About: Quena

An Entity of Type: person, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The quena (hispanicized spelling of Quechua qina, sometimes also written kena in English) is the traditional flute of the Andes. Traditionally made of cane or wood, it has 6 finger holes and one thumb hole, and is open on both ends or the bottom is half-closed (choked). To produce sound, the player closes the top end of the pipe with the flesh between the chin and lower lip, and blows a stream of air downward, along the axis of the pipe, over an elliptical notch cut into the end. It is normally in the key of G, with G4 being the lowest note. It produces a very "textured" and "dark" timbre because of the length-to-bore ratio of about 16 to 20 (subsequently causing difficulty in the upper register), which is very unlike the tone of the Western concert flute with a length-to-bore ratio of abo

Property Value
dbo:abstract
  • La quena, del quítxua: qina, o flauta dels Andes és un instrument de vent, semblant a la flauta. El seu origen es remunta a l'època precolombina als Andes. Està formada per una sola estructura tubular de canya de bambú amb dues apertures verticals i sis forats frontals. Ens els seus orígens era una flauta que contenia entre quatre i set forats, amb certes similituds amb el shakuhachi japonès. Es feien majoritàriament a partir de la canya, tot i que també s'utilitzaven ossos, fang o plomes de Còndor dels Andes. La seva evolució va permetre anar passant de melodies pentatòniques a diatòniques, fins a arribar a interpretar qualsevol escala cromàtica i, a partir d'elles, qualsevol classe de melodia. Avui en dia se segueix utilitzant a moltes zones del Perú i de Bolívia, encara que, en fer-se internacionalitzat la música dels Andes, s'utilitza en tot el món per nombroses grups musicals. (ca)
  • Quena (hispanisiert aus Quechua/Aymara qina), auch Andenflöte genannt, ist eine südamerikanische Kerbflöte, die aus Holz oder Bambusrohr gefertigt wird und besonders in der andinen Musik von Peru und Bolivien verbreitet ist. (de)
  • La Quena (del quechua qina,kena, kjena) es un instrumento de viento de bisel, parecido a una flauta. Es uno de los instrumentos más antiguos del continente americano. La quena se difundió por la zona de los Andes centrales. Su origen se puede rastrear en las culturas andinas preincaicas. Un grupo de quenas que se ubican entre las más antiguas de América fueron halladas en los vestigios arqueológicos en la ciudadela de la civilización Caral que tiene una antigüedad de 5.000 años, pero la quena más antigua fue hallada en la zona de Chilca-Perú, relativamente cerca a Caral aunque con una antigüedad de mil años más antigua que esta, es decir una antigüedad de 6.000 años, lo que se constituye probablemente en la quena más antigua de América. El equipo del arqueólogo argentino Carlos Aschero encontró en 1973 ocho quenas, siete de ellas de caña de bambú y una de hueso, en el yacimiento Inca Cueva (Jujuy), datado en unos 4.000 años antes del presente.​ El primer registro documental de la palabra quena apareció en el vocabulario de la lengua aimará del misionero Ludovico Bertonio en 1612.​ En la actualidad es uno de los instrumentos más populares de los conjuntos folclóricos de música andina, extendiéndose su uso también a la música de fusión, world music, música nueva era, etc. (es)
  • The quena (hispanicized spelling of Quechua qina, sometimes also written kena in English) is the traditional flute of the Andes. Traditionally made of cane or wood, it has 6 finger holes and one thumb hole, and is open on both ends or the bottom is half-closed (choked). To produce sound, the player closes the top end of the pipe with the flesh between the chin and lower lip, and blows a stream of air downward, along the axis of the pipe, over an elliptical notch cut into the end. It is normally in the key of G, with G4 being the lowest note. It produces a very "textured" and "dark" timbre because of the length-to-bore ratio of about 16 to 20 (subsequently causing difficulty in the upper register), which is very unlike the tone of the Western concert flute with a length-to-bore ratio of about 38 to 20. The quenacho (also "kenacho" in English) is a greater, lower-toned version of the quena and made the same way. It is in the key of D, with D4 being the lowest note, a perfect fourth lower than the quena. It produces a very rich timbre because of the length-to-bore ratio of about 25, paradoxically brighter by comparison to the quena. The quena is mostly used in traditional Andean music. In the 1960s and 1970s the quena was used by several nueva canción musicians. This use was in most cases for particular songs and not as a standard instrument, but some groups such as Illapu and virtuoso player Facio Santillan have used it regularly. In the 1980s and 1990s some post-nueva canción rock groups have also incorporated the quena in some of their songs; notably Soda Stereo in Cuando Pase el Temblor and Los Enanitos Verdes in Lamento Boliviano. The quena is also relatively common in world music. (en)
  • Quena atau sering juga disebut Kena adalah alat musik tiup tradisional yang berasal dari Amerika Selatan, terutama daerah pegunungan Andes. Quena diyakini pertama kalinya berasal dari peradaban Inca. Pada masa modern, perkembangan quena berpusat di daerah Peru lalu menyebar ke Argentina, Ekuador, Kolombia, Bolivia, dan daerah utara Chile. Quena memiliki bentuk yang mirip dengan seruling. Quena modern umumnya terbuat dari bahan rotan, bambu, atau alang-alang dengan panjang antara 25 hingga 50 cm. Alat musik ini memiliki lima atau enam lubang di bagian badan dan sebuah lubang di bagian bawah untuk ibu jari. Lubang di ujung untuk tempat meniup quena dilengkapi lengkungan yang disebut bisel atau muesca dan dapat berbentuk seperti huruf U, B, W, atau kotak. Bentuk bisel tersebut menentukan jenis timbre atau warna suara yang dihasilkan oleh sebuah quena. Bila quena ditiup bersamaan dengan kombinasi penutupan lubang tertentu di badan quena, maka akan dihasilkan nada-nada. Salah satu versi quena tertua diidentifikasi berasal dari tahun 900 SM dan terbuat dari tulang dan tanah liat. Sebuah quena kuno yang terbuat dari tulang llama kini disimpan di sebuah museum bernama Museo De Instrumentos Precolombinos De Aguas Calientes yang terletak di Cuzco, Peru. Selama lebih dari 500 tahun, quena telah menjadi alat musik utama dalam kebudayaan Amerika Selatan yang dikenal menjadikan festival, musik, dan tarian sebagai bagian dari kehidupan sehari-hari mereka. Quena umumnya dimainkan sebagai instrumen tunggal maupun dalam sebuah ensembel, yaitu pertunjukkan gabungan beberapa alat musik yang dimainkan beberapa pemain sekaligus. Kini, quena masih dimainkan di daerah pedesaan Peru dan Bolivia. Masuknya alat musik tiup ini ke dalam instrumen dalam musik New Age pada tahun 1970an-1980an membuat jenis suara yang dihasilkan quena menjadi terkenal di dunia, meskipun kebanyakan orang tidak tahu alat musik seperti apa yang menghasilkan suara tersebut. Lagu-lagu latar yang dipakai dalam karya dokumenter dengan tema alam Inca dan Andes sering memasukkan quena sebagai instrumen utamanya. (in)
  • La quena (qina ou encore kkhéna, en quechua), quéna, ou kena, est un instrument à vent sud-américain issu du métissage entre les instruments de la famille des bois propres à la civilisation andine et ceux issus de la civilisation occidentale, dont elle reprend l'échelle chromatique. Rattachée au groupe des flûtes andines, la quena moderne est largement utilisée dans la musique sud-américaine et latine, plus particulièrement dans la partie hispanique de l'Amérique du sud. La quena a la particularité de ne posséder aucun système rigide de guidage du flux d'air sur le biseau, c'est donc au musicien de l'orienter et de le concentrer sur l'encoche de manière à produire le son désiré. C'est cette particularité qui offre au quéniste une liberté de jeu importante et produit le timbre propre à l'instrument, velouté et riche en harmoniques. Sa prise en main est néanmoins réputée difficile pour un débutant et bien que la quena soit droite, son jeu est très différent de celui des flûtes à bec et se rapproche davantage de celui des flûtes traversières. Le modèle standard muni de sept trous mesure entre 37 cm et 40 cm, est accordé en sol3 et permet de jouer sur un registre de trois octaves avec une échelle chromatique. La variante plus longue, généralement accordée en ré3, au son grave et "chaud", est appelée quenacho. À l'opposé, les modèles plus courts accordés du si4 au ré#4 produisent un son plus aigu et sont appelés quenali ou quenilla. Ces derniers se retrouvent traditionnellement plutôt dans les zones amazoniennes que dans les zones andines. C'est ainsi qu'en France, on retrouve le kapau yetpë pratiqué par les amérindiens de Guyane dont le son est plus aigu encore. Aujourd'hui pratiquée par des quénistes du monde entier, le plus ancien instrument de type quena, attribué à Homo Sapiens, date d'il y a 35 000 ans et la plus ancienne quena andine, retrouvée en Argentine, date de 2130 av. J.-C. Cependant, il n'est pas, pour le moment, établi de parenté directe entre ces instruments paléolithiques et la quena andine moderne. Au départ rudimentaire, la quena se perfectionne au sein des différentes civilisations andines et sa conception devient de plus en plus régulière et normée. Au moment de la fin l'empire inca et des premiers contacts avec les occidentaux, les quenas correspondaient au système pentatonique propre à la musique traditionnelle andine ou plus exactement pentaphonique - division de l'octave par 5 et 10, comme les lithophones asiatiques préhistoriques, et non comme la gamme occidentale divisée par 6 et 12 (gamme chromatique). Elles étaient jouées dans tous les milieux sociaux de l'empire. Après la conquête espagnole, leur conception s'aligne progressivement sur l'échelle chromatique occidentale, les rendant aptes à jouer les œuvres du répertoire classique européen et de la musique métisse. Le développement de la musique andine sur la scène globale des musiques du monde dans les années 1950-1960 permet aux instruments andins tels le charango, la flûte de pan, le cajón et la quena de sortir des fontières de l'Amérique du sud et de se diffuser dans le reste du monde. C'est également à cette époque que certaines quenas, originellement presque exclusivement jouées par des hommes et conçues pour ces derniers, adoptent une disposition des trous plus ergonomique ce qui permet l'apparition de quénistes féminines. Par la suite elle a été adoptée par différents genres musicaux, particulièrement le jazz et le tango nuevo, quelquefois le Flamenco nuevo, mais aussi elle participe parfois à la résurgence de la musique ancienne et de la musique baroque en Europe, et s'autorise même quelques incursions dans l'univers du rock. La quena est, au début du XXIe siècle, un instrument largement diffusé dans la société sud-américaine. À côté des instruments modernes et de précision, on retrouve en effet, dans les quartiers pauvres et les bidonvilles, des instruments faits de matériaux de récupération, mais il subsiste également, au sein des populations rurales et autochtones andines, amazoniennes et du plateau des Guyanes, des formes locales de fabrication traditionnelle à échelle musicale variable. Elle a été popularisée et enseignée en France par des groupes tel Pachacamac. Des luthiers (Jeff Bardes, Pierre Etchegoyen et d'autres) en ont assuré la production ici. Elle a même été fabriquée lors de stage (Eolocs, etc) par les futurs musiciens eux même. (fr)
  • ( 다른 뜻에 대해서는 케나 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 케나(Quena)는 안데스 지방의 악기로, 입으로 부는 악기이다. 대나무 등으로 만들며, 옛날에는 동물이나 사람의 뼈로 만들었다. 구멍은 앞에 6개, 뒤에 1개 나 있으며, 남자만 불 수 있는 악기이다. (ko)
  • La quena o kena ("canna") è uno strumento musicale noto come il flauto delle Ande. (it)
  • ケーナ (quena) は、南米ペルー、ボリビアなどが発祥の縦笛(気鳴管楽器)である。 (ja)
  • De quena, Quechua: qina, is de traditionele fluit van de Andes. Het instrument is meestal van hout of bamboe gemaakt, is aan beide zijden open en heeft zes vingergaten en een duimgat. Om geluid voort te brengen sluit de bespeler de bovenste opening af met de huid tussen de onderlip en de kin. Vervolgens blaast hij over de ovaalvormige uitsparing in de rand van de cilinder. De quena is meestal gestemd in G, waarbij de G tevens de toon is die klinkt wanneer alle gaten zijn gesloten. De klank van de quena is herkenbaar aan het geruis en het ademende geluid. De quenacho is een grotere, lager gestemde, versie van de quena en wordt op dezelfde manier gemaakt en bespeeld. Dit instrument is in D gestemd, een kwart lager dan de quena. De quena wordt gebruikt in de traditionele muziek in de Andes, maar wordt verder redelijk vaak gebruikt in de wereldmuziek. (nl)
  • Quena (kena) – dęty, drewniany instrument muzyczny, pochodzący z Peru. Prawdopodobnie najstarszy istniejący na świecie rodzaj fletu, niegdyś sporządzany z kości lam. Używany przez Inków.Pierwotnie o skali pentatonicznej, obecnie zgodny ze skalą międzynarodową, o zakresie trzech oktaw.Nazwa instrumentu wywodzi się z języka Aymara, w którym quena-quena oznacza dosł. "coś bardzo podziurawionego". Instrument zbudowany jest z grubego, dorosłego pędu bambusa o średnicy ok. 2 cm i długości od 25 cm do 1 m (bez kolanek łączących) z wydrążonymi otworami średnicy ok. 1 cm (zazwyczaj 7 otworów) i nacięciem w formie małego dzióbka na ustnik. Najstarsze instrumenty konstruowano też z kości ludzi lub zwierząt, z gliny, wydrążonych cukinii lub nawet złota lub srebra, a dziś popularnymi materiałami są też różne gatunki drewna, kości ptaków, metal, plastik, włókno szklane. Instrumenty pochodne: Quenacho - basowa Quena, Quenilla - sopranowa Quena. (pl)
  • Quena är en traditionell flöjt från Anderna och är oftast tillverkad av bambu eller trä. Quenan används oftast i traditionell andinsk folkmusik men har på senare tid använts inom andra musik genrer. En quena är ofta stämd i G (G är den lägsta ton instrumentet kan producera). Den är öppen i båda ändarna, och är utrustad med sju hål, sex fingerhål och ett hål för tummen. Quenan och andra andinska musikinstrument har spelats av kända band som Inti-Illimani, Los Kjarkas, Quilapayún och även hörts i sången "El condor pasa" spelad av Simon and Garfunkel. (sv)
  • A quena (também chamada de kena) é um instrumento musical de sopro, da família das flautas. É feita de bambu, madeira ou até mesmo acrílico e executada através do sopro em uma reentrância em sua extremidade superior. É originária da América Latina e representa um papel central na música do Peru e demais países andinos. Possui 6 furos por onde são obtidas as digitações para as notas. É um instrumento transpositor com afinação na tonalidade sol maior (G). Embora tenha se originado como um instrumento pentatônico, desenvolveu-se para permitir a execução cromática. ou seja, permite a execução de todas as notas (bemóis e sustenidos). Sua escala estende-se por 3 oitavas. Existe a versão grave da quena, chamada quenacho. O quenacho é um instrumento transpositor com afinação na tonalidade de ré maior (D). (pt)
  • Ке́на (кечуа quena-quena) — продольная флейта индейцев горных районов Южной Америки — Перу, Боливии, севера Чили, севера и северо-запада Аргентины, Эквадора, Колумбии, Венесуэлы, Гвианы. (ru)
  • Кена (кеч. qina, ісп. quena) — традиційний тип , поширений серед індіанців андійського регіону. Зазвичай виробляється з бамбуку, та має 6 дірок для пальців на одній стороні, одну дірку для великого пальця на іншій та відкриття на обох кінцях. Для отримання звуку, гравець закриває вищий кінець труби своїм підборіддям і нижчою губою, і дує уздовж трубки вниз, вздовж осі трубки на короткий розріз в її кінці. Коли всі дірки закриті, кена видає найнижчу ноту — зазвичай G. Її тон дуже хрипкий або повітряний, звук приємний. Існує також більша за розміром версія кени — кеначо (ісп. quenacho), що дає нижчий тон, проте сконструйована дуже подібно. Вона знаходиться в ключі D, на п'ять нижче, ніж кена. (uk)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 947505 (xsd:integer)
dbo:wikiPageInterLanguageLink
dbo:wikiPageLength
  • 3883 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1105428538 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • Quena (hispanisiert aus Quechua/Aymara qina), auch Andenflöte genannt, ist eine südamerikanische Kerbflöte, die aus Holz oder Bambusrohr gefertigt wird und besonders in der andinen Musik von Peru und Bolivien verbreitet ist. (de)
  • ( 다른 뜻에 대해서는 케나 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 케나(Quena)는 안데스 지방의 악기로, 입으로 부는 악기이다. 대나무 등으로 만들며, 옛날에는 동물이나 사람의 뼈로 만들었다. 구멍은 앞에 6개, 뒤에 1개 나 있으며, 남자만 불 수 있는 악기이다. (ko)
  • La quena o kena ("canna") è uno strumento musicale noto come il flauto delle Ande. (it)
  • ケーナ (quena) は、南米ペルー、ボリビアなどが発祥の縦笛(気鳴管楽器)である。 (ja)
  • Quena är en traditionell flöjt från Anderna och är oftast tillverkad av bambu eller trä. Quenan används oftast i traditionell andinsk folkmusik men har på senare tid använts inom andra musik genrer. En quena är ofta stämd i G (G är den lägsta ton instrumentet kan producera). Den är öppen i båda ändarna, och är utrustad med sju hål, sex fingerhål och ett hål för tummen. Quenan och andra andinska musikinstrument har spelats av kända band som Inti-Illimani, Los Kjarkas, Quilapayún och även hörts i sången "El condor pasa" spelad av Simon and Garfunkel. (sv)
  • Ке́на (кечуа quena-quena) — продольная флейта индейцев горных районов Южной Америки — Перу, Боливии, севера Чили, севера и северо-запада Аргентины, Эквадора, Колумбии, Венесуэлы, Гвианы. (ru)
  • La quena, del quítxua: qina, o flauta dels Andes és un instrument de vent, semblant a la flauta. El seu origen es remunta a l'època precolombina als Andes. Està formada per una sola estructura tubular de canya de bambú amb dues apertures verticals i sis forats frontals. Ens els seus orígens era una flauta que contenia entre quatre i set forats, amb certes similituds amb el shakuhachi japonès. Es feien majoritàriament a partir de la canya, tot i que també s'utilitzaven ossos, fang o plomes de Còndor dels Andes. La seva evolució va permetre anar passant de melodies pentatòniques a diatòniques, fins a arribar a interpretar qualsevol escala cromàtica i, a partir d'elles, qualsevol classe de melodia. Avui en dia se segueix utilitzant a moltes zones del Perú i de Bolívia, encara que, en fer-se i (ca)
  • La Quena (del quechua qina,kena, kjena) es un instrumento de viento de bisel, parecido a una flauta. Es uno de los instrumentos más antiguos del continente americano. La quena se difundió por la zona de los Andes centrales. El primer registro documental de la palabra quena apareció en el vocabulario de la lengua aimará del misionero Ludovico Bertonio en 1612.​ En la actualidad es uno de los instrumentos más populares de los conjuntos folclóricos de música andina, extendiéndose su uso también a la música de fusión, world music, música nueva era, etc. (es)
  • The quena (hispanicized spelling of Quechua qina, sometimes also written kena in English) is the traditional flute of the Andes. Traditionally made of cane or wood, it has 6 finger holes and one thumb hole, and is open on both ends or the bottom is half-closed (choked). To produce sound, the player closes the top end of the pipe with the flesh between the chin and lower lip, and blows a stream of air downward, along the axis of the pipe, over an elliptical notch cut into the end. It is normally in the key of G, with G4 being the lowest note. It produces a very "textured" and "dark" timbre because of the length-to-bore ratio of about 16 to 20 (subsequently causing difficulty in the upper register), which is very unlike the tone of the Western concert flute with a length-to-bore ratio of abo (en)
  • Quena atau sering juga disebut Kena adalah alat musik tiup tradisional yang berasal dari Amerika Selatan, terutama daerah pegunungan Andes. Quena diyakini pertama kalinya berasal dari peradaban Inca. Pada masa modern, perkembangan quena berpusat di daerah Peru lalu menyebar ke Argentina, Ekuador, Kolombia, Bolivia, dan daerah utara Chile. (in)
  • La quena (qina ou encore kkhéna, en quechua), quéna, ou kena, est un instrument à vent sud-américain issu du métissage entre les instruments de la famille des bois propres à la civilisation andine et ceux issus de la civilisation occidentale, dont elle reprend l'échelle chromatique. Rattachée au groupe des flûtes andines, la quena moderne est largement utilisée dans la musique sud-américaine et latine, plus particulièrement dans la partie hispanique de l'Amérique du sud. (fr)
  • Quena (kena) – dęty, drewniany instrument muzyczny, pochodzący z Peru. Prawdopodobnie najstarszy istniejący na świecie rodzaj fletu, niegdyś sporządzany z kości lam. Używany przez Inków.Pierwotnie o skali pentatonicznej, obecnie zgodny ze skalą międzynarodową, o zakresie trzech oktaw.Nazwa instrumentu wywodzi się z języka Aymara, w którym quena-quena oznacza dosł. "coś bardzo podziurawionego". Instrumenty pochodne: Quenacho - basowa Quena, Quenilla - sopranowa Quena. (pl)
  • De quena, Quechua: qina, is de traditionele fluit van de Andes. Het instrument is meestal van hout of bamboe gemaakt, is aan beide zijden open en heeft zes vingergaten en een duimgat. Om geluid voort te brengen sluit de bespeler de bovenste opening af met de huid tussen de onderlip en de kin. Vervolgens blaast hij over de ovaalvormige uitsparing in de rand van de cilinder. De quena is meestal gestemd in G, waarbij de G tevens de toon is die klinkt wanneer alle gaten zijn gesloten. De klank van de quena is herkenbaar aan het geruis en het ademende geluid. De quenacho is een grotere, lager gestemde, versie van de quena en wordt op dezelfde manier gemaakt en bespeeld. Dit instrument is in D gestemd, een kwart lager dan de quena. (nl)
  • A quena (também chamada de kena) é um instrumento musical de sopro, da família das flautas. É feita de bambu, madeira ou até mesmo acrílico e executada através do sopro em uma reentrância em sua extremidade superior. É originária da América Latina e representa um papel central na música do Peru e demais países andinos. Possui 6 furos por onde são obtidas as digitações para as notas. É um instrumento transpositor com afinação na tonalidade sol maior (G). Embora tenha se originado como um instrumento pentatônico, desenvolveu-se para permitir a execução cromática. ou seja, permite a execução de todas as notas (bemóis e sustenidos). Sua escala estende-se por 3 oitavas. (pt)
  • Кена (кеч. qina, ісп. quena) — традиційний тип , поширений серед індіанців андійського регіону. Зазвичай виробляється з бамбуку, та має 6 дірок для пальців на одній стороні, одну дірку для великого пальця на іншій та відкриття на обох кінцях. Для отримання звуку, гравець закриває вищий кінець труби своїм підборіддям і нижчою губою, і дує уздовж трубки вниз, вздовж осі трубки на короткий розріз в її кінці. Коли всі дірки закриті, кена видає найнижчу ноту — зазвичай G. Її тон дуже хрипкий або повітряний, звук приємний. (uk)
rdfs:label
  • Quena (ca)
  • Quena (de)
  • Quena (es)
  • Quena (in)
  • Quena (it)
  • Quena (fr)
  • ケーナ (ja)
  • 케나 (ko)
  • Quena (nl)
  • Quena (en)
  • Quena (pl)
  • Quena (pt)
  • Кена (ru)
  • Quena (sv)
  • Кена (музичний інструмент) (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:instrument of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:instrument of
is dbp:related of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License