| dbo:abstract
|
- L'escriptura tartèssia, també coneguda com del sud-oest (sud-occidental) de la península Ibèrica i com sud-lusitana, és una escriptura paleohispànica molt similar, tant per la forma dels signes com pel valor que els signes representen, a l'escriptura ibèrica sud-oriental, però a diferència d'aquesta, que expressa llengua ibèrica, l'escriptura tartèssia expressa una llengua que no ha pogut encara ser relacionada amb cap altra. Sobre l'origen de les escriptures paleohispàniques no hi ha consens: per a alguns investigadors, el seu origen està directament i únicament lligat a l'alfabet fenici, mentre que per d'altres, en la seva creació, també hi hauria influït l'alfabet grec. A diferència de les altres escriptures paleohispàniques, aquesta escriptura i la llengua que expressa no tenen una denominació consensuada. La denominació més neutra és la d'escriptura del sud-oest de la península Ibèrica, ja que només fa referència a la localització geogràfica de les inscripcions que usen aquesta escriptura en el quadrant sud-occidental de la península Ibèrica. Però, la denominació més popular és la d'escriptura tartèssia, tot i que no és una denominació precisa, perquè les inscripcions que usen aquesta escriptura només apareixen marginalment en el territori en el qual les fonts clàssiques situen el Regne de Tartessos i, en canvi, es concentren en el territori que les fonts clàssiques atribueixen als conis. Una tercera denominació és escriptura sud-lusitana, que fa referència a la seva posició geogràfica relativa respecte del territori dels lusitans. Llevat de l'alfabet grecoibèric, la resta d'escriptures paleohispàniques comparteixen una característica tipològica distintiva: presenten signes amb valor sil·làbic, per a les oclusives, i signes amb valor alfabètic, per a la resta de consonants i vocals. Des del punt de vista de la classificació dels sistemes d'escriptura, no són ni alfabets ni sil·labaris, sinó un tipus d'escriptura mixta que s'identifica normalment com a semisil·labari. La particularitat de l'escriptura tartèssia és la sistemàtica redundància vocàlica de signes sil·làbics, fenomen que en les altres escriptures paleohispàniques és residual. Alguns investigadors consideren aquesta escriptura com un semisil·labari redundant, mentre que d'altres el consideren un alfabet redundant. El fenomen de la redundància vocàlica de signes sil·làbics va ser descobert per Ulrich Schmoll i permet classificar la major part dels signes d'aquesta escriptura en sil·làbics, vocàlics i consonàntics. Tot i així, el seu desxiframent encara no es pot donar per tancat, ja que no hi ha consens entre els diferents investigadors que han fet propostes concretes. Aquesta escriptura s'escriu majoritàriament de dreta a esquerra i el seu àmbit d'ús és el quadrant sud-occidental de la península Ibèrica: fonamentalment a l'Algarve i al Baix Alentejo i residualment a Andalusia occidental i Extremadura. Pràcticament, l'únic suport sobre el qual apareix són grans lloses de pedra, prop d'un centenar. El tipus de suport i el fet que pràcticament totes han aparegut fora de context impedeix precisar excessivament la seva cronologia, encara que pels escassos exemplars que presenten alguna restricció cronològica, sembla que haurien de ser del s. V aC o anteriors. Tot i així, tradicionalment, se'ls hi atribueix una antiguitat que les podria fer remuntar fins al s. VII aC, hipòtesi que, si es confirmés, la convertiria en l'escriptura paleohispànica més antiga. (ca)
- Jihozápadní paleohispánské písmo nebo jihozápadní písmo, tartézské písmo či jižní lusitánské písmo je písmo používané k zapisování neznámého jazyka, který je obvykle označován jako . Nápisy v něm byly nalezeny především na stélách, a to v jihozápadním cípu Pyrenejského poloostrova, většinou na jihu Portugalska (Algarve a jižní Alentejo), ale také ve Španělsku (v jižní Extremaduře a západní Andalusii). Šestnáct těchto stél je k vidění v Muzeu jihozápadního písma (Museu da Escrita do Sudoeste) v portugalském , kde byla v roce 2008 objevena stéla s celkem 86 znaky (nejdelší dosud nalezený nápis). Písmo patrně vytvořil kmen Kinetů (starými Římany mylně ztotožňovaný s Tartessy, odtud obvyklý název jazyka). Písmo se podobá fénickému, patrně jím bylo ovlivněno, kontakt Féničanů s Kinety je doložen. Na rozdíl od severovýchodního iberského písma není dešifrování jihozápadního písma ještě uzavřeno. Dva hlavní přístupy k dešifrování byly: komparativní (hledání podobných písmen v jihozápadním písmu a ve fénickém a paleoiberských písmech) a interní (hledání aspektů samotného jazyka, jako je frekvence apod.). Pokud se tyto dva přístupy shodují, pak je text považován za rozluštěný, pokud ne, hovoří se o hypotetickém významu. Za relativně rozluštěnou je považována asi dvacítka nápisů, ale nejistota je velká. Problém je, že jazyk, které písmo zpřítomňuje, je neznámý a hlavně je neznámý i jeho původ. Někteří navrhli keltský původ tohoto jazyka (a tedy i Kinetů), ale tato myšlenka není všeobecně přijímána. Pokud by byla hypotéza správná, šlo by o první keltský jazyk, který byl napsán. Jiná hypotéza tvrdí, že zapsaný jazyk je iberský (či obecněji neindoevropský). Kinetové jsou některými historiky považováni též za Ligury. Potíž je, že i původ Ligurů je dosti nejasný, tuší se, že původní (nekeltizovaná) ligurština asi souvisí s moderní katalánštinou a okcitánštinou, ale ani tato stopa s rozluštěním nápisů v jihozápadním paleohispánském písmo nepomohla. Lingvisté nicméně tuší, které znaky považovat za samohlásky, které za souhlásky. a které za slabikové znaky. Ani to, že se zdá velmi pravděpodobný účel nápisů (většina stél byly zřejmě de facto náhrobky), s rozluštěním zatím nepomohla. (cs)
- Bei der so genannten Südwest-Schrift (Escrita do Sudoeste, auch südlusitanische (Escritura sudlusitana), tartessische (Escritura tartésica) oder Algarve-Schrift genannt) handelt es sich um eine althispanischen Schrift mit etwa 2700 Jahre alten Schriftzeugnissen in Andalusien und Portugal. Als Herkunftsort gilt das Städtchen Almodôvar, rund 70 km nördlich von Faro in der Algarve. Zum geringeren Teil stammen die Schriftzeugnisse aus Andalusien. Rund um Almodôvar wurden in den letzten Jahrzehnten über 90 Schieferstelen gefunden. Zumeist enthalten die Stelen nur kurze Texte, andere tragen Abbildungen. Die „Stele von Abóbada“ trägt 60 Zeichen. Den längsten bekannten Text in der Südwest-Sprache lieferte mit 86 Zeichen die jüngste, 2009 gefundene Stele. Almodôvar liegt am Übergang vom Alentejo zur Algarve. Dort ist in der fraglichen Zeit die Anwesenheit von Phöniziern bzw. Karthagern nachzuweisen. Die Stelen, meist Grabsteine, entstanden zwischen dem 7. und 5. Jahrhundert v. Chr. Die Südwest-Schrift entstand unter Einfluss des phönizischen Alphabets (lesbar von rechts nach links) und zeigt formal, aber nicht orthographisch Einflüsse der südiberischen Schrift. Kannte die phönizische Schrift nur Konsonanten, verwendet die Südwest-Schrift auch Vokale. Deshalb gehen Archäologen davon aus, dass weniger die Phönizier als die im Süden der iberischen Halbinsel lebenden Tartesser oder Völker wie die oder die Entwicklung der Schrift prägten. Manche portugiesische Quellen sehen die Südwest-Schrift als identisch mit der tartessischen Schrift an. Ein neues Museum in Almodôvar will die Schriftzeugnisse aus den alten Zeiten zugänglich machen. Das Museu da Escrita de Sudoeste präsentiert 16 der in der Umgebung von Almodôvar gefundenen Stelen, ergänzt um einige auswärtige Funde. (de)
- L'écriture du sud-ouest , aussi connue comme Tartessien ou Sud Lusitanien, est une écriture paléo-hispanique utilisée pour écrire une langue inconnue, généralement identifiée comme celle des Tartessiens. Les inscriptions du Sud-ouest ont été trouvées principalement dans le quart sud-ouest de la Péninsule Ibérique, dans le sud du Portugal (Algarve et le sud de l'Alentejo), mais aussi en Espagne, dans le sud de l'Estrémadure et de l'ouest de l'Andalousie. (fr)
- La escritura tartésica (también conocida como) del sudoeste (sudoccidental) de la península ibérica y como sudlusitana) es una escritura paleohispánica no descifrada muy similar, tanto por la forma de los signos como por el valor que los signos representan, a la escritura ibérica suroriental, pero a diferencia de ésta, que expresa lengua ibérica, la escritura tartésica expresa una lengua que no ha podido aún ser relacionada con ninguna otra. Sobre el origen de las escrituras paleohispánicas no hay consenso: para algunos investigadores su origen está directa y únicamente vinculado al alfabeto fenicio, mientras que para otros en su creación también habría influido el alfabeto griego. A diferencia de las otras escrituras paleohispánicas, esta escritura y la lengua que expresa no tienen una denominación consensuada. La denominación más neutra es la de escritura del sudoeste de la península ibérica, puesto que solo hace referencia a la localización geográfica de las inscripciones que usan esta escritura en el cuadrante sudoccidental de la península ibérica. Pero la denominación más popular es la de escritura tartésica, aunque no es una denominación precisa, puesto que las inscripciones que usan esta escritura solo aparecen marginalmente en el territorio en el que las fuentes clásicas sitúan el reino de Tartessos y en cambio se concentran en el territorio que las fuentes clásicas atribuyen a los Conios. Una tercera denominación es escritura sudlusitana, que hace referencia a su posición geográfica relativa respecto del territorio de los lusitanos. Con la excepción del alfabeto greco-ibérico, el resto de escrituras paleohispánicas comparten una característica tipológica distintiva: presentan signos con valor silábico para las oclusivas y signos con valor alfabético para el resto de consonantes y vocales. Desde el punto de vista de la clasificación de los sistemas de escritura no son alfabetos ni silabarios, sino escrituras mixtas que se identifican normalmente como semisilabarios. La particularidad de la escritura tartesia es la sistemática redundancia vocálica de los signos silábicos, fenómeno que en las otras escrituras paleohispánicas es residual. Algunos investigadores consideran esta escritura como un semisilabario redundante, mientras que otros las consideran un alfabeto redundante. El fenómeno de la redundancia vocálica de los signos silábicos fue descubierto por y permite clasificar la mayor parte de los signos de esta escritura en silábicos, vocálicos y consonánticos. Aun así, su desciframiento aún no se puede dar por cerrado, puesto que no hay consenso entre los diferentes investigadores que han hecho propuestas concretas. Esta escritura se escribe muy mayoritariamente de derecha a izquierda y su ámbito de uso es el cuadrante sudoccidental de la península ibérica: fundamentalmente en el Algarve y en el Bajo Alentejo y residualmente en Andalucía occidental y Extremadura. Prácticamente el único soporte sobre el que aparece son grandes losas de piedra, cerca de un centenar. El tipo de soporte y el hecho que prácticamente todas han aparecido fuera de contexto, impide precisar excesivamente su cronología, aunque por los escasos ejemplares que presentan alguna restricción cronológica parece que deberían de ser del s. V a. C. o anteriores. Aun así, tradicionalmente se les atribuye una antigüedad que las podría hacer remontar hasta el s. VII a. C., hipótesis que de confirmarse la convertiría en la escritura paleohispánica más antigua. (es)
- The Southwest Script or Southwestern Script, also known as Tartessian or South Lusitanian, is a Paleohispanic script used to write an unknown language usually identified as Tartessian. Southwest inscriptions have been found mainly in the southwestern quadrant of the Iberian Peninsula, mostly in the south of Portugal (Algarve and southern Alentejo), but also in Spain (in southern Extremadura and western Andalucia). (en)
- A Escrita do Sudoeste ou Sul- Ocidental, também chamada Tartessiana ou Sul Lusitana, é uma das Escritas paleohispânicas e foi usada para escrever a já extinta língua tartessiana. Inscrições em línguas do sudoeste foram encontradas principalmente no quadrante sudoeste da Península Ibérica, no sul de Portugal, Algarve e sul do Alentejo, e ainda na Espanha, no sul da Estremadura e oeste da Andaluzia. (pt)
|
| rdfs:comment
|
- L'écriture du sud-ouest , aussi connue comme Tartessien ou Sud Lusitanien, est une écriture paléo-hispanique utilisée pour écrire une langue inconnue, généralement identifiée comme celle des Tartessiens. Les inscriptions du Sud-ouest ont été trouvées principalement dans le quart sud-ouest de la Péninsule Ibérique, dans le sud du Portugal (Algarve et le sud de l'Alentejo), mais aussi en Espagne, dans le sud de l'Estrémadure et de l'ouest de l'Andalousie. (fr)
- The Southwest Script or Southwestern Script, also known as Tartessian or South Lusitanian, is a Paleohispanic script used to write an unknown language usually identified as Tartessian. Southwest inscriptions have been found mainly in the southwestern quadrant of the Iberian Peninsula, mostly in the south of Portugal (Algarve and southern Alentejo), but also in Spain (in southern Extremadura and western Andalucia). (en)
- A Escrita do Sudoeste ou Sul- Ocidental, também chamada Tartessiana ou Sul Lusitana, é uma das Escritas paleohispânicas e foi usada para escrever a já extinta língua tartessiana. Inscrições em línguas do sudoeste foram encontradas principalmente no quadrante sudoeste da Península Ibérica, no sul de Portugal, Algarve e sul do Alentejo, e ainda na Espanha, no sul da Estremadura e oeste da Andaluzia. (pt)
- L'escriptura tartèssia, també coneguda com del sud-oest (sud-occidental) de la península Ibèrica i com sud-lusitana, és una escriptura paleohispànica molt similar, tant per la forma dels signes com pel valor que els signes representen, a l'escriptura ibèrica sud-oriental, però a diferència d'aquesta, que expressa llengua ibèrica, l'escriptura tartèssia expressa una llengua que no ha pogut encara ser relacionada amb cap altra. Sobre l'origen de les escriptures paleohispàniques no hi ha consens: per a alguns investigadors, el seu origen està directament i únicament lligat a l'alfabet fenici, mentre que per d'altres, en la seva creació, també hi hauria influït l'alfabet grec. (ca)
- Jihozápadní paleohispánské písmo nebo jihozápadní písmo, tartézské písmo či jižní lusitánské písmo je písmo používané k zapisování neznámého jazyka, který je obvykle označován jako . Nápisy v něm byly nalezeny především na stélách, a to v jihozápadním cípu Pyrenejského poloostrova, většinou na jihu Portugalska (Algarve a jižní Alentejo), ale také ve Španělsku (v jižní Extremaduře a západní Andalusii). Šestnáct těchto stél je k vidění v Muzeu jihozápadního písma (Museu da Escrita do Sudoeste) v portugalském , kde byla v roce 2008 objevena stéla s celkem 86 znaky (nejdelší dosud nalezený nápis). Písmo patrně vytvořil kmen Kinetů (starými Římany mylně ztotožňovaný s Tartessy, odtud obvyklý název jazyka). Písmo se podobá fénickému, patrně jím bylo ovlivněno, kontakt Féničanů s Kinety je dolože (cs)
- Bei der so genannten Südwest-Schrift (Escrita do Sudoeste, auch südlusitanische (Escritura sudlusitana), tartessische (Escritura tartésica) oder Algarve-Schrift genannt) handelt es sich um eine althispanischen Schrift mit etwa 2700 Jahre alten Schriftzeugnissen in Andalusien und Portugal. Als Herkunftsort gilt das Städtchen Almodôvar, rund 70 km nördlich von Faro in der Algarve. Zum geringeren Teil stammen die Schriftzeugnisse aus Andalusien. (de)
- La escritura tartésica (también conocida como) del sudoeste (sudoccidental) de la península ibérica y como sudlusitana) es una escritura paleohispánica no descifrada muy similar, tanto por la forma de los signos como por el valor que los signos representan, a la escritura ibérica suroriental, pero a diferencia de ésta, que expresa lengua ibérica, la escritura tartésica expresa una lengua que no ha podido aún ser relacionada con ninguna otra. Sobre el origen de las escrituras paleohispánicas no hay consenso: para algunos investigadores su origen está directa y únicamente vinculado al alfabeto fenicio, mientras que para otros en su creación también habría influido el alfabeto griego. (es)
|
.jpg){kind=link}
.png){kind=link}
.png){kind=link}
.jpg){kind=link}