| dbo:abstract
|
- Giscó (Gisco, Γίσκων) fou un general cartaginès, comandant de la guarnició de Lilibeu cap al final de la Primera Guerra Púnica, lloc en què va succeir a Himilcó. Després de la pau (241 aC) Amílcar Barca va portar les seves forces des de Erix a Lilibeu i li va entregar el comandament a Giscó que les havia de portar a Cartago. Per evitar conflictes els va voler portar a poc a poc per rebre la paga i ser llicenciats, però el senat cartaginès va voler que tots anessin d'una vegada i els va diferir la paga. Això va provocar el motí dels soldats, la majoria mercenaris, que va portar a una guerra civil coneguda com la Guerra dels mercenaris. Els amotinats, uns 20.000, van ocupar Tunis a uns 15 km de Cartago i el senat cartaginès va enviar a parlamentar a Giscó, que havia d'oferir tot el que demanaven, però les concessions van arribar tard, car els líders de la revolta van témer per la seva seguretat una vegada acabada, i no van acceptar, presentant noves demandes. Els cap rebels eren Espendi i Mató que foren nomenats generals. Quan Giscó després de negociar va dir que no acceptava noves demandes i que retirava algunes de les ja acordades, Giscó fou agafat i empresonat. Els mercenaris revoltats es van aliar als nadius africans númides i van iniciar la guerra contra Cartago. Amilcar Barca va fer la guerra amb eficàcia; en una reunió dels rebels, per consolidar la seva autoritat, Espendi i Mató van aconseguir que l'assemblea, a proposta del gal Autàrit (Autarius), declares la pena de mort per tots els presoners. La sentencia fou executada i entre els morts hi va haver Giscó. En total foren executats 700 presoners. (ca)
- Giscón (Griego: Γισκων) († h. 239 a. C.) es el nombre de varios generales cartagineses de la antigüedad clásica. El más notable de ellos fue el sucesor de Himilcón al mando de la guarnición de la ciudad siciliana de Lilibeo, a finales de la primera guerra púnica. Al finalizar la guerra (241 a. C.), Amílcar llegó a Lilibeo desde Erice al mando de su ejército, acatando la paz a regañadientes. Dejó a Giscón la tarea de enviar las tropas de regreso a África, quien prudentemente las dividió en pequeños destacamentos que debían recibir su salario y ser desmantelados según llegaran. El Consejo de los Cien, en lugar de seguir los planes de Giscón, esperó a que el ejército completo se hallara reunido en las llanuras africanas para pedir a los soldados que perdonaran las deudas y atrasos que Cartago les debía. La consecuencia fue un motín generalizado que condujo a Cartago a la guerra civil conocida como "La Inexpiable". Las tropas amotinadas, que ascendían a 20.000, ocuparon la ciudad de Túnez, a sólo 17 km de Cartago. A ella viajó Giscón, que durante la guerra de Sicilia se había hecho muy popular entre los soldados, con plenos poderes para satisfacer todas sus demandas. Pero esta concesión se produjo muy tarde: los cabecillas de la rebelión, Matón y Spendios, apresaron a Giscón y se apoderaron del dinero y tesoros que este traía consigo. Por entonces los mercenarios habían recibido el apoyo de todos los africanos que se oponían a Cartago, y comenzaron una guerra abierta contra la ciudad. Las victorias de Amílcar Barca y la fama de clemente que tenía con sus prisioneros, sembraron de dudas a los rebeldes. Hacia el año 239 a. C., temerosos de verse privados del apoyo de sus soldados, Spendios y Matón tomaron una determinación: privar a sus hombres de cualquier esperanza de perdón por parte de Amílcar, haciéndoles cómplices de un tremendo crimen. Llamando a sus tropas a asamblea, alarmándolas con rumores de traición e inflamando sus ánimos mediante arengas, les indujeron a decretar que todos los prisioneros cartagineses fueran condenados a muerte, según la propuesta del galo Autarito. La sentencia fue ejecutada inmediatamente, y Giscón fue asesinado junto a sus compañeros de cautiverio, en un número de setecientos. (es)
- Gisco was a Carthaginian general who served during the closing years of the First Punic War (264–241 BC) and took a leading part in the events which sparked the Mercenary War. He was a citizen of the city state of Carthage, which was located in what is now Tunisia. His date of birth and age at death are both unknown, as are his activities prior to his rise to prominence towards the end of the First Punic War. When the Carthaginians conceded defeat in the war in 241 BC, Gisco was commander of the major base of Lilybaeum (modern Marsala) on Sicily, subordinate to Hamilcar Barca, the overall Carthaginian commander on the island. On being ordered to negotiate a peace treaty, Hamilcar retired to Carthage in a rage, leaving Gisco, as the next most senior commander, in charge of negotiations with the Romans. These resulted in the Treaty of Lutatius, which ended the war. By this time the troops whom he had sent from Sicily to Africa to be repatriated were in a mutinous state over a pay dispute, and Gisco, who had a good reputation with them, was hastily recalled to deal with the situation. The discontent seemed to have abated when, for some unknown reason, discipline broke down. Several soldiers insisted that no deal with Carthage was acceptable, a riot broke out and dissenters were stoned to death. Gisco and his staff were taken prisoner and his treasury was seized. He was held prisoner for two years, during which the rebels suffered several defeats. After a large force of rebels deserted to the Carthaginians in 239 BC and were well received, the rebel leaders feared the disintegration of their army; they were aware that such generous terms would not be extended to them personally. To remove the possibility of any goodwill between the sides, they had Gisco and 700 other Carthaginian prisoners tortured to death. (en)
- Giskon (K.a. 239an hila) kartagotar jenerala izan zen, Lehenengo Gerra Punikoaren amaierako urteetan zerbitzatu eta ren gertaeretan parte hartu zuena. Gaur egun Tunisia den Kartago hiri-estatuko herritarra zen. Ezezagunak dira jaiotze data eta heriotza adina. Gerra amaitzean kartagotarrren porrotarekin (K.a. 241), Hamilkar, kartagotar armaderen agintaria zela, Ericetik Lilibeora iritsi zen bakea sinatzeko bere borondatearen aurka. Giskon, bitartean, Siziliako Lilibeoko (Marsala modernoa) base nagusiko komandantea zen. Hamilkar, armadako komandantea Kartagora amorruz erretiratzerakoan, Giskon utzi zuen Siziliako komandante nagusiena gisa erromatarrekin bakea negoziatzeko. Lortutako akordioa deitu zen. Hitzarmenaren ondoren, tropa mertzenarioak Afrikara itzuli behar zituen. Horretarako, zuhurtziaz, destakamendu txikietan banatu ziren, iritsi ahala, soldata jaso eta deseginak izateko. , Giskonen asmoei jarraitu beharrean, armada osoari, Afrikako lautadetan bildu arte, itxaron arazi zion, soldaduei eskatu nahi zielako Kartagok zor zizkien zorrak eta atzerapenak barkatzeko. Horrek matxinada orokor bat sortarazi zuen, azkenean, Kartagon gerra zibila piztu zuena, Ordaindu gabekoa izenekoa. Giskonek, tropen gaineko eragina zuenez Sizilian haien buruzagia izan zelako, Afrikara deitua izan zen matxinada apaltzeko. Baina, ordurako, animoak asaldaturik zeuden, eta matxinatuetako batzuek erabaki zuten ezinezkoa zela Kartagorekin inolako akordiorik lortzea. Istiluak piztean, disidenteak harrika hil zituzten. Honetaz gain, Giskon eta bere laguntzaieak preso hartu zituzten baita zeramaten altxorra bahitu ere. Bi urtez preso egon ziren bitartean, matxinatuek hainbat porrot militar jasan zuten. K.a. 239an, matxinoen indar ugari kartagotarretara desertatu zuen, non harrera ona izan baitzuten. Gauzak honela, matxinoen buruzagiek beldur ziren beren armada desegingo ote zen; jakitun zirelako matxinatutako soldaduekin izandako jokaera eskuzabala ez zitzaiela pertsonalki luzatuko. Horren aurrean eta desertzio gehiago ekiditzeko, Giskon eta beste 700 kartagotar preso heriotzara arte torturatu zituzten. (eu)
- Giscon ou plutôt Gèscon (en grec : Γέσκων) est un général carthaginois, au IIIe siècle av. J.-C. Ce qu'on sait de lui nous vient de l’historien Polybe, dans sa description de la révolte des mercenaires en Sicile. Il a un fils appelé Hasdrubal, envoyé en Espagne pendant la deuxième guerre punique. Il était un général carthaginois, qui se distingua sous les ordres d’Hamilcar Barca pendant la première guerre punique ; il reçut le commandement de Lilybée en Sicile et fut chargé, après la conclusion de la paix en 241, de ramener à Carthage l’armée, qui se composait de mercenaires. Lorsque les mercenaires arrivèrent en Afrique, le gouvernement carthaginois voulut opérer une réduction sur l’arriéré de solde qui leur était dû. Cette mesure provoqua un soulèvement général dans l’armée et amena bientôt une guerre civile, la guerre des Mercenaires, qui fut tellement sanglante qu’elle a reçu le nom d’« inexpiable ». Giscon fut envoyé vers les mercenaires pour négocier avec eux et satisfaire au besoin à leurs demandes ; mais ceux-ci, excités par Mathó et Spendius, montrèrent la plus grande exigence, et, irrités de quelques paroles méprisantes prononcées par le général, ils le chargèrent de fers, le jetèrent en prison, s’emparèrent des sommes qu’il avait apportées et déclarèrent la guerre à Carthage. Pendant deux ans, les révoltés luttèrent contre Hamilcar Barca, qui avait été chargé de les réduire et qui les battit en plusieurs rencontres. Leurs chefs, voulant les empêcher de se soumettre et leur enlever tout espoir de rentrer en grâce, les poussèrent à massacrer tous leurs prisonniers. Le général Giscon, le plus illustre de ces captifs, fut mis à mort avec des raffinements de cruauté. On lui coupa la main ; son corps fut déchiré par les soldats furieux et on l’enfouit tout vivant dans une fosse. Gustave Flaubert, dans son roman Salammbô, a retracé avec beaucoup d’art les principaux épisodes de cette guerre inexpiable, racontée par Polybe. Cette mort se produisit vers 239 avant J.-C. (fr)
|
| rdfs:comment
|
- Giscó (Gisco, Γίσκων) fou un general cartaginès, comandant de la guarnició de Lilibeu cap al final de la Primera Guerra Púnica, lloc en què va succeir a Himilcó. Després de la pau (241 aC) Amílcar Barca va portar les seves forces des de Erix a Lilibeu i li va entregar el comandament a Giscó que les havia de portar a Cartago. Per evitar conflictes els va voler portar a poc a poc per rebre la paga i ser llicenciats, però el senat cartaginès va voler que tots anessin d'una vegada i els va diferir la paga. (ca)
- Gisco was a Carthaginian general who served during the closing years of the First Punic War (264–241 BC) and took a leading part in the events which sparked the Mercenary War. He was a citizen of the city state of Carthage, which was located in what is now Tunisia. His date of birth and age at death are both unknown, as are his activities prior to his rise to prominence towards the end of the First Punic War. (en)
- Giscón (Griego: Γισκων) († h. 239 a. C.) es el nombre de varios generales cartagineses de la antigüedad clásica. El más notable de ellos fue el sucesor de Himilcón al mando de la guarnición de la ciudad siciliana de Lilibeo, a finales de la primera guerra púnica. Al finalizar la guerra (241 a. C.), Amílcar llegó a Lilibeo desde Erice al mando de su ejército, acatando la paz a regañadientes. Dejó a Giscón la tarea de enviar las tropas de regreso a África, quien prudentemente las dividió en pequeños destacamentos que debían recibir su salario y ser desmantelados según llegaran. (es)
- Giskon (K.a. 239an hila) kartagotar jenerala izan zen, Lehenengo Gerra Punikoaren amaierako urteetan zerbitzatu eta ren gertaeretan parte hartu zuena. Gaur egun Tunisia den Kartago hiri-estatuko herritarra zen. Ezezagunak dira jaiotze data eta heriotza adina. , Giskonen asmoei jarraitu beharrean, armada osoari, Afrikako lautadetan bildu arte, itxaron arazi zion, soldaduei eskatu nahi zielako Kartagok zor zizkien zorrak eta atzerapenak barkatzeko. Horrek matxinada orokor bat sortarazi zuen, azkenean, Kartagon gerra zibila piztu zuena, Ordaindu gabekoa izenekoa. (eu)
- Giscon ou plutôt Gèscon (en grec : Γέσκων) est un général carthaginois, au IIIe siècle av. J.-C. Ce qu'on sait de lui nous vient de l’historien Polybe, dans sa description de la révolte des mercenaires en Sicile. Il a un fils appelé Hasdrubal, envoyé en Espagne pendant la deuxième guerre punique. (fr)
|
.jpg?width=300)
.png){kind=link}
.jpg){kind=link}
.png){kind=link}
.jpg){kind=link}