| dbo:abstract
|
- Piotr Rumiàntsev (rus: Пётр Румянцев) (Stroentsy, 4 de gener de 1725 (Julià) - Taixan, 8 de desembre de 1796 (Julià)), fou un comandant rus i teòric militar, fill del general Aleksandr Rumiàntsev (1725-1796). Fou educat pel cèlebre pedagog T. M. Senutovitx. Durant la Guerra dels Set Anys va aconseguir notables èxits militars en una de les campanyes. Va gaudir del favor especial de Pere III, i l'emperadriu Caterina II el va nomenar governador de Malorrúsia per tal d'aconseguir la unió administrativa de tot el territori rus. A ell se li deu l'anomenat cens de Rumianzov, és a dir cens general dels habitants, amb l'objecte de determinar els furs i les possessions dels cosacs i dels camperols, el manuscrit d'aquest document es conserva, a part, a la Biblioteca de la Universitat de Kíev i, en part, a l'Acadèmia de Sant Petersburg, considerant-ho fins als nostres dies com la font històrica més important respecte a la Petita Rússia a la riba esquerra del Dnièper. A instàncies de Piotr Rumiàntsev, el 1756 es va reunir a Moscou una Comissió encarregada d'elaborar les normes administratives per a la Petita Rússia. En esclatar el 1768 la guerra russo-turca li fou conferit a Piotr Rumiàntsev el comandament del 2n. exèrcit per protegir les fronteres russes contra la invasió tàrtara. Mentrestant, l'emperadriu, disgustada per la morositat del cap del 1r. exercit, A. M. Galicyn, va manar destituir a aquest, nomenant en el seu lloc a Piotr Rumiàntsev. Malgrat la insuficiència de les tropes, va emprendre l'avenç, aconseguint una brillant victòria, el 7 de juliol de 1775, sobre els turcs i tàrtars, i derrotant amb 25.000 homes a 80.000 enemics. El 21 del mateix mes va dispersar prop de Cahul les forces enemigues, deu vegades superiors als russos. D'aquesta manera va acabar adquirint la fama d'un dels primers estrategs del segle XVIII. Perseguint l'enemic, Piotr Rumiàntsev va ocupar les regions d'Izmaïl, Kiliya, Akerman, Brakhov, Izakcha, Bendery, etc... El 1771 va concentrar la seva activitat sobre la riba del Danubi; en 1773 va encarregar a l'ocupació de Russe i va posar setge a Silistra. No havent aconseguit cap èxit amb el setge de Silistra i Varna, Piotr Rumiàntsev va anar concentrant el nucli de les seves forces a la riba esquerra del Danubi. El 1774, al capdavant de 50.000 soldats, va marxar contra 150.000 turcs concentrats als voltants de Sumla, i, havent aconseguit interrompre la comunicació del visir amb Adrianopolis, va provocar entre els enemics un pànic tan sobtat, que el visir va acceptar irremissiblement pau imposades per Piotr Rumiàntsev al Tractat de Küčük Kaynardja. Pels seus grans mèrits se li va concedir el dret d'usar el sobrenom de Zadunajsky (el Transdanubià). Les seves victòries van ser perpetuades en els obeliscs a Tsarskoiesel i Sant Petersburg, erigits per l'emperadriu. Piotr Rumiàntsev va refusar l'oferiment de Caterina II de celebrar una entrada triomfal a Moscou. Conjurada la guerra, va tornar a la Petita Rússia, acabant la seva tasca el 1782, any en què va ser introduïda en aquesta regió la Constitució civil, idèntica a la de la resta de Rússia. Durant la seva administració va arribar a reunir enormes riqueses. El famós poeta rus Gavriïl Derjavin va perpetuar la memòria de Piotr Rumiàntsev al seu poema Vodopad (La Contracta). El seu fill (1754-1826), fou un polític i escriptor famós. (ca)
- Petr Alexandrovič Rumjancev-Zadunajskij (též Pjotr; Пётр Алекса́ндрович Румя́нцев-Задунайский; 1725–1796) byl ruský hrabě, maršál, guvernér a jeden z nejvýznamnějších ruských vojevůdců 18. století. Jménem císařovny Kateřiny Veliké spravoval Malorusko (tj. Ukrajinu) od zrušení kozáckého hetmanátu v roce 1764 až do Kateřininy smrti o 32 let později. Památníky jeho vítězství jsou Kagulův obelisk v Carském Selu (1772), Rumjancevův obelisk na Vasiljevském ostrově (1798–1801) a řada Deržavinových ód. (cs)
- Graf Pjotr Alexandrowitsch Rumjanzew-Sadunajski, im Deutschen manchmal auch Romanzow, (russisch Пётр Александрович Румянцев-Задунайский, wiss. Transliteration Pëtr Aleksandrovič Rumjancev-Zadunajskij; * 4. Januarjul. / 15. Januar 1725greg. in Moskau; † 8. Dezemberjul. / 19. Dezember 1796greg. bei ) war ein Feldmarschall der russischen Armee. (de)
- El Conde Piotr Aleksándrovich Rumiántsev-Zadunaiski (en ruso, Пётр Алекса́ндрович Румя́нцев-Задунайский; 15 de enero de 1725 - 19 de diciembre de 1796) fue uno de las más destacados generales rusos del siglo XVIII. Gobernó la Pequeña Rusia en nombre de la emperatriz Catalina la Grande desde la abolición de hetmanato cosaco en 1764 hasta la muerte de Catalina 32 años después. Los monumentos a sus victorias incluyen el obelisco de Kagul en Tsárskoye Seló (1772), el en la Isla Vasílievski (1798-1801), y una galaxia de odas de Derzhavin. (es)
- Count Pyotr Alexandrovich Rumyantsev-Zadunaisky (Russian: Пётр Алекса́ндрович Румя́нцев-Задунайский; 15 January [O.S. 4 January] 1725 – 19 December [O.S. 8 December] 1796) was one of the foremost Russian generals of the 18th century. He governed Little Russia in the name of Empress Catherine the Great from the abolition of the Cossack Hetmanate in 1764 until Catherine's death 32 years later. Monuments to his victories include the Kagul Obelisk in Tsarskoye Selo (1772), the Rumyantsev Obelisk on Vasilievsky Island (1798–1801), and a galaxy of Derzhavin's odes. (en)
- Piotr Alexandrovitch Roumiantsev (né le 4 janvier 1725 à Moscou, mort le 8 décembre 1796), maréchal russe sous le règne de Catherine de Russie. Envoyé en 1769 contre les Turcs, il remporte sur eux deux grandes victoires : il prend Ismaïlov, Bender, Kilia, Akermann, Brahilov, Giurgevo. Catherine II le comble de bienfaits et lui donne le gouvernement de l'Ukraine, dite à l'époque Petite Russie. (fr)
- Pëtr Aleksandrovič Rumjancev-Zadunajskij (in russo: Пётр Александрович Румянцев-Задунайский?; Mosca, 4 gennaio 1725 – Tašan', 8 dicembre 1796) è stato un feldmaresciallo dell'esercito imperiale russo. (it)
- Piotr Aleksandrowicz Rumiancew, hrabia (1744) (ros. Пётр Александрович Румянцев-Задунайский, ur. 4 stycznia?/ 15 stycznia 1725 w Moskwie, zm. 8 grudnia?/ 19 grudnia 1796 w Taszaniu, ob. Perejasław) – rosyjski generał-feldmarszałek. (pl)
- Pjotr Aleksandrovitj Rumjantsev (ryska Пётр Алекса́ндрович Румя́нцев), även Rumjantsev-Zadunaiskij (ryska Румянцев-Задунайский), född den 4 januari 1725 i Moskva, död den 8 december 1796 på godset Tachanivka i Lillryssland. Han var en rysk fältmarskalk samt son till Aleksandr Ivanovitj Rumjantsev och far till Nikolaj Petrovitj Rumjantsev. Vid sex års ålder skrevs Pjotr Aleksandrovitj in i Preobrazjenska gardet men stannade hemma och förvisades med familjen till Alatyr i guvernementet Simbirsk. Där fick han hemundervisning av modern men vid fjorton års ålder sändes han till den ryska beskickningen i Berlin för att lära sig språk och andra ämnen som var nyttiga i statsförvaltningen. Han var dock så försumlig att han 1740 sändes hem. Pjotr Aleksandrovitj tjänade 1741-1743 i sitt första krig, det så kallade Hattarnas krig med Sverige, under faderns befäl. Han förde 1743 personligen fredsavtalet till kejsarinnan Elisabet av Ryssland och befordrades till överste. Sitt första militära rykte vann han i Sjuårskriget, då han utmärkte sig vid i slagen vid Gross-Jägersdorf (1757) och Kunersdorf (1759). Efter fyra månaders belägring intog han Kolberg (1761). Innehavet av hamnstaden gjorde det för första gången möjligt för den ryska armén att övervintra i Pommern och bilda ett permanent hot mot Oderlinjen. Under kejsarinnan Katarina utsågs han 1764 till guvernör i Lillryssland, en post som hans far också hade innehaft. Han satte stor möda på att åsidosätta Donkosackernas ataman och utvecklade en stor duglighet i sina reformer för att modernisera landet. Under det rysk-turkiska kriget (1768–1774) fick Pjotr Aleksandrovitj 1770 överkommandot över den ryska armén. På Donaufronten, närmare bestämt i Moldavien, besegrade han i juni 1770 en större turkisk armé vid Räbnia Mogila, i juli en ännu större armé under tatarkhanen vid floden Larga och i augusti vid Kagul en turkisk armé under storvesirens ledning. Efter diverse motgångar såg sig Ryssland starkt nog att i januari 1774 sända Pjotr Aleksandrovitj på nytt över Donau och han lyckades innesluta den osmanska armén vid Sjumen. Osmanerna beslöt att sluta fred med Ryssland och Pjotr Aleksandrovitj undertecknade avtalet på en militär tamburin i byn Kutjuk-Kainardij. I freden fick Krim sin frihet från det Osmanska riket, Ryssland fick hamnstäderna Azov och Kertj. Som belöning för sina insatser befordrades han till fältmarskalk och fick segertiteln Zadunaiskij (Donauöverskridaren). Bland de andra ryska generalerna väckte Pjotr Aleksandrovitjs framgångar avundsjuka och han sköts åt sidan. I det rysk-turkiska kriget (1787–1792) fick han visserligen ett underordnat befäl men misstänkte att krigsledningen undanhöll honom krigsförnödenheter och begärde avsked. I den polska kampanjen 1794 utsågs han till överbefälhavare men deltog inte. I stället stannade han på sitt befästa residens Tachanivka i Tjernihiv oblast i Lillryssland. Mellan kampanjerna publicerade han några militärteoretiska verk. Han avled på godset år 1796. (sv)
- Граф (c 1744) Пётр Алекса́ндрович Румя́нцев (4 [15] января 1725, Москва \ Строенцы — 8 [19] декабря 1796, село Ташань, Зеньковский уезд, Полтавская губерния) — русский полководец и военный теоретик. Генерал-фельдмаршал. Во время Семилетней войны командовал осадой и взятием Кольберга. Главнокомандующий действующей армией в ходе Русско-турецкой войны (1768—1774). За победы над турками при Ларге и Кагуле, которые привели к заключению выгодного для России Кючук-Кайнарджийского мира, удостоен титула «Задунайский». Будучи одним из крупнейших землевладельцев страны, конец жизни он провёл в своих многочисленных поместьях: Гомеле, Великой Топали, Качановке, Вишенках, Ташани, Троицком-Кайнарджи, огромное состояние позволяло неустанно заниматься их украшением. Крупные домовладения располагались в различных городах и регионах страны. Кавалер орденов российских Святого апостола Андрея Первозванного (9 февраля 1762 года), Святого Георгия 1-го класса (27 июля 1770 года), Святого Владимира 1-ой степени (22 сентября 1782 года), Святого Александра Невского (18 августа 1759 года), Святой Анны (9 февраля 1762 года) и прусского Чёрного орла (1776 год). Почётный член Императорской Академии наук и художеств (1776 год). Автор военно-теоретических трудов. (ru)
- 彼得·亚历山德罗维奇·鲁缅采夫-扎杜奈斯基（Pyotr Alexandrovich Rumyantsev-Zadunaisky）（1725年1月15日－1796年12月19日），俄罗斯帝国名将，俄罗斯帝国陆军元帅。 鲁缅采夫出身将门，6岁从军，15岁担上军官。18岁时参加俄瑞战争，任步兵团上校团长。1748年参加奥地利王位继承战争，1755年晋升为少将。七年战争（1756－1763）时期先后任旅长、师长，在1757年七年戰爭大耶格尔斯多夫战役中反败为胜，全歼普军，鲁缅采夫一战成名。在1768年－1774年第五次俄土战争中，鲁缅采夫任集团军司令，于1770年晋升为元帅，数次率处于劣势的俄军以少胜多大败土军，迫使土耳其签订《》，鲁缅采夫也因此获得扎杜奈斯基（Zadunaisky外多瑙河胜利者）称号。 鲁缅采夫的军事思想对后世的亚历山大·苏沃洛夫、米哈伊尔·库图佐夫等俄国将领均有重大影响，他的主要著作有《指南》、《》和《》等。其中《指南》、《军规》是为部队所写的用于指导训练与作战的条令，《意见书》是写给女皇叶卡捷琳娜二世的奏折。 (zh)
- Петро́ Олекса́ндрович Рум'я́нцев-Задуна́йський (рос. Румянцев Петр Александрович, 4 [15] січня 1725, с. Строїнці, Російська імперія — 8 [19] грудня 1796, с. Ташань, Переяславський повіт, Полтавська губернія, Російська імперія) — граф, російський державний діяч, полководець, генерал-фельдмаршал. Відзначився в Семирічній війні 1756—1763, а особливо як командувач армії в російсько-турецьких війнах 1768—1774 (битви при Ларзі й Кагулі) та 1787–1792 років. У 1764 році призначений президентом Малоросійської колегії та генерал-губернатором Лівобережної України. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Petr Alexandrovič Rumjancev-Zadunajskij (též Pjotr; Пётр Алекса́ндрович Румя́нцев-Задунайский; 1725–1796) byl ruský hrabě, maršál, guvernér a jeden z nejvýznamnějších ruských vojevůdců 18. století. Jménem císařovny Kateřiny Veliké spravoval Malorusko (tj. Ukrajinu) od zrušení kozáckého hetmanátu v roce 1764 až do Kateřininy smrti o 32 let později. Památníky jeho vítězství jsou Kagulův obelisk v Carském Selu (1772), Rumjancevův obelisk na Vasiljevském ostrově (1798–1801) a řada Deržavinových ód. (cs)
- Graf Pjotr Alexandrowitsch Rumjanzew-Sadunajski, im Deutschen manchmal auch Romanzow, (russisch Пётр Александрович Румянцев-Задунайский, wiss. Transliteration Pëtr Aleksandrovič Rumjancev-Zadunajskij; * 4. Januarjul. / 15. Januar 1725greg. in Moskau; † 8. Dezemberjul. / 19. Dezember 1796greg. bei ) war ein Feldmarschall der russischen Armee. (de)
- El Conde Piotr Aleksándrovich Rumiántsev-Zadunaiski (en ruso, Пётр Алекса́ндрович Румя́нцев-Задунайский; 15 de enero de 1725 - 19 de diciembre de 1796) fue uno de las más destacados generales rusos del siglo XVIII. Gobernó la Pequeña Rusia en nombre de la emperatriz Catalina la Grande desde la abolición de hetmanato cosaco en 1764 hasta la muerte de Catalina 32 años después. Los monumentos a sus victorias incluyen el obelisco de Kagul en Tsárskoye Seló (1772), el en la Isla Vasílievski (1798-1801), y una galaxia de odas de Derzhavin. (es)
- Count Pyotr Alexandrovich Rumyantsev-Zadunaisky (Russian: Пётр Алекса́ндрович Румя́нцев-Задунайский; 15 January [O.S. 4 January] 1725 – 19 December [O.S. 8 December] 1796) was one of the foremost Russian generals of the 18th century. He governed Little Russia in the name of Empress Catherine the Great from the abolition of the Cossack Hetmanate in 1764 until Catherine's death 32 years later. Monuments to his victories include the Kagul Obelisk in Tsarskoye Selo (1772), the Rumyantsev Obelisk on Vasilievsky Island (1798–1801), and a galaxy of Derzhavin's odes. (en)
- Piotr Alexandrovitch Roumiantsev (né le 4 janvier 1725 à Moscou, mort le 8 décembre 1796), maréchal russe sous le règne de Catherine de Russie. Envoyé en 1769 contre les Turcs, il remporte sur eux deux grandes victoires : il prend Ismaïlov, Bender, Kilia, Akermann, Brahilov, Giurgevo. Catherine II le comble de bienfaits et lui donne le gouvernement de l'Ukraine, dite à l'époque Petite Russie. (fr)
- Pëtr Aleksandrovič Rumjancev-Zadunajskij (in russo: Пётр Александрович Румянцев-Задунайский?; Mosca, 4 gennaio 1725 – Tašan', 8 dicembre 1796) è stato un feldmaresciallo dell'esercito imperiale russo. (it)
- Piotr Aleksandrowicz Rumiancew, hrabia (1744) (ros. Пётр Александрович Румянцев-Задунайский, ur. 4 stycznia?/ 15 stycznia 1725 w Moskwie, zm. 8 grudnia?/ 19 grudnia 1796 w Taszaniu, ob. Perejasław) – rosyjski generał-feldmarszałek. (pl)
- 彼得·亚历山德罗维奇·鲁缅采夫-扎杜奈斯基（Pyotr Alexandrovich Rumyantsev-Zadunaisky）（1725年1月15日－1796年12月19日），俄罗斯帝国名将，俄罗斯帝国陆军元帅。 鲁缅采夫出身将门，6岁从军，15岁担上军官。18岁时参加俄瑞战争，任步兵团上校团长。1748年参加奥地利王位继承战争，1755年晋升为少将。七年战争（1756－1763）时期先后任旅长、师长，在1757年七年戰爭大耶格尔斯多夫战役中反败为胜，全歼普军，鲁缅采夫一战成名。在1768年－1774年第五次俄土战争中，鲁缅采夫任集团军司令，于1770年晋升为元帅，数次率处于劣势的俄军以少胜多大败土军，迫使土耳其签订《》，鲁缅采夫也因此获得扎杜奈斯基（Zadunaisky外多瑙河胜利者）称号。 鲁缅采夫的军事思想对后世的亚历山大·苏沃洛夫、米哈伊尔·库图佐夫等俄国将领均有重大影响，他的主要著作有《指南》、《》和《》等。其中《指南》、《军规》是为部队所写的用于指导训练与作战的条令，《意见书》是写给女皇叶卡捷琳娜二世的奏折。 (zh)
- Петро́ Олекса́ндрович Рум'я́нцев-Задуна́йський (рос. Румянцев Петр Александрович, 4 [15] січня 1725, с. Строїнці, Російська імперія — 8 [19] грудня 1796, с. Ташань, Переяславський повіт, Полтавська губернія, Російська імперія) — граф, російський державний діяч, полководець, генерал-фельдмаршал. Відзначився в Семирічній війні 1756—1763, а особливо як командувач армії в російсько-турецьких війнах 1768—1774 (битви при Ларзі й Кагулі) та 1787–1792 років. У 1764 році призначений президентом Малоросійської колегії та генерал-губернатором Лівобережної України. (uk)
- Piotr Rumiàntsev (rus: Пётр Румянцев) (Stroentsy, 4 de gener de 1725 (Julià) - Taixan, 8 de desembre de 1796 (Julià)), fou un comandant rus i teòric militar, fill del general Aleksandr Rumiàntsev (1725-1796). Fou educat pel cèlebre pedagog T. M. Senutovitx. El seu fill (1754-1826), fou un polític i escriptor famós. (ca)
- Pjotr Aleksandrovitj Rumjantsev (ryska Пётр Алекса́ндрович Румя́нцев), även Rumjantsev-Zadunaiskij (ryska Румянцев-Задунайский), född den 4 januari 1725 i Moskva, död den 8 december 1796 på godset Tachanivka i Lillryssland. Han var en rysk fältmarskalk samt son till Aleksandr Ivanovitj Rumjantsev och far till Nikolaj Petrovitj Rumjantsev. (sv)
- Граф (c 1744) Пётр Алекса́ндрович Румя́нцев (4 [15] января 1725, Москва \ Строенцы — 8 [19] декабря 1796, село Ташань, Зеньковский уезд, Полтавская губерния) — русский полководец и военный теоретик. Генерал-фельдмаршал. Во время Семилетней войны командовал осадой и взятием Кольберга. Главнокомандующий действующей армией в ходе Русско-турецкой войны (1768—1774). За победы над турками при Ларге и Кагуле, которые привели к заключению выгодного для России Кючук-Кайнарджийского мира, удостоен титула «Задунайский». Автор военно-теоретических трудов. (ru)
|
