An Entity of Type: person, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Mu'izz ad-Din Mohammad Ghori (Persian: معز الدین محمد غوری‎), born Shihab ad-Din (1149 – March 15, 1206), also known as Mohammad of Ghor, was the Sultan of the Ghori empire along with his brother Ghiyath ad-Din Muhammad from 1173 to 1202 and as the sole ruler from 1202 to 1206. He is credited with laying the foundation of Muslim rule in the Indian subcontinent, which lasted for several centuries. He reigned over a territory spanning over parts of modern-day Afghanistan, Bangladesh, Iran, Northern India, Pakistan, Tajikistan and Turkmenistan.

Property Value
dbo:abstract
  • Muizz al-Din Muhàmmad en persa سلطان شہاب الدین محمد غوری (abans de ser nomenat sultà es va dir Xihab al-Din Muhammad ibn Sam fou un soldà gúrida de la família xansabànida de Ghur, germà de Ghiyath al-Din Muhammad al que va succeir a la seva mort el 1203. Des que el seu germà Ghiytah ascendí al tron el 1163 hi va cooperar lleialment; se li va encarregar la guerra a l'Índia que va portar a terme amb eficàcia, posant les bases del futur sultanat de Delhi sorgit a la seva mort. Vers el 1162 una banda d'oghuz s'havia apoderat de Gazni abandonada pel sultà gaznèvida , i hi van poder romandre fins que el 1173/1174 el sultà Ghiyath al-Din Muhammad (Shams al-Din Muhammad va conquerir la ciutat, on va instal·lar com a sultà al seu germà Shihab al-Din Muhammad que va agafar llavors el lakab de Muizz al-Din. El 1175 va expulsar als ismaïlites de Multan i va posar allí un govern ortodox en aquesta província, ocupant tot seguit Uchch. El 1178 va dirigir un exèrcit al Gujarat on fou derrotat pel raja Bhim dels vagheles i va tornar a Gazni només amb la resta d'un exèrcit però el 1179 va conquerir Peshawar i el 1181 Lahore fent presoner a , el darrer gaznèvida, annexionant el Panjab als dominis del seu germà. L'hivern de 1190/1191 va envair el regne Chauhan de Delhi i va ocupar Bhatinda però el raja li va fer front i el va derrotar a Tarawri ( prop de Karnal, i Muhammad fou ferit però va aconseguir escapar; va tornar a l'Índia el 1192, va derrotar i matar a Prithwi Raj a Tarawri (Tarain i va ocupar Hansi, Samana, Guhram i altres fortaleses i va saquejar Ajmer. Va tornar a Gazni i va deixar com a governador a l'Índia al seu esclau turc Kutb al-Din Aybak i aquest va conquerir Delhi que va convertir en la seva capital. El 1197 fou bloquejat a Ajmer i Muhammad li va enviar un exèrcit de socors mercès a la qual fou derrotat el raja Bhim de Gujarat i la seva capital, Anhilvara, fou saquejada. Després va cooperar amb el seu germà en la reconquesta del Khurasan; a la mort del khwarizmshah Tekish a Merv (juliol del 1200 el general Muhàmmad Čurbak va ocupar la ciutat on va proclamar la sobirania de Giyaht al-Din, i després les forces dels dos germans van assetjar i ocupar Nishapur. Després Muhammad fou enviat amb un exèrcit a Rayy i la mala conducta de les tropes va crear un conflicte que fou l'únic que va crear un moment de diferències entre els dos germans i Muhàmmad fou enviat a l'Índia. Ghiyath al-Din va morir a Herat el 1203 després d'unes setmanes de malaltia que l'havien incapacitat per regnar; el seu germà Muizz al-Din, cridat pel malalt, ja havia retornat de l'Índia (1202 i va assolir el govern, i, quan el seu germà va morir, en va esdevenir el successor. Muizz al-Din va conservar Gazni per a si mateix (a més de l'Índia i va cedir altres parts dels dominis als seus parents: de Nishapur fou instal·lat com a màlik de Firuzkuh i Baha al-Din Sam I va conservar Bamian. Llavors el Khwarizm Ala al-Din Muhammad de Khwarizm va preparar una campanya per recuperar Khurasan per la seva dinastia (1203 aprofitant tant la mort de Ghiyath al-Din i que el domini gúrida no era ben acollit a la zona (segons l'historiador Alà-ad-Din Juwayní es van produir confiscacions de gra per les tropes, tot i que el gra havia estat posat sota la protecció de la tomba de l'imam i santó al-Rida a Tus. Ala al-Din Muhammad va reconquerir Merv d'on va expulsar a l'emir Muhàmmad Čurbak, i després va entrar a Nishapur, però fou rebutjat a Herat i en la retirada va empaitar a l'exèrcit corasmi fins a la mateixa Khwarizm, sent aturat per la inundació del país (obrint el dics dels canals de reg. Però al mateix temps els kara-khitai van atacar a l'exèrcit gúrida i el va derrotar completament a Andkhuy a la vora de l'Oxus (1204. Muizz al-Din es va salvar del desastre retirant-se cap a Talakan on fou assetjat per l'exèrcit del dels kara-khitai i el que quedava del seu exèrcit va haver d'abandonar tota la seva impedimenta i l'equip militar per poder retirar-se en seguretat. Quan va arribar a Gazni amb un estat lamentable, l'emir esclau Ildigiz li va refusar l'entrada, i va haver de seguir cap a Multan on el governador tanmateix també li va refusar l'entrada; llavors Muhammad va atacar la ciutat i va vèncer al governador. va designar llavors a Nasir al-Din Kabača com a governador de la província del Sind. Llavors va reorganitzar les seves tropes i va retornar a Gazni que va ocupar, però va respectar la vida d'Ildegiz. Llavors va fer un tractat de pau amb el khwarizmshah pel qual va renunciar a tot el Khurasan excepte Balkh i Herat (1205. L'octubre del 2005 va sortir de Gazni cap a l'Índia. Amb el suport d'Aybak va fer una campanya victoriosa contra els khokars. El març de 1206 fou assassinat per un sicari ismaïlita a la vall de l'Indus on estava fent l'esmentada campanya contra els khokars del Panjab. Llavors l'exèrcit, format per tropes natives de Ghur i altres llocs de l'Afganistan, i per ghulams turcs, es va dividir: els primers van donar suport com a successor a Baha al-Din Sam I de Bamian però aquest va morir en aquells dies i llavors van proposar als seus dos fills Djalal al-Din Ali i Ala al-Din Muhammad; mentre els turcs donaven suport a un nebot Ghiyath al-Din Mahmud (fill de Ghiyath al-Din Muhammad; pel seu costat la secta karramiyya donava suport a de Firuzkuh; les faccions es van enfrontar i Ghiyath al-Din Mahmud va triomfar. En aquestes dissensions el general turc Tadj al-Din Yildiz de Kirman es va apoderar de Gazni (on Ildegiz havia recuperat el poder, mentre el general esclau turc Qutb-ad-Din Àybak assolia el poder a l'Índia (Delhi i Nasir al-Din Kabača al Sind (Multan. (ca)
  • Muhammad z Ghóru, vlastním jménem Muizuddín Muhammad (1162 – 15. března 1206), byl generál a guvernér, od roku 1202 až do své smrti sultán . Oblast Ghóru se nacházela na západních hranicích Ghaznovské říše. Říše Ghaznovců se počátkem 12. století nacházela v oblastech od dnešního středního Afghánistánu k Paňdžábu s hlavními městy Ghaznou a Láhaurem. Od poloviny 12. století začal Ghór prosazovat svou nezávislost na Ghaznovské říši. V roce 1050 se Ghórským kmenům podařilo dobýt Ghaznu, čímž zasadili Ghaznovské říši osudovou ránu. Poslední državy Ghaznovců se dostaly pod správu Ghórovců právě díky Muhammadovi z Ghóru. Dobytím těchto východních držav se otevřela cesta k dalšímu postupu ghórského vojska směrem na Indický poloostrov. Muhammad se nejdříve neúspěšně snažil dostat se do Indie přes Gudžarát, avšak po porážce posledních Ghaznovců se rozhodl zkusit to přes bývalé ghaznovské državy v Paňdžábu. Severovýchod Indie však houževnatě bránila vojska rádžpútských panovníků. V roce 1191 Muhammad a jeho vojska svedli vítěznou bitvu o strategicky významnou pevnost v . Záhy na to však poražený panovník přitáhl zpět a v tzv. Muhammada porazil. Rok na to se však Muhammad s čerstvými posilami k Taráinu vrátil a svedl s rádžou druhou bitvu, ve které Muhammad nakonec zvítězil a cesta dále do vnitrozemí tak byla volná. Muhammad je dnes považován společně se svými předchůdci Muhammadem bin Kásimem a Mahmúdem z Ghazny za jednoho z prvních muslimských dobyvatelů Indického subkontinentu. Po jeho smrti se islám šířil stále hlouběji do Indie a dnes tvoří po hinduismu druhé nejrozšířenější indické náboženství. (cs)
  • السلطان معز الدين محمد الغوري كان يعرف سابقاً باسم شهاب الدين محمد بن سام الغوري (1162 - 15 مارس 1206) هو سلطان الدولة الغورية (1173-1206) وهي الدولة التي قامت على أنقاض الدولة الغزنوية التي كانت تملك بلاد الغور والأفغان والهند الشمالية حكمت (1148-1215). ومن هنا جاء لقبه وكان يتحدث اللغة الفارسية. في عام 1206، ذهب إلى لاهور للقضاء على تمرد الخخار الهندوس. وبعد إخماده التمرد بقتل عشرات الآلاف من الخخار، أقفل عائداً إلى غزنة. وفي طريق عودته توقف للراحة في دامق، بالقرب من مدينة جهيلوم في مقاطعة الپنجاب. وأثناء صلاته صلاة العشاء قتله هندوسي من الخخار انتقاماً لقتله عشرات الآلاف منهم. وينسب بعض المؤرخين القاتل إلى جماعة گخار الهندوية المحلية، بدلاً من الخخار في لاهور. وبعض المؤخين ينسبون القاتل للحشاشين من الطائفة الإسماعيلية. (ar)
  • Mu'izz ad-Din Muhammad Ghori (en persa: معز الدین محمد غوری), denaske Ŝihab ad-Din (1149 – 15a de marto, 1206), konata ankaŭ kiel Muhammad de Ghor aŭ Muhammad Guri, estis Sultano de la Gurida Imperio kun sia frato Ghiĝath ad-Din Muhammad el 1173 al 1202 kaj kiel sola reganto el 1202 al 1206. Mu'izz ad-Din estis unu el la plej grandaj regantoj de la Gurida dinastio kaj oni konsideras lin kie la kreanto de la fundamento de la islama regado en la Hindia subkontinento, kiu daŭris dum kelkaj jarcentoj. Li regis super teritorio kiu etendas en partoj de nuntempaj Afganio, Bangladeŝo, Irano, norda Barato, Pakistano, Taĝikio kaj Turkmenio. Mu'izz ad-Din konkeris la urbon Gazni en 1173 por venĝi la mortigon de sia antaŭulo Muhammad ibn Suri fare de Mahmud de Gazni kaj uzis ĝin kiel startejo por ekspansio en nordan Hindion. Dume, li helpis sian fraton Ghiĝath en sia lukto kontraŭ la Ĥorazma Imperio por la senjorlando Ĥorazmo en Okcidenta Azio. En 1175, Mu'izz konkeris Multanon el la Hamidluda dinastio, kiuj estis islamaj paŝtunoj, kaj konkeris ankaŭ Uch en 1175. Li aneksigis ankaŭ la Gaznavidan princlandon Lahoro en 1186, nome la lasta haveno de sia persiigitaj rivaloj. Post la morto de Ghiĝath en 1202, li iĝis la sukcedanto de la Gurida Imperio kaj regis ĝis sia murdo en 1206. Tiam komenciĝis konfuza luktado inter la restantaj Guri-estroj, kaj la Ĥorazmanoj kapablis kontroli la Guridan Sultanlandon ĉirkaŭ 1215. Kvankam la Gurida imperio estis mallongdaŭra, kaj malgrandaj Guridaj ŝtatetoj restis povaj ĝis la alveno de la Timuridoj, la konkeroj de Mu'izz's metis la fondon de la islama regado en Hindio. Kutbu l-Din Aibak, iama sklavo (mamluko) de Mu'izz, estis la unua Sultano de Delhio. (eo)
  • Muhammad von Ghur oder mit vollem Namen Mu'izz ad-Din Muhammad Ghori (معز الدین محمد غوری); (* 1149 in Ghor; † 15. März 1206 bei Jhelum) war zusammen mit seinem älteren Bruder Herrscher über das zentralafghanische Ghuridenreich, welches seine Macht in der zweiten Hälfte des 12. Jahrhunderts jedoch zeitweise über große Teile Persiens und Nordindiens ausdehnen konnte. (de)
  • Muhammad Ghûrî (1149 - 15 mars 1206), ou Mu`izz ud-Dîn Muhammad, est l'un des acteurs principaux dans la propagation de l'islam dans le Nord de l'Inde. Ambitieux, il hérite du pouvoir tenu par son frère et transforme le petit État de Ghôr (ou Ghûr) en un vaste empire. Il absorbe tout d'abord le territoire des Ghaznévides, puis l'étend par la conquête en s'emparant du Nord de l'Inde et du Bengale. (fr)
  • Muʿizz al-Dīn Muḥammad, noto anche come Muḥammad Ghūrī, in urdu شہاب الدین غوری, ossia Shihāb al-Dīn Ghūrī (1160 – 1206, è stato uno dei protagonisti dell'affermazione dell'Islam nell'India settentrionale. Muʿizz al-Dīn Muḥammad di Ghūr (Ghūrī, fu uno dei sovrani della dinastia Ghuride, che dominò su un territorio che abbraccia gli odierni Afghanistan, Pakistan e India settentrionale. Le invasioni di Muḥammad Ghūrī hanno provocato la morte di almeno 100.000 indù, con molte donne e bambini indù venduti come schiavi nei paesi islamici. L'ambizioso tagico Muḥammad Ghūrī ereditò il potere del fratello Ghiyāth al-Dīn Muḥammad e trasformò il suo piccolo Stato di Ghor (Ghūr in un vasto impero. Assorbì innanzi tutto il territorio dei Ghaznavidi, poi lo dilatò con operazioni belliche impadronendosi del settentrione indiano e del Bengala. Nel 1173, Muḥammad fu nominato governatore di Ghazna, assoggettata da suo fratello, e continuò a razziare a est il territorio ghaznavide. Invase il Gujarat negli anni ottanta del XII secolo, ma fu respinto dai che dominavano la regione. Nel 1186, s'impadronì di Lahore e mise fine al regno della dinastia dei Ghaznavidi. Dopo una sua iniziale disfatta nel 1191 nella inflittagli da Prithivîrâja Châhumâna III - il raja Rajput che all'epoca regnava sui territori di Delhi e di Ajmer - si ritirò con il suo esercito nelle sue basi, grazie al fatto che i guerrieri del raja Rajput non avevano una cavalleria in grado d'inseguire e sterminare quanti erano stati sconfitti. Passò quindi un anno intero a prepararsi a una nuova guerra. Tornò in campo nel 1192 e lo scontro nella , coi suoi 120.000 uomini turchi, persiani e afghani, forti di una possente cavalleria e di abili arcieri dotati di arco composito, annientò i 300.000 indiani di Prithivîr, catturando lo stesso raja, che fu giustiziato sullo stesso campo di battaglia. Muḥammad Ghūrī divenne in tal modo il primo esponente musulmano a impadronirsi di Delhi e a insediare un potere islamico in India, senza tuttavia trasferirvisi personalmente. Mentre egli nominava governatore di Delhi il suo generale Quṭb al-Din Aybak, futuro fondatore della locale dinastia mamelucca (da non confondere con quella che regnò in Egitto e Siria dopo gli Ayyubidi, l'altro suo generale Muḥammad ibn Bakhtiyār attraversava il Gange, prese Varanasi, distruggendo templi indù e sterminando la popolazione maschile, salvando le donne e i fanciulli per deportarli come schiavi, Muḥammad Ghūrī razziava il Bihār dove perpetrò il grande massacro di monaci buddisti a Nālandā, e della popolazione civile, vibrando un colpo pesante al buddhismo indiano. S'impadronì infine del Bengala ove tuttavia incontrò una resistenza non trascurabile. Nel 1206, Muḥammad Ghūrī si recò a Lahore per piegare una rivolta, ma sulla via del ritorno a Ghazna in cui s'era stabilito, fu assassinato a , forse ad opera di un Assassino ismailita nizarita, oppure da un combattente ghakkar della regione. Muḥammad Ghūrī (che non lasciò eredi, trattò i suoi schiavi come figli e si pensa che egli abbia addestrato una gran quantità di schiavi d'origine turca alle arti della guerra e all'amministrazione dei suoi territori, riprendendo uno schema a suo tempo avviato dal califfo abbaside al-Muʿtaṣim e dal Sultano ayyubide al-Ṣāliḥ Ayyūb. Uno di tali schiavi, Quṭb al-Dīn Aybak, si rese indipendente e fondò alla morte di Muḥammad di Ghūr un Sultanato, inaugurandovi la dinastia dei Mamelucchi di Delhi. (it)
  • シハーブッディーン・ムハンマド(ペルシア語: شهاب‌ الدين محمد‎ Shihāb al-Dīn Muhammad, 1149年 - 1206年3月15日)は、ゴール朝のガズナ政権の君主(在位:1173年 - 1206年)。ゴール朝の宗主ギヤースッディーン・ムハンマドの弟で、兄の死んだ1202年からはゴール朝全体の君主ともなった。兄の生前からインド方面の経略をもっぱら担当し、北インドにおける史上最初のムスリム(イスラム教徒)による安定支配を樹立したシハーブッディーンは、インド史の文脈ではもっぱらムハンマド・ゴーリー(محمد غوري Muhammad Ghārī)、すなわち「ゴールのムハンマド」という名で知られている。尊称(ラカブ)はムイッズッディーン(معز الدين Mu'izz al-Dīn)とも称した。 (ja)
  • Shahabuddin Muhammad Ghowri (Perzisch: سلطان شہاب الدین محمد غوری; Ghowr, ± 1150 - , 15 maart 1206) was sultan van het Ghowridenrijk in hedendaags Iran en Afghanistan. Hij veroverde in het oosten gebieden in het huidige Pakistan en het noorden van India. Hoewel na de dood van Muhammad Ghowri zijn rijk uiteen viel, vormden zijn veroveringen het begin van zes eeuwen van islamitisch bestuur in het noorden van India en de verspreiding van de islam in het gebied. (nl)
  • Mu'izz ad-Din Mohammad Ghori (Persian: معز الدین محمد غوری‎), born Shihab ad-Din (1149 – March 15, 1206), also known as Mohammad of Ghor, was the Sultan of the Ghori empire along with his brother Ghiyath ad-Din Muhammad from 1173 to 1202 and as the sole ruler from 1202 to 1206. He is credited with laying the foundation of Muslim rule in the Indian subcontinent, which lasted for several centuries. He reigned over a territory spanning over parts of modern-day Afghanistan, Bangladesh, Iran, Northern India, Pakistan, Tajikistan and Turkmenistan. Mu'izz ad-Din took the city of Ghazni in 1173 to avenge the death of his ancestor Muhammad ibn Suri at the hands of Mahmud of Ghazni and used it as a launching pad for expansion into northern India. In the meantime, he assisted his brother Ghiyath in his contest with the Khwarazmian Empire for the lordship of Khorasan in Western Asia. In 1175, Mu'izz captured Multan from the Hamid Ludi dynasty, and also took Uch in 1175. He also annexed the Ghaznavid principality of Lahore in 1186, the last haven of his Persianised rivals. After consolidating his rule in the North-West domain Mu'izz al-Din wish to invade the heart of Northern India which was then under the control of Rajputs. In 1191 CE, he was defeated by a united Rajput Confederacy led by Prithviraj Chauhan in First Battle of Tarain. However In 1192 CE, Shihabuddin returned with an army of mounted archers and defeated the Rajputs on the same field, opening the way for his Slaves to occupy most of Northern India within a generation. The battle also lead to a large scale destruction of Rajput powers in North India and firmly established a Muslim presence. After the death of Ghiyath in After the death of Ghiyath in 1201, A confused struggle then ensued among the remaining Ghuri leaders, and the Khwarizmi were able to take over the Ghori Sultanate in about 1215. Though the Ghori's empire was short-lived, and petty Ghori states remained in power until the arrival of the Timurids, Mu'izz's conquests laid the foundations of Muslim rule in India. Qutbuddin Aibak, a former slave (Mamluk) of Mu'izz, was the first Sultan of Delhi. (en)
  • Muizadim Maomé Gori ou de Gor (em persa: معز الدین محمد غوری‎; romaniz.: Mu'izz ad-Din Muhammad Ghori; 1149 - 15 de março de 1206, nascido Xabadim ou Xabardim (Xihab ad-Din, foi um sultão do Sultanato Gúrida de 1173 a 1202 com seu irmão e então sultão solo de 1202 a 1206. Suas campanhas causaram na morte de aproximadamente 100 000 hindus, com muitas mulheres e crianças hindus sendo vendidas como escravas em países islâmicos. (pt)
  • Muhammad av Ghor, Shahab-ud-din Muhammad Ghuri eller Muizz-ud-din Muhammad bin Sam, född 1160, död 1206, var en afghansk krigsherre och grundaren av Delhisultanatet och ghuridernas dynasti. Han förlorade det första slaget vid Panipat 1191 mot den hinduiske härskaren Prithvi Raj Chauhan, men återkom 1192 till samma slagfält, för att vinna och bli den förste muslimen att inta Delhi. På vägen från Lahore till Ghazni 1206 stannade Muhammad nära Jhelum för att förrätta sin böneritual, och lönnmördades då av en okänd gärningsman. (sv)
  • Мухаммед Гури, Муиз-ад-дин Мухаммад, Шихаб-ад-дин Мухаммад (перс. محمد غوری ‎) — (1149 — 15 марта 1206) — султан Гуридского султаната в 1173—1202 годах (вместе со своим старшим братом Гийас Ад-Дином Мухаммадом) и в 1202—1206 годах (в качестве единоличного правителя. Ему приписывают закладку фундамента мусульманского владычества в Северной Индии, которое длилось несколько столетий. Он правил территорией, охватывающей части современных Афганистана, Ирана, Северной Индии, Пакистана, Узбекистана, Бангладеш, Таджикистана и Туркменистана. Муиз ад-Дин взял город Газни в 1173 году, чтобы отомстить за смерть своего предка Мухаммада ибн Сури от рук Махмуда Газневи и использовал его как стартовую площадку для экспансии в Северной Индии. В то же время, он помогал своему брату Гийасу ад-Дину в противостоянии с государством Хорезмшахов за власть в Хорасане. В 1175 году Муиз ад-Дин захватил города Мултан и (англ.). Он также аннексировал газневидское княжество Лахор в 1186 году, последнее пристанище его афганских соперников — Газневидов. После укрепления своего господства в Северо-западных владениях Муиз ад-Дин хотел вторгнуться в сердце Северной Индии, которая тогда находилась под контролем раджпутов. (ru)
  • Мухаммад Ґорі або Мухаммад з Ґурі (1149 — 15 березня 1206) — афганський полководець, що зумів завоювати велику територію Афганістану і Північної Індії, на якій встановив владу династії Гуридів. Повне його ім'я Муізз уд-Дін Абу-л-Музаффар Мухаммад ібн Саамі I, султан Шахаб-уд-дін Гурі («метеор віри»). (uk)
dbo:activeYearsEndYear
  • 1202-01-01 (xsd:gYear)
dbo:activeYearsStartYear
  • 1173-01-01 (xsd:gYear)
dbo:parent
dbo:predecessor
dbo:successor
dbo:thumbnail
dbo:title
  • Sultanof theGhurid Sultanate (en)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 852292 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 24850 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1041636751 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:birthDate
  • 1149 (xsd:integer)
dbp:birthPlace
  • Ghor in present-day Afghanistan (en)
dbp:caption
  • Tomb of Mohammad of Ghori in Sohawa Tehsil, Pakistan (en)
dbp:deathDate
  • 1206-03-15 (xsd:date)
dbp:deathPlace
  • Dhamiak, Jhelum District, Delhi Sultanate, present-day Pakistan (en)
dbp:father
dbp:name
  • Mu'izz ad-Din Mohammad (en)
dbp:placeOfBurial
  • Dhamiak, Jhelum District, present-day Pakistan (en)
dbp:predecessor
dbp:reign
  • 1173 (xsd:integer)
  • (en)
dbp:royalHouse
dbp:successor
  • Bengal: Muhammad bin Bakhtiyar Khilji (en)
  • Delhi: Qutbu l-Din Aibak (en)
  • Ghazni: Taj ad-Din Yildiz (en)
  • Ghor: Ghiyath al-Din Mahmud (en)
  • Multan: Nasir-ud-Din Qabacha (en)
dbp:title
  • Sultan of the Ghurid Sultanate (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:years
  • 1173 (xsd:integer)
dct:subject
gold:hypernym
schema:sameAs
rdf:type
rdfs:comment
  • Muhammad von Ghur oder mit vollem Namen Mu'izz ad-Din Muhammad Ghori (معز الدین محمد غوری); (* 1149 in Ghor; † 15. März 1206 bei Jhelum) war zusammen mit seinem älteren Bruder Herrscher über das zentralafghanische Ghuridenreich, welches seine Macht in der zweiten Hälfte des 12. Jahrhunderts jedoch zeitweise über große Teile Persiens und Nordindiens ausdehnen konnte. (de)
  • Muhammad Ghûrî (1149 - 15 mars 1206), ou Mu`izz ud-Dîn Muhammad, est l'un des acteurs principaux dans la propagation de l'islam dans le Nord de l'Inde. Ambitieux, il hérite du pouvoir tenu par son frère et transforme le petit État de Ghôr (ou Ghûr) en un vaste empire. Il absorbe tout d'abord le territoire des Ghaznévides, puis l'étend par la conquête en s'emparant du Nord de l'Inde et du Bengale. (fr)
  • シハーブッディーン・ムハンマド(ペルシア語: شهاب‌ الدين محمد‎ Shihāb al-Dīn Muhammad, 1149年 - 1206年3月15日)は、ゴール朝のガズナ政権の君主(在位:1173年 - 1206年)。ゴール朝の宗主ギヤースッディーン・ムハンマドの弟で、兄の死んだ1202年からはゴール朝全体の君主ともなった。兄の生前からインド方面の経略をもっぱら担当し、北インドにおける史上最初のムスリム(イスラム教徒)による安定支配を樹立したシハーブッディーンは、インド史の文脈ではもっぱらムハンマド・ゴーリー(محمد غوري Muhammad Ghārī)、すなわち「ゴールのムハンマド」という名で知られている。尊称(ラカブ)はムイッズッディーン(معز الدين Mu'izz al-Dīn)とも称した。 (ja)
  • Shahabuddin Muhammad Ghowri (Perzisch: سلطان شہاب الدین محمد غوری; Ghowr, ± 1150 - , 15 maart 1206) was sultan van het Ghowridenrijk in hedendaags Iran en Afghanistan. Hij veroverde in het oosten gebieden in het huidige Pakistan en het noorden van India. Hoewel na de dood van Muhammad Ghowri zijn rijk uiteen viel, vormden zijn veroveringen het begin van zes eeuwen van islamitisch bestuur in het noorden van India en de verspreiding van de islam in het gebied. (nl)
  • Muizadim Maomé Gori ou de Gor (em persa: معز الدین محمد غوری‎; romaniz.: Mu'izz ad-Din Muhammad Ghori; 1149 - 15 de março de 1206, nascido Xabadim ou Xabardim (Xihab ad-Din, foi um sultão do Sultanato Gúrida de 1173 a 1202 com seu irmão e então sultão solo de 1202 a 1206. Suas campanhas causaram na morte de aproximadamente 100 000 hindus, com muitas mulheres e crianças hindus sendo vendidas como escravas em países islâmicos. (pt)
  • Muhammad av Ghor, Shahab-ud-din Muhammad Ghuri eller Muizz-ud-din Muhammad bin Sam, född 1160, död 1206, var en afghansk krigsherre och grundaren av Delhisultanatet och ghuridernas dynasti. Han förlorade det första slaget vid Panipat 1191 mot den hinduiske härskaren Prithvi Raj Chauhan, men återkom 1192 till samma slagfält, för att vinna och bli den förste muslimen att inta Delhi. På vägen från Lahore till Ghazni 1206 stannade Muhammad nära Jhelum för att förrätta sin böneritual, och lönnmördades då av en okänd gärningsman. (sv)
  • Мухаммад Ґорі або Мухаммад з Ґурі (1149 — 15 березня 1206) — афганський полководець, що зумів завоювати велику територію Афганістану і Північної Індії, на якій встановив владу династії Гуридів. Повне його ім'я Муізз уд-Дін Абу-л-Музаффар Мухаммад ібн Саамі I, султан Шахаб-уд-дін Гурі («метеор віри»). (uk)
  • Muizz al-Din Muhàmmad en persa سلطان شہاب الدین محمد غوری (abans de ser nomenat sultà es va dir Xihab al-Din Muhammad ibn Sam fou un soldà gúrida de la família xansabànida de Ghur, germà de Ghiyath al-Din Muhammad al que va succeir a la seva mort el 1203. Des que el seu germà Ghiytah ascendí al tron el 1163 hi va cooperar lleialment; se li va encarregar la guerra a l'Índia que va portar a terme amb eficàcia, posant les bases del futur sultanat de Delhi sorgit a la seva mort. (ca)
  • السلطان معز الدين محمد الغوري كان يعرف سابقاً باسم شهاب الدين محمد بن سام الغوري (1162 - 15 مارس 1206) هو سلطان الدولة الغورية (1173-1206) وهي الدولة التي قامت على أنقاض الدولة الغزنوية التي كانت تملك بلاد الغور والأفغان والهند الشمالية حكمت (1148-1215). ومن هنا جاء لقبه وكان يتحدث اللغة الفارسية. (ar)
  • Muhammad z Ghóru, vlastním jménem Muizuddín Muhammad (1162 – 15. března 1206), byl generál a guvernér, od roku 1202 až do své smrti sultán . Oblast Ghóru se nacházela na západních hranicích Ghaznovské říše. Říše Ghaznovců se počátkem 12. století nacházela v oblastech od dnešního středního Afghánistánu k Paňdžábu s hlavními městy Ghaznou a Láhaurem. Od poloviny 12. století začal Ghór prosazovat svou nezávislost na Ghaznovské říši. V roce 1050 se Ghórským kmenům podařilo dobýt Ghaznu, čímž zasadili Ghaznovské říši osudovou ránu. Poslední državy Ghaznovců se dostaly pod správu Ghórovců právě díky Muhammadovi z Ghóru. Dobytím těchto východních držav se otevřela cesta k dalšímu postupu ghórského vojska směrem na Indický poloostrov. (cs)
  • Mu'izz ad-Din Muhammad Ghori (en persa: معز الدین محمد غوری), denaske Ŝihab ad-Din (1149 – 15a de marto, 1206), konata ankaŭ kiel Muhammad de Ghor aŭ Muhammad Guri, estis Sultano de la Gurida Imperio kun sia frato Ghiĝath ad-Din Muhammad el 1173 al 1202 kaj kiel sola reganto el 1202 al 1206. (eo)
  • Muʿizz al-Dīn Muḥammad, noto anche come Muḥammad Ghūrī, in urdu شہاب الدین غوری, ossia Shihāb al-Dīn Ghūrī (1160 – 1206, è stato uno dei protagonisti dell'affermazione dell'Islam nell'India settentrionale. Muʿizz al-Dīn Muḥammad di Ghūr (Ghūrī, fu uno dei sovrani della dinastia Ghuride, che dominò su un territorio che abbraccia gli odierni Afghanistan, Pakistan e India settentrionale. Le invasioni di Muḥammad Ghūrī hanno provocato la morte di almeno 100.000 indù, con molte donne e bambini indù venduti come schiavi nei paesi islamici. (it)
  • Mu'izz ad-Din Mohammad Ghori (Persian: معز الدین محمد غوری‎), born Shihab ad-Din (1149 – March 15, 1206), also known as Mohammad of Ghor, was the Sultan of the Ghori empire along with his brother Ghiyath ad-Din Muhammad from 1173 to 1202 and as the sole ruler from 1202 to 1206. He is credited with laying the foundation of Muslim rule in the Indian subcontinent, which lasted for several centuries. He reigned over a territory spanning over parts of modern-day Afghanistan, Bangladesh, Iran, Northern India, Pakistan, Tajikistan and Turkmenistan. (en)
  • Мухаммед Гури, Муиз-ад-дин Мухаммад, Шихаб-ад-дин Мухаммад (перс. محمد غوری ‎) — (1149 — 15 марта 1206) — султан Гуридского султаната в 1173—1202 годах (вместе со своим старшим братом Гийас Ад-Дином Мухаммадом) и в 1202—1206 годах (в качестве единоличного правителя. Ему приписывают закладку фундамента мусульманского владычества в Северной Индии, которое длилось несколько столетий. Он правил территорией, охватывающей части современных Афганистана, Ирана, Северной Индии, Пакистана, Узбекистана, Бангладеш, Таджикистана и Туркменистана. (ru)
rdfs:label
  • محمد الغوري (ar)
  • Muizz al-Din Muhàmmad (ca)
  • Muhammad z Ghóru (cs)
  • Muhammad Guri (eo)
  • Muhammad von Ghur (de)
  • Muhammad de Gur (es)
  • Muhammad Ghûrî (fr)
  • Muhammad di Ghur (it)
  • シハーブッディーン・ムハンマド (ja)
  • Muhammad of Ghor (en)
  • Muhammad Ghowri (nl)
  • Muizadim Maomé (pt)
  • Мухаммад Гури (ru)
  • Muhammad av Ghor (sv)
  • Мухаммад Ґорі (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Mu'izz ad-Din Mohammad (en)
is dbo:child of
is dbo:commander of
is dbo:namedAfter of
is dbo:predecessor of
is dbo:successor of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:predecessor of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License