| dbo:abstract
|
- Charles François du Périer du Mouriez, anomenat Dumouriez (Cambrai, 26 de gener de 1739 - Turville Park, Oxford, 14 de març de 1823) fou un general i polític francès. Feu la seva primera campanya als 19 anys, com a corneta d'un regiment de cavalleria del qual arribà a ser capità, i com a capità serví en l'exèrcit francès durant la Guerra dels Set Anys, entre 1756 i 1763. Acabada la guerra, fou llicenciat. Sense mitjans econòmics, provà d'allistar-se a l'exèrcit de la República de Gènova que lluitava a Còrsega, però fou rebutjat. Provà de parlar amb Paoli, cap dels insurrectes corsos, que també el rebutjà. Finalment, tractà d'incitar una revolta democràtica a l'illa, però sense cap èxit. Llavors tornà a França i proposà al secretari d'estat d'Afers Estrangers, de la Guerra i de la Marina, , duc de Choiseul, un pla per envair Còrsega, que també fou rebutjat. Tanmateix, aconseguí del duc una gratificació de 18.000 lliures i una missió com a agent secret a la cort de Madrid. El 1768 tornà d'Espanya i fou enviat amb una força d'ocupació a Còrsega, que havia estat comprada per Lluís XV, rei de França, a la República de Gènova. El 1770 fou enviat en una altra missió secreta a Rússia per tal de donar suport militarment a la revolta dels patriotes polonesos de la Confederació de Bar. El 23 de maig de 1771, al front d'un petit exèrcit de confederats, atacà un exèrcit rus, però fou derrotat pel general Aleksandr Suvórov a la , a la Petita Polònia. El 1772 el feren retornar a França i el duc de Broglie, cap de la diplomàcia secreta de Lluís XV, li donà com a missió ajudar el rei de Suècia, Gustau III, en la seva lluita contra l'aristocràcia sueca, però fou arrestat a Hamburg i empresonat a la Bastilla per D'Aiguillon, secretari d'Afers Estrangers francès, que no havia estat informat pel duc de Broglie. No va sortir de la presó fins a la mort del rei, probablement per haver fet desaparèixer part dels fons destinats a la missió. Lluís XVI l'alliberà i li va donar diversos encàrrecs, entre ells el de dirigir la construcció del nou port de Cherbourg. Durant aquest període rebé el grau de mariscal de camp i el 1789 fou nomenat governador del castell de Caen. En esclatar la Revolució Francesa, prengué partit pels revolucionaris. Es traslladà a París i el 1790 s'afilià al Club dels jacobins. El 1791 fou comandant de les tropes enviades a esclafar la revolta de la Vendée. El 1792 fou nomenat ministre d'Afers Estrangers i planejà la guerra contra Àustria d'acord amb Lluís XVI, però es produí la traïció dels militars: quan els girondins reaccionaren amb mesures radicals, el rei els destituí. Dumouriez dimití i es convertí en un dels caps de l'exèrcit del Nord per la seva amistat amb Danton. A mitjan setembre de 1792 se li uniren els exèrcits de Kellermann i Beurnonville i el 20 de setembre Dumouriez aconseguí derrotar els prussians a Valmy. El 3 de novembre, a Jemappes, derrotà els austríacs i conquerí els Països Baixos austríacs (actual Bèlgica), on introduí una sèrie de mesures revolucionàries, a més d'intentar independitzar-los sota el seu comandament. Tornà a Paris per provar de salvar Lluís XVI. Va ser rebut amb aclamacions populars, però, es va trobar amb l'oposició dels montagnards i del ministre de la guerra, el que el va apropar als girondins. El 26 de gener de 1793 abandonà París. Arribat a Amiens, s'assabentà de la ruptura de les hostilitats amb Anglaterra i les Províncies Unides. Al front de l'exèrcit del Nord, inicià la conquesta d'Holanda, seguint la política de "fronteres naturals", i prengué Breda i Bergen op Zoom, però el 18 de març fou vençut a Neerwinden. Dumouriez es posà en contacte amb el comandament austríac per tal d'assolir l'aturada de les hostilitats en canvi d'anar amb les seves tropes cap a París, fer sortir Maria Antonieta i els seus fills de la presó del Temple i restablir la monarquia. El 2 d'abril, la Convenció Nacional envià al seu quarter general el ministre Beurnonville acompanyat d'alguns diputats; Dumouriez lliurà als austríacs els comissaris i el ministre de la guerra, que foren internats a Olmütz. Intentà anar a París però les seves tropes no el seguiren i es passà a l'enemic amb el duc de Chartres, el futur Lluís Felip I de França. Els seus posteriors i repetits intents de dirigir grups monàrquics des de l'estranger foren sempre un fracàs: el 1800 s'oferí a Rússia, el 1805 a Prússia, el 1807 a Suècia, el 1808 a Portugal i el mateix any entrà a Espanya. A la fi, fou conseller del ministre anglès lord Castlereagh i del duc de Wellington. Dummoriez no tornà mai més a França, i morí a Turville Park, a Anglaterra, el 14 de març de 1823. (ca)
- Charles-François du Périer du Mouriez, genannt Dumouriez (* 25. oder 27. Januar 1739 in Cambrai; † 14. März 1823 in bei Henley-on-Thames), war ein französischer General, der nach anfänglichen Erfolgen im Ersten Koalitionskrieg die Seiten wechselte und aus jakobinischer Sicht Hochverrat beging. (de)
- Ο Σαρλ-Φρανσουά ντυ Περιέ ντυ Μουριέ (Γαλλικά: Charles-François du Perrier du Mouriez), γνωστός επίσης ως Ντυμουριέ (26 Ιανουαρίου 1739, Καμπραί - 14 Μαρτίου 1823, Τέρβιλ Παρκ κοντά στο Λονδίνο), ήταν Γάλλος στρατηγός κατά τη διάρκεια των Γαλλικών Επαναστατικών Πολέμων. Μοιράστηκε τη νίκη της μάχης του Βαλμί με τον Φρανσουά Κριστόφ Κελλερμάν, αλλά αργότερα εγκατέλειψε τον Γαλλικό επαναστατικό στρατό και αυτομόλησε στο αυστριακό στρατόπεδο. Το όνομά του είναι ένα από τα 558 ονόματα αξιωματικών που αναγράφονται κάτω από την Αψίδα του Θριάμβου. (el)
- Charles-François du Périer Dumouriez (French pronunciation: [ʃaʁl fʁɑ̃swa dy peʁje dymuʁje], 26 January 1739 – 14 March 1823) was a French general during the French Revolutionary Wars. He shared the victory at Valmy with General François Christophe Kellermann, but later deserted the Revolutionary Army, and became a royalist intriguer during the reign of Napoleon as well as an adviser to the British government. Dumouriez is one of the names inscribed under the Arc de Triomphe, on Column 3. (en)
- Charles-François Dumouriez —izengoitia: Charles François Du Perier— (Cambrai, Frantzia, 1739ko urtarrilaren 26a - , Oxfordshire, Ingalaterra, 1823ko martxoaren 14a) Frantziako Armadako jeneral izan zen. Valmyko (1792) eta garaipenak lortu zituen, aurka lehena eta austriarren aurka bigarrena. Belgika menderatu ondoren, Herbehereak konkistatu nahi izan zituen; alabaina, galdu zuen 1793an, eta jeneral kargua kendu zioten horregatik. Ingalaterrara erbesteratu zen gero. (eu)
- Charles François Dumouriez (26 de enero de 1739-14 de marzo de 1823) fue un general francés de las Guerras Revolucionarias de Francia. Compartió la victoria en Valmy con el general Kellermann, y más tarde desertó del Ejército Revolucionario. (es)
- Charles François du Perrier du Mouriez, dit Dumouriez (né le 26 janvier 1739 à Cambrai, mort le 14 mars 1823 à Turville-Park, près de Londres), est un général français, vainqueur avec Kellermann de la bataille de Valmy, qui devient par la suite opposant à la Première République française et la trahit au profit de l'Autriche. (fr)
- Charles-François du Périer Dumouriez (26 Januari 1739 – 14 Maret 1823) adalah seorang jenderal Prancis pada Perang Revolusi Prancis. Ia meraih kemenangan di Valmy dengan Jenderal , tetapi kemudian meninggalkan , dan menjadi pemicu intrik royalis pada masa kekuasaan Napoleon serta penasehat untuk pemerintahan Britania Raya. Dumouriez adalah salah satu , pada Kolom 3. (in)
- Charles François du Périer, detto Dumouriez o Du Mouriez (Cambrai, 26 gennaio 1739 – Londra, 14 marzo 1823), è stato un generale francese. (it)
- シャルル・フランソワ・デュ・ペリエ・デュ・ムリエ （仏：Charles François du Perrier du Mouriez、1739年1月26日 – 1823年3月14日）は、フランスの軍人、政治家。デュ・ムリエ（du Mouriez ）の通称はデュムリエ（Dumouriez、発音: [dymuʁje] ）といい、日本ではデュムーリエとも表記する。フランス革命戦争では革命政府の軍人としてヴァルミーの戦いなどで活躍したが、のちに革命政府と敵対する道を選んだ。 (ja)
- 샤를프랑수아 뒤 페리에 뒤무리에(프랑스어: Charles-François du Périer Dumouriez, 1739년 12월 25일 ~ 1823년 12월 23일)는 프랑스 혁명 전쟁 때의 프랑스 장군이었다. 발미 전투에서 프랑수아 크리스토프 켈레르만과 함께 승리를 거두었으나, 이후 프랑스 공화국에 반기를 들어 쿠데타를 시도하려다 실패하고 외국으로 망명했다. 나폴레옹 황제의 치세에는 왕당파가 되었다. (ko)
- Charles Dumouriez, Charles-François du Perrier du Mouriez (ur. 26 stycznia 1739, zm. 14 marca 1823) – generał francuski, jeden z dowódców konfederacji barskiej. (pl)
- Charles-François du Périer, markies Dumouriez, genaamd Dumouriez of Du Mouriez (Cambrai, 26 januari 1739 – Henley-on-Thames, 14 maart 1823) was een Frans generaal, die na aanvankelijke successen in de Eerste Coalitieoorlog overliep naar de vijand en daarmee hoogverraad beging. (nl)
- Charles François du Périer, conhecido como Dumouriez, (Cambrai, 26 de janeiro de 1739 — Turville Park, Buckinghamshire, 14 de março de 1823) foi um general francês, vencedor da batalha de Valmy, no norte da França, contra os prussianos, em 20 de setembro de 1792, juntamente com o general François-Étienne Kellermann. Conquistou a Bélgica e defendeu a idéia de uma república belga independente, opondo-se, assim à Convenção. Posteriormente destituído do comando, passou a servir os inimigos da França a soldo dos ingleses. Escreveu o livro État présent du Royaume du Portugal en l'année MDCCLXVI (Lausanne: Chez François Grasset et Comp., 1775), enquanto espião particular do rei Luís XV de França. Foi um dos muitos aventureiros que realizavam missões de informação e de diplomacia paralela para o rei francês, e que eram por isso conhecidos pelo nome genérico de Cabinet Noir ou Secret du Roi. O livro é um importante panorama de Portugal no século XVIII, descrevendo sua geografia, suas colônias (pp 57–101), seu exército, os costumes de seus habitantes bem como sua organização política e social. Nas páginas 172 e 173, aparece uma referência às touradas portuguesas. Este livro "gozou de grande estima em seu tempo" (Larousse). (pt)
- Charles François Dumouriez, född den 25 januari 1739 i Cambrai, död den 14 mars 1823 i Turville park, nära Henley-on-Thames, var en fransk general och politiker. År 1756 inträdde Dumouriez i armén samt deltog därefter i sjuåriga kriget (1756–63) och i kriget på Korsika 1768–69 samt avancerade till överste. År 1770 skickades han av utrikesministern Choiseul i all hemlighet till Polen för att med sina råd och en liten fransk styrka - "riktigt utsökta äventyrare" enligt Dumouriez egen uppgift – bistå konfederationen i Bar mot ryssarna. , som i december 1770 övertog utrikesministerposten, kallade sin störtade rival Choiseuls förtroendeman tillbaka. Dumouriez hade emellertid fått tycke för det diplomatiska intrigspelet, och då han trots alla sina anbud, såg sina tjänster försmådda i utrikeskabinettet, sökte han på annat håll ett mål för sitt verksamhetsbegär. Dumouriez hade fått kännedom att Aiguillon och den engelske utrikesministern i hemlighet slutit ett avtal om att sända en fransk styrka under konvoj av engelska örlogsskepp till Sverige för att hjälpa Gustav III mot Ryssland och Preussen. Ryssland och Preussen hade på grund av 1772 års revolution antagit en hotande hållning. Utan Aiguillons vetskap lyckades Dumouriez, genom krigsministern, erhålla en befallning från Ludvig XV att i stället värva en kår i Hamburg. Kåren skulle sedermera föras över till Sverige på tyska fartyg. I maj 1773 lämnade han Paris. Den svenske ministern Creutz gjorde emellertid Aiguillon uppmärksam på Dumouriez oförklarliga resa mot Norden, och Aiguillon lät i augusti samma år genom sin hemliga polis gripa Dumouriez i Hamburg, där denne kvardröjt och inlåtit sig i en intrig för att störta utrikesministern. Till januari 1774 satt Dumouriez på Bastiljen och hölls därefter i tre månader innesluten på Caens slott. (sv)
- Шарль Франсуа́ Дюмурье́ (фр. Charles François Dumouriez; 25 января 1739, Камбре — 14 марта 1823, ) — французский генерал и министр. (ru)
- Шарль Франсуа́ Дюмур'є́ (фр. Charles-François du Périer Dumouriez; 25 січня 1739, Камбре, Франція — 14 березня 1823, , Велика Британія) — французький генерал і міністр. Спочатку був на службі короля Людовика XVI, згодом обіймав посаду міністра в революційному уряді і був одним з командувачів революційною армією. Він переміг у битві під Вальмі разом з генералом Франсуа Келлерманом, але пізніше покинув Революційну армію і став прихильником роялістів, а також радником британського уряду. Dumouriez — є одним з імен, викарбуваних на Тріумфальній арці (Північна колона, стовпець 3). (uk)
- 夏尔-弗朗索瓦·迪·佩里耶·迪穆里埃（法語：Charles-François du Périer Dumouriez，法语发音：[ʃaʁl fʁɑ̃swa dy peʁje dymuʁje]；1739年1月25日－1823年3月14日）法蘭西大革命戰爭期間的將軍。1792年9月20日，他與弗朗索瓦·克里斯多夫·凱勒曼將軍共同參與瓦爾密戰役獲致革命初期鼓舞人心的首次勝利，但後來拋棄了，在拿破崙統治時期成為一個保皇黨陰謀家，作為大不列顛政府的顧問。迪穆里埃的名字在凱旋門第3列。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Charles-François du Périer du Mouriez, genannt Dumouriez (* 25. oder 27. Januar 1739 in Cambrai; † 14. März 1823 in bei Henley-on-Thames), war ein französischer General, der nach anfänglichen Erfolgen im Ersten Koalitionskrieg die Seiten wechselte und aus jakobinischer Sicht Hochverrat beging. (de)
- Ο Σαρλ-Φρανσουά ντυ Περιέ ντυ Μουριέ (Γαλλικά: Charles-François du Perrier du Mouriez), γνωστός επίσης ως Ντυμουριέ (26 Ιανουαρίου 1739, Καμπραί - 14 Μαρτίου 1823, Τέρβιλ Παρκ κοντά στο Λονδίνο), ήταν Γάλλος στρατηγός κατά τη διάρκεια των Γαλλικών Επαναστατικών Πολέμων. Μοιράστηκε τη νίκη της μάχης του Βαλμί με τον Φρανσουά Κριστόφ Κελλερμάν, αλλά αργότερα εγκατέλειψε τον Γαλλικό επαναστατικό στρατό και αυτομόλησε στο αυστριακό στρατόπεδο. Το όνομά του είναι ένα από τα 558 ονόματα αξιωματικών που αναγράφονται κάτω από την Αψίδα του Θριάμβου. (el)
- Charles-François du Périer Dumouriez (French pronunciation: [ʃaʁl fʁɑ̃swa dy peʁje dymuʁje], 26 January 1739 – 14 March 1823) was a French general during the French Revolutionary Wars. He shared the victory at Valmy with General François Christophe Kellermann, but later deserted the Revolutionary Army, and became a royalist intriguer during the reign of Napoleon as well as an adviser to the British government. Dumouriez is one of the names inscribed under the Arc de Triomphe, on Column 3. (en)
- Charles-François Dumouriez —izengoitia: Charles François Du Perier— (Cambrai, Frantzia, 1739ko urtarrilaren 26a - , Oxfordshire, Ingalaterra, 1823ko martxoaren 14a) Frantziako Armadako jeneral izan zen. Valmyko (1792) eta garaipenak lortu zituen, aurka lehena eta austriarren aurka bigarrena. Belgika menderatu ondoren, Herbehereak konkistatu nahi izan zituen; alabaina, galdu zuen 1793an, eta jeneral kargua kendu zioten horregatik. Ingalaterrara erbesteratu zen gero. (eu)
- Charles François Dumouriez (26 de enero de 1739-14 de marzo de 1823) fue un general francés de las Guerras Revolucionarias de Francia. Compartió la victoria en Valmy con el general Kellermann, y más tarde desertó del Ejército Revolucionario. (es)
- Charles François du Perrier du Mouriez, dit Dumouriez (né le 26 janvier 1739 à Cambrai, mort le 14 mars 1823 à Turville-Park, près de Londres), est un général français, vainqueur avec Kellermann de la bataille de Valmy, qui devient par la suite opposant à la Première République française et la trahit au profit de l'Autriche. (fr)
- Charles-François du Périer Dumouriez (26 Januari 1739 – 14 Maret 1823) adalah seorang jenderal Prancis pada Perang Revolusi Prancis. Ia meraih kemenangan di Valmy dengan Jenderal , tetapi kemudian meninggalkan , dan menjadi pemicu intrik royalis pada masa kekuasaan Napoleon serta penasehat untuk pemerintahan Britania Raya. Dumouriez adalah salah satu , pada Kolom 3. (in)
- Charles François du Périer, detto Dumouriez o Du Mouriez (Cambrai, 26 gennaio 1739 – Londra, 14 marzo 1823), è stato un generale francese. (it)
- シャルル・フランソワ・デュ・ペリエ・デュ・ムリエ （仏：Charles François du Perrier du Mouriez、1739年1月26日 – 1823年3月14日）は、フランスの軍人、政治家。デュ・ムリエ（du Mouriez ）の通称はデュムリエ（Dumouriez、発音: [dymuʁje] ）といい、日本ではデュムーリエとも表記する。フランス革命戦争では革命政府の軍人としてヴァルミーの戦いなどで活躍したが、のちに革命政府と敵対する道を選んだ。 (ja)
- 샤를프랑수아 뒤 페리에 뒤무리에(프랑스어: Charles-François du Périer Dumouriez, 1739년 12월 25일 ~ 1823년 12월 23일)는 프랑스 혁명 전쟁 때의 프랑스 장군이었다. 발미 전투에서 프랑수아 크리스토프 켈레르만과 함께 승리를 거두었으나, 이후 프랑스 공화국에 반기를 들어 쿠데타를 시도하려다 실패하고 외국으로 망명했다. 나폴레옹 황제의 치세에는 왕당파가 되었다. (ko)
- Charles Dumouriez, Charles-François du Perrier du Mouriez (ur. 26 stycznia 1739, zm. 14 marca 1823) – generał francuski, jeden z dowódców konfederacji barskiej. (pl)
- Charles-François du Périer, markies Dumouriez, genaamd Dumouriez of Du Mouriez (Cambrai, 26 januari 1739 – Henley-on-Thames, 14 maart 1823) was een Frans generaal, die na aanvankelijke successen in de Eerste Coalitieoorlog overliep naar de vijand en daarmee hoogverraad beging. (nl)
- Шарль Франсуа́ Дюмурье́ (фр. Charles François Dumouriez; 25 января 1739, Камбре — 14 марта 1823, ) — французский генерал и министр. (ru)
- Шарль Франсуа́ Дюмур'є́ (фр. Charles-François du Périer Dumouriez; 25 січня 1739, Камбре, Франція — 14 березня 1823, , Велика Британія) — французький генерал і міністр. Спочатку був на службі короля Людовика XVI, згодом обіймав посаду міністра в революційному уряді і був одним з командувачів революційною армією. Він переміг у битві під Вальмі разом з генералом Франсуа Келлерманом, але пізніше покинув Революційну армію і став прихильником роялістів, а також радником британського уряду. Dumouriez — є одним з імен, викарбуваних на Тріумфальній арці (Північна колона, стовпець 3). (uk)
- 夏尔-弗朗索瓦·迪·佩里耶·迪穆里埃（法語：Charles-François du Périer Dumouriez，法语发音：[ʃaʁl fʁɑ̃swa dy peʁje dymuʁje]；1739年1月25日－1823年3月14日）法蘭西大革命戰爭期間的將軍。1792年9月20日，他與弗朗索瓦·克里斯多夫·凱勒曼將軍共同參與瓦爾密戰役獲致革命初期鼓舞人心的首次勝利，但後來拋棄了，在拿破崙統治時期成為一個保皇黨陰謀家，作為大不列顛政府的顧問。迪穆里埃的名字在凱旋門第3列。 (zh)
- Charles François du Périer du Mouriez, anomenat Dumouriez (Cambrai, 26 de gener de 1739 - Turville Park, Oxford, 14 de març de 1823) fou un general i polític francès. Feu la seva primera campanya als 19 anys, com a corneta d'un regiment de cavalleria del qual arribà a ser capità, i com a capità serví en l'exèrcit francès durant la Guerra dels Set Anys, entre 1756 i 1763. Acabada la guerra, fou llicenciat. Sense mitjans econòmics, provà d'allistar-se a l'exèrcit de la República de Gènova que lluitava a Còrsega, però fou rebutjat. Provà de parlar amb Paoli, cap dels insurrectes corsos, que també el rebutjà. Finalment, tractà d'incitar una revolta democràtica a l'illa, però sense cap èxit. Llavors tornà a França i proposà al secretari d'estat d'Afers Estrangers, de la Guerra i de la Marina, , (ca)
- Charles François du Périer, conhecido como Dumouriez, (Cambrai, 26 de janeiro de 1739 — Turville Park, Buckinghamshire, 14 de março de 1823) foi um general francês, vencedor da batalha de Valmy, no norte da França, contra os prussianos, em 20 de setembro de 1792, juntamente com o general François-Étienne Kellermann. Conquistou a Bélgica e defendeu a idéia de uma república belga independente, opondo-se, assim à Convenção. Posteriormente destituído do comando, passou a servir os inimigos da França a soldo dos ingleses. (pt)
- Charles François Dumouriez, född den 25 januari 1739 i Cambrai, död den 14 mars 1823 i Turville park, nära Henley-on-Thames, var en fransk general och politiker. År 1756 inträdde Dumouriez i armén samt deltog därefter i sjuåriga kriget (1756–63) och i kriget på Korsika 1768–69 samt avancerade till överste. År 1770 skickades han av utrikesministern Choiseul i all hemlighet till Polen för att med sina råd och en liten fransk styrka - "riktigt utsökta äventyrare" enligt Dumouriez egen uppgift – bistå konfederationen i Bar mot ryssarna. (sv)
|
,_RP-P-1895-A-18851.jpg?width=300)
,_RP-P-1895-A-18851.jpg){kind=link}
