An Entity of Type: animal, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Abu Kamil Nasr ibn Salih ibn Mirdas (Arabic: نصر بن صالح بن مرداس, romanized: Abū Kāmil Naṣr ibn Ṣāliḥ ibn Mirdās) (died 22 May 1038), also known by his laqab (honorific epithet) of Shibl al-Dawla ('Lion cub of the Dynasty'), was the second Mirdasid emir of Aleppo, ruling between 1029/1030 until his death. He was the eldest son of Salih ibn Mirdas, founder of the Mirdasid dynasty. Nasr fought alongside his father in the battle of al-Uqhuwana near Tiberias, where Salih was killed by a Fatimid army led by Anushtakin al-Dizbari. Afterward, Nasr ruled the emirate jointly with his brother Thimal. The young emirs soon faced a large scale Byzantine offensive led by Emperor Romanos III. Commanding a much smaller force of Bedouin horsemen, Nasr routed the Byzantines at the Battle of Azaz.

Property Value
dbo:abstract
  • نصر المرداسي:هو نصر بن صالح بن مرداس، أبو كامل، شبل الدولة، صاحب حلب .استولى عليها بعد أن قتل أبوه في موقعة (الأقحوانة) سنة 420 هـ . حارب الروم وكانوا بأنطاكية فتغلب عليهم . استقل بإمارته فسير إليه المستنصر الفاطمي جيشا بقيادة أنوشتكين، أمير دمشق فقتل في المعركة واستولى أنوشتكين على حلب وأعمالها. * بوابة السياسة * بوابة سوريا * بوابة أعلام (ar)
  • Xibl-ad-Dawla Nasr ibn Sàlih ibn Mirdàs (àrab: شبل الدولة نصر بن صالح بن مرداس, Xibl ad-Dawla Naṣr ibn Ṣāliḥ ibn Mirdās), més conegut simplement com a Nasr ibn Sàlih o com Xibl-ad-Dawla Nasr, fou emir mirdàsida d'Alep del 1029 al 1038. A la mort del seu pare i primer emir, Sàlih ibn Mirdàs, el poder se'l van repartir els seus dos fills Xibl-ad-Dawla Nasr ibn Sàlih (que va governar a la ciutat d'Alep) i Muïzz-ad-Dawla Thimal ibn Sàlih (que va governar a la ciutadella). La Síria central fou abandonada i les forces es van concentrar al Jund de Kinnasrin. El catepà romà d'Orient d'Antioquia de l'Orontes va voler aprofitar la inexperiència dels dos germans per establir el seu protectorat i sense acceptar cap negociació i sense autorització expressa de l'emperador va atacar als kilabites però aquests el van derrotar greument a Kaybar (juliol de 1029). Quan l'emperador Romà III (coronat el novembre del 1028) es va assabentar de la derrota va agafar el comandament en persona i va marxar a la zona amb un fort exèrcit; els dos germans van intentar negociar però Romà III s'hi va negar i va comunicar només acceptava la rendició. Els kilabites van optar per lluitar i el combat es va lliurar a Azar o Azaz el juliol de 1030, en la qual els romans d'Orient foren completament derrotats tot la seva immensa superioritat en homes i material. El botí fou extraordinari i per fer-se una idea els Banu Numayr (aliats dels kilabites) van aconseguir 300 mules carregades de monedes d'or. Romà III es va lliurar de caure presoner refugiant-se darrere els murs d'Antioquia (1030) des d'on va poder tornar a Constantinoble, i finalment els seus lloctinents Nicetes, Simeó i Teoctistes van poder restaurar la situació militar. Per aquest temps (la data exacta no està precisada) Nasr es va apoderar de la ciutadella aprofitant una absència del seu germà Thimal i va esdevenir emir únic. Va nomenar un nou visir, que tot i ser cristià fou popular i que junt amb el seu germà va dirigir la urbanització dels barris fora les muralles d'Alep i hi va fer construir una mesquita. Salim ibn Mustafad, cap de la ciutat i mukaddam al-adath de la casa dels mirdàsides situada al mercat dels vidres, i partidari de la guerra contra els romans d'Orient, va agitar al jovent i una part es va revoltar, però l'intent fou controlat i Salim capturat i executat (1030). L'abril o el maig del 1031, per temor a un atac de Thimal ibn Sàlih, Nasr va fer aliança amb els romans d'Orient. El tractat s'ha conservat i establia un protectorat romà d'Orient; Nasr hauria de pagar un tribut anual cinc-cents mil dirhams. El 1032 es va fer la primera operació conjunta entre Nasr i el nou catepà romà d'Orient d'Antioquia, l'eunuc Nikita, que tenia com a objectiu l'extermini dels drusos hakimites que s'havien assentat al Jabal Summak. Nikita va enderrocar també algunes fortaleses que havien estat construïdes sense autorització de l'emperador per famílies àrabs al Jabal Bahra a l'est de Latàquia, i els mirdàsides no es van oposar a aquests enderrocs. Tanmateix els mirdàsides van autoritzar als (Banu Djarrah o jarràhides) a passar pel seu territori en la seva emigració cap a territori romà d'Orient; Romà III esperava utilitzar-los contra , governador fatimita de Damasc i Síria i aconseguir així la renovació de la treva de deu anys entre el califat i l'imperi, que s'havia trencat des de 1024. Els mirdàsides tampoc van ajudar els seus tradicionals aliats els Banu Numayr o numàyrides quan els romans d'Orient els van arrabassar alguns places fortes d'Al-Jazira. Anushtigin al-Duzbari, governador fatimita de Damasc i Síria, no podia acceptar l'aliança entre mirdàsides i romans d'Orient i va fer diverses incursions al nord de Síria i va intentar aixecar diversos notables kilabites contra el poder dels mirdàsides; finalment, al no aconseguir res positiu, va fer una crida a la gihad o guerra santa. Nikita va oferir negociacions però amb fermesa, mostrant que estava disposat també a la lluita. Nasr va témer llavors que seria sacrificat per un acord entre Bizanci i el califat Fatimita i va enviar una ambaixada a Constantinoble amb un cabell de Sant Joan Baptista, una relíquia venerada feia segles pels cristians, que va donar a l'emperador i li va demanar que el distingís dels simples caps de tribu. Al mateix temps també els Banu Numayr (altre cop atacats pels romans d'Orient), la Dinastia marwànida (Diyarbakir), els kalbites de Síria central i els jarràhides van enviar també ambaixades a la capital de l'imperi on s'havia decidir els límits entre musulmans i cristians al Llevant. Es va negociar durant quatre anys. Romà III va proposar una treva especifica per Alep separada del tractat general però els fatimites s'hi van oposar repetidament; el 1034 Romà III va morir i el va succeir Miquel IV Paflagó que més conciliador va recomanar a Sàlih reconèixer la sobirania fatimita. Finalment es va ajustar la treva el 1038. Els detalls de l'acord no s'han conservat. La situació general era que les tribus descendents dels Qays Aylan, dominaven la major part dels territoris excepte el Diyar Bakr en mans dels kurs marwànides: els Banu Numayr controlaven Haran i Edessa al nord-est dels kilabites d'Alep. Mossul i el sud-est del Diyar Bakr estava en mans de l'uqàylida Qirwaix ibn al-Muqàl·lad i més al sud els Banu Asad dirigits pels Banu Mazyad (mazyàdides) que tenien per cap a Dubays ibn Alí que disputaven la zona als que dominaven encara més al sud a la riba occidental de l'Eufrates, vers Kufa. El visir del Caire Abu-l-Qàssim Alí ibn Àhmad al-Jarjaraí desconfiava d'Anushtigin i en canvi es refiava de Nasr ibn Sàlih. Aquest va entregar al govern fatimita el botí fet a la batalla d'Azaz i a canvi fou autoritzat a incorporar als seus dominis Homs i va rebre un lakab més prestigiós. El governador d'Homs, Djafar ibn Kulayd al-Kutami, es va negar a acceptar el domini mirdàsida i va demanar ajut a Anushtegin que no podia acceptar la desestabilització que suposaria el control mirdàsida a Homs doncs els mirdàsides eren kaysites i la zona era tradicionalment dels iemenites. Anushtegin va demanar permís als romans d'Orient per desfer-se de Nasr que en aquell temps s'havia casat amb la filla de Shabib ibn Waththab, emir numayrita (numàyrida) d'Haran amb el qual la influència de l'emir d'Alep es podia estendre d'Haran a Homs controlant totes les rutes entre l'Iraq i la Mediterrània i Bizanci. Sense esperar autorització del Caire, Anushtegin i Djafar ibn Kulayd al-Kutami van avançar al nord cap a Tall Fas, prop de (maig del 1038) on van enfrontar a Nasr que va morir a la batalla; el seu germà Thimal ibn Sàlih, amb el qual s'havia reconciliat, va fugir cap a Alep junt amb Shabib ibn Waththab al-Numayri. Anushtegin va ocupar Alep el juny de 1038. (ca)
  • Abu Kamil Nasr ibn Salih ibn Mirdas (en arabe : ) (mort le 22 mai 1038), aussi appelé Shibl al-Dawla, est le deuxième émir mirdasside d’Alep, entre 1029/1030 et 1038. Il est le fils aîné de Salah ibn Mirdas, fondateur de la dynastie. Il combat avec son père à la bataille de al-Uqhuwanah, près de Tibériade, où Salah est tué par l’armée fatimide dirigée par Anuchtakin al-Dizbari. Dès son arrivée au pouvoir, Nasr affronte une invasion de l’empereur Romain III Argyre. Manœuvrant habilement et profitant de l’inexpérience militaire du souverain byzantin, il remporte la bataille d'Azâz (1030). Après son succès, il expulse son frère Thimal d’Alep mais reste sous la suzeraineté des Byzantins qui sont parvenus à reprendre l’offensive en dépit de leur défaite. Néanmoins, il se rapproche aussi des Fatimides dont il reconnaît la suzeraineté nominale en 1037, tout en reprenant le contrôle d’Hims. Or, le gouverneur fatimide de Syrie, Anouchtakin, ne reconnaît pas cette annexion. Avec son armée, il se porte à la rencontre de Nasr qui est tué au cours de la bataille, dans les environs de Hama. Thimal succède à son frère mais ne peut empêcher Alep de tomber aux mains d’Anuchtakin. Au cours de son règne, Nasr restaure la citadelle d’Alep. Aidé par un vizir chrétien, il étend la cité pour faire face à l’afflux de Musulmans des campagnes environnantes. Si Nasr domine la région du nord de la Syrie, la Haute Mésopotamie est dirigée par Thimal. S’il entretient des relations difficiles avec les Banu Kilab, il s’allie aux Banu Numayr dont il marie l’une des femmes, la princesse al-Sayyida Alawiyya, avec qui il a un fils connu, Mahmud, qui règne sur Alep entre 1065 et 1075. (fr)
  • Abu Kamil Nasr ibn Salih ibn Mirdas (Arabic: نصر بن صالح بن مرداس, romanized: Abū Kāmil Naṣr ibn Ṣāliḥ ibn Mirdās) (died 22 May 1038), also known by his laqab (honorific epithet) of Shibl al-Dawla ('Lion cub of the Dynasty'), was the second Mirdasid emir of Aleppo, ruling between 1029/1030 until his death. He was the eldest son of Salih ibn Mirdas, founder of the Mirdasid dynasty. Nasr fought alongside his father in the battle of al-Uqhuwana near Tiberias, where Salih was killed by a Fatimid army led by Anushtakin al-Dizbari. Afterward, Nasr ruled the emirate jointly with his brother Thimal. The young emirs soon faced a large scale Byzantine offensive led by Emperor Romanos III. Commanding a much smaller force of Bedouin horsemen, Nasr routed the Byzantines at the Battle of Azaz. After his victory, he ousted Thimal from Aleppo and entered into Byzantine vassalage, while maintaining ties with the Fatimids. He nominally recognized Fatimid suzerainty in 1037 and was concurrently given control of Hims, which the Mirdasids had lost to the Fatimids several years prior. Anushtakin, who had become governor of Syria, objected to Nasr's acquisition of Hims; in 1038, his forces marched against Nasr and killed him in a battle in Hama's environs. Nasr was succeeded by Thimal, but Aleppo fell to Anushtakin weeks later. Mirdasid rule was restored in 1042 and continued with some interruption until 1080. Nasr renovated the Aleppo Citadel and made it his seat of power. Under the direction of his local Christian vizier, Aleppo was expanded and urbanized to accommodate an influx of Muslims from the countryside. Nasr's rule was limited to the northern Syrian part of the emirate, while the Mirdasids' Upper Mesopotamian fortresses were controlled by Thimal. His relations with his own tribe, the Banu Kilab, were strained at times, but Nasr secured strong ties with the Banu Numayr by marrying the Numayrid princess al-Sayyida Alawiyya. From her, he had his son, Mahmud, who ruled Aleppo in 1065–1075. (en)
dbo:child
dbo:parent
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 10471895 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 21606 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1075849113 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:after
dbp:authorlink
  • Thierry Bianquis (en)
dbp:before
dbp:caption
  • A silver dirham of Nasr ibn Salih, minted in Aleppo in 1033/34 (en)
dbp:deathDate
  • 1038-05-22 (xsd:date)
dbp:deathPlace
  • Tell Fas (en)
dbp:dynasty
dbp:father
  • Salih ibn Mirdas (en)
dbp:first
  • Thierry (en)
dbp:fullName
  • Abū Kāmil Naṣr ibn Ṣāliḥ ibn Mirdās (en)
dbp:house
dbp:houseType
  • Tribe (en)
dbp:issue
dbp:last
  • Bianquis (en)
dbp:name
  • Nasr ibn Salih (en)
dbp:pages
  • 115 (xsd:integer)
dbp:predecessor
dbp:regnalName
  • Shibl al-Dawla (en)
dbp:reign
  • 0001-05-22 (xsd:gMonthDay)
dbp:religion
dbp:spouse
  • Al-Sayyida Alawiyya bint Waththab (en)
dbp:succession
  • Emir of Aleppo (en)
dbp:successor
dbp:title
dbp:url
dbp:volume
  • 7 (xsd:integer)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:years
  • May 1029–May 1038 (en)
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • نصر المرداسي:هو نصر بن صالح بن مرداس، أبو كامل، شبل الدولة، صاحب حلب .استولى عليها بعد أن قتل أبوه في موقعة (الأقحوانة) سنة 420 هـ . حارب الروم وكانوا بأنطاكية فتغلب عليهم . استقل بإمارته فسير إليه المستنصر الفاطمي جيشا بقيادة أنوشتكين، أمير دمشق فقتل في المعركة واستولى أنوشتكين على حلب وأعمالها. * بوابة السياسة * بوابة سوريا * بوابة أعلام (ar)
  • Xibl-ad-Dawla Nasr ibn Sàlih ibn Mirdàs (àrab: شبل الدولة نصر بن صالح بن مرداس, Xibl ad-Dawla Naṣr ibn Ṣāliḥ ibn Mirdās), més conegut simplement com a Nasr ibn Sàlih o com Xibl-ad-Dawla Nasr, fou emir mirdàsida d'Alep del 1029 al 1038. (ca)
  • Abu Kamil Nasr ibn Salih ibn Mirdas (Arabic: نصر بن صالح بن مرداس, romanized: Abū Kāmil Naṣr ibn Ṣāliḥ ibn Mirdās) (died 22 May 1038), also known by his laqab (honorific epithet) of Shibl al-Dawla ('Lion cub of the Dynasty'), was the second Mirdasid emir of Aleppo, ruling between 1029/1030 until his death. He was the eldest son of Salih ibn Mirdas, founder of the Mirdasid dynasty. Nasr fought alongside his father in the battle of al-Uqhuwana near Tiberias, where Salih was killed by a Fatimid army led by Anushtakin al-Dizbari. Afterward, Nasr ruled the emirate jointly with his brother Thimal. The young emirs soon faced a large scale Byzantine offensive led by Emperor Romanos III. Commanding a much smaller force of Bedouin horsemen, Nasr routed the Byzantines at the Battle of Azaz. (en)
  • Abu Kamil Nasr ibn Salih ibn Mirdas (en arabe : ) (mort le 22 mai 1038), aussi appelé Shibl al-Dawla, est le deuxième émir mirdasside d’Alep, entre 1029/1030 et 1038. Il est le fils aîné de Salah ibn Mirdas, fondateur de la dynastie. Il combat avec son père à la bataille de al-Uqhuwanah, près de Tibériade, où Salah est tué par l’armée fatimide dirigée par Anuchtakin al-Dizbari. Dès son arrivée au pouvoir, Nasr affronte une invasion de l’empereur Romain III Argyre. Manœuvrant habilement et profitant de l’inexpérience militaire du souverain byzantin, il remporte la bataille d'Azâz (1030). (fr)
rdfs:label
  • نصر بن صالح آل مرداس (ar)
  • Nasr ibn Sàlih (ca)
  • Abu Kamil Nasr ibn Salih ibn Mirdas (fr)
  • Shibl al-Dawla Nasr (en)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Nasr ibn Salih (en)
is dbo:builder of
is dbo:child of
is dbo:commander of
is dbo:predecessor of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:before of
is dbp:builder of
is dbp:commander of
is dbp:leader of
is dbp:predecessor of
is dbp:successor of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License