| dbo:abstract
|
- L'escriptura ibèrica sud-oriental (també coneguda com a meridional) és una escriptura paleohispànica molt similar, tant per la forma dels signes com pel valor que els signes representen, a l'escriptura tartèssia que en podria ser l'antecedent. Les inscripcions que usen l'escriptura ibèrica sud-oriental expressen llengua ibèrica com també ho fan les inscripcions que usen l'escriptura ibèrica nord-oriental, però el valor de la majoria de signes d'aquestes escriptures no coincideix en absolut, tot i que el repertori de signes és similar. Sobre l'origen de les escriptures paleohispàniques no hi ha consens: per alguns investigadors el seu origen està directa i únicament lligat a l'alfabet fenici, mentre que per d'altres en la seva creació també hi hauria influït l'alfabet grec. Com la resta d'escriptures paleohispàniques, aquesta escriptura presenta alhora signes amb valor sil·làbic, per les oclusives, i signes amb valor alfabètic, per la resta de consonants i vocals. Des del punt de vista de la classificació dels sistemes d'escriptura no és ni un alfabet ni un sil·labari, sinó una escriptura mixta que s'identifica normalment com a semisil·labari. A diferència de les inscripcions en escriptura tartèssia, les inscripcions en escriptura sud-oriental no presenten el fenomen de la redundància vocàlica del signes sil·làbics. El seu desxiframent encara no es pot donar per tancat, atès que encara hi ha signes sobre els que no hi ha consens entre els diferents investigadors que han fet propostes concretes. L'opinió general considera que l'escriptura ibèrica sud-oriental, a diferència de l'escriptura ibèrica nord-oriental, no diferencia les oclusives sordes de les sonores, però un estudi recent (Ferrer i Jané 2010) defensa l'existència d'un sistema dual també en l'escriptura ibèrica sud-oriental que afectaria no només a les oclusives sinó també a altres sons nasals, vibrants i nasals. L'escriptura ibèrica sud-oriental s'escriu molt majoritàriament de dreta a esquerra i el seu àmbit d'ús és el quadrant sud-oriental de la península Ibèrica: Andalusia oriental, Múrcia, Albacete, Alacant i extrem sud de València. Les inscripcions sud-orientals apareixen sobre suports molt variats (monedes de plata i bronze, vaixella de plata i ceràmica, plaquetes de plom, pedres, etc.), però no superen el mig centenar, entre les més destacades es troben el plom de Gador (Almeria) i el plom de La Bastida de les Alcusses (Moixent, València). Els contextos arqueològics més antics de les inscripcions que usen aquesta escriptura són del s. IV aC, mentre que els més moderns són de s. II aC. (ca)
- Die Südostiberische Schrift (oder Südiberische) ist eine von mehreren eng miteinander verwandten Silbenschriften der althispanischen Schriften, die vor und zu Beginn der römischen Herrschaft auf der iberischen Halbinsel benutzt wurden. Ob sie direkt oder auf dem Umweg über griechische Buchstaben auf phönizische Vorbilder zurückgehen ist unklar. Die Südostiberische Schrift wurde im 5. bis 1. vorchristlichen Jahrhundert im Südosten der iberischen Halbinsel zur Aufzeichnung der Sprache der Iberer benutzt. Die Südostiberischen Schrift hat große Ähnlichkeit zur südlusitanischen Schrift und ist erst unvollständig erforscht. Die Zeichen stellen teils offene Silben aus Verschlusslaut und Vokal dar, teils Einzellaute. Die Schrift wurde ganz überwiegend von rechts nach links geschrieben. (de)
- L'écriture ibérique sud-orientale (ou méridionale) est une écriture paléo-hispanique très similaire, tant par l’aspect des signes que par sa valeur à l'écriture du Sud-Ouest, qui représente une langue inconnue, mais comme l'écriture ibérique nord-orientale, représente une langue ibère. (fr)
- La escritura ibérica suroriental (también conocida como meridional) es una escritura paleohispánica muy similar, tanto por la forma de los signos como por el valor que los signos representan, a la escritura tartésica que podría ser su antecedente. Las inscripciones que usan la escritura ibérica suroriental expresan lengua ibérica como también lo hacen las inscripciones que usan la escritura ibérica nororiental, pero el valor de la mayoría de signos de estas escrituras no coincide en absoluto, aunque el repertorio de signos es similar. Sobre el origen de las escrituras paleohispánicas no hay consenso: para algunos investigadores su origen esta directa y únicamente vinculado al alfabeto fenicio, mientras que para otros en su creación también habría influido el alfabeto griego. Como el resto de escrituras paleohispánicas, esta escritura presenta signos con valor silábico, para las oclusivas, y signos con valor alfabético, para el resto de consonantes y vocales. Desde el punto de vista de la clasificación de los sistemas de escritura no es ni un alfabeto ni un silabario, sino una que se identifica normalmente como semisilabario. A diferencia de las inscripciones en escritura tartésica, las inscripciones en escritura suroriental no presentan el fenómeno de la redundancia vocálica de los signos silábicos. Su desciframiento aún no se puede dar por cerrado, puesto que aun hay signos sobre los que no hay consenso entre los diferentes investigadores que han hecho propuestas concretas. La opinión general considera que la escritura ibérica suroriental, a diferencia de la escritura ibérica nororiental, no diferencia las oclusivas sordas de las sonoras, no obstante un estudio reciente (Ferrer i Jané 2010) defiende la existencia de un sistema dual también en la escritura ibérica suroriental que afectaría no sólo a las oclusivas sino también a otros sonidos nasales, vibrantes y nasales. La escritura ibérica suroriental se escribe muy mayoritariamente de derecha a izquierda y su ámbito de uso es el cuadrante suroriental de la península ibérica: Andalucía Oriental, Murcia, Albacete, Alicante y Valencia. Las inscripciones surorientales aparecen sobre soportes muy variados (monedas de plata y bronce, vajilla de plata y cerámica, plaquitas de plomo, piedras, etc.), pero no superan el medio centenar, entre las más destacadas se encuentran el plomo de Gádor (Almería), el plomo de La Bastida de les Alcusas (Mogente, Valencia) y, especialmente, las inscripciones votivas del tesoro de Abengibre. Los contextos arqueológicos más antiguos de las inscripciones que usan esta escritura son del s. IV a. C., mientras que los más modernos son de s. II a. C. (es)
- The southeastern Iberian script, also known as Meridional Iberian, was one of the means of written expression of the Iberian language, which was written mainly in the northeastern Iberian script and residually by the Greco-Iberian alphabet. About the relation between northeastern Iberian and southeastern Iberian scripts, it is necessary to point out that they are two different scripts with different values for the same signs; however it is clear that they had a common origin and the most accepted hypothesis is that northeastern Iberian script derives from southeastern Iberian script. In fact, the southeastern Iberian script is very similar, both considering the shape of the signs or their values, to the Southwestern script used to represent an unknown language usually named Tartessian. The main difference is that southeastern Iberian script does not show the vocalic redundancy of the syllabic signs. Unlike the northeastern Iberian script the decipherment of the southeastern Iberian script is not yet complete, because there are a significant number of signs on which scholars have not yet reached a consensus. Although it is believed that the southeastern Iberian script does not show any system to differentiate between voiced and unvoiced occlusives, unlike the northeastern Iberian script, a recent paper (Ferrer i Jané 2010) defends the existence of a dual system also in the southeastern Iberian script. (en)
- Aksara Iberia Tenggara adalah salah satu cara untuk menulis bahasa Iberia. Aksara ini memiliki hubungan kekerabatan dengan aksara Iberia Timur Laut, tetapi walaupun keduanya memiliki simbol yang sama, maknanya tetap berbeda. Meskipun begitu, kemungkinan kedua aksara ini memiliki asal usul yang sama, dan kemungkinan aksara Iberia Timur Laut bermula dari aksara Iberia Tenggara. Aksara Iberia Tenggara malah sangat mirip dengan yang digunakan untuk menulis bahasa Tartessia yang tidak jelas asal usulnya. Tidak seperti aksara Iberia Timur Laut, aksara Iberia Tenggara belum selesai diurai karena ada banyak lambang yang belum disepakati maknanya oleh para ahli. Sebagai contoh, walaupun kemungkinan aksara Iberia Tenggara tidak membedakan antara bersuara dan nirsuara (tidak seperti aksara Iberia Timur Laut), artikel yang diterbitkan oleh Ferrer i Jané (2010) menyatakan bahwa terdapat sistem semacam itu dalam aksara Iberia Tenggara. (in)
- La scrittura iberica sudorientale (o meridionale) è una scrittura paleo-ispanica, molto simile a quella del sud-ovest mediante la quale si esprimeva la lingua tartessica. A differenza di quest'ultima, le iscrizioni che usano tale tipo di scrittura sono in lingua iberica (al pari di quanto avviene per la scrittura iberica nordorientale). Anche il sistema grafico iberico sudorientale, come i restanti sistemi grafici paleo-ispanici, si compone di segni che rappresentano vocali, consonanti e suoni sillabici. Tale tipo di scrittura si estese fra il IV e il III secolo a.C. nel Sud-Est della penisola iberica e più particolarmente nell'Andalusia orientale, in parte della regione murciana, e in alcune zone delle attuali province di Albacete, Alicante e Valencia). Non ha avuto, a giudicare dall'esiguità dei ritrovamenti, né l'importanza né la diffusione capillare della scrittura iberica nordorientale. Quest'ultima, a partire dalla fine del III secolo a.C., finì col sostituire quasi interamente il sistema grafico iberico sudorientale. (it)
- A escrita ibérica meridional, também conhecida como suroriental, é uma escrita paleohispânica muito similar à escrita do sudoeste, mas esta expressa língua tartéssica e a escrita ibérica meridional expressa , como a escrita ibérica nororiental e o alfabeto greco-ibérico. Como a maior parte das outras escritas paleohispânicas, à excepção do alfabeto greco-ibérico, esta escrita presenta signos que representam consoantes e vogais, como os alfabetos, e signos que representam sílabas, como os silabários. A sua utilização é conhecida entre os séculos IV e II a.C. no sudeste da Península ibérica (Andaluzia oriental, Murcia, Albacete, Alicante e Valencia). Os seus textos apresentam-se quase sempre da direita para esquerda. (pt)
|
| rdfs:comment
|
- Die Südostiberische Schrift (oder Südiberische) ist eine von mehreren eng miteinander verwandten Silbenschriften der althispanischen Schriften, die vor und zu Beginn der römischen Herrschaft auf der iberischen Halbinsel benutzt wurden. Ob sie direkt oder auf dem Umweg über griechische Buchstaben auf phönizische Vorbilder zurückgehen ist unklar. Die Südostiberische Schrift wurde im 5. bis 1. vorchristlichen Jahrhundert im Südosten der iberischen Halbinsel zur Aufzeichnung der Sprache der Iberer benutzt. Die Südostiberischen Schrift hat große Ähnlichkeit zur südlusitanischen Schrift und ist erst unvollständig erforscht. Die Zeichen stellen teils offene Silben aus Verschlusslaut und Vokal dar, teils Einzellaute. Die Schrift wurde ganz überwiegend von rechts nach links geschrieben. (de)
- L'écriture ibérique sud-orientale (ou méridionale) est une écriture paléo-hispanique très similaire, tant par l’aspect des signes que par sa valeur à l'écriture du Sud-Ouest, qui représente une langue inconnue, mais comme l'écriture ibérique nord-orientale, représente une langue ibère. (fr)
- A escrita ibérica meridional, também conhecida como suroriental, é uma escrita paleohispânica muito similar à escrita do sudoeste, mas esta expressa língua tartéssica e a escrita ibérica meridional expressa , como a escrita ibérica nororiental e o alfabeto greco-ibérico. Como a maior parte das outras escritas paleohispânicas, à excepção do alfabeto greco-ibérico, esta escrita presenta signos que representam consoantes e vogais, como os alfabetos, e signos que representam sílabas, como os silabários. A sua utilização é conhecida entre os séculos IV e II a.C. no sudeste da Península ibérica (Andaluzia oriental, Murcia, Albacete, Alicante e Valencia). Os seus textos apresentam-se quase sempre da direita para esquerda. (pt)
- L'escriptura ibèrica sud-oriental (també coneguda com a meridional) és una escriptura paleohispànica molt similar, tant per la forma dels signes com pel valor que els signes representen, a l'escriptura tartèssia que en podria ser l'antecedent. Les inscripcions que usen l'escriptura ibèrica sud-oriental expressen llengua ibèrica com també ho fan les inscripcions que usen l'escriptura ibèrica nord-oriental, però el valor de la majoria de signes d'aquestes escriptures no coincideix en absolut, tot i que el repertori de signes és similar. Sobre l'origen de les escriptures paleohispàniques no hi ha consens: per alguns investigadors el seu origen està directa i únicament lligat a l'alfabet fenici, mentre que per d'altres en la seva creació també hi hauria influït l'alfabet grec. (ca)
- La escritura ibérica suroriental (también conocida como meridional) es una escritura paleohispánica muy similar, tanto por la forma de los signos como por el valor que los signos representan, a la escritura tartésica que podría ser su antecedente. Las inscripciones que usan la escritura ibérica suroriental expresan lengua ibérica como también lo hacen las inscripciones que usan la escritura ibérica nororiental, pero el valor de la mayoría de signos de estas escrituras no coincide en absoluto, aunque el repertorio de signos es similar. Sobre el origen de las escrituras paleohispánicas no hay consenso: para algunos investigadores su origen esta directa y únicamente vinculado al alfabeto fenicio, mientras que para otros en su creación también habría influido el alfabeto griego. (es)
- Aksara Iberia Tenggara adalah salah satu cara untuk menulis bahasa Iberia. Aksara ini memiliki hubungan kekerabatan dengan aksara Iberia Timur Laut, tetapi walaupun keduanya memiliki simbol yang sama, maknanya tetap berbeda. Meskipun begitu, kemungkinan kedua aksara ini memiliki asal usul yang sama, dan kemungkinan aksara Iberia Timur Laut bermula dari aksara Iberia Tenggara. Aksara Iberia Tenggara malah sangat mirip dengan yang digunakan untuk menulis bahasa Tartessia yang tidak jelas asal usulnya. (in)
- The southeastern Iberian script, also known as Meridional Iberian, was one of the means of written expression of the Iberian language, which was written mainly in the northeastern Iberian script and residually by the Greco-Iberian alphabet. About the relation between northeastern Iberian and southeastern Iberian scripts, it is necessary to point out that they are two different scripts with different values for the same signs; however it is clear that they had a common origin and the most accepted hypothesis is that northeastern Iberian script derives from southeastern Iberian script. In fact, the southeastern Iberian script is very similar, both considering the shape of the signs or their values, to the Southwestern script used to represent an unknown language usually named Tartessian. The (en)
- La scrittura iberica sudorientale (o meridionale) è una scrittura paleo-ispanica, molto simile a quella del sud-ovest mediante la quale si esprimeva la lingua tartessica. A differenza di quest'ultima, le iscrizioni che usano tale tipo di scrittura sono in lingua iberica (al pari di quanto avviene per la scrittura iberica nordorientale). Anche il sistema grafico iberico sudorientale, come i restanti sistemi grafici paleo-ispanici, si compone di segni che rappresentano vocali, consonanti e suoni sillabici. Tale tipo di scrittura si estese fra il IV e il III secolo a.C. nel Sud-Est della penisola iberica e più particolarmente nell'Andalusia orientale, in parte della regione murciana, e in alcune zone delle attuali province di Albacete, Alicante e Valencia). Non ha avuto, a giudicare dall'esig (it)
|
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}