An Entity of Type: FundamentalQuantity113575869, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Latin translations of the 12th century were spurred by a major search by European scholars for new learning unavailable in western Europe at the time; their search led them to areas of southern Europe, particularly in central Spain and Sicily, which recently had come under Christian rule following their reconquest in the late 11th century. These areas had been under Muslim rule for a considerable time, and still had substantial Arabic-speaking populations to support their search. The combination of this accumulated knowledge and the substantial numbers of Arabic-speaking scholars there made these areas intellectually attractive, as well as culturally and politically accessible to Latin scholars. A typical story is that of Gerard of Cremona (c. 1114–87), who is said to have made his way to

Property Value
dbo:abstract
  • Les traduccions llatines del segle XII van estimular una important recerca dels investigadors europeus a través de nous coneixements que no existien a l'Europa occidental en aquell moment. La seva cerca els va portar a zones del sud d'Europa, particularment al centre de la Península Ibèrica: Toledo, i a Sicília, que recentment havien passat a domini cristià després de la seva reconquesta a finals del segle xi. Aquestes zones havien estat sota un domini musulmà durant molt de temps i encara tenien poblacions importants de parla àrab que permetien donar suport a la seva cerca. La combinació de coneixements acumulats per part del món musulmà, un nombre substancial d'erudits de parla àrab i els nous governants cristians van fer que aquestes zones fossis intel·lectualment atractives i accessibles política i culturalment, per als estudiosos llatins. Una història típica és la de Gerard de Cremona (c. 1114–87), que es diu que va fer el seu camí a Toledo, després de la reconquesta dels cristians el 1085, perquè Mentre els musulmans estaven ocupats de traduir i afegir les seves pròpies idees a les filosofies gregues. A l'Oest llatí s'havia confratetnitzat amb les idees paganes. Sant Jeroni, per exemple, era hostil a Aristòtil, i Sant Agustí tenia poc interès a explorar la filosofia, només aplicant la lògica a la teologia. Durant segles, les diferents idees gregues a l'oest d'Europa, eren conegudes però inexistents. Només uns quants monestirs tenien obres gregues, i encara menys alguns copiaren aquestes obres. Hi va haver un breu període de renaixement, quan el monjo anglosaxó Alcui i altres van reintroduir algunes idees gregues durant el Renaixement carolingi. No obstant això, després de la mort de Carlemany, la vida intel·lectual va tornar a caure. Excepte per alguns pensadors que promouen Boeci, com Gerbert d'Aurillac, amb el pensament filosòfic que es va desenvolupar poc a Europa durant uns dos segles. Al segle xii, però, el pensament escolàstic començava a desenvolupar-se, donant lloc a l'auge de les universitats a tot Europa. Aquestes universitats van reunir el poc pensament grec que s'havia conservat al llarg dels segles, incloent-hi els comentaris de Boeci sobre Aristòtil. També van servir de llocs de discussió sobre noves idees que provenien de les traduccions de l'àrab a tot Europa. Al segle xii, la por europea de l'islam com a amenaça militar s'havia reduït força. Toledo, havia caigut de mans àrabs el 1085, Sicília el 1091 i Jerusalem el 1099. Aquests territoris de confluències lingüístiques van ser un terreny fèrtil per als traductors. Els espais esmentats, havien estat conquerits pels pobles de parla àrab, grega i llatina al llarg dels segles i incorporaven habilitats lingüístiques de totes aquestes cultures. La petita i poc popular població dels regnes croats va contribuir molt poc als esforços de traducció, fins que la Quarta Croada va prendre la major part de l'imperi bizantí. Sicília, encara en bona part de parla grega, era més productiva: havia vist el domini dels bizantins, àrabs i italians, i molts parlaven grec, àrab i llatí. Els sicilians, tanmateix, van ser menys influïts pels àrabs i, en canvi, es van apuntar més per les seves traduccions directament del grec al llatí. D'altra banda, Espanya va ser un lloc idoni per a la traducció de l'àrab al llatí a causa de la rica combinació de les cultures llatina i àrab que vivien colze a colze. A diferència de l'interès per la literatura i la història de l'antiguitat clàssica durant el Renaixement, els traductors del segle xii van buscar nous textos científics, i, en menor mesura, religiosos. Aquesta preocupació es va reflectir en un interès renovat per les traduccions dels Pares de l'Església grega al llatí, una preocupació per traduir els ensenyaments jueus de l'hebreu, i un interès en l'Alcorà i altres textos religiosos islàmics. A més, també es va traduir al llati alguns textos de la literatura àrab. (ca)
  • حفزت الترجمات اللاتينية في القرن الثاني عشر الميلادي أو مدرسة طليطلة في الترجمة التي تمت في جنوب أوروبا خاصة في طليطلة وصقلية بعد أن استردها الأوروبيون من أيدي المسلمين، العلماء الأوروبيين لتعلم علوم جديدة لم تكن موجودة في أوروبا المسيحية في ذاك الوقت. خضعت تلك المناطق للحكم الإسلامي لفترة طويلة، وكانت حديثة عهد بالعودة إلى السيطرة المسيحية، فكان لا يزال بها عدد كبير من السكان الناطقين باللغة العربية، مما ساهم في التبادل الفكري والثقافي والسياسي بين علماء الشرق والغرب في تلك الفترة. هناك قصة شهيرة عن جيراردو الكريموني الذي رحل إلى طليطلة الغنية بالكتب في كل مجال، بعد أن استردتها أوروبا المسيحية عام 1085، مدفوعًا برغبته في البحث عن كتاب المجسطي الذي لم يجد منه أي نسخة باللاتينية. وفي الوقت الذي كان فيه المسلمون مشغولون بالترجمة وإضافة الأفكار إلى العلوم القديمة، كان الغرب اللاتيني لا يزال يعج بالأفكار الوثنية، وسط جو من الحروب والمجاعات والطاعون، بل ومحاربة الكنيسة الأرثوذكسية البيزنطية لكل ما يمت للفلسفة القديمة. في القرن الثاني عشر الميلاي، بعد أن تراجع التخوف الأوروبي من التهديد العسكري الإسلامي، بعد استعادة طليطلة عام 1085، وصقلية عام 1091، والقدس عام 1099. كانت تلك المناطق أرضًا خصبة للمترجمين، لتواجد مزيج سكاني من المتحدثين بالعربية واليونانية واللاتينية. اهتم مترجمو القرن الثاني عشر، بترجمة العلوم الإسلامية ، وبدرجة أقل النصوص الدينية. انعكس هذا الاهتمام على ترجمة أعمال آباء الكنيسة اليونانية إلى اللاتينية، والتعاليم اليهودية من العبرية، إضافة إلى ترجمة القرآن وغيره من النصوص الدينية الإسلامية. (ar)
  • Lateinische Übersetzungen im Hochmittelalter entstanden während der hochmittelalterlichen „Renaissance“ im Zuge der Aneignung neuer, vor allem griechisch- und arabischsprachiger Wissensquellen durch europäische Wissenschaftler. Im späten 11. Jahrhundert waren die zuvor von muslimischen Arabern beherrschten Gebiete des Taifa-Königreichs von Toledo (1085) sowie Sizilien von christlichen Herrschern erobert worden. Die verbliebenen arabischen Gelehrten, eine noch zu großen Teilen arabisch sprechende Bevölkerung, und die neue christliche Herrschaft boten einen neuen Zugang und günstige Ausgangsbedingungen für die Arbeit der lateinisch schreibenden europäischen Gelehrten. Ein typisches Beispiel bietet die Biografie Gerhard von Cremonas (ca. 1114–87): Dieser war nach Toledo gereist, weil er die ihm verfügbaren lateinischen Quellenwerke zum Almagest des Claudius Ptolemäus für unzureichend hielt. Als er dort arabische Lehrbücher vorfand, die den in lateinischer Sprache verfügbaren Werken in Umfang und Inhalt überlegen waren, beschloss er, Arabisch zu lernen und die Bücher zu übersetzen. (de)
  • Latin translations of the 12th century were spurred by a major search by European scholars for new learning unavailable in western Europe at the time; their search led them to areas of southern Europe, particularly in central Spain and Sicily, which recently had come under Christian rule following their reconquest in the late 11th century. These areas had been under Muslim rule for a considerable time, and still had substantial Arabic-speaking populations to support their search. The combination of this accumulated knowledge and the substantial numbers of Arabic-speaking scholars there made these areas intellectually attractive, as well as culturally and politically accessible to Latin scholars. A typical story is that of Gerard of Cremona (c. 1114–87), who is said to have made his way to Toledo, well after its reconquest by Christians in 1085, because he arrived at a knowledge of each part of [philosophy] according to the study of the Latins, nevertheless, because of his love for the Almagest, which he did not find at all amongst the Latins, he made his way to Toledo, where seeing an abundance of books in Arabic on every subject, and pitying the poverty he had experienced among the Latins concerning these subjects, out of his desire to translate he thoroughly learnt the Arabic language.... Many Christian theologians were highly suspicious of ancient philosophies and especially of the attempts to synthesize them with Christian doctrines. St. Jerome, for example, was hostile to Aristotle, and St. Augustine had little interest in exploring philosophy, only applying logic to theology. For centuries, ancient Greek ideas in Western Europe were all but non-existent. Only a few monasteries had Greek works, and even fewer of them copied these works. There was a brief period of revival, when the Anglo-Saxon monk Alcuin and others reintroduced some Greek ideas during the Carolingian Renaissance. After Charlemagne's death, however, intellectual life again fell into decline. Excepting a few persons promoting Boethius, such as Gerbert of Aurillac, philosophical thought was developed little in Europe for about two centuries. By the 12th century, however, scholastic thought was beginning to develop, leading to the rise of universities throughout Europe. These universities gathered what little Greek thought had been preserved over the centuries, including Boethius' commentaries on Aristotle. They also served as places of discussion for new ideas coming from new translations from Arabic throughout Europe. By the 12th century, Toledo, in Spain, had fallen from Arab hands in 1085, Sicily in 1091, and Jerusalem in 1099. The small population of the Crusader Kingdoms contributed very little to the translation efforts, though Sicily, still largely Greek-speaking, was more productive. Sicilians, however, were less influenced by Arabic than the other regions and instead are noted more for their translations directly from Greek to Latin. Spain, on the other hand, was an ideal place for translation from Arabic to Latin because of a combination of rich Latin and Arab cultures living side by side. Unlike the interest in the literature and history of classical antiquity during the Renaissance, 12th century translators sought new scientific, philosophical and, to a lesser extent, religious texts. The latter concern was reflected in a renewed interest in translations of the Greek Church Fathers into Latin, a concern with translating Jewish teachings from Hebrew, and an interest in the Qur'an and other Islamic religious texts. In addition, some Arabic literature was also translated into Latin. (en)
  • La renaissance du XIIe siècle est intimement liée à la recherche de nouveaux savoirs par les lettrés européens, aux franges grecques et arabes de l'Occident chrétien, en particulier dans l’Espagne musulmane et en Sicile où l'on note une intense activité de traduction. Des figures importantes comme Gérard de Crémone, Jacques de Venise ou Henri Aristippe mènent ainsi dans ces régions des entreprises de traduction abondantes. Ces textes sont d'abord des écrits de l'Antiquité classique (Hippocrate, Euclide, Aristote) et plus rarement des textes chrétiens (pères de l'Église grecs), mais aussi des contributions scientifiques et philosophiques de penseurs du monde islamique, comme Avicenne, Rhazès, Al-Khwarizmi, Al-Kindi et Al-Farabi. Cet apport intellectuel est pour beaucoup dans la grande activité des écoles du nord de l'Europe tout au long du XIIe siècle, même si les traducteurs ne participent que de façon marginale à l'assimilation de ces nouveaux contenus par la pensée chrétienne occidentale. (fr)
  • Las traducciones latinas del siglo XII fueron impulsadas por una importante búsqueda de eruditos europeos por nuevos aprendizajes que no estaban disponibles en Europa occidental en ese momento; su búsqueda los condujo a áreas del sur de Europa, particularmente en el centro de España y Sicilia, que recientemente habían estado bajo el dominio cristiano después de su reconquista a fines del siglo XI. Estas áreas habían estado bajo una regla musulmana durante un tiempo considerable, y aún tenían gran número de poblaciones de habla árabe para apoyar su búsqueda. La combinación del conocimiento acumulado musulmán, un número considerable de estudiosos de lengua árabe y los nuevos gobernantes cristianos hicieron que estas áreas fueran intelectualmente atractivas, y cultural y políticamente accesibles para el conocedores del latín.​ Una historia típica es la de Gerardo de Cremona (hacia 1114-1187), de quien se dice que se dirigió a Toledo, mucho después de su reconquista por los cristianos en 1085, porque él ...llegó al conocimiento de cada parte de [filosofía] de acuerdo con el estudio de los latinos, sin embargo, debido a su amor por el Almagesto, que no encontró en absoluto entre los latinos, se dirigió a Toledo, donde vio una abundancia de libros en árabe sobre cada tema, y compadeciéndose de la pobreza que había experimentado entre los latinos con respecto a estos temas, por su deseo de traducir aprendió a fondo el idioma árabe ...​ Mientras los musulmanes estaban ocupados traduciendo y agregando sus propias ideas a las filosofías griegas, el occidente latino había sospechado de las ideas paganas. San Jerónimo, por ejemplo, era hostil a Aristóteles, y San Agustín tenía poco interés en explorar la filosofía, solo aplicando la lógica a la teología.​ Durante siglos, las ideas griegas en Europa occidental fueron casi inexistentes. Solo unos pocos monasterios tenían obras griegas, y aún pocos de ellos copiaron estas obras.​ Hubo un breve período de reavivamiento cuando el monje anglosajón Alcuin y otros reintrodujeron algunas ideas griegas durante el Renacimiento carolingio.​ Sin embargo, después de la muerte de Carlomagno, la vida intelectual cayó nuevamente en declive.​ Con excepción de algunas personas que promocionaban a Boecio, como Gerberto de Aurillac, el pensamiento filosófico se desarrolló poco en Europa durante aproximadamente dos siglos.​ En el siglo XII, sin embargo, el pensamiento escolar estaba comenzando a desarrollarse, lo que llevó al surgimiento de universidades en toda Europa.​ Estas universidades reunieron el pequeño pensamiento griego que se había conservado a lo largo de los siglos, incluidos los comentarios de Boethius sobre Aristóteles. También sirvieron como lugares de debate para nuevas ideas provenientes de nuevas traducciones del árabe en toda Europa.​ En el siglo XII, el miedo europeo al Islam como amenaza militar había disminuido un tanto. Toledo, en España, había caído en manos árabes en 1085, Sicilia en 1091 y Jerusalén en 1099.​​ Estas fronteras lingüísticas demostraron ser un terreno fértil para los traductores. Estas áreas habían sido conquistadas por pueblos árabes, griegos y de habla latina a lo largo de los siglos y contenían habilidades lingüísticas de todas estas culturas. Los pequeños y desescolarizados pueblos de los reinos cruzados contribuyó muy poco a los esfuerzos de traducción, hasta que la Cuarta Cruzada tomó la mayor parte del Imperio bizantino. Sicilia, todavía en gran parte de habla griega, era más productiva; había visto el dominio de bizantinos, árabes e italianos, y muchos hablaban griego, árabe y latín con fluidez. Los sicilianos, sin embargo, fueron menos influenciados por los árabes y, en cambio, se destacan más por sus traducciones directamente del griego al latín.​ España, por otro lado, era un lugar ideal para la traducción del árabe al latín debido a la combinación de culturas ricas en latín y árabe que vivían una al lado de la otra.​ A diferencia del interés en la literatura y la historia de la antigüedad clásica durante el Renacimiento, los traductores del siglo XII buscaron nuevos textos científicos, filosóficos y, en menor medida, religiosos. Esta última preocupación se reflejó en un renovado interés en las traducciones de los Padres de la Iglesia griegos al latín, una preocupación con la traducción de las enseñanzas judías del hebreo, un interés en el Corán y otros textos religiosos islámicos.​ Además, parte de la literatura árabe también se tradujo al latín.​ (es)
  • Il movimento di rinascita culturale noto come rinascimento del XII secolo, è permeato dalla ricerca di nuovi saperi da parte degli uomini di cultura europei, un'aspirazione che sarà condivisa dai successivi protagonisti del Rinascimento e che gli uomini di cultura medievali rivolgeranno alle fonti greche e arabe. A esse potevano attingere attraverso le propaggini culturali nell'Occidente cristiano, nella Sicilia normanna e nella Spagna musulmana, territori in cui si assisterà, durante il XII secolo, al fiorire di un intenso fenomeno di traduzione in latino. Charles Homer Haskins, pioniere della rivalutazione del XII secolo come secolo pre-rinascimentale Attraverso l'opera di traduzione, l'Occidente cristiano si riappropria di classici fondamentali del pensiero antico, della scienza, della matematica, della filosofia e della letteratura: Ippocrate di Coo, Euclide, Aristotele e i contributi scientifici e filosofici del mondo islamico, attraverso pensatori e scienziati come Avicenna, al-Rāzī, al-Khwārizmī, al-Kindī e al-Fārābī. (it)
  • Латинские переводы XII века — один из процессов культурного развития Европы периода Высокого Средневековья, получивших обобщённое наименование «Возрождение XII века». Многочисленные переводы на латинский язык трудов античных, арабских и еврейских авторов позволили тогдашним европейским учёным получить доступ к знаниям, которые не были известны им в период Раннего Средневековья, в том числе в области медицины, математики, философии, алхимии и других наук. Кроме того, на латынь переводили некоторые произведения арабской художественной и религиозной литературы. (ru)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 5553121 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 39711 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1114546590 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Латинские переводы XII века — один из процессов культурного развития Европы периода Высокого Средневековья, получивших обобщённое наименование «Возрождение XII века». Многочисленные переводы на латинский язык трудов античных, арабских и еврейских авторов позволили тогдашним европейским учёным получить доступ к знаниям, которые не были известны им в период Раннего Средневековья, в том числе в области медицины, математики, философии, алхимии и других наук. Кроме того, на латынь переводили некоторые произведения арабской художественной и религиозной литературы. (ru)
  • حفزت الترجمات اللاتينية في القرن الثاني عشر الميلادي أو مدرسة طليطلة في الترجمة التي تمت في جنوب أوروبا خاصة في طليطلة وصقلية بعد أن استردها الأوروبيون من أيدي المسلمين، العلماء الأوروبيين لتعلم علوم جديدة لم تكن موجودة في أوروبا المسيحية في ذاك الوقت. خضعت تلك المناطق للحكم الإسلامي لفترة طويلة، وكانت حديثة عهد بالعودة إلى السيطرة المسيحية، فكان لا يزال بها عدد كبير من السكان الناطقين باللغة العربية، مما ساهم في التبادل الفكري والثقافي والسياسي بين علماء الشرق والغرب في تلك الفترة. (ar)
  • Les traduccions llatines del segle XII van estimular una important recerca dels investigadors europeus a través de nous coneixements que no existien a l'Europa occidental en aquell moment. La seva cerca els va portar a zones del sud d'Europa, particularment al centre de la Península Ibèrica: Toledo, i a Sicília, que recentment havien passat a domini cristià després de la seva reconquesta a finals del segle xi. Aquestes zones havien estat sota un domini musulmà durant molt de temps i encara tenien poblacions importants de parla àrab que permetien donar suport a la seva cerca. La combinació de coneixements acumulats per part del món musulmà, un nombre substancial d'erudits de parla àrab i els nous governants cristians van fer que aquestes zones fossis intel·lectualment atractives i accessibl (ca)
  • Lateinische Übersetzungen im Hochmittelalter entstanden während der hochmittelalterlichen „Renaissance“ im Zuge der Aneignung neuer, vor allem griechisch- und arabischsprachiger Wissensquellen durch europäische Wissenschaftler. Im späten 11. Jahrhundert waren die zuvor von muslimischen Arabern beherrschten Gebiete des Taifa-Königreichs von Toledo (1085) sowie Sizilien von christlichen Herrschern erobert worden. Die verbliebenen arabischen Gelehrten, eine noch zu großen Teilen arabisch sprechende Bevölkerung, und die neue christliche Herrschaft boten einen neuen Zugang und günstige Ausgangsbedingungen für die Arbeit der lateinisch schreibenden europäischen Gelehrten. Ein typisches Beispiel bietet die Biografie Gerhard von Cremonas (ca. 1114–87): Dieser war nach Toledo gereist, weil er die i (de)
  • Latin translations of the 12th century were spurred by a major search by European scholars for new learning unavailable in western Europe at the time; their search led them to areas of southern Europe, particularly in central Spain and Sicily, which recently had come under Christian rule following their reconquest in the late 11th century. These areas had been under Muslim rule for a considerable time, and still had substantial Arabic-speaking populations to support their search. The combination of this accumulated knowledge and the substantial numbers of Arabic-speaking scholars there made these areas intellectually attractive, as well as culturally and politically accessible to Latin scholars. A typical story is that of Gerard of Cremona (c. 1114–87), who is said to have made his way to (en)
  • Las traducciones latinas del siglo XII fueron impulsadas por una importante búsqueda de eruditos europeos por nuevos aprendizajes que no estaban disponibles en Europa occidental en ese momento; su búsqueda los condujo a áreas del sur de Europa, particularmente en el centro de España y Sicilia, que recientemente habían estado bajo el dominio cristiano después de su reconquista a fines del siglo XI. Estas áreas habían estado bajo una regla musulmana durante un tiempo considerable, y aún tenían gran número de poblaciones de habla árabe para apoyar su búsqueda. La combinación del conocimiento acumulado musulmán, un número considerable de estudiosos de lengua árabe y los nuevos gobernantes cristianos hicieron que estas áreas fueran intelectualmente atractivas, y cultural y políticamente accesib (es)
  • La renaissance du XIIe siècle est intimement liée à la recherche de nouveaux savoirs par les lettrés européens, aux franges grecques et arabes de l'Occident chrétien, en particulier dans l’Espagne musulmane et en Sicile où l'on note une intense activité de traduction. Des figures importantes comme Gérard de Crémone, Jacques de Venise ou Henri Aristippe mènent ainsi dans ces régions des entreprises de traduction abondantes. Ces textes sont d'abord des écrits de l'Antiquité classique (Hippocrate, Euclide, Aristote) et plus rarement des textes chrétiens (pères de l'Église grecs), mais aussi des contributions scientifiques et philosophiques de penseurs du monde islamique, comme Avicenne, Rhazès, Al-Khwarizmi, Al-Kindi et Al-Farabi. (fr)
  • Il movimento di rinascita culturale noto come rinascimento del XII secolo, è permeato dalla ricerca di nuovi saperi da parte degli uomini di cultura europei, un'aspirazione che sarà condivisa dai successivi protagonisti del Rinascimento e che gli uomini di cultura medievali rivolgeranno alle fonti greche e arabe. A esse potevano attingere attraverso le propaggini culturali nell'Occidente cristiano, nella Sicilia normanna e nella Spagna musulmana, territori in cui si assisterà, durante il XII secolo, al fiorire di un intenso fenomeno di traduzione in latino. (it)
rdfs:label
  • الترجمات اللاتينية في القرن الثاني عشر (ar)
  • Traduccions llatines del segle XII (ca)
  • Lateinische Übersetzungen im Hochmittelalter (de)
  • Traducciones latinas del siglo XII (es)
  • Traductions latines du XIIe siècle (fr)
  • Traduzioni nell'Occidente latino durante il XII secolo (it)
  • Latin translations of the 12th century (en)
  • Латинские переводы XII века (ru)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is rdfs:seeAlso of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License