| dbo:abstract
|
- El xacó és un morrió amb visera; és a dir, és una lligadura militar rígida, de forma cilíndrica, de l'alçada d'un barret de copa alta (de què és l'equivalent militar), i amb visera. Usualment incloïa . El xacó duia al front una placa amb l'emblema estatal, o del cos o unitat. En passeig o en gala es podia ornamentar de cordons, borla i plomall. En campanya es duia cobert amb una funda de roba, generalment grisa. El terme xacó, mitjançant el francès shako, procedeix de l'hongarès csákós süveg ('barret de copa alta'), nom que es donava al morrió (sense visera) dut tradicionalment pels hússars. La majoria de llengües europees designa aquesta lligadura amb derivacions d'aquest mateix ètim (esp. chacó, fr. shako, it. shakò o sciaccò, rom. ceac, angl. shako, al. Tschako); però en portuguès se'n diu barretina (que no té res a veure, doncs, amb l'homònim català), i en rus kíver (кивер), forma exportada també a altres llengües. El xacó sorgí en els darrers anys del segle xviii en afegir visera a morrions preexistents. En concret, això es donà en els klobuk de les tropes frontereres austríaques a partir de 1798, i en els colbacs dels hússars revolucionaris francesos més o menys alhora. L'èxit fulminant del xacó a partir de la primera dècada del segle xix es degué, en part, al fet, ja apuntat, que era l'equivalent militar de la lligadura civil de moda, el copalta; i, en part, a la seva vinculació a les armes napoleòniques, llavors al zenit del prestigi mundial. Com hem vist, els primers xacós havien sorgit durant les guerres de la Revolució entre els fronterers austríacs i en certes unitats de cavalleria francesa, des d'on s'expandiria la moda; per exemple, el 1799 l'exèrcit de la jove (i efímera) República Helvètica ja tenia el xacó com a lligadura bàsica. El Regne Unit l'adoptà ja el 1800; la França napoleònica, en un procés engegat el 1801 (en alguns cossos, abans i tot) i culminat el 1806; Rússia, a partir de 1805; Àustria, progressivament entre 1806 i 1809; Prússia el 1807. En definitiva, el xacó fou adoptat ràpidament arreu d'Europa i Amèrica, en substitució del bicorn, per bé que aquest romandria com a lligadura de l'oficialitat durant bastant de temps. Així, durant tota la primera meitat del segle xix el xacó fou la lligadura bàsica de campanya, passeig i gala en la tropa de pràcticament tots els exèrcits del món europeu, mentre que els oficials oscil·laven entre l'ús del bicorn tradicional i l'adopció del xacó, almenys en campanya. Alhora, en servei de diari generalment es duia el casquet de caserna (excepció feta dels exèrcits rus i prussià amb el casquet de plat, i del britànic amb el casquet circular). La forma del xacó evolucionà seguint la moda.
* Els primers xacós, entorn del 1800, eren completament cilíndrics (xacó cilíndric).
* Pels volts del 1805 s'imposa el xacó més ample de la part superior que de la inferior (xacó acampanat); aquest model serà el característic del període napoleònic i, alhora, el més durador.
* Sota la Restauració, en força exèrcits (sobretot al prussià) tendeix a exagerar-se l'amplitud de la part superior dels xacós acampanats, per influència del xacó kíver rus, bé que el kíver pròpiament dit (privativament rus) presenta un enfonsament al centre de la part superior, amb els extrems anterior i posterior més alçats.
* Entorn de 1840 alguns exèrcits, com el britànic (1843), l'austríac i l'estatunidenc, retornen a un xacó més o menys cilíndric del tot; és allò que els britànics anomenen xacó Albert.
* Coetàniament, l'exèrcit francès passa del xacó acampanat al xacó troncocònic (1844), és a dir, més ample de la part inferior que de la superior, i, generalment, recte per la banda frontal i inclinat endavant per la banda posterior. Acabaren imitant-lo tots els altres exèrcits, llevat dels que mentrestant havien passat al casc de punta. Tot seguit el xacó troncocònic comença a disminuir d'alçada; serà concretament d'aquest model que derivarà, aviat, el xacó baix. Un model peculiar fou l'anomenat xacó belga o xacó de Waterloo, dut per l'exèrcit britànic en 1812-1815, amb la part frontal més elevada que el conjunt; fou imitat per Portugal i pels EUA. Els sobrenoms provenen del fet que les tropes britàniques que combateren a la batalla de Waterloo es cofaven amb aquest xacó, cosa que l'ha tronat un element icònic, tot i el breu període de servei.
* Jäger prussians (1807), excepcionalment amb primitius xacós cilíndrics
* Soldats grecs (1832) amb xacós acampanats d'influència kíver
* Militars russos (vers 1850) amb kíver pròpiament dit
* Corneta britànic (1846) amb xacó Albert
* Timbaler francès (1845) amb xacó troncocònic
* Oficial i soldat britànics (1812) amb xacó belga Alguns models de xacó presentaven viseres anterior i posterior. Un tipus específic de xacó era la czapka dels ulans, amb la part superior quadrada; característicament polonesa, la forma de la czapka passaria a bona part de les lligadures de l'exèrcit polonès fins avui. Amb tot, el xacó no fou pas l'única lligadura de campanya duta en aquesta època: certs cossos en duien de pròpies i característiques, com el casc de dragons i cuirassers, el morrió o el colbac dels hússars i el morrió de pell dels granaders. A mitjan segle xix el xacó fou substituït arreu pel quepis semirígid (o altres lligadures similars: xacó baix, ros…), o bé, en alguns exèrcits, per la gorra de plat, pel casc de punta o pel casquet circular. De llavors ençà, l'ús del xacó, en la seva forma clàssica, ha estat ben escàs, i estrictament cerimonial (si exceptuem el cas concret dels Jäger de l'exèrcit alemany, que usaren xacós d'alçada mitjana --sorprenentment arcaics-- fins a la fi de la Primera Guerra Mundial). Derivació directa del xacó fou el xacó baix. La policia alemanya dugué un xacó d'alçada mitjana, en substitució del casc de punta tradicional, de la República de Weimar fins a la segona postguerra mundial, almenys; encara hi resta com a lligadura de gala. (ca)
- الشاكة هي قبعة عسكرية أسطوانية طويلة، وعادة ما يكون لها ، وأحياناً تكون مدببة من الأعلى. (ar)
- Čáka, nebo čáko (z maďarského csákó označující čepici hraničářů, angl. shako) je vysoká tvrdá čepice či klobouk válcového nebo kónického tvaru, vojenského původu. Užívala se převážně jako součást slavnostní uniformy, pro boj v poli byla nahrazena nízkou čepicí. (cs)
- Der Tschako ist eine vorwiegend militärische Kopfbedeckung von zylindrischer oder konischer Form. In der Regel besitzt er einen Augen-, manchmal auch einen Nackenschirm. Gegen Ende des 18. Jahrhunderts entstand aus der Flügelkappe der Husaren (in Preußen „Schackelhaube“) der Tschako. Das ungarische Wort csákó bedeutet „Husarenhelm“. Aus dem Tschako entwickelten sich durch Verkleinerung und Materialeinsparung die Schirmmütze und das Käppi. Der Tschako wurde von 1918 bis Mitte der 1960er-Jahre als Kopfbedeckung der Polizei in Deutschland verwendet. Bei Drum Corps ist diese Kopfbedeckung verbreitet und dafür die englische Schreibweise und Aussprache Shako ([ʃækoʊ], [ʃeɪkoʊ] oder [ʃɑːkoʊ]) üblich. (de)
- La ĉako estas armea kapvesto kun cilindra aŭ konusa formo. Plejofte ĝi havas vizieron kaj kelkfoje nukŝirmilon. En la hungara lingvo la vorto csákó signifas „husarkaskon“. Fine de la 18-a jarcento. La ĉako ekestis el la flugilĉapo de la hungaraj husaroj. El la ĉako evoluis, tra plimalgrandigo kaj materialŝparo, la kaskedo kaj la kepo. (eo)
- El chacó a veces escrito chakó o shakó, es una especie de sombrero alto, cilíndrico y con visera. Usualmente está adornado con alguna placa frontal y con una pluma o pompón en lo alto. La palabra chacó proviene de la locución húngara csákós süveg (sombrero con visera) y formaba parte del uniforme de los húsares húngaros del siglo XVIII. El chacó era un gorro pesado y protegía muy poco de los enemigos y de las inclemencias del tiempo. Por ello muchos iban cubiertos por unos forros de hule, fieltro o paño que los protegían. Desde 1800, el chacó llegó a ser el sombrero de más uso en todas las armas. Mantuvo su posición dominante hasta mediados del siglo XIX, cuando fue progresivamente sustituido por los cascos alemanes acabados en punta pickelhaube, por los quepis y por los salacots. El chacó formó parte de la uniformidad de los Cuirassier o coraceros franceses, los Húsares, los Jägers alemanes, la infantería austro-húngara, la Guardia Imperial rusa, la infantería española y la práctica totalidad de las tropas de las nacientes repúblicas sudamericanas. En la actualidad, el chacó forma parte del uniforme de parada de muchas unidades de élite, como la Guardia Republicana francesa, los húsares de la Guardia Real danesa y la Guardia Real española, así como de los Granaderos de Tarqui de la Guardia Presidencial de Ecuador y de sus similares de los palacios presidenciales de Perú y Argentina y academias militares, como las de Saint-Cyr, West Point, la academia militar de Módena y el Colegio Militar en México. En Estados Unidos el chacó es muy popular como gorro de compañías de majorettes o de “marching bands” de carácter civil.
* Datos: Q153389
* Multimedia: Shako / Q153389 (es)
- Le shako, schako ou mirliton, est un couvre-chef militaire, en forme de cône tronqué avec une visière ; il était souvent en feutre et décoré d'une plume (nommée casoar), d'un pompon ou d'un galon. C'est le couvre-chef qui remplace le bicorne à partir de l’année 1806 chez les officiers des armées. C'est l'armée prussienne qui fut la première à le porter, il avait alors le nom de shako hongrois. Il sera progressivement remplacé par le képi dans les années 1860. (fr)
- A shako (/ˈʃækoʊ/, /ˈʃeɪkoʊ/, or /ˈʃɑːkoʊ/) is a tall, cylindrical military cap, usually with a visor, and sometimes tapered at the top. It is usually adorned with an ornamental plate or badge on the front, metallic or otherwise; and often has a feather, plume (see hackle) or pompom attached at the top. (en)
- シャコー帽（シャコーぼう Shako）は目庇のある、高い円筒形の帽子である。前面に大型の金属製徽章と、上部に羽の前立が付されることが通常である。 18世紀のハンガリーの騎兵の帽子に由来する。革製が多く、重い割には頭部を保護する実用性に欠けるため、ケピ帽に取って代わられて廃れた。日本陸軍でも明治半ばまで下士・兵卒の帽子として採用していた（日本陸軍の軍服）。 現代軍隊では、シャコー帽は通常勤務服に用いられることはなく、米陸軍士官学校や韓国陸軍士官学校生徒など一部の国の士官候補生、フランス共和国親衛隊歩兵部隊など一部の近衛兵、軍楽隊などの儀礼服で用いられる。民間ではマーチングバンドの服装として用いられる場合がある。
* ハンガリー陸軍の騎兵（2007年）
* アルゼンチン軍の騎馬儀仗隊
* イタリアの国家森林警備隊
* フランス軍学生による分列行進。
* フランス軍学生。右手にシャコー帽を持っている。
* ブラジルのアグーリャス・ネグラス軍事学校の学生
* 19世紀のフランス海軍のシャコー帽。
* かつてのフランス軍のシャコー帽。
* プロイセン軍近衛兵のシャコー帽。
* 左はベルリン警察の警察官。右の黒いケピ帽をかぶっているのは、ナチス親衛隊（SS）の隊員（1933年3月5日）。
* 第一次世界大戦当時のドイツ軍外地軍のシャコー帽。
* ナチス・ドイツの警察大将（Polizeigeneral）用シャコー帽。
* 1882年（明治15年）当時の日本陸軍砲兵下士卒の軍装における使用例 (ja)
- Een sjako is een hoofddeksel dat vroeger door de meeste landen in hun jagerkorpsen gebruikt werd. Het woord 'sjako' stamt af van het Franse tschako, dat weer is afgeleid van het Hongaarse woord csákó, zijnde een onderdeel van het uniform van de Hongaarse huzaren die dienden in het leger van het Keizerrijk Oostenrijk. (nl)
- Czako (z węg. csako) – rodzaj wysokiej czapy wojskowej używanej od końca XVIII do początków XX wieku. Współcześnie w niektórych państwach wykorzystywane jeszcze w oddziałach reprezentacyjnych. (pl)
- Lo sciaccò (dall'ungherese Czako, pron. ciako) è un copricapo militare che si affermò alla fine del XVIII secolo nell'esercito austriaco (deriva infatti da un termine ungherese che significa copricapo con visiera) e fu prontamente imitato nelle uniformi degli altri eserciti.È un alto berretto a visiera cilindrico o tronco-conico, scomodo e difficile da portare, il cui scopo era anche quello di fornire una parziale protezione al capo dei soldati specialmente, in ragione della sua altezza, dai fendenti di sciabola della cavalleria. Nella seconda metà dell'Ottocento fu progressivamente sostituito negli stati tedeschi dagli elmi chiodati e dal chepì.Alcuni eserciti lo mantennero sino alla prima guerra mondiale, in foggia ridotta paragonabile, seppure più decorata, a quella del francese kepi (o chepì). Attualmente è mantenuto in alcune accademie militari americane. In Italia, dove ha prevalso sempre la terminologia uniformologica francese, almeno sino al dilagare degli anglicismi, con il termine chepì si definiscono copricapi tradizionali che sono in realtà degli sciaccò. (it)
- Tschakå eller schakå är en hög cylindrisk, upptill vanligen något vidare, styv militär huvudbonad av läder eller filt, som användes både i kavalleriet, och infanteriet. Numera ser man den oftast i musikkårer. I toppen kunde tschakån vara klädd med hängande banderoll, pompong eller . På fronten hade den oftast en mässingsplåt med till exempel nummer och regemente. Benämningen tschakå ges även åt den låga, cylindriska eller upptill något smalare huvudbonad som i Sverige kallas käppi. Tschakån infördes i Sverige 1814 och bibehölls till 1845, då modell till kask fastställdes. Namnet tschakå kan härledas från det ungerska språkets csákós süveg ("toppig hatt"), vilken var en del av den ungerska husaruniformen på 1700-talet. Exempel på andra stavningar är: csákó, chako, czako, schako och tschako.
* En fransk marininfanterists tschakå från 1829.
* Svensk tschakå m/1815 för manskap vid Kronobergs regemente.
* Schupo-man i Berlin 1937. (sv)
- Ки́вер (Цако (Czako)) — военный головной убор, из твёрдой кожи, с развалистою или прямою тульею и плоским верхом, цилиндрической формы, с козырьком, подбородным ремешком, часто с украшением в виде султана, помпона и кутаса. Киверный мастер, то есть тот кто их изготавливал — Ки́верщик. Кивер относился к амуниции. (ru)
- Um shako, ( /ˈʃækoʊ/, /ˈʃeɪkoʊ/, or /ˈʃɑːkoʊ/), também chamado de barretina na língua portuguesa, é a designação de um tipo de quepe militar cilíndrico, alto, normalmente com uma aba, e o topo pode ser afilado ou mais largo que a base. Geralmente é adornado com algum tipo de placa ou emblema na frente, metálico ou não, e é comum ter uma pena, pluma (penacho) ou pompom preso no topo; foi um adereço militar bastante popular durante o século XIX. (pt)
- Кі́вер, заст. кивер, (рос. кивер) або ча́ко (угор. csákó) — шкіряний військовий головний убір європейських армій XVIII—XIX століть. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- الشاكة هي قبعة عسكرية أسطوانية طويلة، وعادة ما يكون لها ، وأحياناً تكون مدببة من الأعلى. (ar)
- Čáka, nebo čáko (z maďarského csákó označující čepici hraničářů, angl. shako) je vysoká tvrdá čepice či klobouk válcového nebo kónického tvaru, vojenského původu. Užívala se převážně jako součást slavnostní uniformy, pro boj v poli byla nahrazena nízkou čepicí. (cs)
- La ĉako estas armea kapvesto kun cilindra aŭ konusa formo. Plejofte ĝi havas vizieron kaj kelkfoje nukŝirmilon. En la hungara lingvo la vorto csákó signifas „husarkaskon“. Fine de la 18-a jarcento. La ĉako ekestis el la flugilĉapo de la hungaraj husaroj. El la ĉako evoluis, tra plimalgrandigo kaj materialŝparo, la kaskedo kaj la kepo. (eo)
- Le shako, schako ou mirliton, est un couvre-chef militaire, en forme de cône tronqué avec une visière ; il était souvent en feutre et décoré d'une plume (nommée casoar), d'un pompon ou d'un galon. C'est le couvre-chef qui remplace le bicorne à partir de l’année 1806 chez les officiers des armées. C'est l'armée prussienne qui fut la première à le porter, il avait alors le nom de shako hongrois. Il sera progressivement remplacé par le képi dans les années 1860. (fr)
- A shako (/ˈʃækoʊ/, /ˈʃeɪkoʊ/, or /ˈʃɑːkoʊ/) is a tall, cylindrical military cap, usually with a visor, and sometimes tapered at the top. It is usually adorned with an ornamental plate or badge on the front, metallic or otherwise; and often has a feather, plume (see hackle) or pompom attached at the top. (en)
- Een sjako is een hoofddeksel dat vroeger door de meeste landen in hun jagerkorpsen gebruikt werd. Het woord 'sjako' stamt af van het Franse tschako, dat weer is afgeleid van het Hongaarse woord csákó, zijnde een onderdeel van het uniform van de Hongaarse huzaren die dienden in het leger van het Keizerrijk Oostenrijk. (nl)
- Czako (z węg. csako) – rodzaj wysokiej czapy wojskowej używanej od końca XVIII do początków XX wieku. Współcześnie w niektórych państwach wykorzystywane jeszcze w oddziałach reprezentacyjnych. (pl)
- Ки́вер (Цако (Czako)) — военный головной убор, из твёрдой кожи, с развалистою или прямою тульею и плоским верхом, цилиндрической формы, с козырьком, подбородным ремешком, часто с украшением в виде султана, помпона и кутаса. Киверный мастер, то есть тот кто их изготавливал — Ки́верщик. Кивер относился к амуниции. (ru)
- Um shako, ( /ˈʃækoʊ/, /ˈʃeɪkoʊ/, or /ˈʃɑːkoʊ/), também chamado de barretina na língua portuguesa, é a designação de um tipo de quepe militar cilíndrico, alto, normalmente com uma aba, e o topo pode ser afilado ou mais largo que a base. Geralmente é adornado com algum tipo de placa ou emblema na frente, metálico ou não, e é comum ter uma pena, pluma (penacho) ou pompom preso no topo; foi um adereço militar bastante popular durante o século XIX. (pt)
- Кі́вер, заст. кивер, (рос. кивер) або ча́ко (угор. csákó) — шкіряний військовий головний убір європейських армій XVIII—XIX століть. (uk)
- El xacó és un morrió amb visera; és a dir, és una lligadura militar rígida, de forma cilíndrica, de l'alçada d'un barret de copa alta (de què és l'equivalent militar), i amb visera. Usualment incloïa . El xacó duia al front una placa amb l'emblema estatal, o del cos o unitat. En passeig o en gala es podia ornamentar de cordons, borla i plomall. En campanya es duia cobert amb una funda de roba, generalment grisa. La forma del xacó evolucionà seguint la moda.
* Jäger prussians (1807), excepcionalment amb primitius xacós cilíndrics
* Soldats grecs (1832) amb xacós acampanats d'influència kíver
*
* (ca)
- Der Tschako ist eine vorwiegend militärische Kopfbedeckung von zylindrischer oder konischer Form. In der Regel besitzt er einen Augen-, manchmal auch einen Nackenschirm. Gegen Ende des 18. Jahrhunderts entstand aus der Flügelkappe der Husaren (in Preußen „Schackelhaube“) der Tschako. Das ungarische Wort csákó bedeutet „Husarenhelm“. Aus dem Tschako entwickelten sich durch Verkleinerung und Materialeinsparung die Schirmmütze und das Käppi. Der Tschako wurde von 1918 bis Mitte der 1960er-Jahre als Kopfbedeckung der Polizei in Deutschland verwendet. (de)
- El chacó a veces escrito chakó o shakó, es una especie de sombrero alto, cilíndrico y con visera. Usualmente está adornado con alguna placa frontal y con una pluma o pompón en lo alto. La palabra chacó proviene de la locución húngara csákós süveg (sombrero con visera) y formaba parte del uniforme de los húsares húngaros del siglo XVIII. El chacó era un gorro pesado y protegía muy poco de los enemigos y de las inclemencias del tiempo. Por ello muchos iban cubiertos por unos forros de hule, fieltro o paño que los protegían.
* Datos: Q153389
* Multimedia: Shako / Q153389 (es)
- Lo sciaccò (dall'ungherese Czako, pron. ciako) è un copricapo militare che si affermò alla fine del XVIII secolo nell'esercito austriaco (deriva infatti da un termine ungherese che significa copricapo con visiera) e fu prontamente imitato nelle uniformi degli altri eserciti.È un alto berretto a visiera cilindrico o tronco-conico, scomodo e difficile da portare, il cui scopo era anche quello di fornire una parziale protezione al capo dei soldati specialmente, in ragione della sua altezza, dai fendenti di sciabola della cavalleria. (it)
- シャコー帽（シャコーぼう Shako）は目庇のある、高い円筒形の帽子である。前面に大型の金属製徽章と、上部に羽の前立が付されることが通常である。 18世紀のハンガリーの騎兵の帽子に由来する。革製が多く、重い割には頭部を保護する実用性に欠けるため、ケピ帽に取って代わられて廃れた。日本陸軍でも明治半ばまで下士・兵卒の帽子として採用していた（日本陸軍の軍服）。 現代軍隊では、シャコー帽は通常勤務服に用いられることはなく、米陸軍士官学校や韓国陸軍士官学校生徒など一部の国の士官候補生、フランス共和国親衛隊歩兵部隊など一部の近衛兵、軍楽隊などの儀礼服で用いられる。民間ではマーチングバンドの服装として用いられる場合がある。
* ハンガリー陸軍の騎兵（2007年）
* アルゼンチン軍の騎馬儀仗隊
* イタリアの国家森林警備隊
* フランス軍学生による分列行進。
* フランス軍学生。右手にシャコー帽を持っている。
* ブラジルのアグーリャス・ネグラス軍事学校の学生
* 19世紀のフランス海軍のシャコー帽。
* かつてのフランス軍のシャコー帽。
* プロイセン軍近衛兵のシャコー帽。
* 左はベルリン警察の警察官。右の黒いケピ帽をかぶっているのは、ナチス親衛隊（SS）の隊員（1933年3月5日）。
* 第一次世界大戦当時のドイツ軍外地軍のシャコー帽。
* ナチス・ドイツの警察大将（Polizeigeneral）用シャコー帽。
* (ja)
- Tschakå eller schakå är en hög cylindrisk, upptill vanligen något vidare, styv militär huvudbonad av läder eller filt, som användes både i kavalleriet, och infanteriet. Numera ser man den oftast i musikkårer. I toppen kunde tschakån vara klädd med hängande banderoll, pompong eller . På fronten hade den oftast en mässingsplåt med till exempel nummer och regemente. Benämningen tschakå ges även åt den låga, cylindriska eller upptill något smalare huvudbonad som i Sverige kallas käppi. Tschakån infördes i Sverige 1814 och bibehölls till 1845, då modell till kask fastställdes.
*
*
* (sv)
|
.jpg){kind=link}
