| dbo:abstract
|
- El Liberum veto (del llatí: vet lliure) era un dispositiu parlamentari de la República de les Dues Nacions que permetia a qualsevol diputat d'un Sejm (qualsevol de les cambres del parlament polonès) forçar la suspensió de la sessió en curs i anul·lar-ne tot el contingut ja aprovat. El diputat que en volia l'anul·lació i suspensió només havia de cridar «Nie pozwalam!» (del polonès: no ho autoritzo!). El dispositiu en qüestió parteix del principi que tots els nobles polonesos són iguals entre ells i, per tant, les mesures preses al Sejm havien de ser acceptades per unanimitat. El Liberum Veto és l'un dels punts clau del sistema polític de l'anomenada República de les Dues Nacions atès que permetia el control del poder reial i en reforçava els elements democràtics, tot i haver d'estimar-se aquesta valoració en el seu context. (ca)
- Liberum veto (česky „svoboda zakázat“) byl právní princip, který umožňoval jakémukoliv poslanci v polském sejmu, aby svým nesouhlasným prohlášením zrušil usnesení sejmu. Tento princip vzešel z tradice, že je potřeba udržet naprostou jednotu v usneseních týkajících se všech částí Polsko-litevské unie a zároveň garantovat určitou míru náboženské svobody. Poprvé bylo použito v polovině 17. století a velmi často začalo být zneužíváno v 1. polovině 18. století. Za tímto zneužíváním stáli mnohdy poslanci podplacení sousedními mocnostmi, především Ruskem a Pruskem. Po dobu 30 let vlády Augusta III. (1734-1763), se stalo pouze jednou, aby nebyla legislativní snaha sejmu zablokována tímto právem. To zcela paralyzovalo centrální vládu a Polsko bylo de facto řízeno magnáty a provinčními shromážděními, takže se fakticky rozpadlo. V letech 1764-66 se podařilo přijmout opatření omezující jeho platnost, ale přesto zůstalo symbolem úpadku Rzecypospolitej a jednou z příčin jejího konce. Výslovně bylo zrušeno Ústavou z 3. května 1791, jenže to už bylo pozdě. (cs)
- Das Liberum Veto (lateinisch veto ‚ich verbiete‘) war ein Einspruchsrecht im polnischen Adelsparlament, dem Sejm. Dort hatte jeder Abgeordnete ab dem 16. Jahrhundert das Recht, sein Veto einzulegen, da Entscheidungen einstimmig gefällt werden mussten. In diesem Fall wurden sämtliche zuvor gefallenen Entscheidungen der Sejmsitzung ungültig. (de)
- El liberum veto (expresión en latín para "libre veto") fue un mecanismo de tipo parlamentario en el Reino de Polonia-Lituania creado en la época de la Libertad Dorada de dicho Estado, en vigor desde 1573 hasta la extinción de Polonia-Lituana en 1795 como resultado de las Particiones de Polonia. (es)
- The liberum veto (Latin for "free veto") was a parliamentary device in the Polish–Lithuanian Commonwealth. It was a form of unanimity voting rule that allowed any member of the Sejm (legislature) to force an immediate end to the current session and to nullify any legislation that had already been passed at the session by shouting either Sisto activitatem! (Latin: "I stop the activity!") or Nie pozwalam! (Polish: "I do not allow!"). The rule was in place from the mid-17th century to the late 18th century in the Sejm's parliamentary deliberations. It was based on the premise that since all Polish noblemen were equal, every measure that came before the Sejm had to be passed unanimously. The liberum veto was a key part of the political system of the Commonwealth, strengthening democratic elements and checking royal power and went against the European-wide trend of having a strong executive (absolute monarchy). Many historians hold that the liberum veto was a major cause of the deterioration of the Commonwealth political system, particularly in the 18th century, when foreign powers bribed Sejm members to paralyze its proceedings, and the Commonwealth's eventual destruction in the partitions of Poland and foreign occupation, dominance and manipulation of Poland. Piotr Stefan Wandycz wrote that the "liberum veto had become the sinister symbol of old Polish anarchy". In the period of 1573–1763, about 150 sejms were held, about a third failing to pass any legislation, mostly because of the liberum veto. The expression Polish parliament in many European languages originated from the apparent paralysis. (en)
- Liberum veto (dalam bahasa Latin berarti "veto bebas") adalah hak veto yang dapat digunakan oleh anggota Sejm (Parlemen) Persemakmuran Polandia-Lituania. Keberadaan hak veto ini disebabkan oleh sistem pemungutan suara yang mewajibkan agar keputusan diambil secara bulat, sehingga setiap anggota dapat mengakhiri pertemuan atau membatalkan upaya pelolosan undang-undang dengan berteriak Sisto activitatem! (bahasa Latin: "saya menghentikan kegiatan ini!") atau Nie pozwalam! (bahasa Polandia: "Saya tidak memperbolehkannya!"). Peraturan ini berlaku dari pertengahan abad ke-17 hingga akhir abad ke-18 dan didasarkan pada anggapan bahwa semua bangsawan Polandia memiliki kedudukan yang setara. Liberum veto merupakan bagian penting dalam sistem politik Persemakmuran yang memperkuat unsur demokratik dan membatasi wewenang raja, sementara di Eropa pada saat itu negara-negara Eropa cenderung memiliki eksekutif yang berkuasa mutlak (monarki absolut). Banyak sejarawan yang menganggap liberum veto sebagai salah satu penyebab utama kemunduran Persemakmuran, terutama pada abad ke-18 ketika negara-negara asing menyuap anggota Sejm untuk menghentikan proses pengambilan keputusan, dan pada akhirnya wilayah Persemakmuran dibagi-bagi oleh negara asing dan dijajah selama 200 tahun. menulis bahwa "liberum veto telah menjadi lambang anarkisme Polandia kuno". Secara keseluruhan, pada periode dari tahun 1573 hingga 1763, telah diadakan 150 pertemuan sejm, dan sepertiga di antaranya tidak meloloskan satu undang-undang pun akibat penggunaan liberum veto. Ungkapan dalam berbagai bahasa Eropa berasal dari peristiwa ini. (in)
- Le liberum veto (formule dérivée d'une phrase en latin signifiant « j'interdis librement »), était un outil parlementaire de veto en usage dans la Diète (le Parlement) de la République des Deux Nations (royaume de Pologne et grand-duché de Lituanie, unis par le traité de Lublin en 1569), entre 1651 et le 3 mai 1791 (date de la première constitution polonaise). Cet usage, fondé sur l'idée de l'égalité des nobles polonais entre eux, d'où ils tiraient le principe de l'unanimité du vote, autorisait un seul député à la Diète à imposer un arrêt immédiat de la session en cours en criant « Je n'autorise pas ! » (en polonais : Nie pozwalam !), reportant toutes les mesures prises à la tenue d'une nouvelle diète. Le principe du liberum veto, élément essentiel du système politique de la République des Deux Nations, instaurait un pouvoir de contrôle illimité du pouvoir central par la noblesse, à l'opposé des systèmes de monarchie absolue en France, Espagne, Autriche, Prusse ou Russie, mais aussi du système britannique, où le contrôle du pouvoir exécutif par le Parlement était fondé sur le vote à la majorité, permettant au gouvernement de faire son travail tant qu'il disposait du soutien de la majorité des députés. Les historiens considèrent l'usage du liberum veto comme la cause principale de la déliquescence de l'appareil politique de la République des Deux Nations et de son démembrement à la fin du XVIIIe siècle, lors des trois partages de la Pologne (1772, 1793 et 1795). En effet, la turbulente noblesse polono-lituanienne, de moins en moins capable de s'entendre pour former un gouvernement, va faire un usage croissant du liberum veto au point de paralyser toute action gouvernementale. Durant la période 1573–1763, sur les 150 diètes qui ont été tenues, près d'un tiers ont échoué à passer une quelconque législation, principalement à cause du liberum veto. À partir de 1736, plus aucune diète n'est arrivée à son terme normal. Conséquence plus grave, les puissances voisines, principalement l'Empire Russe et la Prusse, mais aussi l'Autriche, ont profité du chaos régnant au sein de la Diète pour s'immiscer dans les affaires internes de l'Union. Le liberum veto était un moyen idéal car il suffisait de soudoyer un seul député pour faire échouer toute mesure contraire à leurs intérêts (un autre moyen était l'intervention dans l'élection du roi de Pologne durant chaque période d'interrègne). Selon l'historien Michel Mourre, « le plus extraordinaire est que, avec une disposition constitutionnelle aussi absurde, l'État polonais ait encore réussi à survivre pendant plus d'un siècle ». Dès le XVIIIe siècle, du reste, des penseurs et hommes politiques polonais considéraient le liberum veto comme néfaste et ont essayé de le supprimer : ces efforts ont abouti seulement en 1791 avec la constitution du 3 mai, qui n'a pas pu être appliquée très longtemps, puisqu'elle a provoqué la guerre russo-polonaise de 1792, première étape dans la disparition de la République en 1795. (fr)
- Il liberum veto era una facoltà riconosciuta in capo ai membri del parlamento della Confederazione polacco-lituana in virtù della quale ognuno poteva esprimere il proprio dissenso e bloccare una proposta legislativa. Dunque, in virtù di tale meccanismo, si richiedeva l'unanimità per l'emanazione di un qualsivoglia provvedimento emesso dal Sejm (il parlamento confederato): per esprimere il proprio diniego nel corso della sessione, si soleva esclamare Sisto activitatem! (traducibile in forma non letterale come "io mi oppongo!" o "non si proceda oltre!") o Nie pozwalam! (in polacco: "non [lo] permetto!"). La regola entrò in vigore dalla metà del XVII secolo alla fine del XVIII secolo nelle deliberazioni parlamentari del Sejm. Si basava sulla premessa che, poiché tutti i nobili polacchi erano uguali, ogni misura che precedeva il Sejm doveva essere approvata all'unanimità. Il liberum veto costituiva un meccanismo fondamentale del sistema politico della Repubblica delle Due Nazioni, rafforzando gli elementi democratici tipici di tale realtà geografica, la quale costituiva un unicum mentre il resto del continente tendeva a caratteristiche tipiche dell'assolutismo. Molti storici ritengono che il liberum veto sia stata una delle principali cause del deterioramento del sistema politico della Confederazione, in particolare nel XVIII secolo, quando le potenze straniere cominciarono a corrompere i membri del Sejm per paralizzare l'apparato statale: la crisi interna del Settecento fu in parte dovuta all'ingerenza di nazioni contigue e non, al rifiuto da parte della szlachta (la nobiltà locale) di abbandonare i privilegi acquisiti nei secoli precedenti e, infine, alle spartizioni della Polonia per mano di Russia, Prussia e Austria. Lo studioso polacco Piotr Stefan Wandycz riportava che «il liberum veto era diventato il sinistro carattere distintivo della vecchia anarchia polacca». Nel periodo tra il 1573 e il 1763 si tennero circa 150 sejm, di cui circa un terzo non riuscì a giungere ad alcun approdo, principalmente a causa del meccanismo in questione. L'espressione "parlamento polacco", con cui si indica in molte lingue europee una situazione di caos e disordine generale, trae origine dalla paralisi in cui versava la Confederazione. (it)
- 自由拒否権またはリベルム・ヴェト (ラテン語: Liberum veto) は、ポーランド・リトアニア共和国のセイム（議会）に存在した制度の通称。全会一致制であったこの議会では、議員は誰でも「私は活動を止める！」（ラテン語: Sisto activitatem! シストー・アークティーヴィターテム）もしくは「私は認めない！」（ポーランド語: Nie pozwalam! ニェ・ポズヴァラム）と叫ぶことによって、直ちに議論を止めたり、その議論の中で既に合意し成立した法を無効化することができた。この仕組みは17世紀中ごろから18世紀末までのセイムで導入された。理念的には、すべてのポーランド貴族は平等であり、全員、全国の同意があってはじめて立法できるという考えが根底にある。この拒否権は国王が提出した法案に対しても有効で、このことは当時の絶対君主制が一般的なヨーロッパにおけるポーランドの突出した共和主義的性格（君主制廃止論とは異なる）と弱い王権を生み出す鍵となった。 多くの歴史家は、この自由拒否権は18世紀に顕著にみられた共和国の政治機構の硬直、さらには国家そのものの衰退の主因であったとみている。外国勢力は僅かな買収活動でポーランド政府を麻痺させることができ、最終的にポーランド分割と国家消滅を招いたからである。ピオトル・ステファン・ヴァンディチュは「自由拒否権は古いポーランドの政治的混乱の不吉な象徴となった」と述べている。1573年から1763年までに150回ほどセイムが開かれた中で、その3分の1ほどが一切立法できずに終わったが、そのほとんどは自由拒否権によるものだった。ヨーロッパの多くの言語では、「ポーランド議会」(スウェーデン語・ノルウェー語: Polsk riksdag; デンマーク語: Polsk rigsdag; ドイツ語: Polnischer Reichstag; オランダ語: Poolse landdag; ポーランド語: Polski parlament; フィンランド語: Puolalainen parlamentti)にあたる言葉が「無秩序」を意味する語として使われている。 (ja)
- Liberum veto (latim: "veto livre") era um dispositivo parlamentar na República das Duas Nações que permitia a qualquer deputado de uma Sejm forçar o encerramento da presente sessão e anular tudo o que já havia sido aprovado por ela. Esta regra evoluiu de um princípio da unanimidade e posteriormente do caráter federativo da República das Duas Nações, que era essencialmente uma federação de países. Cada deputado de uma Sejm era eleito por uma sejm regional (sejmik) e representava toda a região. Desse modo ele era o responsável em sua sejmik por todas as decisões tomadas na Sejm. Uma decisão tomada pela maioria contra o desejo de uma minoria (mesmo sendo o de uma única sejmik) era considerada uma violação do princípio da igualdade política. É comum, e erroneamente, acreditar que a primeira Sejm que foi interrompida por um liberum veto tenha ocorrido por intermédio do deputado de Trakai, , em 1652. Na realidade, ele apenas vetou a continuação das deliberações da Sejm devido o prazo pré-estabelecido desta (seis semanas) já ter se expirado. Foi somente em 1669, na Cracóvia, que uma Sejm foi prematuramente encerrada em virtude do liberum veto, por um deputado de Kiev, . Na primeira metade do século XVIII, tornou-se cada vez mais comum às sessões da Sejm serem encerradas pelo liberum veto, foi um meio pelo qual os vizinhos da República — chefiados pela Rússia e Prússia — encontraram para tentar frustrar as reformas e fortalecer a República das Duas Nações. Transformando a antiga força européia em um estado anárquico. Depois de 1764 o liberum veto praticamente saiu de uso: o princípio da unanimidade não era permitido nas "sejms confederadas" e então, ao iniciar uma sessão, os deputados formavam uma "confederação" (polonês: konfederacja) a fim de evitar a interrupção desta pelo liberum veto. O liberum veto foi abolido pela Constituição polonesa de 3 de maio de 1791 (aprovada por uma sejm confederada), que estabeleceu permanentemente os princípios do voto da maioria. Porém, as determinações daquela constituição — considerada a primeira moderna constituição codificada da Europa — foram anuladas por uma outra sejm confederada, reunida em Grodno em 1793. Aquela Sejm, sob a opressão da Rússia e Prússia, ratificou a Segunda partição da República das Duas Nações. (pt)
- Liberum veto (z łac. „wolne nie pozwalam”) – zasada ustrojowa Rzeczypospolitej Obojga Narodów, dająca prawo każdemu z posłów biorących udział w obradach Sejmu do zerwania go i unieważnienia podjętych na nim uchwał. (pl)
- Het liberum veto was een principe in de Sejm, het parlement van het Pools-Litouwse Gemenebest, dat het een enkele parlementariër toestond om een wetsvoorstel van de agenda te verwijderen, door het uitspreken van de woorden "nie pozwalam" (ik sta het niet toe). De herhaaldelijke toepassing van dit vetorecht heeft uiteindelijk geleid tot de ondergang van de Pools-Litouwse adelsrepubliek. (nl)
- «Свободное вето» (лат. Liberum veto) — принцип парламентского устройства в Речи Посполитой, который позволял любому депутату сейма прекратить обсуждение вопроса в сейме и работу сейма вообще, выступив против. «Единогласие» было принято как обязательное в 1589 году, в 1666 году было расширено на воеводские сеймики. Истоком этого принципа стала традиция единодушного принятия решений в сейме, где каждый шляхтич представлял свою область, был избран местным сеймиком и нёс перед ним ответственность за все решения сейма, а также федеративного характера самого польско-литовского государства. Решение, принятое большинством против желания меньшинства (даже если это был только один сеймик) считали нарушением принципа политического равенства. Кроме того, для обоснования указанного принципа ссылались на закон Nihil novi (так называемая Радомская конституция), который запрещал королям принимать новые законы без согласия шляхты. Обычно считается, что впервые этим правом воспользовался и прекратил работу сейма представитель Троков в 1652 г. Но это мнение ошибочно: в действительности он только наложил вето на продолжение дебатов в сейме вне установленного законом срока. Только в 1669 году в Кракове работа сейма была досрочно прекращена на основании liberum veto, наложенного представителем Киева . В первой половине XVIII века, эта практика становится все более и более обычной для сессий сейма, которые прекращались в соответствии с liberum veto. Соседи Речи Посполитой, Россия и Пруссия, сочли это удобным инструментом ослабления Польши. После 1764 г. liberum veto практически не применялось: принцип единодушия не препятствовал работе . Депутаты в начале сессии формировали «конфедерацию» (польск. konfederacja), чтобы предотвратить остановку работы сейма в соответствии с liberum veto. Liberum veto было упразднено 3 мая 1791 года; Конституция (принятая конфедеративным Четырёхлетним сеймом) установила принцип большинства. Достижения той конституции, однако — призванной стать первой современной кодифицированной конституцией Европы — были аннулированы другим, конфедеративным сеймом, собранным в Гродно в 1793 г. Этот сейм, под принуждением России и Пруссии, ратифицировал предпоследний, Второй раздел Речи Посполитой. (ru)
- Polskt veto eller med en latinsk term liberum veto (fritt veto) innebär att varje ledamot i en större beslutande församling har vetorätt. I en polsk konstitution som antogs i Radom år 1505 bestämdes uttryckligen – i ett lagfästande av redan länge bestående förhållanden – att kungen och hans efterföljare inte fick fatta något nytt beslut utan gemensamt bifall av sejmens ledamöter. Det latinska uttrycket för "gemensamt", communis, tolkade man längre fram som "enstämmigt" (unanimis) och sökte på så sätt ett stöd för liberum veto. Liberum veto praktiserades i det Polsk-litauiska samväldets parlamentet sejmen mellan 1652 och 1791, och innebar att en enda ledamot kunde stoppa ett parlamentsbeslut. Genom att ropa Nie pozwalam! (polska för: Jag tillåter inte!) avslutade ledamoten omedelbart den pågående sessionen och alla lagar som beslutats under sessionen ogiltigförklarades. På detta sätt kunde varje reform, varje åtgärd över huvud taget göras omöjlig. Främmande makter, till exempel Preussen, begagnade sig med förkärlek av vetot för att förhindra varje finansiell eller militär reform genom att "köpa" en ledamot. Det var visserligen först 1652 som en sejm sprängdes genom en enda ledamot, men kravet på enstämmighet hade alltid gällt, även om man inte tidigare hade dragit de yttersta konsekvenserna av det. Under den första hälften av 1700-talet hölls över huvud taget inga riksdagar då de ständigt blev sprängda. Denna radikala form av absolut konsensus ledde till att landet försvagades politiskt samt bidrog till att Polen delades upp mellan Preussen, Ryssland och Österrike år 1795. En reform genom konstitutionen från den 3 maj 1791, då bland annat majoritetsbeslut infördes, kom för sent för att stoppa sönderfallet. (sv)
- Liberum veto — принцип одноголосного прийняття рішень, який у головних рисах утвердився у сеймовій практиці Республіки Обидвох Націй (Речі Посполитої) наприкінці XVI ст. (uk)
- 自由否決權（拉丁語：Liberum veto）是波兰立陶宛联邦的国会制度之一。它是一种一致赞同形式的投票法，其允许众议院成员强行终止进行中的会议并取消当前会议所通过的立法。任何一名众议员只需喊出：“Sisto activitatem”（拉丁语“我停止活动！”）或：“Nie pozwalam”（波兰语“我不许！”）即可。 在波兰立陶宛众议院的审议中，该项权利于17世纪中叶起至18世纪末通行。其基础是全波兰立陶宛贵族的平等性，由于他们是平等的，故众议院的议案必须一致通过。自由否决权是联邦政治系统至关重要的一部分，它加强了体制中的民主因素并限制了王权，这一权利与当时欧洲盛行的强力决策（绝对君主制）南辕北辙。 许多历史学家认为，自由否决权是波兰立陶宛联邦政治体制衰退的罪魁祸首，此言于18世纪尤确。当波兰立陶宛外部势力向众议员行贿以瘫痪议程，当波兰最终被瓜分、占领、主宰并操纵近两百年时，自由否决权似乎成为了这一切的诱因。 写道：“自由否决权成了波兰以往无政府状态的邪恶象征。”1573至1763年间，举行了共计约150场众议院会议，其中约三分之一没有通过任何法案，大多是由于自由否决权之故。欧洲俗语“”即是从这种显而易见的瘫痪中引申出来的。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Das Liberum Veto (lateinisch veto ‚ich verbiete‘) war ein Einspruchsrecht im polnischen Adelsparlament, dem Sejm. Dort hatte jeder Abgeordnete ab dem 16. Jahrhundert das Recht, sein Veto einzulegen, da Entscheidungen einstimmig gefällt werden mussten. In diesem Fall wurden sämtliche zuvor gefallenen Entscheidungen der Sejmsitzung ungültig. (de)
- El liberum veto (expresión en latín para "libre veto") fue un mecanismo de tipo parlamentario en el Reino de Polonia-Lituania creado en la época de la Libertad Dorada de dicho Estado, en vigor desde 1573 hasta la extinción de Polonia-Lituana en 1795 como resultado de las Particiones de Polonia. (es)
- Liberum veto (z łac. „wolne nie pozwalam”) – zasada ustrojowa Rzeczypospolitej Obojga Narodów, dająca prawo każdemu z posłów biorących udział w obradach Sejmu do zerwania go i unieważnienia podjętych na nim uchwał. (pl)
- Het liberum veto was een principe in de Sejm, het parlement van het Pools-Litouwse Gemenebest, dat het een enkele parlementariër toestond om een wetsvoorstel van de agenda te verwijderen, door het uitspreken van de woorden "nie pozwalam" (ik sta het niet toe). De herhaaldelijke toepassing van dit vetorecht heeft uiteindelijk geleid tot de ondergang van de Pools-Litouwse adelsrepubliek. (nl)
- Liberum veto — принцип одноголосного прийняття рішень, який у головних рисах утвердився у сеймовій практиці Республіки Обидвох Націй (Речі Посполитої) наприкінці XVI ст. (uk)
- 自由否決權（拉丁語：Liberum veto）是波兰立陶宛联邦的国会制度之一。它是一种一致赞同形式的投票法，其允许众议院成员强行终止进行中的会议并取消当前会议所通过的立法。任何一名众议员只需喊出：“Sisto activitatem”（拉丁语“我停止活动！”）或：“Nie pozwalam”（波兰语“我不许！”）即可。 在波兰立陶宛众议院的审议中，该项权利于17世纪中叶起至18世纪末通行。其基础是全波兰立陶宛贵族的平等性，由于他们是平等的，故众议院的议案必须一致通过。自由否决权是联邦政治系统至关重要的一部分，它加强了体制中的民主因素并限制了王权，这一权利与当时欧洲盛行的强力决策（绝对君主制）南辕北辙。 许多历史学家认为，自由否决权是波兰立陶宛联邦政治体制衰退的罪魁祸首，此言于18世纪尤确。当波兰立陶宛外部势力向众议员行贿以瘫痪议程，当波兰最终被瓜分、占领、主宰并操纵近两百年时，自由否决权似乎成为了这一切的诱因。 写道：“自由否决权成了波兰以往无政府状态的邪恶象征。”1573至1763年间，举行了共计约150场众议院会议，其中约三分之一没有通过任何法案，大多是由于自由否决权之故。欧洲俗语“”即是从这种显而易见的瘫痪中引申出来的。 (zh)
- El Liberum veto (del llatí: vet lliure) era un dispositiu parlamentari de la República de les Dues Nacions que permetia a qualsevol diputat d'un Sejm (qualsevol de les cambres del parlament polonès) forçar la suspensió de la sessió en curs i anul·lar-ne tot el contingut ja aprovat. El diputat que en volia l'anul·lació i suspensió només havia de cridar «Nie pozwalam!» (del polonès: no ho autoritzo!). El dispositiu en qüestió parteix del principi que tots els nobles polonesos són iguals entre ells i, per tant, les mesures preses al Sejm havien de ser acceptades per unanimitat. El Liberum Veto és l'un dels punts clau del sistema polític de l'anomenada República de les Dues Nacions atès que permetia el control del poder reial i en reforçava els elements democràtics, tot i haver d'estimar-se aq (ca)
- Liberum veto (česky „svoboda zakázat“) byl právní princip, který umožňoval jakémukoliv poslanci v polském sejmu, aby svým nesouhlasným prohlášením zrušil usnesení sejmu. Tento princip vzešel z tradice, že je potřeba udržet naprostou jednotu v usneseních týkajících se všech částí Polsko-litevské unie a zároveň garantovat určitou míru náboženské svobody. Poprvé bylo použito v polovině 17. století a velmi často začalo být zneužíváno v 1. polovině 18. století. Za tímto zneužíváním stáli mnohdy poslanci podplacení sousedními mocnostmi, především Ruskem a Pruskem. Po dobu 30 let vlády Augusta III. (1734-1763), se stalo pouze jednou, aby nebyla legislativní snaha sejmu zablokována tímto právem. To zcela paralyzovalo centrální vládu a Polsko bylo de facto řízeno magnáty a provinčními shromážděními (cs)
- The liberum veto (Latin for "free veto") was a parliamentary device in the Polish–Lithuanian Commonwealth. It was a form of unanimity voting rule that allowed any member of the Sejm (legislature) to force an immediate end to the current session and to nullify any legislation that had already been passed at the session by shouting either Sisto activitatem! (Latin: "I stop the activity!") or Nie pozwalam! (Polish: "I do not allow!"). The rule was in place from the mid-17th century to the late 18th century in the Sejm's parliamentary deliberations. It was based on the premise that since all Polish noblemen were equal, every measure that came before the Sejm had to be passed unanimously. The liberum veto was a key part of the political system of the Commonwealth, strengthening democratic eleme (en)
- Le liberum veto (formule dérivée d'une phrase en latin signifiant « j'interdis librement »), était un outil parlementaire de veto en usage dans la Diète (le Parlement) de la République des Deux Nations (royaume de Pologne et grand-duché de Lituanie, unis par le traité de Lublin en 1569), entre 1651 et le 3 mai 1791 (date de la première constitution polonaise). (fr)
- Liberum veto (dalam bahasa Latin berarti "veto bebas") adalah hak veto yang dapat digunakan oleh anggota Sejm (Parlemen) Persemakmuran Polandia-Lituania. Keberadaan hak veto ini disebabkan oleh sistem pemungutan suara yang mewajibkan agar keputusan diambil secara bulat, sehingga setiap anggota dapat mengakhiri pertemuan atau membatalkan upaya pelolosan undang-undang dengan berteriak Sisto activitatem! (bahasa Latin: "saya menghentikan kegiatan ini!") atau Nie pozwalam! (bahasa Polandia: "Saya tidak memperbolehkannya!"). Peraturan ini berlaku dari pertengahan abad ke-17 hingga akhir abad ke-18 dan didasarkan pada anggapan bahwa semua bangsawan Polandia memiliki kedudukan yang setara. Liberum veto merupakan bagian penting dalam sistem politik Persemakmuran yang memperkuat unsur demokratik da (in)
- Il liberum veto era una facoltà riconosciuta in capo ai membri del parlamento della Confederazione polacco-lituana in virtù della quale ognuno poteva esprimere il proprio dissenso e bloccare una proposta legislativa. Dunque, in virtù di tale meccanismo, si richiedeva l'unanimità per l'emanazione di un qualsivoglia provvedimento emesso dal Sejm (il parlamento confederato): per esprimere il proprio diniego nel corso della sessione, si soleva esclamare Sisto activitatem! (traducibile in forma non letterale come "io mi oppongo!" o "non si proceda oltre!") o Nie pozwalam! (in polacco: "non [lo] permetto!"). La regola entrò in vigore dalla metà del XVII secolo alla fine del XVIII secolo nelle deliberazioni parlamentari del Sejm. Si basava sulla premessa che, poiché tutti i nobili polacchi erano (it)
- 自由拒否権またはリベルム・ヴェト (ラテン語: Liberum veto) は、ポーランド・リトアニア共和国のセイム（議会）に存在した制度の通称。全会一致制であったこの議会では、議員は誰でも「私は活動を止める！」（ラテン語: Sisto activitatem! シストー・アークティーヴィターテム）もしくは「私は認めない！」（ポーランド語: Nie pozwalam! ニェ・ポズヴァラム）と叫ぶことによって、直ちに議論を止めたり、その議論の中で既に合意し成立した法を無効化することができた。この仕組みは17世紀中ごろから18世紀末までのセイムで導入された。理念的には、すべてのポーランド貴族は平等であり、全員、全国の同意があってはじめて立法できるという考えが根底にある。この拒否権は国王が提出した法案に対しても有効で、このことは当時の絶対君主制が一般的なヨーロッパにおけるポーランドの突出した共和主義的性格（君主制廃止論とは異なる）と弱い王権を生み出す鍵となった。 (ja)
- Liberum veto (latim: "veto livre") era um dispositivo parlamentar na República das Duas Nações que permitia a qualquer deputado de uma Sejm forçar o encerramento da presente sessão e anular tudo o que já havia sido aprovado por ela. Na primeira metade do século XVIII, tornou-se cada vez mais comum às sessões da Sejm serem encerradas pelo liberum veto, foi um meio pelo qual os vizinhos da República — chefiados pela Rússia e Prússia — encontraram para tentar frustrar as reformas e fortalecer a República das Duas Nações. Transformando a antiga força européia em um estado anárquico. (pt)
- «Свободное вето» (лат. Liberum veto) — принцип парламентского устройства в Речи Посполитой, который позволял любому депутату сейма прекратить обсуждение вопроса в сейме и работу сейма вообще, выступив против. «Единогласие» было принято как обязательное в 1589 году, в 1666 году было расширено на воеводские сеймики. В первой половине XVIII века, эта практика становится все более и более обычной для сессий сейма, которые прекращались в соответствии с liberum veto. Соседи Речи Посполитой, Россия и Пруссия, сочли это удобным инструментом ослабления Польши. (ru)
- Polskt veto eller med en latinsk term liberum veto (fritt veto) innebär att varje ledamot i en större beslutande församling har vetorätt. I en polsk konstitution som antogs i Radom år 1505 bestämdes uttryckligen – i ett lagfästande av redan länge bestående förhållanden – att kungen och hans efterföljare inte fick fatta något nytt beslut utan gemensamt bifall av sejmens ledamöter. Det latinska uttrycket för "gemensamt", communis, tolkade man längre fram som "enstämmigt" (unanimis) och sökte på så sätt ett stöd för liberum veto. (sv)
|
