členů sboru s určitým oprávněním jednat. (cs)
- Ein Konvent (m., von lat. conventus, ‚Versammlung‘) ist eine Niederlassung einer Ordensgemeinschaft, die aus weiblichen oder männlichen Ordensleuten (Nonnen, Mönchen, Ordensbrüdern oder Ordensschwestern) besteht. Sowohl die Gesamtheit der Angehörigen einer solchen Gemeinschaft als auch die Gebäude, in denen die Gemeinschaft lebt, können Konvent genannt werden. (de)
- Komentua fraideak eta mojak elkarkidetzan bizi diren eraikina da, batez ere Eliza Katolikoan eta Anglikanoan. Hitza latinezko conventusetik dator ("biltzar"): erromatar biltzar haietan elkartzen ziren hiritarrak, arrazoi administratibo edo judizialen ondorioz. Monasterioaren ordez, propioago aipatzen da komentua, honako hauetan: Apaizetxe batean bezala, komentuak antolaketa arkitektoniko eta sozial zehatza du, sortu zuen ordena monastikoaren mende dagoena. (eu)
- Convento (del latín conventus, ‘congregación’) es el establecimiento religioso ocupado por una comunidad compuesta por clérigos regulares, sean hombres o mujeres. En el contexto de la religión católica, se denomina así el conjunto formado por el edificio donde viven congregaciones y el conjunto de frailes o monjas de las distintas órdenes mendicantes (franciscanos, dominicos, carmelitas, agustinos) que lo ocupan. Se desarrollaron a partir del siglo xiii, época de consolidación de las ciudades, de las universidades y de las órdenes mendicantes. (es)
- Un couvent est un établissement religieux, généralement chrétien, où des clercs mènent une vie religieuse en communauté. Le couvent n'a pas de vocation monastique, il est donc plus ouvert sur le monde que le monastère. Il est généralement situé en ville. On parle de couvent plutôt que de monastère :
* pour l'ensemble des lieux de vie d'une communauté religieuse non monastique, composée de clercs réguliers ou de religieuses ;
* pour les ordres mendiants, lorsque l'établissement n'a pas de clôture religieuse. (fr)
- Un convento è un complesso residenziale tipico dell'organizzazione comunitaria della vita consacrata nella cristianità latina, soprattutto cattolica: in particolare, il convento è il luogo che ospita una comunità di un ordine mendicante. Talvolta il termine viene impiegato anche in riferimento alla lavra, un insediamento monastico delle Chiese ortodosse. (it)
- O termo convento, do latim conventus, que significa "assembleia", advém originalmente da assembleia romana, onde os cidadãos se reuniam para fins administrativos ou de justiça (convento jurídico; conventum juridicum). Posteriormente passou-se a utilizar o termo no sentido religioso do monasticismo, quando para melhor servir e amar a Deus, os homens se retiravam do mundo, primeiro sozinhos, depois em grupos de monges (comunidades religiosas), para edifícios concebidos para este fim, chamados de conventos. (pt)
- Ett konvent är en klosterliknande gemenskap, inom katolska respektive anglikanska kyrkan. Konventet är inom Franciskanorden och Kapucinorden ett enskilt ordenshus, som leds av en gardian. I dåvarande Sverige fanns inom Franciskanorden före reformationen 16 ordenshus, varav tre i den östra rikshalvan (Viborg, Raumo och Kökar. (sv)
|
