| dbo:abstract
|
- Marc Emili Escaure (en llatí Marcus Aemilius Scaurus) va ser un magistrat romà, el primer d'importància dins la família dels Emili Escaure. Va néixer l'any 163 aC i encara que d'origen patrici, els seus pares s'havien empobrit i li van deixar poc patrimoni. Va estudiar oratòria i va servir a l'exèrcit on va obtenir alguna distinció. La seva primera campanya la va realitzar a Hispània, segurament a la Guerra de Numància. Després va servir amb el cònsol Luci Aureli Orestes a Sardenya l'any 126 aC. El 123 aC va ser edil curul però per la seva limitada riquesa no va poder fer uns bons jocs que haurien aconseguit que fos popular. Tot i així era considerat influent en el cercles de poder i consta que era un personatge destacat quan Adhèrbal va anar a Roma l'any 117 aC per demanar ajut contra Jugurta. Va ser un dels pocs que no va acceptar els suborns del rei de Numídia. L'any 116 aC va ser candidat a cònsol, però no el van elegir. A l'any següent es presentà altra vegada com a candidat i va ser elegit pel 115 aC amb Marc Cecili Metel com a col·lega. En el seu consolat es va aprovar una llei sumptuària i una altra sobre el vot dels lliberts als comicis. També va fer la guerra contra algunes tribus alpines que li van valer els honors del triomf. Aureli Víctor diu que va derrotar lígurs i gantiscs, i els Fasti el fan triomfador sobre gals i carns. L'any 112 aC va ser enviat com a ambaixador a l'Àfrica. Jugurta, havia arrabassat a Adhèrbal la part del regne de Numídia que l'hi havien assignat els romans i estava assetjat a Cirta. Jugurta respectava a Escaure però no va aixecar el setge i quan va conquerir la ciutat a final d'any va matar Adhèrbal. A causa d'això Roma va declarar la guerra a Jugurta, i se'n va encarregar la direcció a Luci Calpurni Bèstia (cònsol el 111 aC). Bèstia va nomenar Escaure com a llegat. Subornats el dos militars per Jugurta van concedir al rei favorables termes de pau. Això va provocar gran indignació a Roma i el senat va aprovar la rogatio del tribú Gai Mamili Limetà (110 aC) que creava una comissió d'investigació per investigar qui havia rebut suborns. Escaure era culpable però per la seva influència va ser nomenat un dels tres qüestors de l'estat encarregats del càstig i encara que ell mateix va quedar en seguretat, no va poder salvar els seus còmplices, incloent-hi Bèstia. L'any 109 aC va ser censor amb Marc Livi Emilià Drus, i en el seu període va restaurar el pont Milvi, i va construir una part de la via Emília coneguda com la Via Emília Escàuria, (entre Pisae i Luna i Dertona). En morir el seu col·lega, segons el costum havia de dimitir però no ho va fer fins que en va ser obligat pels tribuns sota amenaça d'empresonament. L'any 107 aC va ser elegit cònsol per segona vegada al lloc de Luci Cassi Longí, caigut en combat contra els tigurins. El candidat derrotat, Publi Rutili Ruf, el va acusar de suborn als comicis però va ser absolt i llavors va acusar a Rutili del mateix delicte. El 104 aC, el senat li va encarregar que proveís Roma de gra, cosa que va molestar al prefecte d'Òstia Appuleu Saturní, que volia ser nomenat ell mateix per aquest càrrec. Hi va haver una gran hostilitat entre els dos homes durant quatre anys. Va ser acusat algunes vegades però sempre absolt. L'any 104 aC es va oposar a l'elecció de Gneu Domici Aenobarb pel col·legi d'àugurs i Aenobarb el va acusar de majestas. Va ser absolt pel vot de 33 de les 35 tribus. L'any 91 aC va ser acusat de repetundae per Quint Servili Cepió per apropiar-se de diners públics durant una ambaixada a Àsia, i va respondre amb una contraacusació a Cepió. Aquest en revenja va induir el tribú Quint Vari Hibrida a acusar Escaure (el 90 aC) d'incitar els aliats italians a la revolta, però el seu suport popular era molt alt i finalment el tribú va retirar l'acusació. Tenia 72 anys i va morir poc després, ja que el 88 aC la seva vídua Cecília Metel·la es va casar amb Luci Corneli Sul·la. Amb la seva dona Cecília va tenir dos fills: el gran es deia Marc Emili Escaure i el nom del segon no es coneix i s'identifica només com Emili Escaure; també va tenir una filla de nom Emília Escaura, casada amb Mani Acili Glabrió III i després amb Gneu Pompeu Magne. Escaure va escriure una obra autobiogràfica en tres llibres. (ca)
- Marcus Aemilius Scaurus der Ältere (* um 163 v. Chr.; † 88 v. Chr.) war ein Politiker der römischen Republik. Scaurus entstammte einer verarmten Patrizierfamilie, sein Vater versuchte den Lebensstandard der Familie als Kohlehändler zu sichern. Er selbst jedoch enthielt sich jeglicher wirtschaftlicher Aktivität (die für römische Senatoren ohnehin verboten war) und begann eine politische Laufbahn. Am Anfang von Scaurus’ cursus honorum stand die Aufgabe eines Militärtribuns in den hispanischen Provinzen. Anschließend wurde er curulischer Ädil, dann Prätor. Im Jahr 115 v. Chr. wurde Scaurus (zusammen mit Marcus Caecilius Metellus) zum Konsul gewählt und im gleichen Jahr durch die amtierenden Censoren (Lucius Caecilius Metellus Diadematus und Gnaeus Domitius Ahenobarbus) zum princeps senatus ernannt. Als Leiter des Senats wurde er häufig entsandt, um Streitigkeiten zwischen ausländischen Königen zu schlichten. Im Jahr 109 v. Chr. wurde Scaurus zum Zensor gewählt; als Zensor ordnete Scaurus den Bau der Via Aemilia Scauri und die Wiederherstellung einer Reihe von Brücken, unter anderem der Milvischen Brücke, an. Der Tod seines Kollegen Marcus Livius Drusus im darauffolgenden Jahr setzte dem Amt ein Ende, da in einem solchen Fall die Neuwahl beider Zensoren vorgeschrieben war. Scaurus weigerte sich zunächst das Amt niederzulegen. Erst als er durch die Volkstribunen in Beugehaft gesetzt oder ihm eine solche angedroht wurde, trat er als Zensor zurück. Im Jahr 104 v. Chr. wurde er für die Getreideversorgung in Rom zuständig, eine Aufgabe, die so wichtig war, dass sie nur völlig vertrauenswürdigen Personen übertragen wurde, da von ihr die Stimmung in der unruhigen römischen Bevölkerung abhing. Scaurus wurde von einigen modernen Forschern als Leiter einer aristokratisch-konservativen Senatsfraktion während seiner gesamten politischen Arbeit angesehen (feste Fraktionen gab es im römischen Senat allerdings nicht). Seine zweite Ehefrau war Caecilia Metella, später die vierte Frau Sullas. Aus dieser Ehe hatte er zwei Kinder, Aemilia Scaura, die zweite Frau des Pompeius, und Marcus Aemilius Scaurus den Jüngeren. (de)
- Marco Emilio Escauro (163 a. C. - 89 a. C.), fue un político romano. Se le ha considerado uno de los políticos con más talento e influencia de su tiempo. A lo largo de su carrera política, Escauro fue el líder de la facción aristocrática y conservadora del Senado. (es)
- Artikulu hau politikariari buruzkoa da; beste esanahietarako, ikus «Marko». Marko Emilio Eskauro (latinez: Marcus Aemilius Scaurus; K.a. 163 - K.a. 88) erromatar politikaria izan zen, haren garaiko itzal handienekoa eta trebeenetakoa. Bizitza osoan Optimates talde atzerakoian aritu zen. Leinu zaharreko familia batean jaio arren, ez zen bereziki aberatsa. Familiaren bizitza-mailari eutsi ahal izateko, aita ikatz-negozioetan sartu zen. Eskaurok berak familiako negozioei muzin egin zien, senatariek merkataritza debekaturik zutelako. Politikari ekin zion hasiera-hasieratik. Haren lehen postua Hispaniako tribuno militar bat izan zen. Gero edil eta pretore izendatu zuten. K.a. 115ean kontsul bihurtu zen, batera. Urte horretan (Senatuko lehenengoa) titulua jaso zuen zentsoreen eskuetatik. Erromako Senatuko burua bezala, kanpoko estatuen ika-mikak konpontzera joan behar izaten zuen. K.a. 109an zentsore hautatu zuten. izeneko bidea eraiki zuen, hainbat zubi konpondu ondoren. K.a. 104an gari-horniduraz arduratu zen. Kargu hau garrantzi handienetakoa zen eta konfiantzazko pertsonengan baino ez zen geratzen. Bestela, populazio matxina liteke. Haren bigarren emaztea izan zen, zein beranduago Silaren hirugarren emaztea bihurtuko zen. Zeziliarekin bi seme alaba izan zituen Eskaurok:
* , Ponpeioren bigarren emaztea
* Marko Emilio Eskauro (Minor)
* Datuak: Q365148 (eu)
- Marcus Aemilius Scaurus (c. 159 – c. 89 BC) was a Roman statesman who served as consul in 115 BC. He was also a long-standing princeps senatus, occupying the post from 115 until his death in late 89 or early 88 BC, and as such was widely considered one of the most prestigious and influential politicians of the late Republic. After his consulship, Scaurus wrote De vita sua, which was probably the first autobiography in Roman history. (en)
- Marcus Aemilius Scaurus, né en 163 av. J.-C. et mort vers 89 av. J.-C., est un homme politique romain de la fin du IIe et du début du Ier siècle av. J.-C. Né dans une famille prestigieuse mais appauvrie, doué d'une grande éloquence, il se lance dans une carrière politique en entamant le cursus honorum à l'époque des Gracques. Consul avec Marcus Caecilius Metellus en 115 année où il devient aussi princeps senatus jusqu'à la fin de sa vie, il s'oppose d'abord au prince numide Jugurtha avant, semble-t-il, de se laisser corrompre à l'instar de nombreux autres aristocrates. Il est ensuite censeur en l'an 109 avec Marcus Livius Drusus. Il devient le chef de l'aristocratie sénatoriale conservatrice défendant les vieilles valeurs républicaines, les optimates, s'opposant au réformisme et au populisme des populares qui se réclament notamment des Gracques. Allié des Caecilii Metelli, notamment de Lucius Diadematus, Quintus Numidicus et son frère aîné Lucius Delmaticus, dont il épouse d'ailleurs une des filles, Caecilia Metella Dalmatica, il participe à la lutte politique contre les tribuns de la plèbe populares dans une époque marquée par de très nombreux procès politiques. Avec le soutien des populares, l’homo novus et brillant général Caius Marius affirme sa supériorité sur la nobilitas de 107 à 100, année où il se résout à perdre une partie de ses violents soutiens, notamment Lucius Appuleius Saturninus et Caius Servilius Glaucia, exécutés en vertu d'un senatus consultum ultimum proposé par Scaurus. Lui et ses alliés conservateurs attisent les antagonismes entre Rome et ses alliés italiens qui mèneront à la guerre sociale, dont Scaurus ne verra pas le dénouement, mort vers 89 av. J.-C. On le considère comme l'un des plus talentueux et éminents hommes publics de son temps. (fr)
- マルクス・アエミリウス・スカウルス（ラテン語: Marcus Aemilius Scaurus、紀元前162年 - 紀元前89年）は、紀元前115年の執政官であり、共和政ローマにおいて最も有能で有力な政治家の1人とされている。彼の頷きはほぼ全世界を支配していたとも言われている。 (ja)
- Marcus Aemilius Scaurus was een Romeinse politicus. Hij was consul in 115 voor Christus, en censor vanaf 109 voor Christus. In 108 stierf zijn mede-censor Marcus Livius Drusus maior en moest Scaurus aftreden. Na zijn consulschap was hij tevens princeps senatus. Hij gaf opdracht de aan te leggen. Hij was een conservatieve Romein (Optimatus), maar was wel een voorstander van de wet van Marcus Livius Drusus minor om Italiërs het Romeins burgerrecht te geven. Als prominent politicus schreef Scaurus op het einde van zijn leven ook een politieke autobiografie. Zijn De vita sua bestond uit drie boeken en bevatten onder andere redevoeringen van hem. Het werk is echter niet bewaard. Zijn tweede vrouw was Caecilia Metella Dalmatica, latere vrouw van Sulla, met wie hij twee kinderen kreeg. (nl)
- Marco Emilio Scauro (in latino: Marcus Aemilius Scaurus; in greco antico: Μάρκος Αἰμίλιος Σκαῦρος; Roma, 163 a.C. – Roma, 89 a.C. circa) è stato un politico romano, pretore nel 119 a.C., console nel 115 a.C., censore nel 109 a.C. e princeps senatus. Uno dei più illustri rappresentanti dell'aristocrazia senatoria, fu il più influente difensore delle istanze del Senato durante i tentativi di rivoluzione di Lucio Apuleio Saturnino nel 100 a.C. e di appropriamento dei tribunali da parte dell'ordine equestre intorno all'anno 90 a.C.; fiero esponente degli optimates, appoggiò il programma politico del tribuno della plebe Marco Livio Druso nel 91 a.C. (it)
- Marcus Aemilius Scaurus (ur. ok. 163 p.n.e., zm. 88 p.n.e.) – polityk okresu republiki rzymskiej, według Cycerona jeden z najbardziej utalentowanych i wpływowych ludzi, ceniony za mądrość, godność, konsekwencję i wspaniałe osiągnięcia. (pl)
- Marco Emílio Escauro (163–89 a.C.; em latim: Marcus Aemilius Scaurus), dito o Velho, foi um político da gente Emília da República Romana eleito cônsul em 115 a.C. com Marco Cecílio Metelo. Era o líder da facção conservador dos optimates no Senado Romano e considerado um dos mais talentosos e influentes políticos de sua época, Escauro foi também censor (109 a.C.) e príncipe do senado. (pt)
- Марк Эмилий Скавр (лат. Marcus Aemilius Scaurus; 163/162 — 90/88 гг. до н. э.) — древнеримский политический деятель и военачальник, консул 115 года до н. э., цензор 109 года, принцепс сената. Во время своей цензуры построил Мульвиев мост и одну из дорог, соединивших Рим с Галлией. В течение многих лет был одним из самых влиятельных представителей аристократии. Действуя в союзе с рядом знатных семейств, противостоял политикам-демагогам во главе с Луцием Аппулеем Сатурнином, в 90-е годы играл важную роль в борьбе сената со всадничеством за контроль над судами и провинциями. Был одним из главных сподвижников народного трибуна 91 года до н. э. Марка Ливия Друза. (ru)
- Марк Емілій Скавр (лат. Marcus Aemilius Scaurus; 163 до н. е. — 88 до н. е.) — давньоримський державний діяч, консул 115 р. до н. е., цензор 109 р. до н. е. Вважається одним з найбільш талановитих і впливових політиків Римської республіки. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Marco Emilio Escauro (163 a. C. - 89 a. C.), fue un político romano. Se le ha considerado uno de los políticos con más talento e influencia de su tiempo. A lo largo de su carrera política, Escauro fue el líder de la facción aristocrática y conservadora del Senado. (es)
- Marcus Aemilius Scaurus (c. 159 – c. 89 BC) was a Roman statesman who served as consul in 115 BC. He was also a long-standing princeps senatus, occupying the post from 115 until his death in late 89 or early 88 BC, and as such was widely considered one of the most prestigious and influential politicians of the late Republic. After his consulship, Scaurus wrote De vita sua, which was probably the first autobiography in Roman history. (en)
- マルクス・アエミリウス・スカウルス（ラテン語: Marcus Aemilius Scaurus、紀元前162年 - 紀元前89年）は、紀元前115年の執政官であり、共和政ローマにおいて最も有能で有力な政治家の1人とされている。彼の頷きはほぼ全世界を支配していたとも言われている。 (ja)
- Marcus Aemilius Scaurus (ur. ok. 163 p.n.e., zm. 88 p.n.e.) – polityk okresu republiki rzymskiej, według Cycerona jeden z najbardziej utalentowanych i wpływowych ludzi, ceniony za mądrość, godność, konsekwencję i wspaniałe osiągnięcia. (pl)
- Marco Emílio Escauro (163–89 a.C.; em latim: Marcus Aemilius Scaurus), dito o Velho, foi um político da gente Emília da República Romana eleito cônsul em 115 a.C. com Marco Cecílio Metelo. Era o líder da facção conservador dos optimates no Senado Romano e considerado um dos mais talentosos e influentes políticos de sua época, Escauro foi também censor (109 a.C.) e príncipe do senado. (pt)
- Марк Эмилий Скавр (лат. Marcus Aemilius Scaurus; 163/162 — 90/88 гг. до н. э.) — древнеримский политический деятель и военачальник, консул 115 года до н. э., цензор 109 года, принцепс сената. Во время своей цензуры построил Мульвиев мост и одну из дорог, соединивших Рим с Галлией. В течение многих лет был одним из самых влиятельных представителей аристократии. Действуя в союзе с рядом знатных семейств, противостоял политикам-демагогам во главе с Луцием Аппулеем Сатурнином, в 90-е годы играл важную роль в борьбе сената со всадничеством за контроль над судами и провинциями. Был одним из главных сподвижников народного трибуна 91 года до н. э. Марка Ливия Друза. (ru)
- Марк Емілій Скавр (лат. Marcus Aemilius Scaurus; 163 до н. е. — 88 до н. е.) — давньоримський державний діяч, консул 115 р. до н. е., цензор 109 р. до н. е. Вважається одним з найбільш талановитих і впливових політиків Римської республіки. (uk)
- Marc Emili Escaure (en llatí Marcus Aemilius Scaurus) va ser un magistrat romà, el primer d'importància dins la família dels Emili Escaure. Va néixer l'any 163 aC i encara que d'origen patrici, els seus pares s'havien empobrit i li van deixar poc patrimoni. Tot i així era considerat influent en el cercles de poder i consta que era un personatge destacat quan Adhèrbal va anar a Roma l'any 117 aC per demanar ajut contra Jugurta. Va ser un dels pocs que no va acceptar els suborns del rei de Numídia. Escaure va escriure una obra autobiogràfica en tres llibres. (ca)
- Marcus Aemilius Scaurus der Ältere (* um 163 v. Chr.; † 88 v. Chr.) war ein Politiker der römischen Republik. Scaurus entstammte einer verarmten Patrizierfamilie, sein Vater versuchte den Lebensstandard der Familie als Kohlehändler zu sichern. Er selbst jedoch enthielt sich jeglicher wirtschaftlicher Aktivität (die für römische Senatoren ohnehin verboten war) und begann eine politische Laufbahn. Am Anfang von Scaurus’ cursus honorum stand die Aufgabe eines Militärtribuns in den hispanischen Provinzen. Anschließend wurde er curulischer Ädil, dann Prätor. Im Jahr 115 v. Chr. wurde Scaurus (zusammen mit Marcus Caecilius Metellus) zum Konsul gewählt und im gleichen Jahr durch die amtierenden Censoren (Lucius Caecilius Metellus Diadematus und Gnaeus Domitius Ahenobarbus) zum princeps senatus er (de)
- Artikulu hau politikariari buruzkoa da; beste esanahietarako, ikus «Marko». Marko Emilio Eskauro (latinez: Marcus Aemilius Scaurus; K.a. 163 - K.a. 88) erromatar politikaria izan zen, haren garaiko itzal handienekoa eta trebeenetakoa. Bizitza osoan Optimates talde atzerakoian aritu zen. Leinu zaharreko familia batean jaio arren, ez zen bereziki aberatsa. Familiaren bizitza-mailari eutsi ahal izateko, aita ikatz-negozioetan sartu zen. Eskaurok berak familiako negozioei muzin egin zien, senatariek merkataritza debekaturik zutelako. Politikari ekin zion hasiera-hasieratik. (eu)
- Marcus Aemilius Scaurus, né en 163 av. J.-C. et mort vers 89 av. J.-C., est un homme politique romain de la fin du IIe et du début du Ier siècle av. J.-C. Né dans une famille prestigieuse mais appauvrie, doué d'une grande éloquence, il se lance dans une carrière politique en entamant le cursus honorum à l'époque des Gracques. Consul avec Marcus Caecilius Metellus en 115 année où il devient aussi princeps senatus jusqu'à la fin de sa vie, il s'oppose d'abord au prince numide Jugurtha avant, semble-t-il, de se laisser corrompre à l'instar de nombreux autres aristocrates. Il est ensuite censeur en l'an 109 avec Marcus Livius Drusus. (fr)
- Marco Emilio Scauro (in latino: Marcus Aemilius Scaurus; in greco antico: Μάρκος Αἰμίλιος Σκαῦρος; Roma, 163 a.C. – Roma, 89 a.C. circa) è stato un politico romano, pretore nel 119 a.C., console nel 115 a.C., censore nel 109 a.C. e princeps senatus. (it)
- Marcus Aemilius Scaurus was een Romeinse politicus. Hij was consul in 115 voor Christus, en censor vanaf 109 voor Christus. In 108 stierf zijn mede-censor Marcus Livius Drusus maior en moest Scaurus aftreden. Na zijn consulschap was hij tevens princeps senatus. Hij gaf opdracht de aan te leggen. Zijn tweede vrouw was Caecilia Metella Dalmatica, latere vrouw van Sulla, met wie hij twee kinderen kreeg. (nl)
|
