An Entity of Type: species, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Antiochus III the Great (/ænˈtaɪəkəs/; Greek: Ἀντίoχoς Μέγας Antiochos Megas; c. 241 – 3 July 187 BC) was a Greek Hellenistic king and the 6th ruler of the Seleucid Empire, reigning from 222 to 187 BC. He ruled over the region of Syria and large parts of the rest of western Asia towards the end of the 3rd century BC. Rising to the throne at the age of eighteen in 222 BC, his early campaigns against the Ptolemaic Kingdom were unsuccessful, but in the following years Antiochus gained several military victories and substantially expanded the empire's territory. His traditional designation, the Great, reflects an epithet he assumed. He also assumed the title Basileus Megas (Greek for "Great King"), the traditional title of the Persian kings. A militarily active ruler, Antiochus restored much o

Property Value
dbo:abstract
  • Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC–187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC. El 204 aC adoptà el títol de Megas Basileos (gran rei) propi dels perses i per això se'l coneix com "el gran". Era fill de Seleuc II Cal·línic i germà petit de Seleuc III Ceraune. A la mort d'aquest darrer fou proclamat rei pel seu cosí Aqueos, cap de l'exèrcit, quant tenia 18 anys. Aqueos era fill d'Andromac, net d'Aqueos (germà d'Antíoc I Soter) i besnet de Seleuc I Nicàtor. Aquest va nomenar Moló com a sàtrapa de Mèdia, i al seu germà Alexandre com a sàtrapa de Pèrsia. El ministre Hermeias va ordenar un atac a Celesíria que va fracassar. Aqueos va iniciar una ofensiva contra Pèrgam i va derrotar a Àtal, deixant reduït el seu regne als límits del 228 aC. Moló no va tardar a revoltar-se i es va proclamar Basileus de Mèdia, i el seu germà Alexandre se'l hi va unir i el va reconèixer com a sobirà. Els rebels controlaren aviat des Babilònia fins a Bactriana, i van rebutjar una expedició enviada contra ells per ordre d'Hermeias (222 aC), però el 221 aC Antíoc hi va anar personalment i els soldats de Moló van desertar. Moló i Alexandre (i altres caps rebels) es van suïcidar i els seus territoris van tornar a l'obediència del rei selèucida; la Mèdia Atropatene, independitzada sota Artabazanes, va quedar també sotmesa. Mentre Antíoc feia la guerra a Pèrsia, el general Aqueos, pensant que el rei seria derrotat, es va revoltar al seu govern de l'Àsia Menor i va anar a Antioquia on va entrar (221 aC), però al conèixer la victòria d'Antíoc va fingir que romania lleial i finalment Antíoc el va perdonar i li va deixar el seu govern, però el prestigi d'Aqueos guanyat a la guerra contra Pèrgam es va esvair. Hermeias fou assassinat poc després per ordre d'Antíoc III. Antíoc va decidir que havia de recuperar Celesíria als egipcis aprofitant l'eufòria per les darreres victòries, i va atacar Selèucia de Piera que va ocupar, i després va avançar cap al sud on el governador egipci, un etoli anomenat Teodot, li va entregar sense lluita Tir i Ptolemais (Acre) el que va permetre a Antíoc dominar gran part de Fenícia. El 220 aC Antíoc va assetjar Dora, però davant el temor del gran nombre de soldats egipcis concentrats a Pelúsion, es va signar una treva de quatre anys. Aquesta guerra fou anomenada "Quarta Guerra Síria". El 217 aC es va reiniciar la guerra i Antíoc va entrar a Egipte i va enfrontar-se als Làgides a Rafah en una batalla en la qual els egipcis van fer servir 70 elefants de Líbia (i tenien setanta mil soldats) i els selèucides 120 elefants de l'Índia (i vuitanta mil soldats). Si bé l'ala esquerra dels egipcis fou desfeta, els egipcis van aconseguir la victòria (22 de juny del 217 aC). Es va signar la pau per la qual Antíoc va retornar la Celesíria a Egipte. El 216 aC Antíoc va considerar que era hora de castigar el seu cosí Aqueos, que a més a més estava actuant com un sobirà independent a Sardes, i va envair l'Àsia Menor. Aqueos fou derrotat i es va entregar (214 aC). Va restar presoner un temps (214 aC) fins que fou executat i la seva vídua Laodice es va mantenir a la ciutadella fins al 213 aC en què es va rendir. El 212 aC Armènia, nominal selèucida i de fet independent, apareixia dividida entre dos reis teòricament ambdós vassalls d'Antíoc: l'Armènia pròpia i l'Armènia Sofene o Armènia Menor. El rei de Sofene, Xerxes, tenia per capital a Arsamosata (armeni Shimshat) i el regne comprenia bàsicament el país de Kharpurt (Hanzith o Anzitene). Antíoc III el gran, decidit a suprimir les dinasties locals, va assetjar Arsamosata el 212 aC. Xerxes es va rendir i va implorar la clemència del rei, que va acceptar que conservés el tron, i li va donar com a muller a la seva germana Antiochis. Aquesta princesa no va tardar a assassinar al seu espòs i així la Sofene va tornar als dominis directes selèucides. La dinastia d'Armènia fou deposada per Antíoc el 200 aC. Antíoc va nomenar dos estrategs: Artaxies (Artaxes) per l', i Zariadris per l'Armènia Sofene o menor. El 211 aC Antíoc va fer una brillant campanya contra els parts, i va ocupar la seva capital Hekatompilos, però finalment va acceptar per mitjà d'un tractat la seva independència amb unes certes obligacions envers el rei selèucida. El 210 aC Antíoc va dirigir el seu exèrcit contra Bactriàna. Els bactrians el van anomenar Antimac Nicèfor (el victoriós). Com que els parts van incomplir els acords de l'any anterior, Antíoc va deixar Bactriàna i es va dirigir altra vegada contra els parts, i el 209 aC va tornar a ocupar la capital Hekatompilos i va obligar el rei Artaban I de Pàrtia (Arsaces III) a reconèixer la sobirania selèucida. El 208 aC Antíoc va tornar a Bactriàna, va ocupar Tambrax, va derrotar els bactrians a Sirynx i altre cop al riu Arios (Hara Rud) i va assetjar la capital Bactra (208 aC a 206 aC) fins que es va fer la pau per la qual Eutidem de Bactriàna fou reconegut rei en perpètua aliança amb el regne selèucida i el fill d'Eutidem, Demetri, es va casar amb una filla d'Antíoc. Després va seguir cap a la Vall de Kabul i va rebre l'homenatge del rei Sofagasenos, retornant en direcció a Babilònia per Kerman i Sistan (205 aC). Des Selèucia del Tigris va dirigir una expedició al golf pèrsic contra el Gerrhis de la costa d'Aràbia. El 205 aC o 204 aC Antíoc va fer un acord secret amb Filip V de Macedònia per repartir-se el regne d'Egipte (les possessions gregues, les illes i Cirene per Macedònia, i la resta pels selèucides). L'acord va començar a fer-se efectiu al 202 aC quan les ciutats gregues sota influència egípcia van començar a declarar-se independents amb ajut de Macedònia i dels selèucides, posant-se sota protecció dels regnes veïns. Les ciutats de Tràcia (Lisimàquia, Calcedònia, Cios, Tasos, i altres) van passar a Macedònia (el rei de Macedònia va cedir Cios a Bitínia) i les de Jònia (com Efes) al regne Selèucida. El 201 aC els selèucides van envair Celesíria i va arribar fàcilment fins a Gaza on van trobar resistència. Una flota egípcia fondejada a Samos va caure en mans dels macedonis, que van haver de combatre seguidament a la flota de Pèrgam que s'havia aliat a Egipte; la batalla es va lliurar en aigües de Quios i fou de resultat incert; la flota dels rodis (també aliats d'Egipte, junt amb Quios, Cízic i Bizanci) fou derrotada enfront de Milet però es va poder retirar cap al sud i reorganitzar-se, i els macedonis van desembarcar a Milet i van avançar cap a Pèrgam que no van poder ocupar; els macedonis van anar a passar l'hivern a Cària. El 200 aC l'etoli Skopas, al servei d'Egipte, va envair la Celesíria i la va recuperar però en el contraatac selèucida Skopas fou derrotat a la muntanya Panion i va quedar assetjat a Sidó. Pèrgam i Rodes van dirigir-se al Senat romà demanant ajut; el senat va dubtar però finalment va decidir enviar un cos expedicionari dirigit per Sulpici Galba Màxim II (que era cònsol amb el seu col·lega Aureli Cotta) que va operar bàsicament a Grècia contra Macedònia. El 199 aC Skopas va capitular a Sidó i quasi tota la Celesíria amb Fenícia va retornar a mans dels selèucides. El mateix Egipte fou amenaçat però els egipcis eren ara també aliats de Roma, i els romans van enviar una ambaixada a Antíoc que va haver de prometre no atacar el país però va veure confirmada per Roma la seva possessió de Celesíria, i en els mesos següents Antíoc es va assegurar el domini complet de la regió (198 aC). Tot seguit va atacar Pèrgam, però aquest regne va demanar ajut a Roma, que va enviar una ambaixada, i Antíoc va haver de renunciar a l'atac i retirar les tropes. El 197 aC les possessions que Egipte encara conservava a l'Àsia Menor (la costa de Lícia i de Pamfília, Samos i algunes illes) van passar a mans dels selèucides, després d'un acord d'Antíoc amb Roma. Algunes ciutats gregues (Esmirna i Lampsacos), es van declarar lliures acollint-se a la declaració romana que restaurava la independència i llibertat de totes les ciutats gregues després de la batalla de Cinoscèfals. Antíoc es va establir a Efes i va atacar les dues ciutats gregues que foren ocupades. Esmirna va demanar ajut a Roma i Lampsacos a Pèrgam (196 aC). Antíoc va ocupar també Sestos i va reconstruir Lisimàquia, i Roma el va convidar a evacuar Tràcia i retornar a l'Àsia Menor. Antíoc no va acceptar i va sotmetre la qüestió de Lampsacos i Esmirna a l'arbitratge de Rodes. Un acord amb Egipte va establir que Cleòpatra, filla d'Antíoc III es casaria amb Ptolemeu V d'Egipte (l'enllaç es va fer el 193 aC). El 195 aC el cartaginès Aníbal es va refugiar a territori selèucida, cosa que va provocar la inquietud de Roma. Una ambaixada romana (194 aC) va demanar a Antíoc que evacues les seves possessions de Tràcia i a canvi obtindria mans lliures per l'Àsia Menor; però els delegats d'Antíoc no havien rebut poders per acceptar o rebutjar aquesta proposta i l'oportunitat de la pau es va esvair. El 193 aC va morir el fill gran i hereu d'Antíoc III, i el 192 aC es va casar amb una filla del noble Cleoptòlem. (ca)
  • أنطيوخوس الثالث الأعظم (ولد نحو 241 وتوفي 3 يوليو 187 قبل الميلاد، وحكم أبريل/يونيو 222 -3 يوليو 187 قبل الميلاد) ملك يوناني هلنستي والحاكم السادس للإمبراطورية السلوقية. حكم منطقة سوريا وأجزاء كبيرة من بقية غرب آسيا في نهاية القرن الثالث قبل الميلاد. وصل إلى العرش في سن الثامنة عشرة عام 222 قبل الميلاد، وكانت حملاته المبكرة ضد المملكة البطلمية فاشلة، ولكن في السنوات التالية حقق أنطيوخوس العديد من الانتصارات العسكرية ووسع بشكل كبير أراضي الإمبراطورية. يعكس لقبه التقليدي، الأعظم، صفة اتخذها. وحمل لقب باسيليوس ميغاس (وتعني باليونانية الملك العظيم)، وهو اللقب التقليدي للملوك الفارسيين. استعاد أنطيوخوس، وهو حاكم نشط عسكريًا، الكثير من أراضي الإمبراطورية السلوقية، قبل أن يعاني من نكسة خطيرة في نهاية عهده، في حربه ضد روما. أعلن نفسه «بطل الحرية اليونانية ضد الهيمنة الرومانية»، شن أنطيوخوس الثالث حربًا استمرت أربع سنوات ضد الجمهورية الرومانية بداية من البر الرئيسي لليونان في خريف عام 192 قبل الميلاد قبل هزيمته بشكل حاسم في معركة مغنيسيا. توفي بعد ثلاث سنوات في حملة في الشرق. (ar)
  • Antiochos III. Veliký (*242 př. n. l. – † 187 př. n. l.) byl králem seleukovské říše v letech 223–187 př. n. l. a významným vládcem z dynastie Seleukovců. Jeho otcem byl král , starším bratrem a předchůdcem na trůně (cs)
  • Ο Αντίοχος Γ' ο Μέγας (241 π.Χ. – 187 π.Χ.) ήταν Έλληνας βασιλιάς των Σελευκιδών και ο έκτος ηγεμόνας της Αυτοκρατορίας των Σελευκιδών. Ήταν ο νεότερος γιος του Σέλευκου Β' Καλλίνικου. Την επωνυμία «ο Μέγας» απέκτησε μετά τη μεγάλη του εκστρατεία στην Ανατολή. Επίσης διεκδίκησε το προσωνύμιο «Μέγας Βασιλεύς», τον τίτλο που λάμβαναν παραδοσιακά οι Πέρσες βασιλείς, τον οποίο και διεκδίκησε μετά την κατάκτηση της Κοίλης Συρίας. (el)
  • Antiochos III. (altgriechisch Ἀντίοχος Antíochos; * 242 v. Chr.; † Juni/Juli 187 v. Chr. bei Susa), bekannt als Antiochos der Große, war von 223 bis 187 v. Chr. König des Seleukidenreiches und einer der bedeutendsten hellenistischen Herrscher. Er war ein Sohn von Seleukos II. und jüngerer Bruder von Seleukos III., dessen Nachfolge er antrat. Antiochos’ Beiname „der Große“ wurde dem König nach seiner Rückkehr von der Anabasis in Anerkennung für seine Leistungen verliehen. (de)
  • Antiochus III the Great (/ænˈtaɪəkəs/; Greek: Ἀντίoχoς Μέγας Antiochos Megas; c. 241 – 3 July 187 BC) was a Greek Hellenistic king and the 6th ruler of the Seleucid Empire, reigning from 222 to 187 BC. He ruled over the region of Syria and large parts of the rest of western Asia towards the end of the 3rd century BC. Rising to the throne at the age of eighteen in 222 BC, his early campaigns against the Ptolemaic Kingdom were unsuccessful, but in the following years Antiochus gained several military victories and substantially expanded the empire's territory. His traditional designation, the Great, reflects an epithet he assumed. He also assumed the title Basileus Megas (Greek for "Great King"), the traditional title of the Persian kings. A militarily active ruler, Antiochus restored much of the territory of the Seleucid Empire, before suffering a serious setback, towards the end of his reign, in his war against Rome. Declaring himself the "champion of Greek freedom against Roman domination", Antiochus III waged a four-year war against the Roman Republic beginning in mainland Greece in the autumn of 192 BC before being decisively defeated at the Battle of Magnesia. He died three years later on campaign in the east. (en)
  • Antíoco III el Grande (en griego: Ἀντίoχoς Μέγας, Antíochos Mégas) (241 a. C. - 187 a. C.), de la dinastía seléucida, fue rey del Imperio seléucida desde el 223 al 187 a. C. Era hijo de Seleuco II Calínico. Sucedió a su hermano Seleuco III Sóter Cerauno, que había sido asesinado por sus generales en una expedición en la región de los montes Tauro, en Asia Menor. En ese momento él se encontraba en Babilonia.​ Su reinado fue el último gran intento de restaurar el Imperio seléucida al nivel de gran potencia. El imperio empezó su decadencia en los últimos años de su abuelo Antíoco II, en el cual se produjeron la separación de Bactriana bajo el sátrapa Diodoto y de Partia bajo Andrágoras. (es)
  • Antioko III.a Handia (antzinako grezieraz: Ἀντίoχoς Μέγας; Susa, K.a. 241 inguru - Susa, K.a. 187) Seleukotar Inperioko seigarren agintaria izan zen; K.a. 222tik 187ra iraun zuen bere agintaldiak. Seleuko II.a Kalinikoaren semea eta Seleuko III.a Soter Zeraunoren anaia izan zen. (eu)
  • Antiochos III (en grec ancien : Ἀντίoχoς γʹ) ou Antiochos le Grand (Ἀντίoχoς ὁ Μέγας / Antiochos ho Mégas), né vers 242 et mort en 187 av. J.-C., est un roi séleucide qui règne de 223 à 187. Il est considéré comme le souverain le plus important de la dynastie des Séleucides, qui règne en Asie, après son fondateur Séleucos Ier. Son surnom de Mégas provient du titre d'origine achéménide Mégas Basileus (« Grand Roi ») qu'il a adopté après ses victoires. Il a en effet affermi son autorité en soumettant les gouverneurs rebelles, mené une longue expédition (ou anabase) dans les satrapies orientales et livré deux guerres de Syrie contre l'Égypte ptolémaïque. Désireux de s'établir en Anatolie, il s'oppose au royaume de Pergame. Il finit par entrer en guerre contre Rome et être vaincu à la bataille de Magnésie. Modèle du roi en mouvement, il est le roi séleucide le plus prestigieux et le plus documenté par les sources littéraires, notamment Polybe et Tite-Live, ou épigraphiques (en Anatolie). Depuis Alexandre le Grand, aucun souverain hellénistique n'a parcouru de telles distances, menant campagne de la Bactriane à l'Étolie. (fr)
  • Antioco il Grande (in greco antico: Ἀντίoχoς Μέγας, Antíochos Mégas; 241 a.C. circa – 3 luglio 187 a.C.), chiamato nella storiografia moderna Antioco III, è stato un sovrano seleucide, figlio di Seleuco II Callinico, che governò dal 222 a.C. fino alla sua morte. La definizione tradizionale, il Grande, viene dal fraintendimento di Megas Basileus (Grande re), il titolo classico dei re Persiani, che Antioco adottò. Egli era il sesto sovrano a succedere a Seleuco I. Salito al trono all'età di circa diciotto anni, le sue prime campagne militari contro l'Egitto tolemaico furono infruttuose, ma negli anni successivi Antioco riportò numerose vittorie in battaglia ed espanse i territori del proprio impero. Restaurando la vecchia gloria dei suoi domini, però, Antioco entrò in contrasto con la nascente potenza della repubblica romana: il confronto sfociò nella cosiddetta Guerra romano-siriaca. Dichiarandosi "campione della libertà ellenistica contro il dominio di Roma", Antioco combatté il nemico per quattro anni sia in Asia minore sia in Grecia stessa, il re seleucide fu sconfitto definitivamente nella battaglia di Magnesia (190 a.C.). Antioco morì tre anni dopo in una campagna in oriente nell'Elimaide. (it)
  • Antiokhos III yang Agung, (Yunani Ἀντίoχoς Μέγας; ca. 241–187 SM) adalah Raja Diraja (Kaisar) Iran dari Dinasti Seleukia, berkuasa pada 223-187 SM. Dia mewarisi takhta dari saudaranya, Seleukos III Keraunos. Sepeninggalnya, takhta diwariskan pada putranya, Seleukos IV Philopator. Naik takhta pada usia muda, Antiokhos adalah penguasa yang ambisius. Meskipun usaha awalnya dalam peperangan melawan Kerajaan Ptolemaik tidak berhasil, penaklukan pada tahun-tahun berikutnya membuktikan bahwa Antiokhos adalah penguasa Seleukia paling berhasil setelah Seleukos I sendiri. (in)
  • 안티오코스 3세 대왕(그리스어: Ἀντίoχoς Μέγας, 기원전 241년경 ~ 기원전 187년, 재위 기원전 222년 ~ 기원전 187년)은 셀레우코스 2세의 차남로 기원전 223년에 약 18세의 나이로 셀레우코스 제국의 6번째 임금이 되었다. 어린 나이에 왕위에 오른 안티오코스는 야심찬 군주였다. 초기엔 프톨레마이오스 왕국과 전쟁을 벌이다 패하였으나, 이후에 안티오코스는 셀레우코스 1세 니카토르 이후 가장 성공적인 군주임을 입증하였다. 자신의 이름에 붙는 전통적인 표현인 '메가스'(Μέγας, '위대한')은 동방 정복 이후에 붙은 별명이었다. 또 코엘레 시리아를 정복한 뒤에는 전통적인 페르시아의 군주 칭호인 "대왕"(Βασιλεύς Μέγας)이라는 칭호도 얻었다. (ko)
  • アンティオコス3世(古代ギリシア語: Αντίοχος Γ' ο Μέγας、紀元前241年 – 紀元前187年)は、セレウコス朝の君主。 紀元前223年‐紀元前187年 セレウコス2世の息子。兄弟であったセレウコス3世が暗殺されたのを機に即位した。前代まで縮小傾向にあったセレウコス朝の領土を再拡大し、東方はインドにまで遠征して「大王」の称号を得たが、紀元前189年にローマとの戦争に敗れる。 (ja)
  • Antiochus III (Oudgrieks: Ἀντίοχος Μέγας; 241 - 3 juli 187 v.Chr.), bijgenaamd de Grote, was koning van het hellenistische Seleucidenrijk (Syrië) van 223 tot aan zijn dood. Hij wordt beschouwd als de belangrijkste vorst uit de dynastie na Seleucus Nicator. Zijn beleid wordt gekenmerkt door behoud van gebied. Hierin had hij wisselend succes. Hierdoor vallen tijdens zijn regeerperiode zowel het hoogtepunt van de heerschappij der Seleuciden als het begin van het verval. (nl)
  • Antioch III Wielki (ur. ok. 242, zm. 187 p.n.e.) – hellenistyczny władca (w latach: 223–187 p.n.e.) największego państwa powstałego na gruzach imperium Aleksandra Wielkiego – państwa Seleucydów (Seleukidów) rozciągającego się na Bliskim Wschodzie. Antioch III był młodszym synem Seleukosa II Kallinikosa i następcą swego starszego brata Seleukosa III Keraunosa. Był jednym z najwybitniejszych przedstawicieli dynastii Seleucydów – okres jego rządów, to czasy największego rozkwitu politycznego jego państwa, które sięgało wówczas od wybrzeży Morza Śródziemnego aż po Indie (chociaż obszarowo nieco okrojonego w stosunku do terytorium z czasów założyciela dynastii). Cieniem padającym na jego przydomek „Wielki” (uzyskanym po wyprawie na Wschód) są ostatnie lata panowania Antiocha. Niefortunny konflikt z republiką rzymską, która złamała potęgę syryjskiego króla, był początkiem końca wielkiej monarchii hellenistycznej na Wschodzie. (pl)
  • Antíoco III Magno ou Antíoco, o Grande (em grego clássico: Ἀντίοχος ὁ Μέγας; romaniz.: Antíokhos ho Mégas; Babilônia, ca. 241 a.C. — 187 a.C. (54 anos)) foi um rei selêucida que governou entre 223 a.C. até sua morte. (pt)
  • Antiochos III den store (grekiska: Μέγας Ἀντίoχoς), född april/juni år 242 f.Kr. i närheten av Susa i Iran, var kung i det seleukidiska riket från 223 f.Kr. till sin död den 3 juli 187 f.Kr. Antiochos III den store var son till Seleukos II och han kom att efterträda sin äldre bror Seleukos III sedan denne blivit mördad 223 f.Kr. Hans maka var Laodike III av Pontus och med henne hade han barnen Laodike IV, Seleukos IV Filopater, Antiochos IV Epiphanes, , Cleopatra I Syrien, drottning i Egypten. Antiochos tid som kung var en omvälvande period då stora politiska förändringar skedde i den antika världen. År 220 f.Kr. fanns det runt Medelhavet fem stormakter: Egypten, Karthago, Makedonien, Rom och det seleukidiska riket. Under de följande 30 åren kom tre av dessa stormakter att genom krig reduceras och förlora sitt inflytande. Antiochos III strävade efter att ta tillbaka alla områden vilka tidigare kontrollerats av Seleukos I Nikator. Han återupprättade imperiets forna maktställning i öster, där han skapade ett system av klient- och lydstater. Han utvidgade riket söderut genom att från Egypten erövra Fenicien, Palestina och södra Syrien. I väster, i Mindre Asien återställde han rikets överhöghet, han korsade Hellesponten och återtog Trakien. Till slut efter en konflikt med Rom kom han dock att ge upp erövringarna i väster. Han reformerade imperiet administrativt genom att reducera provinsernas storlek, han införde en sorts ledarkult med sig själv och sin gemål Laodice III. Emellan Alexander den stores efterträdare och Julius Caesar var Antiochos III den store den mest betydelsefulla personen i den hellenistiska världen. (sv)
  • Антио́х III Вели́кий (др.-греч. Ἀντίοχος Γ' ὁ Μέγας; 241—187 до н. э.) — один из выдающихся правителей Государства Селевкидов. В возрасте 18 лет стал царём. В 212—205 до н. э. подчинил парфян и Бактрию, в 203 до н. э. отвоевал у Египта Палестину. Потерпев поражение от Рима в Сирийской войне 192—188 до н. э., утратил малоазийские территории. (ru)
  • Антіох III Великий (дав.-гр. Ἀντίoχoς Μέγας; 241 до н. е. — 187 до н. е.) — сирійський правитель з 223 до н. е., син басилевса Селевка II. Носив титул дав.-гр. Βασιλεύς Μέγας, тобто «Басилевс Великий». Це був адаптований на грецьку мову традиційний титул перських монархів — шахіншах. Антіох ІІІ відновив значну частину території імперії Селевкідів, до того, як зазнав поразки наприкінці свого правління, у війні проти Риму. Проголосив себе «прихильником грецької свободи проти римського панування». Вів чотирирічну війну проти Римської республіки, що почалася в материковій Греції восени 192 р. до н. е. (uk)
  • 安條克三世(大帝),或譯安提阿哥三世 (希臘語:Ἀντίoχoς Μέγας); 前241年-前187年, 統治期間為西元前223年-前187年,塞琉古二世的小兒子。前223年時,安條克三世以18歲年齡即位為塞琉古帝國第六位國王,雖然年紀輕輕就即位,但安條克三世充滿雄心壯志。雖然在與托勒密王國的戰爭失利,但隨後的爭戰中,安條克三世証明自己是從開國的塞琉古一世之後,歷屆塞琉古國王中最優秀的君主,他傳統稱號大帝可能是在東部征服行動結束後獲得綽號,安條克三世似乎還有一個頭銜Βασιλεύς Μέγας,即波斯傳統稱號大王的意思,可能在征服柯里敘利亞之後採用。 (zh)
dbo:activeYearsStartYear
  • 0222-01-01 (xsd:gYear)
dbo:child
dbo:parent
dbo:predecessor
dbo:spouse
dbo:successor
dbo:thumbnail
dbo:title
  • Basileus Megas (en)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 84551 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 29011 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1106270666 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:birthDate
  • c. 241 BC (en)
dbp:birthPlace
dbp:caption
  • Bust from the Louvre, possibly Roman copy of Hellenistic portrait of Antiochus III (en)
dbp:date
  • September 2021 (en)
dbp:deathDate
  • -187-07-03 (xsd:date)
dbp:deathPlace
dbp:dynasty
dbp:father
dbp:fullName
  • (en)
  • Antiochos Mégas (en)
  • Ἀντίoχoς ὁ Μέγας (en)
dbp:issue
dbp:mother
dbp:predecessor
dbp:reason
  • should this be "woman"? (en)
dbp:reign
  • (en)
  • --07-03
dbp:religion
dbp:spouse
dbp:succession
  • Basileus Megas of the Seleucid Empire (en)
dbp:successor
dbp:title
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:wordnet_type
dbp:years
  • 222 (xsd:integer)
dct:subject
gold:hypernym
schema:sameAs
rdf:type
rdfs:comment
  • Antiochos III. Veliký (*242 př. n. l. – † 187 př. n. l.) byl králem seleukovské říše v letech 223–187 př. n. l. a významným vládcem z dynastie Seleukovců. Jeho otcem byl král , starším bratrem a předchůdcem na trůně (cs)
  • Ο Αντίοχος Γ' ο Μέγας (241 π.Χ. – 187 π.Χ.) ήταν Έλληνας βασιλιάς των Σελευκιδών και ο έκτος ηγεμόνας της Αυτοκρατορίας των Σελευκιδών. Ήταν ο νεότερος γιος του Σέλευκου Β' Καλλίνικου. Την επωνυμία «ο Μέγας» απέκτησε μετά τη μεγάλη του εκστρατεία στην Ανατολή. Επίσης διεκδίκησε το προσωνύμιο «Μέγας Βασιλεύς», τον τίτλο που λάμβαναν παραδοσιακά οι Πέρσες βασιλείς, τον οποίο και διεκδίκησε μετά την κατάκτηση της Κοίλης Συρίας. (el)
  • Antiochos III. (altgriechisch Ἀντίοχος Antíochos; * 242 v. Chr.; † Juni/Juli 187 v. Chr. bei Susa), bekannt als Antiochos der Große, war von 223 bis 187 v. Chr. König des Seleukidenreiches und einer der bedeutendsten hellenistischen Herrscher. Er war ein Sohn von Seleukos II. und jüngerer Bruder von Seleukos III., dessen Nachfolge er antrat. Antiochos’ Beiname „der Große“ wurde dem König nach seiner Rückkehr von der Anabasis in Anerkennung für seine Leistungen verliehen. (de)
  • Antioko III.a Handia (antzinako grezieraz: Ἀντίoχoς Μέγας; Susa, K.a. 241 inguru - Susa, K.a. 187) Seleukotar Inperioko seigarren agintaria izan zen; K.a. 222tik 187ra iraun zuen bere agintaldiak. Seleuko II.a Kalinikoaren semea eta Seleuko III.a Soter Zeraunoren anaia izan zen. (eu)
  • Antiokhos III yang Agung, (Yunani Ἀντίoχoς Μέγας; ca. 241–187 SM) adalah Raja Diraja (Kaisar) Iran dari Dinasti Seleukia, berkuasa pada 223-187 SM. Dia mewarisi takhta dari saudaranya, Seleukos III Keraunos. Sepeninggalnya, takhta diwariskan pada putranya, Seleukos IV Philopator. Naik takhta pada usia muda, Antiokhos adalah penguasa yang ambisius. Meskipun usaha awalnya dalam peperangan melawan Kerajaan Ptolemaik tidak berhasil, penaklukan pada tahun-tahun berikutnya membuktikan bahwa Antiokhos adalah penguasa Seleukia paling berhasil setelah Seleukos I sendiri. (in)
  • 안티오코스 3세 대왕(그리스어: Ἀντίoχoς Μέγας, 기원전 241년경 ~ 기원전 187년, 재위 기원전 222년 ~ 기원전 187년)은 셀레우코스 2세의 차남로 기원전 223년에 약 18세의 나이로 셀레우코스 제국의 6번째 임금이 되었다. 어린 나이에 왕위에 오른 안티오코스는 야심찬 군주였다. 초기엔 프톨레마이오스 왕국과 전쟁을 벌이다 패하였으나, 이후에 안티오코스는 셀레우코스 1세 니카토르 이후 가장 성공적인 군주임을 입증하였다. 자신의 이름에 붙는 전통적인 표현인 '메가스'(Μέγας, '위대한')은 동방 정복 이후에 붙은 별명이었다. 또 코엘레 시리아를 정복한 뒤에는 전통적인 페르시아의 군주 칭호인 "대왕"(Βασιλεύς Μέγας)이라는 칭호도 얻었다. (ko)
  • アンティオコス3世(古代ギリシア語: Αντίοχος Γ' ο Μέγας、紀元前241年 – 紀元前187年)は、セレウコス朝の君主。 紀元前223年‐紀元前187年 セレウコス2世の息子。兄弟であったセレウコス3世が暗殺されたのを機に即位した。前代まで縮小傾向にあったセレウコス朝の領土を再拡大し、東方はインドにまで遠征して「大王」の称号を得たが、紀元前189年にローマとの戦争に敗れる。 (ja)
  • Antiochus III (Oudgrieks: Ἀντίοχος Μέγας; 241 - 3 juli 187 v.Chr.), bijgenaamd de Grote, was koning van het hellenistische Seleucidenrijk (Syrië) van 223 tot aan zijn dood. Hij wordt beschouwd als de belangrijkste vorst uit de dynastie na Seleucus Nicator. Zijn beleid wordt gekenmerkt door behoud van gebied. Hierin had hij wisselend succes. Hierdoor vallen tijdens zijn regeerperiode zowel het hoogtepunt van de heerschappij der Seleuciden als het begin van het verval. (nl)
  • Antíoco III Magno ou Antíoco, o Grande (em grego clássico: Ἀντίοχος ὁ Μέγας; romaniz.: Antíokhos ho Mégas; Babilônia, ca. 241 a.C. — 187 a.C. (54 anos)) foi um rei selêucida que governou entre 223 a.C. até sua morte. (pt)
  • Антио́х III Вели́кий (др.-греч. Ἀντίοχος Γ' ὁ Μέγας; 241—187 до н. э.) — один из выдающихся правителей Государства Селевкидов. В возрасте 18 лет стал царём. В 212—205 до н. э. подчинил парфян и Бактрию, в 203 до н. э. отвоевал у Египта Палестину. Потерпев поражение от Рима в Сирийской войне 192—188 до н. э., утратил малоазийские территории. (ru)
  • 安條克三世(大帝),或譯安提阿哥三世 (希臘語:Ἀντίoχoς Μέγας); 前241年-前187年, 統治期間為西元前223年-前187年,塞琉古二世的小兒子。前223年時,安條克三世以18歲年齡即位為塞琉古帝國第六位國王,雖然年紀輕輕就即位,但安條克三世充滿雄心壯志。雖然在與托勒密王國的戰爭失利,但隨後的爭戰中,安條克三世証明自己是從開國的塞琉古一世之後,歷屆塞琉古國王中最優秀的君主,他傳統稱號大帝可能是在東部征服行動結束後獲得綽號,安條克三世似乎還有一個頭銜Βασιλεύς Μέγας,即波斯傳統稱號大王的意思,可能在征服柯里敘利亞之後採用。 (zh)
  • أنطيوخوس الثالث الأعظم (ولد نحو 241 وتوفي 3 يوليو 187 قبل الميلاد، وحكم أبريل/يونيو 222 -3 يوليو 187 قبل الميلاد) ملك يوناني هلنستي والحاكم السادس للإمبراطورية السلوقية. حكم منطقة سوريا وأجزاء كبيرة من بقية غرب آسيا في نهاية القرن الثالث قبل الميلاد. وصل إلى العرش في سن الثامنة عشرة عام 222 قبل الميلاد، وكانت حملاته المبكرة ضد المملكة البطلمية فاشلة، ولكن في السنوات التالية حقق أنطيوخوس العديد من الانتصارات العسكرية ووسع بشكل كبير أراضي الإمبراطورية. يعكس لقبه التقليدي، الأعظم، صفة اتخذها. وحمل لقب باسيليوس ميغاس (وتعني باليونانية الملك العظيم)، وهو اللقب التقليدي للملوك الفارسيين. استعاد أنطيوخوس، وهو حاكم نشط عسكريًا، الكثير من أراضي الإمبراطورية السلوقية، قبل أن يعاني من نكسة خطيرة في نهاية عهده، في حربه ضد روما. (ar)
  • Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC–187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC. El 204 aC adoptà el títol de Megas Basileos (gran rei) propi dels perses i per això se'l coneix com "el gran". Era fill de Seleuc II Cal·línic i germà petit de Seleuc III Ceraune. A la mort d'aquest darrer fou proclamat rei pel seu cosí Aqueos, cap de l'exèrcit, quant tenia 18 anys. Aqueos era fill d'Andromac, net d'Aqueos (germà d'Antíoc I Soter) i besnet de Seleuc I Nicàtor. Aquest va nomenar Moló com a sàtrapa de Mèdia, i al seu germà Alexandre com a sàtrapa de Pèrsia. El ministre Hermeias va ordenar un atac a Celesíria que va fracassar. (ca)
  • Antiochus III the Great (/ænˈtaɪəkəs/; Greek: Ἀντίoχoς Μέγας Antiochos Megas; c. 241 – 3 July 187 BC) was a Greek Hellenistic king and the 6th ruler of the Seleucid Empire, reigning from 222 to 187 BC. He ruled over the region of Syria and large parts of the rest of western Asia towards the end of the 3rd century BC. Rising to the throne at the age of eighteen in 222 BC, his early campaigns against the Ptolemaic Kingdom were unsuccessful, but in the following years Antiochus gained several military victories and substantially expanded the empire's territory. His traditional designation, the Great, reflects an epithet he assumed. He also assumed the title Basileus Megas (Greek for "Great King"), the traditional title of the Persian kings. A militarily active ruler, Antiochus restored much o (en)
  • Antíoco III el Grande (en griego: Ἀντίoχoς Μέγας, Antíochos Mégas) (241 a. C. - 187 a. C.), de la dinastía seléucida, fue rey del Imperio seléucida desde el 223 al 187 a. C. Era hijo de Seleuco II Calínico. Sucedió a su hermano Seleuco III Sóter Cerauno, que había sido asesinado por sus generales en una expedición en la región de los montes Tauro, en Asia Menor. En ese momento él se encontraba en Babilonia.​ (es)
  • Antiochos III (en grec ancien : Ἀντίoχoς γʹ) ou Antiochos le Grand (Ἀντίoχoς ὁ Μέγας / Antiochos ho Mégas), né vers 242 et mort en 187 av. J.-C., est un roi séleucide qui règne de 223 à 187. Il est considéré comme le souverain le plus important de la dynastie des Séleucides, qui règne en Asie, après son fondateur Séleucos Ier. Son surnom de Mégas provient du titre d'origine achéménide Mégas Basileus (« Grand Roi ») qu'il a adopté après ses victoires. Il a en effet affermi son autorité en soumettant les gouverneurs rebelles, mené une longue expédition (ou anabase) dans les satrapies orientales et livré deux guerres de Syrie contre l'Égypte ptolémaïque. Désireux de s'établir en Anatolie, il s'oppose au royaume de Pergame. Il finit par entrer en guerre contre Rome et être vaincu à la bataille (fr)
  • Antioco il Grande (in greco antico: Ἀντίoχoς Μέγας, Antíochos Mégas; 241 a.C. circa – 3 luglio 187 a.C.), chiamato nella storiografia moderna Antioco III, è stato un sovrano seleucide, figlio di Seleuco II Callinico, che governò dal 222 a.C. fino alla sua morte. La definizione tradizionale, il Grande, viene dal fraintendimento di Megas Basileus (Grande re), il titolo classico dei re Persiani, che Antioco adottò. Egli era il sesto sovrano a succedere a Seleuco I. (it)
  • Antioch III Wielki (ur. ok. 242, zm. 187 p.n.e.) – hellenistyczny władca (w latach: 223–187 p.n.e.) największego państwa powstałego na gruzach imperium Aleksandra Wielkiego – państwa Seleucydów (Seleukidów) rozciągającego się na Bliskim Wschodzie. (pl)
  • Antiochos III den store (grekiska: Μέγας Ἀντίoχoς), född april/juni år 242 f.Kr. i närheten av Susa i Iran, var kung i det seleukidiska riket från 223 f.Kr. till sin död den 3 juli 187 f.Kr. Antiochos III den store var son till Seleukos II och han kom att efterträda sin äldre bror Seleukos III sedan denne blivit mördad 223 f.Kr. Hans maka var Laodike III av Pontus och med henne hade han barnen Laodike IV, Seleukos IV Filopater, Antiochos IV Epiphanes, , Cleopatra I Syrien, drottning i Egypten. (sv)
  • Антіох III Великий (дав.-гр. Ἀντίoχoς Μέγας; 241 до н. е. — 187 до н. е.) — сирійський правитель з 223 до н. е., син басилевса Селевка II. Носив титул дав.-гр. Βασιλεύς Μέγας, тобто «Басилевс Великий». Це був адаптований на грецьку мову традиційний титул перських монархів — шахіншах. Антіох ІІІ відновив значну частину території імперії Селевкідів, до того, як зазнав поразки наприкінці свого правління, у війні проти Риму. (uk)
rdfs:label
  • أنطيوخوس الثالث (ar)
  • Antíoc III (ca)
  • Antiochos III. Megás (cs)
  • Αντίοχος Γ΄ ο Μέγας (el)
  • Antiochos III. (de)
  • Antiochus III the Great (en)
  • Antíoco III el Grande (es)
  • Antioko III.a Handia (eu)
  • Antiochos III (fr)
  • Antiokhos yang Agung (in)
  • Antioco III (it)
  • アンティオコス3世 (セレウコス朝) (ja)
  • 안티오코스 3세 메가스 (ko)
  • Antioch III Wielki (pl)
  • Antiochus III de Grote (nl)
  • Antíoco III Magno (pt)
  • Антіох III Великий (uk)
  • Antiochos III (sv)
  • Антиох III Великий (ru)
  • 安条克三世 (zh)
rdfs:seeAlso
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:child of
is dbo:commander of
is dbo:notableCommander of
is dbo:parent of
is dbo:predecessor of
is dbo:spouse of
is dbo:successor of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:battles of
is dbp:commander of
is dbp:father of
is dbp:notableCommanders of
is dbp:predecessor of
is dbp:spouse of
is dbp:successor of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License