An Entity of Type: animal, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Georgy Vasilyevich Chicherin (24 November 1872 – 7 July 1936), also spelled Tchitcherin, was a Russian Marxist revolutionary and a Soviet politician who served as the first People's Commissar for Foreign Affairs in the Soviet government from March 1918 to July 1930.

Property Value
dbo:abstract
  • Georgij Vasiljevič Čičerin (rusky Георгий Васильевич Чичерин; 24. listopadu 1872, – 7. července 1936, Moskva) byl ruský revolucionář a sovětský pro zahraniční věci v letech 1918–1930. (cs)
  • Gueorgui Vassilevitx Txitxerin (en rus: Георгий Васильевич Чичерин), 28 de novembre [C.J. 12 de novembre] de 1872 fins al 7 de juliol de 1936, va ser un polític revolucionari i ministre soviètic d'Afers exteriors de 1918 a 1930. D'ascendència noble, esplèndid representant de la intel·lectualitat russa del segle xix, va treballar en la seva joventut en els arxius del Ministeri d'Afers exteriors rus. Contrari al règim tsarista, va cooperar primer amb els social-revolucionaris abans si es fes socialdemòcrata ja en l'exili. Bolxevic al començament de les disputes internes del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, en 1905, després del fracàs de la revolució va passar a militar amb els menxevics. Entre 1907 i 1914, com a secretari de l'Oficina Central a l'Estranger del POSDR, va demostrar ser un crític acerb de Lenin i els seus seguidors. Actiu en els moviments socialistes d'Europa occidental, va acabar desil·lusionat pel conservadorisme i moderació d'aquests i dels menxevics. Es trobava a França quan va esclatar la Primera Guerra Mundial i, després de passar per Bèlgica on residia, va fugir gairebé immediatament a Gran Bretanya per a escapar de l'avanç alemany. Després d'un passatger suport contradictori a la guerra, va adoptar una posició clarament internacionalista, contrària al conflicte. Això li va portar a acostar-se de nou als bolxevics, que sostenien una actitud similar. Va passar la guerra fins a 1917 a Gran Bretanya, on va tractar de propagar l'internacionalisme antibelicista tant entre l'emigració russa al país com entre els socialistes britànics. Detingut pel Govern de Londres per les seves activitats contra la guerra, el nou Govern bolxevic sorgit de la Revolució d'Octubre va aconseguir el seu alliberament a la fi de 1917. Va tornar a Rússia i va ser nomenat primer vicecomisario —viceministre— d'Afers exteriors i, poc després, comissari —ministre—. Artífex de l'expansió de la soviètica al llarg de la dècada de 1920, instrument de la defensa del sistema soviètic durant aquests anys, es va llaurar una excel·lent reputació com a diplomàtic entre els seus col·legues europeus. Va combinar amb habilitat els interessos tradicionals de Rússia com a gran potència amb la defensa del socialisme i del sistema soviètic; sense abandonar la meta de l'extensió del socialisme, va propugnar un sistema de relacions pacífiques amb les potències occidentals, al mateix temps que tractava d'evitar una aliança d'aquestes contra Rússia, enfrontant-les entre si. Va contribuir notablement al fiançament del govern soviètic durant el seu llarg període al capdavant de la comissaria, de 1918 a 1930. Malgrat no pertànyer al politburó del PCUS i de no decidir la política exterior de l'URSS, el seu estil va marcar aquesta al llarg de la dècada en la qual va encapçalar el ministeri. Des del començament del seu llarg període al capdavant del ministeri, va forjar una estreta relació de col·laboració amb Lenin, que li va permetre enfrontar-se a l'hostilitat d'alguns membres del partit. Entre 1921 i 1924, va aconseguir que totes les grans potències —a excepció dels Estats Units— reconeguessin oficialment al Govern soviètic. Considerava a Alemanya clau per a la política exterior soviètica i va aconseguir el cim de la seva carrera diplomàtica en signar amb aquesta en 1922 el Tractat de Rapallo, que va posar fi a l'aïllament de l'URSS entre les potències i va garantir la neutralitat alemanya en cas de conflicte amb elles. Per a Chicherin, la separació d'Alemanya de la resta de potències afavoria la seguretat soviètica. Agosarat opositor de l'imperialisme britànic al qual considerava el principal enemic del govern soviètic, va tractar de minar el seu poder fomentant els moviments nacionalistes anticoloniales a Àsia, especialment després del fracàs de la revolució a Europa a partir de 1923. Suspicaç sobre les intencions dels vencedors de la Primera Guerra Mundial respecte a l'URSS, va preferir secundar-se a Alemanya i va rebutjar la Societat de Nacions, a la qual va oposar una política de tractats bilaterals de neutralitat i no agressió. Va gaudir de major autonomia entre la mort de Lenin en 1924 i el triomf de Stalin en les disputes internes del partit comunista soviètic a final de la dècada de 1920. Apartat de la direcció efectiva de la política exterior del país des de 1928 tant per la seva malaltia com per les seves desavinences amb Stalin, aquest el va rellevar al capdavant de la comissaria en 1930. Malalt i retirat completament de la política, va morir a Moscou en 1936. (ca)
  • جورجي ألكسندروف تشيشيرين (بالروسية: Чичерин, Георгий Васильевич)‏ (Георгий Васильевич Чичерин) (24 نوفمبر 1872 - 7 يوليو 1936) ماركسي وثوري وسياسي من الاتحاد السوفيتي. شغل منصب مفوض الشعب للشؤون الخارجية (وزير خارجية) في الحكومة السوفياتية في الفترة من مارس 1918 حتي 1930. (ar)
  • Georgi Wassiljewitsch Tschitscherin (russisch Георгий Васильевич Чичерин, wiss. Transliteration Georgij Vasil'evič Čičerin; * 12. Novemberjul. / 24. November 1872greg. in im Gouvernement Tambow; † 7. Juli 1936 in Moskau) war ein sowjetischer Politiker. 1918 bis 1930 war er Volkskommissar für Auswärtige Angelegenheiten (also faktisch Außenminister der Sowjetunion). (de)
  • Georgij ĈIĈERIN (ruse Георгий Васильевич Чичерин; n. la 24-an de novembro de 1872 en en regiono Tambov; mortis la 7-an de julio de 1936 en Moskvo), estis rusa politikisto. Li aliĝis en 1904 al la rusaj socialdemokratoj, kio rezultis, ke li devis vivi ekde 1905 dum 12 jaroj eksterlande. Berlino (1905 ĝis 1907), Parizo (1907 ĝis 1914) kaj Londono (1914 ĝis 1917) estis la lokoj de la elmigra vivo. Li estis arestita en 1917, post la revolucio kaj pli poste eligita. En marto de 1918, Georgij Ĉiĉerin posteulis en Rusio Lev Trockij kiel popolkomisaro pri eksteraj aferoj. Li pledis engaĝe por pli striktaj rilatoj al Germanio, kio rezultis en 1922 la Traktaton de Rapallo. Ernest Hemingway jene sciigis la 10-an de aprilo de 1922 pri la okazaĵoj: "La ĵurnalistoj hodiaŭ forlasis Ĝenevon por veturi 30 kilometrojn al Rapallo, por vidi la sovetan delegataron kaj intervjui Georgij Ĉiĉerin." (eo)
  • Georgy Vasilyevich Chicherin (24 November 1872 – 7 July 1936), also spelled Tchitcherin, was a Russian Marxist revolutionary and a Soviet politician who served as the first People's Commissar for Foreign Affairs in the Soviet government from March 1918 to July 1930. (en)
  • Georgi Vasilievitx Txitxerin (errusieraz: Гео́ргий (Ю́рий) Васи́льевич Чиче́рин; Karaul, Tamboveko probintzia, Errusiar Inperioa, 1872ko azaroaren 24a - Mosku, SESB, 1936ko uztailaren 7a) errusiar diplomatikoa izan zen. 1918-1930 bitartean Kanpo Arazoetako herri komisarioa izan zen. Sozialdemokrata zenez 1907. urtean Alemaniara jo behar izan zuen eta Ingalaterrara gero. 1918. urtean Ingalaterratik egotzi zuten. Urte berean Trotskiren postua bete eta Atzerri Arazoetarako herri komisario izendatu zuten. Estatu kapitalistek bultzatzen zuten Errusiaren bakartasuna saihesten ahalegindu zen. 1922an izan zen, eta han alemaniarrekin negoziatu zuen (Rapalloko hitzarmena) Errusia nazioarteko politikagintzara itzul zedin. 1930. urtean Litvinov politikariak hartu zuen Txitxerinen lekua. (eu)
  • Gueorgui Vasílievich Chicherin (en ruso, Георгий Васильевич Чичерин, transliterado académicamente como Geórgij Vasíl'jevič Čičérin, 12 de noviembrejul./ 24 de noviembre de 1872greg.-7 de julio de 1936) fue un político revolucionario ruso y ministro soviético de Asuntos Exteriores de 1918 a 1930. De ascendencia noble, espléndido representante de la intelectualidad rusa del siglo xix, trabajó en su juventud en los archivos del Ministerio de Asuntos Exteriores ruso.​​ Contrario al régimen zarista, cooperó primero con los socialrevolucionarios antes de hacerse socialdemócrata ya en el exilio.​ Bolchevique al comienzo de las disputas intestinas del partido (POSDR), en 1905, tras el fracaso de la revolución pasó a militar con los mencheviques.​ Entre 1907 y 1914, como secretario de la Oficina Central en el Extranjero del POSDR, demostró ser un crítico acerbo de Lenin y sus seguidores.​ Activo en los movimientos socialistas de Europa occidental, acabó desilusionado por el conservadurismo y moderación de estos y de los mencheviques.​ Se hallaba en Francia cuando estalló la Primera Guerra Mundial y, tras pasar por Bélgica donde residía, huyó casi inmediatamente a Gran Bretaña para escapar del avance alemán.​ Tras un pasajero apoyo contradictorio a la guerra, adoptó una posición claramente internacionalista, contraria al conflicto.​ Esto lo llevó a acercarse de nuevo a los bolcheviques, que sostenían una actitud similar.​ Pasó la guerra hasta 1917 en Gran Bretaña, donde trató de propagar el internacionalismo antibelicista tanto entre la emigración rusa en el país como entre los socialistas británicos.​ Detenido por el Gobierno de Londres por sus actividades contra la guerra, el nuevo Gobierno bolchevique surgido de la Revolución de Octubre logró su liberación a finales de 1917.​ Regresó a Rusia y fue nombrado primero vicecomisario —viceministro— de Asuntos Exteriores y, poco después, comisario —ministro—.​ Artífice del expansión del Comisariado del Pueblo de Asuntos Exteriores soviética a lo largo de la década de 1920, instrumento de la defensa del sistema soviético durante estos años, se labró una excelente reputación como diplomático entre sus colegas europeos.​ Combinó con habilidad los intereses tradicionales de Rusia como gran potencia con la defensa del socialismo y del sistema soviético; sin abandonar la meta de la extensión del socialismo, propugnó un sistema de relaciones pacíficas con las potencias occidentales, al tiempo que trataba de evitar una alianza de estas contra Rusia, enfrentándolas entre sí.​ Contribuyó notablemente al afianzamiento del gobierno soviético durante su largo periodo al frente de la comisaría, de 1918 a 1930.​ A pesar de no pertenecer al politburó del PCUS y de no decidir la política exterior de la URSS, su estilo marcó esta a lo largo de la década en la que encabezó el ministerio.​ Desde el comienzo de su largo periodo al frente del ministerio, forjó una estrecha relación de colaboración con Lenin, que le permitió enfrentarse a la hostilidad de algunos miembros del partido.​ Entre 1921 y 1924, logró que todas las grandes potencias —a excepción de los Estados Unidos— reconociesen oficialmente al Gobierno soviético.​ Consideraba a Alemania clave para la política exterior soviética y alcanzó la cima de su carrera diplomática al firmar con esta en 1922 el Tratado de Rapallo, que puso fin al aislamiento de la URSS entre las potencias y garantizó la neutralidad alemana en caso de conflicto con ellas.​ Para Chicherin, la separación de Alemania del resto de potencias favorecía la seguridad soviética.​ Denodado opositor del imperialismo británico al que consideraba el principal enemigo del gobierno soviético, trató de minar su poderío fomentando los movimientos nacionalistas anticoloniales en Asia, especialmente tras el fracaso de la revolución en Europa a partir de 1923.​ Suspicaz sobre las intenciones de los vencedores de la Primera Guerra Mundial respecto a la URSS, prefirió apoyarse en Alemania y rechazó la Sociedad de Naciones, a la que opuso una política de tratados bilaterales de neutralidad y no agresión.​ Gozó de mayor autonomía entre la muerte de Lenin en 1924 y el triunfo de Stalin en las disputas internas del partido comunista soviético a final de la década de 1920.​ Apartado de la dirección efectiva de la política exterior del país desde 1928 tanto por su enfermedad como por sus desavenencias con Stalin, este lo relevó al frente del comisariado del pueblo en 1930.​ Enfermo y retirado completamente de la política, falleció en Moscú en 1936.​ (es)
  • Gueorgui Vassilievitch Tchitchérine, en russe : Георгий Васильевич Чичерин (Geórgij Vasíl'jevič Čičérin), né le 12 novembre 1872 (24 novembre 1872 dans le calendrier grégorien) à Karaoul dans gouvernement de Tambov dans l'Empire russe et mort le 7 juillet 1936 à Moscou, est un révolutionnaire, homme politique et diplomate russe et soviétique. Il est l'un des premières figures importantes de la diplomatie soviétique et occupe le poste de commissaire du peuple aux affaires étrangères de 1918 à 1930. Issu de la noblesse russe, il est un représentant éminent de l'intelligentsia russe du XIXe siècle. Il a travaillé dans sa jeunesse aux archives du ministère des affaires étrangères russes. Opposé au régime tsariste, il est d'abord proche des socialistes révolutionnaires avant de devenir social-démocrate pendant son exil. Du côté des bolcheviks au début des conflits internes au sein du parti ouvrier social-démocrate de Russie (PSDOR), en 1905, après l'échec de la révolution russe de 1905, il rejoint les mencheviks. Entre 1907 et 1914, comme secrétaire du bureau central à l'étranger du POSDR, il est un opposant acerbe de Lénine et de ses partisans. Lié aux mouvements socialistes occidentaux, il en vient à être déçu de leur modération et de leur conservatisme, de même que de ceux des Mencheviks. Il se trouve en France quand éclate la Première Guerre mondiale, et, plutôt que de retourner en Belgique, où il réside, il fuit en Grande-Bretagne pour échapper à l'avancée allemande. Après une phase de soutien momentané et ambigu à la guerre, il prend une position clairement internationaliste et s'oppose au conflit. Cela le fait se rapprocher des bolcheviks. Il passe la guerre, jusqu'en 1917, au Royaume-Uni, où il milite pour l'internationalisme et le pacifisme, tant auprès de l'émigration russe que des socialistes britanniques. Il est incarcéré par le gouvernement de Londres à cause de ses activités contre la guerre, mais le conseil des commissaires du peuple nommé après la révolution d'Octobre obtient sa libération à la fin de 1917. Revenu en Russie, il est nommé premier vice-commissaire du peuple — vice-ministre — des affaires étrangères, et, peu après, commissaire. Architecte du développement du (es), en tant qu'instrument du nouveau pouvoir, il se forge une excellente réputation de diplomate auprès de ses collègues européens. Il associe avec habilité les intérêts traditionnels de la Russie, grande puissance, avec la défense du socialisme et du système soviétique ; sans abandonner l'objectif d'extension du socialisme, il propose un cadre de relations pacifiques avec les puissances occidentales, et essaie d'éviter une alliance entre elles contre la Russie, en les divisant . Il contribue notablement à renforcer le gouvernement soviétique, pendant la longue période, de 1918 à 1930, où il a été à la tête du commissariat. Bien que n'appartenant pas au politburo du parti communiste, et ne décidant pas de la politique étrangère de l'URSS, son style marque cette décennie . Et dès le début de son mandat, il établit une relation étroite de collaboration avec Lénine, qui lui permet de résister à l'hostilité d'autres membres du parti. Entre 1921 et 1924, il parvient à ce que toutes les grandes puissances, à l'exception des États-Unis, reconnaissent officiellement le gouvernement soviétique. Considérant l'Allemagne comme la clé de la politique étrangère soviétique, il signe, au faîte de sa carrière diplomatique, le traité de Rapallo en 1922, qui met fin à l'isolement de l'URSS au sein des grandes puissances, et garantit la neutralité de l'Allemagne en cas de conflit avec elles. Pour Tchitchérine, une coupure entre l'Allemagne et les autres pays est un facteur de sécurité pour l'Union soviétique. Opposant résolu à l'impérialisme britannique, et considérant celui-ci comme le principal ennemi du pouvoir soviétique, il tente de l'affaiblir en fomentant des mouvements nationalistes et anticolonialistes en Asie, tout particulièrement après l'échec de la révolution en Europe, en 1923. Suspicieux sur les intentions des vainqueurs de la Première Guerre mondiale à l'égard de l'URSS, il préfère s'appuyer sur l'Allemagne, et rejette la Société des Nations, à laquelle il oppose une politique de traités bilatéraux de neutralité et de non-agression. Il jouit d'une plus grande autonomie entre la mort de Lénine en 1924 et la victoire de Staline dans les affrontements internes au sein du parti communiste à la fin des années 1920. Il est écarté de la direction effective de la politique étrangère du pays à partir de 1928, tant en raison de problèmes de santé que de ses différends avec Staline, qui le relève de ses fonctions de commissaire du peuple en 1930. Malade et complètement retiré de la politique, il meurt à Moscou en 1936. (fr)
  • Georgy Vasilyevich Chicherin (24 November 1872 – 7 Juli 1936), juga disebut Tchitcherin, adalah seorang revolusioner Marxis Rusia dan politikus Uni Soviet. Ia menjabat sebagai Komisar Rakyat untuk Urusan Luar Negeri pertama dalam dari Maret 1918 sampai Juli 1930. (in)
  • Georgij Vasil'evič Čičerin (in russo: Георгий Васильевич Чичерин?; Karaul, 24 novembre 1872 – Mosca, 7 luglio 1936) è stato un diplomatico russo, commissario del popolo agli Esteri della Russia sovietica dall'aprile del 1918 e successivamente dell'URSS. Discendente di un’antica famiglia nobile russa, pochi mesi dopo la Rivoluzione fu scelto come commissario del popolo direttamente da Lenin. Fece parte della delegazione russa che siglò la pace con gli Imperi centrali a Brest Litovsk, nel 1922 firmò il trattato di Rapallo con la Germania e in breve ottenne il riconoscimento internazionale dell'Unione Sovietica da parte delle potenze europee. Gravemente malato dal 1928, lasciò l'incarico nel luglio del 1930. (it)
  • 게오르기 바실리예비치 치체린(러시아어: Георгий Васильевич Чичерин: 1872년 11월 24일 - 1936년 7월 7일)은 소련의 정치인, 마르크스주의 이론가이다. 1918년에서 1930년 사이에 을 역임했다. 러시아 사회민주노동당 분당 당시 멘셰비키에 가담했다가 1914년 제1차 세계 대전이 발발하면서 반전주의에 기울어 볼셰비키로 전향했다. 러시아 혁명 이후인 1918년 초에 망명지에서 러시아로 귀국하여 정식으로 볼셰비키에 입당하고 당시 외무인민위원 레프 트로츠키를 보좌하여 브레스트-리토프스크 조약 조인에 참여했다. 이후 트로츠키의 후임으로 외무인민위원이 되었다. 외교관으로서 치체린은 친독 반영주의자였다. 일중독자였던 치체린은 1928년부터 신병이 악화되어 1930년 부위원 막심 리트비노프에게 위원직을 넘겨주고 은퇴한다. 1936년 사망했고, 흐루쇼프 시대가 될 때까지 거의 언급되는 일 없이 잊혀진 사람이 되었다. (ko)
  • ゲオルギー・ワシリエヴィチ・チチェーリン(チチェリン、ロシア語: Георгий Василийевич Чичерин, Georgii Vasil'evich Chicherin: 、1872年11月24日 - 1936年7月7日)は、ソビエト連邦の政治家、外交官。1918年から1930年まで外務人民委員(外務大臣)を務めた。 (ja)
  • Gieorgij Wasilewicz Cziczerin (ros. Гео́ргий (Ю́рий) Васи́льевич Чиче́рин, ur. 12 listopada?/ 24 listopada 1872 w majątku Karauł (gubernia tambowska) zm. 7 lipca 1936 w Moskwie) – rosyjski dyplomata, prawnik, RFSRR (1918-1923), ZSRR (1922-1930). (pl)
  • Georgi Vasiljevitsj Tsjitsjerin (Russisch: Георгий Васильевич Чичерин) (landgoed Karaoel, gouvernement Tambov, 24 november 1872 - Moskou, 8 juli 1936) was een Sovjet-Russische minister van Buitenlandse Zaken. Tsjitserin, afkomstig uit de Russische adel, werd geboren in het toenmalige gouvernement Tambov. Sinds 1897 was hij werkzaam op het Russische ministerie van Buitenlandse Zaken. In 1904 sloot Tsjitsjerin zich aan bij de Russische Sociaal Democratische Arbeiderspartij (RSDAP). Hij emigreerde in datzelfde jaar nog naar West-Europa. Toen in 1917 de Februarirevolutie uitbrak werd Tsjitsjerin door de Britten korte tijd gevangengehouden, doch hij kon datzelfde jaar nog terugkeren naar Rusland. De Oktoberrevolutie bracht de communisten aan de macht. Tsjitsjerin, lid van de RSDAP, na de Oktoberrevolutie bekend als de communistische partij, werd als opvolger van Leon Trotski benoemd tot minister van Buitenlandse Zaken (onder de door Trotski bedachte revolutionaire titel volkscommissaris). Tsjitsjerin, een gematigd man, domineerde in de jaren twintig van de twintigste eeuw de buitenlandse politiek van de Sovjet-Unie. In 1922 sloot hij met Duitsland -de voormalige vijand uit de Eerste Wereldoorlog- het Verdrag van Rapallo. Eind 1922 werd de Duitse graaf Von Brockdorff Rantzau door de Duitse regering aangesteld als ambassadeur. Evenals Tsjitsjerin streefde hij genormaliseerde betrekkingen na tussen Duitsland en de Sovjet-Unie. Tsjitsjerin, wiens gezondheid steeds slechter werd, droeg veel van zijn functies over aan Maksim Litvinov, die hem in 1930 opvolgde. In 1936 overleed hij. (nl)
  • Georgii Vasilevich Chicherin (em russo: Георгий Васильевич Чичерин), nascido em Karaul a 12 de novembro,jul./ 24 de novembro de 1872greg. – em Moscovo a 7 de julho de 1936, foi um político e revolucionário russo e soviético ministro dos Negócios Estrangeiros de 1918 a 1930. De ascendência nobre, esplêndido representante da intelligentsia russa do século XIX, trabalhou na sua juventude nos arquivos do ministro russo dos Negócios Estrangeiros. Contrário do regime czarista, cooperado, primeiro com o socialrevolucionarios antes de pegar o partido social-democrata já no exílio. Bolchevique no início das disputas internas do partido (POSDR), em 1905, após o fracasso da revolução, passou a militar com os mencheviques. Entre 1907 e 1914, como secretário do Escritório Central no Estrangeiro do POSDR, provou ser um crítico acerbo de Lenin e seus seguidores. Ativa nos movimentos socialistas da Europa ocidental, eventualmente, desiludido com a prudência e a moderação destes e dos mencheviques. Ele estava na França quando eclodiu a Primeira Guerra Mundial e, depois de passar pela Bélgica, onde ele residia, ele fugiu quase que imediatamente para a Grã-Bretanha para escapar do avanço alemão. Depois de um passageiro de apoio contraditórias para a guerra, adotou uma posição claramente internacionalista, ao contrário do conflito. Isto levou-o a aproximar-se novamente para os bolcheviques, que realizou uma atitude semelhante. Ele passou a guerra, até 1917, na Grã-Bretanha, onde ele procurou propagar o proletário trata-se tanto entre os russos emigração no país como entre os socialistas britânicos. Preso pelo Governo de Londres para suas atividades contra a guerra, o novo Governo bolchevique tinha surgido da Revolução de outubro conseguiu a sua libertação no final de 1917. Ele voltou para a Rússia e foi nomeado o primeiro vicecomisario –vice-ministro dos Negócios Estrangeiros e, pouco depois, o comissário –ministro. o Autor da expansão da delegacia de polícia do Povo dos Negócios Estrangeiros da união soviética durante a década de 1920, o instrumento de defesa do sistema soviético, durante estes anos, labrouse uma excelente reputação como um diplomata entre seus colegas europeus. Combinado com habilidade os interesses tradicionais da Rússia como grande potência com a defesa do socialismo e do sistema soviético; sem abandonar o objetivo da extensão do socialismo, propugnou um sistema de relações de paz com as potências ocidentais no momento em que foi para impedir uma aliança entre estas, contra a Rússia, enfrontándoas entre eles. tem Contribuído notavelmente para o fortalecimento do Governo soviético, durante o seu longo período na frente da delegacia, a partir de 1918 a 1930. apesar de não pertencer ao , e não decidir a política externa da URSS, o seu estilo marcado isso ao longo de toda a década em que ele dirigiu o ministério. Desde o início de seu longo período à frente do ministério, estabeleceu uma estreita relação de colaboração com Lenin, que lhe permitiu enfrentar a hostilidade de alguns membros do partido. Entre 1921 e 1924, ele conseguiu que todas as grandes potências –com a exceção dos Estados Unidos– para reconhecer oficialmente para o Governo soviético. Considerado Alemanha a chave para a política externa da união soviética e atingiu o auge de sua carreira diplomática, ao assinar com este, em 1922, o Tratado de Rapallo, que pôs fim ao isolamento da União Soviética entre os poderes e garantiram a neutralidade alemã em caso de conflito com eles. Para Chicherin, a separação da Alemanha do resto de poderes, favoreceu a segurança da união soviética. Denodado adversário do imperialismo britânico para o que ele considera o principal inimigo do Governo soviético, tentou minar o seu poder, incentivando movimentos nacionalistas e anticoloniais na Ásia, especialmente após o fracasso da revolução na Europa a partir de 1923. Suspicaz sobre as intenções dos vencedores da Primeira Guerra Mundial com relação à URSS, ele preferiu se apoiar na Alemanha e se recusou a Sociedade das Nações, que se opunham a uma política de tratados bilaterais e de neutralidade e de não-agressão. Ele gostava de uma maior autonomia entre a morte de Lenin, em 1924, e o triunfo de Stalin nas disputas internas do Partido Comunista no final da década de 1920. a Seção da direção efetiva da política externa do país, desde 1928 tanto pela doença como pelo seus desentendimentos com Stalin, este relevouno para a frente da delegacia em 1930. Doente e se retirou completamente da política, morreu em Moscou em 1936. (pt)
  • Georgij Tjitjerin (ryska: Георгий Васильевич Чичерин), född 24 november 1872 i guvernementet Tambov, död 7 juli 1936 i Moskva, var en sovjetisk politiker och utrikesminister. (sv)
  • Гео́ргий (Ю́рий) Васи́льевич Чиче́рин (парт. псевдонимы Орнатский, Баталин, Чича; 12 [24] ноября 1872, имение Караул, Тамбовская губерния — 7 июля 1936, Москва) — русский революционер, советский дипломат, нарком иностранных дел РСФСР и СССР (1918—1930). Член ЦИК СССР I—V созывов, член ЦК ВКП(б) (1925—1930). (ru)
  • Гео́ргій (Ю́рій) Васи́льович Чиче́рін (12 (24) листопада 1872, маєток Караул, Кірсановський повіт, Тамбовська губернія — 7 липня 1936, Москва) — радянський державний діяч і дипломат, народний комісар закордонних справ РСФРР і СРСР (1918—1930). Музикознавець, автор книги про Моцарта. Член ЦВК СРСР 1—5-го скликання, член ЦК ВКП(б) (1925—1930). (uk)
  • 格奥尔基·瓦西里耶维奇·契切林(俄語:Георгий Васильевич Чичерин,1872年11月24日-1936年7月7日)生于俄罗斯帝国坦波夫省基尔萨诺夫区。苏联政治人物,曾任苏联外交人民委员(1918年-1930年)。 (zh)
dbo:birthDate
  • 1872-11-12 (xsd:date)
dbo:birthPlace
dbo:deathDate
  • 1936-07-07 (xsd:date)
dbo:deathPlace
dbo:nationality
dbo:party
dbo:profession
dbo:termPeriod
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 847569 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 19375 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1124229278 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:after
dbp:before
dbp:birthDate
  • 1872-11-12 (xsd:date)
dbp:birthPlace
  • Chicherin Estate, Karaul, Kirsanovsky Uyezd, Tambov, Russian Empire (en)
dbp:deathDate
  • 1936-07-07 (xsd:date)
dbp:deathPlace
  • Moscow, Russian SFSR, Soviet Union (en)
dbp:name
  • (Георгий Чичерин) (en)
  • Georgy Chicherin (en)
dbp:nationality
dbp:office
dbp:party
dbp:predecessor
dbp:premier
dbp:profession
  • Statesman, diplomat (en)
dbp:successor
dbp:termEnd
  • 1923-07-06 (xsd:date)
  • 1930-07-21 (xsd:date)
dbp:termStart
  • 1918-04-09 (xsd:date)
  • 1923-07-06 (xsd:date)
dbp:title
dbp:width
  • 200 (xsd:integer)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:years
  • 1918 (xsd:integer)
dcterms:subject
schema:sameAs
rdf:type
rdfs:comment
  • Georgij Vasiljevič Čičerin (rusky Георгий Васильевич Чичерин; 24. listopadu 1872, – 7. července 1936, Moskva) byl ruský revolucionář a sovětský pro zahraniční věci v letech 1918–1930. (cs)
  • جورجي ألكسندروف تشيشيرين (بالروسية: Чичерин, Георгий Васильевич)‏ (Георгий Васильевич Чичерин) (24 نوفمبر 1872 - 7 يوليو 1936) ماركسي وثوري وسياسي من الاتحاد السوفيتي. شغل منصب مفوض الشعب للشؤون الخارجية (وزير خارجية) في الحكومة السوفياتية في الفترة من مارس 1918 حتي 1930. (ar)
  • Georgi Wassiljewitsch Tschitscherin (russisch Георгий Васильевич Чичерин, wiss. Transliteration Georgij Vasil'evič Čičerin; * 12. Novemberjul. / 24. November 1872greg. in im Gouvernement Tambow; † 7. Juli 1936 in Moskau) war ein sowjetischer Politiker. 1918 bis 1930 war er Volkskommissar für Auswärtige Angelegenheiten (also faktisch Außenminister der Sowjetunion). (de)
  • Georgy Vasilyevich Chicherin (24 November 1872 – 7 July 1936), also spelled Tchitcherin, was a Russian Marxist revolutionary and a Soviet politician who served as the first People's Commissar for Foreign Affairs in the Soviet government from March 1918 to July 1930. (en)
  • Georgy Vasilyevich Chicherin (24 November 1872 – 7 Juli 1936), juga disebut Tchitcherin, adalah seorang revolusioner Marxis Rusia dan politikus Uni Soviet. Ia menjabat sebagai Komisar Rakyat untuk Urusan Luar Negeri pertama dalam dari Maret 1918 sampai Juli 1930. (in)
  • Georgij Vasil'evič Čičerin (in russo: Георгий Васильевич Чичерин?; Karaul, 24 novembre 1872 – Mosca, 7 luglio 1936) è stato un diplomatico russo, commissario del popolo agli Esteri della Russia sovietica dall'aprile del 1918 e successivamente dell'URSS. Discendente di un’antica famiglia nobile russa, pochi mesi dopo la Rivoluzione fu scelto come commissario del popolo direttamente da Lenin. Fece parte della delegazione russa che siglò la pace con gli Imperi centrali a Brest Litovsk, nel 1922 firmò il trattato di Rapallo con la Germania e in breve ottenne il riconoscimento internazionale dell'Unione Sovietica da parte delle potenze europee. Gravemente malato dal 1928, lasciò l'incarico nel luglio del 1930. (it)
  • 게오르기 바실리예비치 치체린(러시아어: Георгий Васильевич Чичерин: 1872년 11월 24일 - 1936년 7월 7일)은 소련의 정치인, 마르크스주의 이론가이다. 1918년에서 1930년 사이에 을 역임했다. 러시아 사회민주노동당 분당 당시 멘셰비키에 가담했다가 1914년 제1차 세계 대전이 발발하면서 반전주의에 기울어 볼셰비키로 전향했다. 러시아 혁명 이후인 1918년 초에 망명지에서 러시아로 귀국하여 정식으로 볼셰비키에 입당하고 당시 외무인민위원 레프 트로츠키를 보좌하여 브레스트-리토프스크 조약 조인에 참여했다. 이후 트로츠키의 후임으로 외무인민위원이 되었다. 외교관으로서 치체린은 친독 반영주의자였다. 일중독자였던 치체린은 1928년부터 신병이 악화되어 1930년 부위원 막심 리트비노프에게 위원직을 넘겨주고 은퇴한다. 1936년 사망했고, 흐루쇼프 시대가 될 때까지 거의 언급되는 일 없이 잊혀진 사람이 되었다. (ko)
  • ゲオルギー・ワシリエヴィチ・チチェーリン(チチェリン、ロシア語: Георгий Василийевич Чичерин, Georgii Vasil'evich Chicherin: 、1872年11月24日 - 1936年7月7日)は、ソビエト連邦の政治家、外交官。1918年から1930年まで外務人民委員(外務大臣)を務めた。 (ja)
  • Gieorgij Wasilewicz Cziczerin (ros. Гео́ргий (Ю́рий) Васи́льевич Чиче́рин, ur. 12 listopada?/ 24 listopada 1872 w majątku Karauł (gubernia tambowska) zm. 7 lipca 1936 w Moskwie) – rosyjski dyplomata, prawnik, RFSRR (1918-1923), ZSRR (1922-1930). (pl)
  • Georgij Tjitjerin (ryska: Георгий Васильевич Чичерин), född 24 november 1872 i guvernementet Tambov, död 7 juli 1936 i Moskva, var en sovjetisk politiker och utrikesminister. (sv)
  • Гео́ргий (Ю́рий) Васи́льевич Чиче́рин (парт. псевдонимы Орнатский, Баталин, Чича; 12 [24] ноября 1872, имение Караул, Тамбовская губерния — 7 июля 1936, Москва) — русский революционер, советский дипломат, нарком иностранных дел РСФСР и СССР (1918—1930). Член ЦИК СССР I—V созывов, член ЦК ВКП(б) (1925—1930). (ru)
  • Гео́ргій (Ю́рій) Васи́льович Чиче́рін (12 (24) листопада 1872, маєток Караул, Кірсановський повіт, Тамбовська губернія — 7 липня 1936, Москва) — радянський державний діяч і дипломат, народний комісар закордонних справ РСФРР і СРСР (1918—1930). Музикознавець, автор книги про Моцарта. Член ЦВК СРСР 1—5-го скликання, член ЦК ВКП(б) (1925—1930). (uk)
  • 格奥尔基·瓦西里耶维奇·契切林(俄語:Георгий Васильевич Чичерин,1872年11月24日-1936年7月7日)生于俄罗斯帝国坦波夫省基尔萨诺夫区。苏联政治人物,曾任苏联外交人民委员(1918年-1930年)。 (zh)
  • Gueorgui Vassilevitx Txitxerin (en rus: Георгий Васильевич Чичерин), 28 de novembre [C.J. 12 de novembre] de 1872 fins al 7 de juliol de 1936, va ser un polític revolucionari i ministre soviètic d'Afers exteriors de 1918 a 1930. (ca)
  • Georgij ĈIĈERIN (ruse Георгий Васильевич Чичерин; n. la 24-an de novembro de 1872 en en regiono Tambov; mortis la 7-an de julio de 1936 en Moskvo), estis rusa politikisto. Li aliĝis en 1904 al la rusaj socialdemokratoj, kio rezultis, ke li devis vivi ekde 1905 dum 12 jaroj eksterlande. Berlino (1905 ĝis 1907), Parizo (1907 ĝis 1914) kaj Londono (1914 ĝis 1917) estis la lokoj de la elmigra vivo. Li estis arestita en 1917, post la revolucio kaj pli poste eligita. Ernest Hemingway jene sciigis la 10-an de aprilo de 1922 pri la okazaĵoj: (eo)
  • Georgi Vasilievitx Txitxerin (errusieraz: Гео́ргий (Ю́рий) Васи́льевич Чиче́рин; Karaul, Tamboveko probintzia, Errusiar Inperioa, 1872ko azaroaren 24a - Mosku, SESB, 1936ko uztailaren 7a) errusiar diplomatikoa izan zen. 1918-1930 bitartean Kanpo Arazoetako herri komisarioa izan zen. (eu)
  • Gueorgui Vasílievich Chicherin (en ruso, Георгий Васильевич Чичерин, transliterado académicamente como Geórgij Vasíl'jevič Čičérin, 12 de noviembrejul./ 24 de noviembre de 1872greg.-7 de julio de 1936) fue un político revolucionario ruso y ministro soviético de Asuntos Exteriores de 1918 a 1930. (es)
  • Gueorgui Vassilievitch Tchitchérine, en russe : Георгий Васильевич Чичерин (Geórgij Vasíl'jevič Čičérin), né le 12 novembre 1872 (24 novembre 1872 dans le calendrier grégorien) à Karaoul dans gouvernement de Tambov dans l'Empire russe et mort le 7 juillet 1936 à Moscou, est un révolutionnaire, homme politique et diplomate russe et soviétique. Il est l'un des premières figures importantes de la diplomatie soviétique et occupe le poste de commissaire du peuple aux affaires étrangères de 1918 à 1930. (fr)
  • Georgi Vasiljevitsj Tsjitsjerin (Russisch: Георгий Васильевич Чичерин) (landgoed Karaoel, gouvernement Tambov, 24 november 1872 - Moskou, 8 juli 1936) was een Sovjet-Russische minister van Buitenlandse Zaken. Tsjitserin, afkomstig uit de Russische adel, werd geboren in het toenmalige gouvernement Tambov. Sinds 1897 was hij werkzaam op het Russische ministerie van Buitenlandse Zaken. In 1904 sloot Tsjitsjerin zich aan bij de Russische Sociaal Democratische Arbeiderspartij (RSDAP). Hij emigreerde in datzelfde jaar nog naar West-Europa. (nl)
  • Georgii Vasilevich Chicherin (em russo: Георгий Васильевич Чичерин), nascido em Karaul a 12 de novembro,jul./ 24 de novembro de 1872greg. – em Moscovo a 7 de julho de 1936, foi um político e revolucionário russo e soviético ministro dos Negócios Estrangeiros de 1918 a 1930. (pt)
rdfs:label
  • جورجي تشيشيرين (ar)
  • Gueorgui Txitxerin (ca)
  • Georgij Vasiljevič Čičerin (cs)
  • Georgi Wassiljewitsch Tschitscherin (de)
  • Georgy Chicherin (en)
  • Georgij Ĉiĉerin (eo)
  • Gueorgui Chicherin (es)
  • Georgi Txitxerin (eu)
  • Georgy Chicherin (in)
  • Gueorgui Tchitcherine (fr)
  • Georgij Vasil'evič Čičerin (it)
  • 게오르기 치체린 (ko)
  • ゲオルギー・チチェーリン (ja)
  • Georgi Tsjitsjerin (nl)
  • Gieorgij Cziczerin (pl)
  • Georgii Chicherin (pt)
  • Georgij Tjitjerin (sv)
  • Чичерин, Георгий Васильевич (ru)
  • 格奥尔基·契切林 (zh)
  • Чичерін Георгій Васильович (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • (Георгий Чичерин) (en)
  • Georgy Chicherin (en)
is dbo:predecessor of
is dbo:relation of
is dbo:successor of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:before of
is dbp:predecessor of
is dbp:relatives of
is dbp:successor of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License