| dbo:abstract
|
- أبو علي الحسن بن بويه بن فنا خسرو الديلمي الملقب ركن الدولة (284 هـ-366 هـ) مؤسس الدولة البويهية في اصفهان والري. حكم همدان وجميع عراق العجم بالإضافة للري وأصفهان. هو والد عضد الدولة فنا خسرو، ، . كان جليل القدر عالي الهمة، ملك أربعا وأربعين سنة، قسم على أولاده الثلاثة الممالك. توفي بالري في 28 من المحرم سنة 366 هـ. لقد منح الخليفة العباسي أبناء بويه ألقابا هامة منها:
* أحمد معز الدولة
* علي عماد الدولة
* الحسن ركن الدولة (ar)
- Abu-Alí al-Hàssan ibn Buya o Buwayh, conegut com a Rukn-ad-Dawla (+ setembre del 976), fou el primer sobirà búyida o buwàyhida del centre i nord de Pèrsia (vers 935-976). Era el petit dels tres germans fundadors del poder buwàyhida. Vers el 928, els tres germans fills de Buwayh, Alí, Hasan i Ahmad, es van posar al servei de Maqan ibn Kaki que aleshores era governador samànida de Rayy. Quan Maqan van atacar als samànides i després fou derrotat per , els germans van transferir la seva lleialtat a aquest darrer. Alí va aconseguir crear-se un domini al Fars que va dominar el 934, i va trencar amb Mardawidj. Hasan va servir amb el seu germà Alí (conegut després com a Imad-ad-Dawla) i el 934 va rebre el govern de Kazarun i altres districtes. El general abbàssida Yakut, que havia encarregat a Alí la conquesta del Fars, el va combatre i el va forçar a refugiar-se amb el seu germà. Yakut fou derrotat poc després per Mardawidj, l'antic sobirà dels buwàyhides (contra el que s'havien revoltat) Alí Imad-ad-Dawla es va reconciliar amb el triomfador i el van reconèixer i com a garantia de fidelitat Alí li va enviar a Rukn-ad-Dawla com a ostatge. Mardawidj fou assassinat el 935 i Rukn-ad-Dawla es va escapar i es va reunir amb Imad-ad-Dawla, que li va facilitar tropes per disputar el Jibal a Wuixamguir, germà i successor de Mardawidj. Encara que Rukn-ad-Dawla va arribar a conquerir Isfahan, el 939 la va perdre i la guerra es va acabar fugint el buwàyhida cap al Fars. El 940 va ajudar al seu germà Muizz-ad-Dawla (al-Husayn) que havia conquerit Khuzistan, contra els barídides, als que Rukn-ad-Dawla va intentar arrabassar Wasit per establir un principat propi; però el califa i el seu general Bàjkam s'hi van oposar i es va haver de retirar. Poc després Maqan ibn Kaki, lloctinent de Wuixamguir, va ser derrotat pels samànides de Nasr I ibn Ahmad, i Rukn-ad-Dawla va aprofitar el moment per recuperar Isfahan i aliar-se als samànides. A la mort de Nasr I el 943, Rukn-ad-Dawla es va apoderar de Rayy i el Jibal, que estava en mans de Wuixamguir, possessió que va consolidar per la retirada del general samànida Abu-Alí Čaghani. El 944/945 fou expulsat de Rayy i de quasi tot el Jibal pels samànides però al cap d'uns mesos (945/946) ho va recuperar expulsant a les forces del governador samànida Ibn Muhtaj (governador del Khurasan i Pèrsia del nord). Poc després, quan el seu germà Muïzz-ad-Dawla va entrar a Bagdad (945/946), va rebre del califa el làqab de Rukn-ad-Dawla pel que fou universalment conegut al mateix temps que els seus germans rebien també els làqabs amb el que són coneguts. El 948/949 va rebutjar un atac a Rayy del musafírida Marzuban ibn Muhammad (Rukn-ad-Dawla va retardar l'atac de Mazurban per mitjans diplomàtics i quan va rebre reforços del seu germà el va poder derrotar prop de Qazvín), que fou fet presoner, i en el contraatac es va apoderar del sud de l'Azerbaidjan que va conservar fins al 950/951, quan va perdre la major part d'aquesta conquesta i Rayy i el Jibal. Però excepte aquestos dos moments (948/949 i 950/951) que van durar vers un any cadascun, va conservar Rayy i el Jibal durant tota la seva vida. El desembre del 949 va morir el seu germà gran Imad-ad-Dawla i va deixar hereu al seu nebot Àdud-ad-Dawla, fill de Rukn-ad-Dawla. Aquest fou reconegut com a emir sènior i Muizz-ad-Dawla com amir al-umara. Fin el 955/956 va haver d'enfrontar a Wuixamguir i tanmateix als samànides. També va signar la pau amb Mazurban ibn Muhammad que vers el 952 s'havia escapat i havia recuperat el sud de l'Azerbaidjan encara en poder dels buwàyhides; Rukn-ad-Dawla es va casar amb una filla de Mazurban. Va jugar amb habilitat la rivalitat entre Wuixamguir i els samànides i entre els diversos prínceps i generals d'aquestos darrers. Els consells del visir Abu-l-Fadl Muhàmmad ibn al-Hussayn ibn Muhàmmad (940-972) foren molt importants en el seu èxit. El 955/956 finalment Rukn-ad-Dawla es va declarar tributari samànida i va signar un acord de pau, que després es va renovar per segona vegada el 971/972 en condicions més favorables. El 958 Wuixamguir va arribar a entrar a Rayy breument, però el 960 Rukn-ad-Dawla li va prendre el Gurgan, també per poc temps i el 962 va tornar a ocupar aquest districte i el Tabaristan, igualment de manera temporal. El 968 es va acabar la lluita amb Wuixamguir quan aquest va morir d'accident. Els darrers anys de la seva vida van ser tristos per a ell per l'actitud del seu fill Àdud-ad-Dawla que aprofitant la crida en ajut de Bakhtiyar (fill i successor a l'Iraq de Muïzz-ad-Dawla) va empresonar a aquest príncep amb el suport del visir del mateix Rukn-ad-Dawla, de nom Abu-l-Fat·h Alí ibn Muhàmmad ibn al-Amid (conegut per Ibn al-Amid II, 972-977), i es va apoderar de l'Iraq (974). Rukn-ad-Dawla, molt aferrat a la idea de la família, va tirar en cara la conducta al seu fill, li va ordenar alliberar a Bakhtiyar i li va fer retornar l'Iraq i tornar al seu govern propi al Fars. Finalment Rukn-ad-Dawla i Àdud-ad-Dawla es van trobar Isfahan el gener del 976; es tractava del fet que el primer havia de confirmar Àdud-ad-Dawla com a hereu, i ho va fer però només després de grans esforços de la cort, ja que en el fons no perdonava al seu fill. Va morir a Rayy uns mesos després (setembre del 976). Segons els acords successoris d'Isfahan, Àdud-ad-Dawla (que governava Fars) havia de succeir a Rukn-ad-Dawla a Isfahan, però Rayy passava al segon fill Fakhr-ad-Dawla, i Hamadan al tercer Muàyyid-ad-Dawla, si bé ambdós sota autoritat suprema d'Àdud-ad-Dawla. Però a la pràctica Muàyyid-ad-Dawla es va apoderar de Rayy i Fakhr-ad-Dawla va haver de fugir amb l'emir ziyàrida del Tabaristan i amb els samànides. (ca)
- Hasan (died September 976), better known by his laqab as Rukn al-Dawla (Persian: رکنالدوله دیلمی), was the first Buyid amir of northern and central Iran (c. 935-976). He was the son of Buya. (en)
- Hassan, dit Rokn o-dowleh ou Rukn ad-Dawla (Soutien de l'État), fut le premier sultan bouyide d'Ispahan de 932 à septembre 976. (fr)
- Рукн аль-Даула (*'898/900 — 976) — емір Рея та Хамадану в 935—976 роках. Тронне ім'я перекладається як «Опора держави». Повне ім'я — Хасан бен Буя рукн аль-Даула. (uk)
|
| dbo:activeYearsEndYear
| |
| dbo:activeYearsStartYear
| |
| dbo:child
| |
| dbo:successor
| |
| dbo:thumbnail
| |
| dbo:wikiPageExternalLink
| |
| dbo:wikiPageID
| |
| dbo:wikiPageLength
|
- 15055 (xsd:nonNegativeInteger)
|
| dbo:wikiPageRevisionID
| |
| dbo:wikiPageWikiLink
| |
| dbp:after
| |
| dbp:authorLink
| |
| dbp:authorlink
|
- C. E. Bosworth (en)
- Wilferd Madelung (en)
|
| dbp:before
| |
| dbp:birthDate
| |
| dbp:birthPlace
| |
| dbp:caption
|
- Coin of Rukn al-Dawla (en)
|
| dbp:chapter
|
- The Minor Dynasties of Northern Iran (en)
- Iran under the Būyids (en)
|
| dbp:chapterUrl
| |
| dbp:deathDate
| |
| dbp:deathPlace
| |
| dbp:fascicle
|
- 3 (xsd:integer)
- 4 (xsd:integer)
- 6 (xsd:integer)
|
| dbp:father
| |
| dbp:first
|
- C. E. (en)
- W. (en)
- R. (en)
- Wolfgang (en)
- Tilman (en)
- Ch. (en)
- Wilferd (en)
|
| dbp:imageSize
| |
| dbp:issue
| |
| dbp:last
|
- Bosworth (en)
- Madelung (en)
- Nagel (en)
- Felix (en)
- Bürgel (en)
- Mottahedeh (en)
|
| dbp:name
| |
| dbp:pages
|
- 198 (xsd:integer)
- 250 (xsd:integer)
- 265 (xsd:integer)
- 342 (xsd:integer)
- 578 (xsd:integer)
|
| dbp:reign
| |
| dbp:religion
| |
| dbp:succession
| |
| dbp:successor
| |
| dbp:title
|
- BUYIDS (en)
- Buyid Amir (en)
- ʿAŻOD-AL-DAWLA, ABŪ ŠOJĀʾ FANNĀ ḴOSROW (en)
- DEYLAMITES (en)
|
| dbp:url
| |
| dbp:volume
|
- 3 (xsd:integer)
- 4 (xsd:integer)
- 7 (xsd:integer)
|
| dbp:wikiPageUsesTemplate
| |
| dbp:years
|
- 943 (xsd:integer)
- ?– September 976 (en)
|
| dcterms:subject
| |
| gold:hypernym
| |
| rdf:type
| |
| rdfs:comment
|
- أبو علي الحسن بن بويه بن فنا خسرو الديلمي الملقب ركن الدولة (284 هـ-366 هـ) مؤسس الدولة البويهية في اصفهان والري. حكم همدان وجميع عراق العجم بالإضافة للري وأصفهان. هو والد عضد الدولة فنا خسرو، ، . كان جليل القدر عالي الهمة، ملك أربعا وأربعين سنة، قسم على أولاده الثلاثة الممالك. توفي بالري في 28 من المحرم سنة 366 هـ. لقد منح الخليفة العباسي أبناء بويه ألقابا هامة منها:
* أحمد معز الدولة
* علي عماد الدولة
* الحسن ركن الدولة (ar)
- Hasan (died September 976), better known by his laqab as Rukn al-Dawla (Persian: رکنالدوله دیلمی), was the first Buyid amir of northern and central Iran (c. 935-976). He was the son of Buya. (en)
- Hassan, dit Rokn o-dowleh ou Rukn ad-Dawla (Soutien de l'État), fut le premier sultan bouyide d'Ispahan de 932 à septembre 976. (fr)
- Рукн аль-Даула (*'898/900 — 976) — емір Рея та Хамадану в 935—976 роках. Тронне ім'я перекладається як «Опора держави». Повне ім'я — Хасан бен Буя рукн аль-Даула. (uk)
- Abu-Alí al-Hàssan ibn Buya o Buwayh, conegut com a Rukn-ad-Dawla (+ setembre del 976), fou el primer sobirà búyida o buwàyhida del centre i nord de Pèrsia (vers 935-976). Era el petit dels tres germans fundadors del poder buwàyhida. (ca)
|
| rdfs:label
|
- ركن الدولة البويهي (ar)
- Rukn-ad-Dawla (ca)
- Rukn ad-Dawla (fr)
- Rukn al-Dawla (en)
- Рукн аль-Даула (uk)
|
| owl:sameAs
| |
| prov:wasDerivedFrom
| |
| foaf:depiction
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| foaf:name
| |
| is dbo:parent
of | |
| is dbo:wikiPageRedirects
of | |
| is dbo:wikiPageWikiLink
of | |
| is dbp:before
of | |
| is dbp:father
of | |
| is dbp:predecessor
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
