An Entity of Type: Abstraction100002137, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

New French Extremity (New French Extremism or, informally, New French Extreme) is a term coined by Artforum critic James Quandt for a collection of transgressive films by French directors at the turn of the 21st century. The said filmmakers were also discussed by Jonathan Romney in The Independent. Bava as much as Bataille, Salò no less than Sade seem the determinants of a cinema suddenly determined to break every taboo, to wade in rivers of viscera and spumes of sperm, to fill each frame with flesh, nubile or gnarled, and subject it to all manner of penetration, mutilation, and defilement.

Property Value
dbo:abstract
  • El nou extremisme francès és un terme encunyat pel crític cinematogràfic de la revista Artforum, James Quandt, per a referir-se a una col·lecció de pel·lícules de caràcter transgressor produïdes per directors francesos al començament del segle XXI. Jonathan Romney, de The Independent, també s'hi ha referit. Quandt descriu aquest estil de la següent manera: (ca)
  • La nueva extrema francesa (o el nuevo extremismo francés) es un término acuñado por el crítico de la revista Artforum, , para referirse a una colección de películas de carácter transgresor producidas por directores franceses a comienzos del siglo XXI.​ Jonathan Romney, de The Independent,​ también habla sobre ellos. Quandt describe este estilo de la siguiente manera: Tanto como Bataille, y sin ser Salò menos que Sade, parecen [estos autores] las influencias clave de un cine que repentinamente está decidido a romper cada tabú; a vadear ríos de vísceras y espumas de esperma, a llenar cada fotograma con desnudez, atractiva o arrugada, y someterla a toda forma de penetración, mutilación y corrupción.. , Artforum Quandt marca con esta etiqueta a François Ozon, Gaspar Noé, Catherine Breillat, Bruno Dumont, (2001) de Claire Denis, Intimacy (2001) de Patrice Chéreau, (2001) de Bertrand Bonello, (2002) de Marina de Van, Pola X (1999) de Leos Carax, (1998) y (2002) de , Secret Things (2002) de Jean-Claude Brisseau, (2002) de , Baise-moi (2000) de Virginie Despentes y Coralie Trinh Thi y Haute tension (2003) de Alexandre Aja. Aunque Quandt quería que este término fuera peyorativo, muchos de los marcados con esta etiqueta han producido trabajos muy aclamados por la crítica. David Fear señala que la falta de humanidad que yace bajo el horror representado en estas películas les otorga esa mala fama. Añade, además, que Flandres (2006) de Dumont “contiene suficiente violencia brutal y sexualidad horripilante” para permanecer vulnerable a la etiqueta del Nuevo Extremismo Francés, pero “también hay un alma que permanece oculta tras la conmoción”.​ Nick Wrigley afirma que Dumont fue castigado simplemente por “decepcionar a todos” los que esperaban que fuera el sucesor de Robert Bresson.​ Jonathan Romney también asocia con esta etiqueta a Demonlover (2002) de Olivier Assayas y (2004)​ de Christophe Honoré. Tim Palmer también ha escrito sobre estas películas, describiéndolas como un género que constituye un “cine del cuerpo.”​ Palmer sostiene que estas producciones reflejan una larga trayectoria estilística a gran escala, un tipo de vanguardia entre directores de ideas afines, desde Catherine Breillat a François Ozon, junto a figuras contemporáneas como Marina de Van, Claire Denis, Dumont, Gaspar Noé y muchos otros. Palmer sitúa esta tendencia dentro del complejo ecosistema del cine francés, subrayando la diversidad conceptual y el alcance artístico en las películas francesas de hoy en día.​ (es)
  • New French Extremity (New French Extremism or, informally, New French Extreme) is a term coined by Artforum critic James Quandt for a collection of transgressive films by French directors at the turn of the 21st century. The said filmmakers were also discussed by Jonathan Romney in The Independent. Bava as much as Bataille, Salò no less than Sade seem the determinants of a cinema suddenly determined to break every taboo, to wade in rivers of viscera and spumes of sperm, to fill each frame with flesh, nubile or gnarled, and subject it to all manner of penetration, mutilation, and defilement. — James Quandt, Artforum Quandt associates François Ozon, Gaspar Noé, Catherine Breillat, Bruno Dumont, Claire Denis' Trouble Every Day (2001), Patrice Chéreau's Intimacy (2001), Bertrand Bonello's The Pornographer (2001), Marina de Van's In My Skin (2002), Leos Carax's Pola X (1999), Philippe Grandrieux's Sombre (1998) and La vie nouvelle (2002), Jean-Claude Brisseau's Secret Things (2002), Jacques Nolot's Glowing Eyes (2002), Virginie Despentes and Coralie Trinh Thi's Baise-moi (2000), and Alexandre Aja's High Tension (2003) with the label. While Quandt intended the term as pejorative, many so labeled have produced critically acclaimed work. David Fear indicates that the lack of humanity beneath the horror represented in these films leads to their stigma, arguing that Bruno Dumont's Flanders (2006) "contains enough savage violence and sexual ugliness" to remain vulnerable to the New French Extremity tag, but "a soul also lurks underneath the shocks". Nick Wrigley indicates that Dumont was merely chastised for "letting everybody down" who expected him to be the heir to Robert Bresson. Jonathan Romney also associates the label with Olivier Assayas' Demonlover (2002) and Christophe Honoré's Ma mère (2004). Tim Palmer has also written about these films, describing them as constituting a "cinema of the body". Palmer has argued that such films reflect a large scale stylistic trajectory, a kind of avant-garde among like-minded directors, from Catherine Breillat to François Ozon, along with contemporary figures such as Marina de Van, Claire Denis, Dumont, Gaspar Noé, and many others. Palmer places this tendency within the complex ecosystem of French cinema, underlining the conceptual diversity and artistic scope in French cinema today. (en)
  • « New French Extremism », ou « New French Extremity », est une classification cinématographique proposée par le journaliste américain James Quandt, et reprise par le critique de cinéma britannique Jonathan Romney, pour qualifier et décrire une génération de films, jugés transgressifs et violents, de réalisateurs français de la fin du XXe siècle et du début du XXIe siècle. James Quandt inclut dans ce courant François Ozon, Gaspar Noé, Catherine Breillat, Bruno Dumont, les films Trouble Every Day de Claire Denis, Intimité de Patrice Chereau, Le Pornographe de Bertrand Bonello, Dans ma peau de Marina de Van, Pola X de Leos Carax, La Vie nouvelle et Sombre de Philippe Grandrieux, Choses secrètes de Jean-Claude Brisseau, La Chatte à deux têtes de Jacques Nolot, Baise-moi de Virginie Despentes et Coralie Trinh Thi. Le mouvement est aussi intrinsèquement lié aux mouvement horrifique français des " French Frayeurs " porté par Martyrs de Pascal Laugier , Frontiere(s) de Xavier Gens, À l'intérieur d'Alexandre Bustillo et Julien Maury, ainsi que Haute tension de Alexandre Aja. Jonathan Romney inclut, lui, les films Demonlover de Olivier Assayas, Ma mère de Christophe Honoré et Process de C.S. Leigh. (fr)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 18385122 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 34073 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1124387324 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:align
  • right (en)
dbp:bgcolor
  • #c6dbf7 (en)
dbp:border
  • 1 (xsd:integer)
dbp:country
  • France (en)
dbp:influences
  • American horror film, European art cinema, exploitation film (en)
dbp:name
  • New French Extremity (en)
dbp:quote
  • Bava as much as Bataille, Salò no less than Sade seem the determinants of a cinema suddenly determined to break every taboo, to wade in rivers of viscera and spumes of sperm, to fill each frame with flesh, nubile or gnarled, and subject it to all manner of penetration, mutilation, and defilement. (en)
dbp:source
  • — James Quandt, Artforum (en)
dbp:width
  • 29 (xsd:integer)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:yearsactive
  • -2010.0
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • El nou extremisme francès és un terme encunyat pel crític cinematogràfic de la revista Artforum, James Quandt, per a referir-se a una col·lecció de pel·lícules de caràcter transgressor produïdes per directors francesos al començament del segle XXI. Jonathan Romney, de The Independent, també s'hi ha referit. Quandt descriu aquest estil de la següent manera: (ca)
  • La nueva extrema francesa (o el nuevo extremismo francés) es un término acuñado por el crítico de la revista Artforum, , para referirse a una colección de películas de carácter transgresor producidas por directores franceses a comienzos del siglo XXI.​ Jonathan Romney, de The Independent,​ también habla sobre ellos. Quandt describe este estilo de la siguiente manera: Jonathan Romney también asocia con esta etiqueta a Demonlover (2002) de Olivier Assayas y (2004)​ de Christophe Honoré. (es)
  • New French Extremity (New French Extremism or, informally, New French Extreme) is a term coined by Artforum critic James Quandt for a collection of transgressive films by French directors at the turn of the 21st century. The said filmmakers were also discussed by Jonathan Romney in The Independent. Bava as much as Bataille, Salò no less than Sade seem the determinants of a cinema suddenly determined to break every taboo, to wade in rivers of viscera and spumes of sperm, to fill each frame with flesh, nubile or gnarled, and subject it to all manner of penetration, mutilation, and defilement. (en)
  • « New French Extremism », ou « New French Extremity », est une classification cinématographique proposée par le journaliste américain James Quandt, et reprise par le critique de cinéma britannique Jonathan Romney, pour qualifier et décrire une génération de films, jugés transgressifs et violents, de réalisateurs français de la fin du XXe siècle et du début du XXIe siècle. Jonathan Romney inclut, lui, les films Demonlover de Olivier Assayas, Ma mère de Christophe Honoré et Process de C.S. Leigh. (fr)
rdfs:label
  • Nou extremisme francès (ca)
  • Nuevo extremismo francés (es)
  • New French Extremism (fr)
  • New French Extremity (en)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is rdfs:seeAlso of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License