An Entity of Type: book, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The history of scientific method considers changes in the methodology of scientific inquiry, as distinct from the history of science itself. The development of rules for scientific reasoning has not been straightforward; scientific method has been the subject of intense and recurring debate throughout the history of science, and eminent natural philosophers and scientists have argued for the primacy of one or another approach to establishing scientific knowledge. Despite the disagreements about approaches, scientific method has advanced in definite steps.

Property Value
dbo:abstract
  • La història del mètode científic és la història de la metodologia de la recerca científica, que és diferent de la història de la ciència. El desenvolupament i l'elaboració de les regles del raonament i la investigació científics no ha consistit en un procés directe i clar, i ha estat objecte de debats intensos i recurrents al llarg de la història de la ciència. Molts filòsofs i científics eminents han mantingut discussions que donaven suport a la primacia de determinades formes de conduir-lo. Malgrat les discrepàncies, és també cert que poden identificar-se clares tendències d'una metodologia comuna al llarg del desenvolupament dels últims mil·lennis, fins a arribar a les formes del moment present. Bàsicament hi ha hagut dos pilars per al desenvolupament del coneixement científic: el racionalista i l'empirista, que han donat primacia a les deduccions fetes amb el raonament, o a les observacions dels fenòmens naturals, per arribar finalment a una síntesi que es basa en els dos mètodes. Com a eina important utilitzada pel raonament, cal esmentar especialment les matemàtiques, que van ser introduïdes en el raonament científic sobretot gràcies a Descartes, Galileu, Kepler, Newton i Leibniz. (ca)
  • تاريخ المنهج العلمي هو التتبع للتغيرات في منهجية البحث العلمي، بغض النظر عن تاريخ العلوم نفسها. لم تكن قواعد المنطق العلمي واضحة؛ وكان المنهج العلمي موضوع نقاش حاد ومتكرر طوال تاريخ العلوم، وتجادل الفلاسفة وعلماء الطبيعة البارزين حول أولوية منهج أو آخر في التأسيس للمعرفة العلمية. وعلى الرغم من الخلافات حول المنهج، إلا أن المنهج العلمي تطوّر في خطوات محددة. ظهرت التفسيرات العقلانية للطبيعة، بما في ذلك الذرية، في كل من اليونان القديمة في فكر ليوكيبوس وديموقريطوس، وفي الهند القديمة في النيايا والفايشيشيكا والمدارس البوذية، في حين رفضت الشارفاكا المادية الاستدلال كمصدر للمعرفة، وفضّلت التجريبية التي كانت دومًا محل شك. كان أرسطو رائدًا في استخدام المنهج العلمي في اليونان القديمة إلى جانب تجاربه البيولوجية وأعماله في المنطق، حيث رفض الإطار الاستنتاجي البحت، وفضّل التعميمات الناتجة عن ملاحظة الطبيعة. تركّزت بعض أهم المناقشات في تاريخ المنهج العلمي على العقلانية، خاصةً تلك التي نادي بها رينيه ديكارت؛ والاستقرائية، التي حظيت بأهمية خاصة عند إسحاق نيوتن وأتباعه؛ والفرضية الاستنتاجية التي تصدّرت النقاشات في هذا المجال في أوائل القرن التاسع عشر الميلادي. ونهاية القرن التاسع عشر وبداية القرن العشرين الميلاديين، كان الجدل حول الواقعية الفلسفية مقابل اللا واقعية مسيطرًا على نقاشات المنهج العلمي كنظريات علمية قوية تمتد خارج نطاق الإدراك، بينما في منتصف القرن العشرين، عارض بعض الفلاسفة البارزين وجود أي قواعد عالمية للعلم على الإطلاق. في القرون الماضية، طُورت بعض الطرق الإحصائية للمنطق في مواجهة عدم اليقين، كامتداد لطرق استبعاد الخطأ. كان ذلك توابع لنهج فرانسيس بيكون في كتابه «الأورغانون الجديد». كما أظهر استدلال بايزي قدرة الفرد على تغيير معتقده في مواجهة الأدلة، وهو ما سُمي بمراجعة المعتقدات. وظهر أثر ذلك في أعمال فرانك رامزي وجون مينارد كينز ووليم ستانلي جيفونز. (ar)
  • La historia del método científico revela que el método científico ha sido objeto de intenso y recurrente debate a lo largo de la historia de la ciencia. Muchos eminentes filósofos y científicos han argumentado a favor de la primacía de uno u otro enfoque para alcanzar y establecer el conocimiento científico. Algunos de los debates más importantes en la historia del método científico fueron entre el racionalismo, el empirismo, el inductivismo, que empezó a tenerse en cuenta desde Isaac Newton y sus seguidores, y el método hipotético-deductivo que surgió a principios del siglo XIX. A finales del siglo XIX e inicios del XX, el debate se centró entre el realismo y el antirrealismo en las discusiones del método científico a medida que las teorías científicas se extendieron filósofos prominentes argumentaron sobre la existencia de reglas universales de la ciencia.​ La filosofía reconoce numerosos métodos, entre los que están el método por definición, demostración, dialéctico, trascendental, intuitivo, fenomenológico, semiótico, axiomático, inductivo.​ La filosofía de la ciencia es la que, en conjunto, mejor establece los supuestos ontológicos y metodológicos de las ciencias, señalando su evolución en la historia de la ciencia y los distintos paradigmas dentro de los que se desarrolla. (es)
  • The history of scientific method considers changes in the methodology of scientific inquiry, as distinct from the history of science itself. The development of rules for scientific reasoning has not been straightforward; scientific method has been the subject of intense and recurring debate throughout the history of science, and eminent natural philosophers and scientists have argued for the primacy of one or another approach to establishing scientific knowledge. Despite the disagreements about approaches, scientific method has advanced in definite steps. Rationalist explanations of nature, including atomism, appeared both in ancient Greece in the thought of Leucippus and Democritus, and in ancient India, in the Nyaya, Vaisesika and Buddhist schools, while Charvaka materialism rejected inference as a source of knowledge in favour of an empiricism that was always subject to doubt. Aristotle pioneered scientific method in ancient Greece alongside his empirical biology and his work on logic, rejecting a purely deductive framework in favour of generalisations made from observations of nature. Some of the most important debates in the history of scientific method center on: rationalism, especially as advocated by René Descartes; inductivism, which rose to particular prominence with Isaac Newton and his followers; and hypothetico-deductivism, which came to the fore in the early 19th century. In the late 19th and early 20th centuries, a debate over realism vs. antirealism was central to discussions of scientific method as powerful scientific theories extended beyond the realm of the observable, while in the mid-20th century some prominent philosophers argued against any universal rules of science at all. (en)
  • Il serait abusif de faire remonter la notion de méthode scientifique jusqu’à l’Antiquité, tant il est délicat d’identifier ce que nous nommons « science » avec les démarches de production de nouveaux savoirs aux époques proto-historiques. On peut cependant reconnaître dans les réflexions des anciens philosophes les prémisses d’une théorie de la connaissance congruante avec les pratiques scientifiques contemporaines, mais pas des vraies méthodes. Au cours des siècles, différents philosophes enrichiront la réflexion sur la notion de méthode en en explorant différents aspects (déduction, induction, méthode expérimentale, méthode analytique, réfutation, etc.), sans qu’un lien entre eux soit toujours fait. Cette histoire n’est donc pas linéaire, mais se présente plutôt comme un buissonnement d’idées qui s’agrègent aujourd’hui dans la notion de méthode scientifique. Il faut cependant distinguer l’histoire de la méthode (en tant que notion normative) de l’histoire de la méthode (en tant que pratique scientifique effective). Tandis que les philosophes visent, souvent dans une perspective normative, à éclaircir la notion de méthode scientifique, les savants ne se préoccupent pas toujours de ces considérations, et n’ont pas toujours une démarche réflexive. Il ne faut cependant pas verser dans l’excès inverse, et imaginer que travail scientifique et travail sur la science s’ignorent. De nombreux savants, et non des moindres, portent attention aux discours sur la science, tandis que les philosophes, historiens ou sociologues faisant porter leur réflexion sur la méthode scientifique peuvent influencer, directement ou indirectement, l’organisation de la science. Enfin, indépendamment de la dimension normative de la notion de méthode, il faut porter attention à l’évolution des regards portés sur cette méthode. Les analyses des historiens, puis des sociologues, ont évolué au fil du temps, faisant du même coup évoluer notre représentation de la méthode scientifique. Au bout du compte, il faut entrelacer trois perspectives : * l’histoire de la méthode comme pratique ; * l’histoire de la méthode comme concept normatif ; * l’histoire des discours sur la méthode. (fr)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageID
  • 3143150 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 94189 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1118816807 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • تاريخ المنهج العلمي هو التتبع للتغيرات في منهجية البحث العلمي، بغض النظر عن تاريخ العلوم نفسها. لم تكن قواعد المنطق العلمي واضحة؛ وكان المنهج العلمي موضوع نقاش حاد ومتكرر طوال تاريخ العلوم، وتجادل الفلاسفة وعلماء الطبيعة البارزين حول أولوية منهج أو آخر في التأسيس للمعرفة العلمية. وعلى الرغم من الخلافات حول المنهج، إلا أن المنهج العلمي تطوّر في خطوات محددة. ظهرت التفسيرات العقلانية للطبيعة، بما في ذلك الذرية، في كل من اليونان القديمة في فكر ليوكيبوس وديموقريطوس، وفي الهند القديمة في النيايا والفايشيشيكا والمدارس البوذية، في حين رفضت الشارفاكا المادية الاستدلال كمصدر للمعرفة، وفضّلت التجريبية التي كانت دومًا محل شك. كان أرسطو رائدًا في استخدام المنهج العلمي في اليونان القديمة إلى جانب تجاربه البيولوجية وأعماله في المنطق، حيث رفض الإطار الاستنتاجي البحت، وفضّل التعميمات الناتجة عن ملاحظة الطب (ar)
  • La història del mètode científic és la història de la metodologia de la recerca científica, que és diferent de la història de la ciència. El desenvolupament i l'elaboració de les regles del raonament i la investigació científics no ha consistit en un procés directe i clar, i ha estat objecte de debats intensos i recurrents al llarg de la història de la ciència. Molts filòsofs i científics eminents han mantingut discussions que donaven suport a la primacia de determinades formes de conduir-lo. Malgrat les discrepàncies, és també cert que poden identificar-se clares tendències d'una metodologia comuna al llarg del desenvolupament dels últims mil·lennis, fins a arribar a les formes del moment present. (ca)
  • The history of scientific method considers changes in the methodology of scientific inquiry, as distinct from the history of science itself. The development of rules for scientific reasoning has not been straightforward; scientific method has been the subject of intense and recurring debate throughout the history of science, and eminent natural philosophers and scientists have argued for the primacy of one or another approach to establishing scientific knowledge. Despite the disagreements about approaches, scientific method has advanced in definite steps. (en)
  • La historia del método científico revela que el método científico ha sido objeto de intenso y recurrente debate a lo largo de la historia de la ciencia. Muchos eminentes filósofos y científicos han argumentado a favor de la primacía de uno u otro enfoque para alcanzar y establecer el conocimiento científico. Algunos de los debates más importantes en la historia del método científico fueron entre el racionalismo, el empirismo, el inductivismo, que empezó a tenerse en cuenta desde Isaac Newton y sus seguidores, y el método hipotético-deductivo que surgió a principios del siglo XIX. A finales del siglo XIX e inicios del XX, el debate se centró entre el realismo y el antirrealismo en las discusiones del método científico a medida que las teorías científicas se extendieron filósofos prominentes (es)
  • Il serait abusif de faire remonter la notion de méthode scientifique jusqu’à l’Antiquité, tant il est délicat d’identifier ce que nous nommons « science » avec les démarches de production de nouveaux savoirs aux époques proto-historiques. On peut cependant reconnaître dans les réflexions des anciens philosophes les prémisses d’une théorie de la connaissance congruante avec les pratiques scientifiques contemporaines, mais pas des vraies méthodes. Au bout du compte, il faut entrelacer trois perspectives : (fr)
rdfs:label
  • History of scientific method (en)
  • تاريخ المنهج العلمي (ar)
  • Història del mètode científic (ca)
  • Historia del método científico (es)
  • Histoire de la méthode scientifique (fr)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is rdfs:seeAlso of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License