This HTML5 document contains 255 embedded RDF statements represented using HTML+Microdata notation.

The embedded RDF content will be recognized by any processor of HTML5 Microdata.

Namespace Prefixes

PrefixIRI
dctermshttp://purl.org/dc/terms/
dbohttp://dbpedia.org/ontology/
n12http://dbpedia.org/resource/File:
n18http://www.vor.ru/English/treasures/
foafhttp://xmlns.com/foaf/0.1/
dbpedia-huhttp://hu.dbpedia.org/resource/
dbpedia-cahttp://ca.dbpedia.org/resource/
n29http://dbpedia.org/resource/Sweeney_Todd:
n23http://www.zarzuela.net/ref/
n22https://global.dbpedia.org/id/
dbpedia-behttp://be.dbpedia.org/resource/
n31http://www-personal.umich.edu/~mgillett/
dbpedia-ruhttp://ru.dbpedia.org/resource/
dbthttp://dbpedia.org/resource/Template:
rdfshttp://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#
dbpedia-gahttp://ga.dbpedia.org/resource/
freebasehttp://rdf.freebase.com/ns/
dbpedia-pthttp://pt.dbpedia.org/resource/
dbpedia-lahttp://la.dbpedia.org/resource/
n17http://tg.dbpedia.org/resource/
n8http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/
rdfhttp://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#
owlhttp://www.w3.org/2002/07/owl#
n27http://www.nthuleen.com/papers/
dbpedia-ithttp://it.dbpedia.org/resource/
dbpedia-zhhttp://zh.dbpedia.org/resource/
wikipedia-enhttp://en.wikipedia.org/wiki/
dbphttp://dbpedia.org/property/
dbchttp://dbpedia.org/resource/Category:
provhttp://www.w3.org/ns/prov#
xsdhhttp://www.w3.org/2001/XMLSchema#
wikidatahttp://www.wikidata.org/entity/
dbrhttp://dbpedia.org/resource/

Statements

Subject Item
dbr:Comic_opera
rdf:type
dbo:MusicGenre owl:Thing
rdfs:label
Òpera còmica Comic opera Ceoldráma grinn Opera comica Комическая опера Ópera cómica
rdfs:comment
O termo ópera cómica tem vários significados: * A opéra-comique, género lírico francês surgido no século XVIII; * O Teatro Nacional da Opéra-Comique, teatro parisiense dedicado ao género da ópera cómica; * A opera buffa, surgida em Nápoles no século XVIII; * Na Alemanha, surge um tipo de ópera cómica denominado singspiel; * Na Inglaterra não recebeu denominação especial, mas foram cultivados géneros semelhantes sob o nome de e Savoy Opera por autores como e Arthur Sullivan; * Em Espanha, a zarzuela e a são géneros que se lhe podem assemelhar; * Em sentido amplo, a opereta, teatro musical satírico de grande êxito na Europa (especialmente na Áustria-Hungria e França) no século XIX. Комическая опера — опера комедийного содержания. Также термином «опера комик» (фр. opéra comique) определяют именно французские оперы, имеющие комическую жанровую окраску. Основные особенности комического оперного жанра: разговорные диалоги, речитативы, ариозность и динамичные ансамбли, близость к колоритному народному тематизму, более детальные, чем на ранних этапах становления жанра, характеристики персонажей. Ceoldráma éadrom greannmhar, go príomha na cineálacha cosúil le ceoldrámaí Gilbert is Sullivan ina malartaíonn amhráin is ceol le comhrá labhartha. Is é an ceolsiamsa a choibhéis nua-aoiseach. Con il termine opera comica si intende un genere operistico in forma di commedia per musica, nato nel XVII secolo. Tale genere vede protagonisti personaggi di medio e basso rango che agiscono in un contesto più o meno contemporaneo a quello del pubblico, diversamente dal dramma per musica che porta in scena storie e personaggi tratti dalla mitologia, dall'epica cavalleresca e dalla storia antica o medievale. Le trame dell'opera comica sono di solito basate su intrighi amorosi, di tono sentimentale, avventuroso o comico ("ridicoloso"). Nell'opera comica la scenografia è ridotta all'essenziale. A differenza del dramma per musica, infatti, non erano previsti complessi macchinari per le mutazioni di scena, né lussuosi costumi, né azioni coreutiche. Nella prima metà del XVIII secolo in Italia l L'òpera còmica és un tipus d'òpera amb una música més lleugera i amb un text majoritàriament més intranscendent, popular o còmic que els de l'òpera seriosa: * A França se la denominà Opéra-comique i es representava entre altres al Teatre Nacional de l'Opéra-Comique de París. No s'ha de confondre amb l'opéra bouffe, molt propera a l'opereta, que es va representar sobretot al Théâtre des Bouffes-Parisiens; * A Itàlia s'anomenà opera buffa a un gènere d'òpera que es desenvolupà a Nàpols a la primera part del segle XVIII; * A Alemanya també aparegué un tipus d'òpera còmica: el singspiel; * A Anglaterra hi hagué la , conreada per autors com William Shield i Arthur Sullivan; * A Castella i als Països Catalans la sarsuela i la tonadilla són gèneres que s'hi poden assimilar. Comic opera, sometimes known as light opera, is a sung dramatic work of a light or comic nature, usually with a happy ending and often including spoken dialogue. Forms of comic opera first developed in late 17th-century Italy. By the 1730s, a new operatic genre, opera buffa, emerged as an alternative to opera seria. It quickly made its way to France, where it became opéra comique, and eventually, in the following century, French operetta, with Jacques Offenbach as its most accomplished practitioner.
rdfs:seeAlso
dbr:Opera_buffa dbr:Ballad_opera dbr:Singspiel dbr:Zarzuela dbr:Operetta dbr:Opéra_comique
foaf:depiction
n8:Rossini_young-circa-1815.jpg n8:Orpheus1858.jpg n8:Cloches-de-Corneville-poster-1877.png n8:Pinafore1899.jpg n8:William_Morris_as_a_toy_soldier_in_Victor_Herbert's_Babes_in_Toyland.jpg
dcterms:subject
dbc:Comedy dbc:Opera_genres dbc:Opera_terminology
dbo:wikiPageID
690708
dbo:wikiPageRevisionID
1104400659
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Mozart dbr:Pierre-Alexandre_Monsigny dbr:Gasparone dbr:Spain dbr:Zarzuela dbr:Reginald_de_Koven dbr:St._Petersburg dbr:The_Golden_Cockerel dbr:Show_Boat dbr:Victorian_burlesque dbr:Alexander_Zhurbin dbr:François-Adrien_Boïeldieu dbr:Victor_Herbert dbr:La_serva_padrona dbr:François-André_Danican_Philidor dbr:Edward_Solomon dbr:Opera dbr:Alexey_Verstovsky dbr:Alessandro_Stradella dbr:Charles_Lecocq dbr:Charles_III_of_Spain dbr:La_Grande-Duchesse_de_Gérolstein dbr:Bizet dbr:Mariinski_Theatre dbr:Calandro dbr:Médée_(Cherubini) dbr:Gaetano_Donizetti dbr:Vasily_Pashkevich dbr:Samuel_Richardson dbr:The_Nose_(opera) dbr:Der_Bettelstudent dbr:Richard_Brinsley_Sheridan dbr:Pantomime dbr:Ein_Walzertraum n12:Cloches-de-Corneville-poster-1877.png dbr:Adolphe_Adam n12:Rossini_young-circa-1815.jpg dbr:Rock_opera dbr:Ivan_Kerzelli dbr:Tikhon_Khrennikov dbr:Giovanni_Battista_Pergolesi dbr:Dorothy_(opera) dbr:La_buona_figliuola dbr:Light_music dbr:Opera_buffa dbr:West_Side_Story dbr:La_Cenerentola dbr:Fidelio dbr:Alexey_Rybnikov dbr:Johann_Strauss_II dbr:Russia dbr:Opera_seria dbr:The_Merry_Widow dbr:Giuseppe_Verdi dbr:Gioachino_Rossini dbr:André_Ernest_Modeste_Grétry dbr:Madame_Favart dbc:Opera_genres dbc:Comedy dbr:Alexander_Ablesimov dbr:Nina_(opera) dbr:La_Cecchina dbr:Jessie_Bond dbr:Il_filosofo_di_campagna dbr:Igor_Stravinsky dbr:Kingston,_Ontario dbr:Demographics_of_Belgium dbr:Savoy_Theatre dbr:Gilbert_and_Sullivan dbr:Mikhail_Ivanovich_Popov dbr:Ludwig_van_Beethoven dbr:Juan_Hidalgo_de_Polanco dbr:Thomas_German_Reed dbr:Il_matrimonio_segreto dbr:The_Pirates_of_Penzance n12:William_Morris_as_a_toy_soldier_in_Victor_Herbert's_Babes_in_Toyland.jpg dbr:La_Périchole dbr:The_Duenna dbr:Lope_de_Vega dbr:Die_Entführung_aus_dem_Serail dbr:Operetta dbc:Opera_terminology dbr:The_Mikado dbr:Opérette dbr:Opéra_bouffe dbr:Naughty_Marietta_(operetta) dbr:The_Sorcerer dbr:Modest_Mussorgsky dbr:Dmitri_Shostakovich dbr:Yevstigney_Fomin dbr:May_Night dbr:Franz_von_Suppé dbr:The_miller_who_was_a_wizard,_a_cheat_and_a_matchmaker dbr:Leo,_the_Royal_Cadet dbr:Candide_(operetta) dbr:Opéra_comique dbr:Arthur_Sullivan dbr:Baldassare_Galuppi dbr:Niccolò_Piccinni dbr:Domenico_Cimarosa dbr:Emmerich_Kálmán dbr:Der_Freischütz dbr:Prince_Ananias dbr:Moscow dbr:Gennady_Gladkov dbr:Carl_Millöcker dbr:Baroque_music dbr:Jacques_Offenbach dbr:Daniel-François-Esprit_Auber dbr:Moscow,_Cheryomushki dbr:W._S._Gilbert dbr:Zhenitba dbr:Intermezzo dbr:Anyuta dbr:Isaak_Dunayevsky dbr:Mavra dbr:Franz_Lehár dbr:The_Barber_of_Seville dbr:Luigi_Cherubini dbr:Cox_and_Box dbr:Pedro_Calderón_de_la_Barca dbr:Betrothal_in_a_Monastery dbr:Dmitri_Kabalevsky dbr:Antonio_Rodríguez_de_Hita dbr:Leonid_Desyatnikov dbr:Carmen dbr:Classical_mythology dbr:Il_trionfo_dell'onore dbr:Oscar_Ferdinand_Telgmann dbr:Musical_comedy dbr:Egidio_Duni dbr:Sergey_Prokofiev dbr:Il_Trespolo_tutore dbr:Savoy_opera dbr:Falstaff_(opera) dbr:The_Rake's_Progress dbr:The_Love_for_Three_Oranges dbr:George_Frederick_Cameron dbr:D'Oyly_Carte_Opera_Company dbr:Frederic_Clay dbr:John_Gay dbr:The_Children_of_Rosenthal dbr:Ballad_opera dbr:Die_Csárdásfürstin dbr:Giovanni_Paisiello dbr:H.M.S._Pinafore dbr:Mikhail_Matveyevich_Sokolovsky dbr:German_Reed_Entertainment dbr:The_Fair_at_Sorochyntsi dbr:The_Gypsy_Baron dbr:Oscar_Straus_(composer) dbr:Teatro_Apolo_(Madrid) dbr:Alexandre_Charles_Lecocq dbr:French_Enlightenment dbr:André_Grétry n12:Orpheus1858.jpg dbr:Robert_Reece dbr:List_of_French_composers dbr:Singspiel dbr:Nikolai_Rimsky-Korsakov dbr:Wolfgang_Amadeus_Mozart dbr:Giovanni_Alberto_Ristori dbr:Pamela_(novel) dbr:Don_Pasquale dbr:Vladimir_Sorokin dbr:Thomas_Linley_the_younger n12:Pinafore1899.jpg dbr:Die_Fledermaus dbr:Babes_in_Toyland_(operetta) dbr:Trial_by_Jury dbr:Richard_D'Oyly_Carte dbr:Carlo_Goldoni dbr:Alessandro_Scarlatti dbr:L'elisir_d'amore dbr:Le_devin_du_village dbr:Rudolf_Friml dbr:Theater_an_der_Wien dbr:The_Beggar's_Opera dbr:Electronic_musical_instrument dbr:Cherevichki dbr:The_Magic_Flute dbr:H._B._Farnie dbr:Romantic_music dbr:Les_Cloches_de_Corneville dbr:Rousseau n29:_The_Demon_Barber_of_Fleet_Street dbr:John_Philip_Sousa dbr:F._C._Burnand dbr:Pyotr_Tchaikovsky dbr:The_Chocolate_Soldier dbr:Carl_Maria_von_Weber dbr:Género_chico dbr:Sigmund_Romberg dbr:Hervé_(composer)
dbo:wikiPageExternalLink
n18:Treasures_5.html n23:history.htm n27:M52opera.html n31:coghome.htm
owl:sameAs
wikidata:Q13220650 dbpedia-ca:Òpera_còmica freebase:m.0332nd dbpedia-la:Opera_comica n17:Операи_мазҳакавӣ dbpedia-it:Opera_comica dbpedia-pt:Ópera_cómica n22:LhPJ dbpedia-be:Камічная_опера dbpedia-ga:Ceoldráma_grinn dbpedia-hu:Vígopera dbpedia-ru:Комическая_опера
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbt:About dbt:Reflist dbt:Short_description dbt:See_also
dbo:thumbnail
n8:Cloches-de-Corneville-poster-1877.png?width=300
dbo:wikiPageInterLanguageLink
dbpedia-zh:喜歌剧
dbo:abstract
Ceoldráma éadrom greannmhar, go príomha na cineálacha cosúil le ceoldrámaí Gilbert is Sullivan ina malartaíonn amhráin is ceol le comhrá labhartha. Is é an ceolsiamsa a choibhéis nua-aoiseach. Comic opera, sometimes known as light opera, is a sung dramatic work of a light or comic nature, usually with a happy ending and often including spoken dialogue. Forms of comic opera first developed in late 17th-century Italy. By the 1730s, a new operatic genre, opera buffa, emerged as an alternative to opera seria. It quickly made its way to France, where it became opéra comique, and eventually, in the following century, French operetta, with Jacques Offenbach as its most accomplished practitioner. The influence of the Italian and French forms spread to other parts of Europe. Many countries developed their own genres of comic opera, incorporating the Italian and French models along with their own musical traditions. Examples include German singspiel, Viennese operetta, Spanish zarzuela, Russian comic opera, English ballad and Savoy opera, North American operetta and musical comedy. L'òpera còmica és un tipus d'òpera amb una música més lleugera i amb un text majoritàriament més intranscendent, popular o còmic que els de l'òpera seriosa: * A França se la denominà Opéra-comique i es representava entre altres al Teatre Nacional de l'Opéra-Comique de París. No s'ha de confondre amb l'opéra bouffe, molt propera a l'opereta, que es va representar sobretot al Théâtre des Bouffes-Parisiens; * A Itàlia s'anomenà opera buffa a un gènere d'òpera que es desenvolupà a Nàpols a la primera part del segle XVIII; * A Alemanya també aparegué un tipus d'òpera còmica: el singspiel; * A Anglaterra hi hagué la , conreada per autors com William Shield i Arthur Sullivan; * A Castella i als Països Catalans la sarsuela i la tonadilla són gèneres que s'hi poden assimilar. O termo ópera cómica tem vários significados: * A opéra-comique, género lírico francês surgido no século XVIII; * O Teatro Nacional da Opéra-Comique, teatro parisiense dedicado ao género da ópera cómica; * A opera buffa, surgida em Nápoles no século XVIII; * Na Alemanha, surge um tipo de ópera cómica denominado singspiel; * Na Inglaterra não recebeu denominação especial, mas foram cultivados géneros semelhantes sob o nome de e Savoy Opera por autores como e Arthur Sullivan; * Em Espanha, a zarzuela e a são géneros que se lhe podem assemelhar; * Em sentido amplo, a opereta, teatro musical satírico de grande êxito na Europa (especialmente na Áustria-Hungria e França) no século XIX. Комическая опера — опера комедийного содержания. Также термином «опера комик» (фр. opéra comique) определяют именно французские оперы, имеющие комическую жанровую окраску. Основные особенности комического оперного жанра: разговорные диалоги, речитативы, ариозность и динамичные ансамбли, близость к колоритному народному тематизму, более детальные, чем на ранних этапах становления жанра, характеристики персонажей. Con il termine opera comica si intende un genere operistico in forma di commedia per musica, nato nel XVII secolo. Tale genere vede protagonisti personaggi di medio e basso rango che agiscono in un contesto più o meno contemporaneo a quello del pubblico, diversamente dal dramma per musica che porta in scena storie e personaggi tratti dalla mitologia, dall'epica cavalleresca e dalla storia antica o medievale. Le trame dell'opera comica sono di solito basate su intrighi amorosi, di tono sentimentale, avventuroso o comico ("ridicoloso"). Nell'opera comica la scenografia è ridotta all'essenziale. A differenza del dramma per musica, infatti, non erano previsti complessi macchinari per le mutazioni di scena, né lussuosi costumi, né azioni coreutiche. Nella prima metà del XVIII secolo in Italia l'opera buffa venne a costituire un autonomo genere teatrale alternativo all'opera seria giungendo a sopravanzarla verso la fine del Settecento.L'opera comica entrò nelle pratiche di teatro musicale di altri paesi europei, ma in forme distinte da quella italiana. In Francia all'inizio del XVIII secolo nacque l'opéra-comique, consistente in dialoghi parlati intercalati da pezzi cantati, che nel secolo successivo divenne l'operetta francese, il cui rappresentante principale fu Jacques Offenbach. Sia la forma italiana che quella francese vennero poi esportate nelle altre parti d'Europa. Molti paesi svilupparono a loro volta degli stili specifici innestando alcuni elementi della tradizione italiana e francese nelle loro consuetudini teatrali: il singspiel tedesco e l'operetta viennese, la zarzuela spagnola, l'opera comica russa, la ballad e la Savoy Opera inglesi, l'operetta e il musical nordamericani.
prov:wasDerivedFrom
wikipedia-en:Comic_opera?oldid=1104400659&ns=0
dbo:wikiPageLength
22032
foaf:isPrimaryTopicOf
wikipedia-en:Comic_opera