| dbo:abstract
|
- النميريون كانوا حكام من سنة 990 إلى سنة 1081 في منطقة الرقة وحران. (ar)
- Els numàyrides (àrab: النميريون, an-numayriyyūn) foren una dinastia àrab establerta a Diyar Múdar, a l'Alta Mesopotàmia occidental. Eren emirs de la tribu homònima, els Banu Numayr. La branca principal de la dinastia, fundada per Watthab ibn Sàbiq el 990, va governar les ciutats d'Haran, Saruj i Raqqà, de manera més o menys continuada, fins a finals del segle xi. A la primera part del regnat de Watthab (990-1019), els numàyrides també van controlar Edessa fins que els romans d'Orient la van conquerir a principis de la dècada dels 1030. El 1062, els numàyrides van perdre Raqqà contra els seus llunyans parents i antics aliats, els mirdàsides, mentre que el 1081, la seva capital Haran i la propera Saruj van ser conquerides pels turcs seljúcides i els uqàylides, els seus aliats àrabs. Els emirs numàyrides van continuar mantenint fortaleses aïllades a l'Alta Mesopotàmia, com Qàlat Najm i , prop de Samòsata, fins a principis del segle xii, però no se'n perd el rastre a partir del 1120. Com a beduïns (àrabs nòmades), la majoria dels emirs numàyrides van evitar la vida sedentària a les ciutats que controlaven i tendiren a governar els seus emirats des dels seus campaments tribals al camp, mentre confiaven l'administració de les ciutats als seus ghilman (esclaus militars). Una excepció a aquesta pràctica fou l'emir (vers 1044-1063), sota el regnat de la qual els numàyrides van assolir el seu màxim territorial. Maní va residir a Haran, transformant el temple sabeu d'aquesta ciutat en un palau fortificat i bellament decorat. Els numàyrides eren musulmans xiïtes. Inicialment van reconèixer la sobirania religiosa del Califat Abbàssida, musulmà sunnita, com a mínim nominalment, però més tard van canviar la seva fidelitat i van reconèixer el Califat fatimita, d'adscripció xiïta, quan aquest va estendre la seva influència al nord de Síria el 1037. El 1060, però, és probable que tornessin a reconèixer la sobirania abbàssida. (ca)
- Die Numairiden (النميريون, DMG an-Numairiyyūn) waren eine arabische Dynastie mit der Region Diyar Mudar in Obermesopotamien (westliche Dschazīra) als Zentrum. Die Dynastie, gegründet von Waṯṯāb ibn Sabiq, beherrschte die Städte Harran, Suruç und ar-Raqqa am Euphrat mehr oder weniger kontinuierlich zwischen dem 10. und 11. Jahrhundert. Zu Beginn der Regierungszeit von Waṯṯāb (reg. 990–1019) kontrollierten sie darüber hinaus auch Edessa (heute Şanlıurfa), bis es 1031 von den Byzantinern erobert wurde. 1062 verloren die Numairiden ar-Raqqa an ihre entfernten Verwandten und ehemaligen Verbündeten, die Mirdasiden vom Stamm der Banu Kilab, während 1081 ihre Hauptstadt Harran und Suruç von den türkischen Seldschuken und deren arabischen Uqailiden erobert wurden. Bis ins frühe 12. Jahrhundert hielten die Numairiden einige isolierte Festungen in Obermesopotamien, wie Qalʿat Nadschm und Sinn Ibn Utayr in der Nähe von Samosata, aber nach 1120 verschwanden sie aus den Chroniken. Als Beduinen vermieden die meisten Numairiden-Emire ein sesshaftes Leben in den von ihnen kontrollierten Städten. Vielmehr regierten sie ihr Emirat von ihren Stammeslagern auf dem Land aus und vertrauten die Verwaltung der Städte ihren Ghilmān (Militärsklaven) an. Eine Ausnahme von dieser Situation war Emir Mani' ibn Schabib (reg. 1044–1063), unter dessen Herrschaft die Numairiden ihren Höhepunkt erreichten. Mani' selbst wohnte in Harran und wandelte dort einen Tempel der Sabier für sich in einen reich verzierten, befestigten Palast um. Die Numairiden waren schiitische Muslime und erkannten zunächst die nominelle religiöse Souveränität des sunnitisch-muslimischen abbasidischen Kalifats an, wechselten jedoch später die Treue zum schiitischen Fatimiden-Kalifat, nachdem dieses 1037 seinen Einfluss auf Nordsyrien ausgeweitet hatte. Danach wechselten sie öfters ihre Gefolgschaft. (de)
- Los Numáiridas o numairíes (en árabe, النميريون) fueron una dinastía árabe con sede en Diyar Mudar (oeste de la Alta Mesopotamia). Eran emires (príncipes) de su tribu homónima, los Banu Numayr. La rama principal de la dinastía, fundada por en el año 990, gobernó las ciudades del Éufrates de Harran, Saruj y Raqqa de forma más o menos continua hasta finales del siglo XI. A principios del reinado de Waththab (r. 990-1019), los numáiridas también controlaron Edesa hasta que el Bizantino la conquistó a principios de la década de 1030. En 1062, los númidas perdieron Raqqa a manos de sus parientes lejanos y antiguos aliados, los , mientras que en 1081, su capital Harran y la cercana Saruj fueron conquistadas por el Imperio Selyúcida turco y sus aliados árabes de la Dinastía Uqáylida. Los emires numairíes siguieron manteniendo fortalezas aisladas en la Alta Mesopotamia, como Qal'at an-Najm y Sinn Ibn Utayr cerca de Samosata hasta principios del siglo XII, pero no se sabe nada de ellos después de 1120. Como beduinos (árabes nómadas), la mayoría de los emires numáiridas evitaban la vida sedentaria en las ciudades que controlaban; más bien, gobernaban sus emiratos (principados) desde sus campamentos tribales en el campo, mientras confiaban la administración de las ciudades a sus ghilmān (esclavos militares). Una excepción a esta situación fue el emir (r. ca. 1044-1063), bajo cuyo reinado los númidas alcanzaron su máximo nivel territorial. Mani' residió en la propia Harran, transformando su templo sabio en un palacio ornamentado y fortificado. Los numairíes eran musulmanes chiitas e inicialmente reconocieron la soberanía religiosa de los musulmanes sunitas abbasíes, al menos nominalmente, pero más tarde cambiaron su lealtad al Califato Fatimí después de que éste extendiera su influencia al norte de Bilad al-Sham en 1037. En 1060, es probable que volvieran a la soberanía abasí. (es)
- The Numayrids (Arabic: النميريون) were an Arab dynasty based in Diyar Mudar (western Upper Mesopotamia). They were emirs (princes) of their namesake tribe, the Banu Numayr. The senior branch of the dynasty, founded by in 990, ruled the Euphrates cities of Harran, Saruj and Raqqa more or less continuously until the late 11th century. In the early part of Waththab's reign (r. 990–1019), the Numayrids also controlled Edessa until the Byzantines conquered it in the early 1030s. In 1062, the Numayrids lost Raqqa to their distant kinsmen and erstwhile allies, the Mirdasids, while by 1081, their capital Harran and nearby Saruj were conquered by the Turkish Seljuks and their Arab Uqaylid allies. Numayrid emirs continued to hold isolated fortresses in Upper Mesopotamia, such as Qal'at an-Najm and Sinn Ibn Utayr near Samosata until the early 12th century, but nothing is heard of them after 1120. As Bedouin (nomadic Arabs), most Numayrid emirs avoided settled life in the cities they controlled; rather, they ruled their emirates (principalities) from their tribal encampments in the countryside, while entrusting administration of the cities to their ghilmān (military slaves). An exception was Emir (r. ca. 1044–1063), under whom the Numayrids reached their territorial peak. Mani' resided inside Harran, transforming its Sabian temple into an ornate, fortified palace. The Numayrids were Shia Muslims and initially recognized the religious sovereignty of the Sunni Muslim Abbasid Caliphate, at least nominally, but later switched allegiance to the Shia Fatimid Caliphate after the latter extended its influence into northern Syria in 1037. By 1060, they likely reverted to Abbasid suzerainty. (en)
- Нумайриды, или Нумейриды (араб. النميريون, an-Numayriyyūn) — династия, правившая в юго-западной Джазире (части территорий нынешних восточной Сирии и юго-восточной Турции) с центром в Харране в 990—1081 годах, а в отдельных крепостях — до 1120 года. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- النميريون كانوا حكام من سنة 990 إلى سنة 1081 في منطقة الرقة وحران. (ar)
- Нумайриды, или Нумейриды (араб. النميريون, an-Numayriyyūn) — династия, правившая в юго-западной Джазире (части территорий нынешних восточной Сирии и юго-восточной Турции) с центром в Харране в 990—1081 годах, а в отдельных крепостях — до 1120 года. (ru)
- Els numàyrides (àrab: النميريون, an-numayriyyūn) foren una dinastia àrab establerta a Diyar Múdar, a l'Alta Mesopotàmia occidental. Eren emirs de la tribu homònima, els Banu Numayr. La branca principal de la dinastia, fundada per Watthab ibn Sàbiq el 990, va governar les ciutats d'Haran, Saruj i Raqqà, de manera més o menys continuada, fins a finals del segle xi. A la primera part del regnat de Watthab (990-1019), els numàyrides també van controlar Edessa fins que els romans d'Orient la van conquerir a principis de la dècada dels 1030. El 1062, els numàyrides van perdre Raqqà contra els seus llunyans parents i antics aliats, els mirdàsides, mentre que el 1081, la seva capital Haran i la propera Saruj van ser conquerides pels turcs seljúcides i els uqàylides, els seus aliats àrabs. Els emir (ca)
- Die Numairiden (النميريون, DMG an-Numairiyyūn) waren eine arabische Dynastie mit der Region Diyar Mudar in Obermesopotamien (westliche Dschazīra) als Zentrum. Die Dynastie, gegründet von Waṯṯāb ibn Sabiq, beherrschte die Städte Harran, Suruç und ar-Raqqa am Euphrat mehr oder weniger kontinuierlich zwischen dem 10. und 11. Jahrhundert. Zu Beginn der Regierungszeit von Waṯṯāb (reg. 990–1019) kontrollierten sie darüber hinaus auch Edessa (heute Şanlıurfa), bis es 1031 von den Byzantinern erobert wurde. 1062 verloren die Numairiden ar-Raqqa an ihre entfernten Verwandten und ehemaligen Verbündeten, die Mirdasiden vom Stamm der Banu Kilab, während 1081 ihre Hauptstadt Harran und Suruç von den türkischen Seldschuken und deren arabischen Uqailiden erobert wurden. Bis ins frühe 12. Jahrhundert hiel (de)
- Los Numáiridas o numairíes (en árabe, النميريون) fueron una dinastía árabe con sede en Diyar Mudar (oeste de la Alta Mesopotamia). Eran emires (príncipes) de su tribu homónima, los Banu Numayr. La rama principal de la dinastía, fundada por en el año 990, gobernó las ciudades del Éufrates de Harran, Saruj y Raqqa de forma más o menos continua hasta finales del siglo XI. A principios del reinado de Waththab (r. 990-1019), los numáiridas también controlaron Edesa hasta que el Bizantino la conquistó a principios de la década de 1030. En 1062, los númidas perdieron Raqqa a manos de sus parientes lejanos y antiguos aliados, los , mientras que en 1081, su capital Harran y la cercana Saruj fueron conquistadas por el Imperio Selyúcida turco y sus aliados árabes de la Dinastía Uqáylida. Los emires (es)
- The Numayrids (Arabic: النميريون) were an Arab dynasty based in Diyar Mudar (western Upper Mesopotamia). They were emirs (princes) of their namesake tribe, the Banu Numayr. The senior branch of the dynasty, founded by in 990, ruled the Euphrates cities of Harran, Saruj and Raqqa more or less continuously until the late 11th century. In the early part of Waththab's reign (r. 990–1019), the Numayrids also controlled Edessa until the Byzantines conquered it in the early 1030s. In 1062, the Numayrids lost Raqqa to their distant kinsmen and erstwhile allies, the Mirdasids, while by 1081, their capital Harran and nearby Saruj were conquered by the Turkish Seljuks and their Arab Uqaylid allies. Numayrid emirs continued to hold isolated fortresses in Upper Mesopotamia, such as Qal'at an-Najm and (en)
|
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}