| dbo:abstract
|
- Publi Rutili Rufus (llatí: Publius Rutilius Rufus) va ser un orador i magistrat romà. Formava part de la gens Rutília, una família romana d'origen plebeu. Va ser tribú militar sota Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor a la Guerra de Numància. Pretor l'any 111 aC i cònsol el 105 aC (després d'una candidatura fallida el 107 aC, en la qual va acusar el seu competidor guanyador, Marc Emili Escaure, de suborn). L'any 95 aC va ser llegat de Quint Muci Escèvola, procònsol d'Àsia, i va desplegar molta fermesa per impedir les exaccions dels publicans. Al seu retorn a Roma va ser acusat per Apici de malversació (de repetundis) i com que fou declarat culpable fou desterrat l'any 92 aC, cosa que va acceptar amb resignació, mostrant el seu caràcter estoic, ja que havia estat deixeble de Paneci de Rodes. Ciceró, Vel·lei Patèrcul i Valeri Màxim estan d'acord que era un home honrat i íntegre i la seva condemna era el resultat de la conspiració d'alguns cavallers que aleshores tenien el privilegi de jutjar els casos criminals, potser instigats pels publicans ressentits per les seves actuacions a l'Àsia. Es va retirar a Mitilene i després a Esmirna, on va viure la resta de la seva vida. Sul·la el va cridar a Roma, però va refusar de retornar-hi. Els discursos de Rutili duen molta informació sobre lleis civils. Es conserven només els títols de set discursos: 1.
* Adversus Scaurum 2.
* Pro se contra Scaurum 3.
* Pro lege sua de tribunis mililum 4.
* De modo aedificiorum 5.
* Pro L. Caerucio ad populum 6.
* Pro se contra publicanos 7.
* Oratio ficta ad Mithridatem regem Va escriure també una autobiografia en almenys cinc llibres, i una Història de Roma en grec, amb un relat de la guerra de Numància. (ca)
- Publius RUTILIUS RUFUS naskiĝis en -158 kaj estis romia politikisto, oratoro kaj historiisto de familio Rutilia. Li komencis lia militista kariero en -134, kiel membro de la teamo de dum la . Poste, Rufus estis legato de en la kampanio kontraŭ Jugurto de Numidio en -109 kun . Li distingiĝis dum la , kiam li kontraŭbatalis kaj kaptis multajn numidajn elefantojn. En -105 li estis elektita konsulo kun . Poste li estis legato de en Asia. Oni akuzis lin en -92 je elpremo, oni scias publike la akuzon falsa, sed li estis komdamnita per politikaj premoj. Li foriris al Mitileno kaj, poste, al Smirno, kiam li estis 78-jaraĝa, Kikero vizitis lin. Li skribis aŭtobiografion kaj historion de Romio en la greka lingvo. (eo)
- Publius Rutilius Rufus (* um 158 v. Chr.; † 78 v. Chr. in Smyrna) war ein römischer Politiker und Geschichtsschreiber der späten Republik. Rufus, vielleicht Sohn des Volkstribunen (169 v. Chr.) Publius Rutilius, war von 134 bis 132 v. Chr. Militärtribun in Spanien unter Scipio Aemilianus. Etwa 118 v. Chr. war er Prätor, 113 v. Chr. Gesandter in Kreta, von 109 bis 107 v. Chr. Legat unter Quintus Caecilius Metellus Numidicus im Jugurthinischen Krieg, wo er militärisch erfolgreich operierte. Rufus schloss sich als Redner und Jurist Quintus Mucius Scaevola und Servius Sulpicius Galba an. Er heiratete die Tochter des Gaius Livius Drusus, der 147 v. Chr. das Konsulat innehatte. Cicero berichtete trotz dieser guten Verbindungen zur römischen Nobilität von Schwierigkeiten bei der Bewerbung um das Konsulat. Dieses erhielt er 105 v. Chr. und organisierte die Abwehrmaßnahmen nach der Niederlage gegen die Kimbern und Teutonen bei Arausio. Er war einer der wichtigsten Verbündeten des Gaius Marius in dessen Zeit als Konsul (104–100 v. Chr.). Wohl 94 v. Chr. war er Legat in der Provinz Asia und geriet über die strenge Behandlung der Provinz in einen Konflikt mit den aus dem Ritterstand stammenden Steuerpächtern. 92 v. Chr. wurde er wegen angeblichen Amtsmissbrauchs angeklagt und von einem mit Rittern besetzten Gerichtshof verurteilt. Er ging ins Exil nach Smyrna, einer Stadt in der Provinz, die er angeblich ausgeplündert hatte, und blieb dort freiwillig auch nach seiner vollständigen Rehabilitation. Kurz vor seinem Tod besuchte ihn Cicero, dem wir viel unseres Wissens über Rufus verdanken. Auf dieses Zusammentreffen berief sich Cicero, wenn er in seinem Werk über den Staat De re publica Rufus als den Gewährsmann nennt, der ihm von dem denkwürdigen Gespräch berichtet habe, als dessen Wiedergabe er den Inhalt seiner Staatsschrift darstellte. In Smyrna starb Publius Rutilius Rufus im Jahre 78 v. Chr. Rutilius war stoisch gebildet (unter anderem bei Panaitios). Er schrieb ein stark autobiografisch gefärbtes Geschichtswerk. (de)
- Publius Rutilius Rufus, né vers 158 av. J.-C. et mort en exil vers 78 av. J.-C., est un homme politique, un orateur et un historien de la République romaine, plusieurs fois légats et consul en 105 av. J.-C. (fr)
- Publio Rutilio Rufo (en latín, Publius Rutilius Rufus; 159-78 a. C.) fue un político, militar, orador e historiador romano perteneciente a la gens Rutilia. Ocupó diversos cargos públicos durante su vida, pero fue condenado al exilio tras ser acusado y condenado por extorsión. Durante este último periodo escribió numerosas obras que no han llegado a nuestros días. (es)
- Publius Rutilius Rufus (158 BC – after 78 BC) was a Roman statesman, soldier, orator and historian of the Rutilia gens, as well as a great-uncle of Gaius Julius Caesar (through his sister Rutilia, Caesar's maternal grandmother). He achieved the highest political office in the Roman Republic when he was elected consul in 105 BC. During his consulship, he reformed the drill system and improved army discipline. As legate to Quintus Mucius Scaevola, he attempted to protect the inhabitants of Asia from extortion by the equites, which provoked them to raise the accusation of extortion from those provincials. The charge was false, but as the juries were chosen from the equestrian order, he was condemned. He was exiled and went to Smyrna, where he wrote a history of Rome in Greek. (en)
- プブリウス・ルティリウス・ルフス（ラテン語: Publius Rutilius Rufus、紀元前158年 - 紀元前78年頃）は、紀元前2世紀後期から紀元前1世紀初期の共和政ローマの政治家・軍人。紀元前105年に執政官（コンスル）を務めた。 (ja)
- Publius Rutilius Rufus (158 - 78 v.Chr.) was een befaamd Romeins redenaar, afkomstig uit de gens Rutilia. Hij was praetor in 116 v.Chr. en consul in 105 v.Chr. Later is hij door de ridderklasse uit Rome verbannen. (nl)
- Publio Rutilio Rufo (in latino: Publius Rutilius Rufus; Roma, 154 a.C. – Smirne, 78 a.C.) è stato un militare, politico e storico romano del II secolo a.C.. (it)
- Públio Rutílio Rufo (em latim: Publius Rutilius Rufus) foi um político da gente da República Romana eleito cônsul em 104 a.C. com Cneu Málio Máximo. Rufo era filho de Públio Rutílio e era irmão de Lúcio e Rutília, que era, por sua vez, mãe de Caio Aurélio Cota, o cônsul de 75 a.C. Cota, por sua vez, era tio de Júlio César através de sua irmã, Aurélia Cota. É considerável um estudioso da literatura e da filosofia gregas. (pt)
- Публій Рутілій Руф (лат. Publius Rutilius Rufus; 158 — 78 рік до н. е., Смірна) — давньоримський політик, консул 105 до н. е. (uk)
- Пу́блий Рути́лий Руф (лат. Publius Rutilius Rufus; родился в 158 году до н. э., Рим, Римская республика — умер в 78 году до н. э. или немного позже, Смирна, провинция Азия, Римская республика) — древнеримский военачальник и политический деятель, консул 105 года до н. э. Являясь «новым человеком», сделал успешную политическую карьеру. В молодости принадлежал к «кружку Сципиона Эмилиана», позже стал одним из видных представителей «фракции» Метеллов в сенате. Участвовал в Югуртинской войне и в борьбе сената с народным трибуном Луцием Аппулеем Сатурнином. В 90-е годы до н. э. в качестве легата при наместнике Квинте Муции Сцеволе принял активное участие в управлении провинцией Азия, где боролся с произволом откупщиков. Несмотря на свою безупречную репутацию, был после этого осуждён за вымогательство (предположительно в 92 году до н. э.) и умер в изгнании. Процесс Рутилия стал одним из самых громких событий десятилетия, предшествовавшего Союзнической войне. В изгнании Публий Рутилий написал воспоминания, оказавшие серьёзное влияние на историческую традицию. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Publius Rutilius Rufus, né vers 158 av. J.-C. et mort en exil vers 78 av. J.-C., est un homme politique, un orateur et un historien de la République romaine, plusieurs fois légats et consul en 105 av. J.-C. (fr)
- Publio Rutilio Rufo (en latín, Publius Rutilius Rufus; 159-78 a. C.) fue un político, militar, orador e historiador romano perteneciente a la gens Rutilia. Ocupó diversos cargos públicos durante su vida, pero fue condenado al exilio tras ser acusado y condenado por extorsión. Durante este último periodo escribió numerosas obras que no han llegado a nuestros días. (es)
- プブリウス・ルティリウス・ルフス（ラテン語: Publius Rutilius Rufus、紀元前158年 - 紀元前78年頃）は、紀元前2世紀後期から紀元前1世紀初期の共和政ローマの政治家・軍人。紀元前105年に執政官（コンスル）を務めた。 (ja)
- Publius Rutilius Rufus (158 - 78 v.Chr.) was een befaamd Romeins redenaar, afkomstig uit de gens Rutilia. Hij was praetor in 116 v.Chr. en consul in 105 v.Chr. Later is hij door de ridderklasse uit Rome verbannen. (nl)
- Publio Rutilio Rufo (in latino: Publius Rutilius Rufus; Roma, 154 a.C. – Smirne, 78 a.C.) è stato un militare, politico e storico romano del II secolo a.C.. (it)
- Públio Rutílio Rufo (em latim: Publius Rutilius Rufus) foi um político da gente da República Romana eleito cônsul em 104 a.C. com Cneu Málio Máximo. Rufo era filho de Públio Rutílio e era irmão de Lúcio e Rutília, que era, por sua vez, mãe de Caio Aurélio Cota, o cônsul de 75 a.C. Cota, por sua vez, era tio de Júlio César através de sua irmã, Aurélia Cota. É considerável um estudioso da literatura e da filosofia gregas. (pt)
- Публій Рутілій Руф (лат. Publius Rutilius Rufus; 158 — 78 рік до н. е., Смірна) — давньоримський політик, консул 105 до н. е. (uk)
- Publi Rutili Rufus (llatí: Publius Rutilius Rufus) va ser un orador i magistrat romà. Formava part de la gens Rutília, una família romana d'origen plebeu. Va ser tribú militar sota Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor a la Guerra de Numància. Pretor l'any 111 aC i cònsol el 105 aC (després d'una candidatura fallida el 107 aC, en la qual va acusar el seu competidor guanyador, Marc Emili Escaure, de suborn). L'any 95 aC va ser llegat de Quint Muci Escèvola, procònsol d'Àsia, i va desplegar molta fermesa per impedir les exaccions dels publicans. Al seu retorn a Roma va ser acusat per Apici de malversació (de repetundis) i com que fou declarat culpable fou desterrat l'any 92 aC, cosa que va acceptar amb resignació, mostrant el seu caràcter estoic, ja que havia estat deixeble de Paneci de (ca)
- Publius RUTILIUS RUFUS naskiĝis en -158 kaj estis romia politikisto, oratoro kaj historiisto de familio Rutilia. Li komencis lia militista kariero en -134, kiel membro de la teamo de dum la . Poste, Rufus estis legato de en la kampanio kontraŭ Jugurto de Numidio en -109 kun . Li distingiĝis dum la , kiam li kontraŭbatalis kaj kaptis multajn numidajn elefantojn. En -105 li estis elektita konsulo kun . Poste li estis legato de en Asia. (eo)
- Publius Rutilius Rufus (* um 158 v. Chr.; † 78 v. Chr. in Smyrna) war ein römischer Politiker und Geschichtsschreiber der späten Republik. Rufus, vielleicht Sohn des Volkstribunen (169 v. Chr.) Publius Rutilius, war von 134 bis 132 v. Chr. Militärtribun in Spanien unter Scipio Aemilianus. Etwa 118 v. Chr. war er Prätor, 113 v. Chr. Gesandter in Kreta, von 109 bis 107 v. Chr. Legat unter Quintus Caecilius Metellus Numidicus im Jugurthinischen Krieg, wo er militärisch erfolgreich operierte. (de)
- Publius Rutilius Rufus (158 BC – after 78 BC) was a Roman statesman, soldier, orator and historian of the Rutilia gens, as well as a great-uncle of Gaius Julius Caesar (through his sister Rutilia, Caesar's maternal grandmother). He achieved the highest political office in the Roman Republic when he was elected consul in 105 BC. (en)
- Пу́блий Рути́лий Руф (лат. Publius Rutilius Rufus; родился в 158 году до н. э., Рим, Римская республика — умер в 78 году до н. э. или немного позже, Смирна, провинция Азия, Римская республика) — древнеримский военачальник и политический деятель, консул 105 года до н. э. Являясь «новым человеком», сделал успешную политическую карьеру. В молодости принадлежал к «кружку Сципиона Эмилиана», позже стал одним из видных представителей «фракции» Метеллов в сенате. Участвовал в Югуртинской войне и в борьбе сената с народным трибуном Луцием Аппулеем Сатурнином. В 90-е годы до н. э. в качестве легата при наместнике Квинте Муции Сцеволе принял активное участие в управлении провинцией Азия, где боролся с произволом откупщиков. Несмотря на свою безупречную репутацию, был после этого осуждён за вымогател (ru)
|
