| dbo:abstract
|
- جنيد بك الآيديني هو سياسي عثماني شغل منصب والي في الدولة العثمانية. (ar)
- Djunayd (? - 1426) fou emir d'Aidin, fill d', senyor de i net de Mehmed Beg, fundador del beylik d'Aidin. Apareix a la història el 1402 quan Tamerlà va restablir el beylik. Va disputar el poder als seus cosins Musa i Umur II, amb el suport del seu germà Hasan Beg i van aconseguir els feus d'Izmir (per Djunayd) i Ayasoluk (per Hasan). A la mort de Musa el 1403, Umur II va demanar ajut a l'emir de Menteshe, Ilysas Beg, que li va donar suport per reconquerir Ayasoluk fent presoner a Hasan Beg que fou tancat a , però fou alliberat en un cop de mà per Djunayd, i després amb el suport de Sulayman Celebi, que s'havia proclamat sultà a Edirne, va recuperar Ayasoluk, ajustant finalment la pau amb Umur II i casant-se amb la seva filla. Mort Umur el 1405 el va succeir en el govern; havia incorporat Alaşehir, Salihli i Nif. El mateix any Sulayman Celebi li va demanar ajut contra el seu germà Mehmet. Djunayd va donar el seu suport i va aconseguir també el dels emirs de Menteshe, Sarukhan, Tekeoğulları i Germiyan, però la coalició fou derrotada per Mehmet. İsa Çelebi, visir de Sulayman, ànima de la coalició, va fugir i Djunayd es va sotmetre al vencedor. El 1407 Sulayman va fer una campanya a Anatòlia i Djunayd va voler combatre amb suport als seus aliats, els emirs de Karaman i Germiyan, als quals finalment va abandonar i va demanar perdó al Sulayman que li fou atorgat. Sulayman el va nomenar governador d'Ochrida. Mort Sulayman el 1411 en lluita contra el seu germà Musa, Djunayd va aprofitar per retornar a Izmir i va expulsar al governador designat per Sulayman amb seu a Ayasoluk, recuperant tot l'emirat. Derrotat Musa per Mehmet I aquest va consolidar el seu poder i es va disposar a marxar contra Djunayd conquerint les fortaleses de Kyma, Kayadidj, i Nif i assetjant Izmir que es va rendir als deu dies. Djunayd va tornar a demanar perdó i el va obtenir i si per un moment va restar a Aidin sense dret a encunyar moneda ni llegir la khutba en nom seu, aviat fou enviat com a governador a Nikòpolis (1415) i el govern d'Aidin fou donat a Alexandre, fill de Shishman, tsar de Bulgària. Alexandre va morir el 1416 durant la revolta de Borkludje Mustafa. Al seu govern Djunayd es va aliar amb el pretendent Mustafà Düzme suposat fill de Baiazet I i que es donava per desaparegut després de la batalla d'Ankara del juliol del 1402. Mustafà havia obtingut el suport d'alguns begs de Rumèlia i del príncep de Valàquia. Djunayd fou nomenat visir i aprofitant els disturbis causats per l'agitació religiosa de Badr al-Din i Borkludje Mustafa a Anatòlia, i amb el suport de la República de Venècia i Bizanci, Mustafà Düzme es va proclamar sultà. Però Mehmet va pactar amb Venècia i l'intent es va enfonsar. Djunayd i Mustafà van fugir a Salònica on foren acollits pels governador romà d'Orient. Mehmet I va acceptar pagar una pensió per la custòdia dels dos homes pels romans d'Orient i Mustafà fou enviat a Lemnos i Djunayd al monestir de Pammakasristos a Constantinoble. Mort Mehmed I el 1421, l'emperador els va alliberar i Mustafà, amb suport romà d'Orient es va proclamar altre cop sultà a Edirne i va obtenir el suport de tots els beys de Rumèlia. Però quan va refusar restituir Gal·lípoli als romans d'Orient, tal com s'havia convingut, els grecs li van retirar el suport. La batalla decisiva contra Murat II es va lliurar a Ulubad (grega Lopadion) el 1422; Murat va prometre a Djunayd la restitució d'Aidin i va canviar de bàndol igual que els beys de Rumèlia i Mustafà fou derrotat. Djunayd es va presentar a Izmir on fou aclamat per la població. Va ocupar Ayasoluk on governava Mustafa, fill d'Umur II com a vassall otomà, i aviat va recuperar tot l'antic emirat. El 1424 Murat, que només reconeixia Izmir a Djunayd, el va atacar i va nomenar governador d'Aidin al grec Khalil Yakhshi que va reconquerir Ayasoluk i Tire. En un cop de mà Djunayd va capturar a la germana del governador otomà a la que després va matar. Murat va enviar llavors un exèrcit més fort dirigit pel beglerbegi d'Anadolu Orudj, fill de Timurtash. Izmir fou conquerida. Djunayd es va refugiar al castell d'Ipsili des d'on va demanar ajut a Venècia; tenia al seu costat al fill de Mustafà Güzme al que proposava com a pretendent al tron otomà. Però els venecians no van fer cap pas. Orudj va morir i el va succeir Hamza. Djunayd va demanar altra vegada ajut a Venècia i a Karaman sense resultat (1425). La batalla final es va lliurar a la plana d'Ak Hisar (Thyatira) i Kurt Hasan, el fill de Djunayd i cap del seu exèrcit fou derrotat i capturat. Atacada Ipsili amb suport naval genovès, Djunayd es va haver de rendir a canvi de salvar la vida, però Khalil Yakhshi per venjar a la seva germana, el va executar (1426) junt amb Kurt Hasan i tots els membres de la família Aidin-Oghlu. (ca)
- Ο Τζιουνεΐτ Μπέης (τούρκικα:Cüneyt Bey) (πριν το 1402 - 1426), γνωστός και ως Ιζμίρογλου Τζιουνεΐτ (İzmiroğlu Cüneyt), ήταν διοικητής (Μπέης) του Αϊδινίου, στις αρχές του 15ου αιώνα.Ο ίδιος συμμετείχε ενεργά στην Οθωμανική Μεσοβασιλεία. (el)
- Juneid o Junayd Bey (en turco, İzmiroğlu Cüneyd: Cüneyd) fue el último señor (bey) del principado de Aydın, situado en el centro de la costa occidental de la moderna Turquía. No está clara la relación que tenía con la dinastía que regía el principado. Su padre desempeñó por largo tiempo el cargo de gobernador de Esmirna, donde gozaba de las simpatías de la población, durante el reinado del sultán otomano Bayaceto I. Esto le permitió a Juneid contar con el constante apoyo de la población de la región. Tamerlán venció a Bayaceto en la batalla de Angora; esta derrota otomana desencadenó una guerra civil por la sucesión entre sus hijos, un período que se conoce como el del Interregno otomano. Juneid aprovechó la coyuntura para atacar a los hermanos aydıníes, Isa y Umur II, a los que Tamerlán había devuelto el trono. Los dos hermanos murieron a comienzos de 1406 y Juneid quedó como señor indiscutible de los antiguos dominios aydıníes. Al igual que los demás señores de la región, tanto cristianos y como musulmanes, participó en la guerra civil entre los hijos del difunto Bayaceto: İsa, Solimán, Musa y Mehmed, y cambió de bando en varias ocasiones. Primero sostuvo a İsa contra Mehmed, y luego se hizo vasallo de Solimán. Sus continuos esfuerzos por aprovechar el conflicto para ampliar su poder e independencia empujaron a Solimán a despacharlo como gobernador provincial de Ocrida, en Rumelia, en 1410. Juneid volvió a Anatolia y se apoderó de Esmirna después de que Musa derrocase y matase a su hermano Solimán en 1411, pero tuvo que reconocer la autoridad de Mehmed. Cuando este se ausentó y marchó a Rumelia para luchar contra Musa, Juneid recuperó la independencia y atacó a los señores vecinos. Esto hizo que Mehmed formase una liga regional contra él en 1414. La madre de Juneid intercedió por su hijo y le salvó la vida; este perdió de nuevo su señorío y fue enviado por segunda vez a Rumelia en calidad de gobernador, esta vez de Nicópolis. Allí se sumó a la fallida rebelión de Mustafa Çelebi; los bizantinos acabaron apresando a ambos en 1416, por acuerdo con Mehmed. Mehmed falleció en el 1421 y su hijo Murad II rehusó cumplir lo que su padre había prometido a los bizantinos. En consecuencia, Mustafa y Juneid fueron liberados. Los señores de las marcas de Rumelia se sometieron a Mustafá, que venció al ejército que el visir Bayaceto Bajá dirigió contra él; Juneid hizo ajusticiar al visir vencido. Juneid abandonó a Mustafá cuando este decidió marchar a enfrentarse a Murad en Anatolia. Mustafá se retiró a Rumelia, donde fue capturado y ejecutado. Mientras, Juneid recuperó el poder en su principado, que conservó hasta 1424, cuando Murad finalmente se volvió contra él. Expulsado de Esmirna, Juneid buscó refugio en la fortaleza de İpsili. Barcos genoveses completaron el cerco de la plaza por el lado del mar a comienzos de 1425, lo que le obligó a capitular. Le habían prometido que tanto él como su familia salvarían la vida, pero pese a ello todos fueron ajusticiados; así se extinguió el linaje aydıní. (es)
- Juneyd or Junayd Bey (Turkish: İzmiroğlu Cüneyd; fl. before 1402 – 1425) was the last ruler (bey) of the Aydınid principality in what is now central western Turkey. His exact relationship with the Aydınid dynasty is unclear. His father was a long-time and popular governor of Smyrna under the Ottoman sultan Bayezid I. This allowed Junayd to consistently rely on the loyalty of the area's populace. Bayezid was defeated by Timur at the Battle of Ankara, beginning a civil war for succession between his sons – a period known as the "Ottoman Interregnum". Taking advantage of the situation, Junayd attacked the Aydınid brothers, Isa and Umur II, who had been restored by Timur. By early 1406, Isa and Umur were dead and Junayd was the undisputed ruler of the former Aydınid domains. Like all the rulers of the region, Christian and Muslim alike, Junayd was also an active participant in the civil war between Bayezid's sons İsa, Süleyman, Musa and Mehmed, in which he changed his allegiance several times. He supported İsa against Mehmed, and became a vassal of Süleyman. His persistent attempts to exploit the conflict to broaden his power and independence forced Süleyman to send him as provincial governor of Ohrid in Rumeli in 1410. After Süleyman's overthrow and death in 1411 at the hands of his brother Musa, Junayd returned to Anatolia and seized Smyrna, but had to recognize the suzerainty of Mehmed. During Mehmed's absence in Rumeli to campaign against Musa, Junayd reclaimed his independence and attacked his neighbouring rulers. As a result, in 1414 Mehmed led a regional coalition against Junayd. Junayd's mother was able to save his life, but once again Junayd was dispossessed and sent to Rumeli as governor of Nicopolis. From there, he joined the unsuccessful rebellion of Mustafa Çelebi, until the Byzantines agreed to intern him and Mustafa in 1416. In 1421 Mehmed died and his son Murad II refused to honour his father's obligations to the Byzantines. In consequence, Mustafa and Junayd were released. Mustafa gained the allegiance of the Ottoman marcher-lords of Rumeli, and overcame an army sent against them under the vizier Bayezid Pasha, whom Junayd executed. When Mustafa marched to confront Murad in Anatolia, Junayd was persuaded to desert him. Mustafa withdrew to Rumeli, where he was captured and executed. In the meantime, Junayd restored his rule over his former principality until 1424, when Murad finally turned against him. Driven from Smyrna, Junayd sought refuge in the fortress of İpsili. In early 1425, Genoese ships completed the siege of İpsili by sea and he was forced to surrender. Despite assurances of safety, he and his family were executed, ending the Aydınid line. (en)
- Джунейд-бей, Джунейд Измироглу (тур. Cüneyd İzmiroğlu, греч. Ιζμίρογλου Τζιουνεΐτ Μπέης; ум. 1425) — последний правитель эмирата (княжества, бейлика) Айдыногуллары (Айдын). Принадлежность Джунейда к семье Айдынидов сомнительна. В период османского междуцарствия Джунейд убил двух членов династии и захватил власть в бейлике. Он активно использовал возможности во время гражданской войны в Османской империи между сыновьями Баязида I (Сулеймана Челеби, Мусы Челеби и Мехмеда Челеби), лавируя между претендентами. Джунейд неоднократно переходил от одного соперника к другому, предавая своих союзников. В 1413 году период междуцарствия завершился победой Мехмеда I. За время его правления Джунейд неоднократно восставал против султана, пытаясь отстоять независимость своего бейлика. После одного из восстаний, вспыхнувшего в 1414/15 году, Мехмед выслал Джунейда из Анатолии в Никопол. Джунейд поддержал претендента на османский трон, Дюзме Мустафу, в двух мятежах. Первый из них, произошедший в 1416 году, завершился пленением и Джунейда, и Мустафы византийцами, которым Мехмед платил за удержание мятежников под стражей. В 1421 году Мехмед умер, а его сын Мурад II отказался выполнять обязательства своего отца перед Константинополем. В результате Мустафа и Джунейд были освобождены византийцами и подняли второй мятеж. Мустафе удалось склонить на свою сторону османских удж-беев в Румелии и разбить армию, направленную против них Мурадом. Попавшего в плен командующего, визиря Баязида-пашу, Джунейд казнил. Когда Мустафа и Джунейд отправились воевать с Мурадом в Анатолии, Джунейд предал Мустафу, который бежал в Румелию, был схвачен и казнён. Джунейд правил бейликом с перерывами до 1424 года, когда Мурад послал против него армию под командованием Хамзы-бея, бейлербея Анатолии. Джунейд искал убежища в крепости Ипсили, но в начале 1425 года генуэзские корабли осадили крепость с моря, и он был вынужден сдаться. Несмотря на обещанное прощение, Джунейд был казнён вместе со всей семьёй, территории бейлика окончательно вошли в состав империи как санджак Айдын, а Хамза-бей получил прозвище «Завоеватель Измира» (тур. İzmir fatihi). (ru)
|
| rdfs:comment
|
- جنيد بك الآيديني هو سياسي عثماني شغل منصب والي في الدولة العثمانية. (ar)
- Ο Τζιουνεΐτ Μπέης (τούρκικα:Cüneyt Bey) (πριν το 1402 - 1426), γνωστός και ως Ιζμίρογλου Τζιουνεΐτ (İzmiroğlu Cüneyt), ήταν διοικητής (Μπέης) του Αϊδινίου, στις αρχές του 15ου αιώνα.Ο ίδιος συμμετείχε ενεργά στην Οθωμανική Μεσοβασιλεία. (el)
- Djunayd (? - 1426) fou emir d'Aidin, fill d', senyor de i net de Mehmed Beg, fundador del beylik d'Aidin. Apareix a la història el 1402 quan Tamerlà va restablir el beylik. Va disputar el poder als seus cosins Musa i Umur II, amb el suport del seu germà Hasan Beg i van aconseguir els feus d'Izmir (per Djunayd) i Ayasoluk (per Hasan). A la mort de Musa el 1403, Umur II va demanar ajut a l'emir de Menteshe, Ilysas Beg, que li va donar suport per reconquerir Ayasoluk fent presoner a Hasan Beg que fou tancat a , però fou alliberat en un cop de mà per Djunayd, i després amb el suport de Sulayman Celebi, que s'havia proclamat sultà a Edirne, va recuperar Ayasoluk, ajustant finalment la pau amb Umur II i casant-se amb la seva filla. (ca)
- Juneyd or Junayd Bey (Turkish: İzmiroğlu Cüneyd; fl. before 1402 – 1425) was the last ruler (bey) of the Aydınid principality in what is now central western Turkey. His exact relationship with the Aydınid dynasty is unclear. His father was a long-time and popular governor of Smyrna under the Ottoman sultan Bayezid I. This allowed Junayd to consistently rely on the loyalty of the area's populace. (en)
- Juneid o Junayd Bey (en turco, İzmiroğlu Cüneyd: Cüneyd) fue el último señor (bey) del principado de Aydın, situado en el centro de la costa occidental de la moderna Turquía. No está clara la relación que tenía con la dinastía que regía el principado. Su padre desempeñó por largo tiempo el cargo de gobernador de Esmirna, donde gozaba de las simpatías de la población, durante el reinado del sultán otomano Bayaceto I. Esto le permitió a Juneid contar con el constante apoyo de la población de la región. (es)
- Джунейд-бей, Джунейд Измироглу (тур. Cüneyd İzmiroğlu, греч. Ιζμίρογλου Τζιουνεΐτ Μπέης; ум. 1425) — последний правитель эмирата (княжества, бейлика) Айдыногуллары (Айдын). Принадлежность Джунейда к семье Айдынидов сомнительна. В период османского междуцарствия Джунейд убил двух членов династии и захватил власть в бейлике. Он активно использовал возможности во время гражданской войны в Османской империи между сыновьями Баязида I (Сулеймана Челеби, Мусы Челеби и Мехмеда Челеби), лавируя между претендентами. Джунейд неоднократно переходил от одного соперника к другому, предавая своих союзников. В 1413 году период междуцарствия завершился победой Мехмеда I. За время его правления Джунейд неоднократно восставал против султана, пытаясь отстоять независимость своего бейлика. После одного из восс (ru)
|
