| dbo:abstract
|
- Una fallida del deute sobirà és el fracàs o rebuig del govern d'un estat sobirà de pagar la totalitat del seu deute; i se sol parlar de crisi del deute sobirà quan el govern no pot pagar part del deute en els terminis establerts. El cessament dels pagaments deguts pot acompanyar-se o be d'una declaració formal (repudiament) del govern que no paga (o només parcialment paga) els seus deutes, o pot ser que no ho anunciï. Una agència d'avaluació de crèdit tindrà en compte en la seva valoració: el capital, els interessos, els estranys i procedimentals, l'incompliment dels terminis dels bons o altres instruments de deute. Els països s'han escapat, de vegades, de la càrrega real de part del seu deute a través de la inflació. Això no és una "fallida" en el sentit habitual perquè el deute és satisfet, encara que amb una moneda de menor valor real. De vegades, els governs devaluen la seva moneda. Això es pot fer imprimint més diners per aplicar-se als seus propis deutes o per tal de finalitzar o alterar la convertibilitat de les seves monedes en metalls preciosos o en moneda estrangera a tipus fix. Si els prestadors potencials o els compradors de bons comencen a sospitar que un govern no pot pagar el seu deute, poden exigir un elevat tipus d'interès per compensar el risc d'incompliment. L'augment dramàtic del tipus d'interès a què s'enfronta un govern per temor a que no satisfaci el seu deute a vegades es denomina crisi de deute sobirà. Els governs poden ser especialment vulnerables a una crisi del deute sobirà quan es basen en el finançament a través de bons a curt termini, ja que crea una situació d'incompatibilitat entre el seu finançament a curt termini i el valor de l'actiu a llarg termini de la seva base imposable. També poden ser vulnerables a una crisi de deute sobirà a causa de la : si s'accepten pocs bons en la seva pròpia moneda a l'estranger, el país emet principalment bons emesos a l'estranger, la disminució del valor de la seva pròpia moneda pot fer que sigui prohibitivament cara per pagar els seus bons emesos a l'estranger (vegeu el ). Atès que un govern sobirà, per definició, controla els seus propis assumptes, no pot estar obligat a pagar el seu deute. No obstant això, els governs poden afrontar una forta pressió dels països prestadors. En alguns casos extrems, nacions creditores pderoses, abans de l'establiment de l'article 2 (4) de la Carta de les Nacions Unides que prohibia l', van cometre amenaces de guerra o van fer una guerra contra una nació deutora perquè no pagava el deute, i així s'apoderava d'actius per fer complir els seus . Per exemple, la Guerra angloegípcia del 1882. Altres exemples inclouen la "" dels Estats Units a Veneçuela a mitjans de la dècada de 1890 i l' a partir de 1915. Avui en dia, un govern que es manté en fallida pot estar àmpliament exclòs d'un crèdit addicional, alguns dels seus actius a l'estranger poden ser confiscats i pot afrontar la pressió política dels seus propis tenidors de bons nacionals per pagar el seu deute. Per tant, els governs poques vegades rebutgen el pagament del valor total del deute. En lloc d'això, sovint entren en negociacions amb els seus accionistes de bons per acordar un retard o una reducció parcial del deute (un ""). Alguns economistes han argumentat que, en el cas de les crisis agudes d', pot ser aconsellable que els i els prestadors supranacionals preparin una reestructuració ordenada del deute públic de la nació. En el cas de Grècia, aquests experts en general creuen que un retard en l'organització d'un pagament ordenat farà malbé la resta d'Europa. El Fons Monetari Internacional (FMI) sovint presta per a la reestructuració del deute sobirà. Per assegurar que els fons estiguin disponibles per pagar la part restant del deute sobirà, ha fet que aquests préstecs estiguin condicionats a actes com reduir la corrupció, imposar com reduir serveis del sector públic, elevar els impostos (ingressos) o més rarament suggereixen altres formes de recaptació d'ingressos, com la nacionalització de sectors econòmics inútils o corruptes però lucratius. Un exemple recent és l'acord grec de rescat de maig de 2010. (ca)
- Státní bankrot čili platební neschopnost (insolvence) státu znamená, že stát nesplatí nějaký závazek včas, anebo vyhlášení vlády, že nebude (zcela nebo částečně) své závazky splácet. Nesplácení státního dluhu je selháním státu (angl. sovereign default), kdy suverénní stát nesplácí své závazky, u kterých již nastalo datum splatnosti. Od klasického úpadku (bankrotu) se však značně liší. (cs)
- الإفلاس السيادي (بالإنجليزية: Sovereign default)، هو فشل أو رفض حكومة دولة سيادية في سداد دينها بالكامل. وقد يرافقه إعلان رسمي من قبل الحكومة بعدم السداد (الرفض) أو السداد الجزئي لديونها (المبالغ المستحقة)، أو الوقف الفعلي للدفعات المستحقة. (الاسم الآخر هو القومي إذا كان عجز وليس متعمد، على سبيل المثال عندما يكون إجمالي الديون أكبر من إجمالي الأصول). معظم السلطات تحد من استخدام مصطلح «العجز» للدلالة على الفشل فيما يخص السندات أو أدوات الدين الأخرى. نجت بعض البلدان من العبء الحقيقي لبعض ديونها عن طريق التضخم. لا يعتبر «عجز» بالمعنى المعتاد لأن الدين is honored، وإن كان ذلك مع العملة ذات القيمة الحقيقية الأقل. في بعض الأحيان قد من قيمة عملتها عن طريق إنهاء أو تغيير قابلية تحويل عملاتها إلى معادن ثمينة أو عملات أجنبية بأسعار صرف ثابتة. وهذا أيضاً لا يعتبر «عجز» بالمعنى المعتاد للكلمة، حيث أن جميع المبالغ المستحقة يتم سدادها على النحو المنصوص عليه في العقد. إذا بدأ المقرضون المحتملون أو مشترو السندات في الشك في أن الحكومة قد تفشل في سداد دينها، قد يطالبون بمعدل فائدة أعلى في العجز. قد تواجه الحكومة ارتفاع كبير في سعر الفائدة بسبب خوفها من الفشل في سداد دينها والذي يطلق عليه أحياناً أزمة الديون السيادية. قد تكون الحكومات عرضة بوجه خاص لأزمة الديون السيادية عندما تعتمد على التمويل من خلال السندات قصيرة الأجل، لأنها تخلق عجزاً في الموازنة بين تمويل سنداتها قصيرة الأجل وقيمة الأصول طويلة الأجل على أساس الضريبة المستحقة عليها. وقد تكون عرضة لأزمة الديون السيادية أيضاً بسبب عجز العملة إذا كانت غير قادرة على إصدار سندات بعملتها، وانخفاض قيمة عملتها قد يجعل من تسديد السندات بالعملات الأجنبية باهظاً للغاية (انظر ). حيث أن الحكومة السيادية، من خلال التعريف، تتحكم في شؤونها الخاصة، فلا يمكن أن تكون ملزمة بسداد دينها. ومع ذلك، فقد تواجه الحكومات ضغطاً كبيراً من البلدان الدائنة. في الحالات القصوى، قد تعلن البلد الدائنة الحرب على البلد المدينة لفشلها في سداد دينها، بهدف إنفاذ . على سبيل المثال، غزت بريطانيا بشكل روتيني البلدان التي فشلت في سداد ديونها الأجنبية، حيث غزت مصر عام 1882. ومن الأمثلة الأخرى «» الأمريكية في ڤنزويلا في منتصف تسعينيات القرن التاسع عشر في أوائل عام 1915. الحكومة التي تعجز عن السداد قد تستبعد من المزيد من الائتمانات وقد يتم التحفظ على بعض أصولها وراء البحار؛ وقد تواجه ضغط سياسي من حملة السندات المحليين لسداد ديونها. لذا فنادراً ما تعجز الحكومات على كامل قيمة ديونها. بدلاً من ذلك، عادة ما تدخل في مفاوضات مع حاملي السندات للموافقة على تأخير أو التقليل الجزئي لدفعات الديون، والذي عادة ما يطلق عليه أو . يزعم بعض الاقتصاديين، أنه في حالة أزمات الإفلاس الحادة، فمن المستحسن والدائنين إعادة الهيكلة الممنهج للدين العام للدولة- ويسمى أيضاً “العجز الممنهج” أو “العجز المخطط”. في حالة اليونان، يعتقد هؤلاء الخبراء عموماً أن التأخر في تنظيم العجز الممنهج من شأنه أن يوقع المزيد من الضرر على بقية أوروپا. عادة ما يساعد صندوق النقد الدولي في إعادة هيكلة الديون السيادية. لضمان أن الأموال ستكون متوافرة لسداد الجزء المتبقي من الدين السيادي، غالباً ما يجعل قروضه مشروطة بمعايير تقشف في البلاد، مثل زيادة الضرائب أو تخفيض الوظائف والخدمات في القطاع العام. من أحدث الأمثلة اتفاقية إنقاذ اليونان مايو 2010. (ar)
- Η κρατική χρεοκοπία, ή αλλιώς πτώχευση, ενός κράτους είναι ουσιαστικά η κατάσταση που μπορεί να περιέλθει μια χώρα που αδυνατεί να ανταποκριθεί στις οικονομικές της υποχρεώσεις, εσωτερικές και κυρίως εξωτερικές. Η κατάσταση αυτή δηλώνεται με επίσημη εξαγγελία της ίδιας της κυβέρνησης, με την οποία και καθιστά διεθνώς γνωστή την αδυναμία της αυτή, όπως π.χ. να πληρώσει τα ληξιπρόθεσμα χρέη της χώρας της (εξ ολοκλήρου, ενός μέρους ή των τόκων τους). Η πτώχευση ενός κράτους αποτελεί αντικείμενο και του Διεθνούς Δικαίου λόγω των ειδικών σχέσεων που δημιουργεί με άλλα κράτη. Βέβαια με τη συνεργασία άλλων κρατών, διεθνών οργανισμών και περιφερειακών οικονομικών οργανώσεων μπορεί να επέλθει κάποια οικονομική στήριξη υπό την επίβλεψη διεθνούς οικονομικής επιτροπής προκειμένου ν΄ αποφευχθούν οι δυσμενέστερες των επιπτώσεων. (el)
- Der Staatsbankrott (auch Staatsinsolvenz) ist die faktische Einstellung fälliger Zahlungen oder die förmliche Erklärung einer Regierung, fällige Forderungen nicht mehr oder nur noch teilweise erfüllen zu können. Die Begriffe Bankrott und Insolvenz werden in diesem Zusammenhang synonym gebraucht. (de)
- Un impago o cesación de pagos soberano (conocido como default soberano, por su expresión en inglés) es el fracaso o el rechazo del gobierno de un Estado soberano a pagar su deuda pública en su totalidad. El cese de los pagos debidos (o cuentas por cobrar) puede ir acompañado de la declaración formal de un gobierno, en favor del no pago (o el reconocimiento parcial) de sus deudas, o puede ser sin previo aviso. Una agencia de calificación de riesgos tendrá en cuenta, en sus calificaciones, el capital, los intereses, los incumplimientos extraños y procesales, el incumplimiento de los términos de los bonos u otros instrumentos de deuda. (es)
- Suatu gagal bayar nasional adalah kegagalan atau penolakan pemerintah sebuah negara berdaulat untuk membayar penuh utang-utangnya. Penolakan ini bisa disertai deklarasi formal pemerintah untuk tidak membayar (repudiasi) atau hanya membayar sebagian utang-utangnya (penerimaan jatuh tempo), atau penghapusan pembayaran jatuh tempo secara de facto (nama lainnya adalah insolvensi nasional jika total aset kurang dari total utang). Jika pemberi pinjaman atau pembeli obligasi berpotensial mulai menduga bahwa pemerintah akan gagal membayar utangnya, mereka akan meminta suku bunga tinggi sebagai gagal bayar. Peningkatan dramatis suku bunga yang dihadapi pemerintah karena kekhawatiran bahwa suku bunga tersebut akan gagal meningkatkan nilai utangnya sering disebut sebagai krisis utang nasional. Pemerintah mungkin saja rawan terkena krisis utang nasional jika mereka bergantung pada pendanaan melalui obligasi jangka pendek, karena hal ini menciptakan situasi antara pendanaan obligasi jangka pendek dan nilai aset jangka panjang dari nilai dasar pajak mereka. Suatu pemerintahan juga rawan terkena krisis karena jika mereka tidak mampu mengeluarkan obligasi menggunakan mata uangnya sendiri, karena penurunan nilai mata uang mereka menjadikan pemerintah merasa terlalu mahal untuk membayar obligasi mereka yang berdenominasi asing (lihat ). Karena sebuah pemerintahan berdaulat, sesuai definisinya, mengontrol urusannya sendiri, mereka tidak bisa diwajibkan untuk membayar utang-utangnya. Akibatnya, pemerintah akan menghadapi tekanan besar dari negara-negara pemberi pinjaman. Dalam kasus yang paling ekstrem, seorang negara kreditur menyatakan perang kepada negara pengutang karena gagal membayar utangnya untuk memberlakukan . Misalnya, Britania sering menjajah negara yang gagal membayar utang luar negerinya dengan dan Istanbul setelah gagal bayar Turki tahun 1876. Contoh lainnya adalah "" Amerika Serikat di venezuela pada pertengahan 1890-an dan yang dimulai tahun 1915. Suatu pemerintahan yang gagal bayar juga bisa dilarang untuk meminjam lagi dan sejumlah asetnya di luar negeri bisa disita (contohnya, tambang tembaga Chili disita oleh perusahaan-perusahaan A.S. pada tahun 1977); dan bisa menghadapi tekanan politik dari pemegang obligasinya sendiri di dalam negeri untuk membayar utang-utangnya. Karena itu, pemerintah jarang gagal bayar pada nilai keseluruhan utang mereka. Malahan mereka sering mengadakan negosiasi dengan para pemegang obligasinya untuk menyetujui penundaan atau pengurangan sebagian pembayaran utang mereka, yang sering disebut sebagai restrukturisasi utang atau ''. Sejumlah ekonom berpendapat bahwa, jika terjadi krisis insolvensi akut, disarankan bagi para regulator dan pemberi pinjaman multilateral untuk merancang secara beraturan restrukturisasi utang publik suatu negara yang juga disebut "gagal bayar beraturan" atau "gagal bayar terkontrol". Pada , para pakar tersebut umumnya percaya bahwa penundaan perancangan gagal bayar beraturan akan sangat mempengaruhi seluruh Eropa. Dana Moneter Internasional sering membantu restrukturisasi utang nasional. Untuk menjamin dana tersebut tersedia untuk membayar sisa utang nasional, IMF sering membuat pinjamannya mudah menyesuaikan diri dengan suatu negara, seperti peningkatan atau penurunan pajak di pekerjaan dan jasa. Contoh terkini adalah . (in)
- Un défaut souverain est le fait pour un gouvernement ou un État souverain de ne pas payer entièrement sa dette souveraine. Si des prêteurs potentiels ou des souscripteurs d'obligations d’État commencent à soupçonner que l’État pourrait ne pas rembourser sa dette, ils réclament un haut taux d'intérêt, une prime en compensation du risque de défaut. Une forte hausse des taux d'intérêt en réponse à une inquiétude croissante concernant le défaut d'un État est parfois appelé une crise de la dette souveraine. Les gouvernements sont particulièrement vulnérables à ces crises lorsque leurs dépenses reposent sur un large financement à court terme. Étant donné qu'un État souverain, par définition, a le contrôle sur sa situation, il ne peut pas être contraint de rembourser ses dettes.Néanmoins, les États peuvent alors faire face à de fortes pressions de la part de ses créditeurs, publics ou privés. Dans certains cas, une nation créditrice peut déclarer la guerre à la nation endettée pour avoir refusé de rembourser sa dette. Par exemple, l'Angleterre a régulièrement attaqué les pays ne remboursant pas leur dette publique extérieure, envahissant notamment l’Égypte en 1882, et Constantinople, à la veille du défaut de l’Empire ottoman en 1876. La diplomatie de la canonnière mise en place par les États-Unis au Venezuela au milieu des années 1890 et l'occupation américaine d’Haïti à partir de 1915, en sont d'autres exemples. Un État faisant défaut peut également se voir refuser l'accès au crédit et certains de ses avoirs détenus à l'étranger peuvent être saisis (les mines chiliennes de cuivre furent notamment saisies par le gouvernement américain en 1977).Il peut également faire face à la pression des détenteurs nationaux d'obligations.Pour cela, un État fait rarement défaut sur le montant total de sa dette. Au lieu de cela, il entre souvent dans une phase de négociation avec ses créditeurs pour s'accorder sur un rééchelonnement ou une décote de la dette, mesures souvent appelées « restructuration de la dette » ou, vulgairement, haircut. (fr)
- A sovereign default is the failure or refusal of the government of a sovereign state to pay back its debt in full when due. Cessation of due payments (or receivables) may either be accompanied by that government's formal declaration that it will not pay (or only partially pay) its debts (repudiation), or it may be unannounced. A credit rating agency will take into account in its gradings capital, interest, extraneous and procedural defaults, and failures to abide by the terms of bonds or other debt instruments. Countries have at times escaped some of the real burden of their debt through inflation. This is not "default" in the usual sense because the debt is honored, albeit with currency of lesser real value. Sometimes governments devalue their currency. This can be done by printing more money to apply toward their own debts, or by ending or altering the convertibility of their currencies into precious metals or foreign currency at fixed rates. Harder to quantify than an interest or capital default, this often is defined as an extraneous or procedural default (breach) of terms of the contracts or other instruments. If potential lenders or bond purchasers begin to suspect that a government may fail to pay back its debt, they may demand a high interest rate in compensation for the risk of default. A dramatic rise in the interest rate faced by a government due to fear that it will fail to honor its debt is sometimes called a sovereign debt crisis. Governments may be especially vulnerable to a sovereign debt crisis when they rely on financing through short-term bonds, since this creates a maturity mismatch between their short-term bond financing and the long-term asset value of their tax base. They may also be vulnerable to a sovereign debt crisis due to currency mismatch: if few bonds in their own currency are accepted abroad, and so the country issues mainly foreign currency-denominated bonds, a decrease in the value of their own currency can make it prohibitively expensive to pay back those bonds (see original sin). Since a sovereign government, by definition, controls its own affairs, it cannot be obliged to pay back its debt. Nonetheless, governments may face severe pressure from lending countries. In a few extreme cases, a major creditor nation, before the establishment of the UN Charter Article 2 (4) prohibiting use of force by states, made threats of war or waged war against a debtor nation for failing to pay back debt to seize assets to enforce its creditor's rights. For example, in 1882, the United Kingdom invaded Egypt. Other examples are the United States' "gunboat diplomacy" in Venezuela in the mid-1890s and the United States occupation of Haiti beginning in 1915. Today, a government that defaults may be widely excluded from further credit; some of its overseas assets may be seized; and it may face political pressure from its own domestic bondholders to pay back its debt. Therefore, governments rarely default on the entire value of their debt. Instead, they often enter into negotiations with their bondholders to agree on a delay (debt restructuring) or partial reduction of their debt (a 'haircut or write-off'). Some economists have argued that, in the case of acute insolvency crises, it can be advisable for regulators and supranational lenders to preemptively engineer the orderly restructuring of a nation's public debt – also called "orderly default" or "controlled default". In the case of Greece, these experts generally believe that a delay in organising an orderly default would hurt the rest of Europe even more. The International Monetary Fund often lends for sovereign debt restructuring. To ensure that funds will be available to pay the remaining part of the sovereign debt, it has made such loans conditional on action such as reducing corruption, imposing austerity measures such as reducing non-profitable public sector services, raising the tax take (revenue) or more rarely suggesting other forms of revenue raising such as nationalization of inept or corrupt but lucrative economic sectors. A recent example is the Greek bailout agreement of May 2010. After the 2008 financial crisis, in order to avoid a sovereign default, Spain and Portugal, among other countries, turned their trade and current account deficits into surpluses. Currently, some member countries of the CIS (Armenia, Tajikistan, Kyrgyzstan), some African countries (Cameroon, Egypt), Pakistan, as well as many other nations, have accumulated central government debt levels surpassing six months of those countries' GDPs. (en)
- 국가부도(國家不渡, 영어: sovereign default)는 국가가 자신의 채무를 상환하지 못하게 되는 사태를 말한다. 국가부도 위기에 직면한 상황을 국가부채위기(sovereign debt crisis) 또는 디폴트 위기라고도 표현한다. (ko)
- In finanza pubblica l'insolvenza sovrana (o nazionale) è la condizione in cui viene a trovarsi uno Stato sovrano che non è più in grado di restituire completamente il suo debito pubblico ai creditori (insolvenza, fallimento o default). Può essere accompagnato da una dichiarazione formale di un governo circa l'intenzione di pagare solo in parte (o non pagare) i propri debiti (un taglio parziale dei debiti è detto haircut), oppure consistere in un comportamento concludente, in cui uno stato cessa de facto i pagamenti dovuti alle scadenze stabilite. (it)
- Een staatsbankroet, ook wel nationaal faillissement, nationale insolventie of staatsfaillissement geheten, is een situatie waarin een nationale overheid haar verplichtingen gedeeltelijk of geheel niet nakomt. Dit kan zowel door economische als politieke oorzaken komen. Hoewel een staat soeverein is en dus niet echt failliet kan gaan zoals natuurlijke personen en private rechtspersonen in die zin dat er een procedure moet worden doorlopen, kan een staatsbankroet toch ernstige gevolgen voor de staat en diens bevolking hebben. De economische crisis die hiervan het gevolg is noemt men een (staats)schuldencrisis. (nl)
- Statsbankrutt eller statskonkurs är när en stat helt eller delvis ställer in betalningen av sin statsskuld, eller andra betalningar. Begreppet används oavsett om orsaken är oförmåga eller ovilja att betala. Till skillnad från när företag är på obestånd, finns inga fastställda konkursförfaranden för stater. Det innebär att tillgångar inte kan tas över med tvång. Självständigheten fortsätter formellt gälla till skillnad från konkurs i företag och hos personer. De exakta följderna av en statsbankrutt är därför en fråga för förhandling med långivarna, men påverkar förutom staten normalt även bankväsendet och valutan kraftigt. En betalningsinställelse i den egna valutan brukar för statens del undvikas genom att trycka sedlar och/eller konstgjort skapa tillgodohavanden i centralbanken ("trycka elektroniska pengar"). Det skapar valutakursfall och inflation, ibland hyperinflation. Statsbankrutt avser därför skulder i utländsk valuta. Normalt för statens del är att skulden skrivs ner med en viss andel, för att den återstående skulden ska vara hanterbar. En statsbankrutt gör det normalt mycket svårt för en stat att ta upp nya lån under en följd av år framöver. (sv)
- Суверенный дефолт — банкротство государства, отражающее упадок большинства секторов экономики и приводящее к неплатёжеспособности по внешним и внутренним долговым обязательствам. (ru)
- Суверенний дефолт (англ. Sovereign default) — невиплата країною зобов'язань по державних запозиченнях; банкрутство держави, що відбиває занепад більшості секторів економіки і приводить до неплатоспроможності за зовнішніми та внутрішніми борговими зобов'язаннями. Виникає при нездатності або відмові уряду суверенної держави оплачувати борг у повному обсязі і може супроводжуватись офіційною декларацією уряду про відмову (англ. Repudiation), частковою оплатою боргових зобов'язань (англ. англ. Due receivables) або фактично припиненням виплат. (uk)
- 主权违约（英語：Sovereign default）是指一国政府无法按时对其向外担保借来的债务还本付息的情况，如：债务重组；当期本金、利息未如期如数支付；债务总额超过国际货币基金组织贷款协议所规定的的最高上限。当一国政府充当该国主权债券的债务人时，由于政府自身在司法体系中的角色使其很难出现在他国的破产法庭上，因此政府可能会在这种缺少法律约束的情况下宣布其主权债务违约。 主权违约即可能是对国外借款人的债务违约，也可能包含对国内借款人的债务违约。当一国政府掌握有货币的发行权时，政府可以通过发行新的货币，以投放过量的货币来偿还本币债务，即内债，此时政府不会发生对国内债务的主权违约，这也是采用本币标记的主权债券在其国内享有最高信用评级的原因。但现实中由于政府超发货币会带来通货膨胀、本币币值波动等现象，因此其面向全部债权人债务总额是有上限的，当一国全部主权债务超过上限时，就会增高。 主权债务的违约概率某种程度上可以利用主权信用评级的等级，或者主权信用违约掉期的担保成本、不同主权债券间的息差进行参考。 当主权债务市场上潜在的债券买卖双方均怀疑某一政府已无力或无意愿偿还其债务时，他们将会对主权债券潜在的违约风险要求更高的债券贴现率作为对这部分风险的溢价补偿。当这一贴现率大幅度超过无风险利率的时候，意味着国家将以极高的贴现率偿还债务，或者说，债券的市值大幅度缩水，此刻主权国家存在强烈的违约动机。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Státní bankrot čili platební neschopnost (insolvence) státu znamená, že stát nesplatí nějaký závazek včas, anebo vyhlášení vlády, že nebude (zcela nebo částečně) své závazky splácet. Nesplácení státního dluhu je selháním státu (angl. sovereign default), kdy suverénní stát nesplácí své závazky, u kterých již nastalo datum splatnosti. Od klasického úpadku (bankrotu) se však značně liší. (cs)
- Der Staatsbankrott (auch Staatsinsolvenz) ist die faktische Einstellung fälliger Zahlungen oder die förmliche Erklärung einer Regierung, fällige Forderungen nicht mehr oder nur noch teilweise erfüllen zu können. Die Begriffe Bankrott und Insolvenz werden in diesem Zusammenhang synonym gebraucht. (de)
- Un impago o cesación de pagos soberano (conocido como default soberano, por su expresión en inglés) es el fracaso o el rechazo del gobierno de un Estado soberano a pagar su deuda pública en su totalidad. El cese de los pagos debidos (o cuentas por cobrar) puede ir acompañado de la declaración formal de un gobierno, en favor del no pago (o el reconocimiento parcial) de sus deudas, o puede ser sin previo aviso. Una agencia de calificación de riesgos tendrá en cuenta, en sus calificaciones, el capital, los intereses, los incumplimientos extraños y procesales, el incumplimiento de los términos de los bonos u otros instrumentos de deuda. (es)
- 국가부도(國家不渡, 영어: sovereign default)는 국가가 자신의 채무를 상환하지 못하게 되는 사태를 말한다. 국가부도 위기에 직면한 상황을 국가부채위기(sovereign debt crisis) 또는 디폴트 위기라고도 표현한다. (ko)
- In finanza pubblica l'insolvenza sovrana (o nazionale) è la condizione in cui viene a trovarsi uno Stato sovrano che non è più in grado di restituire completamente il suo debito pubblico ai creditori (insolvenza, fallimento o default). Può essere accompagnato da una dichiarazione formale di un governo circa l'intenzione di pagare solo in parte (o non pagare) i propri debiti (un taglio parziale dei debiti è detto haircut), oppure consistere in un comportamento concludente, in cui uno stato cessa de facto i pagamenti dovuti alle scadenze stabilite. (it)
- Суверенный дефолт — банкротство государства, отражающее упадок большинства секторов экономики и приводящее к неплатёжеспособности по внешним и внутренним долговым обязательствам. (ru)
- Суверенний дефолт (англ. Sovereign default) — невиплата країною зобов'язань по державних запозиченнях; банкрутство держави, що відбиває занепад більшості секторів економіки і приводить до неплатоспроможності за зовнішніми та внутрішніми борговими зобов'язаннями. Виникає при нездатності або відмові уряду суверенної держави оплачувати борг у повному обсязі і може супроводжуватись офіційною декларацією уряду про відмову (англ. Repudiation), частковою оплатою боргових зобов'язань (англ. англ. Due receivables) або фактично припиненням виплат. (uk)
- 主权违约（英語：Sovereign default）是指一国政府无法按时对其向外担保借来的债务还本付息的情况，如：债务重组；当期本金、利息未如期如数支付；债务总额超过国际货币基金组织贷款协议所规定的的最高上限。当一国政府充当该国主权债券的债务人时，由于政府自身在司法体系中的角色使其很难出现在他国的破产法庭上，因此政府可能会在这种缺少法律约束的情况下宣布其主权债务违约。 主权违约即可能是对国外借款人的债务违约，也可能包含对国内借款人的债务违约。当一国政府掌握有货币的发行权时，政府可以通过发行新的货币，以投放过量的货币来偿还本币债务，即内债，此时政府不会发生对国内债务的主权违约，这也是采用本币标记的主权债券在其国内享有最高信用评级的原因。但现实中由于政府超发货币会带来通货膨胀、本币币值波动等现象，因此其面向全部债权人债务总额是有上限的，当一国全部主权债务超过上限时，就会增高。 主权债务的违约概率某种程度上可以利用主权信用评级的等级，或者主权信用违约掉期的担保成本、不同主权债券间的息差进行参考。 当主权债务市场上潜在的债券买卖双方均怀疑某一政府已无力或无意愿偿还其债务时，他们将会对主权债券潜在的违约风险要求更高的债券贴现率作为对这部分风险的溢价补偿。当这一贴现率大幅度超过无风险利率的时候，意味着国家将以极高的贴现率偿还债务，或者说，债券的市值大幅度缩水，此刻主权国家存在强烈的违约动机。 (zh)
- الإفلاس السيادي (بالإنجليزية: Sovereign default)، هو فشل أو رفض حكومة دولة سيادية في سداد دينها بالكامل. وقد يرافقه إعلان رسمي من قبل الحكومة بعدم السداد (الرفض) أو السداد الجزئي لديونها (المبالغ المستحقة)، أو الوقف الفعلي للدفعات المستحقة. (الاسم الآخر هو القومي إذا كان عجز وليس متعمد، على سبيل المثال عندما يكون إجمالي الديون أكبر من إجمالي الأصول). معظم السلطات تحد من استخدام مصطلح «العجز» للدلالة على الفشل فيما يخص السندات أو أدوات الدين الأخرى. نجت بعض البلدان من العبء الحقيقي لبعض ديونها عن طريق التضخم. لا يعتبر «عجز» بالمعنى المعتاد لأن الدين is honored، وإن كان ذلك مع العملة ذات القيمة الحقيقية الأقل. في بعض الأحيان قد من قيمة عملتها عن طريق إنهاء أو تغيير قابلية تحويل عملاتها إلى معادن ثمينة أو عملات أجنبية بأسعار صرف ثابتة. وهذا أيضاً لا يعتبر «عجز» بالمعنى المعتاد للكلمة، حيث (ar)
- Una fallida del deute sobirà és el fracàs o rebuig del govern d'un estat sobirà de pagar la totalitat del seu deute; i se sol parlar de crisi del deute sobirà quan el govern no pot pagar part del deute en els terminis establerts. El cessament dels pagaments deguts pot acompanyar-se o be d'una declaració formal (repudiament) del govern que no paga (o només parcialment paga) els seus deutes, o pot ser que no ho anunciï. Una agència d'avaluació de crèdit tindrà en compte en la seva valoració: el capital, els interessos, els estranys i procedimentals, l'incompliment dels terminis dels bons o altres instruments de deute. Els països s'han escapat, de vegades, de la càrrega real de part del seu deute a través de la inflació. Això no és una "fallida" en el sentit habitual perquè el deute és satis (ca)
- Η κρατική χρεοκοπία, ή αλλιώς πτώχευση, ενός κράτους είναι ουσιαστικά η κατάσταση που μπορεί να περιέλθει μια χώρα που αδυνατεί να ανταποκριθεί στις οικονομικές της υποχρεώσεις, εσωτερικές και κυρίως εξωτερικές. Η κατάσταση αυτή δηλώνεται με επίσημη εξαγγελία της ίδιας της κυβέρνησης, με την οποία και καθιστά διεθνώς γνωστή την αδυναμία της αυτή, όπως π.χ. να πληρώσει τα ληξιπρόθεσμα χρέη της χώρας της (εξ ολοκλήρου, ενός μέρους ή των τόκων τους). (el)
- Un défaut souverain est le fait pour un gouvernement ou un État souverain de ne pas payer entièrement sa dette souveraine. Si des prêteurs potentiels ou des souscripteurs d'obligations d’État commencent à soupçonner que l’État pourrait ne pas rembourser sa dette, ils réclament un haut taux d'intérêt, une prime en compensation du risque de défaut. Une forte hausse des taux d'intérêt en réponse à une inquiétude croissante concernant le défaut d'un État est parfois appelé une crise de la dette souveraine. Les gouvernements sont particulièrement vulnérables à ces crises lorsque leurs dépenses reposent sur un large financement à court terme. (fr)
- A sovereign default is the failure or refusal of the government of a sovereign state to pay back its debt in full when due. Cessation of due payments (or receivables) may either be accompanied by that government's formal declaration that it will not pay (or only partially pay) its debts (repudiation), or it may be unannounced. A credit rating agency will take into account in its gradings capital, interest, extraneous and procedural defaults, and failures to abide by the terms of bonds or other debt instruments. (en)
- Suatu gagal bayar nasional adalah kegagalan atau penolakan pemerintah sebuah negara berdaulat untuk membayar penuh utang-utangnya. Penolakan ini bisa disertai deklarasi formal pemerintah untuk tidak membayar (repudiasi) atau hanya membayar sebagian utang-utangnya (penerimaan jatuh tempo), atau penghapusan pembayaran jatuh tempo secara de facto (nama lainnya adalah insolvensi nasional jika total aset kurang dari total utang). (in)
- Een staatsbankroet, ook wel nationaal faillissement, nationale insolventie of staatsfaillissement geheten, is een situatie waarin een nationale overheid haar verplichtingen gedeeltelijk of geheel niet nakomt. Dit kan zowel door economische als politieke oorzaken komen. (nl)
- Statsbankrutt eller statskonkurs är när en stat helt eller delvis ställer in betalningen av sin statsskuld, eller andra betalningar. Begreppet används oavsett om orsaken är oförmåga eller ovilja att betala. (sv)
|
