| dbo:abstract
|
- L'esquizoanàlisi és un dels termes essencials en la filosofia de Gilles Deleuze i Félix Guattari. El concepte apareix per primer cop en l'obra Anti-Èdip de 1972, i és desenvolupat en la continuació d'aquest llibre, Mil altiplans. Juntament, aquests dos llibres formen l'obra Capitalisme et schizophrénie («Capitalisme i esquizofrènia»). La definicició d'esquizoanàlisi evoluciona i canvia en el pensament d'ambdós autors, i individualment en l'obra psicoanalítica de Guattari. Es tracta d'una teoria alternativa i oposada a la psicoanàlisi tradicional. Van desenvolupar aquesta forma d'anàlisi va ser durant un llarg període com a resposta a les deficiències que trobaven en l'anàlisi tradicional en l'obra de Sigmund Freud. No accepten l'ús de l'anomenat complex d'Èdip com a base de l'anàlisi ni el rol autoritari del psicoanalista en relació amb el pacient. En segon lloc, ataca que redueix la libido a familiaristes, fins i tot sota les formes encobertes i generalitzades de l'estructuralisme o del simbolisme. L'escola esquizoanalítica assenyala dos defectes de la psicoanàlisi: la seva incapacitat d'arribar a les «màquines de desig» perquè s'encalla en les figures o estructures edípiques, i perquè és incapaç d'arribar a les catexis socials de la libido, perquè s'acontenta amb les catexis familiaristes. Guattari s'interessà en la idea d'una pràctica que pogués derivar de sistemes donats d'enunciació i estructures subjectives preexistents, nous «agenciaments d'enunciació» capaços de forjar noves coordenades d'anàlisi i crear proposicions i representacions inaudites. En Caosmosi, Guattari explica que «més que moure's en direcció a modificacions reduccionistes que simplifiquin el complex», l'esquizoanàlisi «treballa per incrementar la seva complexitat, el seu enriquiment processual, i la consistència de les línies virtuals de bifurcació i diferenciació, és a dir, per la seva heterogeneïtat ontològica." (ca)
- Schizoanalyse ist ein kritischer Gegenentwurf zur Psychoanalyse. Die Schizoanalyse wurde von Gilles Deleuze und Félix Guattari in ihrem gemeinsam verfassten Werk Anti-Ödipus. Kapitalismus und Schizophrenie (französisch Capitalisme et schizophrénie. L'anti-Œdipe) (1972/1980) entwickelt. (de)
- Esquizoanálisis es una teoría alternativa del psicoanálisis y a la vez contrapuesta a este. Lo ataca en dos puntos principales que conciernen tanto a su teoría como a su práctica: su culto a Edipo y su reducción de la libido a catexis familiaristas, incluso bajo las formas encubiertas y generalizadas del estructuralismo o del simbolismo.Esta escuela señala dos escollos principales con los que tropieza el psicoanálisis: es incapaz de llegar a las máquinas deseantes de cualquiera porque se mantiene en las figuras o estructuras edípicas; y es incapaz de llegar a las catexis sociales de la libido porque se queda en las catexis familiaristas. El término fue introducido por Gilles Deleuze y Félix Guattari y es desarrollado principalmente en su libro Capitalismo y esquizofrenia. Según sus autores, el esquizoanálisis tendría su punto ideal de aplicación en los grupos, y especialmente en los grupos militantes: es en ellos en donde se dispone de modo más inmediato de un material ajeno a la familia, donde aparece el funcionamiento a veces contradictorio de las catexis. (es)
- Schizoanalysis (or ecosophy, pragmatics, micropolitics, rhizomatics, or nomadology) (French: schizoanalyse; schizo- from Greek σχίζειν skhizein, meaning "to split") is a set of theories and techniques developed by philosopher Gilles Deleuze and psychoanalyst Félix Guattari, first expounded in their book Anti-Oedipus (1972) and continued in their follow-up work, A Thousand Plateaus (1980). (en)
- A esquizoanálise é um campo de práticas e saberes inaugurado pela obra conjunta do filósofo Gilles Deleuze com o psicanalista Félix Guattari e foi formulada pela primeira vez no livro O Anti-Édipo. Esta obra inaugural consiste em uma crítica contundente à concepção psicanalítica do desejo que, segundo os dois autores, estaria atrelada à falta e à castração. A crítica da esquizoanálise, assim, emerge como um questionamento ativo de duas linhas gerais de reflexão que estariam por se esgotar, a primeira seria a vertente estruturalista que, fixando-se no âmbito do simbólico, estaria promovendo o despotismo do significante, e a segunda seria a forma de pensamento ancorada na representação e na identidade, da qual se deveria libertar estabelecendo a primazia ontológica da diferença. A esquizoanálise consiste, assim, em um campo pós-estrutural que articula conhecimentos de diversas disciplinas, como a , , , , , e . A crítica esquizoanalítica à representação e à identidade possui íntima relação com a pragmática, no sentido em que a preocupação do pensamento se desloca de uma ontologia dedicada a pensar uma suposta essência das coisas para os questionamentos sobre os seus processos de diferenciação, ou seja, grosso modo, dedica-se a pensar o funcionamento, mais do que a identidade. Estes fluxos de diferenciação, por sua vez, podem ser de diversos tipos: semióticos, linguísticos, corpóreos, assignificantes, etc, de onde advém as frequentes articulações entre os diversos campos do saber. A esquizoanálise, assim, apesar das suas diversas articulações, não deve ser erroneamente conceituada como um campo meramente poético ou mesmo ideológico, dado que o primado da sua teoria é a de, agenciada ao mundo, produzir efeitos. A crítica esquizoanalítica à psicanálise se pauta profundamente em um debate entre materialismo e idealismo, compreendendo a psicanálise como um campo centrado nos conceitos de falta e de transcendência, opondo a ele os conceitos de excesso e de imanência. Parte importante dessas críticas, assim, referem-se à concepção freudiana de inconsicente, segundo os autores, representacional e teatral, a que se deveria opor uma concepção produtiva, marcada por fluxos e intensidades. Neste sentido, estabelece-se uma crítica ao excesso de importância dado pela psicanálise da época ao Complexo de Édipo, e o lugar das teorias triangulares de subjetivação centradas na família é exposto, sendo proposto em seu lugar um processo histórico-mundial. A tentativa de inauguração de uma psicologia materialista por parte dos autores traz consigo, assim, a ideia de máquina no lugar do teatro e um campo histórico, econômico e desejante que investe o campo social sem, necessariamente, uma mediação familiar ou familista. Atualmente, a esquizoanálise tem-se difundido como campo autônomo à psicanálise, influenciando áreas tão diversas quanto a psicologia, a atropologia, o teatro e a literatura muito embora existam importantes aproximações entre ela e a psicanálise contemporânea, em parte por conta de novas leituras das obras tardias do psicanalista francês Jaques Lacan. Assumindo positivamente os questionamentos à psicanálise, a clínica da perspectiva esquizoanalítica é um processo de análise dos modos de subjetivação de sujeitos e grupos em suas relações com as instituições e com o mundo. Uma clínica construtivista que tensiona as explorações sociais e afetivas operando na ordem das micropolíticas, desconstruindo modelos de representação e ativando as potências revolucionárias do desejo. Essa clínica das diferenças contribui para a prática terapêutica com seus dispositivos de problematizações frente a discursos e saberes/fazeres. Para esta abordagem o sujeito deve estar além de seus diagnósticos que, por vezes, podem impedi-lo de usufruir plenamente de suas potências, pois os cristalizam a identidades pouco maleáveis. Ainda possibilita olhares e ações mais da ordem da experimentação do que da interpretação, fundamentada em outros modos de singularização. Desse modo, a esquizoanálise também fornece ferramentas conceituais que podem ser acionadas por todos profissionais da saúde, teóricos em geral e psicólogos de diversas áreas, em uma concepção que visa a ética nas relações e deseja construir novos processos terapêuticos. (pt)
- Schizoanaliza (fr. schizoanalyse) – termin wprowadzony w 1972 roku przez filozofa Gilles'a Deleuze i psychoterapeutę Felixa Guattariego w ich książce (Anty-Edyp), jednym z dwóch tomów noszących "duży" tytuł Capitalisme et schizophrénie. Pojęcie to wpisuje się w nurt i jest szczególnym przypadkiem w teorii systemowej. Formowanie pojęcia było kontynuowane w drugim tomie książki . Schizoanaliza kształtowana była przez obu autorów i indywidualnie w pracach Guattariego, np. w książce Chaosmose (1992). (pl)
- Schizoanalys är en grupp teorier inom antipsykiatrirörelsen som utvecklades av filosofen Gilles Deleuze och psykoanalytikern Félix Guattari som alternativ till psykoanalysen. Schizoanalysen ser psyket som ett kollektiv av små begärande enheter; dess uppgift är att förstöra jaget för att skapa större möjlighet för psykisk mångfald samt undersöka hur begäret förtrycks och hur psykets delar samspelar med varandra och samhället. Deleuze och Guattari anklagar psykoanalysen för att repressivt reducera det omedvetna till något som neurotiskt begär genom en tro på familjefigurer och brister.. De föreslår istället schizofreni som modell som de menar genomtränger samhällets gränser och låter oss komma i kontakt med våra verkliga begär. (sv)
- Шизоаналіз — напрям у філософії і одночасно в психіатрії, свідомо протиставляє себе психоаналізу і виростає на базі його критики. Розроблений Жілем Дельозом і Феліксом Ґваттарі в їх двотомній праці «Анти-Едіп» і «Тисяча плато. Капіталізм і шизофренія». Основна ідея шизоаналіза полягає в тому, що наше психічне, несвідоме функціонує за аналогією з виробництвом, у якого є інвестиції, машини виробництва (машини бажання), власне виробництво, відтворення та все з ними пов'язане. (uk)
- Шизоанализ — направление в философии и одновременно в психиатрии, сознательно противопоставляющее себя психоанализу и вырастающее на базе его критики. Разработан Жилем Делёзом и Феликсом Гваттари в их двухтомной работе «Анти-Эдип» и Тысяча плато. Основная идея шизоанализа состоит в том, что наше психическое бессознательное функционирует по аналогии с производством, у которого есть инвестиции, машины производства, собственно производство, воспроизводство и все с ними связанное. Этой аналогии с производством шизоанализ обязан марксизму. В этом смысле психическое поле смыкается с социальным полем — везде действуют машины желания. Критика психоанализа идет по двум направлениям. Во-первых, против редукции всех возможных способов производства желания к одной семейной «трагедии» — Эдипову комплексу. Жизнь многообразнее — на почве психики разыгрываются все трагедии мира, а не только трагедия Эдипа. Нельзя либидо сводить лишь к семейным инвестициям, тем самым репрессируя инвестиции социального поля. Фактически, как утверждает шизоанализ, психоанализ есть некоторая репрессия по отношению к желанию, которое сводится только к одному сценарию — «грязной семейной истории», тем самым не достигая уровня социальных инвестиций либидо. Это выражается, в частности, в том, что психоанализ понимает только невротика, но не психотика и шизофреника. Во-вторых, против персонификации (Сверх-Я, Я, Оно, танатос), театрализации машин желания. Шизоанализ противопоставляет себя любым формам редукции, ограничения, приближения к паранойяльному полюсу субъективации. Свою психиатрическую и психоаналитическую практику Феликс Гваттари определяет словом трансверсальность, подразумевающим пересечение и даже наложение различных форм знания и различных полей становления субъективности. Философской основой позиции шизоанализа, кроме марксизма, является постмодернизм, исходящий из первичности различия, не сводимого к различию видов внутри рода. Это различие на уровне желания есть некоторый материальный процесс внутри тела (тела без органов) и только во вторичном смысле — его истолкование, представление, осознание. В этом смысле шизоанализ есть материалистическая психиатрия, которая сводит желание к производству. Психоанализ же показывает себя как идеализм в области теории и практики, поскольку сводит телесное производство к системе так называемых бессознательных представлений и к соответствующим формам причинности, выражения и понимания. Психоанализ вообще ошибочно исходит из того, что все можно осознать, более того, что всякая психика, бессознательное может быть описана во всеобщих категориях и может быть выстроена его простая теория, применимая ко всем. Психоанализ ставит субъект и сознание на вершину пирамиды субъективности, принимая даже романтическую позицию — осознание лечит. В протиположность этому, шизоанализ рассматривает субъекта, сознание только как одну из машин внутри тела. Это опять же идёт в русле идей постмодернизма. Осознание не меняет сами машины желания, которые живут своей жизнью, но может на них влиять — например, ломать, извращать, репрессировать и т. д. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Schizoanalyse ist ein kritischer Gegenentwurf zur Psychoanalyse. Die Schizoanalyse wurde von Gilles Deleuze und Félix Guattari in ihrem gemeinsam verfassten Werk Anti-Ödipus. Kapitalismus und Schizophrenie (französisch Capitalisme et schizophrénie. L'anti-Œdipe) (1972/1980) entwickelt. (de)
- Schizoanalysis (or ecosophy, pragmatics, micropolitics, rhizomatics, or nomadology) (French: schizoanalyse; schizo- from Greek σχίζειν skhizein, meaning "to split") is a set of theories and techniques developed by philosopher Gilles Deleuze and psychoanalyst Félix Guattari, first expounded in their book Anti-Oedipus (1972) and continued in their follow-up work, A Thousand Plateaus (1980). (en)
- Schizoanaliza (fr. schizoanalyse) – termin wprowadzony w 1972 roku przez filozofa Gilles'a Deleuze i psychoterapeutę Felixa Guattariego w ich książce (Anty-Edyp), jednym z dwóch tomów noszących "duży" tytuł Capitalisme et schizophrénie. Pojęcie to wpisuje się w nurt i jest szczególnym przypadkiem w teorii systemowej. Formowanie pojęcia było kontynuowane w drugim tomie książki . Schizoanaliza kształtowana była przez obu autorów i indywidualnie w pracach Guattariego, np. w książce Chaosmose (1992). (pl)
- Schizoanalys är en grupp teorier inom antipsykiatrirörelsen som utvecklades av filosofen Gilles Deleuze och psykoanalytikern Félix Guattari som alternativ till psykoanalysen. Schizoanalysen ser psyket som ett kollektiv av små begärande enheter; dess uppgift är att förstöra jaget för att skapa större möjlighet för psykisk mångfald samt undersöka hur begäret förtrycks och hur psykets delar samspelar med varandra och samhället. Deleuze och Guattari anklagar psykoanalysen för att repressivt reducera det omedvetna till något som neurotiskt begär genom en tro på familjefigurer och brister.. De föreslår istället schizofreni som modell som de menar genomtränger samhällets gränser och låter oss komma i kontakt med våra verkliga begär. (sv)
- Шизоаналіз — напрям у філософії і одночасно в психіатрії, свідомо протиставляє себе психоаналізу і виростає на базі його критики. Розроблений Жілем Дельозом і Феліксом Ґваттарі в їх двотомній праці «Анти-Едіп» і «Тисяча плато. Капіталізм і шизофренія». Основна ідея шизоаналіза полягає в тому, що наше психічне, несвідоме функціонує за аналогією з виробництвом, у якого є інвестиції, машини виробництва (машини бажання), власне виробництво, відтворення та все з ними пов'язане. (uk)
- L'esquizoanàlisi és un dels termes essencials en la filosofia de Gilles Deleuze i Félix Guattari. El concepte apareix per primer cop en l'obra Anti-Èdip de 1972, i és desenvolupat en la continuació d'aquest llibre, Mil altiplans. Juntament, aquests dos llibres formen l'obra Capitalisme et schizophrénie («Capitalisme i esquizofrènia»). La definicició d'esquizoanàlisi evoluciona i canvia en el pensament d'ambdós autors, i individualment en l'obra psicoanalítica de Guattari. Es tracta d'una teoria alternativa i oposada a la psicoanàlisi tradicional. (ca)
- Esquizoanálisis es una teoría alternativa del psicoanálisis y a la vez contrapuesta a este. Lo ataca en dos puntos principales que conciernen tanto a su teoría como a su práctica: su culto a Edipo y su reducción de la libido a catexis familiaristas, incluso bajo las formas encubiertas y generalizadas del estructuralismo o del simbolismo.Esta escuela señala dos escollos principales con los que tropieza el psicoanálisis: es incapaz de llegar a las máquinas deseantes de cualquiera porque se mantiene en las figuras o estructuras edípicas; y es incapaz de llegar a las catexis sociales de la libido porque se queda en las catexis familiaristas. (es)
- A esquizoanálise é um campo de práticas e saberes inaugurado pela obra conjunta do filósofo Gilles Deleuze com o psicanalista Félix Guattari e foi formulada pela primeira vez no livro O Anti-Édipo. Esta obra inaugural consiste em uma crítica contundente à concepção psicanalítica do desejo que, segundo os dois autores, estaria atrelada à falta e à castração. A crítica da esquizoanálise, assim, emerge como um questionamento ativo de duas linhas gerais de reflexão que estariam por se esgotar, a primeira seria a vertente estruturalista que, fixando-se no âmbito do simbólico, estaria promovendo o despotismo do significante, e a segunda seria a forma de pensamento ancorada na representação e na identidade, da qual se deveria libertar estabelecendo a primazia ontológica da diferença. (pt)
- Шизоанализ — направление в философии и одновременно в психиатрии, сознательно противопоставляющее себя психоанализу и вырастающее на базе его критики. Разработан Жилем Делёзом и Феликсом Гваттари в их двухтомной работе «Анти-Эдип» и Тысяча плато. (ru)
|
