| dbo:abstract
|
- La dinastia marwànida o dels marwànides foren una dinastia d'origen kurd que governà la regió de Diyarbakir (Mesopotàmia) entre 983 i 1085. El buwàyhida Àdud-ad-Dawla, dels califes de Bagdad, derrocà a l'emir hamdànida de Mossul el 978 i va governar el Diyarbakir a través de governadors fins a la seva mort el 983. Només morir el cap kurd Badh es va apoderar de Mayyafarikin, la segona capital dels hamdànides de Mossul i en els mesos següents també va ocupar Amida, Nisibin i Akhlat (a Armènia) entre altres. Els buwàyhides van enviar un exèrcit que fou rebutjat per Badh, que va ocupar la regió de Mossul. L'emir buwàyhida Samsam-ad-Dawla, per evitar que estengués el seu poder a la resta de la Jazira, va donar el Diyar Mudar i el Diyar Rabia als hamdànides i (989), germans de . Amb l'ajut dels Banu Uqayl, aliats de son germà, van intentar ocupar Mossul, i Badh va morir en un combat a la regió de Balad (990), però el seu nebot, Abu-Alí al-Hàssan, fill de Marwan (un moliner que s'havia casat amb la germana de Badh), es va retirar a Hisn Kayfa a la mort del seu oncle, es va casar amb la vídua de l'emir mort i es va proclamar emir; va derrotar els dos germans i va fer presoner a Hussayn (si bé el va alliberar per la intervenció del califa fatimita, que després el va acollir als seus dominis i li va donar el govern de Tir el 997). es va barallar amb l'emir dels Banu Uqayl, Muhàmmad, que el va detenir i el va fer matar (992). Els Banu Uqayl van ocupar Mossul vers 993 i van establir la dinastia uqàylida, mentre dominava Mayyafarikin i Amida. El 997 fou assassinat a Amida i el va succeir el seu germà Mumàhhid-ad-Dawla Saïd que va governar fins al 1011, quan va morir i la successió va recaure en un tercer germà, encara jove, de nom Àhmad, que va prendre el sobrenom de Nasr-ad-Dawla. va tenir l'habilitat de jugar amb les rivalitats dels grans poders de la zona: fou reconegut com a emir del Diyarbakir pel buwàyhida Sultan-ad-Dawla, pel califa fatimita al-Hàkim, i per l'emperador romà d'Orient, i també va transigir amb els uqàylides de Mossul (als quals va cedir Nisibin) i amb els mirdàsides de la Síria del nord, als que va cedir Al-Ruha. Des del 1038 va pronunciar la khutba en nom del califa fatimita al-Mustànsir, però no fou per molt de temps. El 1057 va reconèixer la sobirania del seljúcida Toghril Beg I i aquest el va confirmar com emir de les marques de combat contra els infidels. El seu visir fou Abu-l-Qàssim al-Hussayn ibn Alí al-Maghribi (que ho havia estat abans dels uqàylides) fins a la seva mort el 428 de l'hègira (1037), i després d'un temps, fou nomenat , també antic servidor dels uqàylides i mirdàsides, que va assolir les funcions vers el 1054 o 1055, fins a la mort de l'emir (1061) i després (el 1062) va esdevenir visir a Bagdad. va tenir unes cinc-centes esposes, però tot i així cada dia feia l'oració matinal. Una altra característica fou el seu interès en la cuina, i fins i tot va enviar cuiners a Egipte a aprendre receptes noves. Va acumular riqueses i va fer moltes construccions. A la seva mort el 1061 el va succeir el seu fill a Mayyafarikin; a Amida es va proclamar el seu germà Saïd que fou derrotat el 1063 i així Nidham-ad-Din va reunir altre cop tot el domini. Nidham-ad-Din va morir el 1079 i el va succeir el seu fill . L'antic visir del seu avi, Fakhr-ad-Dawla ibn Jahir, llavors molt poderós a Bagdad, va utilitzar la seva influència per convèncer el sultà seljúcida de liquidar la dinastia marwànida. Ell mateix, amb l'ajut del seu clan i de soldats seljúcides, va ocupar Mayyafarikin i tot el Diyarbakir el 1085. El tresor dels marwànides fou usurpat pel mateix Fakhr-ad-Dawla. Nàssir-ad-Dawla Mansur va rebre el feu de Jazírat Ibn Úmar on va residir fins a la seva mort el 1096. (ca)
- المروانيون (بالكردية: Dewleta Merwanî) سلالة کُرديّة سنية حكمت في شمال سوريا وجنوب الأناضول، سنوات 990-96/1084 م. المقر: ميافارقين. بعد وفاة عضد الدولة البويهي (983 م)، بدأت الدولة البويهية في الانحلال. قام أحد قادة العشائر کردیة (مروان) واسمه أبو علي بن مروان (990-997 م) بإنشاء إمارة مستقلة في ديار بكر وميافارقين. بسبب الحروب المتواصلة مع جيرانهم، وضع المروانيون أنفسهم تحت حماية الفاطميين.يشير الكاتب والمؤرخ السوري محمد جمال باروت في كتابه التكوين التاريخي الحديث للجزيرة السورية، الصفحة 235 إلى أن المروانيون اتخذوا من مدينة ميافارقين عاصمة لهم، وكانت اللغة الکردیة هي اللغة المحكية والرسمية في إمارتهم. عرفت الدولة أوجها السياسي أثناء عهد كل من أبي منصور (997-1011 م) ثم نصر الدولة أحمد (1011-1064 م). قام الأمراء المروانيون بتشجيع حركة العمران وبناء المدن، كما شجعوا العلماء والأدباء في دولتهم. قام المروانيون بصد غزوة لإحدى قبائل الغز (الأغوز) التركمانية في المنطقة سنة 1/1042 م. بعد سنة 1061 م بدأ أفراد الأسرة في التناحر وأخذت الدولة تضعف. وضع هؤلاء أنفسهم تحت وصاية السلاجقة منذ 71/1070 م. إلا أن حركتهم هذه لم تشفع لهم، فقام السلاجقة بطردهم وأجلوهم عن منطقة ديار بكر نهائيا سنة 1084 م. سنة 1096 م يتم القضاء على آخر الحكام من أفراد الأسرة.کتب ابن بطلان کتابه (دعوة الاطباء) للامیر نصر الدولة ابی نصر احمد بن مروان بن دوستک الکردی الحمیدی الملقب صاحب الدولة نصیر الدین امیر میافارقین ودیار بکر الذی ملک هذه البلاد بعد ان قتل اخوه أبو سعید منصور بن مروان فی قلعة الهنتاج لیلة الخمیس خامس جمادی الاولی سنة 401 ه، وکان رجلا مسعودا عالی الهمة حسن السیاسة کثیر الحزم قضی من اللذات وبلغ من السعادة ما یقصر الوصف عن شرحه. و حکی ابن الازرق الفارقی فی تاریخه انه لم ینقل عن نصیر الدولة انه صادر احدا فی ایامه سوی شخص واحد قص قصته. و قد عاش الامیر نصیر الدولة 77 سنة وکانت امارته 55 عاما. جاء ذکر ذلک فی وفیات الاعیان لابن خلکان وفی تاریخ الحکماء لابن القفطی وفی مختصر الدول لابن العبری. (ar)
- Die Marwaniden (kurdisch Merwanî, arabisch مروانيون, DMG Marwānīyūn) waren eine kurdische Dynastie im Nordirak und Südostanatolien, die von 990 bis 1096 herrschte. Mit der Schwächung der Buyidenmacht nach dem Tod von Adud ad-Daula nach 983 errang der kurdische Stamm der Marwan unter Badh, einem ehemaligen Schafhirten, die Herrschaft über Mayyafariqin und die Gebiete von Amida und Nusaybin. Später marschierte Badh gegen Mosul und nahm es ein. Bei Mosul konnte er eine Armee der Hamdaniden und der Buyiden schlagen. Ein Angriff auf Bagdad aber scheiterte. Badh zog sich nach Mayyafariqin zurück und wurde ein Vasall der Hamdaniden. Dafür behielt er die eroberten Gebiete (Tur Abdin und die nördliche Dschazira). Als der Buyide 990 starb, versuchten die Hamdaniden, die an Badh verlorenen Gebiete zurückzuerobern. Badh starb bei einer Verteidigungsschlacht bei Tur Abdin. Die nächsten drei Herrscher der Marwaniden waren alle Neffen des Badhs, wenn auch von verschiedenen Schwestern von Badh. Unter Abu Mansur (997–1011) und Nasr al-Dawla Ahmad (1011–1061) erreichte die Dynastie ihren Höhepunkt. Die wirtschaftliche Blüte des Fürstentums wurde durch eine starke Bautätigkeit in den Städten dargestellt. Auch wurden Kunst und Wissenschaft stark gefördert. Ahmad hatte gute Beziehungen zu den damaligen Großmächten und erhielt vom Kalifen den Titel Nasr al-Dawla (Helfer des Staates) und vom Fatimidenherrscher Abu Ali Mansur den Titel Izz al-Dawla (Ruhm des Staates). Des Weiteren hatte er Kontakte zum byzantinischen Kaiser. Diese Beziehungen stärkten Nasr al-Dawlas Stellung sehr. 1071 mussten sich die Marwaniden den Seldschuken unterwerfen, als nach dem Tod von Nasr ad-Daula Ahmad Machtkämpfe innerhalb der Dynastie ausbrachen und dies zur Schwächung der Marwaniden führte. Von den Seldschuken wurde die Dynastie 1084 aus Diyarbakır vertrieben und 1096 endgültig gestürzt. Die Herrscher der Marwaniden waren: 1.
* Abu Shuja’ Badh ibn Dustak (983–990) 2.
* al-Hasan ibn Marwan (990–997) 3.
* Mumahhid ad-Daula Sa’id (997–1010) 4.
* Sharwin ibn Muhammad (1010), Usurpator 5.
* Nasr ad-Daula Ahmad ibn Marwan (1011–1061) 6.
* Nizam ad-Daula Nasr (1061–1079) 7.
* Nasir ad-Daula Mansur (1079–1085) (de)
- Οι Μαρουανίδες (990–1085) ήταν κουρδική δυναστεία στην περιοχή Ντιγιαρμπακίρ της Άνω Μεσοποταμίας (στο σημερινό Ιράν) και την Αρμενία, με επίκεντρο τη πόλη του Ντιγιαρμπακίρ. Άλλες πόλεις υπό τον έλεγχο τους ήταν οι πόλεις Αρζάν, Μαγιαφαρικίν (αρχ. Μαρτυρόπολη, σημερινό ), Χισν Καϋφά, Χιλάτ, Μαντζικέρτ, Αργίς. Ιδρυτής της δυναστείας ήταν ένας Κούρδος βοσκός, ο Αμπού Σουτζά Μπαντ ιμπν Ντουστάκ, ο οποίος εγκατέλειψε το κοπάδι του, πήρε τα όπλα και έγινε θαρραλέος πολέμαρχος, κερδίζοντας δημοσιότητα. Όταν ένα μέλος της ιρανικής δυναστείας των Βουγιδών, ο Αντούντ αντ-Ντάουλα, πέθανε το 983, ο Μπαντ κατέλαβε τη Μαγιαφαρικίν, μια πόλη στα νοτιοανατολικά του Ντιγιαρμπακίρ. Επίσης κατέλαβε την Αχλάτ και τη Νίσιβη. (el)
- La dinastía marwánida, o los marwánidas, fue una dinastía de origen kurdo que gobernó la región de Diyarbakir (Mesopotamia) entre 983 y 1085. (es)
- Les Marwanides forment une dynastie kurde qui règne sur la Haute Mésopotamie (Djézireh) et l'Arménie de 983 à 1085. Cette dynastie, qui a pour capitale Mayyafarikin (de nos jours Silvan), dans la région de Diyarbakır, est opposée aux Bouyides. Une autre dynastie kurde se développe à la même période plus à l'est sur la zone frontalière de l'Iran et de l'Irak actuels, les Hasanwayhides ou Hasanwayh alliée des Bouyides. Plus au sud, les émirs arabes Hamdanides règnent en Syrie et sur le nord de l'Irak. (fr)
- The Marwanids or Dustakids (983/990-1085, Kurdish: Dewleta Merwanî, Xanedana Merwaniyan) were a Kurdish Sunni Muslim dynasty in the Diyar Bakr region of Upper Mesopotamia (present day northern Iraq/southeastern Turkey) and Armenia, centered on the city of Amid (Diyarbakır). the Marwanids also ruled over Akhlat, Bitlis, Manzikert, Nisibis, Erciş, Muradiye, Siirt, Cizre, Hasankayf, and temporarily ruled over Mosul and Edessa. According to most academic sources, the Marwanids were a Kurdish dynasty. The Encyclopaedia of Iran considers them as an Arab dynasty in one article, and refers to them as a Kurdish dynasty in another article. (en)
- Marwanidzi (983–1085) (kur. Dewlata Merwanî) – byli kurdyjskimi sunnitami dynastią w prowincji DiyarBakir w Górnej Mezopotamii (obecnie północny Irak / południowo-wschodnia Turcja) i Armenii, z siedzibą w mieście Amida (Diyarbakır). Inne miasta pod rządami dynastii to Arzan, Mayyāfāriqīn (obecnie Silvan), Hisn Kayfa (Hasankeyf), Khilāṭ, Manzikart, Arjish. (pl)
- Марваниды — династия эмиров курдского происхождения, правившая в 983—1085 годах на территориях Верхней Месопотамии и окрестностях Ванского озера. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- La dinastía marwánida, o los marwánidas, fue una dinastía de origen kurdo que gobernó la región de Diyarbakir (Mesopotamia) entre 983 y 1085. (es)
- Les Marwanides forment une dynastie kurde qui règne sur la Haute Mésopotamie (Djézireh) et l'Arménie de 983 à 1085. Cette dynastie, qui a pour capitale Mayyafarikin (de nos jours Silvan), dans la région de Diyarbakır, est opposée aux Bouyides. Une autre dynastie kurde se développe à la même période plus à l'est sur la zone frontalière de l'Iran et de l'Irak actuels, les Hasanwayhides ou Hasanwayh alliée des Bouyides. Plus au sud, les émirs arabes Hamdanides règnent en Syrie et sur le nord de l'Irak. (fr)
- Marwanidzi (983–1085) (kur. Dewlata Merwanî) – byli kurdyjskimi sunnitami dynastią w prowincji DiyarBakir w Górnej Mezopotamii (obecnie północny Irak / południowo-wschodnia Turcja) i Armenii, z siedzibą w mieście Amida (Diyarbakır). Inne miasta pod rządami dynastii to Arzan, Mayyāfāriqīn (obecnie Silvan), Hisn Kayfa (Hasankeyf), Khilāṭ, Manzikart, Arjish. (pl)
- Марваниды — династия эмиров курдского происхождения, правившая в 983—1085 годах на территориях Верхней Месопотамии и окрестностях Ванского озера. (ru)
- المروانيون (بالكردية: Dewleta Merwanî) سلالة کُرديّة سنية حكمت في شمال سوريا وجنوب الأناضول، سنوات 990-96/1084 م. المقر: ميافارقين. بعد وفاة عضد الدولة البويهي (983 م)، بدأت الدولة البويهية في الانحلال. قام أحد قادة العشائر کردیة (مروان) واسمه أبو علي بن مروان (990-997 م) بإنشاء إمارة مستقلة في ديار بكر وميافارقين. بسبب الحروب المتواصلة مع جيرانهم، وضع المروانيون أنفسهم تحت حماية الفاطميين.يشير الكاتب والمؤرخ السوري محمد جمال باروت في كتابه التكوين التاريخي الحديث للجزيرة السورية، الصفحة 235 إلى أن المروانيون اتخذوا من مدينة ميافارقين عاصمة لهم، وكانت اللغة الکردیة هي اللغة المحكية والرسمية في إمارتهم. عرفت الدولة أوجها السياسي أثناء عهد كل من أبي منصور (997-1011 م) ثم نصر الدولة أحمد (1011-1064 م). قام الأمراء المروانيون بتشجيع حركة العمران وبناء المدن، كما شجعوا العلماء والأدباء في دولت (ar)
- La dinastia marwànida o dels marwànides foren una dinastia d'origen kurd que governà la regió de Diyarbakir (Mesopotàmia) entre 983 i 1085. El buwàyhida Àdud-ad-Dawla, dels califes de Bagdad, derrocà a l'emir hamdànida de Mossul el 978 i va governar el Diyarbakir a través de governadors fins a la seva mort el 983. Només morir el cap kurd Badh es va apoderar de Mayyafarikin, la segona capital dels hamdànides de Mossul i en els mesos següents també va ocupar Amida, Nisibin i Akhlat (a Armènia) entre altres. Els buwàyhides van enviar un exèrcit que fou rebutjat per Badh, que va ocupar la regió de Mossul. L'emir buwàyhida Samsam-ad-Dawla, per evitar que estengués el seu poder a la resta de la Jazira, va donar el Diyar Mudar i el Diyar Rabia als hamdànides i (989), germans de . Amb l'ajut de (ca)
- Οι Μαρουανίδες (990–1085) ήταν κουρδική δυναστεία στην περιοχή Ντιγιαρμπακίρ της Άνω Μεσοποταμίας (στο σημερινό Ιράν) και την Αρμενία, με επίκεντρο τη πόλη του Ντιγιαρμπακίρ. Άλλες πόλεις υπό τον έλεγχο τους ήταν οι πόλεις Αρζάν, Μαγιαφαρικίν (αρχ. Μαρτυρόπολη, σημερινό ), Χισν Καϋφά, Χιλάτ, Μαντζικέρτ, Αργίς. (el)
- Die Marwaniden (kurdisch Merwanî, arabisch مروانيون, DMG Marwānīyūn) waren eine kurdische Dynastie im Nordirak und Südostanatolien, die von 990 bis 1096 herrschte. Mit der Schwächung der Buyidenmacht nach dem Tod von Adud ad-Daula nach 983 errang der kurdische Stamm der Marwan unter Badh, einem ehemaligen Schafhirten, die Herrschaft über Mayyafariqin und die Gebiete von Amida und Nusaybin. Später marschierte Badh gegen Mosul und nahm es ein. Bei Mosul konnte er eine Armee der Hamdaniden und der Buyiden schlagen. Ein Angriff auf Bagdad aber scheiterte. Badh zog sich nach Mayyafariqin zurück und wurde ein Vasall der Hamdaniden. Dafür behielt er die eroberten Gebiete (Tur Abdin und die nördliche Dschazira). Als der Buyide 990 starb, versuchten die Hamdaniden, die an Badh verlorenen Gebiete z (de)
- The Marwanids or Dustakids (983/990-1085, Kurdish: Dewleta Merwanî, Xanedana Merwaniyan) were a Kurdish Sunni Muslim dynasty in the Diyar Bakr region of Upper Mesopotamia (present day northern Iraq/southeastern Turkey) and Armenia, centered on the city of Amid (Diyarbakır). the Marwanids also ruled over Akhlat, Bitlis, Manzikert, Nisibis, Erciş, Muradiye, Siirt, Cizre, Hasankayf, and temporarily ruled over Mosul and Edessa. (en)
|
