| dbo:abstract
|
- تقدم الجداول الأربعة الزمن أو النطاق الزمني الأكثر شيوعًا وقبولًا للتناخ أوالعهد القديم أوالكتاب المقدس العبري ، والأسفار القانونية الثانية (المضمنة في إنجيلي الكاثوليكيين الرومان والأرثوذكس الشرقيين ، ولكن ليس في التناخ والكتاب المقدس عند البروتستانت ) والعهد الجديد ، بما في ذلك ، حيثما كان ذلك ممكنا ، فرضيات حول تاريخ تشكيلهم. الجدول الأول هو لمحة تاريخية. ويعالج الجدول الثاني العهد القديم ، مصنفًا وفقًا أقسام التناخ، مع الإشارة في بعض الأحيان إلى التقسيمات العلمية. الجدول الثالث يغطي الأسفار القانونية الثانية. يقدم الجدول الرابع كتب العهد الجديد. الجداول مرتبة ترتيبًا زمنيًا في إشارة إلى كيفية قراءتها في الكتاب المقدس. (ar)
- La datació de la Bíblia consisteix en determinar el període de composició i de redacció de cada llibre que la compon, i si és possible, de cada unitat textual de què es componen els llibres. Aquesta recerca intenta, doncs, determinar quan, qui i on es va escriure la Bíblia. La Bíblia és una compilació de textos escrits o editats en èpoques diferents. La Bíblia hebrea comprèn tres parts, que es van constituir gradualment. De més antic a més recent, són la Torà (תּוֹרָה, la Llei o Pentateuc), els Neviïm (נביאים, els Profetes) i els Ketuvim (כתובים els Altres Escrits o Hagiografies). A aquesta llista també s'hi afegeixen els Llibres Deuterocanònics del Catolicisme, així com el Nou Testament, propi dels cristians. Des del segle xix, les excavacions arqueològic a l'Orient Mitjà han proporcionat nous elements sobre el context en què la Bíblia va prendre forma. Aquests descobriments permeten precisar millor la història dels regnes d'Israel i de Juda, fet que ajuda a entendre millor la formació del text bíblic que s'hi inscriu. La tradició de fer Moisès l'autor de la Torà, de David l'autor dels Salms i de Salomó dels Proverbis s'ha denegat, i s'està produint un nou enfocament històric i crític, amb una base més històrica i científica que religiosa. La datació dels textos bíblics depèn de mètodes com la filologia, la paleografia, la comparació amb altres textos antics i l'arqueologia. Les dates de redacció dels textos de la Bíblia hebraica de vegades són difícils d'establir, i certes datacions són objecte de debat entre els especialistes. La majoria d'ells concedeixen tanmateix en situar la seva redacció entre els segles VIII i II aC, i la del Nou Testament entre la meitat del segle I i el segle ii. El objecte més antic sobre el qual es troba un text bíblic és l'amulet de , datat del 600 aC. El manuscrit més antic de la Bíblia hebraica trobat probablement és el fragment d'un rotllo dels llibres de Samuel, que data de la meitat o de finals del segle III aC, i trobat a Qumrân a Cisjordània. El text més antic del Nou Testament que s'ha trobat és el papir P52 de la biblioteca Rylands, que conté un fragment de l'Evangeli segons Joan, que data de la primera meitat del segle ii. Les versions més antigues relativament completes dels escrits de l'Antic Testament redactats en grec que han arribat són dues còpies de la Septuaginta que daten del segle IV: el Còdex Sinaiticus i el Còdex Vaticanus. Des que una part del Còdex d'Alep es va perdre l'any 1947, el manuscrit complet més antic de la Mesorah, que serveix de base de les edicions de les Bíblies modernes, és el Còdex Leningradensis, que data del segle xi. (ca)
- The oldest surviving Hebrew Bible manuscripts—including the Dead Sea Scrolls—date to about the 2nd century BCE (fragmentary) and some are stored at the Shrine of the Book in Jerusalem. The oldest extant complete text survives in a Greek translation called the Septuagint, dating to the 4th century CE (Codex Sinaiticus). The oldest extant manuscripts of the vocalized Masoretic Text (the basis of modern editions), date to the 9th century CE.With the exception of a few biblical sections in the Prophets, virtually no biblical text is contemporaneous with the events it describes. Internal evidence in the texts suggests dating the individual books of the 27-book New Testament canon in the 1st century CE. The first book written was probably 1 Thessalonians, written around 50 CE. The final book (in the ordering of the canon), the Book of Revelation, is generally accepted by traditional scholarship to have been written during the reign of Domitian (81–96). Dating the composition of the texts relies primarily on internal evidence, including direct references to historical events—textual criticism and philological and linguistic evidence provide more subjective indications. (en)
- Las cuatro tablas ofrecen las más comúnmente aceptadas fechas o intervalos de fechas para el Antiguo Testamento/Biblia Hebrea, los libros deuterocanónicos, y el Nuevo Testamento, incluyendo, cuando sea posible, las hipótesis sobre su formación—historia. La Tabla I es un resumen cronológico de todos los libros del Antiguo y Nuevo Testamento, más los libros deuterocanónicos. La Tabla II divide los libros del Antiguo Testamento/Biblia Hebrea por grupos, siguiendo las divisiones de la Biblia Hebrea, ocasionalmente, haciendo referencia a las divisiones académicas también. La Tabla III da los libros deuterocanónicos, incluidos en las Biblias católica y ortodoxa oriental, pero no en la Biblia Hebrea y las Biblias Protestantes. La Tabla IV da los libros del Nuevo Testamento, incluyendo los fragmentos más antiguos conservados de cada uno. (es)
- Empat tabel memberikan penanggalan atau rangkaian penanggalan yang paling umum diterima untuk Perjanjian Lama/Alkitab Ibrani, kitab- (tercantum dalam Alkitab-Alkitab Katolik Roma dan Ortodoks Timur, namun tidak dalam Alkitab-Alkitab Ibrani dan Protestan) dan Perjanjian Baru, termasuk kemungkinan hipotesis soal riwayat pembuatannya. (in)
- La datation de la Bible consiste à déterminer la période de composition et de rédaction de chaque livre qui la compose, et si possible de chaque unité textuelle composant ces livres. La Bible se présente comme une compilation de textes rédigés ou remaniés à différentes époques. La Bible hébraïque comprend trois parties, qui se sont constituées progressivement. Ce sont, de la plus ancienne à la plus récente : la Torah (תּוֹרָה, la Loi ou Pentateuque), les Nevi'im (נביאים, les Prophètes) et les Ketouvim (כתובים les Autres Écrits ou Hagiographes). À cette liste s'ajoutent les livres deutérocanoniques des catholiques et des orthodoxes ainsi que le Nouveau Testament, propre aux chrétiens. Depuis le XIXe siècle, des fouilles archéologiques au Moyen-Orient ont fourni de nouveaux éléments sur le contexte dans lequel la Bible a pris forme. Ces découvertes permettent de mieux préciser l'histoire des royaumes d'Israël et de Juda, aidant à mieux comprendre la formation du texte biblique qui s'y inscrit. La tradition faisant de Moïse l'auteur de la Torah, de David l'auteur des Psaumes et de Salomon celui des Proverbes est ainsi démentie, et une nouvelle approche historique et critique s'opère, reposant sur une base plus historique et scientifique que proprement religieuse. La datation des textes bibliques dépend de méthodes telles que la philologie, la paléographie, la comparaison avec d'autres textes antiques, et l'archéologie. Les dates de rédaction des textes de la Bible hébraïque sont parfois difficiles à établir, et certaines datations font l'objet de débats entre les spécialistes. La majorité d'entre eux s'accordent toutefois pour situer son écriture entre les VIIIe et IIe siècle av. J.-C., et celle du Nouveau Testament entre le milieu du Ier et le début du IIe siècle. Le plus ancien objet sur lequel on retrouve un texte biblique est l'amulette de Ketef Hinnom, datée vers 600 av. J.-C. Le plus ancien manuscrit de la Bible hébraïque retrouvé à ce jour est probablement le fragment d'un rouleau des livres de Samuel, datant du milieu ou de la fin du IIIe siècle av. J.-C., et trouvé à Qumrân en Samarie. Le plus ancien texte du Nouveau Testament retrouvé à ce jour est le papyrus P52 de la bibliothèque Rylands, contenant un fragment de l’Évangile selon Jean, qui date de la première moitié du IIe siècle. Les plus anciennes versions relativement complètes des écrits vétérotestamentaires rédigés en grec qui nous sont parvenues sont deux copies de la Septante datées du IVe siècle : le Codex Sinaiticus et le Codex Vaticanus. Depuis qu'une partie du Codex d'Alep a été perdue en 1947, le plus ancien manuscrit complet du texte massorétique, qui sert de base aux éditions des Bibles modernes, est le Codex Leningradensis, datant du XIe siècle. (fr)
- A Bíblia é uma compilação de vários textos ou "livros" de diferentes eras, usados nas religiões judaica e cristã. A compilação de vários livros da Bíblia Hebraica em um cânon é o produto dos anos próximoas ao cerco Romano de Jerusalém e a subsequente dispersão dos judeus. Um cânon do Novo Testamento começou a aparecer no século II, mas se manteve em fluxo entre as várias denominações cristãs. (pt)
- 以下列出《圣经》中收录的各部分的大致成书时间，作者，写作地点以及大致的覆盖时间。本列表不是按照时间顺序列出，而是按照各个部分在圣经正典中的位置给出的。具体的写作背景和主要内容，可以参看各个部分的主要条目。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Empat tabel memberikan penanggalan atau rangkaian penanggalan yang paling umum diterima untuk Perjanjian Lama/Alkitab Ibrani, kitab- (tercantum dalam Alkitab-Alkitab Katolik Roma dan Ortodoks Timur, namun tidak dalam Alkitab-Alkitab Ibrani dan Protestan) dan Perjanjian Baru, termasuk kemungkinan hipotesis soal riwayat pembuatannya. (in)
- A Bíblia é uma compilação de vários textos ou "livros" de diferentes eras, usados nas religiões judaica e cristã. A compilação de vários livros da Bíblia Hebraica em um cânon é o produto dos anos próximoas ao cerco Romano de Jerusalém e a subsequente dispersão dos judeus. Um cânon do Novo Testamento começou a aparecer no século II, mas se manteve em fluxo entre as várias denominações cristãs. (pt)
- 以下列出《圣经》中收录的各部分的大致成书时间，作者，写作地点以及大致的覆盖时间。本列表不是按照时间顺序列出，而是按照各个部分在圣经正典中的位置给出的。具体的写作背景和主要内容，可以参看各个部分的主要条目。 (zh)
- تقدم الجداول الأربعة الزمن أو النطاق الزمني الأكثر شيوعًا وقبولًا للتناخ أوالعهد القديم أوالكتاب المقدس العبري ، والأسفار القانونية الثانية (المضمنة في إنجيلي الكاثوليكيين الرومان والأرثوذكس الشرقيين ، ولكن ليس في التناخ والكتاب المقدس عند البروتستانت ) والعهد الجديد ، بما في ذلك ، حيثما كان ذلك ممكنا ، فرضيات حول تاريخ تشكيلهم. (ar)
- La datació de la Bíblia consisteix en determinar el període de composició i de redacció de cada llibre que la compon, i si és possible, de cada unitat textual de què es componen els llibres. Aquesta recerca intenta, doncs, determinar quan, qui i on es va escriure la Bíblia. (ca)
- Las cuatro tablas ofrecen las más comúnmente aceptadas fechas o intervalos de fechas para el Antiguo Testamento/Biblia Hebrea, los libros deuterocanónicos, y el Nuevo Testamento, incluyendo, cuando sea posible, las hipótesis sobre su formación—historia. (es)
- The oldest surviving Hebrew Bible manuscripts—including the Dead Sea Scrolls—date to about the 2nd century BCE (fragmentary) and some are stored at the Shrine of the Book in Jerusalem. The oldest extant complete text survives in a Greek translation called the Septuagint, dating to the 4th century CE (Codex Sinaiticus). The oldest extant manuscripts of the vocalized Masoretic Text (the basis of modern editions), date to the 9th century CE.With the exception of a few biblical sections in the Prophets, virtually no biblical text is contemporaneous with the events it describes. (en)
- La datation de la Bible consiste à déterminer la période de composition et de rédaction de chaque livre qui la compose, et si possible de chaque unité textuelle composant ces livres. La Bible se présente comme une compilation de textes rédigés ou remaniés à différentes époques. La Bible hébraïque comprend trois parties, qui se sont constituées progressivement. Ce sont, de la plus ancienne à la plus récente : la Torah (תּוֹרָה, la Loi ou Pentateuque), les Nevi'im (נביאים, les Prophètes) et les Ketouvim (כתובים les Autres Écrits ou Hagiographes). À cette liste s'ajoutent les livres deutérocanoniques des catholiques et des orthodoxes ainsi que le Nouveau Testament, propre aux chrétiens. (fr)
|
