An Entity of Type: Food, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

In the burial practices of ancient Rome and Roman funerary art, marble and limestone sarcophagi elaborately carved in relief were characteristic of elite inhumation burials from the 2nd to the 4th centuries AD. At least 10,000 Roman sarcophagi have survived, with fragments possibly representing as many as 20,000. Although mythological scenes have been quite widely studied, sarcophagus relief has been called the "richest single source of Roman iconography," and may also depict the deceased's occupation or life course, military scenes, and other subject matter. The same workshops produced sarcophagi with Jewish or Christian imagery. Early Christian sarcophagi produced from the late 3rd century onwards, represent the earliest form of large Christian sculpture, and are important for the study

Property Value
dbo:abstract
  • En el món romà, el costum de donar sepultura als difunts mitjançant el ritu de la inhumació va comportar l'ús de sarcòfags. A Roma, llevat d'alguns precedents en època republicana, l'ús d'aquests contenidors funeraris es va estendre sobretot a partir del segle II, quan es va reprendre l'hàbit d'enterrar els morts, un cop es va anar abandonant la pràctica de la incineració. Per a la seva fabricació es van fer servir materials diversos, com ara el peperino –una pedra autòctona de la península itàlica–, el tuf, el marbre i el pòrfir vermell. Sovint estaven ricament esculpits amb baixos relleus de temàtica variada, ja que es van difondre especialment entre les capes benestants de la població, que d'aquesta manera feia ostentació del seu estatus dins la societat. En època romana, les tombes havien de situar-se fora del perímetre sagrat de la ciutat –el que els habitants de Roma en deien el pomerium–, i s'implantaven entorn de les vies que sortien de les ciutats. A Roma, trobem sarcòfags tot al voltant de la via Àpia, la via Ostiense i la via Triomfal. Al llarg d'aquestes importants vies d'accés a la ciutat sorgien necròpolis i monuments funeraris, on es col·locaven els sarcòfags. La pràctica s'estén així mateix per tot l'Imperi Romà. Els sarcòfags estaven decorats en tres dels costats frontals, els que es podien apreciar a simple vista, ja que l'altre costat sense decoració anava adossat a un mur. Així, es diferencien dels sarcòfacs de Grècia o l'Àsia Menor, que estan esculpits per tots quatre costats, ja que se situaven al mig d'un templet. La temàtica ornamental que revestia més sovint els sarcòfags comprèn garlandes de fruites i flors, composicions heràldiques o figures humanes reals o mitològiques. Solen incloure un retrat de la persona morta, amb escenes que il·lustren la vida pública o privada del difunt amb l'ajuda d'elements mítics o al·legòrics, i s'hi representen aspectes com el matrimoni, la vida militar, ofrenes de sacrificis i altres formes de preparar-se per a la vida en el més enllà. (ca)
  • In the burial practices of ancient Rome and Roman funerary art, marble and limestone sarcophagi elaborately carved in relief were characteristic of elite inhumation burials from the 2nd to the 4th centuries AD. At least 10,000 Roman sarcophagi have survived, with fragments possibly representing as many as 20,000. Although mythological scenes have been quite widely studied, sarcophagus relief has been called the "richest single source of Roman iconography," and may also depict the deceased's occupation or life course, military scenes, and other subject matter. The same workshops produced sarcophagi with Jewish or Christian imagery. Early Christian sarcophagi produced from the late 3rd century onwards, represent the earliest form of large Christian sculpture, and are important for the study of Early Christian art. They were mostly made in a few major cities, including Rome and Athens, which exported them to other cities. Elsewhere the stela gravestone remained more common. They were always a very expensive form reserved for the elite, and especially so in the relatively few very elaborately carved examples; most were always relatively plain, with inscriptions, or symbols such as garlands. Sarcophagi divide into a number of styles, by the producing area. "Roman" ones were made to rest against a wall, and one side was left uncarved, while "Attic" and other types were carved on all four sides; but the short sides were generally less elaborately decorated in both types. The time taken to make them encouraged the use of standard subjects, to which inscriptions might be added to personalize them, and portraits of the deceased were slow to appear. The sarcophagi offer examples of intricate reliefs that depict scenes often based on Greek and Roman mythology or mystery religions that offered personal salvation, and allegorical representations. Roman funerary art also offers a variety of scenes from everyday life, such as game-playing, hunting, and military endeavors. Early Christian art quickly adopted the sarcophagus, and they are the most common form of early Christian sculpture, progressing from simple examples with symbols to elaborate fronts, often with small scenes of the Life of Christ in two rows within an architectural framework. The Sarcophagus of Junius Bassus (ca. 359) is of this type, and the earlier Dogmatic Sarcophagus rather simpler. The huge porphyry Sarcophagi of Helena and Constantina are grand Imperial examples. Cremation was the predominant means of disposing of remains in the Roman Republic. Ashes contained in cinerary urns and other monumental vessels were placed in tombs. From the 2nd century AD onward, inhumation became more common, and after the Roman Empire came under Christian rule, was standard practice. The Sarcophagus of Lucius Cornelius Scipio Barbatus is a rare example from much earlier. A sarcophagus, which means "flesh-eater" in Greek, is a stone coffin used for inhumation burials. Sarcophagi were commissioned not only for the elite of Roman society (mature male citizens), but also for children, entire families, and beloved wives and mothers. The most expensive sarcophagi were made from marble, but other stones, lead, and wood were used as well. Along with the range in production material, there existed a variety of styles and shapes, depending on where the sarcophagus was produced and whom it was produced for. (en)
  • El sarcófago romano fue empleado en las prácticas funerarias de la antigua Roma y por lo tanto en el arte funerario romano, los sarcófagos elaborados en talla de relieve en mármol y piedra caliza fueron característicos de entierros de inhumación de élite del siglo II al IV.​ Al menos 10 000 sarcófagos romanos han sobrevivido, con fragmentos que posiblemente representan hasta 20 000.​ Aunque las escenas mitológicas han sido ampliamente empleadas,​ el relieve del sarcófago ha sido llamado la "«única fuente más rica de iconografía romana»",​también puede representar la ocupación o el curso de la vida del fallecido, escenas militares y otros temas. Los mismos talle es produjeron sarcófagos con imágenes judías o cristianas.​ Los primeros sarcófagos cristianos producidos a partir de finales del siglo III en adelante, representan la primera forma de gran escultura cristiana, y son importantes para el estudio del arte paleocristiano. En su mayoría se fabricaron en ciudades importantes, como Roma y Atenas, que las exportaron a otras ciudades. En otros lugares, la estela de lápida siguió siendo más común. Siempre fueron una forma muy costosa reservada para la élite, y especialmente en los relativamente pocos ejemplos elaborados con talla; la mayoría siempre eran relativamente simples, con inscripciones o símbolos como guirnaldas. Los sarcófagos se dividen en varios estilos, por área de producción. Los «romanos» fueron hechos para descansar contra una pared, y un lado quedó sin tallar, mientras que los «áticos» y otros tipos fueron tallados en los cuatro lados; pero los lados cortos generalmente estaban menos decorados en ambos tipos.​ El tiempo necesario para animarse a utilizar temas estándar, a los que se podían agregar inscripciones para personalizarlos y los retratos de los fallecidos, tardaron en aparecer. Los sarcófagos ofrecen ejemplos de relieves intrincados que representan escenas a menudo basadas en la mitología griega y romana o religiones de misterio que ofrecían salvación personal y representaciones alegóricas. El arte funerario romano también ofrece una variedad de escenas de la vida cotidiana, como juegos, cacería y hechos militares.​Arte paleocristiano rápidamente adoptó el sarcófago, y son la forma más común de la escultura cristiana primitiva, que progresa desde simples ejemplos con símbolos, hasta frentes elaborados, a menudo con pequeñas escenas de la Vida de Cristo en dos filas dentro de un marco arquitectónico. El Sarcófago de Junio Baso (c. 359) es de este tipo, y el Sarcófago dogmático anterior es bastante más simple. Los enormes sarcófagos realizados en pórfido de Helena y Constantina son grandes ejemplos imperiales. La cremación era el medio predominante para deshacerse de los restos de los fallecidos en la República romana. Las cenizas contenidas en urnas cinerarias y otras vasijas monumentales fueron colocadas en tumbas. Desde el siglo II en adelante, la inhumación se hizo más común, y después de que el Imperio Romano cayó bajo el dominio cristiano, fue una práctica estándar.​ El sarcófago de Lucio Cornelio Escipión Barbato es un raro ejemplo de mucho antes. Un sarcófago, que significa «comedor de carne» en griego, es un ataúd de piedra utilizado para entierros de inhumación.​Los sarcófagos fueron encargados no únicamente por la élite de la sociedad romana,​ sino también para niños, familias enteras y esposas y madres queridas. Los más costosos fueron hechos de mármol, pero también se usaron otras piedras, plomo y madera. Junto con el rango en el material de producción, existía una variedad de estilos y formas, dependiendo de dónde se producía el sarcófago y para quién se realizaba.​ (es)
  • Erromatarren sarkofagoak antzinako Erromako hiletetan erabiltzen ziren eta, beraz, erromatarren hileten artelanetan. II. mendetik IV. mendera ohikoak ziren marmolezko eta kareharrrizko erliebean egindako sarkofagoak goi mailako ehorzketak egiteko. Gutxi gorabehera 10.000 erromatar sarkofago iraun dute gaurdaino eta zatiak kontuan izanik 20.000 inguru. Eszena mitologikoak oso erabiliak izan arren, sarkofagoen erliebea "erromatarren ikonografiaren iturri aberatsena»" izendatua izan da ; hildakoaren bizitza, eszena militarrak eta beste hainbat gai ere irudikatzen ziren. Judu eta kristauek sarkofagoak ere egiten zituzten ; izan ere, hirugarren mendearen amaieratik sortutako sarkofago kristauak, kristau eskulturaren lehendabiziko formak adierazten dute eta arte paleokristauaren ikerketarako garrantzitsuak dira. (eu)
  • Un sarcophage romain est un élément des pratiques funéraires de l'époque romaine, surtout entre le IIe siècle av. J.-C. et le IIIe siècle. Les sarcophages sont utilisés pour enterrer les morts, surtout ceux issus des classes fortunées. Fabriqués dans divers matériaux, le pépérin, le tuf, le marbre et le porphyre rouge, ils sont richement ornés de bas-reliefs aux thèmes variés. À l'époque romaine, les tombes devaient se trouver à l'extérieur du périmètre sacré de la cité, le pomerium à Rome, et étaient implantées le long des voies qui partaient des villes. À Rome, elles se retrouvaient autour de la via Appia, la via Ostiense et la via Trionfale. Des nécropoles et des monuments funéraires apparaissent le long de ces voies. Cette pratique s'étend également dans l'Empire romain. Les défunts provenant de familles fortunées et qui choisissaient l'inhumation étaient souvent enterrés dans des sarcophages sculptés et placés dans des monuments funéraires. Cette pratique supplante progressivement celle de l'incinération. Les sarcophages étaient décorés sur trois côtés, le côté sans ornement étant adossé à un mur, contrairement aux sarcophages de Grèce ou d'Asie mineure qui sont sculptés sur les quatre côtés pour être placés au milieu d'un petit temple. Les thèmes décoratifs qui reviennent fréquemment sur les sarcophages sont les guirlandes de fruits et de fleurs, des compositions héraldiques où des figures tiennent un portrait du défunt, des scènes illustrant la vie publique ou privée du défunt à l'aide d'éléments mythiques ou allégoriques, comme le mariage, la vie militaire, l'offrande d'un sacrifice, formes de préparation à la vie dans l'au-delà. (fr)
  • Nel mondo romano l'uso di seppellire i defunti con il rito dell'inumazione comportò l'utilizzo di sarcofagi, spesso riccamente scolpiti. A Roma, tolti alcuni precedenti in età repubblicana l'uso dei sarcofagi si diffuse soprattutto a partire dal II secolo, quando si ricominciarono ad inumare i defunti, abbandonando l'uso della incinerazione. (it)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 20592794 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 60626 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1114393674 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • Nel mondo romano l'uso di seppellire i defunti con il rito dell'inumazione comportò l'utilizzo di sarcofagi, spesso riccamente scolpiti. A Roma, tolti alcuni precedenti in età repubblicana l'uso dei sarcofagi si diffuse soprattutto a partire dal II secolo, quando si ricominciarono ad inumare i defunti, abbandonando l'uso della incinerazione. (it)
  • En el món romà, el costum de donar sepultura als difunts mitjançant el ritu de la inhumació va comportar l'ús de sarcòfags. A Roma, llevat d'alguns precedents en època republicana, l'ús d'aquests contenidors funeraris es va estendre sobretot a partir del segle II, quan es va reprendre l'hàbit d'enterrar els morts, un cop es va anar abandonant la pràctica de la incineració. (ca)
  • In the burial practices of ancient Rome and Roman funerary art, marble and limestone sarcophagi elaborately carved in relief were characteristic of elite inhumation burials from the 2nd to the 4th centuries AD. At least 10,000 Roman sarcophagi have survived, with fragments possibly representing as many as 20,000. Although mythological scenes have been quite widely studied, sarcophagus relief has been called the "richest single source of Roman iconography," and may also depict the deceased's occupation or life course, military scenes, and other subject matter. The same workshops produced sarcophagi with Jewish or Christian imagery. Early Christian sarcophagi produced from the late 3rd century onwards, represent the earliest form of large Christian sculpture, and are important for the study (en)
  • El sarcófago romano fue empleado en las prácticas funerarias de la antigua Roma y por lo tanto en el arte funerario romano, los sarcófagos elaborados en talla de relieve en mármol y piedra caliza fueron característicos de entierros de inhumación de élite del siglo II al IV.​ Al menos 10 000 sarcófagos romanos han sobrevivido, con fragmentos que posiblemente representan hasta 20 000.​ Aunque las escenas mitológicas han sido ampliamente empleadas,​ el relieve del sarcófago ha sido llamado la "«única fuente más rica de iconografía romana»",​también puede representar la ocupación o el curso de la vida del fallecido, escenas militares y otros temas. Los mismos talle es produjeron sarcófagos con imágenes judías o cristianas.​ Los primeros sarcófagos cristianos producidos a partir de finales del (es)
  • Erromatarren sarkofagoak antzinako Erromako hiletetan erabiltzen ziren eta, beraz, erromatarren hileten artelanetan. II. mendetik IV. mendera ohikoak ziren marmolezko eta kareharrrizko erliebean egindako sarkofagoak goi mailako ehorzketak egiteko. Gutxi gorabehera 10.000 erromatar sarkofago iraun dute gaurdaino eta zatiak kontuan izanik 20.000 inguru. Eszena mitologikoak oso erabiliak izan arren, sarkofagoen erliebea "erromatarren ikonografiaren iturri aberatsena»" izendatua izan da ; hildakoaren bizitza, eszena militarrak eta beste hainbat gai ere irudikatzen ziren. (eu)
  • Un sarcophage romain est un élément des pratiques funéraires de l'époque romaine, surtout entre le IIe siècle av. J.-C. et le IIIe siècle. Les sarcophages sont utilisés pour enterrer les morts, surtout ceux issus des classes fortunées. Fabriqués dans divers matériaux, le pépérin, le tuf, le marbre et le porphyre rouge, ils sont richement ornés de bas-reliefs aux thèmes variés. (fr)
rdfs:label
  • Ancient Roman sarcophagi (en)
  • Sarcòfag romà (ca)
  • Sarcófago romano (es)
  • Erromatar sarkofago (eu)
  • Sarcophage romain (fr)
  • Sarcofago romano (it)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License