An Entity of Type: animal, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Sharaf al-Maʿālī Abu Manṣūr Anūshtakīn al-Dizbarī (died January 1042) was a Fatimid statesman and general who became the most powerful Fatimid governor of Syria. Under his Damascus-based administration, all of Syria was united under a single Fatimid authority. Near-contemporary historians, including Ibn al-Qalanisi of Damascus and Ibn al-Adim of Aleppo, noted Anushtakin's wealth, just rule and fair treatment of the population, with whom he was popular.

Property Value
dbo:abstract
  • شرف المعالي أبو منصور أنوشتكين الدزبري (توفي يناير 1042) قائد عسكري فاطمي أصبح أقوى ولاة الفاطميين في الشام. أثناء ولايته على دمشق، استطاع ضم أغلب بلاد الشام، فضم حلب وبعلبك وفلسطين تحت سلطته. ذكر ابن القلانسي وابن العديم ثروة أنشتكين الكبيرة التي عُرف بها بين الناس. أنوشتكين من أصل تركي، من أتراك الغور وهي ولاية بين بين هراة وغزنة، وقع في الرق في موطنه ما وراء النهر وبيع في دمشق عام 1009 إلى القائد الفاطمي دزبر بن أويتم الديلمي، وأصبح غلامًا في بلاط الحاكم بأمر الله في القاهرة. بين عامي 1017 و1023 نما أنوشتكين واكتسب شهرة محلية ووأصبح واليًا على بعلبك وقيصرية. ثم على الرملة ثم حاكمًا عسكريًا لفلسطين. تعرض لهزائم كبيرة في ساحة المعركة وتم استدعائه وسجنه في القاهرة عام 1026، ولكن أُطلق سراحه بعد فترة وجيزة. بعد ذلك بعامين أرسله الوزير علي الجرجرائي مع جيش ضد قبائل طي وكلاب في الشام، الذين هزمهم أنوشتكين بالقرب من بحيرة طبريا عام 1029. (ar)
  • Anuixtiguín ad-Duzbarí o Anuixtikín ad-Duzbarí (àrab: أنوشتكين الدزبري, Anūxtikīn o Anūxtigīn ad-Duzbarī) fou un militar i governador fatimita d'origen turc de la primera meitat del segle xi. En la primera campanya militar que va fer Sàlih ibn Mirdàs, cap que acabava d'agafar el control del nord de Síria, es va apoderar de la Síria central amb Baalbek, i es va reunir amb els seus aliats kalbites (dirigits per Sinan ibn Ulayyan) i tayyites (manats per Hàssan ibn al-Jarrah). El primer va atacar llavors Damasc i el segon Ramla; el general Anushtigin al-Duzbari va intentar defensar Palestina, però no va tenir prou suport dels ministres del govern del Caire que se'n malfiaven i que a la seva esquena van negociar amb els que al seu torn havien fet aliança en secret amb els de Líbia per formar una aliança anti-fatimita des d'Alep a Trípoli de Líbia. Ramla fou saquejada per Ibn al-Djarrah, però després Anushtigin va recuperar la iniciativa i Damasc, defensada per la població i l'exèrcit fatimita, va rebutjar als kalbites. Mentre Sàlih va anar a Alep i el setembre en va prendre possessió; va alliberar el dai (missioner) fatimita local i al governador, però el comandant militar fou executat i el cadi abandonat viu a una sala tancada amb un mur. El principat mirdàsida que es va crear s'estenia per Alep, Homs, Baalbek, Hisn Akkar i Sayda. Es va establir un govern regular similar al d'altres estats amb un visir. Però el comportament equilibrat de Sàlih va ser contrarestat pel del seu aliat Hassan ibn al-Djarrah, turbulent i cruel. Quan el cap kalbita Sinan ibn Ulayyan va morir els tayyites van perdre el suport dels kalbites i llavors Hassan ibn al-Djarrah va cridar en ajut a Sàlih ibn Mirdàs. El 1028 Anushtigin al-Duzbari fou nomenat governador de Damasc i Síria i va decidir posar fi al control de les tribus àrabs a la Síria central. La batalla decisiva entre Anushtigin i Sàlih i els seus aliats es va lliurar a al-Ukhuwana a la riba est del llac Tiberíades el maig del 1029 i els àrabs foren derrotats completament; els Banu l-Djarrah van fugir; Sàlih ibn Mirdàs i el seu fill gran (de nom desconegut) van morir, igual que el seu visir (que era el cristià Tadrus ibn al-Hasan). El poder se'l van repartir els seus dos fills Nasr ibn Sàlih (que va governar a la ciutat d'Alep) i Thimal ibn Sàlih (que va governar a la ciutadella). La Síria central (Hisn Akkar, Baalbek, Homs i Rafaniyya) fou abandonada i les forces kilabites es van concentrar al jund de Kinnasrin. Poc després (la data exacta no està precisada) Nasr es va apoderar de la ciutadella aprofitant una absència del seu germà Thimal i va esdevenir emir únic i l'abril o maig del 1031, per temor a un atac de Thimal ibn Sàlih, Nasr va fer aliança amb els romans d'Orient. El tractat s'ha conservat i establia un protectorat romà d'Orient; Nasr hauria de pagar un tribut anual cinc-cents mil dirhams. Els mirdàsides van autoritzar als (Banu Djarrah o jarràhides) a passar pel seu territori en la seva emigració cap a territori romà d'Orient; Romà III esperava utilitzar-los contra Anushtigin al-Duzbari, que restava governador fatimita de Damasc i Síria, i aconseguir així la renovació de la treva de deu anys entre el califat i l'imperi, que s'havia trencat des de 1024. Anushtigin al-Duzbari no podia acceptar l'aliança entre mirdàsides i romans d'Orient i va fer diverses incursions al nord de Síria i va intentar aixecar diversos notables kilabites contra el poder dels mirdàsides; finalment, al no aconseguir res positiu, va fer una crida a la gihad o guerra santa. Nikita, catepà romà d'Orient d'Antioquia, va oferir negociacions però amb fermesa, mostrant que estava disposat també a la lluita. Nasr va témer llavors que seria sacrificat per un acord entre l'Imperi Romà d'Orient i el califat fatimita i va forçar negociacions que van durar més de quatre anys fins que es va ajustar la treva el 1038. Els detalls de l'acord no s'han conservat. La situació general era que les tribus descendents dels kaysites, dominaven la major part dels territoris excepte el Diyar Bakr en mans dels kurs marwànides: els Banu Numayr controlaven Haran i Edessa al nord-est dels kilabites d'Alep. Mossul i el sud-est del Diyar Bakr estava en mans de Kirwash ibn Mukallad dels Banu Uqayl i més al sud els Banu Àssad dirigits pels Banu Mazyad (mazyàdides) que tenien per cap a Dubays ibn Alí que disputaven la zona als que dominaven encara més al sud a la riba occidental de l'Eufrates, vers Kufa. El visir del Caire Muhàmmad ibn al-Fadl al-Jarjaraí desconfiava d'Anushtigin i en canvi es refiava de Nasr ibn Sàlih. Aquest va entregar al govern fatimita el botí fet a la batalla d'Azaz (contra els romans d'Orient) i a canvi fou autoritzat a incorporar als seus dominis Homs i va rebre un lakab més prestigiós. El governador d'Homs, Djafar ibn Kulayd al-Kutami, es va negar a acceptar el domini mirdàsida i va demanar ajut a Anushtegin que no podia acceptar la desestabilització que suposaria el control mirdàsida a Homs doncs els mirdàsides eren kaysites i la zona era tradicionalment dels iemenites. Anushtegin va demanar permís als romans d'Orient per desfer-se de Nasr que en aquell temps s'havia casat amb la filla de Shabib ibn Waththab, emir numayrita (numàyrida) d'Haran amb el qual la influència de l'emir d'Alep es podia estendre d'Haran a Homs controlant totes les rutes entre l'Iraq i la Mediterrània i l'Imperi Romà d'Orient. Sense esperar autorització del Caire, Anushtegin i Djafar ibn Kulayd al-Kutami van avançar al nord cap a Tall Fas, prop de (maig del 1038) on es van enfrontar a Nasr que va morir a la batalla; el seu germà Thimal ibn Sàlih, amb el qual s'havia reconciliat, va fugir cap a Alep junt amb Shabib ibn Waththab al-Numayri. Anushtegin va ocupar Alep el juny de 1038 i fou ben acollit pel poble, ja que encara que els mirdàsides ja no eren aliats als romans d'Orient, eren vistos com a més propers als grecs, mentre Anushtegin era vist com clarament hostil. La ciutadella estava en mans de Mukallad ibn Kamil ibn Mirdas, un cosí de Nasr i Thimal, que na negociar la seva sortida podent emportar-se una part del tresor. Tot seguit Anushtegin va ocupar Balis i Manbij; però el seu atac a Rahba fou rebutjat. El 1039/1040 va morir Shabib ibn Waththab al-Numayri, emir numayrita d'Haran, i el va succeir el seu germà Mutain ibn Waththab. Eren germans de la princesa Mania al-Sayyida al-Alawiyya, vídua de Nasr que es va casar amb Thimal; la princesa governava en nom d'un fill a Rakka i Rafika (Mania era la mare de Mahmud ibn Nasr), però va cedir aquests dominis al seu marit. Mentre Anushtegin va establir una forta guarnició a Kalat Dawsar (més tard Kalat Djabar) que havia de protegir Alep contra un atac mirdàsida destinat a recuperar el poder, i va negociar amb l'emir marwànida de Mayyafarikin una aliança (contra el consell del govern del Caire). Vers el 1040 els romans d'Orient van trencar la treva amb els fatimites i van aconseguir diversos èxits al nord de Síria. Els caps kilabites mirdàsides, Thimal i el su cosí Mukallad, van pagar tribut als romans d'Orient i finalment els van vendre la ciutat de Rakka. Anushtegin es va aliar llavors amb la fracció kilabita dels instal·lada al Mudik d'Apamea i hostil als mirdàsides i als romans d'Orient. No obstant la tensió entre el Caire i Anushtegin va pujar de to sobtadament i el visir Muhàmmad ibn al-Fadl al-Jarjaraí va fer condemnar públicament al governador de Damasc i Síria, que fou abandonat pel seu exèrcit i només li van quedar un grup de ghulams fidels amb els que es va haver de refugiar a Alep. El visir va demanar al mirdàsida Thimal d'atacar la ciutat però ja no va arribar a temps doncs Anushtegin va morir el gener del 1042 i després d'unes converses amb els caps de la ciutat el febrer Thimal i el seu cosí Mukallad entraven a la ciutat. Els ghulams fidels a Anushtegin es van refugiar a la ciutadella, que fou assetjada i presa al cap de sis mesos. (ca)
  • Sharaf al-Maʿālī Abu Manṣūr Anūshtakīn al-Dizbarī (died January 1042) was a Fatimid statesman and general who became the most powerful Fatimid governor of Syria. Under his Damascus-based administration, all of Syria was united under a single Fatimid authority. Near-contemporary historians, including Ibn al-Qalanisi of Damascus and Ibn al-Adim of Aleppo, noted Anushtakin's wealth, just rule and fair treatment of the population, with whom he was popular. An ethnic Turk, Anushtakin was enslaved in his homeland of Transoxiana and sold in Damascus in 1009 to Dizbar ibn Awnim, a Daylamite Fatimid officer. After working as a guard for Dizbar's properties, Anushtakin became a ghulam (slave soldier) in Caliph al-Hakim's court in Cairo, and in 1014/15, was made an officer. Between 1017 and 1023, Anushtakin grew wealthy, gained local renown, and developed a deep understanding of Syrian affairs during his governorship of Ba'albek and Caesarea. Afterward, he was assigned to Ramla as military governor of Palestine and confronted the powerful Jarrahids, a leading family of the Banu Tayy bedouins that often menaced Palestine's inhabitants. He was dealt with significant battlefield defeats and was recalled and imprisoned in Cairo in 1026, but was soon after freed. Two years later, vizier Ali al-Jarjara'i dispatched him with an army against the Tayy and Kilab tribes in Syria, whom Anushtakin routed near Lake Tiberias in 1029. Anushtakin consolidated his authority over Syria by forming alliances with the local nobility, particularly Rafi ibn Abi'l Layl of the Kalb tribe, reining in Bedouin depredations, reconciling with the Jarrahids and acquiring numerous ghilman. In the mid-1030s, tensions developed between Anushtakin and al-Jarjara'i because the latter feared Anushtakin's growing political ambition. Al-Jarjara'i stoked conflict between Anushtakin and the Mirdasid emir of Aleppo, Shibl al-Dawla Nasr, which ended when Anushtakin defeated and killed Nasr in 1037. The following year, Anushtakin captured Aleppo with little resistance, marking the first and last time all of Syria was ruled by a single Fatimid governor. Anushtakin's rule in Damascus came to an end after an army mutiny engineered by al-Jarjara'i forced him to flee for the Aleppo citadel; he died there amid accusations of betraying Caliph al-Mustansir. Fifteen years later, the latter honored Anushtakin by relocating his grave to Jerusalem. (en)
  • Anuschtegin ad-Duzbiri († 10. Januar 1042) war Statthalter der Fatimiden in Palästina und Syrien (1023–1042). Anuschtegin war wohl uigurischer Abstammung und geriet 1007 bei der Eroberung von Hotan durch die Muslime in Gefangenschaft und wurde versklavt. Zwar gelang ihm die Flucht, doch wurde er in Buchara erneut versklavt, worauf er nach Bagdad und 1010 nach Damaskus kam. Dort wurde Anuschtegin von einem Offizier Duzbiri erworben, dessen Namen er in der Folgezeit annahm. Nachdem er 1012 an den Kalifen al-Hakim verschenkt worden war, kam er zunächst zur Armee, wurde aber bald Page von al-Hakim. Nachdem er sich als Kommandant von Baalbek und Cäsarea in Palästina bewährt hatte, wurde er 1023 zum Statthalter in Palästina ernannt. Dieses Amt behielt er auch unter Kalif Az-Zahir (1021–1036). In diesem Amt kam es bald zu Konflikten mit den Tayyi-Beduinen aus dem Ostjordangebiet, die ihre Kontrolle über die Bauern im Westjordanland ausweiten wollte. Als Anuschtegin die Interessen der fatimidischen Zentralgewalt vertrat, führte dies zum Aufstand der Tayyi-Beduinen, die sich auch mit den um Damaskus und den um Aleppo verbündeten. In Palästina konnten die Aufständischen zunächst einige Erfolge erzielen, so dass sich Anuschtegin ad-Duzbiri nach Askalon zurückziehen musste. Auch den Banu Kilab gelang die Eroberung von Aleppo, wo sie das Emirat der Mirdasiden begründeten. Dagegen konnte Damaskus von den Beduinen nicht erobert werden. Nach seiner zeitweiligen Absetzung und Verhaftung wurde ad-Duzbiri 1028 erneut Kommandeur der Fatimiden in Palästina und Syrien. In der Zwischenzeit war es der fatimidischen Diplomatie gelungen die Koalition der Beduinen zu sprengen und ein Bündnis mit den Banu Kalb abzuschließen. Mit diesen gelang Anuschtegin ad-Duzbiri bei Tiberias 1029 ein entscheidender Sieg über die Aufständischen, womit die Fatimiden wieder die Kontrolle über Syrien erringen konnten. Allerdings konnten sich die Mirdasiden unter Anerkennung der fatimidischen Oberhoheit in Aleppo behaupten. In der Folgezeit konnte ad-Duzbiri seine Machtstellung als Statthalter in Syrien weiter ausbauen und zunehmend eine unabhängige Politik betreiben. So trat er in Kontakt mit Byzanz und konnte 1038 im Bündnis mit den Banu Tayyi und den Banu Kalb Aleppo erobern und die Mirdasiden vertreiben. Durch seine Herrschaft über ganz Syrien wurde ad-Duzbiri zunehmend zu einer Bedrohung für die Fatimiden. 1041 gelang diesen unter dem Wesir al-Dschardscharai in Damaskus eine Revolte seiner Truppen anzuzetteln. Diese zwang ad-Duzbiri zur Flucht nach Aleppo, wo er am 10. Januar 1042 starb. (de)
dbo:birthPlace
dbo:deathPlace
dbo:termPeriod
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 50911450 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 34212 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1123669532 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:appointed
dbp:birthDate
  • Unknown (en)
dbp:birthPlace
dbp:deathDate
  • January 1042 (en)
dbp:deathPlace
dbp:honorificPrefix
  • Sharaf al-Maʿālī (en)
dbp:lieutenant
  • Banjutekin (en)
dbp:name
  • Abu Manṣūr Anūshtakīn al-Dizbarī (en)
dbp:order
  • Fatimid Governor of Aleppo (en)
  • Fatimid Governor of Baalbek (en)
  • Fatimid Governor of Damascus (en)
  • Fatimid Military Governor of Palestine (en)
dbp:predecessor
dbp:successor
dbp:termEnd
  • 1022 (xsd:integer)
  • 1026 (xsd:integer)
  • 1041 (xsd:integer)
dbp:termStart
  • 1017 (xsd:integer)
  • 1023 (xsd:integer)
  • 1029 (xsd:integer)
  • 1038 (xsd:integer)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • شرف المعالي أبو منصور أنوشتكين الدزبري (توفي يناير 1042) قائد عسكري فاطمي أصبح أقوى ولاة الفاطميين في الشام. أثناء ولايته على دمشق، استطاع ضم أغلب بلاد الشام، فضم حلب وبعلبك وفلسطين تحت سلطته. ذكر ابن القلانسي وابن العديم ثروة أنشتكين الكبيرة التي عُرف بها بين الناس. (ar)
  • Anuixtiguín ad-Duzbarí o Anuixtikín ad-Duzbarí (àrab: أنوشتكين الدزبري, Anūxtikīn o Anūxtigīn ad-Duzbarī) fou un militar i governador fatimita d'origen turc de la primera meitat del segle xi. En la primera campanya militar que va fer Sàlih ibn Mirdàs, cap que acabava d'agafar el control del nord de Síria, es va apoderar de la Síria central amb Baalbek, i es va reunir amb els seus aliats kalbites (dirigits per Sinan ibn Ulayyan) i tayyites (manats per Hàssan ibn al-Jarrah). El primer va atacar llavors Damasc i el segon Ramla; el general Anushtigin al-Duzbari va intentar defensar Palestina, però no va tenir prou suport dels ministres del govern del Caire que se'n malfiaven i que a la seva esquena van negociar amb els que al seu torn havien fet aliança en secret amb els de Líbia per formar (ca)
  • Anuschtegin ad-Duzbiri († 10. Januar 1042) war Statthalter der Fatimiden in Palästina und Syrien (1023–1042). Anuschtegin war wohl uigurischer Abstammung und geriet 1007 bei der Eroberung von Hotan durch die Muslime in Gefangenschaft und wurde versklavt. Zwar gelang ihm die Flucht, doch wurde er in Buchara erneut versklavt, worauf er nach Bagdad und 1010 nach Damaskus kam. Dort wurde Anuschtegin von einem Offizier Duzbiri erworben, dessen Namen er in der Folgezeit annahm. Nachdem er 1012 an den Kalifen al-Hakim verschenkt worden war, kam er zunächst zur Armee, wurde aber bald Page von al-Hakim. Nachdem er sich als Kommandant von Baalbek und Cäsarea in Palästina bewährt hatte, wurde er 1023 zum Statthalter in Palästina ernannt. Dieses Amt behielt er auch unter Kalif Az-Zahir (1021–1036). (de)
  • Sharaf al-Maʿālī Abu Manṣūr Anūshtakīn al-Dizbarī (died January 1042) was a Fatimid statesman and general who became the most powerful Fatimid governor of Syria. Under his Damascus-based administration, all of Syria was united under a single Fatimid authority. Near-contemporary historians, including Ibn al-Qalanisi of Damascus and Ibn al-Adim of Aleppo, noted Anushtakin's wealth, just rule and fair treatment of the population, with whom he was popular. (en)
rdfs:label
  • أنوشتكين الدزبري (ar)
  • Anushtegin al-Duzbari (ca)
  • Anuschtegin ad-Duzbiri (de)
  • Anushtakin al-Dizbari (en)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • (en)
  • Abu Manṣūr Anūshtakīn al-Dizbarī (en)
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License